Download - Morfologia i estructura de la ciutat
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Mitjançant els plànols i l’entramat urbà podem analitzar quina és la forma a la ciutat (morfologia) d’una ciutat i quina ha estat la seva evolució històrica i quina és la seva situació actual.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol irregular
Plànol irregular del casc històric de Córdoba.
Plànol irregular del casc històric de Vitòria.
Toledo Soria
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol irregular
Ciutat preindustrialTraçat de carrers
irregulars
Carrers estrets i sinuosos
Sense planificació
Part antiga de les ciutats d’època
medieval.
Propi de ciutats d’origen musulmà.
Casc antic de Barcelona
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol radiocèntric
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol radiocèntric
Els carrers parteixen d’un punt central.
Radis d’una circumferència.
Punt central correspon al centre de la ciutat.
Les vies radials permeten l’accés ràpid al centre.
Vies estan tallades perpendicularment per
unes altres vies concèntriques.
Vitòria, Palma de Mallorca.
Barcelona, 2014
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o de quadrícula
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Barcelona, segle XVII-XVIII
1821 Febre groga amb 8.821 morts.
1834 Còlera amb 3.344 morts.
1834 Còlera amb 6.419 morts.
1865 Còlera amb 3.765 morts.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projectes urbanístics presentats.
Projecte guanyador d’Antoni Rovira i Trias. Projecte de Francesc Soler i Gloria.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projectes urbanístics presentats.
Projecte de Josep Fontserè i Mestre. Projecte de Miquel Garriga i Roca.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projecte proposat pel govern central.
Projecte d’Ildefons Cerdà (1859)
“Quan les vies fèrries s'hauran generalitzat, totes les nacions europees seran una única ciutat, i totes les famílies, només una, i les seves formes de govern seran les mateixes”
Cerdà, 1851.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projecte proposat pel govern central.
Esquema de la llum solar de les mansanes
Mostra d'una remunta especulativa i poc acord amb el disseny inicial.
Evolució de l'estructura de les illesdes del Pla fins els nostres dies.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projecte proposat pel govern central.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1930) L’illa de la discòrdia.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o de quadrícula
Carrers rectilinis.Es creuen en angle
recte, formant quadrícules.
Va tenir molt èxit al segle XIX. Creació
d’eixamples.
Eixample de Barcelona, dissenyada
per Ildefons Cerdà, 1859.
Eixamples semblants com la Florida,
Santiago de Xile, Le Havre.
Obertura de vies en diagonal.
Funció repressiva.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La ciutat jardí (model urbà s.XX)
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La ciutat jardí (model urbà s.XX)
Carrers irregularsIntegració de cases
unifamiliars
Ciutat autosuficient de nova creació
Màxim 30.000 habitants (sentiment de comunitat
i evitar problemes de densitat)
EEUU se’ls anomena suburbia
(ciutats dormitori)
A Espanya són barris d’habitatges adossats.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX)
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX)
Blocs de pisos alts per alliberar sòl
Zones verdes obertes
Propostes racionals i sobretot
funcionals (útil)
Criteris homogenis i estandard
A Espanya el model es va modificar.
Blocs de pisos sense qualitat i sense equipaments
Bellvitge (Barcelona)
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Centre històric
Casc antic.Plànol
irregular.
Edificis antics i de poques
plantes.
Edificis històrics i el
patrimoni artístic.
Barris de rebuda dels immigrants.
Oferta cultural i administrativa.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Eixample
Segle XIX i durant el XX (Burgesia).
Pla ortogonal .
Madrid i Barcelona tenen eixample des de
1860.
Diversitat de pisos. Plantes baixes
dedicades al comerç.
Degut a l’especulació les eixamples han anat
canviant.
Patrimoni cultural important.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Àrees de negoci
Allotjar oficines.Central Business
District (CBD)
Barris creats a finals del segle XX.
Principals activitats
financeres i comercials.
Ubicat en els eixamples o als voltants de les
grans vies.
Alguns es troben en els centres
històrics.
Edificis de nova construcció i força
alts; el preu alt.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Barris perifèrics
Afores de la ciutat o situats als voltants
de l’eixample.
Municipis d’extraradi
L'Hospitalet i Sarrià,. Antics pobles que
s’han incorporat al teixit urbà.
Urbanització a mig camí entre zona
urbana i zona rural
Els barris perifèrics poden ser: Polígons
d’habitatge, zona residencial.
Barraquisme i polígons industrials.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Polígons d’habitatge i/o barris dormitori
Blocs elevats amb gran quantitat d’habitatges.
Fenomen dels anys 50, 60 i 70.
Especulació urbanística.
Va servir d’allotjament dels
immigrants
Preu del sòl molt més assequible.
Barris amb pocs serveis.
Es disposen geomètricament i
uniformement.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Zones residencials
No hi ha problemes de degradació i/o
planificació.
Classe mitjana alta que abandona les eixamples de les
ciutats.
Dues o tres plantes o cases d’una sola
planta, amb jardí.
Model de Howard (ciutat-jardí).
El Viso (Madrid), Pedralbes (Barcelona). Ben comunicades per
carretera.
Homogeneïtat de les seves construccions contrasten amb el de la resta de la ciutat.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Polígons industrials
Són espais generalment ben comunicats. S’hi ubiquen indústries, magatzems, grans superfícies comercials.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Barraquisme
El barraquisme del segle XXI que creix al Poblenou des de fa deu o quinze anys no té gaire a veure amb els assentaments de barraques del segle XX existents al barri (Somorrostro, Bogatell, Rere el cementiri), si bé, tenen en comú un desajust entre les necessitats de la població real i la ciutat oficialment urbanitzada, difereixen en les seves causes i en la configuració de la població que es veu afectada.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
L’extraradi
L'Extrarradi es troba format per zones immediates a la ciutat, directament vinculades a ella, ocupades per funcions que no poden donar-se dins la ciutat, com ara barris marginals, polígons industrials (que cerquen més espai i millors comunicacions), grans centres comercials, zones residencials de classe alta...
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
L’extraradi
D’altres usos dels barris perifèrics podrien ser facultats, universitats, hospitals, recintes firals, hotels, centres comercials i d’oci. Tots ells necessiten bones comunicacions i bons mitjans públics de transport.