4 4 l l f i í j l * • t'*-E'^'ISTA I-ÍK G l R O N A •* N I ' M , 2 17 MAIU,.-AHIÍ I 1 20')} ^ t- PATRIMONI
Les mines de Surroca, després de dos segles d'explotació del carbó a Ogassa Martí Mercader
El municipi d'Ogassa, a la comarca del
Ripollés, té una extensió de 46 quilómetres
quadrats i es troba ais vessants merldlonais
de la serra de Conivella, Compren l'espai que
va des del Taga (2.035 m) fins a la Portella
d'Ogassa (1.807 m). La part nord limita amb
la serra Cavallera, amb el pulg Estela {2.007
m), el col! del Pal i el puig de les Pasteras
(1.893 m). També inclou els vessants
orientáis del coll de Jou i de la serra de Sant
Amand (1.854 m). Les característiques del
terreny, originat al pliocé, fa que es formin
diversos afluents per la dreta del riu Ter
(rieres d'Ogassa i de Malatosca i torrent del
coll del Pal). La vegetado és ufana i abunden
principalment els boscos de pí negre i pi
silvestre; també hi ha avets, faigs i roures.
Pía inclinat de les mines de la Gallina i de la Ramona, construit entre 18701 1875.
PATRIMONI •> f-RiEVISTA IIR OinONA •* Nl'lM, 2 17 MAIÍ(,~AIUn[ 2(H"I_1 < f ' l K i l l 4 5
Els vestigís de Texplotació minera d'Ogassa constítueíxen un valuós patrimoni que pot generar múltiples atractius museológicSr culturáis i turístics
Eljacimentdecarbó
Al sc'glc X I X , iilxHis que IV-xplolació
inint'ra flincionés ;i pie rL'iidimi.'ru, cls
seus lii ibitants v iv ien de colliccs de
cercáis i horCiilisscs. Existicii iins ning-
iiífics pracs on podi.i pastiir;ir L'I imn i -
brós bcsciar. cu especial Xíiis i vaques.
La cacera h¡ era mtilt abundauc.
H i hnvi;i grans masies agríenles i
i";iinai.lereN j n i b moka extei is ió de
teri'eny.
L'església parri>qLiial de Sant
Mnr t í d'Ogassa hi i i consagrada el
1024 per O l iba . bisbe de V ic . H i
havia tres pniToqiiies mes: Sane Martí
de SiMToca, Santa María de Vidabnna
i Sant Julia de Saltor. El poblé de
Surroca de Baix {o Sun'oca d'Ogassa),
siciiac a uns 3 Km al sud del municipi .
es forma a partir del 1855 a causa de
l'explotació de les mines d'bulla.
El periodo del carboníter va ler
que. després de mil ions d'anys, els
Tossils enterráis canviessin la vid. i
paeíílca del mun ic ip i . A Tintci del
segle X V l l l es cotueiivaren a desco-
brir seTiyals de Texistencia a la íona
de earbó tic pedra. L'agost de 17H7 el
hnu id i i a r i i escriptor Francisco de
Zamora va fer un recorrei;uc per les
terres catalanes, que recull en el Ilibre
Oiíjiio (¡r /(V I j'ii/fy lurlios cu C^'Uahiñii.
en el qiial descriu que. després de la
seva visita a Camprodon i enlilant la
talda de la serra de Cavallera. en pas
car per la masía de Fogone l la
coment^a a vem-e senyals de carbó de
pedra i aviat es trob.i una mina, que
bavia estat LÍescoberta jx-l pagcs Si l
vestre Cloronas. 011 treballaven dos
obrers que cada mes t r e i en 400
cárregues tle HI arroves.
Zamora apunta que es tracta tic
carbó de molt bona qualitat, i con
d ó n : «La lástima es que no baya río
ni camino para conducirlo a la tien-a
baja». Al voltant d'aquella época es
construYrcn diversos niolíns fariners.
entre els qiials els del Cllot d 'en
C^abats, sítuat sota la casa de Fogone-
lia. Les aígiies de la Font Gran alí-
mentaven el M o l í deis Alls í mes
avall el de Malacosea.
El problema del transport
L'any 1H38 el senyor Joaquím de
Roma, veí de Figueres..preveía uns
grans jací iuents de carbó ais quals
augm'ava un maguítlc íiitur. AconsegLií
el control LLalginies pertinences mine-
res; els seus treballs. pero, coparen eom
seniprc anib el principal obstacle: la
forma de uaslladar el combustible cap
ais llocs on es podría consumir. Cap al
1844 es constituí una societat minera
denominada El Veterano Cabeza de
HieiTO, que tenia la seu central a Bar
celona. Aquesta conipanyia conieni^a a
actuar a la contnida i al cap de poc es
va fusionar ainb Joaquím de lí.oma. La
idea príncipal se centra a instaldar inia
línía teiTÍa per tal de poder donar sorti-
da a aqueil mineral, cada veg-ada mes
buscat ctíiu a tont d'energia. Després
de diversos intents intructuosos. Hual-
ment bi bagué dos projectes que sem-
blaven viables: un (del 1S4S) -tiue no
es dugué a tenne^ anava de Sant Juan
de les Abadesses fins a Roses, passant
[ler Olot . IScsak'i i Figueres, i un altre
(IM5S) amb la intenció d'unir Barcelo
na amb Camprodon a través de Gra-
nollers i Vic, Aixó era propicíat per la
gi'an transcendencia que podien teñir
les mines i en especial peí possible
enlla^' feíToviarí amb la frontem france
sa. Fcró aqueil mateix any, una revolu-
ció social, t]ue coincidí amb rúhim any
de! cólera que arrasava Barcelona, va
fer qtic loe es retartlés de non. I'assaria
encara mi quarc de segle abans no ani-
bcs el tren. C al teñir preseni que en
aquells moments fúmea solució facti
ble per tnnisportar el mÍLieral era niít-
Ían(,"ant cairos tiracs per cavallcries, cosa
que suposava un cost niolt elevat.
Ama l i o Maes t re , en la se va
memoria sobre la conca carbonífera
de Sant Joan de les Abadesses (1855).
explica clarament que s'bavíen fet
uns estudis coniparatius que donaren
com a resultat que a la zona bi havia
carbó per extreure per un períodc de
150 anys. del qual se'n podría proveír
tot C'aialunya durant mes de dos
segles, atub la prevísió que el p ro -
tlucte a boca de nnna bavia de sortir
al preu de 2(1 rals per tona, almenys
els primers cent anys.
L'explotació Industrial
La Sociedad El Veterano Cabeza de
Hierro, queja s'havia consolidat, i n i
cia la eonstrucció del que serícn les
grans mines; la del Pinter, la Dol^a i
la de la Gall ina. Per donar- l i i mes
impuls, la companyia Iliurava els t re
balls a preu fet i fixava el cost per
metre lineal de túnel acabal. amb les
c i í r responents c o n d í c i o n s reg la -
ment.'iries.
La mateixa empresa també pro
cura bastir diverses ínstablacíons de
certa envergadura, com ara ini siste
ma per al transpi>rt del combustible
fms al peu de fescaeíó de Toralles. el
denomínat pon Macía, uns dípósits
ycv al rentat del mineral o una cen-
traleta e léctr ica. C o m e n f a v a . per
tant, la definit iva explotació indus
trial de tota la conca carbonífera. En
la década del 1870 ana venint gent de
diversos indrets de la comarca per
treballar en les extraceions carboníte-
res. D'aquesta época és la consticució
de la nova Sociedad Especial Minera
Aurora del P i r ineo , que, amb un
capital for(,-a precari, obrí les mines
situades al pía del Coqui l ló.
L'aiiy IH72 s'adjudicava la línia
de ferrocarril des de Barcelona fms a
GranoUers. El 187b era assignada la
constnicció del traní Granollcrs-Vic.
El 1879 s'avan(;ava cap a Sant Quírze
4f) l lf iJ:! *• KhVLSTA [ÍE G l K O N A •> Nl'tM. i l 7 MAltt , . -Ali lUI. 20 t l , l •» * - PATRIMONI
Boca de la mina del Pinter, oberta el 1863.
de LicHum i el !SH(l cí críijcctc ;in"¡bñ -i
Ripol l . LLI nuiLTiia i>br;i niliiiiiia amb
l'cnllcsriniL'ni; LIC rú l t i inn hisf en t r e
Kipol l , Sant Joiin de les Abadesses i
l'cstació de c;irrcg;i J e Tor.illes, on el
e ren va a r r i b a r r i n a l i u c n c el 17
d 'occubre del [n;iteix IHSIJ.
La vida deis miners
En el sen qneíer íiiiotidiá. eK miners
es p;iss;iven vint o den bores tlins les
e x p l o t a e i o n s . satVint cota eiasse de
p e r i p e c i e s . En s o r t i r d e la fe ina
cenien unes shanes e n o n n e s d"esbarjo
per ocupa r les seves esconcs Uiurcs;
aícsbores no exisria ni la radio, ni els
einenies ni niolt nienys l'avLii acapa
radora t e l ev i s ió . Els i inics d i v e r t i -
nients eren els balls a base d"im acor-
d ió o un violi i els jocs d 'atzar, en
timbes on es muncaven grans partide^í
de car tes . en les qnals a ves^ades es
jugavei i en mía estnna mes del que
hav ien g u a n y a t en tota la j o r n a d a ,
amb les corresponencs rcpercussions
tamiliars. A les conques niineres eren
t r e q i i e n t s els a b u s o s de l e o n s i i m
d 'aleoliol , de seqüeles desaj^radables
per a tota la familia, i molt especial-
m c n t p e r a la salut ¡.leí m.itcix niiner.
Els hab i t a tges deis t rebal ladt i rs
estaven escruetur.ics per viure-bi tres
o qiiatre estadants, pero molí snvint
s 'hi a r r ibaven a e n c a b i r set o vui t
persones. L.es coiidicions que rennien
no eren, nialain 'adament, ¡^ens c o n
f o r t a b l e s . En n o t l i sposar t ra i i í i i a
cürrent Tanaven a buscar a unes Iones
publ iques construVdes expressament .
T a n i p o c n o hi havia c l a v e g u e r e s ,
sino pous morts (fosses q u e ealia b u ¡ -
dar sovint) on desguassaven els resi-
dus de les comunes , l^el que fa a la
llmn tíaLulien d'una boinbeta per llar.
i,[iie t iuuit tnava només ilin-ant la nil i
a carree de l 'empresa. L'energia í]ue
produVa la t u r b i n a , n i i t j a n ^ j n t el
canal tl'aiLiua de la t o n t Círaii, n o
d o n a v a p e r a niés i les d e m a n t l e s
industriáis tenien preferencia.
L 'enscnyamcnt no era oblit^atori
i les families iiiés necessitadcs por ta -
ven la canalla a les cases de paií¿"s.
Allí, a canvi de menjar, ajudaven en
les feines tle la inasia i a guardar el
bestiar. D'aquest.i manera atjuells tjue
tenien molts tllls se sentien alleiigerits
e c t m ó m i c a m e n t . En c o n s e i j ü é n c i j .
pero , en arribar a l 'edat de trcballar la
majoria t r infants no sabicn lleij;ir m
eseriure.
Elscanvisd'empresa
El IHK2, LjLian la linia ferria fnis a
Toralles es trobava a pie rendinient .
El V e t e r a n o C a b e z a d e h l i e r r o ,
Tent i ta t p r o m o t o r a , fon subrogada
p e r luia n o v a e m p r e s a q u e es va
denonÚMar Fer roca r r i l y M i n a s d e
San Juan de las Abadesas. Una volta
assegnrat el trans]-iort. l 'eNplotació es
feia mol t mes intercssant i rendible.
D e n anys mes tard, p e r o , i en
v e m e que el nei;oe¡ no enearava un
fucur gaire bri l lant , van aeonsegu i r
e n d o s s a r - l o a la C o m p . i ñ í a d e los
Ferrocar r i les <.Íel N o r t e de España.
Atjuesla empresa estava niolt inceres-
sada en els combustibles q u e pcídien
extreure de la zona, ¡a L|ue per a ells
significava la gran solució de cara a la
seva cnntinní tat i per al descnvolupa-
n i e n t deis c o n i b o i s d e v a p o r q u e
s ' a n a v e n e s t e n e n t [ler tt>r P E s t a t ,
Aleshores ¡a s 'havien eonstru'it dues
l?ibrÍL[ues de e imen t natm"al: la tic can
lialaguer i la de can l ienet , aquesta
i'iltima iledicada mes endavant també
,iK a]irol1taments de l'aigua per p r o -
duir energía eléecrica, activitat mol t
esperoiiadora en .iqnells monients .
L 'empresa estabü mi econom. i t
o n els l íbrers ]"Hídien c o m p r a r tota
classe d'articles d 'a l imentació, roba i
cali;at. Els ¡niports de les despeses els
eren desconiptats de rú l t ima paga de
caila m e s . El ]'•){)'•) els m a t e i x o s
m i n e r s f u n d a r e n la t ' . o o p e r a t i v a
t>brera de t ^onsum La Surri>(.]uina:
mes e n d a v . m t lii van c o n s t r u i r un
cale i luia sala de ball. i íarien també
tasques culim'als, tle les quals el poblé
n'estava intilt mancat.
Elsjomalsllestnútues
Els ¡orná is tp ie es c o b r a v e n a les
mines Pany PÍH), segons im cjüestio-
nari fet p e r l ' e m p r e s a , o s c i l d a v e n
entre les tres pessetes amb cinqn.mt.i
PATRIMONI -•» *• R K V I S T A n i iU iHt iNA-*• ^ i ' M . : ! i7 MAiu , - \ i ! i í i i zi i(\( • f - | i r . ; , !47
: - ^ ' ; - : -
%r'^í^5^^^^P
Vista parcial d'Ogassa, a comengament del segle XX.
.-^*- :* r r i - •-, JT.
ccntiins per dia df fl-iiu pL>r ;ils trL-bn-
ll-uli>rs de l'iiUfricir i v in r - i - f i n f ccu-
f'iiis ni f i iys pLT ais df i \ 'x l tTÍor. Id
iii;UvÍM duL'uiiK'iit L'vidfiiciav;! qiK' i-'l
|"'ii.'wnpost L"itiin;it per a 1111 inalri i iu)-
II ' -inib LI(IS nils L-r;i de viiic:.inC;i--ícl:
pfsscrcs nu'iisiuls. iV.i ixo L'S dt-sprcn
'-l'-ii-' a 111) niincr, sciíons els faknil'^ do
lii L-i>iiip;inyi^^ li qiicdav'cn (.-IILÍH;! IU>
dcu ]x-ssctfs per nls ¡miTev is tos
doniL-scics i[UL- pogiiL'Ssiii so rg i r .
L'L'mpi-L's;! vn fundar Lin;i Caixa d i '
•^oi'ors pfv aU-iidiL' les nccL'ssicaCs
^"'-'ials mes f leni f iuaK i, per ¡nicialiva
I-IL'IS tich.illadors. es L-(íi)stitiríi-eii diies
niiuiiL's di ' picvisió: la L;ennaiK!ac de
^•iiu jnaquin i i el fVUirice]-'io de Santa
'^^'""bani. Kls tibrers podien tj;audir
'-''-'Is linbitLitLíes ipie havia eonsfiLift
' |-'iiipres;i. per nns arrendanieiits nuíl l
:>sseLiuiblfs. iíairebé simbolies.
El ereixeiiienc ile releerritleaeió
va iinpídsiir |;i eompanyia a eimslraiir
diverses eentrals Líencratiores establcr-
ces al llary; de la i!;cci!j;ral'ia espanyola.
Fai eonseqíieneia. s"aiiaven eleenif i -
eai i l arren els ciM(."als de les líi i ies
["eiTies i es proeedí .1 substituir, al llarg
deis anvs, les ni;K]iiines de va]nir ali-
inentaíies per earbó. Aixo eo]n]iortá
ipie bempres.! jn no tingues aeiiiell
anliel d'auííineiUar la prodiicció i tle
(.iesenv'Qilupar l"expKítaei(i.
Foit el 1^17 que hi va baver LIIUI
iniporianí aturada (digiiem-ne va^a),
per pare ilels treballadnrs. en la quiíl
prntestavcn y«:v les preearies ei>ndi-
e ions laborá is , que bav ie i i anat
enipit jnrant jiels lets esmentats. en
especial qiiant a normes tle setíin'etat,
i lambe pier r e i v i nd iea r m i l l o res
eecinüm¡qiies. 1 "aiiy l 'M^í . i l'Estat
espanyol es leij;al¡lza la jurnada de
vaiil hores.
f.ap al UJ2II es creava l,i Ualn
I lispano Minera. SA, L|ue expióla p ei
seu eompce dmMni quatrc anvs els
nieners sitiiats vora les niasies del
Jonear i de liassaganya i arriba n dis-
]Hisar tl'una pl.iiUilhi de S5 obrers.
EIdesmaiiteiiament
Sei^iiinl la eoniimtinM. la eiimpanvia
aprotua el nmment per desler-se de
niolts treballadors i ordena el des-
inantellanient de les extraeeions niés
l írans. inelosa la eo r responen t
maquinaria; aquesta fon n'asliadada i
reuti l i tzada a les eNph>taeions ipie
te i i ien a Uarruclo de Saiit idián {al
nord de P;ilencia); havia arribat Tii i ici
del deelivi. Vntent-se d'nna llei feta
durant la dictadura del Líencral Primo
de Rivera que determinava que les
eompaiiyies de ferroearrils no podien
ser al maleix teiiqis explotadores de
eiin^iues niineres, el U)2f) va fer el
traspas a bempresí i den i im inada
4 S I l 'M I "í^ [Í^EVISTA DE Ü I R Ü N A >* Nl' .M, 117 M AH(..-Alilíl I wUO_; • » f- PATRIMONI
Minar de 13LirruL.'lo, i aquesta al cap
d 'un any tancava l 'explotació.
Les eres fabriques de cimenc natu
ral q u e hi havia al t c r m e ar r ibaren,
pero, a una entesa amb la companyia
per pode r con t inuar extra ient carbó
per al seu desenvoliipainent. Es cons-
ritiií alesliores l'Arr<.'ndatana de Sur ro-
ca, SA. q u e va repre i idrc a m b una
prodi[CCÍó liniitada al nianteninicnt de
les seves faetones. Encara obriren una
altra galería, la mina Nova, de la qual
en tragueren uns bons resultats. Algu-
nes d"aquel les g rans i n s t a M a c i o n s ,
c o n s t r u i d e s en aiiys a n t e r i o r s .
conien<;aren a esdevenir inservibles; ja
no s"utilitzarien niés els famosos renta-
dors, deixava de funcionar l 'ai iomena-
da ñbrica deis pans de carbó..,
La guerra i la postguerra
Entre els anys 1934-35 arribava una
crisi q u e deixa les explotacions a m b
una producció [uínima. El 1936, amb
Tesclat de la guerra civil espanyola,
TeLupresa t |uedava in tervinguda pels
treballadors. A causa de la manca de
c o m b u s t i b l e v i n g u e r e n a la z o n a
r epub l i cana obre rs d 'Anda lus i a . fet
q u e motiva en aquells anys difTcils un
trasbals afegit a tot el veVnat.
Acabada la conírontació, l 'Arren-
dataria de Surroca eomcni,-;! novanient
amb una activitat a molt pedta escala,
d'acord amb el consum de les fabriques
de eiuient. La nómina de treballadors
s'ana incrcmentant de mica en mica,
fins que els aiguats de la lardor del 1940
inundaren les mines i s 'hagué d ' aco-
miadar gran pare tlel personal. IXirant
un parell d'anys el poblé queda en una
situació sunuuamen t crítica. A poc a
poc les fabriques texdis de la comarca
augmentaren les seves plantilles i les
dones (algunes de les quals, vídues de
guerra) s'hi anarcn coMocant.
A causa de les destaiccions de la
Guerra Civil, afegides a les que p ro -
¡3 ^M-j^^^nMMi^^^l
^VH I I
I^^^B! '
w ^r~'- h.1' 1 ^ ' H M I I Í H
J^F bS* ' -'^^f^^M
r^^^^^^^H
' • ' ^ - , - - , - • •
^ ^ ! ^ t ^
^m¿^^_^^s
iiy
l y , ' ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ 1
Dones garbellant carbó a la plaga de la mina de la Gallina, l'any 1943.
vocava la Segona Guerra Mundial , els
combust ibles tcnieii una gran t rans
cendencia i aixó assegurava el futur de
Tcmpresa nunera. Vingueren jornalers
d e t o t a la c o n t r a d a . p r i n c i p a l m e n t
joves. els quals peí fet de treballar a les
mines un any abans de! m o m e n l de
ter el sei'vei militar obligatori, en L[ue-
daven exempcs . n"aqucs ta forma el
govern intencava protegir la minería
per obtenir mes fonts d'energia, cosa
que bona falta feia aleshores. Es ratlla-
va el cent per cent d 'ocupació , tot ¡
que cal remarcar que els sous deis t re
balladors eren n)olt baixos.
I Ju r an t el p e r í o d e 1945-511 les
explotac ions a cel obe r t q u e hi havia
al pía d ' en l.^olfa ten ien un r end i -
m e n t respectable. El t ransport , p e r o ,
encara s'liavia de fer a m b car re tes
arrcíssegaJes per bous i aixó feia tpie
el c o m b u s t i b l e resu l tes massa car,
Fou llavors tiue Tempresa instal^la
un cable aeri i així el ca rbó sorlia
des de la mateixa mina i se salvaven
albora els obstacles nmnlanyosos de
la zona . El sistema era s emblan t al
d ' u n teleferic i arribava tnis a unes
t remuges situades al nivell de la casa
anomenada ca TArmengol . O ' a q u e s -
ta m a n e r a la p r o d u c c i ó era mt>lt
menys costosa i, per tant , mes fiícti-
ble de vendré .
La gent del poblé vivía uns anys
forcea bons i encara que els sous s em-
pre foren migrats per la classe de t re -
ball q u e es realitzava, estaven «com-
pensatS" peí procedimeii t de pR>iUic-
tivitat que s'instaura, el preu tl't. que
consist ía q u e Tempresa vaUírava el
rendíment a partir LPuns mínims esta-
blerts. T a m b é l'Estat propugna el sis
tema de pimts dins uns harems preile-
t e rmína t s . D'al t ra banda els nnners
podíen gandir d 'un econom.it , que en
aquells mouienls va ser molt protitós
per a les persones del poblé, ja que se
s u b m i n i s t r a v e n a l ime ius a p r e u d e
cost, cosa que equílihrava ima mica
els esquitits salaris q u e es cobraven.
Eltancamentdefinltiu
l'el voltant deis anys fill la producció
costava molt de vendré al n i ena t , fms
¡ tot a les mateixes fabriques c imen te -
res (de fet. alguna bagué ile plegar), ja
que el c iment pórtland era cada vega
da mes acceptat per a les cons t ruc-
c íons . Llavors el ca rbó comein,-á a
pat i r la c o m p e t e n c i a directa c o m a
combust ible del petrolí i tlel gas<iíl. ja
PATRIMONI -^ f- RL:VISTA ni ' GiRdNA -» N I ' I M . J 17 .MAIU, - A I Í N I I mo^ * • l i f i - ; ! 49
;'any 1910 |uanta céntims per día eballadors de IMnterior
Miners a l'hora d'esmonar. a la plaga del Pinter, l'any 1950.
í liic It's iTibriqíK'S s'niKiven niodeni i t -
uut. Cam ;i consct i i icnc ia d";iiv:o. h
l i de J 'Ar rc i id íUnr in tlu' S i i r r o c i . SA
*-';ida dia L'S veía ii iós a p rop . V; i rL'sistir
; in ib d i f icu l tats fms al 31 de dcscmbi-L-
del 1967, en que tancü def ín i t i van icnc
'V -xp lo tnc ió . A p;u-lir d 'aq i i c l l a data
t'^t qi iL'dava en pode r de la c o n i p a -
"y ia Hn lk ' i ns VasL"o-LeíinL's;is.
La v ida ja no si'ria ignal per a la
ininiL'i isa n ia jor ia (Icls t rebal ladors: en
•'Itíuns caso'í s"arnrL;aren j n b i l a c i o n s
•intÍLÍpades. la resta hat; i ieren tic b i is -
(•'•ir noves feines, p r o i i ti iHeils i ie tvo-
b^ir, snbre t i i t ten inc en ennjpcc que
p r e d u i n i n a v e n els que sobrepassaveii
'-'l i q i i . in in ta anys.
La p r o p i e t a t de g a i r c b é un e l
terreny LlX^iíassa era de la Li>inpaiiyia
'•• 11 lenta da, que tenia la sen n m l t Ikn iy
' •el u u i i i i e i p i . eoi ieretanie iK a la p r o -
•^•'íneia de I^i lei icia. Mo l i es de les ac t i -
^'ii;its que el pob lé desit java realítzar
qLieilaveii IrLiscrades per aqiiesl n u i l i u .
'••11 diverses oeasions es van i ienerar
Converses an ib cK [iri>piecaris per fal
d imcn ta r arribar a una entesa per a la
i<>inpra de tota la pertineni, 'a. Ei i un
p i i n t i p i l 'enipresa n<i tenia iraire elara
!•* venda i, per tanc, n o es pog i ié du r a
t^e'i'nie aqnel la opemeitS. Per tant . els
l iabitants del pob lé en edat de irebal lar
l i a g i i e r e n d " e i n i i í r a r eap a d ' a l t r e s
m n n i e i p i s de la ei>niarca. A l ^ n n s es
van baver de desplanar a treballar a les
fabricines de les pob lac ions veVnes de
Sant Joan de les Ab.idesses i de R i p o l L
Ogassa Miinicipal
Passarien mes de t renta anys fms que
a i.] n e 11 e s 11 a r L; u e s n e LÍ ( ie i a e i i* n s
pot;t iessin arr ibar per fi a b o u po r t . El
MJ'J5, t lesprés de eonstHi i ¡ i " -se mía
soeietat ant jn ienada t^gassa M m i i c i -
p a l . es e o m p r a v a t o t el p a t r i m o n i .
D 'aq i i es ta m a n e r a es p r o ] i i e i ; i q n e
a q n e l l s m i n e r s q u e l i a v i e n g a u d i t
dn ran t to ta la scva v ida d ' i m l iab i ta t -
ge. niitj.in<,-ant mis l iogners i|ue en els
ú l t i n i s anys e ren m o l t b a i x o s . t i n -
giiessin l ' o p o r t i m i t a t de c o n i p r a r - l o .
l lesprés d'. iqi iesta operaeitS el m u n i -
ay] d't^gassa pod ia m i ra r ara el t i u u r
a m b mes o p t i m i s m e . L ' A j u n t a m e n t
tenia les mans I l iures per encarar els
p ro jee tes loeaK i-itie tnis l l avors no
hav ien estat possibles. A e t i i a l m e n t els
efeetes ja es c o m e n e ' c n a n o t a r , la
innnensa ma jo r i . i i lels bab i tan is l ian
arranjat els seiis t l om ie i l i s per po(.ier
v i n r e - h i i le Ib rma mes eon to r tab le . Ja
es p o t i ;andir de les eomoí l i ta ts <,]ue
m a i n o s ' b a v i e n t i n j ^ i u . p r i n c i p a l -
n ien t perqué abans de la venda si u n
i i u p i i l i v o l i a f e r o b r e s .sabia q u e
a i i to in . ' i t i can ient l i .qn i javen m o l t el
l loguer . Aquesta era, dones, la causa
p r i nc ipa l qne la t iran ma jo r i a de les
cases restaven sense re ton i ia r .
Ogassa M u n i c i p a l t a m b é ha fet
] i o s s i b l e les r e p a r c e M i K ' i o n s de
terrenvs. en alpuns deis quals ja s'haii
c o n s t r n i t n o u s ed i f i e i s . E n aquests
m o n i e n t s h i ha diversos projectes per
b a s t i r - n e m e s . M o l t c s d ' a q i i e s t e s
eonstrLiccii>ns son dntes a t e rme per
persones q u e Ja estaven v i n c u i a d e s
d 'a lg i ina manera al p o b l é , o n teñen
una segona residencia.
El patr imoni col-lectju
D u r a n t gairebé dos segles, i sobre to t
després de Parr ibada de l l e r roca r r i l , el
IHHO, T a c r i v i t a t de la z o n a v o l t á
e n t o r n de les e x p l o t a e i o n s de les
m i n e s d ' h u l l a . Els vcs t ig is q u e ens
r e s t e n m a r c a r e n la e a r a c c e r í s t i c a
indus t r ia l de la cnn t rada i a v u i f o r
m e n par t del p a t r i m o n i a rqueo log ie
c o M e c t i u . ( A I U I a recursos n m s e o l o -
gics, cul turáis i tm-isties pOLlen ser un
atracci l i capai," de genera r una nova
f o r m a d 'encarar el f u t n r d e s e i i v o l u -
¡ lamen l e c o n o m i c loca l .
En l 'aspecte de c o n u i n i c a c i o n s
s'ha avanc,Mt de t o r m a n o t a b l e ; u n
e x e m p l e és q u e a c t u a l m e u l es p o t
anar d'Ogassa a C l a m p r o d o n per una
p i s t a f o r e s t a l e n m o l t b o u e s t a t .
T a m b é n 'h i ha una altra que . passant
per co l l d e j o u , por ta a R i b e s de F re -
ser a t ravés d ' u n s b o n i c s pa ra tges .
l ' o d e m d i r que les nostres contrades
d i s p o s e n i , runs a b l i c i e n t s capai, 'os
d 'e i i tns iasniar m o k a gent i de manera
especial els aniics de la natura.
MartíMercaderiSuñe c.í ,UIM-i¡cíllilirc
l.es iiiiiieN lie .SiimK.i. Vcsdinuní d'un leinps.