Seguiment
científic
A M F I B I S
LIFE04 NAT/ES/000059
Acció F.6. Seguiment de les poblacions d’amfibis
SEGUIMENT DE LES
POBLACIONS D’AMFIBIS
Informe final 2005-2008
Gener de 2009
Carles Feo1,2 , Marc Franch
2 i Dani Boix
1
1Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona
2Fundació EMYS d’estudi i conservació de l’herpetofauna i els seus hàbitats
2
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Acció F.6. Seguiment de les poblacions d’amfibis
• F.6.1. Punts de reclutament d’amfibis................................... 3
• F.6.2. Atropellament d’amfibis a les carreteres.................... 21
• F.6.3. Seguiment de la població d’amfibis de les closa d’en
Mascort (acció C.1.) ................................................................ 35
3
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Seguiment
científic
A M F I B I S
F.6.1. PUNTS DE
RECLUTAMENT
Detecció dels punts de reclutament dels amfibis mitjançant la presència de larves y cants nocturns dels adults.
Introducció
Els amfibis representen un grup d’organismes que necessiten d’unes condicions climàtiques i de
qualitat i diversitat d’hàbitat molt específiques, fet que els fa especialment sensibles a les alteracions
del medi. Algunes d’aquestes alteracions inclouen fenòmens tan diversos com la temporalitat de les
aigües, un factor depenent dels condicionants climàtics, i també de molts altres derivats de les
activitats humanes. La contaminació de l’aigua, la fragmentació i destrucció d’hàbitats, especialment
els ambients aquàtics, i la pèrdua de la qualitat dels espais naturals són alguns dels problemes que han
d’afrontar les poblacions d’amfibis. A més, tots aquests contratemps s’accentuen en espais
especialment humanitzats, com aquells que es troben prop del litoral de Catalunya, i amb una enorme
pressió antròpica derivada de les activitats humanes: turisme, creixement urbanístic, manca d’aigua,
ocupació del sòl, sobrefreqüentació dels espais naturals,...
Hi ha 10 espècies d’amfibis citades al Baix Empordà, de les quals cal considerar que només 8 és
probable que actualment encara es trobin a la zona d’estudi. Les espècies més habituals i abundants
serien la granota verda (Pelophylax perezi), el gripau corredor (Bufo calamita), la reineta (Hyla
meridionalis) i la granota pintada (Discoglossus pictus). El gripau d’esperons (Pelobates cultripes) es
creia molt escàs a la zona, gairebé desaparegut, i només s’ha retrobat recentment a la zona de Mas
Pinell.
Objectius
� Localitzar els punts de reclutament dels amfibis a tota l’àrea del Baix Ter inclosa al projecte
Life.
� Avaluar la distribució de cada una de les espècies.
� Fer un seguiment de les actuacions del projecte Life en relació als amfibis.
4
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Aquest estudi pretén determinar l’estat actual de les poblacions reproductores d’amfibis en els
ambients aquàtics del Baix Ter. A partir del seu èxit reproductor i la distribució de cada una de les
espècies es disposarà d’una fotografia puntual de l’estat actual dels amfibis a nivell general i establir
les principals problemàtiques que els afecten, així com determinar les possibles propostes de gestió.
També ha de servir per determinar la funcionalitat de les actuacions desenvolupades dins el projecte
Life amb la finalitat de recuperar les poblacions d’amfibis.
Metodologia
Per comprovar la reproducció dels amfibis a la zona s’ha recorregut totes les zones humides litorals
incloses en l’àmbit del projecte Life, i algunes de l’entorn, tant a la zona dels aiguamolls del Ter Vell,
a l’Estartit i Torroella de Montgrí, com a aiguamolls de la riba dreta i esquerra del Ter, les Basses d’en
Coll i altres zones humides de Pals. Aquestes masses d’aigua tenen diferents condicionants hídrics, i si
bé la majoria són ambients permanents d’aigua dolça, n’hi ha un bon nombre que són ambients
aquàtics temporanis, camps inundats, closes, basses i tolls. Totes aquestes masses d’aigua estan
inventariades a la taula I.1 de l’Annex I.
Els punts escollits ho han estat en base a la presència d’aigua en algun moment del mostreig. La
presència o absència d’aigua també ha estat registrada per cada punt i per cada mostreig.
La metodologia emprada ha estat el mostreig directe de les zones amb aigua mitjançant la utilització
d’un salabre. Fent diverses passades ràpides en els diferents ambients de cada zona humida per tal de
detectar la presència de larves d’amfibis. Un cop recollida i separada la mostra s’ha guardat una part
suficientment representativa per a la seva posterior classificació. No s’ha avaluat l'abundància de
capgrossos, sinó la seva presència o absència, i la seva taxonomia.
A part d’anotar la presència de larves d’amfibis, també s’han anotat dades addicionals. Algunes
d’aquestes fan referència a la presència d’espècies depredadores de fauna que poden influir
negativament en la viabilitat de les postes d’amfibis. La majoria d’aquestes espècies són de fauna
exòtica que ja han estat descrites com a una de les principals amenaces per a la supervivència de
poblacions d’amfibis a nivell global. S’ha anotat amb especial cura la presència del cranc de riu
americà (Procambarus clarkii) i la presència de peixos depredadors com la gambússia (Gambussia
holbrokii) o el peix sol (Lepomis gibbosus).
Pel que fa als censos nocturns, s’ha fet una visita a cada punt o zona de mostreig i s’ha realitzat una
escolta entre 5 i 10 minuts per tal de detectar totes les espècies possibles, sigui identificant el cant o
mitjançant observació directa d’individus
5
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Figura 1. Imatge del mostreig de larves d’amfibis als aiguamolls del Baix Ter
Durant el mostreig hi ha hagut actuacions incloses en el projecte Life que han modificat el nombre de
punts de mostreig de l’estudi, incorporant noves localitats de prospecció. Concretament la construcció
d’unes noves llacunes per afavorir les poblacions de tortugues i amfibis a la zona de La Fonollera a
Mas Pinell, en el marc del Life, ha incorporat al mostreig nous punts al llarg del projecte.
S’han realitzat dues campanyes de mostreig intensiu d’un a dos dies de durada, depenent del temps
necessari per visitar i analitzar tots els punts:
� Campanya de primavera entre maig i juny de 2006 a 2008
� Campanya de tardor a l’octubre o novembre de 2005 a 2008
A cada una de les campanyes s’ha realitzat un mostreig de larves d’amfibis i els censos de cants
nocturns. En el mostreig de 2008 s’han inclòs tots els espais mostrejats el 2006 i 2007, i s’ha fet
especial atenció als nous punts creats a partir de les actuacions del projecte Life, especialment l’any
2007.
Resultats
Punts de reclutament amb presència de larves d’amfibis:
Durant l’any 2008 s’han mostrejat els 55 punts inventariats en les anteriors campanyes de 2005 a
2007, i dos nous punts corresponents a les noves basses de la zona del Cul de les Senyores i s’ha
incorporat la bassa de cria de les tortugues d’Estany a la depuradora de Torroella. D’aquests punts
inventariats a la primavera de 2008 només 30 ( 52%) tenien aigua, i durant la tardor només 31 (54%).
L’any ha estat altre cop molt sec al inici de la primavera, amb pluges al mes de juny, i les poques
pluges primaverals no han afavorit els amfibis.
6
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
En el mostreig de primavera es van localitzar larves d’amfibis a 4 dels 30 punts que tenien aigua, i que
sobre el total representen un 13%, molt inferior als percentatges del 2007 que eren de 14,5%, o del
18,2 % de l’any 2006. Comparativament doncs, l’any 2008 ha estat menys efectiu per a la reproducció
dels amfibis del Baix Ter, i pitjor que els dos anteriors. Durant la tardor només es van localitzar larves
en 1 punt de 31 amb aigua, dades també més baixes que el 2006 i 2007. Si ja en l’anterior informe es
consideraven els resultats força pobres, cal dir que l’any 2008 no ha estat millor.
Comparant amb les dades del 2005 al 2007 cal destacar la comprovació de la reproducció d’una altra
espècie a la closa de Mascort, la reineta (Hyla meridionalis). El 2008 a la closa d’en Mascort s’han
reproduït tres espècies: el gripau corredor, la reineta i la granota pintada. La resta de punts amb
reproducció observada en el mostreig corresponen dos a la granota verda (Phelophylax perezi) i són un
dipòsit d’aigua de Pals i la bassa de cria de les tortugues on es van veure postes d’ous; i un altre punt
per la granota pintada (Discoglossus pictus) localitzada com a larva a la zona recuperada del Cul de les
Senyores. Cal però insistir altre cop que el mètode de mostreig no permet realitzar un mostreig
exhaustiu al llarg de tota la temporada de cria, i espècies que poden reproduir-se abans o més tard a
l’estiu en zones d’arrossars i altres masses d’aigua, no han estat detectades. Per tant es molt probable
que a part d’aquestes reproduccions detectades s’hagin produït altres a les zones d’arrossars on sol
criar la reineta, el gripau corredor i la granota pintada, o per exemple, en les llacunes i recs de Mas
Pinell on cria la granota verda.
Per contra, es molt preocupant la desaparició de les larves de gripau d’esperons (Pelobates cultripes)
de la zona de la Fonollera , la única localitat de cria de l’espècie a la zona, on s’hi havia reproduït els
tres anys anteriors.
En resum cal dir que en el mostreig els resultats han estat positius només per quatre de les vuit
espècies d’anurs citades pel Baix Ter. Dels 4 punts localitzats amb larves d’amfibis 2 tenien exemplars
de granota pintada (Discoglossus pictus), 1 de gripau corredor (Bufo calamita), dos de granota verda
(Pelophylax perezi) i un de reineta (Hyla meridionalis). En un dels punts s’han localitzat larves de tres
espècies, precisament a les closes d’en Mascort un dels espais recuperats pel projecte Life.
Resultats dels censos de cants nocturns i adults en moviment
Els censos nocturns combinats amb la recerca d’individus adults en moviment durant la nit ofereixen
la possibilitat de detectar les espècies que potencialment poden reproduir-se a l’espai. S’han detectat
quatre espècies, la reineta (Hyla meridionalis), la granota verda (Pelophylax perezi), el gripau corredor
(Bufo calamita) i la granota pintada (Discoglossus pictus). No s’ha localitzat cap individu de gripau
d’esperons (Pelobates cultripes).
7
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
El Pelophylax perezi s’ha sentit cantar i s’ha vist en nombroses localitats amb una distribució molt
àmplia ocupant tota l’àrea d’estudi, tot i que semblaria més abundant a la riba dreta del Ter, a la zona
sud d’estudi. Una altra espècie molt localitzada ha estat Hyla meridionalis, una espècie que presenta
una tendència a evitar els ambients estrictament aquàtics per ocupar bardisses i marges de canals i recs
o camps inundats. El seu cant és molt fàcilment detectable i la seva presència al Baix Ter és abundant.
Una de les zones de cant amb més densitat és la zona del Ter Vell, i és especialment abundant a la
zona entre canals, camps inundats i arrossars entre les Basses d’en Coll i el Golf de Mas Gelabert.
El Bufo calamita només s’ha localitzat a dues zones, una a la closa d’en Mascort i l’altre als arrossars
de Mas Pla i les Basses d’en Coll.
Hi ha pocs punts on coincideixin diverses espècies. En diverses localitats, però s’han pogut veure i
sentir reinetes, granota verda, i gripau corredor, com la closa d’en Mascort, als arrossars de Mas Pla i
les Basses d’en Coll.
No s’han obtingut dades per cap de les altres possibles espècies del Baix Ter. Així que semblaria que
no hi ha presència de la granoteta de punts (Pelodytes punctatus), tòtil (Alytes obstetricans) o gripau
comú (Bufo bufo) a la zona del Life.
Efecte de les espècies exòtiques sobre el reclutament dels amfibis l’any 2008:
Complementàriament a la prospecció de les larves d’amfibis s’ha fet un seguiment de les poblacions
d’espècies potencialment perjudicials per a la reproducció dels amfibis. Dels 57 punts mostrejats el
2008, en 15 (41 % com el 40 % de l’any 2007) s’hi ha trobat gambússia en almenys una de les
campanyes. Durant el 2008 no s’ha observat però una relació tan negativa entre les larves d’amfibis i
la presència de gambússia.
El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) és una espècie àmpliament distribuïda pel Baix Ter, i
amb una extremada mobilitat per la seva capacitat per caminar fora de l’aigua. Se l’ha localitzat en 21
dels punts de mostreig amb aigua, xifra molt probablement subestimada. Coincideix la presència de
cranc i de capgrossos al punt 6 de les closes d’en Mascort, també a la jonquera de la Fonollera i a la
bassa de cria de tortugues. En aquests espais el cranc causa grans mortalitat. De fet a la jonquera de la
Fonollera el 2008 no ha criat el gripau d’esperons.
Dels 11 punts on s’han trobat les dues espècies, tant gambússia com cranc de riu, només en un d’ells
s’ha trobat probable reproducció d’amfibis, i es tractava de Pelophylax perezi.
8
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Resultats seguiment 2005-2008
Al llarg de tot l’estudi de seguiment s’han realitzat 7 mostrejos, dos anuals entre 2006 i 2008 i un al
2005, durant els quals s’han visitat unes 57 localitats de mostreig. Els resultats es poden trobar
resumits en diverses taules. En total han estat 5 les espècies detectades com a reproductores, que
coincideixen amb les cinc que s’han detectat per mitjà d’altres sistemes de mostreig, com serien els
censos de cants nocturns o els itineraris d’atropellaments.
Categoria
UICNa Conveni
de Bernab
Directiva
Hàbitatsc
92/43/CEE
CNEAd
RD 439/90
Llei
Protecció
dels animalse
Observacions
i cants
Núm. localitats
de cria
Lissotriton helveticus LC III IE D
Triturus marmoratus LC III IV IE D
Alytes obstetricans NT II IV IE D
Discoglossus pictus LC II IV D x 9
Pelobates cultripes NT II IV IE D x 1
Pelodytes punctatus LC III IE D
Bufo bufo LC III D
Bufo calamita LC II IV IE D x >5
Hyla meridionalis NT II IV IE D x >1
Pelophylax perezi LC III V x >3
Taula 1. Espècies presents al Baix Ter i els seu estatus de protecció internacional, europeu, espanyol i català: Categories UICN (NT, quasi amenaçat; LC, preocupació menor); Conveni de Berna (II i III indiquen els annexos respectius); CNEA: Real Decret 439/90 sobre el Catàleg Nacional d’espècies amenaçades (IE: D’interès especial); Llei de protecció dels animals (Catalunya) (C i D, categoria de l’espècie protegida) i Directiva Hàbitats 92/43/CEE de la Comunitat Europea (II, IV i V indiquen els annexos respectius). Al costat s’han indicat les espècies observades durant el projecte al llarg de l’estudi mitjançant observacions i cants, i també el nombre de localitats de cria per a cada espècie.
Any 2005 2006 2007 2008 Total
Espècies reproductores d’amfibis 2 3 5 4 5
Espècies vistes o sentides d’amfibis 3 3 4 4 5
Espècies atropellades d’amfibis 4 5 4 4 5
Mostrejos anuals 1 2 2 2 7
Punts mostrejats 41 47 42 36 57
Punts amb larves d’amfibis 8 5 8 5 15
% punts amb larves 19% 10% 19% 13% 15%
Punts amb gambússia 19 21 22 15 35
Punts amb Procambarus clarkii 14 15 15 21 32
Punts amb larves d’amfibis i absència de
gambússia i P. clarkii 6 2 5 2 9
Taula 2. Resum anual dels paràmetres utilitzats per al seguiment de les poblacions d’amfibis. El total de la última columna no és la suma de tots els valors anuals, sinó el total acumulat al llarg de l’estudi.
9
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Larves d'amfibi Cants o observacions d'amfibis
Punt Aigua Presència 1 a 7 Espècies DIPI BUCA PECU PEPE HYME 1 a 7 DIPI BUCA PECU PEPE HYME
Núm. Freq. 1/0 Frequ. Núm. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq. Freq.
1 6 1 1
2 4 2 1 1
3 3
4 6 1 1 1
5 2 1 1 1
6 4 1 2 3 2 2 1 1 1 1 2 1
7 4 3 1 2
8 6 1 1 1
9 7 1
10 7
11 2 1 1
12 4 1 2 1 2
13 1
14 1 1 1 1 1
15 2 1 1 1 1
16 1 1 1 1 1
17 5 1 4 1 4 1 1
18 3 1 1 1 1
19 1 1 1 1
20 1 1
21 1 1 1 1 1
22 3
23 5 1 4 1 4 2
24 2
25 6 1 1 1 1 1
26 7 1 5 3 2 1 4 2 2 1
27 6
28 7 1
29 7 1 1
30 5
31 5 4 5 2
32 5 1 2
33 3 1
34 5
35 5 1 2
36 5 1 2 1 2 4 5 1
37 6
38 1 1
39 5 2 3 1
40 3 1 1
41 7
42 4 1 1
43 5 1 1 1 1 3 1 1 2 2
44 5 3 3 2
45 1 2 1 1 2
46 5 3 2 1 3
47 4 1 1 1 1
48 3 2 1 1 1 1
49 3 2 1 1 3 1
50 7 2 1 1
51 4 1
52 6 1 1 1 1 1
53 7
54 5 1 1
55 7 1 2 1 2 2 2
56 2 1 1 1 1 1 1 1
57 2 1 1 1 1 2 1 1
15 9 5 1 3 1 8 10 2 29 27
Taula 3. Resum del seguiment d’amfibis segons el punt de mostreig. Per cada punt de mostreig s’indica la presència o absència de larves d’amfibis en algun moment dels 4 anys de mostreig, i s’indica el número d’espècies d’amfibis reproductors a cada punt. La resta de dades que s’ofereixen són una freqüència d’aparició. Considerant que al llarg dels 4 anys d’estudi s’han realitat 7 mostrejos, segons el resultat sigui positiu (1) o negatiu (0) per cada mostreig es fa una suma i el resultat de l’1 al 7 indica d’una menor o major freqüència d’aparició. Aquesta freqüència s’ofereix per les vegades que hi ha aigua al punt de mostreig (De 7 aigua permanent a 1 mes temporània) i per les vegades que apareixen larves o adults d‘una determinada espècie.
10
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
La mitjana de localització de punts d’aigua amb larves d’amfibis és molt baixa, entre 10 i 20 %,
mitjana de 15%, en canvi són més elevades per la presència de cranc americà (Procambarus clarkii) i
gambússia (Gambussia holbrooki) a l’entorn del 45-50%.
Pel que fa als punts de mostreig, hi ha tres zones especialment interessants per als amfibis per la
reproducció o observació de 3 espècies diferents. És el cas de la closa d’en Mascort (punt 6 taula 3),
les jonqueres de la Fonollera (punt 26) i la zona dels arrossars de les Basses d’en Coll (punts 43 a 49).
Pel que fa a la reproducció l’espècie amb més èxit ha estat Discoglossus pictus, i en menor mesura
Bufo calamita i Pelophylax perezi. En canvi en les observacions i censos de cants nocturns les
espècies més abundants eren Hyla meridionalis pels cants nocturns, Pelophylax perezi pels cants
diürns i observacions a les llacunes de Mas Pinell, també el Bufo calamita s’ha vist i sentit als
arrossars i a la closa Mascort i finalment s’han trobat alguns adults de Discoglossus pictus molt
críptics. L’espècie més escassa és el gripau d’esperons en situació límit a l’espai (Pelobates cultripes)
per l’aïllament de les seves localitats de cria.
Estat de les espècies al Baix Ter 2005-2008
Granota pintada (Discoglossus pictus)
Ha estat localitzada a gran part de l’àrea d’estudi, des del Ter Vell i la closa d’en Mascort, a La Pletera
i Fra Ramon, el Cul de les Senyores i als arrossars. Malgrat tot la reproducció s’ha produït o detectat
principalment a la riba nord del Ter. Ha estat localitzat en 9 punts de mostreig, a la majoria de forma
irregular i poc estable al llarg dels 4 anys, però amb algun punt de reproducció estable. Aquestes
localitats habituals de cria han estat la closa d’en Mascort a partir de la seva restauració, la jonquera de
la Fonollera, un dels recs que porta a La Pletera i als tolls de la mota de la Gola nord del Ter.
Probablement també utilitza els arrossars, tot i que no s’hi ha detectat com a larva, si com a
metamòrfic i com a juvenil.
La gran capacitat de l’espècie per colonitzar ràpidament ambients temporalment inundats no s’ha
pogut posar a la pràctica perquè al llarg dels 4 anys de projecte les pluges no han estat massa
abundants.
A partir de 2007 ha criat a la closa d’en Mascort aprofitant el nou hàbitat creat per als amfibis.
Prefereix ambients temporals diversos, sempre amb aigües i ambients temporalment inundats i sense
aigua corrent.
11
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Gripau corredor (Bufo calamita)
Es considera una de les espècies més abundants a la zona i amb una gran mobilitat per la qual cosa
caldria esperar que colonitzés els ambients temporals més favorablement. Tot i això durant el mostreig
i coincidint que han estat unes primaveres poc plujoses no s’han trobat gaires punts de reproducció.
Només en 5 punts, dos dels quals de forma bastant habitual. S’ha reproduït de forma molt abundant a
la closa de Mascort i també de forma bastant regular als salicornars inundats de la Pletera. Altres zones
on s’ha reproduït són les jonqueres de la Fonollera, i als arrossars de Mas Pla. S’ha observat que poden
aprofitar la inundació dels arrossars per a desenvolupar-se, fet que es sol produir més tard del període
de mostreig d’aquest estudi. La fenologia dels amfibis al Baix Ter està fortament condicionada al cicle
de l’aigua i és molt probable que espècies d’ambients temporals i d’aigües abundants utilitzin els
arrossars per criar i que per tant iniciïn la reproducció de forma més tardana de l’habitual. En aquest
cas, cal concloure que moltes de les espècies que es podrien localitzar a l’espai com a reproductores no
es troben per manca de mostreig en mesos més bons com el juliol i l’agost.
Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)
Espècie amb una única localitat de reproducció, que ha resultat positiva en el mostreig de primavera
dels anys 2005 a 2007, mostrant una gran estabilitat de la població. Malgrat tot, és una única localitat
aïllada per tot el Baix Ter el que suposa un perill per a la viabilitat futura de l’espècie, i susceptible de
desaparèixer de forma puntual com ha passat durant el 2008 quan no s’ha trobat cap exemplar de
l’espècie ni s’ha detectat la seva reproducció.
Granota verda (Pelophylax perezi)
Espècie que s’ha localitzat en 29 dels 57 punts de mostreig, fet que la converteix en la més abundant o
si més no la més detectable. Té una presència regular en masses d’aigua permanent com els recs del
Ter Vell, les llacunes de Mas Pinell, o el rec del Molí. Com a adult canta de dia i es pot trobar
fàcilment a les ribes de recs, llacunes, canals i rierols. La zones de reproducció però han estat més
complicades de localitzar. Pel fet de trobar-se en masses d’aigua permanents i profundes, la captura de
larves es més complexa. Pelophylax perezi s’ha reproduït amb èxit a la bassa permanent de Mas
Pinell, justament la que no presenta espècies de peixos i no està connectada a cap canal, i en la qual ha
conviscut amb les Emys orbicularis alliberades pel projecte Life. També s’ha localitzat en un dipòsit
d’aigua proper a les basses d’en Coll i a la bassa de cria de les tortugues a la Depuradora de Torroella
l’any 2008.
Molt probablement l’espècie es reprodueix als arrossars de Pals, ja que s’hi han observat exemplars
metamòrfics i juvenils, tot i que, probablement les larves apareguin a partir del mes de maig i juny i no
12
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
són localitzades pel mostreig. Ha demostrat una gran capacitat de colonització ja que ha estat pionera
en ocupar les noves llacunes construïdes a Mas Pinell, on s’han observat densitats molt altes
Reineta (Hyla meridionalis)
La reineta també és una espècie ben representada arreu, i molt abundant. En els cants nocturns és la
més audible i abundant i se l’ha localitzat en almenys 27 del 57 punts de mostreig al llarg de tot
l’estudi. Tal com passa amb la granota verda, la seva reproducció passa molt desapercebuda en el
nostre mostreig. L’any 2007 es va comprovar que la reineta utilitzava els arrossars de forma massiva i
es reproduïda a partir de maig i juny en aquests ambients. Malgrat no localitzar larves durat el
mostreig, es van localitzar individus petits entre els arrossars els mesos d’estiu a les Basses d’en Coll i
el Cul de les Senyores.
Durant el 2008 es localitzen larves a la closa de Mascort en un període d’inundacions llargues, les
primeres en l’estudi. Malgrat tot, l’assecament d’aquest espai podria haver no fet viable la posta.
Conclusions:
Els resultats totals del mostreig cal analitzar-los amb compte per les següents raons:
• Les primaveres de 2008, 2007 i 2006 han estat una primavera excepcionalment seques amb uns
registres pluviomètrics inferiors a la mitjana, o si més no amb una irregularitat poc usual. Per això,
molts dels punts d’aigua escollits han estat secs en gran part dels mostrejos.
1. Els resultats del mostreig dels punts de reclutament ens ofereixen unes dades bastants
pessimistes. Els punts on s’han capturat larves d’amfibis representen una petita proporció
només un 15 % de mitjana dels punts disponibles per a la seva reproducció.
2. S’ha comprovat l’èxit reproductor de 5 espècies: la granota pintada (Discoglossus pictus), el
gripau corredor (Bufo calamita), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), la granota verda
(Pelophylax perezi), i la reineta (Hyla meridionalis).
3. La granota pintada (Discoglossus pictus) ha estat és l’espècie amb un major èxit de
reproducció.
4. A diferència del seguiment de punts de reclutament, la reineta ha estat l’espècie més detectada
a partir dels cants.
5. Un dels pocs punts amb una diversitat rellevant per la presència d’amfibis i important per al
seu reclutament és la jonquera situada a la Bassa del Curculler a la jonquera de la Fonollera
(p26) a la riba esquerra de la Gola del Ter, en un espai sorrenc, de dunes, enclavat amb aigües
13
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
semipermanents i una comunitat de jonques i canyissar poc dens. En aquesta zona hi ha criat
de forma habitual el gripau d’esperons, de forma puntual el gripau corredor i la granota
pintada, i s’han sentit adults de reineta.
6. Caldria estudiar noves localitats de cria pel gripau d’esperons, especialment als arrossars on
s’han sentit adults cantar.
7. La closa d’en Mascort ha estat un punt molt rellevant per als amfibis amb la reproducció de
Bufo calamita, d’Hyla meridionalis i Discoglossus pictus, i l’observació de Pelophylax perezi.
8. Les noves llacunes de Mas Pinell han estat colonitzats per Pelophylax perezi, que s’hi ha
reproduït.
9. S’ha comprovat que la presència de cranc de riu americà i/o de gambússia en un punt exclou
en gran part la possibilitat de reproducció dels amfibis, ja que en molt pocs punts, s’han trobat
exemplars de capgrossos conjuntament amb la presència d’alguna de les dues espècies
invasores.
14
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Annex I. Resultats del mostreig de punts de reclutament i de cants
nocturns.
Taula I.1. Localització (coordenades UTM) de tots els punts de mostrejats en
el seguiment de les poblacions d’amfibis.
Taula I.2. Taula resum amb els resultats obtinguts del mostreig de punts de
reclutament (el valor 1 indica presència de larves d’amfibis) . És
separen els resultats depenent de l’espècie.
Taula I.3. Taula resum amb els resultats obtinguts del mostreig de punts de
reclutament (presència d’adults o juvenils) i els censos de cants
nocturns. Les abreviacions indiquen: (c): individus cantant; (a):
individus adults observats, (j): individus juvenils de talla petita
observats i (m): individus acabats de metamorfosejar nascuts el
mateix any. En cas de detectar un nombre alt d’individus difícils de
quantificar s’ha utilitzat el símbol (>).
Taula I.4. Taula resum amb els punts de mostreig i la presència d’espècies
exòtiques, especialment gambússia i cranc de riu americà, i també
indicant la presència o absència d’aigua (1/0) i la presència de
larves d’amfibis.
15
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Taula I.1. Punts de mostreig de l’estudi sobre les zones de reproducció dels amfibis
Punt lloc zona municipi x y
1 rec petit SAC Torroella de Montgrí 515462 4655094
2 llacuna temporània (oest) SAC Torroella de Montgrí 515445 4655138
3 llacuna temporània (est) SAC Torroella de Montgrí 515492 4655155
4 llacuna-rec permanent SAC Torroella de Montgrí 515478 4655224
5 tolls aparcament SAC Torroella de Montgrí 515485 4655094
6 Closes d'en Mascort SAC Torroella de Montgrí 515287 4655023
7 Depuradora Vella SAC Torroella de Montgrí 515624 4655056
8 entrada TV3 Ter Vell Torroella de Montgrí 515523 4655242
9 TV4 Ter Vell Torroella de Montgrí 516249 4655285
10 TV1 Ter Vell Torroella de Montgrí 516279 4655018
11 closa inundada Pletera Torroella de Montgrí 515925 4654561
12 rec tamarius Pletera Torroella de Montgrí 515859 4654562
13 clots dels joncs Pletera Torroella de Montgrí 515995 4654359
14 camí inundat Pletera Torroella de Montgrí 516029 4654323
15 rec tamarius (el Terme) Pletera Torroella de Montgrí 515935 4654043
16 camp inundat (el Terme) Pletera Torroella de Montgrí 515916 4654019
17 Salicorniar Pletera (oest) Pletera Torroella de Montgrí 515863 4653554
18 Salicorniar Pletera (est) Pletera Torroella de Montgrí 515910 4653337
19 Rec Escola del Mar Gola ESQ Torroella de Montgrí 515505 4653715
20 darrera Escola del Mar Gola ESQ Torroella de Montgrí 515392 4653704
21 basses al costat del camí Gola ESQ Torroella de Montgrí 515811 4652989
22 tolls final gola Gola ESQ Torroella de Montgrí 515988 4652917
23 tolls de la mota Gola ESQ Torroella de Montgrí 516059 4652737
24 salicorniars Gola DTA Torroella de Montgrí 516039 4652095
25 canyissars Gola DTA Torroella de Montgrí 516079 4652375
26 jonqueres al camí de la barraca d'en Roig Gola DTA Torroella de Montgrí 515833 4651832
27 rec depuradora càmping Gola DTA Torroella de Montgrí 515551 4651639
28 rec Massot ESQ Mas Pinell Pals 516166 4650685
29 bassa Anser Mas Pinell Torroella de Montgrí 515687 4650905
30 Bassa 1 els Verders Mas Pinell Torroella de Montgrí 515343 4651064
31 Basses Serengeti permanents Fonollera Torroella de Montgrí 515332 4651356
32 Basses Serengeti temporanies Fonollera Torroella de Montgrí 515301 4651337
33 Rec dels Lliris (final del rec) Fonollera Torroella de Montgrí 515290 4651284
34 Bassa a l'obra dels freixes Fonollera Torroella de Montgrí 515284 4651286
35 Basses del Mirador temporanies Fonollera Torroella de Montgrí 515210 4651175
36 Basses del Mirador permanents Fonollera Torroella de Montgrí 515248 4651165
37 Rec antiga bassa de les tortugues Fonollera Torroella de Montgrí 515170 4651219
38 Basses carretera temporanies Fonollera Torroella de Montgrí 514998 4651209
39 Bassa carretera permanent Fonollera Torroella de Montgrí 514811 4651320
40 la passera (sota la línia elèctrica) Fonollera Torroella de Montgrí 514235 4651398
41 rec la passera Fonollera Torroella de Montgrí 514127 4651400
42 rec Puig Mascarós Fonollera Torroella de Montgrí 514482 4651190
43 arrossars Mas Pla Fonollera Torroella de Montgrí 512611 4651704
44 Arrossars carretera de Pals (trencant Delfin V) Arrossars Pals Torroella de Montgrí 511861 4652142
45 Tolls carretera de Pals (trencant Delfin V) Arrossars Pals Torroella de Montgrí 511816 4652174
46 Zona gran entre Basses d'en Coll i Golfs Basses d'en Coll Pals 514748 4650668
47 Arrossar 1 (punta) Basses d'en Coll Pals 516308 4650568
48 Arrossar 2 (guaita) Basses d'en Coll Pals 515633 4650773
49 Arrossar 3 (rec mig) Basses d'en Coll Pals 515535 4650415
50 rec Massot DTA Basses d'en Coll Pals 516348 4650591
51 rec petit (guaita) Basses d'en Coll Pals 515637 4650779
52 rec proper (a la caseta de fusta); rec Molí Basses d'en Coll Pals 515720 4649929
16
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Punt lloc zona municipi x y
53 rec mig; rec Bassetes Basses d'en Coll Pals 515509 4650436
54 rec llunyà (a la caseta de fusta); rec Fessols Basses d'en Coll Pals 515450 4650760
55 dipòsit Basses d'en Coll Pals 515238 4649552
56 Bassa de cria de tortugues Gola ESQ Torroella de Montgrí 512988 4653214
57 Basses Cul de les senyores Mas Pinell Torroella de Montgrí 516057 4650752
Taula I.2. Presència de larves d'amfibis
Discoglossus Bufo calamita Pelobates cultripes Rana perezi Hyla meridionalis
2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008
Núm. P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T
1
2
3
4
5
6 1 1 1 1 1
7
8
9
10
11
12 1 1
13
14 1
15 1
16 1
17 1 1 1 1
18 1
19
20
21 1
22
23 1 1 1 1
24
25
26 1 1 1 1 1 1 1
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36 1 1
37
38
39
40
41
42
43 1
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55 1 1
56 1
57 1
0 6 0 3 2 1 2 1 0 0 3 1 3 1 1 0 0 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 2 1 2 0 0 0 0 0 0 0 1 0
17
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Taula I.3. Observació i cants d’amfibis
Núm. P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T
1 1
2 1c 1
3
4 1c 1c
5 1 j
6 >5c >10 1 j. 1c >100
7 >3c 3c 1c
8 1c 45a
9 1c
10
11 >2c
12
13
14
15
16
17 >2c
18
19 1c 2a ?
20 1 m.
21
22
23 >1m. 1 m.
24
25 >2c 1a+1c
26 1c 1 <2 m.
27
28 3a
29 10c
30
31 10c 10c 1a 6c 2a 2a >1a
32 5a >1a
33 3a
34
35 4a >1a
36 10c 2a 5c 5a 1 >1a
37
38 1a
39 20c 9a 8a 1
40 1 j 2a
41
42 5c
43 >>c 2c 2a 1a >>c 1c
44 >j 100c 25a 1a >1a
45 1a 3c 2 j 5a
46 >10c >c 50c >c >c 20c
47 >c >c >c
48 >c 1 >c >c
49 >c 1 3 j. >c >1a >c
50 10c 1a
51 >c
52 >c >c >c 1c
53
54 1a
55 1a >1a
56 10c 1a
57 1 1c
2007 20082007 2008 2005 20062007 2008 2005 20062007 2008 2005 2006
Hyla meridionalis Discoglossus Rana perezi Bufo calamita Pelobates cultripes
2005 2006 2007 2008 2005 2006
18
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Taula I.4. Presència d’espècies exòtiques als punts de mostreig.
Aigua Gambusia holbrooki Procambarus clarkii Larves d'amfibis
2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008 2005 2006 2007 2008
Núm. P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T P T
1 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1
2 1 1 1 1 0 0 0 1 1 1
3 1 1 0 1 0 0 0 1 1
4 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1
5 1 0 1 0 0 0 0 1
6 1 1 1 1 0 1 1 1 1
7 0 1 1 1 1
8 1 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1
9 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
10 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
11 1 0 1 0 0 0 0
12 1 1 1 1 0 0 0 1 1
13 1 0 0 0 0 0 0
14 1 0 0 0 0 0 0 1
15 1 0 1 0 0 0 0 1
16 1 0 0 0 0 0 0 1
17 1 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1
18 1 1 1 0 0 0 0 1
19 1 0 0 0 0 0 0
20 1 0 0 0 0 0 0
21 1 0 0 0 0 0 0 1
22 1 0 1 0 1 0 0
23 1 0 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1
24 1 0 1 0 0 0 0 1 1
25 1 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1
26 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
27 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
28 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
29 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
30 1 1 1 1 0 0 1 1 1 1
31 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
32 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
33 1 1 0 0 1 1 1 1
34 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
35 1 1 1 1 1 1
36 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
37 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 1
38 1 0 0 0 0
39 1 1 1 1 1 1 1 1 1
40 1 1 0 1 0 0 0 1 1
41 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
42 1 0 1 0 1 0 1 1 1 1 1 1 1
43 1 0 1 1 1 1 0 1 1 1
44 1 1 1 1 1 1 1 1
45 1 0 0 0 0
46 1 1 1 1 1
47 1 0 1 1 1 0 0 1 1 1 1
48 1 0 1 1 0 0 0 1 1 1 1
49 1 0 0 0 1 0 1 1 1
50 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
51 0 0 1 1 0 1 1 1 1
52 1 1 1 1 0 1 1 1 1 1
53 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
54 1 0 1 1 0 1 1 1 1
55 1 1 1 1 1 1 1 1 1
56 1 1 1 1 1
57 1 1 1
0 41 23 45 39 30 30 31 0 19 12 17 11 17 8 12 0 14 3 13 9 9 14 15 0 8 2 4 8 3 4 1
19
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Annex II. Mapa de localització (coordenades UTM) de tots els punts de mostrejats en el
seguiment de les poblacions d’amfibis.
Pals
Gola del Ter Riu Ter
La Pletera
y =4649981
x =512156
L’Estartit
Basses d’en
Coll
Torroella de
Montgrí
El Delfin
Verde
Mapa II.1. Punts del mostreig per localitzar les zones de reclutament de les poblacions d’amfibis del Baix Ter. 500 m
20
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
21
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Seguiment
científic A M F I B I S
F.6.2. INFORME
ATROPELLAMENTS EN
CARRETERES DEL BAIX TER
Seguiment de la mortalitat d’amfibis per atropellaments a les carreteres del Baix Ter i detecció de punts negres
Objectius del seguiment científic
Seguiment i quantificació del nombre d’individus i d’espècies d’amfibis morts per atropellaments a
les carreteres situades a l’entorn de les zones humides incloses al projecte Life del Baix Ter i
determinació dels punts negres.
Metodologia
S’ha realitzat un itinerari que inclou la major part de les carreteres que creuen l’àrea inclosa dins el
projecte Life EMYSTER. Alguns trams de les carreteres no estan asfaltats, són pistes de terra, i
s’ha procurat fer un traçat el màxim acurat a les necessitats del seguiment dels atropellaments.
� Itinerari Torroella de Montgrí-Basses d’en Coll (Pals). 40,1 quilòmetres.
Ruta llarga a costat i costat del riu Ter. El seu inici és en un indicador situat passada la rotonda de
la sortida de Torroella de Montgrí direcció a l’Estartit (GI-641) pk 0,0. Cal avançar en direcció a
l’Estartit sense acabar-hi d’entrar, i girar a la dreta per passar pel costat del Ter Vell pk 4.9 fins a
La Platera pk 7, reculant altre cop per agafar una pista asfaltada que porta fins la Gola del Ter pk
10.9, i passar per alguns trams per pista de terra. Un cop a la Gola cal retornar cap Torroella de
Montgrí en paral·lel al riu Ter i travessar el pont del Ter pk 17 per agafar la carretera C-31 direcció
a Pals. Un cop a la carretera C-31 es pren el primer trencant a l’esquerra pk 17.7 cap a la Gola del
Ter seguint en paral·lel al riu Ter en aquesta ocasió direcció al mar fins a la Barraca del Roig pk
24.4 on s’ha de girar seguint la costa cap a la Fonollera sortint a la carretera que porta a Mas Pinell
pk 25.4. Ens hem d’incorporar a la carretera direcció altre cop a la C-31 allunyant-nos de la costa,
on cal circular altre cop direcció a Pals pk 29.4. Altre cop abandonem la C-31 per girar per una
pista de terra al pk. 31.6 fins al Mas Gelabert pk. 33.5 on s’ha de girar cap a una rotonda pk. 35.0
per agafar la direcció a la Deixalleria, per tornar a girar a la dreta per anar a buscar la carretera dels
Masos de Pals GIV-6502. Un cop al trencant, definitivament es segueix el camí direcció a
22
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
l’esquerra cap a la zona de Palsmar on seguint el rètol de Basses d’en Coll es passa per diverses
rotondes fins arribar-hi pk 40.1.
La metodologia utilitzada és una adaptació de l’estandarditzada per a totes les prospeccions que
s’estan realitzant a Catalunya (Llorente et al., 2002). La prospecció s’ha basat en les següents
consideracions:
� Prospecció amb vehicle a velocitat lenta (10-20 km/h).
� Les prospeccions es realitzen preferentment el dia després d’un episodi de pluges sempre que
ha estat possible. Els dies després de pluja augmenta la probabilitat d’atropellaments
d’amfibis, ja que és quan els amfibis es desplacen més. En algunes ocasions l’itinerari s’ha
fet en altres condicions, especialment en els mesos en que no ha plogut.
� Tots els mostrejos s’han iniciat a primera hora del matí, entre les 7:00h i les 9:00h., i han
finalitzat un cop realitzat tot l’itinerari, entre les 10:00h i les 12:00h. El temps emprat per a la
realització de l’itinerari ha estat de mitjana unes 2:30 hores, variant segons la quantitat
d’individus atropellats localitzats.
� S’ha realitzat un mostreig mensual (12 anuals). A més, s’han realitzat mostrejos addicionals
en dies posteriors a pluges intenses, aproximadament dos anuals.
� A tots els recorreguts es van anotar tots els individus observats (tant vius com morts i de
totes les espècies), si bé es va tenir una cura especial pel que fa als amfibis.
� De cada individu detectat s’apuntava la seva localització, segons el punt quilomètric assignat
a cada itinerari (cada punt quilomètric, pk, representa un tram de 100 metres de llarg). Al
inici de cada mostreig es col·loca el comptaquilòmetres a 0.
Període de seguiment dels itineraris:
S’han inclòs els resultats de tots els itineraris realitzats entre el gener de 2005 i el desembre de
2008. Han estat un total de 52 repeticions de l’itinerari, una mitjana d’un al mes cada any, amb un
mínim de tres repeticions pels mesos d’hivern, un màxim de 7 repeticions al mes de maig, i valors
de fins a 5 repeticions el mesos de pluges de març a maig i de setembre a octubre.
23
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Resultats
Els resultats del seguiment de la mortalitat per atropellaments en les carreteres del Baix Ter es
mostren a la Figura 1, i a les Taules 1 i 2, amb un total de 298 vertebrats localitzats, dels quals uns
195 (61%) són amfibis, i la resta mamífers (22%), ocells (14%) i rèptils (3%). A més, a aquests
resultats caldria afegir altres espècies com els invertebrats que poden patir mortalitats puntuals molt
elevades com la localització de més de 136 individus de cranc de riu americà (Procambarus
clarkii).
Percentatge de mortalitat per grups
Amfibi
65%
Mamífer
21%
Ocell
10%
Rèptil
4%
Figura 1. Percentatge d’individus atropellats en carreteres per cada grup de vertebrats (2005-2008).
Grup 2005 2006 2007 2008 Total
Amfibi 11 76 50 58 195 Mamífer 7 27 19 9 62 Ocell 10 11 6 3 30 Rèptil 1 4 4 2 11 Invertebrats 127 8 1 136 Total general 34 245 90 76 445
Taula 1. Total d’exemplars atropellats segons el grup faunístic al que pertanyen en el període 2005-08.
104; 53%
21; 11%12; 6%
2; 1%
52; 27%
4; 2%
Epidalea calamita Discoglossus pictus
Hyla meridionalis Pelobates cultripes
Pelophylaax perezi Anur
Figura 2. Nombre d’individus atropellats per cada espècie d’amfibi.
24
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Espècie 2005 2006 2007 2008 Total % rel
Epidalea calamita 5 54 22 23 104 53,33 Discoglossus pictus 3 6 3 9 21 10,77 Hyla meridionalis 1 2 8 1 12 6,15 Pelobates cultripes 2 2 1,03 Pelophylax perezi 2 11 15 24 52 26,67 Anur 1 2 1 4 2,05
Total Amfibi 11 76 50 58 195 100,00
Canis familiaris 1 1 Erinaceus europaeus 8 7 2 17 Genetta genetta 1 1 Lepus europaeus 2 2 Martes foina 1 1 Mus spretus ? 1 1 2 Oryctolagus cuniculus 4 1 1 6 Rattus rattus 3 3 Rattus sp 1 1 1 3 Rattus norvegicus 3 3 Vulpes vulpes 2 2 Mamífer 6 1 7 Felis domesticus 3 5 8 Meles meles 1 1 Rossegador 1 4 5
Total Mamífer 7 27 19 9 62
Anas platyrhynchos 1 1 Athene noctua 1 2 3 Carduelis carduelis 1 1 Erithacus rubecula 1 1 Gallus sp. 1 1 2 Gallinula chloropus 1 1 1 3 Larus michahellis 3 3 Passer domesticus 2 3 5 Passeriforme 1 1 1 1 4 Sylvia atricapilla 1 1 Tyto alba 1 1 Hirundo rustica 1 1 Anthus pratensis 1 1 Bubulcus ibis 1 1 Sturnus vulgaris 1 1
Passer montanus 1 1
Total Ocells 10 11 6 3 30
Psammodromus algirus 1 1 Rhinechis scalaris 2 2 Malpollon monspessulanus 2 2 2 6 ofidi 1 1 Natrix maura 1 1
Total Rèptil 1 4 4 2 11
Taula 2. Atropellaments registrats a l’itinerari en el període 2005-2008.
25
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Espècie Ind. 2005-08 Probabilitat
permanència Estimació
Epidalea calamita 104 0,49 212,2 Pelophylax perezi 52 0,08 650 Discoglossus pictus 21 0,08 262,5 Hyla meridionalis 12 0,08 150 Pelobates cultripes 2 0,08 25 Anur 4 0,08 50
Taula 3. Estimació del total d’individus atropellats segons la probabilitat de permanència.
Cal dir que si es fa un càlcul de la mitjana dels atropellaments localitzats per sessió, en el cas dels
amfibis resulta un xifra de gairebé 3,75 amfibis per dia de mostreig, una xifra relativament baixa
Aquesta dada indica una baixa incidència que té el trànsit rodat sobre la mortalitat dels amfibis en
aquesta zona a nivell general, i que en tot cas les mortalitats grans es produeixen de forma puntual.
Una altra circumstància a comentar és que més del 95% dels atropellaments s’han concentrat
només en sis mesos de l’any (vegeu taula 4), durant el febrer, març, maig,agost, setembre i octubre.
La resta de mesos els resultats per amfibis han estat molt baixos. El 72 % dels atropellaments
d’amfibis localitzats ho han estat durant els mesos d’agost, setembre i octubre, en sessions
realitzades després de pluges intenses.
Els anys 2005 a 2008 han estat extremadament secs en primavera o amb pluges molt irregulars i
disperses, amb un total acumulat molt baix. Si s’analitzen les dades de les precipitacions recollides
es pot comprovar que el total acumulat anualment els anys 2006 i 2007, no arriba als 500 mm. de
pluja, i aquesta s’ha concentrat pocs mesos (veure taula 4 i figura 7).
Les espècies d’amfibis que han estat afectades per atropellaments a les carreteres han estat cinc,
entre les quals la més perjudicada ha estat el gripau corredor (Epidalea calamita) amb un 53 % dels
individus atropellats, seguit de la granota verda (Pelophylax perezi) amb un 27 %, el gripau pintat
(Discoglossus pictus) amb un 8,8 % i la reineta (Hyla meridionalis) un 6 % i el gripau d’esperons
(Pelobates cultripes) amb un percentatge testimonial. De les set espècies amb poblacions
conegudes a la plana del Baix Ter (Boix et al., 2004), només s’han vist afectades per atropellament
aquestes 5 espècies que coincideixen amb les espècies detectades amb altres mostrejos.
Detecció dels punts negres d’atropellaments:
Les dades s’han agrupat en trams d’1 km. de llarg per tal de fer una regressió de Poisson
per detectar els punts negres. Pel transsecte del Baix Ter i agrupant les dades dels quatre
anys l’anàlisi ha donat resultats significatius per quatre trams. La mortalitat per
atropellaments és molt dispersa al llarg del territori.
26
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
0
5
10
15
20
25
30
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41
Pelophylax perezi
Pelobates cultripes
Hyla meridionalis
Discoglossus pictus
Epidalea calamita
Figura 3. Nombre total d’atropellaments d’amfibis en el transsecte des del punt kilomètric 0,0 pk de Torroella de Montgrí al 41,2 pk de Pals. Els totals estan separats segons l’espècie.
Trams significativament més afectats
0
5
10
15
20
25
30
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41
Figura 4. Trams d’1 km. significativament amb més atropellaments que la resta (color marró) i per tant considerats els punts negres per amfibis a la zona d’estudi.
Les màximes mortalitats s’han produït en els següents punts:
1. Zona agrícola a la riba dreta del Ter pk 20. Zona agrícola de camps i fruiters,
amb predomini de Bufo calamita. Tram molt proper al riu Ter.
2. Zona agrícola a la riba dreta del Ter pk 27 i pk 29. Zona agrícola de camps i
arrossars, amb predomini de Epidalea calamita i Pelophylax perezi.. Aquesta
carretera porta al càmping el Delfin Verde. A l’estiu quan hi ha més trànsit en
aquesta carretera i les nits plujoses d’agost es produeixen grans mortalitats
puntuals.
27
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Figura 5. Trams d’1 km. significativament amb més atropellaments que la resta (punts negres).
28
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Espècies afectades de mortalitat per atropellades al Baix Ter:
Gripau corredor (Bufo calamita).
Espècie més afectada per la mortalitat a les carreteres del Baix Ter, fet que coincideix amb
el fet que és tracta d’una de les espècies més abundants de la zona. El gripau corredor és
una espècie oportunista i pionera que colonitza ràpidament ambients temporals, pot resistir
en zones considerades àrides, i per cercar els ambients temporanis està dotada d’una gran
mobilitat. Presenta una distribució homogènia a la plana del Baix Ter fet que coincideix
amb la distribució dels exemplars morts a la carretera. Tot i així, cal di que degut a que el
seu índex de permanència en les carreters és més alt, és més fàcilment localitzable que
altres espècies (veure taula 3).
Granota verda (Pelophylax perezi)
Juntament amb el gripau corredor són les dues espècies més freqüents al Baix Ter, fet que
coincideix amb que sigui la segona espècie més afectada per mortalitat a les carreteres. En
ser una espècie resistent es troba als recs i canals de la zona, així com, especialment, als
camps d’arròs. Les màximes densitats s’han localitzat al voltant d’arrossars, i d’exemplars
de mida juvenil a la tardor.
Granota pintada (Discoglossus pictus)
Espècie introduïda i en expansió. Adaptada a ambients molt diferents i àmpliament
distribuïda per la plana empordanesa. Pateix menys l’atropellament per la seva capacitat de
salt.
Reineta (Hyla meridionalis)
Espècie abundant a la zona, localitzable fàcilment
pel seu cant. És una espècie més difícilment
observable atropellat, perquè la seva fina pell és
més fàcilment degradada pel trepig constant dels
cotxes i l’assecament per part del sol. Malgrat tot,
són un bon nombre d‘exemplars atropellats sovint
prop de zones amb arrossars.
Figura 6. Reineta atropellada
29
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Gripau d’esperons (Pelobates cultripes)
Durant el 2007 i 2008 no s’ha localitzat cap nou exemplar. Dos individus testimonials, que
indiquen l’escassetat de l’espècie a la zona, molt localitzada en zones concretes.
Fenologia dels atropellaments.
Els atropellaments no s’han distribuït uniformement al llarg de l’any, sinó que s’han concentrat
més del 90 % en 6 mesos. La mortalitat ha estat inexistent durant l’hivern, i durant els mesos
d’abril, juny i juliol, els valors han estat molt baixos per la manca de pluja i d’aigua.
El fet que moltes espècies es reprodueixin als arrossars fa retardar la posta i la sortida d’exemplars
de l‘aigua. Per tant la majoria de moviments de dispersió juvenil es produeixen a l’agost coincidint
que els camps d’arròs tenen aigua, i als mesos de setembre i d’octubre quan aquests s’assequen. A
aquesta dada s’afegeix que durant aquests mesos és quan hi ha molta més activitat i trànsit a la zona
ja que en ser una zona turística el trànsit a les carreteres es multiplica en mesos d’estiu.
Espècie / mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Total
Epidalea calamita 0 12 10 2 18 0 0 34 7 16 4 1 104
Discoglossus pictus 0 0 1 0 0 1 0 9 7 3 0 0 21
Hyla meridionalis 0 0 1 0 0 0 0 1 2 8 0 0 11
Pelophylax perezi 0 1 0 0 0 1 0 24 12 14 0 0 52
Pelobates cultripes 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 2
Anur indeterminat 0 0 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 3
Total mes 0 13 14 2 18 2 0 70 28 43 4 1 137
Total itineraris 3 4 5 5 7 4 3 3 6 5 4 3 52
Pluja mm./mes
des2005-nov2006 157,8 14,6 17,4 4,6 0,8 1,4 1,4 46,2 142,2 106,8 2,8 1,2 497,2
Pluja 2007 mm./mes 4 76,6 19,4 93,2 53,8 2,4 1,8 31,4 6 88 15 18,8 410,4
Pluja 2008 mm./mes 41,4 20,8 81,5 37,6 104,4 74,4 30,8 26,0 3,2 33,7 63,0 93,2 610
mitjana (50 anys) 50,8 38,3 45,9 54,0 54,1 34,4 21,5 37,9 54,0 99,5 61,9 45,9 598,2
Taula 4. Total d’individus atropellats de cada espècie per mes, i total d’itineraris realitzats durant cada mes. S’ha inclòs la suma de les precipitacions mensuals entre el desembre de 2005 i el novembre de 2008.
30
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
0,0
20,0
40,0
60,0
80,0
100,0
120,0
140,0
160,0
gen feb mar abr mai juny jul ago set oct nov des
2006
2007
2008
mitjana (50 anys)
Figura 7. Precipitació (mm./mes) de l’estació de Torroella de Montgrí (www.meteocat.org) durant els anys2006 a 2008, i
mitjana dels últim 50 anys (fonts www.meteoestartit.es).
HIVERN
7%
93%
EPCA
DIPI
HYME
PEPE
PRIMAVERA
3% 3%
94%
0%EPCA
DIPI
HYME
PEPE
TARDOR
14%14%
36%
36%EPCA
DIPI
HYME
PEPE
ESTIU
14%
1% 49%
36%EPCA
DIPI
HYME
PEPE
Figura 8. Proporció de cada una de les espècies en el transsecte en les diferents estacions de l’any sumant les dades de
2006 a 2008.
31
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
0
10
20
30
40
gen
feb
mar
abr
mai
jun
jul
ago
set
oct
nov
des
Epidalea calamita
Discoglossus pictus
Hyla meridionalis
Pelophylax perezi
Figura 9. Fenologia del nombre d’atropellaments de les diferents espècies, coincidint el màxim amb les pluges de tardor,
en un any que la primavera va ésser molt seca.
Les precipitacions a la zona d’estudi han estat irregulars, molt sec a la primavera el 2006, amb
pluges al febrer i abril el 2007, insuficients per mantenir aigua als aiguamolls, i amb precipitacions
més elevades però tardanes el 2008.
El Discoglossus pictus està més afectat durant els mesos d’estiu i tardor, i en canvi Pelophylax
perezi i Hyla meridionalis ho han estat a la tardor coincidint amb les pluges i l’assecament dels
arrossars. Epidalea calamita és l’espècie amb un rang d’actuació més ampli fenològicament,
dominant els mesos de primavera i hivern.
Comparativament l’any 2008 ha estat menys dolent pels amfibis a les carreteres, tot i que
probablement la densitat d’individus també era més baixa (veure informe reclutament)..
Conclusions
• Els amfibis són el grup de vertebrats més afectats pels atropellaments i el gripau corredor
l’espècie més afectada.
• Les proporcions de les espècies d’amfibis atropellades varien segons les estacions.
• El major nombre d’atropellaments es dóna en 3 períodes anuals: febrer-març, maig i agost-
octubre.
• S’ha detectat 4 punts negres (trams amb alt risc d’atropellament) que estan relacionats amb la
presència d’arrossars.
32
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Annex I. Mapes de situació de l’itinerari
Caprabo Torroel la pk 0,0
Trencant Jocs pk 4,3
Pont Ter Vel l
pk 4,8
Sortida a carretera pk 25,4
La Platera
pk 7,0
pk 5,5 trencant Platera pk 8,5
Gola del Te r
pk 10,9
Pont Ter pk 17,0
pk 13,8 Gir Gola del Ter pk 17,7
pk 20,1
pk 24,4
Mas Pla pk 27,4
Sortida carretera pk 29,4
Camí de terra
pk 31.8
Mas Gelabert pk 33,5
Deixalleria pk 35,5
Palsmar pk 37,6
Basses d’en Coll pk 40,1
L’Estartit
Torroella de
Montgrí
Pals
Gola del Ter
Riu Ter
Basses d’en
Coll
Ter Vell
Fra Ramon
La Platera
GI-641
GIV-6502
GI-650
GI-650
C-31
C-31
ITINERARI DEL SEGUIMENT D’ATROPELLAMENTS D’AMFIBIS AL BAIX TER
Mapa 1. Itinerari de seguiment dels atropellaments d’amfibis al Baix T er des del pk 0.0 a Torroella de Montgrí al pk 40.1 a les Basses d’en Coll (Pals). En color verd hi ha marcats els punts kilomètrics a cada 5 kilòmetres, i amb anotacions s’indiquen altres referències kilomètriques. Al mapa també apareixen el nóm de les carreteres més importants, les poblacions i els espais naturals d’interès .
1000 m
y =4647881 x =509741
33
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Bibliografia:
BOIX, D; FRANCH, M. & MASCORT, R. 2004. Els amfibis i rèptils. A Quintana, X.D. & Marí, M. (eds.). Aiguamolls del Baix Ter. Papers del Montgrí, 23: 86-110. FEO, C. & BOIX, D. 2006 ATROPELLAMENTS. Quantificació d'atropellaments per cada tram de carretera i detecció de punts negres. Informe del projecte LIFE03 NAT/E/000067 "Restauració dels ambients aquàtics de Porqueres i de Banyoles". LLORENTE, G.A., GARRIGA, N., MONTORI, A., RICHTER-BOIX, A. & SANTOS, X. 2005. Incidència de les carreteres sobre els amfibis i rèptils de Catalunya. Memòria final 2005. Informe tècnic DMAH (Generalitat de Catalunya). Inèdit.
34
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
35
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Seguiment
científic A M F I B I S
F.6.3. SEGUIMENT DELS
AMFIBIS DE LA CLOSA
DE CAN MASCORT
Seguiment de la població d’amfibis de la closa de Can Mascort com a indicadors d’èxit de l’acció C.1.
Introducció
La disminució de les poblacions d’amfibis a escala local i regional han estat causades, entre altres
factors, per la pèrdua de zones humides i per l’aïllament de les poblacions. El 33 % de les espècies
de la mediterrània estan patint alguna problemàtica de conservació. Moltes d’aquestes espècies
depenen de les llacunes temporànies per a l’alimentació, la reproducció i per al desenvolupament
dels juvenils. La restauració d’aquests ambients és una estratègia per a prevenir els declivis
poblacionals a nivell local i per a afavorir el manteniment de l’estructura metapoblacional.
Sota aquests objectius el projecte Life ha desenvolupat unes actuacions de recuperació de zones
humides a la zona del Baix Ter. El seguiment de les poblacions d’amfibis d’aquestes zones
recuperades ha de permetre valorar l’èxit de la restauració d’ambients i en definitiva del projecte
Objectius
� Avaluar l’èxit per a la recuperació de les poblacions d’amfibis de l’acció “C.1.
Recuperación de las áreas inundables de la “closa” de can Mascort.
36
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Material i mètodes
Zona d’estudi
La closa de can Mascort es troba situada al sector del Ter Vell, ocupant dues parcel·les d’una
superfície de 5,86 ha. Els terrenys són de propietat privada en règim de cessió per 8 anys a
l’Ajuntament de Torroella de Montgrí per a recuperació d’ambients naturals.
Dins el marc del projecte Life, i durant el mes d’agost de 2006 (acció C.1) es van crear un sistema
de tres depressions de diferent mida en mig la closa, de manera que en moments d’entrada d’aigua
per escorrentia o per pluges abundants es creen tres llacunes someres de superfície variable (veure
imatges annex). L’entorn de les zones deprimides s’ha sembrat amb espècies vegetals de prat de
dalla i s’hi ha plantat en fila alguns peus de freixes i tamarius. Aquestes depressions tenen un règim
d’inundació temporània, assecant-se en mesos d’estiu, i arribant-se a inundar completament en
èpoques de pluges intenses.
Al 2007 les masses d’aigua tenien el 100 % de la superfície exposada a la insolació, un 0 % de
recobriment vegetal, i la vegetació herbàcia del seu entorn estava en recuperació. Durant el 2008 el
prat de l’entorn de les llacunes estava ben desenvolupat, assolint alçades de mig metre, i a l’interior
la llacuna hi creixien alguns peus de tamarius, plantes anuals, i a sota l’aigua alguns macròfits com
caràcies.
Metodologia
S’ha escollit una de les tres depressions formades a la closa de can Mascort per a la instal·lació
d’un sistema de trampeig basat en trampes d’intercepció i caiguda (pitfall).
La zona inundada ha estat envoltada per una tanca perimetral contínua de malla de plàstic d’uns 40
cm. d’alçada equipada a cada costat i a cada 20 metres d’una trampa de caiguda (veure annex). La
tanca de plàstic impedeix el moviment normal dels amfibis de dins a fora de la closa inundada.
Aquests quan troben la tanca la segueixen d’un costat o de l’altra fins que cauen en una de les
trampes de caiguda situades cada 20 metres, distància estàndard considerada la mínima que solen
recórrer aquests individus abans de cansar-se i recular. Cada trampa de caiguda era un cubell de 25
cm. de diàmetre i 50 cm. de fons enterrat al terra, amb un embut a la part superior i una tapa per
evitar l’assecament i l’exposició directe al sol. Dins la trampa una esponja humida amb aigua
mantenia la humitat i permetia la supervivència dels individus capturats.
Aquesta metodologia no només permet avaluar la colonització de la bassa pels amfibis sinó que ens
ajuda a estimar la diversitat d’espècies, l’abundància i l’estructura de la població.
37
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Calendari de trampeig durant el 2007:
• 15 de març al 2 d’abril. Mostreig cada 2 dies.
• 3 d’abril al 29 d’abril. Trampes en reparació per les inundacions de la zona.
• 30 d’abril al 12 de juny. Mostreig cada 2 dies.
• Total: 34 dies de mostreig, incloent un període d’uns aproximadament 68 dies.
Calendari de trampeig durant el 2008:
• 10 de març al 28 de juny. Mostreig cada 2 dies.
• Total: 55 dies de mostreig, incloent un període d’uns aproximadament 110 dies
A cada individu localitzat s’anotava l’espècie, es prenien mesures biomètriques (pes, longitud del
cap a la cloaca i amplada del cap), es feia una fotografia i s’alliberava en el lloc cap al qual es
dirigia, és a dir, a dins la llacuna si entrava, o a fora si sortia.
Durant el 2008 a més es va utilitzar un sistema de marcatge individual dels amfibis. Mitjançant
l’amputació d’un dels dits de les extremitats s’aconseguia una combinació de números que
permetia identificar individualment cada un dels individus.
Resultats
La closa de can Mascort ha estat colonitzada per quatre espècies d’amfibis (Epidalea calamita,
Discoglossus pictus, Pelophylax perezi i Hyla meridionalis). De les quatre espècies la més
abundant en nombres totals ha estat Epidalea calamita que s’ha reproduït amb èxit a l’espai de
forma espectacular els dos anys de mostreig. Durant l’any 2007 les inundacions de l’abril van
deixar inactiva la trampa durant el període en que els Epidalea calamita van estar més actius i van
realitzar les postes a l’espai, per això el seu nombre d’adults l’any 2007 es tan baix respecte el
2008.
Considerant només la població d’adults i/o juvenils a l’any 2007 es podia considerar que tres de les
espècies (Bca, Dpi i Ppe) són igual d’abundants, amb valors absoluts similars. Només s’ha capturat
una sola Hyla meridionalis el 2007 i tres el 2008, però en aquest cas les dades han estat clarament
subestimades degut a la capacitat de les Hyla de sortir de les trampes de caiguda. Malgrat la
presència de l’embut que està pensat per evitar la sortida de les hyla, s’ha pogut comprovar
personalment com els individus d’Hyla meridionalis poden sortir de les trampes. Els censos
nocturns de cants han confirmat l’abundància de l’espècie a la zona, fet que contrasta amb les
poques captures obtingudes.
38
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Total 2007 Abundància Total 2008 Abundància
Espècie Adults MET Relativa (%) Adults MET Relativa (%)
Epidalea calamita 14 2629 98,18 523 234 88,23
Discoglossus pictus 19 14 1,23 9 85 10,96
Hyla meridionalis 1 0 0,04 3 0 0,35
Pelophylax perezi 15 0 0,56 4 0 0,47
Total general 49 2643 100 539 319 100
Taula 1. Resultats obtinguts del seguiment d’amfibis a la closa d’en Mascort els anys 2007 i 2008.
Durant el mostreig només s’han detectat la sortida d’exemplars metamòrfics, nascuts a la llacuna
de dues espècies, el Epidalea calamita i el Discoglossus pictus. Malgrat tot les observacions visuals
de l’espai van permetre detectar també larves d’Hyla meridionalis a la llacuna. Malgrat tot, la
manca de captures de metamòrfics d’aquesta espècie es pot deure a dues causes. La primera que la
llacuna es va assecar i les larves d’Hyla meridionalis van morir abans de poder fer la metamorfosi,
i la segona seria que les Hyla un cop metamòrfiques no caiguin a les trampes per la seva capacitat
d’enfilar-se per la tanca exterior del perímetre.
La posta de Epidalea calamita el 2007 es produeix a primers d’abril, després d’unes fortes pluges,
que inutilitzen el sistema de trampes per la inundació de tot l’espai. El dia 30.IV.07 hi havia
multitud de larves de Epidalea tant dins l’espai, com a l’entorn de la closa, i tant a dins com a fora
de la tanca. Això explica la gran igualtat en nombre d’individus metamòrfics que intenten entrar o
sortir de la zona inundada. Els primers individus metamorfitzats surten de l’aigua el 9.V.07. Abans
però el sol havia assecat moltes de les basses de l’entorn provocant una gran mortalitat de larves. El
15.V.07 es produeix el màxim d’exemplars metamorfitzats que marxen de l’aigua i es mouen de
dins a fora la llacuna i al revés, en proporcions similars. A mesura que la bassa es va assecant hi ha
més Epidalea que surten i que no que entren de la llacuna, amb un pic de sortida entre finals de
maig i primers de juny. En canvi durant l’any 2008, les primeres postes de Epidalea calamita es
troben el 23.3.08, unes postes però que acaben morint. El 9.IV.08 hi ha una nova posta, i es veuen
unes poques larves vives malgrat el nivell de la llacuna està molt baix. Després d’unes pluges de
mitjans d’abril el 23.IV.08 es troben algunes postes més, però com que el nivell freàtic de la
llacuna segueix molt baix la majoria no tiren endavant. Finalment les postes importants es
produeixen el 15 de maig després d’unes noves pluges, i es localitzen unes 28 postes. A finals de
maig es localitzen tres tipus de larves, de Epidalea calamita, de Discoglossus pictus i les terceres
d’Hyla meridionalis més petites. El 6.VI.08, ja surten els metamòrfics de Epidalea i al cap d’uns
dies els de Discoglossus, restant només a l’aigua els d’Hyla fins a finals de mes. Finalment ja a
finals de juny el nivell de les llacunes baixa ràpidament assecant-se. No es troben més larves
d’Hyla ni metamòrfics. El 2008 la reproducció ha estat molt menor comparada amb el 2007, doncs
39
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
el nivell freàtic de les llacunes ha estat baix fins al mes de maig, i el pic de reproducció ha estat
més tardana.
0
5
10
15
20
25
30
35
Marzo Abril Mayo Junio Marzo Abril Mayo Junio
2007 2008
Temperatu
ra (Cº)
TMAX
TMIN
Figura 1. Temperatures màximes i mínimes al llarg de l’estudi.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Marzo Abril Mayo Junio Marzo Abril Mayo Junio
2007 2008
Pre
cipitación (mm)
PRECIP(MM)
Figura 2. Precipitació en mm.
0
100
200
300
400
500
600
700
Marzo Abril Mayo Junio Marzo Abril Mayo Junio
2007 2008
Num. captu
ras
EPCA_Entradas
Figura 3. Entrades en nombre d’individus de Epidalea calamita a la llacuna.
40
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
0
100
200
300
400
500
600
700
Marzo Abril Mayo Junio Marzo Abril Mayo Junio
2007 2008
Num. captu
ras
EPCA_Salida
Figura 4. Sortides en nombre d’individus de Epidalea calamita a la llacuna.
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Marzo Abril Mayo Junio Marzo Abril Mayo Junio
2007 2008
Num. captu
ras
Otras especies E
Figura 5. Entrades en nombre d’individus d’altres amfibis a la llacuna.
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Marzo Abril Mayo Junio Marzo Abril Mayo Junio
2007 2008
Num. captu
ras
Otras especies S
Figura 6. Sortides en nombre d’individus d’altres amfibis a la llacuna.
41
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Pelophylax perezi presenta un comportament irregular. És la primera espècie en colonitzar l’espai
el 2007, amb una abundant presència d’adults a la zona, ja a l’abril, coincidint amb dies de pluja.
La proporció d’entrades i sortides ha estat similar, i no s’ha detectat la presència de metamòrfics, ni
juvenils, pel que no s’ha reproduït a l’espai. En el 2008 ha estat molt més escàs, només amb 4
captures. És una espècie que prefereix clarament ambients d’aigües més permanents, i només
alguns adults colonitzen l’espai.
Disoglossus pictus apareix sempre en baix nombre, però al llarg de tot el seguiment. A primers de
maig de 2007 apareixen individus de mida petita, possiblement de l’any anterior a l’espai i alguns
adults. A partir de l’11.V.07 només apareixen exemplars petits metamòrfics nascuts a la llacuna i al
seu entorn, ja que tant entren com surten de la zona. L’any 2008 que les llacunes s’han omplert
d’aigua més tard, el primer metamòrfic apareix el 14.VI.08. Per aquesta espècie la sortida de
metamòrfics ha estat molt més gran en 2008 que l’any 2007.
Seguiment individualitzat 2008
El marcatge d’exemplars ha permès conèixer amb exactitud el nombre d’individus detectats. De les
523 captures d’adults de Epidalea calamita hi ha un total de 309 individus, dels quals 112 són
femelles i 197 mascles. Normalment les femelles entren a la llacuna i fan estades curtes de 2, 4 i
com a molt 8 dies, sovint just només el temps per fer la posta, perdre uns 10 grams de pes de
mitjana, i tornar a sortir. Normalment cada una de les femelles realitza una sola posta a la zona. En
canvi els mascles son molt més actius i poden entrar i sortir de la bassa fins a tres vegades, en
diferent períodes al llarg del 2008, aprofitant cada un dels períodes de pluges intenses. En el cas
dels mascles l’estat físic no es veu alterat en gran mesura i solen fer estades una mica més llargues
de 2, 4 però sobretot de 6 a 10 dies dins la llacuna.
mitjana PES Epidalea calamita
0,00
10,00
20,00
30,00
40,00
50,00
60,00
ENTRADA SALIDA ENTRADA SALIDA ENTRADA SALIDA
F M MET
Figura 7. Biometría de Epidalea calamita a la “closa d’en Mascort”.
42
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Les femelles de Epidalea calamita son més grans que els mascles, i quan surten de la llacuna pesen
menys que quan entren degut al desgast reproductiu de realitzar la posta a la bassa.
0
100
200
300
400
500T1
T2T3
T4
T5
T6
T7
T8
T9
T10T11
T12T13
T14
T15
T16
T17
T18
T19
T20
T21T22
Total capturas de
entrada
Total capturas de
salida
Figura 8. Direccionalitat dels moviments d’entrada i de sortida dels Epidalea calamita. S’indiquen les
trampes de la 1 a la 22, i el total de captures d’entrada i el de sortida per separat.
Els individus presenten una direccionalitat en els seus moviments. Es de sortida es produeixen cap
a l’esta (T16 i T19) i els d’entrada es produeixen des de l’oest (T11) veure mapa.
Figura 9. Direccionalitat dels moviments d’entrada i de sortida dels Epidalea calamita.
43
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Conclusions
El seguiment de les poblacions d’amfibis de la closa d’en Mascort indica que l’espai recuperat ha
estat colonitzat amb èxit per les espècies d’amfibis presents a l’espai. Tres de les espècies s’hi han
reproduït: el gripau corredor (Epidalea calamita), la granota pintada (Discoglossus pictus) i la
reineta (Hyla meridionalis), i una altra ha ocupat l’espai: la granota verda (Pelophylax perezi). La
proximitat del Ter Vell i de rieres amb presència d’amfibis ha facilitat la ràpida colonització de
l’espai. Considerant que en la resta d’estudis d’amfibis del projecte (seguiment d’atropellaments, i
punts de reclutament d’amfibis) només s’han detectat un màxim cinc espècies, faltaria només
observar la presència de gripau corredor (Pelobates cultripes) a l’espai, una espècie però que sol
preferir altres ambients més permanents de la plana del baix Ter.
El trapeig de la zona en 2008 ha permès fer un seguiment acurat dels individus que han colonitzat
l’espai. Totes les espècies han augmentat en nombre d’adults, i la reproducció en aquest espai es
mostra més o menys estable malgrat les irregularitats meteorològiques i de nivell hídric de la zona.
Aquestes dades han permès fer un seguiment de com funciona la successió de les comunitats
d’amfibis en una zona inundable de nova creació i com varia amb la maduració de l’hàbitat. Es
probable que en els propers anys la reproducció de Epidalea calamita i Discoglossus pictus es
mantingui de forma regular, i que Hyla meridionalis y Pelophylax perezi només ho puguin fer en
anys amb nivells d’aigua alts i de llarga duració.
Destaca la importància dels canals de desguàs als costats dels camps com a punts d’entrada i
sortida d’amfibis, el manteniment dels hàbitats de l’entorn de la closa han d’afavorir també a
aquests amfibis.
La restauració de la closa d’en Mascort ha estat un èxit dons ha permès crear un punt d’aigua de
reproducció permanent per amfibis al llarg dels anys 2007 i 2008, espais que son molt escassos tal
com ha demostrat el programa de seguiment del reclutament d’amfibis d’aquest mateix Life.
44
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Annex fotogràfic
Imatges de la closa de Mascort a l’estiu de 2006 en el moment de la seva restauració.
Imatges de la closa d’en Mascort on es pot veure la tanca que envolta la bassa. Abril de 2007.
Imatges de la closa d’en Mascort on es pot veure la tanca que envolta la bassa. Juny de 2007.
45
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Trampes de caiguda situades al voltant de la tanca perimetral.
Closa d’en Mascort seca el 7 de juliol de 2007. A la dreta imatge de maig de 2008 amb el prat florit
i crescut tapant la tanca de la llacuna.
Larves de Epidalea calamita al costat la tanca de la closa, i un adult capturat.
46
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Imatges de gripau corredor capturats a la trampa de caiguda. A la dreta Epidalea calamita
metamorfitzats.
Imatge de granota pintada (Discoglossus pictus) i de granota verda (Pelophylax perezi) a la closa
de Mascort.
Imatge de reineta (Hyla meridionalis) a la closa.
47
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
Annex resum dels resultats
CAPTURES
Amfibis CONTROLS Ppe Dpi Bca BCA Met. Hme
DATA HORA TOTAL Total Total e s e s e s e s e s
Total 2924 2734 12 4 17 14 1280 1406 1241 1389 0 1
15/03/07 09:15 0 0 17/03/07 16:00 2 0 19/03/07 09:15 1 21/03/07 08:00 1 0 23/03/07 09:15 0 0 25/03/07 08:30 0 0 27/03/07 09:00 0 0 29/03/07 17:00 7 6 6 31/03/07 09:30 0 0 02/04/07 08:30 1 1 1 04/04/07 09:15 4 2 2 20/04/07 09:15 6 6 6 30/04/07 17:00 14 10 1 1 1 7 01/05/07 18:00 7 3 1 2 03/05/07 13:00 5 3 2 1 05/05/07 17:00 8 6 2 2 2 07/05/07 16:00 10 4 2 1 1 09/05/07 16:00 102 101 57 44 57 43 11/05/07 08:00 145 142 1 1 3 101 36 101 36 13/05/07 11:00 328 320 1 177 142 177 142 15/05/07 10:00 1275 1267 1 1 3 613 648 613 648 17/05/07 09:00 421 418 212 206 212 206 19/05/07 09:00 101 92 1 25 67 25 66 21/05/07 09:00 40 26 6 20 6 20 23/05/07 08:30 19 16 1 1 3 11 3 11 25/05/07 09:15 17 13 1 7 5 7 5 27/05/07 12:00 96 58 13 45 13 45 29/05/07 09:15 80 63 1 1 9 52 9 52 31/05/07 08:30 48 41 1 1 4 35 4 35 02/06/07 09:15 23 18 3 15 3 15 04/06/07 10:15 45 41 1 2 1 2 35 2 35 06/06/07 15:30 17 16 1 1 4 10 4 10 08/06/07 09:00 14 7 2 5 2 5 10/06/07 11:45 33 10 1 3 6 3 6 12/06/07 09:45 17 9 0 9 0 9 11/03/08 09:00 12/03/08 08:30 6 4 0 3 1 14/03/08 08:30 31 31 0 29 2 16/03/08 08:00 39 37 7 13 24 18/03/08 07:30 12 12 6 12 20/03/08 08:30 16 10 2 1 1 7 1 22/03/08 08:30 11 11 5 1 9 1 24/03/08 08:30 10 8 3 5 3 26/03/08 09:00 2 2 1 1 1 28/03/08 08:30 9 7 2 1 1 4 1 30/03/08 08:30 17 9 2 6 3 01/04/08 08:30 56 16 6 8 8 03/04/08 08:30 25 7 3 3 3 1
48
EmysTer Projecte LIFE-Natura
Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter (LIFE04 NAT/ES/000059)
CAPTURES
Amfibis CONTROLS Ppe Dpi Eca ECA Met. Hme
DATA HORA TOTAL Total Total e s e s e s e s e s
05/04/08 20:15 8 2 2 1 2 07/04/08 09:05 1 1 0 1 09/04/08 09:05 0 0 0 11/04/08 09:30 2 0 0 13/04/08 11:30 2 0 0 15/04/08 19:35 24 2 2 2 17/04/08 17:00 0 0 0 19/04/08 12:30 2 0 0 21/04/08 09:15 13 1 0 1 23/04/08 09:00 9 5 3 1 4 25/04/08 09:30 33 14 8 13 2 27/04/08 10:00 21 7 7 7 29/04/08 08:30 16 6 4 1 5 01/05/08 08:00 14 0 0 03/05/08 09:00 6 0 0 05/05/08 09:15 2 0 0 07/05/08 08:30 16 2 2 2 09/05/08 17:05 14 0 0 11/05/08 11:15 96 68 11 67 1 13/05/08 10:45 55 35 10 21 15 15/05/08 08:30 69 61 24 18 43 17/05/08 09:00 49 39 25 5 34 19/05/08 09:00 46 26 17 1 25 21/05/08 16:00 38 20 16 3 17 23/05/08 17:00 7 3 1 3 25/05/08 17:00 14 4 3 4 27/05/08 11:00 11 5 4 1 4 29/05/08 18:00 8 4 4 1 1 2 31/05/08 18:00 8 0 0 02/06/08 18:00 8 2 1 2 04/06/08 17:00 20 6 1 1 4 06/06/08 17:00 10 8 3 8 4 08/06/08 21:00 26 12 0 12 11 10/06/08 10:50 32 30 0 6 24 6 24 12/06/08 17:00 68 67 0 1 15 51 15 51 14/06/08 17:00 64 62 1 2 7 53 6 52 16/06/08 15:00 20 20 1 12 8 2 7 18/06/08 08:30 41 33 12 1 16 16 1 5 20/06/08 09:00 30 26 15 1 1 2 22 1 6 22/06/08 11:00 27 23 3 3 10 10 11 6 24/06/08 18:00 25 23 0 1 9 1 12 1 12 26/06/08 09:00 48 33 1 1 1 24 2 5 2 4 29/06/08 10:05 70 50 0 2 41 7 7 09/07/08 08:30 0 0 0
Taula: Resum dels resultats diaris del seguiment d’amfibis. TOTAL: captures totals d’amfibis i altra fauna
(rèptils, mamífers, etc), CAPTURES : Total de captures d’amfibis; CONTROLS: Nombre d’amfibis
capturats que estan marcats; Ppe: Pelophylax perezi; Dpi: Dicoglossus pictus; Bca: Epidalea calamita; BCA
MET: exemplars metamòrfics de Epidalea calamita; Hme: Hyla meridionalis.