Download - NORMES D'ACCENTUACIÓ
ACCENTUACIÓ
IDEES CLAU
M a r i H e r n á n d e z
lle n g u a e s p a ia c t iu @y a h.o o e s
LA SÍL·LABA
La síl.laba és cadascun dels cops de veu que fem quan diem una paraula.
En general una paraula té tantes síl.labescom vocals: ca-sa, ca-di-ra.
1 síl·laba = monosíl·laba2 síl·labes = bisíl·laba3 síl·labes = trisíl·laba+3 síl·labes = polisíl·laba
El nucli de la síl·laba és sempre una vocal.
Dins de la mateixa síl·laba, la vocal pot anar precedida i/o seguida d’altres consonants i vocals.
ATENCIÓ!
Si dins d’una paraula trobem dues
vocals de costat, cal veure si formen
part de la mateixa síl·laba o de síl·labes
diferents.
ELS DIFTONGS
Diftong decreixentLa última vocal del diftong és una vocal feble.
ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu
Diftong creixentLa vocal feble és la primera.
gua, güe, güi, guoqua, qüe, qüi, quo
Quan pronunciem dues vocals en una mateixa síl·laba diem que formen un diftong.
- vocal forta (a,e,o) i una feble (i,u)
- dues vocals febles
Quan la i i la u es troben a principi de mot seguides d’una vocal, o bé entre vocals, també formen diftong creixent amb la vocal del seu darrere.
A principi de mot: io-ga, hie-na, ian-qui
En posició intervocàlica: de-ia, se-uen, ca-ca-uet.
HIAT
La i i la u situades entre una consonant i una vocal forta NO formen diftong, sinó HIAT, i per tant es compten les síl·labes separades.
Ex.: ci-èn-ci-a, cu-a
Formen hiat les combinacions de dues vocals fortes (ea, ae, ao, oa, eo, oe), com per exemple: i-de-a i ne-ó.
També en formen la i i la u seguides de vocal, quan van precedides d’una consonant que no sigui la q ni la g, com ara: can-vi-ar, nu-a o llu-ent.
ELS DÍGRAFS
Dígrafs que se separenrr rs ss sc
l·l tg txix tj tz
Dígrafs que no se separen
nyll
qugu
Quan hem de partir paraules a final de línia, hem de fixar-nos en els dígrafs. Hi ha dígrafs que se separen i d’altres que no.
L’ACCENT GRÀFIC
Hi ha dos tipus d’accent gràfic:Obert (`)
Tancat (´)
Les vocals poden portar accent gràfic:
ACCENTUACIÓ
Les paraules poden ser:Agudes, si la síl·laba tònica és l’última.
cla-tell ge-noll a-mics
Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima.
col-ze es-pat-lla pes-ta-nya
Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és l’antepenúltima.
llà-gri-ma pàl-li-da tò-ni-ca
NORMES D’ACCENTUACIÓ
Accentuem les paraules agudes quan acaben en: vocal, vocal+s, –en o –in.
ma-tí pa-ra-dís de-pèn ma-ga-zín
NO s’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong:
re-mei a-vui ba-bau
Accentuem les paraules planes si NO acaben en: vocal, vocal+s,
–en o –in.plà-tan cèr-col ú-nic
S’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong:
portàveu servíssiu
Sempre accentuem les paraules esdrúixoles:
fí-si-ca dè-ri-a his-tò-ri-a
L’ACCENT GRÀFIC DE LA EEn general tant siguin agudes, planes oesdrúixoles l’accent és sempre obert: è
Excepcions més usuals:
De paraules esdrúixoles: església, llémena.
De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu.
De les agudes: clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només i les que fan el plural en –essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés... (llevat de xerès, interès i espès).
Les terminacions verbals, exemple: vindré, tinguéssiu... (llevat de reté (retenir), manté (mantenir), encén (encendre), entén (entendre), estén (entendre), estén (estendre), i pretén (pretendre).
L’ACCENT GRÀFIC DE LA OSi la paraula és esdrúixola l’accent serà obert: ò
Si la paraula és plana, l’accent també serà obert: òSi la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó
Excepcions més usuals:
De les esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.De les planes: estómac, furóncol, córrer (i derivats).De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però...Compostes amb monosíl·labs: rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò...
Va bé recordar algunes sèries en que els mots s'accentuen sempre de la mateixa manera:
Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...; vingué, begué, digué; entretingués, marxés, veiés, calqués...
Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè…
Gentilicis: francès, portuguès, aranès…
Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós…
Mots derivats acabats en -ència: abstinència, eficiència, dissidència...
Substantius derivats: afecció, estimació, impressió, informació...
L’ACCENT DIACRÍTIC
L’accent diacrític serveix per distingir dues paraules que s’escriuen igual, però tenen un significat diferent.
VOS (pronom feble)VÓS (tractament personal)
VENS/VENEN (verb VENDRE)VÉNS/VÉNEN (verb VENIR)
US (pronom)ÚS (verb USAR)
TE (la resta de significats)TÉ (verb TENIR)
SOL (la resta de significats)SÒL (solar, terra)
SI (condició, nota musical o pronom)SÍ (afirmació)
SE (pronom)SÉ (verb SABER)
QUE (altres casos)QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.)
PEL (per+el)PÈL (vellositat)
OS (del cos)ÓS (mamífer)
NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)NÉT/-A/-S/-ES (parentesc
MON (possessiu)MÓN (planeta)
MOLT (quantitat)MÒLT (verb MOLDRE)
MEU (possessiu)MÈU (d’un moix)
MES (conjunció o trenta dies)MÉS (adverbi)
MA (possessiu)MÀ (extremitat)
FEU (present verb FER)FÉU (passat verb FER)
ES/SON (pronom, possessiu o ganes de dormir)ÉS/SÓN (verb ESSER)
DONA/DONES (persona)DÓNA/DÓNES (verb DONAR)
DEU (cardinal o verb DEURE)DÉU (divinitat)
BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)BÓTA/BÓTES (recipient)
BE/BENS (mamífer)BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi)
Recorda!
L'accent diacrític es conserva en els compostos:
déu: adéu, pregadéu... féu: desféu, reféu... mòlta: remòlta... món: rodamón... nét: besnét, renét... pèl: contrapèl, repèl... sòl: subsòl...