Download - La fi dels imperis colonials
TEMA 13
LA FI DELS IMPERIS COLONIALS
Què recordem?
1. Quina és la definició d'imperialisme?
2. Et recordes d'alguna de les causes?
Què recordem?
3. Amb aquest mapa polític d'Àfrica davant, podries nomenar alguna colònia i la seua metròpoli?
Què recordem?LES POSSESSIONS COLONIALSLES POSSESSIONS COLONIALS
GRAN BRETANYA: Egipte, SudanGRAN BRETANYA: Egipte, SudanAngloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia
FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, Senegal, Àfrica Occidental Francesa,Senegal, Àfrica Occidental Francesa, Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,
Madagascar, ComoresMadagascar, Comores
ALEMANYA: Togo, Camerun, ÀfricaALEMANYA: Togo, Camerun, ÀfricaSud-Occidental i TanganykaSud-Occidental i Tanganyka
PORTUGAL: Angola, Moçambic, CapPORTUGAL: Angola, Moçambic, CapVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i PríncepVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep
ESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaEquatorial i Fernando PooEquatorial i Fernando Poo
ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i LíbiaITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i Líbia
BÈLGICA: Congo BelgaBÈLGICA: Congo Belga
Què recordem?
4. Fes el mateix amb Àsia.
Què recordem?
GRAN BRETANYA: Índia, GRAN BRETANYA: Índia, Birmània, Malaisia i part de XinaBirmània, Malaisia i part de Xina
FRANÇA: Indoxina i part de XinaFRANÇA: Indoxina i part de Xina
PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.
HOLANDA: IndonèsiaHOLANDA: Indonèsia
RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,costa del Pacífic.costa del Pacífic.
JAPÓ: Corea i FormosaJAPÓ: Corea i Formosa
ESTATS UNITS: FilipinesESTATS UNITS: Filipines
Mapa del procés de descolonització
ÍNDEX
1. Causes i vies del procés descolonitzador
2. Fases del procés descolonitzador
3. La creació de l'estat d'Israel
4. Sud-àfrica i el apartheid
5. El moviment de països no alineats i el neocolonialisme
1. Causes i vies del procés descolonitzador
Factors favorables a la descolonització:
Els moviments nacionalistes a les colònies, que defensaven el dret a la independència
La feblesa de les metròpolis durant la II GM i l'ocupació japonesa de les colònies a Àsia
El context internacional favorable, per part de:
Els EUA i l'URSS
L'ONU
L'opinió pública a les metròpolis
Vies d'accés a la descolonització:
Procés negociat i pactat: principalment el Regne Unit
Lluita per la independència: França, Holanda, Bèlgica...
Amb la informació anterior, per quina via creus que accederien a la independència els següents països:
· Tanzània:
· República Democràtica del Congo:
· Algèria:
· Vietnam:
· Indonèsia:
1. Causes i vies del procés descolonitzador
2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954)
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
2.3 La fase tardana (1965-1994)
1
2 3
4
2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954) Índia, Indoxina, Indonèsia i Pròxim Orient
2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954)
L'ÍNDIA
Abans de la II GM, van incrementar la seua influència dos moviments a favor de la independència
El Partit del Congrés, de Nehru i Gandhi
La Lliga Musulmana, de Jinnah
Després de la II GM, el govern britànic va negociar la independència (1947) i es van crear dos països
L'Índia, de majoria hindú
Pakistan, de majoria musulmana
Jawarharlal Nehru Mahatma Gandhi Ali Jinnah
2. Fases del procés descolonitzadorL'ÍNDIA
2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954)
L'ÍNDIA- per què no va ser possible mantindre la unitat després de la independència?
2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954)
L'INDOXINA
Colònia francesa que va ser ocupada pels japonesos durant la II GM
Després de la II GM, les forces comunistes del Viet-minh (Lliga per a la independència de Vietnam) van proclamar la Rep. Dem. de Vietnam. França hi va enviar tropes que, després d'anys de guerra, van patir la derrota de Dien Bien Phu (1954). Això va comportar la independència i la formació de 3 estats: Laos, Cambodja i Vietnam (dividit en 2 estats)
Ho Chi Minh, líder del Viet-minh
2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954)
L'INDONÈSIA
Colònia holandesa que va ser ocupada pels japonesos durant la II GM
Després d'uns anys de guerra, Holanda va donar la independència a Indonèsia l'any 1949
Després de la II GM, A. Sukarno, líder del moviment nacionalista indonesi, va proclamar la independència de forma unilateral al 1945, però no va ser acceptada pels holandesos
Ahmet Sukarno“Aprender sin pensar es inútil, pero pensar sin aprender es muy peligroso”
2. Fases del procés descolonitzador
2.1 La fase inicial (1945-1954)
L'ORIENT MITJÀ
Països sota mandat francés
Després de la II GM
Països sota mandat britànic
Síria
El Líban
Jordània
Palestina
Obtenen la independència el 1946
El 1947 es va dividir en dos estats
Palestí Jueu
Estat d'Israel1948
2. Fases del procés descolonitzador
ACTIVITAT
1. Relaciona i construeix oracions sobre la independència de les següents colònies:
Indonèsia
Índia
Indoxina
Nehru
Jinnah
Sukarno
Ho Chi Minh
Regne Unit
França
Holanda
1947
1949
1954
COLÒNIA LÍDER METRÒPOLI ANY
2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
EL MAGRIBQuin color té el Magrib?Quins països en són part?
2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
EL MAGRIB
Egipte, protectorat britànic
Líbia, colònia italiana (1911-43)
S'havia independitzat el 1922
Tunísia
El Marroc*
Algèria
Colònies franceses
Van obtindre la independència pactada el 1956
Formació d'un Front d'Alliberament Nacional, liderat per Ben Bella, que va alçar-se contra la metròpoli, provocant una guerra. Dura repressió francesa. Finalment es va independitzar el 1962
* Espanya va acceptar que el seu protectorat del nord del Marroc s'incorporara a la resta del país el 1958
Va independitzar-se oficialment el 1951
2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
EL MAGRIB
Ben Bella, líder del FLN algerià
2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
COLÒNIES BRITÀNIQUES DE L'ÀFRICA SUBSAHARIANA
2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
COLÒNIES BRITÀNIQUES DE L'ÀFRICA SUBSAHARIANA
Van accedir a la independència de forma pactada
Ghana
Nigèria
Sierra Leone
Uganda
Tanzània
Kenya
Episodis violents protagonitzats per grups armats (guerrilla dels Mau-Mau) oposats a la presència británica
Jomo Kenyatta, 1r president de Kenya
2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
RESTA DE COLÒNIES FRANCESES A L'ÀFRICA
La resta de colònies van acceptar el projecte, però aquest va fracassar, pel que van assolir la independència el 1960
El Senegal, Guinea, Gabón, la Costa d'Ivori, Mali, etc.
França va promoure la creació d'una comunitat francesa de nacions africanes, que havia d'atorgar l'autonomia a les colònies.
La Guinea de S. Touré no la va acceptar i va votar la independència el 1958
Sékou Touré
2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
RESTA DE COLÒNIES FRANCESES A L'ÀFRICA
2. Fases del procés descolonitzador
2.2 La fase d'expansió (1955-1964)
EL CONGO BELGA, RUANDA I BURUNDI
El Congo belga va assolir independència de la metròpoli el 1960, però la guerra civil va continuar fins que, el 1965, el general Mobutu s'imposara en tot el territori i li cambiara el nom a Zaire
El Moviment Nacional del Congo, dirigit per P. Lumumba, va reclamar la independència el 1958. Els belgues, per conservar els seus interessos econòmics, van fer costat al moviment secessionista de Katanga, provocant una sagnant guerra civil
Ruanda i Burundi, van assolir la independència el 1962
Patrice Lumumba El general Mobutu
2. Fases del procés descolonitzador
Vinyeta de Cecil Rhodes en el 1892, de qui va rebre el nom la colònia britànica de Rhodèsia
2.3 La fase tardana (1965-1994)
2. Fases del procés descolonitzador
2.3 La fase tardana (1965-1994)
SUD-ÀFRICA, RHODÈSIA DEL NORD I RHODÈSIA DEL SUD (colònies britàniques)
A Sud-àfrica, Gran Bretanya va crear el 1910 la Unió Sud-africana, otorgant-li l'autogovern (domini). La minoria blanca (afrikaners) va començar la instauració de l'apartheid
L'any 1961, els blancs sud-africans van declarar la independència de forma unilateral
Rhodèsia del Sud va proclamar unilateralment la independència del Regne Unit el 1965 i va mantindre un govern de minoria blanca fins el 1980, quan la majoria de raça negra va ocupar el govern i va canviar el nom a Zimbabwe
Rhodèsia del Nord es va independitzar del Regne Unit de forma pactada el 1964 i va cambiar el nom a Zàmbia
2. Fases del procés descolonitzador
2.3 La fase tardana (1965-1994)
ANGOLA I MOÇAMBIC
Colònies portugueses que, des del 1961, per la negativa del règim dictatorial portugués d'Oliveira Salazar a concedir la independència, van enfrontar-se a la metròpoli formant moviments guerrillers.
Rere la caiguda del règim portugués a causa de La Revolució dels Clavells (1974), les dos colònies van rebre la independència (1975)
La revolució dels clavells, 25 abril 1974
3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina
Antecedents
- La diàspora: els jueus van ser expulsats de Judea – Palestina en temps de l’Imperi Romà
- El sionisme: moviment de finals del segle XIX que defensava el dret dels jueus a tindre un Estat propi i que va promoure la migració jueva a Palestina
- La declaració Balfour (1917): document britànic a favor de la creació d’una llar per als jueus a Palestina. Va provocar una migració massiva.
3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina
Després de l'horror de l'Holocaust jueu durant la II GM, l'ONU va aprobar una resolució que proposava la partició en dos estats de la Palestina que estaba sota mandat britànic: - Un estat jueu- Un estat palestí
El 1948 va acabar el mandat britànic i Ben Gurion va proclamar l'estat d'Israel
David Ben Gurion
3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina
El nou estat d’Israel no va ser reconegut pels veïns àrabs
Israel va expulsar els musulmans del seu territori, la Lliga Àrab va atacar Israel, esclatant la 1ª guerra arabo-israeliana (1948-1949)
Israel va rebutjar l’atac i va ampliar el seu territori, ocupant el nord i el Negueb
3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina
2ª guerra arabo-israeliana (1956)
Aprofitant la crisis del canal de Suez, Israel ocupa la península del Sinaí.
El 1964 es crea l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP), liderada per Yasser Arafat, que protagonitzarà actes terroristes contra els israelians
Yasser Arafat
3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina
3ª guerra arabo-israeliana o guerra dels Sis Dies (1967)
L’exèrcit d’Israel va ocupar els alts del Golan (Síria), Cisjordania, zona oriental de Jerusalem (Jordania), Gaza i la Península del Sinaí , derrotant tots els seus veïns
Exèrcit egipci vençut en el Sinaí
3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina
4ª Guerra arabo-israeliana o del Yom Kippur (1973)
Egipte proposaun acord a Israel
Israel el rebutja
Egipte i Síria ataquenIsrael sense èxit
Els països àrabs enceten una guerra econòmica: es neguen a vendre petroli als aliats d’Israel i disminueixen la producció
El preu del petroli es multiplica per deu (crisi mundial)
Altres dates importants:
L'Intifada palestina (alçament)
3. La creació de l'estat d'Israel i la qüestió palestina
4. Sud-àfrica i l'apartheid
Al segle XVII es van instal·lar a con sud d'Àfrica colons holandesos que van originar els bòers i els descendents dels quals s'anomenaren afrikaners
Antecedents
Al segle XIX la Gran Bretanya va ocupar Sud-àfrica i els bòers van fugir cap al nord (Orange i Transvaal)
Entre el 1899 i el 1902 va tindre lloc la guerra dels bòers, per la qual Orange i Transvaal van quedar incorporats a l'Imperi britànic i els bòers van esdevenir ciutadans britànics
Gran Bretanya va crear el 1910 la Unió Sud-africana, otorgant-li l'autogovern (domini). La minoria blanca (afrikaners) va començar la instauració de l'apartheid
4. Sud-àfrica i l'apartheid
L'any 1948, el Partit Nacional, dels bòers, va arribar al poder per mitjà d'unes eleccions i l'apartheid es va instaurar oficialment
Apartheid → significa “separació” en idioma afrikaans
Què va significar en la pràctica?
4. Sud-àfrica i l'apartheid
El 1923 es va fundar el Congrés Nacional Africà (CNA) per a defensar els drets de la població negra
1962-1990 Nelson Mandela es acusat de terrorista i empresonat durant 27 anys
Mandela i la lliuta contra l'apartheid
Nelson Mandela es va afiliar al CNA (1944) i va ser un dels seus principals dirigents
L'any 1961, els blancs sud-africans van declarar la independència de Gran Bretanya forma unilateral
Nelson MandelaMandela, seguint la inspiració de Gandhi, era partidari de la resistència no violenta i del sabotatge
4. Sud-àfrica i l'apartheid
Dècada dels 70: augment de les mobilitzacions de la població negra contra l'apartheid i de la repressió contra aquestes (massacre de Soweto (Johannesbrug), 1976)
Mandela i la lliuta contra l'apartheid
En el barri de Soweto (a Johannesburg), estudiants negres van realitzar una marxa pacífica contra la política educativa del govern, el 16 de juny del 1976. Els joves foren massacrats i en van morir 566 persones
4. Sud-àfrica i l'apartheid
Amb la fi de la Guerra Freda i l'aïllament internacional a que estava sotmesa Sud-àfrica, es va iniciar la fi de l'apartheid
Mandela i la lliuta contra l'apartheid
Nelson Mandela i Frederik De Klerk amb el Premi Nobel de la Pau, 1993
Entre el 1990 i el 1991 es va legalitzar el CNA i es va posar en llibertat a Mandela, qui va negociar amb el president sud-africà F. De Klerk la reforma del país cap a una democràcia
En 1994 es van convocar eleccions lliures i Mandela és elegit president
En l'actualitat,encara que amb els mateixos drets, la població negra té un nivell de renda prou inferior a la minoria blanca
5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
L'any 1955, en el context de la Guerra Freda i del procés d'independència de les colònies asiàtiques, es va celebrar a Bandung (Indonèsia) la Conferència de Pobles Africans i Asiàtics
5.1 La conferència de Bandung i el no-alineament
Va ser presidida per Sukarno (Indonèsia), Nasser (Egipte) i Nehru (l'Índia) i hi van assistir 29 estats, que es van declarar neutrals davant la política de blocs dels EUA i de l'URSS
Declaració de Bandung → origen del Moviment de Països No Alineats creat als anys 60
http://espanol.cntv.cn/2015/04/22/VIDE1429673282257160.shtml
5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5.1 La conferència de Bandung i el no-alineament
Conferència de Bandung, 1955
5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5.1 La conferència de Bandung i el no-alineament
Conferència de Països no Alineats, Belgrado, 1961
5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5.2 Una nova forma de dominació
Manca de grups socials preparatsLa independència de les metròpolis no va comportar, en la pràctica, la estabilitat política ni un desenvolupament econòmic i social Influència ecª de les antigues
potències colonials
Motius
Neocolonialisme
Definició de neocolonialisme: després del procés descolonitzador, es va iniciar una nova forma de dominació dels països subdesenvolupats per part dels més rics que consisteix a
una dependència econòmica i una ingerència en els afers interns
Subdesenvolupament i pobresa
5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5.3 Característiques del neocolonialisme
Intercanvi desigual
Països subdesenvolupats
Països desenvolupats
Productes agrícoles i matèries primeres
Exporten
Controlen el preu
Productes elaborats
Importen
Fixen un preu alt
Deute extern dels països subdesenvolupats
$
5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5.3 Característiques del neocolonialisme
Dependència tecnològica
La manca de tecnologia pròpia obliga els països subdesenvolupats a importar-ne a preus molt alts
↑ Deute extern Impedeix el desenvolupament
5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
5.3 Característiques del neocolonialisme
Manca de capitals i deute extern
↑ Deute extern
Ecª de subsistència + Dependència tecnològica + Deute extern
Causes de la manca de capitals
Cercle de pobresa
5. El moviment dels països no alineats i el neocolonialisme
“The last land grab”Desde la crisis del 2008, algunos países, tanto ricos como emergentes, y multinacionales se aseguran reservas de comida y biocombustibles comprando terrenos en naciones hambrientas.Por ejemplo, Corea del Sur ha arrendado por 99 años un 50% de la tierra cultivable de Madagascar para cultivar maíz de forma altamente mecanizada y llevarse la producción.
https://mabierto.wordpress.com/2009/03/25/%C2%BFneocolonialismo-del-siglo-xxi/
Madagascar
Descolonització i Tercer Món