Download - Historia del raonament
![Page 1: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/1.jpg)
HISTÒRIA DEL RAONAMENT
TEMES FONAMENTALS DEL PENSAMENT OCCIDENTAL
Dr. Josep M. Vilaseca
![Page 2: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/2.jpg)
UNA DEFINICIÓ DE FILOSOFIA
Philosophia est scientia rerum (omnium) per causas ultimas
naturali rationis lumine comparata
![Page 3: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/3.jpg)
Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – ca. 100 dC)
Edat de la preparació (600 – 450 aC): període cosmològic. Estudia la mutació de les coses naturals i es preocupa de la naturalesa última de les coses i la seva subsistencia
![Page 4: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/4.jpg)
Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)
Edat de plena evolució (ca. 450 – 300): període psicològic o antropològic. Sócrates (469 – 399), Plató (427 – 347), Aristòltil (384 – 322)
![Page 5: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/5.jpg)
Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)
Període d’ocàs i dissolució tant polític com filosòfic (300 – Crist): període ètic (escoles cínica, estoica, epicúrea, eclèctica)
![Page 6: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/6.jpg)
Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)
Període de renovació (Crist – 250). El centre vital és Alexandria. Edat teosòfica: les filosofies platònica i aristotèlica agafen elements del judaisme. Cristianisme naixent. Preocupació per la relació entre Déu i el món
![Page 7: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/7.jpg)
Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)
Època patrística (fins a Sant Agustí, mort el 430).Evolució de les filosofies anteriors
![Page 8: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/8.jpg)
Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – ca. 100 dC)
Edat de la conservació (ca. 450 – 800) Crisi cultural a Occident per la invasió dels bàrbars. Traducció de les obres gregues a altres llengües (llatí, siríac, àrab).
![Page 9: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/9.jpg)
Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)
Edat de preparació de l’Escolàstica (ca. 800 – 1200) Restauració de Carlemany. Sant Anselm, Sant Pere Llombard. Filosofia àrab (Avicenna mort 1037, Averroes mort 1204), i el rabí Maimònides (mort 1204)
![Page 10: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/10.jpg)
Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)
Floreixement de l’Escolàstica (ca. 1200 – 1350). Naixement dels ordres de predicadors i de frares menors. Universitats (Bolonya, Oxford, Colònia, i la més important, París). Sant Tomàs d’Aquino (1224 – 1274).
![Page 11: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/11.jpg)
La navalla d’Occam (segle XIV)
Guillem d'Occam va néixer l'any 1290 a Occam (Surrey) i va morir l'any 1347 a Munic, fou un filòsof i teòleg franciscà anglès.Ockham escrigué en llatí Pluralitas non est ponenda sine neccesitate. La regla medieval de l'estalvi, o principi de l'economia, freqüentment usat per Ockham, passà a anomenar-se la navalla d'Ockam.”
![Page 12: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/12.jpg)
Evolució de la filosofia en els antics (ca. 600 aC – cqa. 100 dC)
Ocàs i restauració de l’Escolàstica. Reforma i Contra-reforma (Concili de Trento 1545 – 1563)
![Page 13: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/13.jpg)
Filosofia moderna (ca. 1600 fins l’actualitat)Període cartesià (ca. 1600 -1750).
Doble emancipació de la filosofia de l’autoritat i influx de la teologia i de la filosofia aristotèlica. Els precursors: Copèrnic, Kepler, Galileu, Giordano Bruno).
![Page 14: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/14.jpg)
Filosofia moderna (ca. 1600 fins l’actualitat)
René Descartes, pare de la filosofia moderna. Fundador de la teoria crítica de la cognició (dubte metòdic) i altres doctrines metafísiques (dualisme ànima – cos integrat antigament per Aristòtil).
![Page 15: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/15.jpg)
Filosofia moderna (ca. 1600 fins l’actualitat)
Leibniz: teoria de les harmonies pre-establertes: cap influx de les coses en causar les nostres cognicions, les quals només des de Déu d’una manera meravellosa es conformen a la realitat. Berkeley i l’iedalisme acosmistici, negador de la realitat del món sensible.
![Page 16: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/16.jpg)
Filosofia moderna (ca. 1600 fins l’actualitat)
Reacció empiristica: francis Bacon, Hobbes, Locke, Berkeley. Només accepten com a objectivament veritable la cognició que clarament pot derivar de l’experiència. D’aquí es provocà l’oposició progressiva de tota cognició científica (Hume). D’aquí en resultà la vulgarització aversiva de qualsevol certesa, que pertany a la religió, ordre polític, social, etc. Al s. XVIII a França: Voltaire, Rousseau, els enciclopedistes... En general s’anomenen lliure-pensadors.
![Page 17: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/17.jpg)
Filosofia moderna (ca. 1600 fins l’actualitat)
Període Kantià (1781 – ca. 1900). La major part dels sistemes filosòfics posteriors no són sinó una ulterior evolució d’un o altre aspecte del sistema kantià.
![Page 18: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/18.jpg)
Filosofia moderna (ca. 1600 fins l’actualitat)
Karl Popper i la refutabilitat de les teories científiques.
Considerem l’altre punt de vista, el de la refutació, en lloc del de
la demostració
![Page 19: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/19.jpg)
L’epidemiologia: John Snow i l’epidèmia de còlera de Londres
(1854)
![Page 20: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/20.jpg)
La t de Student i la cervesa Guiness
![Page 21: Historia del raonament](https://reader036.vdocuments.pub/reader036/viewer/2022062316/587718b01a28ab4c1d8b5e97/html5/thumbnails/21.jpg)
La revolució tecnològica: de la manca d’informació a l’excés
d’informació