Download - GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA
-
Art Gtic
Arquitectura europea Histria de lart
IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpci Granero Cueves
-
Resum
Art Romnic
-
Alta edat mitjana: Romnic
Antecedents
Art carolingi.
Creaci del Sacre Imperi
Rom Germnic.
Domini del catolicisme a
Europa.
-
Art romnic Entre els ss. XI-XII.
Art dunitat internacional amb particularitats locals.
1054 Cisma dOrient: Desmembraci poltica dEuropa.
-
Arquitectura
Creaci ordes religiosos (Cluny).
Es creen rutes de pelegrinatge (Roma,
Jerusalem, Santiago de
Compostella).
Les creuades.
-
Arquitectura Elements formals:
Volta de can i daresta.
Planta de creu llatina 1, 3 5 naus.
Murs gruixats i s de contraforts.
Obscuritat a linterior.
Estructura molt pesant.
-
Monestirs / esglsies
s extensiu dels campanars.
Uni del claustre al temple, i distribuci de
les habitacions per a
diferents usos (sala
capitular, refectori, etc.).
-
Monestirs / esglsies
Timpans decorats i/o portades.
Escultures per a decoraci de faanes.
Desenvolupament de capitells sense ordre.
-
Monestirs / esglsies Contingut:
Sentiment religis opressiu.
Submissi de lhome per complet als misteris
de Du.
Seguiment de regles fsiques i morals
inviolables.
-
Escultura Subjecta a la decoraci arquitectnica.
Menys rgida que la bizantina.
No t proporcions reals.
Tema religis: Temor de Du i del ms enll. Escenes
bbliques.
-
Pintura
Al fresc o sobre taula:
Decoraci edificis.
Escenes religioses.
Afany moralitzant i didctic.
-
Pintura Miniada => llibre: Colors plans.
Poca preocupaci per la perspectiva o les
proporcions reals.
-
Transici art romnic al gtic
-
Baixa edat mitjana
Les creuades.
Afebliment de lideal imperial.
Consolidaci monarquies
locals.
Sorgiment de ciutats i de la
burgesia.
-
Baixa edat mitjana
Canvi de pensament.
Filosofia escolstica: Ra.
Mn com a entitat
dinmica.
Reneix lentament el comer.
-
Art Gtic Arquitectura europea
Lart gtic sestn des de mitjans del segle XII fins al segle XV. Prenent el gtic francs com a model podem
distingir tres o quatre grans etapes, segons
classificacions, que varien segons els pasos.
-
Cronologia (4 segles, ritmes diversos)
2 meitat, finals s. XII: Fase protogtica o gtic primerenc. - 1res catedrals, le de France, i Abadia de Saint Denis. - Orde Cster a Frana 1098, expansi Catalunya (monestirs novetats
arquitectniques).
S. XIII: Fase clssica o gtic ple. S. XIV: Desenvolupament i difusi de lestil
per tot Europa. - Variaci gtic meridional o llevant.
S. XV-XVI: Gtic tard o flamger (o fase barroca amb derivacions ornamentals).
- Gtic flamboyant (Frana).
- Gtic perpendicular (Anglaterra).
- Flamger o isabel (Castella).
- Manuel (Portugal).
-
Terme gtic: emprat per 1 vegada pels tractadistes del Renaixement, amb sentit
pejoratiu (brbars gots). El Renaixement,
dinspiraci clssica, el consideraven superior. Georgio Vasari: Vida pintors, arquitectes i escultors ms illustres (1542-1550).
Segle XIX es produeix una revaloritzaci daquest perode: Moviments historicistes i romntics alemanys
reivindiquen lart com una tradici prpia, dorigen nacional.
Viollet-le-Duc (s. XIX): Gran canvi, volta ogival tret diferenciador.
Causes naixement gtic, ms complexes.
Denominaci
-
Mapa extensi art romnic des de Pars
El gtic va tenir una major extensi geogrfica que lestil romnic, del que deriva per evoluci, per aquesta evoluci va ser tan extrema que va portar a
solucions no noms diferents sin totalment oposades. Les condicions
socioculturals que van fer del gtic un art totalment diferent de lesperit romnic sn les segents:
-
Circumstncies culturals, poltiques i econmiques
1. Evoluci del pensament teolgic i filosfic. Aristtil i Sant Toms.
2. Escolstica.
3. El despertar de lhumanisme. Sant Francesc d Asss, en el segle XIII, ens transmet una nova dimensi de lhome. Atenci a la natura i als animals. En endavant el cos no ser un miserable suport de lnima, sin una meravellosa obra de Du que cal respectar.
4. Nova estructura socioeconmica. A partir del segle XIII i desprs de les croades:
. Sobren noves rutes cap a lest. . Es desenvolupa un comer creixent.
. Sorgeixen nous esquemes laborals (canvis sistema conreu).
. Va creixent una manufactura artesana que comena a concentrar molta gent a les ciutats.
. Es van configurant els gremis.
. Una nova figura apareix: el burgs, que ajudar a construir les grans obres, religioses i civils.
-
5. La reforma cistercenca.
Sant Bernat de Claravall.
.Innovacions de caire
espiritual (nova
espiritualitat).
.Instruccions precises
sobre les noves
construccions
(promotors del gtic).
Circumstncies culturals, poltiques i econmiques
-
Coincidncia Gtic amb canvis notables a Europa - Decadncia del SIRG.
- Decadncia feudalisme.
- Consolidaci poder monarquies.
- Auge del comer: Croades.
- Ressorgir de les ciutats.
- Aparici nova classe social burgesa.
- Renovaci del saber: Universitats.
- Nova espiritualitat, ms humanitzada i
prxima a la natura (nous ordes
mendicants de franciscans i dominics).
- 1348/1350: Expansi pesta negra, les
repercussions negatives generaran noves
formes de vida.
Abadia de Saint Denis
-
Caracterstiques arquitectura gtica
LARQUITECTURA gtica es caracteritza pels seus enormes desitjos delevaci i de llum. Els elements que faran possible aquestos ideals seran larc ogival, la volta de creuria, els pilars compost amb bossellets, els contraforts.
-
Caracterstiques arquitectura
gtica
Nou concepte de lespai. Verticalitat i lleugeresa de les seves estructures.
Llenguatge expressiu: Naturalisme.
Simbolisme de la Llum.
Vista de les voltes del transsepte i
de la nau central de la Catedral de
Ntre Dame, Pars.
-
La Catedral gtica
La catedral s ledifici ms representatiu de larquitectura gtica.
El nom de catedral prov de ctedra, seient del bisbe.
La catedral s la seu de la dicesi.
Catedral de Lle
-
La Catedral gtica
La seva ubicaci
determinar el nucli
principal de la ciutat. La
plaa que la precedeix
solia servir com a lloc de
mercat i al voltant seu
sorgiran els edificis ms
representatius de
lorganitzaci ciutadana.
La catedral esdevindr un element decisiu en la morfologia de la ciutat, i arribar a
condicionar el traat de al ciutat, amb carrers que sortiran radialment des de la
catedral o que lenvoltaran.
-
La Catedral gtica
Catedral dvila
La catedral dominava la imatge urbana, ja
que sempre s ledifici ms gran i ms alt de la ciutat.
Les grans dimensions de les catedrals
gtiques permetien donar cabuda a tota la
poblaci per assistir a les diverses
celebracions.
La construcci daquestes immenses catedrals podia durar segles.
Els bisbes eren, normalment, els que tenien
la iniciativa daixecar les catedral.
-
Els diners necessaris sobtenien per subscripcions populars, aprofitant
el sentiment piets de lpoca, o del monarca.
En aquest sentit, alguns historiadors
han associat aquestes construccions
amb el poder reial a Frana, lloc on
va nixer lestil gtic.
La Catedral gtica
Ntre Dame de Pars
-
Caracterstiques Catedral gtica
El pilar compost amb
bossellets s un dels
principals elements de suport.
Les crregues o pressions
laterals que exerceixen els
nervis de les noves voltes de
creueria sn recollides i
condudes al terra mitjanant
els pilars fasciculats,
quadrangulars o
cruciformes, als quals es van
adossant fines columnes
circulars anomenades
bossellets, que recullen cada
un dels nervis.
1. Elements de suport
-
Aquesta multitud de columnetes
sn tan primes que s impossible
llaurar capitells, cosa per la qual
no tenen capitells
individualitzats, sin que es
coronen tots els bossellets amb
una franja horitzontal
decorativa, que els engloba a
tots.
El mur deixa de tenir funci de
suport.
1. Elements de suport
27.- CAPITELL. Part superior
d'una columna, pilar..., amb
diversos tipus de decoraci
segons l'poca, estil...
-
Alat Pilars: cruciformes
i fasciculats, composts per bossellets (fines columnes que recullen els nervis).
Trifori: perd la importncia que tenia al romnic.
Claristori: zona del desnivell de les naus on sobren grans finestrals.
113.- PILAR. Element arquitectnic de suport vertical de secci
no circular. 113.3.- PILAR (FASCICULAT). Pilar format per
nombroses motllures adossades que normalment comparteixen
base i capitell. Caracterstic del gtic.
146.- TRIBUNA.
A lesglsia cristiana, galeria
construda sobre
les naus laterals.
147.- TRIFORI. Filera
de finestres que s'obren
a la nau central des
d'un passads situat
sobre les naus laterals.
-
Els pilars que aguanten les voltes sn en principi cilndrics amb columnetes
adossades i capitells, desprs poligonals amb motllures arrodonides (bossellets o
baquetones, desapareixen els capitells). Interior de la catedral de Barcelona
113.3.- PILAR (FASCICULAT). Pilar format per nombroses motllures adossades que
normalment comparteixen base i capitell. Caracterstic del gtic.
-
a) Arc ogival s un arc apuntat (o ogiva).
- s una estilitzaci de larc de mig punt. - Est format per dos segments de cercle, que es tallen o es sustenten mtuament
lun amb laltre. - No s una invenci gtica, ja havia estat utilitzada per larquitectura islmica dorient en el segle IX, per ara es generalitza el seu s.
2. Elements sostinguts
En primer lloc larc apuntat (ogival) A lpoca final del gtic tamb sutilitza larc conopial
-
2. Elements constructius sostinguts
Arc Apuntat o Ogival: composat per dues porcions de corba que formen un angle en la clau.
Larc ogival suposa un canvi esttic de larc de mig punt propi del romnic i, a ms, resulta ms efica que el de mig punt perqu les seves empentes desvien millor les forces obliqes o verticals de la volta.
14.1.- ARC APUNTAT O OGIVAL. Arc format
per dos segments d'arc digual radi, que s'entrecreuen en angle agut. //Arc que dna lloc
a la volta de creueria. Caracterstic del gtic.
-
a) Arc ogival s un arc apuntat (o ogiva).
- Amb el pas del temps, arc apuntat evoluciona amb el gtic, del model inicial,
anterior al segle XII, van apareixent altres formes com el carpanell, el conopial,
lescarser i el mixtilini.
2. Elements sostinguts
En primer lloc larc apuntat (ogival) A lpoca final del gtic tamb sutilitza larc conopial
Ogival
Carpanell Conopial
Escarser
Mixtilini
-
2. Elements sostinguts 14.9.- ARC DE FERRADURA. Arc d'una circumferncia superior a 180 amb el
centre situat per sobre de la lnia d'arrencada.
14.16.- ARC LOBULAT. Format per lbuls. Caracterstic de l'estil musulm.
-
b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada)
- s la intersecci de dues voltes de can apuntades o dos arcs ogivals que es
creuen, entre els quals descansa la plementeria.
- s una derivaci de la volta daresta romnica amb la diferncia que on abans hi havia dos arcs de mig punt entrecreuats ara hi ha dos arcs apuntats que es
creuen diagonalment.
- La diferncia, a part de la forma, est en qu larquitecte gtic descompon la creuria en els nervis i la plementeria.
2. Elements sostinguts
-
b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada)
- La carcassa de la volta ogival est formada pels dos arcs que es creuen
diagonalment (sanomenen nervis creuats o nervis principals), i pels arcs faixons i formerets que delimiten lespai lateralment. - La plementeria sn els panys de carreus de pedra que es troben entre els nervis
duna volta ogival.
2. Elements sostinguts
154.3.- VOLTA DE
CREUERIA / VOLTA
OGIVAL. Caracterstica
del gtic, t un doble
avantatge: ser lleugera i
flexible. Formada per
arcs apuntats, consta
d'esquelet (nervis que es
creuen en diagonal, arcs
formers, faixons i
plementeria).
-
14.13.- ARC FAIX O PERPANY. Arc que
refora i segmenta en trams la volta d'una nau.
La seva disposici s perpendicular a l'eix
longitudinal de la nau.
2. Elements sostinguts
118.- PLEMENTERIA. Conjunt de carreus (pedres), que omplen lespai entre els arcs i els nervis d'una volta de creueria.
-
b) Volta de creuria ( ogival o de
nervis o nerviada)
- La volta ogival representa un
gran avan tcnic, ja que
mitjanant aquests sistema el
pes de la volta es concentra en
quatre punts concrets, els quatre
extrems.
- Aix permet obrir finestrals en
els murs ja que aquests no
sustenten la volta.
- Els murs noms tindran la
missi de tancar lespai.
2. Elements sostinguts
-
b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada) Diversos tipus:
- La volta ogival ms senzilla s la quatripartida, formada per dos arcs apuntats
que es creuen diagonalment amb 4 plements.
- La volta ogival sexpartida est formada per tres arcs apuntats que es creuen
diagonalment amb 6 plements.
- La volta ogival octopartida t les mateixes caracterstiques que la volta
sexpartida, per ara se li afegeix un altre nervi collocat longitudinalment la qual
cosa dna lloc a 8 plements.
2. Elements sostinguts
Creueria simple
Ogival
Sexpartida
Traceria calada Flamgera
-
34.1.- CLAU D'ARC. Dovella situada
en la part central d'un arc.
34.2.- CLAU DE VOLTA. Dovella
central que clou una volta o un
arc i que sol anar esculpida.
-
b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada) Diversos tipus:
- Desprs se li afegiran nervis asimtrics que formen la volta de tercelets.
- Finalment, la volta estrellada est formada per un entramat de nervis entrelligats
que vist des de baix t forma destrella. - La mxima complicaci s la volta de ventall anglesa.
2. Elements sostinguts
-
b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada) Diversos tipus:
- Segons la collocaci, els nervis de la volta estrellada reben diferents noms.
- Les lligadures sn els nervis que uneixen la clau principal amb els vrtexs dels
nervis corbats. Els tercelets sn els nervis que uneixen els angles de la volta amb
les claus secundries. Les diagonals sn els nervis que uneixen diagonalment els
vrtexs de la volta passant per la clau principal. Finalment, hi ha els nervis
corbats que noms passen per les claus secundries.
2. Elements sostinguts
-
Normalment les voltes tenen quatre
o sis plements (quatripartides o
sexpartides).
A lpoca flamgera (finals del segle XV, inicis del s. XVI) es compliquen i
es fan de forma estrellada (volta de
tercelets)
Volta de tercelets
(catedral de Salamanca)
-
Voltes de ventall. Abadia de Bath Voltes estrellades. Catedral de Sevilla
Al final del gtic, la volta de creueria evoluciona, multiplica els nervis i permet
formar figures com estrelles o ventalls.
-
EVOLUCI DARCS I VOLTES
142.- TRACERIA. Decoraci arquitectnica feta sobre pedra calada.
Especialment la que decora les ogives dels finestrals gtics, triforis, rosasses...
-
c) Arcbotants - La volta exerceix, tamb, pressions laterals, especialment, la de la nau central,
que s ms elevada que les laterals, i aquestes sn condudes a travs dels
arcbotants als estreps o contraforts.
- Per tant, els arcbotants o botarells sn arcs que uneixen els angles de les voltes
ogivals amb els contraforts exteriors. Solucionen el problema de com traslladar el
pes de les voltes a lexterior en els temples de tres o ms naus, ja que els pilars amb bossellets eren insuficients.
2. Elements sostinguts
-
c) Arcbotants
- En les catedrals ms altes es van
arribar a utilitzar un doble arcbotant
superposat.
- A larcbotant superior solen aparixer grgoles, figures escultriques amb
formes danimals monstruosos amb la finalitat dexpulsar per la boca laigua de la pluja.
-Tamb estan coronats per pinacles.
2. Elements sostinguts Arcbotant
Pinacle
Contrafort
Creueria
Trifori
14.3.- ARCBOTANT O BOTERELL. Arc caracterstic de
l'arquitectura gtica que descarrega el pes de les voltes
en els contraforts.
70.- GRGOLA. Figura de pedra que sovint adopta
formes humanes o d'animals fantstics. Serveix per
desguassar l'aigua procedent de canalons o teulades.
Caracterstic de l'art gtic.
-
ESTTICA: Tenien una funci
decorativa, accentuant lefecte ascendent de la catedral (EMBELLEIX I ACCENTUA
VERTICALITAT).
ESTRUCTURAL: una funci
constructiva, ja que amb el seu propi pes
exercia una fora verticals sobre el
contrafort que ajudava a contrarestar la
descrrega dels arcbotants (S A DIR,
SERVEIX DE CONTRAPS PER A
LEMPENTA DE LARC BOTARELL O ARCBOTANT).
2. Elements sostinguts d) Pinacles. Sn petites torres gtiques acabats en punta situades sobre els
contraforts (element arquitectnic o torreta de forma cnica o piramidal punxant),
que t doble funci.
116.- PINACLE. A l'arquitectura gtica,
torreta apiramidada i punxeguda que serveix
de contraps a l'empenta de l'arcbotant i
accentua la verticalitat de l'edifici.
-
- Cal destacar la verticalitat. La catedral gtica s de lnia vertical, fet que produa
en lhome una sensaci dascensi cap al cel a la vegada que mostrava a lhome la seva petitesa davant Du. - Les columnes de les catedrals es van allargar i van subratllar la verticalitat de
ledifici. Lalada va augmentar fins a extrems aleshores inconcebibles.
3. Espai exterior
-
- Pel que fa a les faanes es
desenvolupen mpliament; no tan
sols la principal, sin tamb les de
la nau creuer o transsepte.
3. Espai exterior
Portada del Sarmental (Catedral de Burgos)
61.- FAANA / FRONTIS. Cadascun
dels murs exteriors d'un edifici.
Essencialment la part exterior on hi ha
la porta principal que li dna accs.
143.- TRANSSEPTE. Nau transversal
o perpendicular duna esglsia que configura arquitectnicament la planta
de creu llatina.
-
- Sobre les portades la decoraci sestn amb generositat; sn com les romniques atrompetades
(abocinadas), per les arquivoltes
no sn semicirculars, sin ogivals i
solen acabar amb unes
caracterstiques motllures anguloses
que es colloquen sobre els arcs de
les portalades, anomenades gablets.
- En el brancals (jambas) les
esttues es protegeixen mitjanant
dosseret (doseletes).
3. Espai exterior
Portada del Sarmental (Catedral de Burgos)
16.- ARQUIVOLTA. Cadascun dels arcs
que, superposats i amb un marcat
atrompetament, se situen per sobre de
l'obertura d'una porta o finestra, al romnic
i al gtic. Solen aparixer decorades amb
motius vegetals, geomtrics, historiats...
-
La Catedral gtica de Lle 69.- GABLET. Element
decoratiu en forma d'angle
que corona l'arc apuntat d'un
portal o finestral en el gtic.
-
- La faana principal
acostuma a estar
flanquejada per torres
cobertes, normalment
amb terrasses o amb
agulles, estructures de
forma cnica i estreta,
que poden estar calades.
- Al mateix temps,
aquestes torres
campanar adquireixen una
dimensi desmesurada i
consten de varis cossos
que disminueixen
progressivament de volum
i de forma fins el remat
agut carregat
dornamentaci de forma piramidal.
3. Espai exterior
Ntre Dame de Pars
Catedral de Burgos
-
4. Espai interior
- A linterior s molt important remarcar la lluminositat. El predomini del mur sobre
lobertura, propi de larquitectura romnica, desapareix amb el gtic. El mur perd la seva
funci de suport principal per passar a ser un
simple tancament de ledifici.
-
Catedral de Lle (s. XIII)
Sainte Chapelle (s. XIII). Pars.
4. Espai interior
- Aix va permetre obrir en els murs grans finestrals coberts per vitralls
(panells de vidre policromat) que
deixaven passar molta llum.
153.- VITRALL.
Conjunt de gran
cromatisme format
per petits fragments
de vidre acolorits,
units amb fines tires
de plom i sostingut
per una estructura
metllica.
-
- L'humanisme incipient empenyia a lhome cap a la claror per alliberar-se de les tenebres, les parets es van cobrir amb vitralls que contribuen a augmentar
lespiritualitat i a encendre lamor en els homes.
- Les catedrals gtiques van traduir, fidelment, aquesta espiritualitat caracterstica
del segle XIII, que cercava la llum i que tenia un anhel permanent delevaci.
4. Espai interior
-
- Pel que fa a lalat la nau central s ms alta que les
laterals (excepte en les de
planta de sal) i els contraforts
permeten sostenir-la.
- Les tribunes romniques sn
substitudes per una estreta
galeria oberta a linterior del temple (i ms tard tamb a
lexterior) anomenada trifori.
4. Espai interior
- Sobre el trifori es disposa una altra filera de
finestres anomenada claristori per a augmentar la
claredat.
99.- NAU. Espai interior d'una esglsia, en sentit
longitudinal, determinat pels murs o per files de
columnes o pilars.
146.- TRIBUNA. A lesglsia cristiana, galeria construda sobre les naus laterals.
147.- TRIFORI. Filera de finestres que
s'obren a la nau central des d'un
passads situat sobre les naus laterals.
117.6.- PLANTA DE SAL. Es tracta,
generalment, d'una planta basilical amb
voltes de creueria i amb les naus laterals
de la mateixa altura que la central.
-
Volta sexpartida
Nervis
101.- NERVADURA/
NERVI. Motllura que
sobresurt de l'intrads
d'una volta amb la
finalitat de reforar-la o
de decorar-la.
-
Traceria: Decoraci arquitectnica de pedra formada per lnies i figures geomtriques que decoren finestrals, rosasses, arcs, ogives gtiques
128.- ROSASSA / ROSET. Obertura o finestra circular de grans
dimensions amb traceria, calat i vidrat, caracterstic del gtic. Es troba
generalment a les faanes de les esglsies.
-
La Catedral gtica de Lle 69.- GABLET. Element
decoratiu en forma d'angle
que corona l'arc apuntat d'un
portal o finestral en el gtic.
128.- ROSASSA / ROSET. Obertura o
finestra circular de grans dimensions amb
traceria, calat i vidrat, caracterstic del
gtic. Es troba generalment a les faanes
de les esglsies.
-
Els passadissos del claustre
(crugies) estan separats del
pati per arcs amb diferents
tipus de traceries..
45.- CRUGIA. Espai comprs entre dos murs
de crrega.
35.- CLAUSTRE. Pati quadrangular
descobert, voltat de galeries porticades, al
qual conflueixen les diferents dependncies
d'un monestir o catedral. Apareix a l'art
romnic i perdura en estils posteriors.
-
Finestrals per tal de decorar el van que formen, es varen construir en el seu interior una o vries columnetes. En els primers temps la traceria es limitava a un
o varis culs circulars tangents, desprs es varen enriquir.
4. Espai interior
Traceria amb culs Traceria calada
142.- TRACERIA. Decoraci
arquitectnica feta sobre pedra calada.
Especialment la que decora les ogives
dels finestrals gtics, triforis,
rosasses...
85.- MAINELL / 145.-TRENCALLUMS.
Petita columna o element vertical que
divideix en dos lespai que determina un portal o un finestral.
62.- FINESTRA CORONELLA.
Finestra arquejada que consta de 2 o 3
arcs iguals i 1 o 2 mainells o columnes
de descrrega.
-
- Sol ser basilical, amb tres o cinc naus longitudinals i una tranversal
(transsepte) al creuer, que es pot allunyar de la capalera fins a arribar a situar-se
en el centre de lesglsia.
- La nau central sol ser ms elevada que les laterals, i les tribunes del segon pis,
que en el romnic sempraven per a contrarestar les pressions laterals, es fan innecessries en el gtic, per ls darcbotants, i es transformen en una simple galeria o trifori, i el mur exterior es substitut per grans finestrals.
- En algunes esglsies gtiques el transsepte no sobresurt de lamplada del temple.
- Les innovacions apareixen a la capalera, que disposen de presbiteri, girola
senzilla o doble, i absidioles radialment disposades.
- Altra variant de la planta s la capalera, que abans era semicircular i ara sol ser
poligonal, ja que damunt delles es recolzen millor les voltes de creueria, aix com els grans vitralls.
5. Planta esglsia gtica
47.- DEAMBULATORI / 71.- GIROLA. A les catedrals i esglsies de peregrinaci,
passads darrere el presbiteri que dna accs a les capelles radials.
-
5. Planta Basilicals/Creu llatina.
Tres zones dentrada.
Samplia la zona de labsis i el bra longitudinal.
Capalera amb deambulatori i molts absis menors o capelles radials.
Coberta amb volta de creueria (menys labsis que s poligonal).
El transsepte (creuer) es desplaa cap els peus (centralitzat) o queda inserit, sense destacar.
-
5. Planta: Segueix disposici romnica, per major desenvolupament capalera.
-
Arc ogival o apuntat (ogiva).
Volta de creueria (quatripartida, sexpartida, octopartida, tercelets,
estrellada, de ventall).
Clau darc de volta.
Nervi (nervadura) i plementeria.
Pilars (cruciformes, rectangulars...) o columnes de suport. Pilars fasciculats
amb columnes altes o bossellets
(capitell: franja horitzontal).
Grgoles // pinacles.
Rosasses // gablets // traceria.
Trifori i claristori (- import. tribuna).
Vitralls // trencallums o mainell.
Contraforts o estreps // arcbotants.
Peana i dosseret // arquivolta.
Torre llanterna cimbori // torres campanar.
Resum arquitectura
Planta basilical, sal, girola, transsepte.
-
Cimbori vist des de linterior. s una torreta que sala sobre el creuer.
Aquest cimbori s octogonal. Com el creuer s quadrat saixecat sobre TROMPES.
Trompa
Espai interior 43.- CREUER. Espai quadrat, sovint cobert per una
cpula on s'entrecreuen la nau central i la transversal.
150.- TROMPA. Petita
volta semicnica o
volada que serveix per
passar d'una planta
quadrada a una
octogonal, sobre la
qual s possible
aixecar una cpula.
-
32.- CIMBORI. Construcci de planta poligonal o cilndrica que s'aixeca
sobre el creuer d'una esglsia romnica per donar llum a l'interior i servir
de base a la cpula. Pot sser torre a l'exterior i cpula a l'interior.
-
- Les catedrals gtiques van
seguir utilitzant els mateixos
temes decoratius que les
catedrals romniques:
geomtrics, vegetals (tpica s
la cardina o la fulla del cardo),
animals, figures humanes.
-La diferncia s que en el gtic
es treballen les formes de
manera ms natural, ms
realista.
- La decoraci de la catedral
gtica es concentra en uns
determinats llocs els retaules, les
cadires del cor, les portalades i
el vitrall dels finestrals.
6. Decoraci de les catedrals
-
6. Decoraci de les catedrals - El vitrall s un bastidor de
fusta o metllic amb vidres,
utilitzat en portes, finestres.
- Malgrat que, segons els pares
de lesglsia, els vitralls ja existien a les basliques
paleocristianes, fou en el gtic
que adquireixen el seu mxim
desenvolupament.
153.- VITRALL. Conjunt de gran cromatisme
format per petits fragments de vidre acolorits,
units amb fines tires de plom i sostingut per una
estructura metllica.
-
Vitralls: s una composici formada por vidres de colors
pintats i coberts per esmalt
que suneixen mitjanant varetes de plom.
Els vitralls substitueixen a la pintura mural, que shavia desenvolupat mpliament
durant el perode romnic,
per que en el gtic qued
como un art complementari.
6. Decoraci de les catedrals
-
- Fases de la realitzaci dun vitrall:
1.- Fer dibuix amb motiu a representar.
2.- Crear vidre fonent potassa i slice en
un forn, alhora que shi afegeixen xids metllics, durant la fusi, per acolorir-los.
3.- Retallar vidres amb un ferro roent,
seguint la forma i la dimensions del patr.
Tot seguit es pintaven els detalls (rostres,
cossos, plecs dels robes...), i sintroduen novament en el forn per tal que la pintura
penetrs en la pasta vtria.
4.- Collocar les peces de vidre en
lemplomat o xarxa de plom, fet mitjanant tires de plom de secci en
forma dH, soldades entre elles.
6. Decoraci de les catedrals
-
- Els vitralls tamb sutilitzaven en les rosasses, que eren obertures circulars recobertes de vitrall , que illuminen els peus del temple (o la capalera).
6. Decoraci de les catedrals
- El vitrall dins les catedrals
gtiques t una doble
funci simblica.
- Per un costat, la llum de
colors suggereix la
presncia intangible de
Du, que illumina la seva
esglsia.
- Per altra part s una
metfora: el sol entra i surt
pel vitrall sense romprel, a ligual que va quedar intacta la Verge Maria
desprs de la concepci i el
naixement de Crist.
128.- ROSASSA / ROSET. Obertura o finestra circular de grans
dimensions amb traceria, calat i vidrat, caracterstic del gtic. Es
troba generalment a les faanes de les esglsies.
-
Rosassa: finestral circular, amb traceria calada i vidres de color, situat a gran altura a la faana duna esglsia.
Rosassa de la catedral de Palma
-
- Larquitectura religiosa fou la que ms es va prodigar durant el gtic; tanmateix s important la construcci civil.
- Aquesta va crixer parallelament a lapogeu de les ciutats, encara que prengus de leclesistica molts dels seus elements caracterstics, com la volta de creueria, larc ogival, la traceria de les finestres, etc.
- Aix, tot i que els castells es perfeccionen i permeten una vida ms cmoda i
grata en els entorns rurals, s en els palaus urbans, residncies dels nobles i de
lalta burgesia, on es produeixen majors innovacions i sassoleix un elevat desenvolupament.
-Especialment, en aquells llocs on ms es va desenvolupar el comer i on es va
crear una burgesia prspera desitjosa de mostrar el seu poder econmic, com les
ciutats italianes de Florncia, Vencia i Siena, i les ciutats flamenques com
Bruixes.
- Tamb en les ciutats es van crear altres edificis civils destil gtic com ajuntaments i llotges. Les llotges eren cases de contractaci mercantil i centres
de comer. Com a exemples concrets podem nomenar el palau Ducal de
Vencia, lAjuntament de Bruixes, la Llotja de Palma de Mallorca i la Llotja de Valncia.
2.2. Arquitectura civil gtica 2.2. Arquitectura gtica civil
(Segles XII al XVI )
-
2.2. Arquitectura civil gtica
- Larquitectura religiosa fou predominant durant el gtic; per
tamb fou important la construcci
civil.
- Ledificaci civil va crixer parallelament a lapogeu de les ciutats, i prengu de leclesistica molts dels seus elements
caracterstics: la volta de
creueria, larc ogival, la traceria de les finestres, etc.
-
- Els castells es perfeccionen i permeten una vida ms cmoda i grata en els
entorns rurals; per ser en els palaus urbans, residncies dels nobles i de lalta burgesia, on es produeixen majors innovacions i sassoleix un elevat desenvolupament.
2.2. Arquitectura civil gtica
-
2.2. ARQUITECTURA CIVIL
EUROPEA
-
- Emergir, especialment, en aquelles ciutats on ms es va desenvolupar el
comer i on es va crear una burgesia prspera desitjosa de mostrar el seu poder
econmic, com les ciutats italianes de Florncia, Vencia i Siena, i les ciutats
flamenques com Bruges.
2.2. Arquitectura civil gtica
-
Els reis, els rics burgesos, i els
nobles de les ciutats es
construeixen palaus urbans, i
per les zones rurals proliferen
els castells, com a lloc de
defensa i de residncia alhora.
Ajuntament de Manresa
Palau de lAlmudaina Castell de Bellver
Tamb en les ciutats es van crear
altres edificis civils destil gtic com ajuntaments i llotges. El municipi
necessitava un indret per a les
seves reunions: lAjuntament.
82.- LLOTJA. Galeria oberta amb coberta
sostinguda per pilars o columnes. // Edifici
pblic destinat a transaccions mercantils.
-
Lesglsia necessita espais ms grans per acollir un major nombre de fidels: les
catedrals.
Els comerciants han de menester
un edifici per intercanviar les
mercaderies: la llotja.
Catedral de Burgos
La Llotja de Palma
82.- LLOTJA. Galeria oberta amb coberta
sostinguda per pilars o columnes. // Edifici
pblic destinat a transaccions mercantils.
-
2.2. ARQUITECTURA CIVIL - Es conserven nombrosos edificis daquest perode, donat que es van desenvolupar molt les importants institucions municipals i de
comer, destaquen les llotges, les drassanes, nombrosos palaus
nobiliaris i eclesistics, els castells, els ajuntaments.
-
- Les llotges eren cases de contractaci mercantil i centres de comer.
2.2. Arquitectura civil gtica
-
Arquitectura civil: Palau del dux (ducal),Vencia
Casa veneciana, prtic inferior i galeria oberta, tercer pis masss amb
finestres, interromput per un magnfic balc a cada faana (1404-1442).
- Com a exemples concrets dedificis darquitectura gtica civil podem nomenar el palau Ducal de Vencia, lAjuntament de Bruges, la Llotja de Palma de Mallorca i la Llotja de Valncia, entre daltres.
2.2. Arquitectura civil gtica
-
2.2. Arquitectura civil
Palazzo del Comune,
Siena
-
Gtic civil itali
Els palaus comunals es
caracteritzen per laspecte de fortalesa i les grans torres
quadrades que dominen la ciutat.
-
Destaquen: la Llotja de panys de
Yprs de planta rectangular amb
coberta a dues aiges, amb pendent,
i en la part central saixeca una grossa torre, a la qual es subordinen les
quatre petites torretes dels costats.
2.5. Arquitectura gtica en Flandes
-
2.5. Arquitectura gtica en Flandes
Tamb de planta rectangular
allargada i estreta, amb coberta a
dues aiges molt apuntada i grans
torres sn els Ajuntaments de
Brusselles, Lovaina i Bruges.
-
Flamenques: Tamb lAjuntament de Bruges i la llotja dYpres, i religiosos, la catedral
dAmbers.
2.2. Arquitectura civil:
Ajuntament de Brusselles
-
2.2. Arquitectura civil Claustre Hospital de San Juan de los Reyes
-
LLOTJA
LLOTJA DE BARCELONA (1352 - 1392)
LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1426)
LLOTJA DE LA SEDA DE VALNCIA (1452-1494),
LLOTJA DE SARAGOSSA
Edificis o lloc de
reuni peridica de
comerciants per a
realitzar els seus
contractes sobre
mercaderies, fletes i
segurs martims
(mena de despatx
dagents del
comer).
-
LLOTJA de valncia
Arquitectura civil: Llotja i Consolat del Mar
-
Llotja de Valncia Interior
-
LLOTJA DE LA SEDA DE VALNCIA (1452-1494)
-
LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1426)
-
- Predomina el masss sobre el van.
- Decoraci s geomtrica i fantstica.
- Horitzontalitat i larc de mig punt (volta aresta). - Escasseja la llum: que li dna un carcter ...
- misteris, que suggereix recolliment i calma.
2.3. Diferncies arquitectura
Gtica Romnica - Plena de grans finestrals.
- Decoraci inspirada en la naturalesa.
- Verticalitat i larc apuntat (volta creuria). - Llum entra en abundncia pels amplis finestrals.
- s com una exaltaci de lnima de Du.
-
2.4. Arquitectura gtica francesa
Lart gtic s un art burgs, fet per atendre els gusts de les
corporacions de mercaders.
Reflecteix una espiritualitat
ms humana.
s un art importat de Frana.
Ntre-Dame de Paris
-
2.4. Arquitectura gtica francesa (1/2 segle XII-XV)
Context histric:
Naixement i irradiaci: nord Frana. Dinastia Capetos. Aliana monarquia i esglsia. Monarquia i ciutats. Llenges literries nacionals.
Primer intent darquitectura gtica: Abadia de Saint-Denis.
Etapes:
Gtic inicial (2 s. XII): Saint Denis, Noyon, Laon, i Ntre-Dame de Pars. Gtic clssic (XIII): Catedral de Chartres, Reims, Amiens. Gtic radiant, decoratiu, manierista (XIV): La Sainte Chapelle de Pars. Gtic flamboyant (Frana, XV, coetani amb el flamger o isabel a Castella): La faana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-Oscar Monet, impressionisme).
-
Fases (4 segles, ritmes diversos) 2 meitat, finals s. XII: Fase protogtica o gtic inicial. - 1res catedrals le France: Abadia de Saint Denis, Noyon, Laon, i Ntre-Dame de Pars.
- Orde Cster a Frana 1098, expansi Catalunya (monestirs novetats arquitectniques).
S. XIII: Fase clssica, lanceolat o gtic ple. - Senzill i robust; volta quatripartida amb punta de llana, arcs ms apuntats i voltes
de tercelets. Plantes en forma de T, capelles a la capalera, transsepte i claustre amb dos pisos. Chartres, Reims, Amiens.
S. XIV: Gtic radiant, desenvolupament i difusi de lestil per tot Europa.
- Esvelt, lleuger i molt ornamentat amb escultures. La Sainte Chapelle de Pars.
- Variaci gtic meridional o llevant.
S. XV-XVI: Gtic tard o flamboyant // flamger (o fase barroca amb derivacions ornamentals).
- Molta ornamentaci escultrica. Arcs conopials i carpanells, amb ondulacions en forma de flama, volta en forma de estrella, columnes molt primes, gran altura de naus i torres. Les plantes tendeixen a ser quadrades, i d'una sola nau. El cor es desplaa en altura als peus de la nau. Diferncies.
- Gtic flamboyant (Frana). La faana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-Oscar Monet (impressionisme).
- Gtic perpendicular (Anglaterra).
- Flamger o isabel (Castella).
- Manuel (Portugal).
-
Aix com el romnic estar molt influt per Cluny, lestil gtic ho estar per la reforma de Cster.
2.4. Arquitectura gtica francesa
La doctrina cistercenca prohibia qualsevol tipus de decoraci i redua
larquitectura als elements estructurals.
Aix permetia que els arquitectes es despreocupessin de lornamentaci i
tinguessin en compte noms les qestions tcniques.
Aix lenginyeria arquitectnica va avanar molt, durant la segona meitat del
segle XII, i va assolir la maduresa durant el segle XIII.
-
La sala capitular: Espai
generalment quadrat, on es
celebraven les reunions
monacals sota la presidncia de
labat.
El dormitori dels monjos.
La sala de treball dels monjos:
Dotada damplis finestrals, ja que sutilitzava no sols com estana, sin como scriptorium o lloc on
sescrivien i copiaven els llibres (manuscrits) i documents. Solia
ser lnic lloc calfat per una xemeneia, i per aix tamb rebia
la denominaci de
calefactorium.
El refectori: Menjador dels
monjos, en el qual es disposava
un plpit per a la lectura dobres pietoses durant els menjars. Es
trobava a la planta baixa amb
accs des del claustre i tenia
comunicaci amb la cuina.
2.4. Arquitectura gtica francesa:
Monestir
-
Abadia de Saint Denis
2.4. Arquitectura gtica francesa
1) Els inicis.
- El gtic va nixer a la
regi anomenada Illa de
Frana, prop de Pars, en
la primera meitat del segle
XII.
- Aqu es va crear la
primera esglsia gtica,
labadia benedictina de Saint-Denis, per iniciativa
de labat Sger.
-
Catedrals i abadies
El desenvolupament de larquitectura cistercenca coincideix amb la reforma de lAbat Sger a Saint-Denis.
-
Mapa de lexpansi del gtic Sorgeix a Frana. le de France. Sant Bernat de Clairvaux (impulsor
reforma cistercenca), i labat Sger de labadia de Saint-Denis
-
Alleugeriment murs Saint-Denis
Vitralls
2.4. Arquitectura gtica francesa
1) Els inicis.
- La seva doble girola, amb
capelles radials, i la seva
capalera oberta, lleugera i
lluminosa, prefiguren ja un nou
llenguatge que es desenvolupa
en la segona meitat del segle en
les catedrals de Laon, Noyon i
sobretot, en la catedral de Notre-
Dame de Pars.
-
Catedral de Laon Catedral Ntre-Dame
Gtic inicial o protogtic (finals s. XII)
LAON: Construda abans de la CATEDRAL DE PARS, i desprs de SAINT DENIS i
NOYON.
LAON va tenir importncia histrica com etapa en el CAM DE SANTIAGO.
No t girola i labsis acaba en pla.
-
- Comenada: 1163,
es treballa sense
interrupci durant s.
XII, i ampliada XIII i
XIV.
- Durant Revoluci
Francesa fou
destruda en part, i
restaurada per
Viollet-le-Duc (segle
XIX).
Catedral Ntre-Dame (FITXA 17)
-
PLANTA NTRE-DAME
- Basilical amb 5 naus i doble
deambulatori.
- Capalera fora desenvolupada.
-Transsepte curt i no sobresurt de
planta, dextraordinria alada, igual a la nau central (325 m.).
- S. XIV safegiren capelles entre els contraforts, tant a les naus com a la
girola.
-
Ntre Dame. Pars. Capalera
EXTERIOR
- Capalera fora
desenvolupada.
-Transsepte curt i no
sobresurt de planta,
dextraordinria alada, igual a la nau central (325 m.).
- Alada fa que vista
exterior reflecteixi,
clarament, forma de creu.
-
Ntre - Dame
-
Plnol de catedral gtica Chartres
Plnol de catedral gtica Ntre-Dame de Pars
Creuer sortint Creuer
no sortint
Doble girola
Torres
3 5
naus
3 portalades
(A,B,C)
A
B C B
C
A
(FITXA 17) (FITXA 16)
-
Ntre-Dame, Pars Catedral de Chartres
1 Fase
circulars
2 Fase
poligonals
SUPORTS: PILARS Caracterstics pilars rodons, amb columnetes adossades, on descansen els
nervis de les voltes.
(FITXA 16) (FITXA 17)
-
INTERIOR: COBERTA NAU CENTRAL Voltes de creueria sexpartides.
-
EVOLUCI ALAT INTERIOR
Al comenament, estructurat amb 4 pisos: arcades, galeria o tribuna amb
trifori, un pis de finestres circulars
(culs) i els finestrals (claristori).
Reformes (s. XIII) eliminaren els culs i sampliaren els finestrals, reducci a 3 pisos, ms caracterstic del gtic clssic:
ARCADES, TRIBUNA I CLARISTORI.
La restauraci de Viollet-le-Duc, va recuperar lalat original en una part del transsepte.
NTRE-DAME (FITXA 17)
-
SUPORTS EXTERIORS NTRE-DAME
ARCS BOTARELLS sn un element clau, perqu a ms de complir la funci estructural,
articulen els volums exteriors, i reflecteixen el ritme dels trams de les naus.
Nau central
ms elevada Arcbotants
Contraforts
Pinacles
-
FAANA model Ntre-Dame, Pars Prodigi dharmonia. 3 carrers verticals, que es corresponen amb les 3 grans
portalades, i en 4 alades de pisos.
Pis inferior: 3 grans obertures atrompetades i cobertes amb
arquivoltes (conjunts escultrics).
Galeria de Reis: 28 esttues reis Israel (avantpassats de Crist).
3r pis: Carrer central amb gran rosassa (+10m), magnfics vitralls,
devora finestres geminades. Per
sobre, una galeria darcades amb traceries, que amaga la teulada.
4t pis: Dues grans torres campanar emmarquen la faana, i coronen
carrers laterals.
Els contraforts fan la divisi vertical en 3 cossos.
Construda en varis segles.
(FITXA 17)
-
Junt a SAINT DENIS, NOYON i LAON, forma part del primer grup
desglsies que introduren les innovacions arquitectniques i escultriques del gtic, que desprs es desenvoluparen en el gtic clssic en:
CHARTRES, AMIENS i REIMS.
-
2.4. Arquitectura gtica francesa
NTRE DAME. PARS
-
Segle XIII (saixequen les grans catedrals): Chartres, Reims i Amiens. En les tres catedrals sobserva la diferncia dalria entre la nau central i les laterals, la ubicaci del creuer gaireb en el centre, la supressi de la tribuna, el
protagonisme dels vitralls, la presncia de dues torres flanquejant lentrada principal i lamplitud de la capalera.
Etapa Gtic clssic (s. XIII)
-
A la segona meitat del segle es produeix
un increment de la decoraci i les
esglsies guanyen en esveltesa i
lluminositat. Aix, resulta significativa la
Sainte-Chapelle de Pars, en la qual els
murs han desaparegut, substituts per
immensos vitralls que arrenquen gaireb
del terra.
Sainte-Chapelle, Pars
-
Catedral de Chartres (FITXA 16)
-
Segle XIII La catedral de Chartres t:
- Major altura que totes les anteriors.
- A faana, les torres acaben amb agulles (chapiteles) de
diferent poca, el ms sobri s de lpoca de la construcci de la catedral i el ms ornamentat del segle
XV.
- El seu prtic s romnic.
- Linterior s molt espais i llumins.
- T tres naus, girola i tres altures.
Catedral de Chartres (FITXA 16)
-
Prtic nord de Chartres
Timp
Mainell o
Trencallums
(parteluz)
Arquivoltes
Brancals
(jambas en
derrame)
(FITXA 16)
-
Catedral de Chartres
-
Catedral de Reims
La catedral de Reims
s un dels ms brillants exemplars de tot lestil.
La nau central es ms baixa que la de Chartres, per el
conjunt s molt major.
El ms bell s lesplndida faana, que segueix lesquema de Pars.
Amb la finalitat daccentuar la profunditat de tots els prtics
estan ressaltats del plnol
principal.
-
Catedral de Reims
-
Catedrals de Reims Catedrals de Laon
-
Catedral de Reims (s.XIII)
Tres prtics. El central
s ms ample i alt.
Roset central
Torres
Elements de la faana principal (Oest)
Galeria
-
Sentit de verticalitat
aconseguit per:
Arcs apuntats a portades.
Pels contraforts amb sants i coronats per pinacles.
Gablets.
Torres.
Finestres geminades.
-
Catedral dAmiens T una faana que segueix lesquema de la de Pars.
-
CATEDRAL DE NTRE-DAME DAMIENS
-
Catedral dAmiens
-
CATEDRAL DE NTRE-DAME
DAMIENS
T planta de creu llatina, amb 3 naus, tamb 3 en el transsepte, nau central ms elevada, i absis amb 7 capelles radials.
-
Catedral dAmiens
-
Lalat interior t 3 pisos, primer darcades (126 pilars amb columnes adossades), un trifori i un pis superior de finestres. T volta de tercelets en el creuer.
Catedral dAmiens
-
En la faana principal sobrin 3 portes molt atrompetades, separades per pilastres, i molt decorades amb escultures; a sobre una galeria que es correspon amb la de linterior; a damunt queda la galeria de Reis i, en un registre superior, la gran rosassa.
AMIENS EXTERIOR
-
A lexterior empra arcbotants, per la qual cosa
adquireix major elevaci i es
poden obrir grans finestrals,
fins i tot, en el trifori.
Destaca, en el creuer la rosassa denominada El finestral de foc.
AMIENS EXTERIOR
-
Catedral dAmiens
-
Laberint Catedral dAmiens
-
3. Gtic radiant, decoratiu i manierista (s. XIV)
A partir de la segona del s. XIII hi ha poc avenos tcnics i estructurals.
Lalada ja no s el principal objectiu.
La desmaterializaci del mur comena a ser
evident.
-
Fases (4 segles, ritmes diversos) 2 meitat, finals s. XII: Fase protogtica o gtic inicial. - 1res catedrals le France: Abadia de Saint Denis, Noyon, Laon, i Ntre-Dame de Pars.
- Orde Cster a Frana 1098, expansi Catalunya (monestirs novetats arquitectniques).
S. XIII: Fase clssica, lanceolat o gtic ple. - Senzill i robust; volta quatripartida amb punta de llana, arcs ms apuntats i voltes
de tercelets. Plantes en forma de T, capelles a la capalera, transsepte i claustre amb dos pisos. Chartres, Reims, Amiens.
S. XIV: Gtic radiant, desenvolupament i difusi de lestil per tot Europa.
- Esvelt, lleuger i molt ornamentat amb escultures. La Sainte Chapelle de Pars.
- Variaci gtic meridional o llevant.
S. XV-XVI: Gtic tard o flamboyant // flamger (o fase barroca amb derivacions ornamentals).
- Molta ornamentaci escultrica. Arcs conopials i carpanells, amb ondulacions en forma de flama, volta en forma de estrella, columnes molt primes, gran altura de naus i torres. Les plantes tendeixen a ser quadrades, i d'una sola nau. El cor es desplaa en altura als peus de la nau. Diferncies.
- Gtic flamboyant (Frana). La faana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-Oscar Monet (impressionisme).
- Gtic perpendicular (Anglaterra).
- Flamger o isabel (Castella).
- Manuel (Portugal).
-
Sainte-chapelle, Pars
-
Sainte-Chapelle Pars
Construda en un temps record (1242-
1248) per ordre del rei Llus IX, futur Sant
Llus de Frana, amb la finalitat de
conservar-hi diverses relquies, molt
preuades de la Cristiandat, referents a la
Passi de Crist: la corona d'espines i un
tros de la creu. s un enorme reliquiari.
Precisament Sainte-Chapelle vol dir Capella Santa, tamb fou la Capella Reial de lle de la Cit, en el centre de Pars.
Laspecte exterior no aparenta la grandiositat interior. Edificaci gtica
petita, de finestres allargades, coronada
per una agulla del segle XIX.
-
HISTRIA:
Relquies comprades pel rei a lemperador de Constantinoble, i dutes a
Frana el 1241 (la corona
despines, part de la creu, el ferro de la llana, el sudari i
altres relquies del martiri de
Crist).
El rei va anar a rebre-les i va entrar descal a Pars. Les
va dipositar, provisionalment,
a la capella de sant Nicolau.
Lany segent comenaria la construcci duna capella digna daquest TRESOR: la Saint-Chapelle (1242-48).
Sainte-chapelle, Pars
-
Enclavada en el palau de Justcia, antic Palau Reial, s una capella gtica de
petites dimensions, en un estil de gran puresa, considerada un dels mxims
exponents del gtic rayonnant. Obra mestra concebuda com un precis joier. En el centre de labsis es troba un imponent reliquiari de plata i or.
-
El projecte, probablement, de Pierre de Montreuil (Ntre-Dame, Saint Denis). Les vidrieres de profunds colors, rematades en pedra fistonejada, i l'excellent restauraci dels murs i de les columnes, feta per Eugne Viollet-le-Duc amb
Flix Duban i Jean-Baptiste-Antoine Lassus, atorguen una delicada bellesa a
l'edifici.
Sainte-Chapelle
-
La capella inferior
La capella baixa, dedicada a la Verge, suporta la capella alta (o
superior).
El sostre, sostingut per infinitat de columnes massisses, aguanta el pes
de tot l'edifici; es va construir per la seva
utilitat funcional i arquitectnica: permet
alleujar al mxim la construcci de la
capella alta, i suportar-ne tot el pes.
Daltura relativament baixa, 660 m (part ms elevada), dna la impressi
dentrar en una cripta.
T planta de sal, 3 naus; la del centre ms gran, i amb una gran riquesa
de decoraci policromada (summament
colorista). El sostre de color daurat i
blau.
Se superposen dues capelles, la inferior accessible per a la gent comuna i el servei de palau, i la superior per a la cort del rei.
En principi, no es podia accedir a la capella alta ms que per mitj de les galeries superiors del palau, no es va contemplar construir una escala exterior, saccedeix per una petita de caragol.
-
La capella superior Alta i esmolada silueta (20 m dalt), capella estreta, duna sola nau, i coberta amb volta de creueria, que sembla lleugera donada lesveltesa de les curtes columnes.
Sobre cada pilastra s'aixeca l'esttua d'un apstol.
Les parets van ser suprimides i reemplaades per uns alts finestrals de vitralls policromats (670 m2, 15
vidrieres), que van gaireb des del terra fins a
larrencada de les voltes, i ocupen la totalitat de l'espai, donant lloc a superfcies cristallades, por on es
filtra la llum; vitralls separats per un conjunt de
columnes de gran finesa (15), fins a un sostre
policromat, en blau, amb estrelles.
Les vidrieres amb escenes religioses, recorden el rei David o el rei Salom, personatges situats a prop
del rei francs.
Constitueixen un conjunt homogeni; els colors
dominants sn el vermell i el blau, que donen a la
capella un colorit espectacular. Surts de lescala obscura, i una llum de tonalitats irreals tenvaeix.
Al teu voltant les vidrieres ms
antigues de la CIT (bona part del s. XIII).
-
Les finestres de la nau, de 15,35 metres d'alt per 4,70 metres d'ample, estan dividides per quatre ogives, damunt de les quals hi ha una rosassa de
6 lbuls i 2 quadri lbuls (element en forma de trvol de quatre fulles). Les
finestres de labsis, de 13,45 metres d'alt per 2,10 d'ample, noms tenen dues ogives i 3 tri lbuls-trevolat (element en forma de trvol).
-
La Rosassa
La rosassa (al costat sud), de 9 metres de dimetre, representa lApocalipsi. Aquesta rosassa, les 15 vidrieres, i les escultures dels apstols condensen lart en molt pocs metres quadrats, enlluernant lespectador.
-
Sainte-Chapelle Les escenes de les vidrieres representen:
- el Gnesi
- lxode - el Llibre dels Noms
- el Llibre de Josu
- el Llibre dels Jutges
- el Llibre d'Isaes
La capella inferior:
- Joan l'Evangelista i la infncia
de Crist
- la Passi
- la vida de Sant Joan Baptista
- el Llibre de Daniel
- el Llibre d'Ezequiel
- el Llibre de Jeremies
- el Llibre de Tobies
- els Llibres de Judit i de Job
- el Llibre d'Ester
- els Llibres dels Reis
- la histria de les relquies de la
Passi
-
Sainte-Chapelle - Dos incendis (1630 i 1776).
- Vitralls, capella baixa, destruts per
crescuda del Sena en 1690.
- Revoluci: desapareixen esttues,
mobiliari capella, tresors, i el reliquiari
retirat per ser fos.
- Corona despines salvada i enviada a Ntre-Dame. Perd, aix, la
seva funci (1803) original,
convertida en arxiu.
- Restaurada (1840-1868): Felix
Duban, Jean Baptiste Lassus i Emile
Boeswillwald, aconsellats per Viollet-
le-Duc (Ntre-Dame).
- 2/3 del vitralls, capella alta, sn
els originals: CONJUNT MS
COMPLET DEL VITRALL DEL
SEGLE XIII.
VICISSITUDS DE LA HISTRIA
-
La planta de la catedral gtica s normalment basilical amb transsepte (nau
transversal a la principal), que pot sobresortir o no.
Tamb s freqent la creu llatina, per amb el transsepte ms centrat que a
les esglsies romniques. Al bell mig de la nau central sol estar el cor.
Reims Amiens Chartres Laon
Plantes de catedrals franceses
-
Anglaterra Parteix del gtic francs.
S. XIV Enfrontament amb Frana: Guerra dels 100 anys.
Desenvolupa un llenguatge constructiu independent.
Faanes catiques.
Horitzontalitat.
Multiplicaci dels nervis de les voltes (ventall).
Doble transsepte.
-
Catedral de Wells
-
Anglaterra
-
Un dels exemples ms
destacats de lanomenat Early English, s a dir, del protogtic angls, on
suneixen les noves influncies del gtic francs i les tradicions
anglo-normandes.
En les parts realitzades a finals del segle XIII, la catedral
presenta algunes de les
caracterstiques del denominat
"decorated style com, per exemple, lemmarcament dels arcs del creuer.
Catedral de Wells
-
Catedral de Wells
-
Catedral de Wells
-
Itlia El gtic itali guarda unes proporcions clssiques, reminiscncies de lart heretat de grecs i romans, i que de vegades soposa a les caracterstiques del gtic clssic francs.
Predomina la nau nica amb tendncia a unificar lespai i aconseguint la dimensi de lespai-sal (naus mateixa alada).
Les vidrieres perden terreny en favor de la decoraci mural pintada al fresc.
Se cerca una esttica clssica dequilibri ms a la mesura de lhome i no tan transcendental i metafsica.
-
Caracterstiques principals:
Classicisme.
Absncia arcbotants.
Finestrals petits.
Policromia.
-
Dins Itlia, a la Llombardia es dna ms forta la influncia francesa, i s a la
seva capital on s'edificar l'obra que ms s'ajusta als models del gtic francs:
la Catedral de Mil (construda tardanament, en el segle XIV).
-
4. Gtic flamger (s. XIV)
Durant el segle XIV les guerres assolen el pas, no nhi ha innovacions tcniques, cosa que es vol compensar amb una major decoraci, per no
semprenen nous programes constructius, i la construcci se centra en els usos civils.
Posteriorment, el segle
XV va donar pas a la
caracterstica decoraci
exuberant del gtic
flamger, anomenat aix
perqu la decoraci, de
forma sinuosa, recorda
les flames del foc, la qual
cosa incrementa la
sensaci dun gran carregament ornamental.
s una poca de canvis,
dinestabilitat i res nhi ha ms inestable que el
moviment duna flama.
-
Catedral de Rouen
-
Catedral de Rouen Claude-Oscar Monet
-
Bibliografia M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado Assumpci Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda http://www.slideshare.net/landa Prez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Bennssar Coll, Bernat. El comentari de lobra dart. Conselleria Educaci i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
Triad Tur, J. R. i altres. Histria de lArt. Ed. Vicens Vives. 1 edici 2009. Salv Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002).
www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat
-
Fi de ledat mitjana
Caiguda de Constantinoble,
1453.
Renaixement itali.
-
Histria de lart IES Ramon Llull (Palma)
M Assumpci Granero Cueves
-
112.- PETXINA. Element arquitectnic de forma triangular curvilnia, que t la
funci de servir de suport a una cpula, tot passant d'una planta quadrada a una
de circular.
127.- RETAULE. Obra d'escultura, pintura o mixta que cobreix el mur situat
darrera un altar. Pot ser de fusta, pedra o metall. Deriva del frontal romnic. Les
seves parts principals sn: predella o bancal, pisos o cossos horitzontals, carrers
verticals, guardapols,...
46.- CPULA / 112.- PETXINA-ES / 150.- TROMPA-ES. CPULA: Volta
generada per la rotaci d'un arc. Pot descansar damunt un tambor i coronar amb
una llanterna.
39.- COR. Part de lesglsia tradicionalment reservada al clergat on es realitzen el cants. Destar enmig de la nau de lesglsia varen ser desplaats, b al presbiteri, b als peus o a un lateral de la nau.
79.- LLANTERNA. Element arquitectnic de planta circular o poligonal, amb
obertures laterals que corona una cpula o una torre, i permet illuminar l'espai
interior.
Terminologia