Download - Heurom: Contes per la pau
UNA TRADICIÓ MOLT ESPECIAL
ESCOLA HEUROMPERAFITA CURS 2012-13
AUTORS: Irene, Isnel, Emma, Aina, Laura , Oriol, Júlia.
IL·LUSTRADORS: Ona, Guim, David, Teo, Genís, Raúl, Carla, Quim, Alba, Sara, Biel, Salomon, Laia i Isaac.
COM VAM FER EL CONTE?
El dia 19 de gener va venir la Lali Barenys per escriure
un conte amb CM i CS. Entre tots vam decidir
l’argument del conte.
D’un a un anàvem escrivint el conte, fins acabar-lo.
El vam anar retocant fins tenir-lo enllestit.
EXPLIQUEM EL CONTE ALS PETITS!
Vam anar a explicar el conte als nostres companys perquè a
l’escoltar-lo pensessin com l’havien de representar en dibuixos.
Vam donar-los unes quantes idees.
REPRESENTACIÓ DEL CONTEREPRESENTACIÓ DEL CONTE
Els més grans vam ajudar als petits a dissenyar i il·lustrar el conte.
Vam agafar un cartró de la mida DinA3 i el vam folrar amb roba i
decorar segons l’explicació de les diferents parts del conte.
Aquest conte el vam dividir en nou parts.
UN CONTE PUZLEEl conte dividit en nou parts es construeix com un puzle, mitjançant
un DAU – TEXT.
Passem a explicar el conte...
UNA TRADICIÓ MOLT ESPECIAL
• En un país molt llunyà totes les
persones eren verdes, quan
estaven malaltes eren de color de
caca d’oca, quan es mullaven es
tornaven de color fluorescent,
quan eren petits eren de color
verd clar i a mida que s’anaven
fent grans es tornaven d’un verd
més fosc.
• Cada 21 de desembre a les 11 de
la nit s’ajuntaven per
commemorar la seva tradició. Es
posaven un quimono taronja, que
portava el símbol d’una pedra
trencada, i marxaven a peu amb
torxes cap a la muntanya del
volcà. Un cop allà trencaven
pedres amb el cap.
• Per això en aquell país hi havia
moltes fàbriques de fer quimonos,
de fer tiretes i de pastilles pel mal
de cap. D’aquelles pedres
trencades en sortia un suc, el
color del suc era el color del
quimono que portarien l’any
següent.
• Quan eren a dalt de la muntanya
es bevien el suc perquè el volcà
no es tornés a despertar, feien
una foguera i es posaven al seu
voltant fent una música amb les
pedres. Un cop fet tot això
tornaven cap al poble tal com
havien vingut.
• Un dia va arribar en aquell poble
un nen que es deia Manel.
Aquella mateixa nit, al punt de les
11, tothom es va posar el
quimono taronja i tot caminant es
van dirigir cap a la muntanya del
volcà amb les torxes enceses.
• En Manel i la seva família s’ho
miraven des de casa seva molt
estranyats i espantats, van tancar
totes les finestres i es van amagar
a sota el llit per por que hi hagués
una revolució.
• L’endemà al matí, en Manel tot
anant a l’escola va començar a
veure que tota la gent portava
tiretes al cap i duien els quimonos a
la tintoreria. En Manel va decidir no
anar a l’escola i tornar cap a casa.
Els seus pares també estaven molt
espantats i van decidir que ja aniria
a l’escola un altre dia, potser quan
entenguessin el què passava.
• Després d’un quants dies, el Manel va decidir d’anar
a l’escola i pel camí es va trobar un nen que es deia
Jan, i li va preguntar què passava la nit del 21 de
desembre, i el Jan li va explicar:
• -Mira cada 21 de desembre, en quest país, ens
reunim amb les torxes per pujar a la muntanya del
volcà, després allà dalt agafem una pedra cadascú i
la trenquem amb el cap.
• I el Manel molt estranyat li va dir:- per què feu
aquestes coses tant “rares”?
• I el Jan que li semblava tan normal li va acabar
d’explicar:
• -Nosaltres commemorem que fa molts anys, el
nostre volcà va entrar en erupció i la gent del poble
va evitar que explotés gràcies al soroll que van fer
amb les pedres trencades.
• En Manel va pensar que era una
manera de recordar aquella data tan
important per la gent d’aquell país.
Ho va explicar a la seva família i de
mica en mica ho van anar assimilant
i al final ja no els espantava ni els
feia por. Al Manel li agradava i al final
aquella tradició ja formava part de les
seves vides.
FI
QUÈ HEM APRÈS?• Que les tradicions són importants, ja que és un tret distintiu de cada
país. Cal conèixer bé les nostres tradicions per entendre les dels altres i
respectar-les.
• Intentar ajudar a les persones que venen de fora del nostre poble o país,
ensenyar les nostres maneres de fer i aprendre nosaltres de les seves.
• És molt important entendre que l’intercanvi és bo i ens enriquim
mútuament.
• El conte ens ha ajudat molt a reflexionar sobre les persones que emigren
a un altre país i també a nosaltres mateixos quan coneixem algú
d’aquestes característiques.
• Tota l’escola ha participat del conte inventant, escrivint i il·lustrant les
imatges. Valorem molt positivament aquesta activitat que ens ha permès
fer un treball en equip i cohesionar-nos com a escola.