Download - Integració social de l'adopció internacional
Adopció
Mesura de protecció a la infància que genera vincles afectius de per vida, consolidats jurídicament, entre un/a nen/a que es troba legalment desemparat, i un o dos adults que desitgen incorporar-lo a les seves vides en qualitat de fill/a. L’adopció, tant nacional com internacional, és sempre constituïda pel jutge i proporciona una relació paterno-filial igual que la paternitat biològica.
L’adopció comporta
Aspectes jurídicsAspectes administratiusAspectes socialsAspectes familiarsAspectes personals
Aspectes socials de l’adopció internacional
L’adopció internacional, un “fenomen” recent Les famílies adoptives han augmentat molt en
molt pocs anys L’adopció internacional ha modificat la concepció
de l’adopció: l’ha fet “visible” i “positiva” Coincidència del creixement de l’adopció
internacional amb el creixement de la immigració; hi ha coincidències i diferències
D’on venim en els models de família
Preponderància del model familiar de pare, mare i fills d’un mateix matrimoni
Poca o gens barreja ètnica
Hàbits culturals semblants i comuns, per tant
en general, no hem crescut en la diversitat familiar
Avui els infants viuen en un entorn social diferent al que els adults actuals vam créixer com a nens
El model social “adult” ens fa tenir, involuntàriament, preconcepcions sobre la família, sobre els costums i la cultura
En molt pocs anys hem hagut d’integrar canvis importants: cultures, ètnies, famílies
Aspectes socials
La diversitat familiar actual
Famílies monoparentals i monomarentalsFamílies homoparentals i homomarentalsFamília de pare i mareFamília reconstituïdaFamília amb fills biològics i adoptatsAltres
:
De la concepció de família en que la biologia té un pes important, a la concepció de família on la biologia no té importància (de l’ocultisme de l’adopció a la visibilitat)
De la semblança a la pluriracialitat en la família De la parella a la monoparentalitat (no només en
adopció) De la parella heterosexual a la parella homosexual
(no només en adopció) De l’esterilitat a l’adopció com a opció
Evolució de l’adopció internacional
Espanya és el segon país del món en
nombre d’adopcions internacionals, després dels EUA. Des de 1996 s’han adoptat prop de 30.000 infants d’altres països:
Any:1998 Any: 2004 Any: 2007 1487 nens/es 5541 nens/es 3648 nens/es
Països “emissors” (anys 2002- 2007): Xina Rússia Ucraïna/Etiòpia
Edats dels infants en el moment de l’adopció: 0-3 anys 3-5 anys
(l’any 2007 el 71% dels infants que s’adoptaven tenia entre 0 i 2 anys, el 19% entre 3 i 5 anys, el 7% entre 6 i 8, i el 2% tenia més de 9 anys en el moment de l’adopció)
Els menors adoptats
Particularitats de la família adoptiva
El fill ha nascut d’unes altres personesEl fill té una història prèvia a la vida
familiarLa història prèvia és sovint plena de
pèrdues i de carènciesCal estar disposat a reparar els efectes del
passat i a ajudar a integrar la condició de fill/a adoptiu/va
L’adopció internacional ha aportat altres perspectives sobre la família i sobre l’adopció: visions socials i visions personals. Què en diuen els protagonistes?
Què ens diuen els nens i les nenes adoptats sobre el fet de ser adoptats?
Sóc diferentTothom sap que sóc adoptatPer què no em van poder cuidar? Què vol
dir?Qui eren els “altres”? On són? Van tenir
més fills?A qui he de dir que sóc adoptat?Voldria haver nascut dels pares
Què diuen els “altres” nens i nenes del que pensen de l’adopció?
Què vol dir que el van anar a buscar a ...?Com pot ser que uns pares no vulguin al seu
fill? Ell/ella és un/a fill/a de veritat?A tots ens pot passar això?Els seus germans són germans de veritat?És bo ser adoptat?
Quines són les inquietuds dels pares?
Tant de bò li hagués pogut estalviar el que li ha passat abans…
Ho podrà superar? Recorda alguna cosa del seu passat? Quin pes tindrà el seu passat? Estarà segur de que som els seus pares? Voldrà tornar als orígens? Li hem de conservar la cultura d’origen?
La comprensió de l’adopció es construeix en família i a través de la
mirada social
Una família és un grup de persones que viuen juntes, que s’estimen, i on els adults són els que tenen cura dels nens
Hi ha nens que viuen amb els pares dels que van néixer i nens que viuen amb uns altres pares que ho seran per sempre
Hi ha adults que poden tenir fills de la panxa i d’altres que no
Hi ha persones que no poden fer de pare i de mare per... (malaltia, mort...)
No poder tenir cura d’un fill no vol dir no estimar-lo
A la nostra família no ens passarà això Pares biològics o de naixement no és el mateix
que pares de veritat (tenir cura del vocabulari) Respectar la privacitat. Diferenciar entre no crear
tabús i parlar indiscriminadament d’aspectes concrets
Adoptar no és un acte de solidaritat/filantropia
Comentaris que confonen
A aquest nen li ha tocat la loteria L’estimes com si fos fill teu?Són molt agraïts, com que no tenien res...Déu n’hi do, amb tot el que feu per ell... Ja
podria estar més adaptat!És clar, com que és adoptat...Quant us ha costat?Sabeu què li va passar a la seva mare de
veritat?
La realitat de l’adopció internacional
Els nens que són adoptats internacionalment provenen de països amb pocs recursos a tots nivells: embarassos de risc, prematuritats, abandonaments en males condicions
Els països en els que més s’adopta, els nens viuen en institucions sovint molt massificades i amb pocs recursos humans: carències físiques, malalties, institucionalització
Molts d’ells no tenen experiència d’haver viscut en família La incidència i la perdurabilitat de les seqüeles de la vida
prèvia a l’adopció és variable
Àmbit familiar
Incorporar diferències racials a la família Preparar-se per “adoptar” tot el que porta l’infant
del seu passat (orígens i experiències personals) Tractar el tema de l’adopció en família, i fer costat
a la persona adoptada en l’elaboració personal del que suposa la pròpia història
Cercar els ajuts professionals que pugui caldre, per reparar els efectes del passat
Àmbit de la salut
Els serveis de pediatria han incorporat protocols tenint en compte els països d’origen
Els especialistes de la medicina i de la psicologia tenen en compte noves patologies (SAF, Dèficit Cognitiu Acumulatiu, Trastorn del Vincle…)
Creació de serveis postadopció
Àmbit escolar
La integració d’infants que han patit institucionalització mereix progressió en l’escolarització
El dèficit cognitiu acumulat ha obligat a fer adequacions curriculars individualitzades diferents
Els nens postinstitucionalitzats pateixen desordres del vincle i es relacionen diferent
Hi ha semblances i diferències entre les necessitats dels infants immigrants i els infants adoptats
La relació família-escola-terapeutes requereix especial atenció
Àmbit personal
Els nens que són adoptats internacionalment provenen de països amb pocs recursos a tots nivells
Els països en els que més s’adopta, els nens viuen en institucions sovint molt massificades i amb pocs recursos humans
Molts d’ells no tenen experiència d’haver viscut en família
La incidència i la perdurabilitat de les seqüeles de la vida prèvia a l’adopció és variable
La integració social de l’adopció internacional: què podem aprendre de l’experiència?
Les famílies adoptives són diverses; no hi ha un model de família adoptiva
Socialment ens estem avesant a tractar amb les especificitats de l’adopció internacional (mèdiques, educatives, familiars)
El “fenomen” de l’adopció ha generat, com en d’altres països, recerca i especialització
Hi ha factors de risc que cal tenir en compte; els nens i nenes adoptats han passat circumstàncies adverses que reverteixen en la seva vida posterior
Les persones adoptades han d’elaborar aspectes diversos de la seva biografia
Els recursos socials i de la salut han d’atendre les problemàtiques derivades de la vida dels infants anterior a l’adopció
L’adopció internacional és “jove” en el nostre país. Els menors adoptats estan arribant a l’adolescència