1
Lesions de l’aparell locomotor
L'Aparell Locomotor pot veure afectats els seus diversos components per
lesions. Els nostres ossos i articulacions són molt resistents, però poden
danyar-se si reben un cop fort o si els sotmetem a un esforç excessiu. Les
lesions no les pateixen només els esportistes o quan fem exercici. Poden
derivar-se d'una mala postura, una càrrega excessiva, una malaltia o l'edat.
Continguts
1. Lesions dels ossos … pàg. 2
1.1. Fractura
2. Lesions de les articulacions pàg. 3
2.1. Luxació
2.2. Artritis
2.3. Artrosi
3. Lesions dels músculs pàg. 6
3.1. Contractura
3.2. Rampa
3.3. Torticoli
3.4. Contusió
3.5. Hematoma
3.6. Esquinç
4. Lesions del tendons pàg. 11
4.1. Tendinitis
5. Lesions dels lligaments pàg. 13
5.1. Esquinç
1. Lesions dels ossos
1.1. La fractura
La fractura és la ruptura total o parcial d'un os. Pot ser
caiguda, un cop fort i, a vegades, un moviment de torsió (contracció violenta
d'un múscul).
En general, es requereix una força cons
en nens i ancians els ossos són més fràgils; per això en
fractures solen ser més freqüents.
perill només si van acompanyades
sistema nerviós i, poden provocar paràlisi, com en les fractures de la columna
vertebral.
Tipus de fractures
La fractura pot ser:
� TANCADA:
� OBERTA: implica la presència d'una ferida oberta i
l'os fracturat a l'exterior.
es dobleguen de manera que l'os perfora la pell. Les fractures
obertes són les més perilloses, ja que comporten risc d'infecció i
d'hemorràgia.
a fractura és la ruptura total o parcial d'un os. Pot ser causada per una
p fort i, a vegades, un moviment de torsió (contracció violenta
En general, es requereix una força considerable perquè un os es trenqui
i ancians els ossos són més fràgils; per això en aquestes persones les
fractures solen ser més freqüents. Aquestes lesions poden posar la vida en
acompanyades d'hemorràgia arterial o si comprometen
sistema nerviós i, poden provocar paràlisi, com en les fractures de la columna
a fractura pot ser:
TANCADA: aquella en què l'os es trenca i la pell queda intacta.
implica la presència d'una ferida oberta i
l'os fracturat a l'exterior. Per exemple, quan un braç o una cama
es dobleguen de manera que l'os perfora la pell. Les fractures
obertes són les més perilloses, ja que comporten risc d'infecció i
hemorràgia.
2
causada per una
p fort i, a vegades, un moviment de torsió (contracció violenta
perquè un os es trenqui, però
aquestes persones les
Aquestes lesions poden posar la vida en
d'hemorràgia arterial o si comprometen el
sistema nerviós i, poden provocar paràlisi, com en les fractures de la columna
aquella en què l'os es trenca i la pell queda intacta.
implica la presència d'una ferida oberta i la sortida de
Per exemple, quan un braç o una cama
es dobleguen de manera que l'os perfora la pell. Les fractures
obertes són les més perilloses, ja que comporten risc d'infecció i
El tractament més habitual
bena fins que l’os cicatritzi.
controlar el dolor i la inflor.
2. Lesions de les articulacions
2.1. Luxació
Quan es força una articulació i un dels ossos
dolor, deformació i un bloqueig articular.
s’ha de desbloquejar l'articulació, no s’ha de moure
afectada i demanar ajut mèdic im
Quan es produeix una luxació
superfícies articulars i, per tant, l'articulació queda desmuntada. Els
símptomes que presenta aquesta lesió són similars als dels esquinços;
inflamació, deformitat i un dolor intens degut a la tensió que pateixen les
articulacions. Això fa que l'articulació afectada esdevingui completament inúti
i, fins que no s'ha recuperat completament no es pot
El tractament que ha de tenir una articulació luxad
total, l'aplicació local de fred ta
més habitual és immobilitzar la zona amb una escaio
fins que l’os cicatritzi. Així mateix, es recomanable aplicar gel per
controlar el dolor i la inflor.
articulacions
uan es força una articulació i un dels ossos surt del seu lloc, es produeix
dolor, deformació i un bloqueig articular. Davant d’una possible luxació m
de desbloquejar l'articulació, no s’ha de moure, cal immob
afectada i demanar ajut mèdic immediatament.
Quan es produeix una luxació hi ha una separació mantinguda de les
superfícies articulars i, per tant, l'articulació queda desmuntada. Els
símptomes que presenta aquesta lesió són similars als dels esquinços;
flamació, deformitat i un dolor intens degut a la tensió que pateixen les
articulacions. Això fa que l'articulació afectada esdevingui completament inúti
i, fins que no s'ha recuperat completament no es pot
El tractament que ha de tenir una articulació luxada és el d’
'aplicació local de fred també alleuja el dolor i n'evita la creació d'edema.
3
amb una escaiola o una
es recomanable aplicar gel per
del seu lloc, es produeix
Davant d’una possible luxació mai no
cal immobilitzar la part
hi ha una separació mantinguda de les
superfícies articulars i, per tant, l'articulació queda desmuntada. Els
símptomes que presenta aquesta lesió són similars als dels esquinços;
flamació, deformitat i un dolor intens degut a la tensió que pateixen les
articulacions. Això fa que l'articulació afectada esdevingui completament inútil
i, fins que no s'ha recuperat completament no es pot utilitzar.
a és el d’immobilització
mbé alleuja el dolor i n'evita la creació d'edema.
Com en el cas dels esquinços, les luxacions podrien
moviment brusc com en el futbol.
Tipus de luxacions
Existeixen diferents tipus de luxacions que adopten el nom de la zona on es
produeix la lesió: luxació d’espatlla, luxació de colze, luxació dels dits de la mà i
del peu, luxació de ròtula.
2.2. Artritis
L’artritis és una inflamació de l’articulació,
n'ocasionen. L'artritis afecta una o moltes
produir dolor, rigidesa, inflor i dificultats per moure les articulacions. Quan en
una persona l'artritis afecta més de quatre articulacions es diu que presenta
una poliartritis. Les artritis poden manifestar
des d'infants fins a adults. Alguns tipus d'artritis poden curar
crònics i requereixen tractaments continuats.
En alguns casos l'artritis pot ser deguda a una infecció de l'articulació,
generalment per un bacteri, però en la majoria dels casos la causa és
desconeguda. En les artritis cròniques inflamatòries hi ha un trastorn del
sistema immunitari que produeix un manteniment de la inflamació, i
probablement hi ha una predisposició
com la humitat i el clima, no desencadenen l'artritis però poden contribuir al fet
que es noti més el dolor en les articulacions danyades
Com en el cas dels esquinços, les luxacions podrien produir-se
moviment brusc com en el futbol.
diferents tipus de luxacions que adopten el nom de la zona on es
rodueix la lesió: luxació d’espatlla, luxació de colze, luxació dels dits de la mà i
del peu, luxació de ròtula.
inflamació de l’articulació, hi ha diferents malalties que
n'ocasionen. L'artritis afecta una o moltes articulacions, i es caracteritza per
produir dolor, rigidesa, inflor i dificultats per moure les articulacions. Quan en
una persona l'artritis afecta més de quatre articulacions es diu que presenta
una poliartritis. Les artritis poden manifestar-se en persones de totes les edats,
des d'infants fins a adults. Alguns tipus d'artritis poden curar-se però molts són
crònics i requereixen tractaments continuats.
En alguns casos l'artritis pot ser deguda a una infecció de l'articulació,
eneralment per un bacteri, però en la majoria dels casos la causa és
desconeguda. En les artritis cròniques inflamatòries hi ha un trastorn del
sistema immunitari que produeix un manteniment de la inflamació, i
i ha una predisposició genètica. Els factors mediambientals,
com la humitat i el clima, no desencadenen l'artritis però poden contribuir al fet
que es noti més el dolor en les articulacions danyades.
4
se per qualsevol
diferents tipus de luxacions que adopten el nom de la zona on es
rodueix la lesió: luxació d’espatlla, luxació de colze, luxació dels dits de la mà i
hi ha diferents malalties que
articulacions, i es caracteritza per
produir dolor, rigidesa, inflor i dificultats per moure les articulacions. Quan en
una persona l'artritis afecta més de quatre articulacions es diu que presenta
ones de totes les edats,
se però molts són
En alguns casos l'artritis pot ser deguda a una infecció de l'articulació,
eneralment per un bacteri, però en la majoria dels casos la causa és
desconeguda. En les artritis cròniques inflamatòries hi ha un trastorn del
sistema immunitari que produeix un manteniment de la inflamació, i
Els factors mediambientals,
com la humitat i el clima, no desencadenen l'artritis però poden contribuir al fet
5
Els símptomes més habituals de l’artritis són:
� la inflor i el dolor de les articulacions
� la rigidesa articular matinal
� la dificultat per moure les articulacions afectades
� la deformació progressiva de les articulacions
� la pèrdua de la mobilitat articular
També poden aparèixer altres manifestacions generals en funció del tipus
d'artritis, com la fatiga, la febre, la pèrdua de pes i la pèrdua de la gana. Alguns
tipus d'artritis, com les d'origen infecciós, tenen un tractament específic i
curatiu. Altres malalties, com la gota, es controlen molt bé amb el tractament,
però en el cas de les poliartritis cròniques inflamatòries no existeix un
tractament curatiu. El que hi ha són medicaments per alleujar-ne els
símptomes, com els analgèsics i els antiinflamatoris. Si la inflamació és
persistent en alguna juntura, poden realitzar-se infiltracions en la mateixa
articulació. En els casos més severs d'artritis es pot recórrer a la cirurgia per
reconstruir o reemplaçar l'articulació
2.3. Artrosi
L’artrosi és una malaltia inflamatòria crònica i degenerativa de les
articulacions. Tot i que normalment està localitzada als genolls, al maluc, a les
mans o a la columna vertebral, afecta especialment aquelles parts del cos que
han d’aguantar pes. Les articulacions són les estructures del nostre cos que
permeten la connexió entre dos ossos. El cartílag és el teixit semitou, format
per proteïnes, sucres i aigua, que recobreix els extrems d’aquests ossos i
s'encarrega d'amortir els possibles cops i facilitar el moviment de l’articulació.
L’artrosi provoca que el cartílag es trenqui i es desgasti, la qual cosa fa que els
ossos freguin. Com a conseqüència, el pacient té dolor, inflamació, rigidesa i
dificultats per fer moviments tan quotidians com caminar o pujar escales.
Es tracta de la malaltia reumàtica més freqüent i acostuma a afectar la gent
gran, tot i que pot aparèixer a qualsevol edat. Entre les causes que poden
ajudar a desenvolupar la malaltia cal destacar l’edat, el sobrepès i els petits
traumatismes repetits d’algunes activitats laborals o físiques.
Símptomes: dolor, pèrdua de mobilitat i deformitat de l’articulació.
El tractament consisteix en prendre
millorar la mobilitat, l’exercici moderat, fer exercici amb les mans.
3. Lesions dels músculs
3.1. Contractura
La contractura muscular és la
múscul, de les seves fibres o de diversos músculs, normalment els d'una
mateixa zona després de realitzar un esforç o una activitat inadequada (postura
inadequada mantinguda molt de temps).
Es manifesta amb dolor, entumiment, inflor de la zona, rigidesa local i dificultat
o alteració al moviment del propi múscul.
mateix moment de fer un esforç per excés de càrrega però també en rep
cansament i falta de reg sanguini a la zona.
Les contractures poden ser
ocorren sobtadament mentr
Símptomes: dolor, pèrdua de mobilitat i deformitat de l’articulació.
El tractament consisteix en prendre medicaments per disminuir el dolor i
millorar la mobilitat, l’exercici moderat, fer exercici amb les mans.
3. Lesions dels músculs
La contractura muscular és la contracció persistent i involuntària
múscul, de les seves fibres o de diversos músculs, normalment els d'una
mateixa zona després de realitzar un esforç o una activitat inadequada (postura
a molt de temps).
Es manifesta amb dolor, entumiment, inflor de la zona, rigidesa local i dificultat
o alteració al moviment del propi múscul. La contractura pot aparèixer en el
mateix moment de fer un esforç per excés de càrrega però també en rep
cansament i falta de reg sanguini a la zona.
Les contractures poden ser agudes o cròniques. Les contractures
ocorren sobtadament mentre s’està jugant o fent exercici i poden estar
6
Símptomes: dolor, pèrdua de mobilitat i deformitat de l’articulació.
medicaments per disminuir el dolor i
millorar la mobilitat, l’exercici moderat, fer exercici amb les mans.
contracció persistent i involuntària d'un
múscul, de les seves fibres o de diversos músculs, normalment els d'una
mateixa zona després de realitzar un esforç o una activitat inadequada (postura
Es manifesta amb dolor, entumiment, inflor de la zona, rigidesa local i dificultat
La contractura pot aparèixer en el
mateix moment de fer un esforç per excés de càrrega però també en repòs per
contractures agudes
e s’està jugant o fent exercici i poden estar
originades per un mal gest o per una posició forçada
el vent-fred-humitat externa
muscular és crònica i per tant la seva aparició va ser fa temps
en l'estructura, debilitat muscular i l’
Tant en les contractures agudes com cròniques, es pot fer massatges a la
zona. A les contractures agudes, la pressió ha de ser més superficial i
moderada. En canvi, en les contractures cròniques, la pressió ha de ser més
profunda i forta. L'aplicació de ca
contractures cròniques,
agudes.
3.2. Rampa
La rampa muscular és una
grup muscular. Aquesta contracció brusca provoca una
dolor a la zona muscular. Alhora en disminueix la capacitat de moure’s, estirar
se i dificulta el moviment de l’articulació en la que
La seva aparició pot donar
l’activitat o bé de nit. Acostuma a durar uns segons fins que el múscul es
relaxa.
Les causes poden ser molt variades segons la persona i el moment.
Principalment podríem
desequilibri electrolític.
per un mal gest o per una posició forçada, per factors climàtics
humitat externa o per l’estrès. En canvi, quan la contractura
i per tant la seva aparició va ser fa temps s'observa canvis
estructura, debilitat muscular i l’estrès muscular.
Tant en les contractures agudes com cròniques, es pot fer massatges a la
zona. A les contractures agudes, la pressió ha de ser més superficial i
moderada. En canvi, en les contractures cròniques, la pressió ha de ser més
profunda i forta. L'aplicació de calor també és important especialment en les
contractures cròniques, però pot arribar a ser perjudicial en les contractures
és una contracció brusca i involuntària
Aquesta contracció brusca provoca una sensació
a la zona muscular. Alhora en disminueix la capacitat de moure’s, estirar
iment de l’articulació en la que participa.
donar-se durant l’exercici físic, una vegada finalitzada
Acostuma a durar uns segons fins que el múscul es
poden ser molt variades segons la persona i el moment.
destacar: la fatiga muscular, la deshidratació i el
7
tors climàtics com
En canvi, quan la contractura
s'observa canvis
Tant en les contractures agudes com cròniques, es pot fer massatges a la
zona. A les contractures agudes, la pressió ha de ser més superficial i
moderada. En canvi, en les contractures cròniques, la pressió ha de ser més
lor també és important especialment en les
perjudicial en les contractures
d’un múscul o
sensació d’intens
a la zona muscular. Alhora en disminueix la capacitat de moure’s, estirar-
na vegada finalitzada
Acostuma a durar uns segons fins que el múscul es
poden ser molt variades segons la persona i el moment.
hidratació i el
Per evitar les rampes és important fer
musculars que tindran
escalfament i també una tornada a la calma. Per ajudar a que la
recuperi el seu to i pugui relaxar
deshidratació, consumint
3.3. Torticolis
La torticolis és un tipus
músculs del coll, particularment el múscul
involuntàriament i fan que s'inclini el cap.
La torticolis provoca un dolor al coll tan agut que és impossible girar el cap d’un
costat o dels dos.
Les causes solen ser:
� microtraumatismes deguts sobretot per males postures mantingudes
durant llarg temps i de manera regular (davant de l’ordinador, estar
assegut en mala postura o en una cadira no idònia, motorista amb casc
massa pesant, …)
� males postures durant la nit: dormir
la nuca inclinada cap enrer
� exposició al fred o una corrent d’aire
� massatges massa violents
Per evitar les rampes és important fer estiraments dels diferents grups
més presència en l’activitat a realitzar
escalfament i també una tornada a la calma. Per ajudar a que la
recuperi el seu to i pugui relaxar-se. També és molt important evitar la
deshidratació, consumint aigua i sals minerals durant l’exercici físic
és un tipus de distonia (contraccions musculars perllongades),
músculs del coll, particularment el múscul esternoclidomastoïdall
involuntàriament i fan que s'inclini el cap.
provoca un dolor al coll tan agut que és impossible girar el cap d’un
microtraumatismes deguts sobretot per males postures mantingudes
ps i de manera regular (davant de l’ordinador, estar
en mala postura o en una cadira no idònia, motorista amb casc
massa pesant, …)
males postures durant la nit: dormir bocaterrosa amb el cap de costat o
la nuca inclinada cap enrere a causa d’un coixí massa voluminós.
al fred o una corrent d’aire
massatges massa violents.
8
estiraments dels diferents grups
realitzar, fer un bon
escalfament i també una tornada a la calma. Per ajudar a que la musculatura
També és molt important evitar la
durant l’exercici físic.
accions musculars perllongades), els
l, es contreuen
provoca un dolor al coll tan agut que és impossible girar el cap d’un
microtraumatismes deguts sobretot per males postures mantingudes
ps i de manera regular (davant de l’ordinador, estar
en mala postura o en una cadira no idònia, motorista amb casc
amb el cap de costat o
ixí massa voluminós.
Per tractar la torticolis
analgèsics per alleujar el dolor i massatges.
3.3. Contusió
La contusió muscular
compressió que produeix una ruptura dels vasos sanguinis i hemorràgia
intersticial. Genera morat o hemat
disminució de la mobilitat.
Davant d’una contusió, e
evitar que l'hemorràgia intersticial sigui més gran. El massatge sempre molt
suau pot ajudar a millorar l'hematoma i millorar la mobilitat.
També es poden utilitzar
del massatge amb diferents olis per disminuir la inflamació i calents en segona
estada per activar la circulació sanguínia i assegurar la recuperació total del
teixit.
3.4. Hematoma
Un hematoma és una acumulació de sang causada
capil·lars que apareix generalment com a resposta corporal d'un cop, una
contusió o un magolament. També es coneix popularment com
hematoma adquireix en la zona afectada un color blavenc o violaci en uns deu
minuts, i desapareix de forma natur
torticolis es recomana fer repòs, escalfor local, prendre
analgèsics per alleujar el dolor i massatges.
està provocada per un traumatisme extern o una
compressió que produeix una ruptura dels vasos sanguinis i hemorràgia
intersticial. Genera morat o hematoma i dolor per més de 48 hores amb
disminució de la mobilitat.
Davant d’una contusió, en primer lloc és important l'aplicació local de fred per
evitar que l'hemorràgia intersticial sigui més gran. El massatge sempre molt
suau pot ajudar a millorar l'hematoma i millorar la mobilitat.
utilitzar tècniques com l'acupuntura, les ventoses i
del massatge amb diferents olis per disminuir la inflamació i calents en segona
estada per activar la circulació sanguínia i assegurar la recuperació total del
és una acumulació de sang causada pel trencament de va
capil·lars que apareix generalment com a resposta corporal d'un cop, una
contusió o un magolament. També es coneix popularment com
hematoma adquireix en la zona afectada un color blavenc o violaci en uns deu
minuts, i desapareix de forma natural.
9
fer repòs, escalfor local, prendre
per un traumatisme extern o una
compressió que produeix una ruptura dels vasos sanguinis i hemorràgia
i dolor per més de 48 hores amb
loc és important l'aplicació local de fred per
evitar que l'hemorràgia intersticial sigui més gran. El massatge sempre molt
cupuntura, les ventoses i l'aplicació
del massatge amb diferents olis per disminuir la inflamació i calents en segona
estada per activar la circulació sanguínia i assegurar la recuperació total del
pel trencament de vasos
capil·lars que apareix generalment com a resposta corporal d'un cop, una
contusió o un magolament. També es coneix popularment com blau . Un
hematoma adquireix en la zona afectada un color blavenc o violaci en uns deu
10
Hematoma en el colze, nou dies després d'una extracció de sang.
Els hematomes són equimosis (taques de la pell), però també es poden
desenvolupar en els òrgans interns. Els hematomes poden migrar gradualment
a mesura que les cèl·lules i els pigments fluids es mouen en el teixit conjuntiu.
Per exemple, un hematoma en la base del polze es mouria lentament fins a
cobrir tot el dit en una setmana. Segons sigui la intensitat del cop causant, hi ha
diferents tipus d'hematomes, i es desencadenen de la forma següent:
• Dolor: el primer símptoma d'un hematoma és sentir dolor en la zona on s'ha
rebut el cop.
• Inflamació: la zona afectada patirà una inflamació que anirà baixant de
forma natural amb el pas del temps.
• Canvi de color de la pell: la zona afectada anirà canviant de color a mesura
que vagi avançant el temps. Començarà de color rosaci, després canviarà a
un color blavós, amb els dies passarà a ser groguent-verdós i finalment a
mesura que la pell vagi sanant tornarà al seu color normal.
Sovint els hematomes es classifiquen en tres grups segons sigui la zona
afectada i la gravetat de l'hematoma:
� Subcutani: quan es troba sota la pell. És el més lleu.
� Intramuscular: dins la part protuberant del múscul subjacent. Pot
afectar òrgans interns.
11
� Periòstic: quan el cop ha afectat algun os. És l'hematoma més greu i
dolorós.
Generalment no necessiten tractament, però per reduir els seus símptomes es
recomana l’aplicació de gel per disminuir el dolor, el repòs i l’elevació per sobre
del nivell del cor si es tracta d’una extremitat per evitar que la sang s’estanqui i
l’aplicació de pomades per reduir el dolor.
4. Lesions dels tendons
4.1. Tendinitis
La tendinitis és la inflamació d'un tendó o d'una inserció musculotendinosa
d'un múscul a l'os, i que pot associar-se amb la degeneració de l'estructura
afectada. La majoria dels tendons no pateixen una tendinitis. Però existeix un
petit grup on es manifesten més particularment aquest tipus de processos
inflamatoris.
Són sobretot freqüents al:
� Tendó d’Àguiles, o tendinitis aquil·lea. És freqüent en esportistes, i es
manifesta amb dolor al taló, i sovint el tendó augmenta de calibre i la pell
de la zona s'inflama.
� Tendó bicipital. Que afecta al tendó de la porció llarga del bíceps
braquial.
Les principals causes són la sobrecàrrega del teixit, els esforços intensos i/o
repetits i males posicions articulars
• Certs tipus de tendinitis solen produir-se per un ús excessiu del tendó,
que pot agreujar-se per altres elements com, per exemple, la pressió del
calçat en el cas del taló. En persones adultes la causa es deu, en molts
casos, a una disminució de la vascularització dels tendons.
• Els exercicis poc habituals, els esquinços i els microtraumatismes
repetits i soferts amb suficient intensitat com per arribar a ocasionar
lesions, tot i no arribar a produir ruptures, predisposen el teixit a una
futura tendinitis.
12
El principal tractament consisteix en el repòs, de vegades amb el suport de
fèrules. Ocasionalment cal realitzar infiltracions amb glucocorticoides. De
vegades és necessari modificar el calçat: algunes sabatilles esportives, que
pretenen protegir el tendó d’Àguiles són, alguns cops, la causa del problema.
Tendons de la mà
Tendons del genoll i el peu
Lesions dels lligaments
5.1. Esquinç
Un esquinç és l'estripada, distensió o estirament excessiu d'un lligament (banda
resistent de teixit elàstic que uneix els extrems o
produeix a causa d'un moviment brusc, caiguda, cop o una forta torsió de
l'articulació, que fa superar la seva amplitud normal. També es denomina
"torçament" o "torçadura" en llenguatge comú.
Els esquinços causen dolor, inflamació i impotència funcional. El seu temps de
recuperació varia en funció de la gravetat i la cronicitat de la lesió.
Són més comuns al turmell, colze, canell, polze, coll i algunes zones com la
columna vertebral, encara que també afecten a altres regions corporals. Les
lesions en els esportistes sole
lligament col·lateral. Són freqüents en bàsquet i futbol.
Segons la gravetat de la lesió
- Grau I , quan es produeix un estirament o distensió dels lligaments.
- Grau II , quan hi ha ruptura parcial dels lligaments.
- Grau III , quan ens trobem amb la ruptura completa dels lligaments.
Els símptomes d’un esquinç al turmell son principalment
inflamació de la zona afectada,
l’esquinçament.
Per tractar un esquinç de
tractament funcional són fonamentals
quotidiana amb total normalitat el més aviat p
durant les primeres 24-48h, es basa en el
Lesions dels lligaments
Un esquinç és l'estripada, distensió o estirament excessiu d'un lligament (banda
resistent de teixit elàstic que uneix els extrems ossis d'una articulació
d'un moviment brusc, caiguda, cop o una forta torsió de
l'articulació, que fa superar la seva amplitud normal. També es denomina
"torçament" o "torçadura" en llenguatge comú.
Els esquinços causen dolor, inflamació i impotència funcional. El seu temps de
ecuperació varia en funció de la gravetat i la cronicitat de la lesió.
Són més comuns al turmell, colze, canell, polze, coll i algunes zones com la
columna vertebral, encara que també afecten a altres regions corporals. Les
lesions en els esportistes solen ser esquinços de turmell, en general el
. Són freqüents en bàsquet i futbol.
Segons la gravetat de la lesió els esquinços es classifiquen en
, quan es produeix un estirament o distensió dels lligaments.
ruptura parcial dels lligaments.
, quan ens trobem amb la ruptura completa dels lligaments.
d’un esquinç al turmell son principalment: dolor de l’articulació,
inflamació de la zona afectada, hematoma i calor localitzada a la zona de
nç de turmell és necessari la mobilització primerenca i el
tractament funcional són fonamentals per reincorporar-se a l’activitat
quotidiana amb total normalitat el més aviat possible. El tractament inicia
48h, es basa en el concepte RICE.
13
Un esquinç és l'estripada, distensió o estirament excessiu d'un lligament (banda
ssis d'una articulació). Es
d'un moviment brusc, caiguda, cop o una forta torsió de
l'articulació, que fa superar la seva amplitud normal. També es denomina
Els esquinços causen dolor, inflamació i impotència funcional. El seu temps de
ecuperació varia en funció de la gravetat i la cronicitat de la lesió.
Són més comuns al turmell, colze, canell, polze, coll i algunes zones com la
columna vertebral, encara que també afecten a altres regions corporals. Les
n ser esquinços de turmell, en general el
els esquinços es classifiquen en :
, quan es produeix un estirament o distensió dels lligaments.
, quan ens trobem amb la ruptura completa dels lligaments.
dolor de l’articulació,
hematoma i calor localitzada a la zona de
la mobilització primerenca i el
se a l’activitat
tractament inicia l,
- R- Repòs relati u: Amb el recolzament parcial de l’extremitat afectada
- I - Gel: Varis cops al dia uns 15 minuts cada vegada.
- C - Compressió: Amb un embenat f
- E - Elevació de l’extremitat afectada.
Lligaments del genoll
Lligaments del turmell
Posterior
Inferior
tibial
ligament
u: Amb el recolzament parcial de l’extremitat afectada
: Varis cops al dia uns 15 minuts cada vegada.
Amb un embenat funcional o també Kinesiotaping
Elevació de l’extremitat afectada.
14
u: Amb el recolzament parcial de l’extremitat afectada
uncional o també Kinesiotaping