Download - Laura puig 3A
![Page 1: Laura puig 3A](https://reader034.vdocuments.pub/reader034/viewer/2022051112/55aee5fb1a28ab88448b45be/html5/thumbnails/1.jpg)
LAURA PUIG
MARIA CASTELLS
ALEIX JÁNDULA
MIREIA TASIAS
DATA: 19/2/15
1r ESO A
Ciències de la naturalesa, 2014-2015
1. Els porífers i els celenterats
2. Els cucs
3. Els mol·luscs
4. Els artòpodes
5. Els equinoderms
![Page 2: Laura puig 3A](https://reader034.vdocuments.pub/reader034/viewer/2022051112/55aee5fb1a28ab88448b45be/html5/thumbnails/2.jpg)
Els porífers són animals d’una organitazació molt senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni
aparells. Els cos està perforat per porus, que es comuniquen per mitjà de canals. A
l’interior hi ha una cavitat atrial, que comunica amb l’exterior per un orifici anome-
nat òscul.
A quina característica del cos
d’una esponja fa referencia el
nom d’un porífer? Els
porus. En
què es diferencien un pòlip i una
medusa? En què s’assemblen?
És diferencien en que la medusa
es mou i el pòlip és queda fixat
al terra i s’assemblen que els dos
tenen tentacles.
25. En el dibuix següent es po-
den observar diversos porífers i
celenterats. a)
meduses, coralls i esponges.
b) meduses forma de: meduses.
Coralls dorma de: pòlips
Els celenterats són animals d’una organització molt senzilla, ja
que no tenen ni òrgans ni aparells. Presenten simetría radial,
tenen tentacles. L’obertura comunica amb la cavitat gastro-
vascular que funciona com un estómac. Els celenterats són
carnívors. Poden presentar dues formes:
Forma de pòlip: tenen forma de sac tubular com els coralls.
Forma de medusa: tenen forma de paraigua com les medu-
ses
Viuen fixos al
terra, tenen el
cos en forma
de sac. Fil-
tren l’aigua i
n’obtenen
l’oxigen i ali-
mentació. Te-
nen una gran
capacitat de
regeneració.
ESPONGES
1. ELS ANIMALS INVERTEBRATS
. ELS PO-
RÍFERS
MEDUSES
24.Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de
fletxes el recorregut que fa el corrent d’aigua des que hi entra
fins que en surt.
LAURA PUIG
![Page 3: Laura puig 3A](https://reader034.vdocuments.pub/reader034/viewer/2022051112/55aee5fb1a28ab88448b45be/html5/thumbnails/3.jpg)
2. ELS CUCS
El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.
ELS PLASTIHELMINTS
Són els cuc més simples.
Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de lo-
comoció.
Alguns són aquàtics o de medi humit, altres són paràsits.
No tenen ni aparell digestiu ni aparell respiratori.
Són hermafrodites (tenen òrgans masculins i femenins).
ELS NEMATODES
La triquina i els cucs intestinals són nematodes.
Tenen el cos cilíndric, tou, els extrems acaben en punta.
La majoria són de vida lliure, i habiten en amnients aquàtics i en am-
bients terrestres.
Alguns són paràsits i produeixen malalties els animals i a les plantes.
No tenen òrgans respiratoris.
ELS ANÈL·LIDS
· Tenen e cos tou, cilíndric i dividit en anells. Aquests
anells que es repeteixen s’anomenen metameria. Menys la sangonera, a la part inferior de cada anell tenen uns apèn-
dixs rígids molt petits, els quetes que contribueixen a la locomoció,
alguns com els cucs de terra, tenen un engruixament, el clitel, inter-
vé en la reproducció.
· Hi han espècies que són hermafrodites i altres que te-
nen els sexes separats.
3. Quines diferències hi ha entre els tres grups?
El grup dels platihelmints tene el cos pla i els nematodes el tenen cilíndric com els anèl·lids. Els platihel-
minds i els anèl·lids són hermafrodites i els nematodes no.
4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint, anèl·lid. Platihel-
mint: Grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La majoria són
paràsits, com les tènies. Del grg, platýs: pla, i hélmis: cuc. Anèl·lid: Grup d’ani-
mals invertebrats que están recoberts d’un exoscalet i que tenen el cos segmentat i provït de potes
articolades, com l’escarbat, l’aranya o els cranc. Del greg, árrrthotm: articulat i podós: peu.
LAURA PUIG
![Page 4: Laura puig 3A](https://reader034.vdocuments.pub/reader034/viewer/2022051112/55aee5fb1a28ab88448b45be/html5/thumbnails/4.jpg)
Com són els mol·luscs?
3. ELS MOL·LUSCS
Tenen simetria bilateral
El seu cos tou es divideix en tres parts: cap, mas-
sa visceral i peu
Peu musculós que serveix per nedar, reptar o
excavar.
Tenen una membrana de que es diu mantell,
que normalment està a l’exterior en forma de
conquilla i els protegeix. Està formada per val-
ves. A vegades no tenen conquilla i a vegades
la tenen interior.
Com són les funcions dels mol·luscs?
Els aquàtics respiren per pulmons i els terrestres per
pulmons. Tenen una alimentació variada: poden ser
carnívors o hervívors.
N’hi ha que són hemafrodites i n’hi ha que tenen se-
xes diferents.
Poden tenir fecundació interna o exeterna i la majoria
són ovípars. Moltes espècies passen per la metamor-
fòsi.
Els mol·luscs es divideixen en 3 grups:
-Gasteròpodes Tenen un cap ben desenvolupat amb 4 tentacles (en els 2
més grans hi teten els ulls. Repten amb el seu peu musculòs. A la seva boca
tenen la rádula. Tots tenen conquilla menyse els llimacs.
-Bivalves Tots són aquàtics. Són els que tenen 2 valves i es tanquen per l’ac-
ció dels seus músculs potents. S’alimenten filtrant l’aigua, d’on retenen l’ali-
ment.
-Cefalòpodes: Tots són aquàtics. Els seus peus s’han transformat en tentacles.
La majoria no tenen conquilla. Respiren amb brànquies i són carnívors.
Grups de mol·luscs
Quines funcions té el peu dels mol·luscs? Serveix per nevar, reptar o excavar.
Quines són les parts principals dels peus del mol·lusc? El cap, la massa visceral i el peu.
Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode. Gasterò-
pode: Grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu ran a la part ventral
del cos que el permet reptar, com els cargols. Bivalve: Grup de mol·luscs que no presenten un cap dife-
renciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conquilla amb dues valves o peces arti-
culades que encaixen una de l’altra. Cefalòpode: Grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de ten-
tacles i que generalment no tenen conquilla, com el pop.
A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què? Pertanyen als bivalves, perquè tenen dues clos-
ques
Gasteròpodes
Com per exemple el
cargol terrestre.
Bivalves
Com per exemple les
escopinyes.
Cefalòpodes
Com lper exemplea sí-
pia.
MARIA CASTELLS
![Page 5: Laura puig 3A](https://reader034.vdocuments.pub/reader034/viewer/2022051112/55aee5fb1a28ab88448b45be/html5/thumbnails/5.jpg)
Com és el cos dels artròpodes
4. ELS ARTRÒPODES
Tenen simetria bilateral
Tenen exosquelet fromat per peces articulades
Tenen apèndix articulats: potes, antenes, ales o pe-
ces bocals
Tenen el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdo-
men. Si tenen el cap i el tòrax fusionat, són cefalotò-
rax.
Al cap tenen ulls, antenes i peces bocals.
Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats.
Els ulls poden ser simples o compostos.
Com són les funcions dels artròpodes
Tenen alimentació variada: carnívors, herbívors, carronyaires... Tenen sexes separats. Són ovípars i nor-
malment tenen fecundació interna. Alguns fan la metamorfosi.
Muden la pell, que vol dir que es desprenen de l’esquelet extern i en fan un de nou.
Es classifiquen en:
Insectes
Aràcnids
Crustacis
Miriàpodes
Els artròpodes es divideixen en les se-
güents parts: Antenes, ales, tòrax, cap i
abdomen.
Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode. Artròpode: Grup d’animals invertebrats que
estan recoberts d’un exosquelet i es tenen el cos segmentat i protegit de potes articulades.
Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes? Els protegeix del depredadors, evita la dessecació del cos,
cosa que els permet adaptar-se a tots els medis.
Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés? Perquè crei-
xen, aquest procés s’anomena muda.
Els artròpodes és el grup d’animals més nombrós. Actualment es coneixen més d’un milió d’espècies ar-
tròpodes.
Viuen en el medi terrestre, marí i d’aigua dola i presenten una gran varietat d’adaptacions a diferents
MARIA CASTELLS
![Page 6: Laura puig 3A](https://reader034.vdocuments.pub/reader034/viewer/2022051112/55aee5fb1a28ab88448b45be/html5/thumbnails/6.jpg)
Com són els insectes
Insectes
El tòrax presenta potes articulades i generalment ales. La
forma de les potes depèn del tipus de vida de l'insecte.
L'abdomen està segmentat i no té apèndixs.
La respiració es duu a terme per mitjà de tràquees, que s'o-
bren a l'exterior a través d'uns orificis petits situats sobretot a
l'abdomen.
Presenten sexes separats, i moltes vegades els mascles
sónmolt diferents de les femelles. Tenen fecundació interna i
són ovípars. De l'ou neix una larva que experimen-
ta metamorfosi, en la qual poden passar per una única fase
larvària o per dues fases.
Aparells bucals dels insectes
Boca maste-
gadora
(formiga)
Boca xucla-
dora
(papallona)
Boca maste-
gadora i
llepadora (abella)
Metamorfosi de la papallona monarca.
De cada ou que ha post la femella, neix
una larva, anomenada eruga. L'eruga,
després d'un període de creixement i
maduració, passa per una fase de nimfa,
en la qual s'embolcalla dins d'un capoll,, i
experimenta un seguit de canvis i al final
es converteix en una papallona.
Foto larva
Foto crisàlida
Foto insecte adult
13.– Per què creus que els insectes també s’anomenen hexapodes?
Perquè tenen un esquelet extern
13.-Com respiren els insectes?
Per pulmons
29.-Les fotografíes seguents són d’un anelid i d’una eruga?
A– eruga B-anel·lid
37.-Quins dels animals següents també es consideren insectes socials?
C)Xinxes, polls i puces
Boca picadu-
ra i xucladora
(mosquit)
ALEIX JÁNDULA
![Page 7: Laura puig 3A](https://reader034.vdocuments.pub/reader034/viewer/2022051112/55aee5fb1a28ab88448b45be/html5/thumbnails/7.jpg)
Els aràcnids
Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.
Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l'abdomen. Al cefalotòrax tenen dos-quelícers, que els serveixen per menjar, dos pedipalps, amb funció defensiva i tàctil, i quatre parells de potes.
Els crustacis
Un llamàntol, una gamba, una cabra i un percebe són
crustacis. Gairebé tots són marins, però també n'hi ha
d'aigua dolça, com el cranc de riu, i alguns que són
terrestres, com el porquet de Sant Antoni.
Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i
que en molts casos el cap i el tòrax estan units formant
el cefalotòrax.
Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues
que les altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegado-
res. Al tòrax tenen, generalment, cinc parells de potes.
L'abdomen està segmentat.
Aranya
Crustaci
15.-Que son els quuelicers dels aracnids i qui-
na qualitat tenen.
Son com unes potes que serveixen per men-
jar
16.-Quina es la principal diferencia que hi ha
entre els centpeus i els milpeus.
Que el cent peus te un parell de potes i el
milpeus en te dos.
Els miriàpodes
Els centpeus, com l'escolopendra, i els milpeus són miriàpodes. Són ar-tròpodes terrestres que viuen en llocs foscos i humits.
Tenen el cos allargat i format pel cap i el tronc, amb un nombre variable de segments iguals. A cada segment poden tenir un parell de potes, com en el cas dels cent-peus, o dos parells de potes, com tenen els milpeus. Al cap tenen un parell d'antenes, ulls simples i una boca amb mandíbules mastegado-res.
mirapodes
ALEIX JÁNDULA
![Page 8: Laura puig 3A](https://reader034.vdocuments.pub/reader034/viewer/2022051112/55aee5fb1a28ab88448b45be/html5/thumbnails/8.jpg)
Com és el cos dels
7. Els equinoderms
Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.
Tenen el cos de forma arrodonida .
Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell
i que poden estar lliure, articulades o, fins i tot, soldades entre si.
No tenen un cap diferencia, i la boca sol estar situada a la part inferior
del cos.
Com són les funcions dels
Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup
d’animals, l’aparell ambulacral.
Respiren a través de la pell, i fer-ho utilitzen l’aparell ambulacral.
Són animals carnívors, i s’alimenten, bàsicament, de petits crustacis i de
mol·luscs.
Normalment presenten sexes separats, algunes espècies hermafrodites.
Grups
Asteroïdeus. Es-
trelles de mar.
Equinoïdeus.
Garotes o eriçons
de mar.
Ofiuroïdeus. Fal-
ses estrelles.
Holoturioïdeus.
Cogombres de
mar.
Crinoïdeus. Clave-
llines o lliris de
mar.
MIREIA TASIAS
![Page 9: Laura puig 3A](https://reader034.vdocuments.pub/reader034/viewer/2022051112/55aee5fb1a28ab88448b45be/html5/thumbnails/9.jpg)
A fons
Himenòpters. Formigas, abelles, etc.
Tenen dos parells d’ales membra-
noses, tot i que alguns no en tenen.
L’aparell bucal està adaptat per
llepar, mossegar i xuclar líquids.
Viuen en societats organitzades.
Dípters. Mosques i mosquits.
Tenen un parell d’ales mem-
branoses.
Les posteriors estan reduïdes a
òrgans que mantenen l’equuili-
Coleòpters. Escarabats. Te-
nen dos parells d’ales. Les
anteriors són gruixudes, dures i
opaques, i les posteriors,
membranoses, i les tenen ple-
Dermàpters. Estisoretes. Tenen les
ales anteriors molt curtes i les pos-
teriors molt grosses i membrano-
ses, Pleguades pleguades sota
les primeres en estat de repòs.
L’aparell bucal és mastegador.
Ortòpters. Saltamartins i gri-
lls .Tenen dosparells d’ales, les
anteriors endurides i les poste-
riors pleguades sota les prime-
res. L’aparell bucal és maste-
Xinxes. Tenen dos parells
d’ales. Les anteriors tenen
una part engruixida i les pos-
teriors són membranoses. La
boca està adaptada per
perforar i per xuclar.
Lepidòpters. Papallones i ar-
nes. Tenen dos parells d’ales
membranoses amb escates.
L’aparell bucal és xuclador, i
està enrotllat en estat de
Odonats. Libèl·lules. Tenen dos
parells d’ales estretes, grosses i
membranoses. L’aparell bucal
és mastegador.
Sifonàpters. Puces. No tenen
ales. Les potes estan adepta-
des per fer salts. La boca és
xucladora i està adeptada per perforarla pell.
MIREIA TASIAS