Download - L’edat moderna
L’Edat Moderna : L’Antic Règim
Segles XVI-XVII
Canvis respecte al món medieval
descobriment de noves terres
consolidació del poder dels monarques sobre tots els estaments
noves formes de producció artesanal i comercial
ascens de la burgesia
nova mentalitat: antropocentrisme
nous estils artístics: renaixement i barroc
Els descobriments geogràfics
Factors: Tradició de navegació de Castella i Portugal per les
costes africanes durant el segle XV
Els descobriments geogràfics
Millora de les naus: la caravel.la
Els descobriments geogràfics
Avanços cartogràfics
Ús de la bruixola i l’astrolabi
Els descobriments geogràfics
Recerca de noves rutes entre Europa i Àsia després
de la conquesta de Constantinoble (1453) per part
dels turcs.
Els descobriments geogràfics
Portugal i Castella prenen diferents camins
Els descobriments geogràfics
El tractat de Tordesillas (1494) resolgué el conflicte
entre Castella i Portugal pel domini de l’Atlàntic
Els descobriments geogràfics
Conseqüències per a Europa:
L’entrada massiva d’or i plata va fer pujar el preu dels
productes
Els descobriments geogràfics
Increment de la producció agrícola i artesanal per
abastir el mercat americà
Castella iniciava l’Edat Moderna amb una situació força optimista: posseïa un immens imperi colonial
controlant les noves rutes atlàntiques i un gran dinamisme demogràfic, social i econòmic. Per tot això,
Castella serà al llarg del segle XVI la primera potència europea.
L’impacte colonial a l'economia castellana va suposar un increment immediat de la demanda
estimulat també per un increment important de la població. L’increment dels preus agrícoles va provocar
un augment de la producció d'aliments, però continua predominant una agricultura tradicional sense que
les transformacions agrícoles que s'estaven produint en altres zones de l'Europa Atlàntica s’haguessin
iniciat. L’increment de la demanda de la primera meitat del XVI també va provocar un augment de la
producció tèxtil i va repercutir en un augment dels preus de les manufactures castellanes. Davant la
inflació (augment constant del preus) es va facilitar l’importació de teixits estrangers. Aquesta política va
suposar una dura competència a la indústria nacional que primerament va aturar l'expansió iniciada i,
finalment, acabaria arruïnada (inicis del XVII) mentre el mercat indià era ocupat per comerciants
estrangers. Tots aquests factors van determinar que tampoc en aquest sector es poguessin produir
innovacions i, en definitiva, l’imperi colonial no va poder ser aprofitar pel desenvolupament de l’economia
castellana.
Vore llibre de text Història Oxford, pàgina 39: Consequències per a
Castella.
Els descobriments geogràfics
Arribada de noves plantes (creïlla, tomaca, tabac,dacsa….)
Els descobriments geogràfics
Emigració en busca de fortuna.
Ampliació de coneixement botànics, geogràfics, cartogràfics…
Els descobriments geogràfics
Conseqüències per a Amèrica:
Arribada de plantes i animals a través d’Europa
Gran mortaldat entre la població indígena
Mestissatge
Els descobriments geogràfics
Imposició de la cultura castellana i de la religió
catòlica
La monarquia
- Era la forma de govern predominant a Europa.
- Va evolucionar entre els segle XVI i XVII cap a
l’absolutisme
La monarquia autoritària
- Va controlar el poder polític de la noblesa, respectant
el seu poder econòmic
- Es va recolzar en els habitants de les ciutats per
això va respectar les Corts i els Parlaments encara
que limitaven el seu poder
- Per reforçar la seua autoritat:
- Varen unificar els territoris sota
el seu domini
- Varen crear un exèrcit reial
- Varen establir una administració
comuna
Els Reis Catòlics Van aconseguir unir la major part
del territori peninsular mitjançant la
unió matrimonial i les guerres
Els Reis Catòlics
Per enfortir el poder reial, van reformar el següents
organismes:
- Es va reforçar el paper del Consell Reial en detriment de les
Corts -La Santa Germandat: milícies finançades pels municipis
encarregades de vigilar els camins
- Audiències i Cancelleries:alts tribunals de justícia amb els què
es pretenia acabar amb la jurisdició senyorial
-La Hisenda: va reorganitzar el cobrament d’impostos
-Els municipis: eren controlats pels corregidors, representants del
poider reial
- L’exèrcit: es modernitzà i es feu permanent
Els Reis Catòlics
Sotmetiment de la noblesa: intentà apartar-la dels assumptes
polítics però la noblesa continuà gaudint d’un gran poder econòmic i
influència social
Unitat religiosa: per aconseguir-la decretaren l’expulsió dels
jueus en 1492 i dels musulmans en 1501. La Inquisició vigilava a
conversos i moriscos.
Política exterior: - pretenia aïllar França aliant-se amb Anglaterra i l’Imperi alemany
- Ferran imposà la seua hegemonia a Itàlia i s’annexà el regne de
Nàpols mentre Castella s’extenia pel nord d’Àfrica i l’Atlàntic
Els Reis Catòlics
Ferran el Catòlic, model de príncep modern
Res no proporciona a un prícep tanata consideració com les grans empreses i
el fet de donar de si exemples extraordinaris. En els nostyres dies tenim Ferran
d’Aragó,…. s´ha convertit per la seua fama i per la seua glòria en el primer rei
dels cristians. Al començament del seu regnat va assaltar el regne de
Granada….Hi va mantindre ocipat el ànims dels nobles de Xastella, els quals,
en pensar en aquella guerra, deixaven ja de pensar a promoure disturbis a
l’interior. Mentrestant, i sesnse que ells s’adonaren, guanyava reputació i els
sotmetia al seu poder… aquella llarga guerra li va donar la possibilitat de
proporcionar un fonament sòlid al seu exèrcit. A més de tot açò…- servint-se
sempre de la religió- va recórrer a una crueltat sana: explulsà i buidà el regne
de jueus. Després, emparant-se sempre sota la mateixa capa, va atacar Àfrica,
va dur a terme l’empresa d’Itàlia i últimament ha atacat França.
Nicolau Maquiavel “El Príncep”
La monarquia absoluta L’autoritat del rei no té limitacions
- No convoca Corts o Parlaments
- Reforça l’exèrcit reial
- Control sobre l’administració i l’economia
"Dios establece a los reyes como sus ministros y reina a través de ellos (...). Actúan, pues,
como ministros de Dios y son sus lugartenientes en la tierra.
(...) Sin autoridad absoluta, el rey no podría hacer el bien ni reprimir el mal. Es preciso que su
poder sea tal que nadie pueda escapar a él (...). Cuando el príncipe ha juzgado, ya no hay otro
juicio. los juicios soberanos se atribuyen a Dios mismo (...). Cuando Josafat estableció jueces
para el pueblo dijo: "No juzguéis en nombre de los hombres, sino en nombre de Dios" (II
Crónicas, 19, 6) (...).Solo Dios puede juzgar sus juicios y sus personas."
Jacques B. Bossuet: Política sacada de las Sagradas Escrituras, l679.
Afirmaven que la seua autoritat provenia de Deu
La monarquia parlamentària
Anglaterra : 2 revolucions acabaren amb la monarquia
absoluta dels Stuart durant el segle XVII.
1ª- 1649: Carles I fou executat i es
proclamà la República de Cromwell
- Carles II ha d’acceptar l’habeas
corpus (1679).Jacobo II preten res-
taurar l’absolutisme
2ª- 1689: Guillem d’Orange jura la Declaració de Drets
- limita els poder dels monarques i
sotmet algunes decisions al Parlament
- el poder executiu (rei) i el legislatiu
(Parlament) es separen
La monarquia hispana
ELS AUSTRIES del segle XVI
Carlos I (1516-1556) Felipe II (1556-1598)
La monarquia hispana ELS AUSTRIES del segle XVII
Felipe III (1598-1621) Felipe IV (1621-1665) Carlos II (1665-1700)
L’herènciadeCarlesV
L’herència de Carles V
L’herènciadeCarlesV
Els Àustries del segle XVI
Els Àustries del segle XVII
Economia
L’agricultura tradicional continua sent la principal
activitat econòmica
Perviu l’artesania gremial
Economia SegleXVI: Creixement econòmic,
degut a:
1.Amèrica és un gran mercat per als productes europeus
2. Aparició de noves formes de producció artesanal:
treball a domicili
manufactures
Economia
3.Desenvolupament de noves pràctiques mercantils (lletra de canvi,
crèdit, bancs…)
El COMERÇ permet acumular grans
beneficis:
CAPITALISME COMERCIAL
Economia Segle XVII: Crisi econòmica,
degut a:
- Pujada dels preus
Apareix el mercantilisme: teoria econòmica que afirma que la
riquesa d’un país depen de la quantitat d’or i plata que posseeix
Els monarques apliquen una política proteccionista que afavoreix
les exportacions i limita les importacions mitjançant els aranzels.
…conseqüènciaen…
Societat
Perviu la societat estamental, però
-Privilegiats: - creixen les diferències entre els seus
membres
Alta / Baixa Noblesa
Alt / Baix Clergat
-No privilegiats: - s’accentuen les diferències entre
Alta/ Petita burgesia
- la situació de llauradors sense terra i
jornalers empitjora
Una nova mentalitat
L’Humanisme
Moviment intel.lectual que, des d’Itàlia, es va estendre per Europa
- Els humanistes sostenien que “ només la formació intel.lectual
fa als homens vertaderament humans”
- La confiança en l’ésser humà i l’esperit crític va infuir en el nou
métode científic, basat en l’experimentació, i la Reforma
- La invenció de la imprempta i les Universitats van
contribuir a difondre les seues idees
Els humanistes Destaquen d’entre altres:
Erame de Rotterdam: va criticar els mals de la societat del seu temps
en L’Elogi de la bogeria i va proposar una reforma gradual de
l’Església catòlica, anticipant-se a la reforma protestant, tot i que no es
va adherir a aquest moviment
Thomas Moro: en la seua obra Utopia va descriure una societat ideal
Nicolau Maquiavelo: en la seua obra El Príncep va exposar les
seues ides sobre l’autoritat i la manera de governar.“ El fi justifica els
mitjans”, resumeix aquestes idees.
Joan Lluís Vives: valencià, deixeble d’Erasme, va proposar una
reforma de l’educació basada en el métode experimental
Una nova mentalitat
La Reforma
Moviment religiós que va sorgir en la primera meitat del segle XVI
-Va suposar la divisió de l’Església (cisma) i l’aparició de l’Església
protestant amb el consegüent trencament de l’unitat cristiana
- En aquesta època,dins la mateixa Esglèsia s´havia denunciat la
relaxació de costums i la corrupció del clero, la compra de càrrecs
eclessiàstics i especialment la venda d’indulgències
- Els humanistes defensaven una religió més individual, senzilla i
espiritual
Els reformadors - L’iniciador fou el monjo alemany Martí Luter. El 1517 va exposar a
l’església del castell de Wittemberg les seues 95 tesis contra les
indulgències, amb les quals va començar la Reforma protestant
Altres reformadors foren:
-Zwingli: va proposar una reforma de l’Església que suprimira les
imatges religioses, els convents i el celibat dels eclesiàstics
- EnricVIIId’Anglaterra:es va separar de Roma en negar-li el Papa
Climent VII l’anul.lació del seu matrimoni amb Catalina d’Aragó. En
1534 es convertí en la màxima autoritat de l’Església anglicana i
ordenà la secularització dels béns eclesiàstics
- Joan Calví:la seua doctrina es basava en la predestinació segons la
qual tots els éssers humans tenien el destí fixat per Déu. El signe que
algú estava predestinat a salvar-se seria la fe.
Una nova mentalitat La Contrareforma
- L’Esglèsia catòlica va reaccionar davant la crisi religiosa i l’avanç del
protestantisme amb un moviment renovador anomenat Contrareforma
Al Concili de Trento (1545-63) es va decidir:
-El valor de les bones obres per obtenir la salvació
-Els dogmes de fe
-La importància dels sagramnets i del culte a la Mare de Déu
-Es va consolidar l’autoritat del Papa per damunt dels Concilis
- S’obligava als bisbes a residir en la seua diocesi, es
prohibia l’acumulació de càrrecs i es crearen seminaris per
formar adequadament els nous sacerdots
Els jesuites foren els principals propagadors de la doctrina de Trento i
la seua influència política i religiosa va arribar a ser enorme
ART del RENAIXEMENT
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
El Renaixement és un estil
artístic que es va desenrotllar
a Itàlia durant els segles XV i
XVI.D’allíesvadifondreala
restad’Europa.
Es sol dividir en:
Quattrocento (s. XV) i
Cinquecento (s. XVI)
S’inspiraenelllegatartístic
grecoromà.
Les obres artístiques prenen
comareferèncial’home
(antropocentrisme).
Pren força la figura del
“mecenes”,protectorsi
clients d’artistes.
CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA
Elements sustentadors:
◦ Murs de carreus
regulars
◦ Columnes inspirades en
models clàssics
Elements sustentats:
◦ Arc de mig punt
◦ Coberta arquitrabada
◦ Freqüentment hi ha una
cúpula al creuer
Tipus de plantes:
◦ Planta de creu llatina,
ben definida
◦ Planta circular
Autors: Brunellesqui,
Bramante, Miquel Àngel...
Arquitectura
CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA
Es busca la bellesa ideal
Adquireixen importància
les escultures de cos
sencer, tot i que també hi
ha relleus
Es desenvolupa el retrat i
pren força la
representació de les
figures nues
Els materials més
empratsperal’escultura
són el marbre i el bronze
Autors: Ghiberti,
Donatello, Miquel Àngel...
Donatello
Miquel Àngel
Miquel Àngel
CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA S’utilitzalaperspectiva
geomètrica i aèria per a representarl’espaitridimensional
La pintura tendeix cap al naturalisme
La figura humana es representa proporcionada
Elvolums’aconsegueixmitjançant la gradació cromàtica
Les tècniques més utilitzadessónelfrescil’oli
Els temes es diversifiquen: mitològics, religiosos, de costums, paisatges...
Autors: Botticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, Tizià...
Botticelli
Botticelli
Leonardo da Vinci
Miquel Àngel
Rafael
Tizià
ART del BARROC
Característiques generals Va sorgir a Itàlia a finals del
segle XVI, es va desenrotllar
durant tot el segle XVII i part del
XVIII.
El terme barroc, en origen va
tenir un sentit despectiu, ja que
es considerava un art rar,
deforme... Per això el seu nom,
ja que barruecas (terme
portuguès) eren les perles
deformes.
És un art dinàmic, teatral, que
tracta d’impactar a l’espectador.
És l’art que millor va saber
mostrar la grandesa de les
monarquies absolutes i el poder
de l’església de la
contrareforma.
En l’Europa protestant l’art es
posà al servei de la burgesia.
Arquitectura S’empren plantes noves com les
el·líptiques, octogonals... A més de les tradicionals, de creu llatina i grega.
S’introdueixen nous suports com la columna salomònica (fust retorçut).
Els elements decoratius es desenvolupen extraordinàriament:
◦ Frontons partits
◦ Garlandes
◦ Volutes
Es continua utilitzant els mateixos elements arquitectònics que en el Renaixement, però ara són tractats amb major llibertat.
◦ Medallons
◦ Elements escultòrics entre l’arquitectura
Els murs, entaulaments i frontons es corben.
Autors: Gian Lorenzo Bernini, Francesco Borromini, Carlo Maderna.
Bernini
Borromini
Escultura
Els materials més emprats són el
bronze i el marbre.
A més del tema religiós també es
representen temes mitològics i
al·legòrics.
Gust per representar gestos exaltats i
passions violentes.
Interès per treballar grups escultòrics
que ajuden a crear el caràcter teatral i
expressiu a l’obra.
Afany de moviment: tens i violent.
Es treballa tant el relleu com les
escultures de cos sencer.
Autors: Gian Lorenzo Bernini
Bernini
Bernini
Pintura Es representen temes diversos:
mitològics, religiosos, costumistes,
retrats, retrats col·lectius...
Predomina el color sobre el dibuix.
Ús del clarobscur (contrastos
lumínics).
Composicions complexes, plenes
de moviment (tens i violent).
Profunditat: perspectiva aèria.
Escenes molt naturalistes en
algunes escoles.
Escoles principals:
◦ Italiana: tenebrisme.
Caravaggio.
◦ Holandesa: Rembrandt.
◦ Flamenca: Rubens.
Caravaggio
Caravaggio
Rubens
Rubens
Rembrandt