DILLUNS 23 D’ABRIL DE 2018, 20.30HL’AUDITORI
34A TEMPORADA
Orquestra Filharmònica Nacional d’Hongria
Cor Madrigal (Mireia Barrera, directora)
Eszter Zemlényi, soprano
Erika Gál, mezzosoprano
István Horváth, tenor
István Kovács, baix
János Kovács, director
Mozart
EL CONCERT D’AVUI
Aquest programa ha estat possible gràcies al generós suport de la Fundació Vila Casas
El Mestre János Kóvacs ens va commoure amb la Simfonia Júpiter de Mozart que va oferir l’any passat, en homenatge a
Zoltán Kocsis. A peu d’escenari, el vam convidar a tornar,
per interpretar el Rèquiem en re menor, obra pòstuma i
inacabada del geni de Salzburg, que en aquesta ocasió serà
interpretat pel Cor Madrigal, dirigit per la gran Mireia Barrera.
PROGRAMA
Wolfgang Amadeus Mozart (1756 – 1791)
Adagio i Fuga, en do menor, K. 546 (1788)
— Durada aprox. 7’
I. Adagio
II. Fuga
Simfonia núm. 39, en mi bemoll major, K. 543 (1788)
— Durada aprox. 29’
I. Adagio - Allegro
II. Andante con moto
III. Menuetto. Allegretto - Trio
IV. Finale. Allegro
Orquestra Filharmònica Nacional d’HongriaJános Kovács, director
Per gaudir de la música necessitem: SILENCIPara disfrutar de la música necesitamos: SILENCIO
To enjoy the music we need: SILENCE
PROGRAMA
Orquestra Filharmònica Nacional d’HongriaCor Madrigal
Eszter Zemlényi, sopranoErika Gál, mezzosoprano
István Horváth, tenorIstván Kovács, baix
János Kovács, director
COMENTA AQUEST CONCERT AMB
#mozart #requiem #ibercamera
Wolfgang Amadeus Mozart
Rèquiem, en re menor, K. 626 (1791)
— Durada aprox. 60’
I. Introitus: Requiem aeternam
II. Kyrie
III. Sequenz: a. Dies irae
b. Tuba mirum c. Rex tremendae
d. Recordare e. Confutatis f. Lacrymosa
IV. Offertorium: a. Domine Jesu
b. Hostias
V. Sanctus
VI. Benedictus
VII. Agnus Dei
VIII. Communio: Lux Aeterna
BIOGRAFIES
JÁNOS KOVÁCS DIRECTOR
János Kovács va estudiar direcció d’orquestra a l’Acadè-mia de Música Liszt Ferenc de Budapest. Immediatament després de graduar-se, es va incorporar a l’Òpera Nacio-nal d’Hongria com a repetidor i el 1976 hi va començar a treballar com a director d’orquestra.
Durant els estius entre 1979 i 1981, va ser assistent musical de Pierre Boulez a Bayreuth (Alemanya) per a les inter-pretacions del cicle de L’anell i per a les produccions de L’holandès errant, Tannhäuser i Parsifal.
Kovács ha estat el director convidat principal de la So-cietat Filharmònica de Budapest des del 2001, i va ser el director musical de l’Òpera Nacional d’Hongria el 2003 i, novament, el 2006 i el 2007. N’és el director principal des de la tardor de 2007.
A banda de la tasca que desenvolupa a l’Òpera Nacional d’Hongria, Kóvacs treballa regularment amb les principals orquestres simfòniques del país com a director convidat; la seva carrera internacional l’ha portat a dirigir orques-tres importants arreu d’Europa.
Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos guardons de prestigi: entre d’altres, el Premi Liszt (1985), el Premi al Mèrit Artístic (1996), el Premi Kossuth (2001) i el Premi Bartók-Pásztory (2007).
János Kovács debutà a la Temporada Ibercamera l’any 2017. Aquesta serà la seva segona actuació.
ORQUESTRA FILHARMÒNICA NACIONAL D’HONGRIA
BIOGRAFIES
Amb més de noranta anys d’història, l’Orquestra Filhar-mònica Nacional d’Hongria és una de les principals or-questres simfòniques del país. Zoltán Kocsis en va ser el director musical general del 1997 al 2016, un càrrec en el qual l’havien precedit directors tan destacats com János Ferencsik i Kobayashi Ken-Ichiro. L’orquestra és un dels màxims exponents en la interpretació de les obres de Bartók; els àlbums de la Bartók New Series han rebut nombrosos guardons tant a Hongria com a l’estranger. L’orquestra no tan sols interpreta clàssics, sinó també al-tres obres importants que prèviament no havien format part del repertori, moltes de les quals requereixen un gran aparell orquestral. La formació atorga una gran impor-tància a la presentació al públic d’obres contemporànies hongareses. A més, ha ofert molts concerts populars de música de cambra i ha organitzat diferents esdeveniments per a joves.
En els concerts de l’Orquestra Filharmònica Nacional d’Hongria han actuat solistes i directors de prestigi in-ternacional, però la formació també dóna suport a joves músics que fan els primers passos en la seva carrera in-ternacional. En els darrers vint anys, l’orquestra ha ofert més de 330 concerts en 40 països i ha actuat als auditoris i festivals més importants del món.
El mes de març del 2017, Zsolt Hamar, Premi Liszt i dis-tingit amb la Creu d’Oficial de l’Orde del Mèrit de la Re-pública d’Hongria i amb el Premi al Mèrit Artístic, es va posar al capdavant de l’Orquestra Filharmònica Nacional d’Hongria.
L’Orquestra Filharmònica Nacional d’Hongria va debutar a la Temporada Ibercamera l’any 2000. Aquesta és la seva sisena actuació.
BIOGRAFIES
COR MADRIGAL
Fundat per Manuel Cabero el 1951, l’any 1993 Mireia Bar-rera en va assumir la direcció. El cor mostra predilecció pel repertori dels segles XX i XXI, amb un interès espe-cial en la divulgació dels autors catalans. Paral·lelament, manté una important activitat simfònica, principalment en col·laboració amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona, sent cor adscrit de L’Auditori i l’OBC des de la temporada 2012-2013. Ha estat dirigit per grans batutes com Celibi-dache, Cambreling, Frühbeck de Burgos, Gergiev, Hager, King, Mena, Pinnock, Pons o Rostropovitx. En l’etapa que Manuel Cabero hi va ser al davant, va cantar en l’estrena mundial d’Atlàntida de Falla. Al Liceu ha participat a les òperes Kàtia Kavànova, Oedipe de Enesco, Le portrait de Manon, Les mamelles de Tirésias i a la cantata La Pesta de Gerhard.
El Cor Madrigal va debutar a la Temporada Ibercamera l’any 2008. Aquesta és la seva quarta actuació.
MIREIA BARRERA DIRECTORA
Formada al Conservatori Municipal de Música de Barce-lona, va estudiar a l’Escola Internacional de Cant Coral de Namur amb el director de cor i orquestra Pierre Cao. Ha estat directora titular del Coro Nacional de España, la Capella de Música de Santa Maria del Mar i fins el 2005 va dirigir el Coro de la Orquesta Ciudad de Granada, del qual n’és fundadora. També ha col·laborat amb l’Orques-ta Nacional de España, l’Orquestra de Cambra Nacional d’Andorra, l’Orquestra Barroca Catalana, l’Ensemble Resi-dencias, el conjunt BCN216, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i el Coro de la RTVE.
La Mireia Barrera va debutar a la Temporada Ibercamera l’any 2008. Aquesta és la seva cinquena actuació.
BIOGRAFIES
ESZTER ZEMLÉNYI SOPRANO
Eszter Zemlényi va obtenir el grau de professora de cant i música de cambra a l’Institut de Formació de Professors de l’Acadèmia de Música Liszt Ferenc de Budapest l’any 2010. El 2013, va obtenir el grau de cant d’oratoris, on va ser alumna de la professora Katalin Halmai. L’any 2017 va obtenir el màster en pedagogia musical.
Des de 2016, és deixebla de la soprano Ingrid Kertesi. Zemlényi ha actuat regularment en òperes i oratoris, ha popularitzat la música hongaresa contemporània en gires per Suècia i Romania, i ha actuat amb la Budapest Festival Orchestra, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio d’Hongria i l’Orquestra Filharmònica Nacional d’Hongria.
ERIKA GÁL MEZZOSOPRANO
Erika Gál va completar els seus estudis musicals a l’Es-cola Zoltán Kodály a Debrecen (Hongria), la seva ciutat natal. Al finalitzar-los, va rebre el diploma de l’Acadèmia de Música Liszt Ferenc. L’any 2000 va rebre una beca de la Budapest Operabarát Foundation, i el mateix any va debutar a l’Òpera Nacional d’Hongria interpretant el paper de Lola a Cavalleria rusticana, de Mascagni. Eri-ka actua regularment al Festival d’Òpera de Bartók Plus on interpreta destacats papers principals com Polina a La Dama de Piques de Txaikovski, Olga a Onegin i Giovanna Seymour a Anna Bolena de Donizetti. Ha realitzat gires a Finlàndia, Itàlia, Alemanya, Àustria i Romania.
Ezster Zemlényi i Erika Gál debuten avui a la Temporada Ibercamera.
BIOGRAFIES
ISTVÁN HORVÁTH TENOR
L’any 2000 István Horváth va ingressar a la Facultat de Música de la Universitat de Pécs (Hongria), on va obtenir el diploma de cant i es va graduar al 2006. És deixeble de Márta Bukszár i des de l’any 1997 és membre associ-at del Teatre Nacional de Pécs, on hi actua com a solis-ta des de l’any 2005. L’any 2009 va obtenir el seu primer paper destacat al Teatre Nacional de Miskolc, on va inter-pretar Almaviva a l’òpera de Rossini, El barber de Sevilla. Aquell mateix any també va actuar per primera vegada en el Festival d’Òpera de Miskolc, a l’òpera Moisès i Aaró, de Schönberg acompanyat per l’Orquestra Filharmònica Nacional d’Hongria i dirigida per Zoltán Kocsis.
ISTVÁN KOVÁCS BAIX
El baix-baríton hongarès István Kovács es va formar com a metge a la Facultat de Medicina de la seva ciutat natal, Pécs (Hongria), on també va exercir la docència; poste-riorment va estudiar cant a Zuric amb László Polgár i a Venècia amb Sherman Lowe. Ha estat guardonat en diver-sos certàmens com el Concurs Schubert i la Música del Segle XX de Graz (Àustria), el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas de Barcelona, el Concurs Internacio-nal de Música de l’ARD de Munic i el Concurs Internacio-nal Mozart de Salzburg. L’any 2004 va interpretar el paper de Barbablava a El castell de Barbablava de Béla Bartók, en una producció/adaptació cinematogràfica per a la tele-visió hongaresa. Ha tornat a interpretar aquest paper a Palerm, Bolonya, Tòquio, Stavanger (Noruega), Budapest i Tolosa de Llenguadoc.
Istvan Horváth i István Kovács debuten avui a la Tempora-da Ibercamera.
PR O PE R C O N C E R T
8/05/18 Dimarts
20.30 H PALAU DE LA MÚSICA
Sonata de Franck
Sergey Khachatryan, violíLusine Khachatryan, piano
Mozart, Sonata per a violí i piano, en si bemoll major, K. 454
Prokófiev, Sonata per a violí i piano núm. 2, en re major, op. 94 bis
Franck, Sonata per a violí i piano, en la major
www.ibercamera.com
I. INTROITUS
Rèquiem aeternam dona eis, Domine,
et lux perpetua luceat eis.
Te decet hymnus, Deus, in Sion, et
tibi reddetur votum in Jerusalem:
exaudi orationem meam, ad te omnis
caro veniet.
Requiem aeternam dona eis, Domine,
et lux perpetua luceat eis.
II. KYRIE
Kyrie eleison.
Christe eleison.
Kyrie eleison.
III. SEQUENZ
Dies irae
Dies irae, dies illa,
solvet saeculum in favilla,
teste David et Sibylla.
Quantus tremor est futurus,
quando judex est venturus,
cuncta stricte discussurus!
Tuba mirum
Tuba mirum spargens sonum
per sepulcra regionum
coget omnes ante thronum.
Mors stupebit et natura
cum resurget creatura
judicanti responsura.
I. INTRODUCCIÓ
Doneu-los, Senyor, el repòs etern,
i que la llum perpètua els il·lumini.
Us canten himnes, oh Déu, a Sió, i
us ofereixen sacrificis a Jerusalem.
Escolteu la meva pregària, vós, a qui
han de venir tots els mortals.
Doneu-los, Senyor, el repòs etern,
i que la llum perpètua els il·lumini.
II. KÍRIE
Senyor, tingueu pietat.
Crist, tingueu pietat.
Senyor, tingueu pietat.
III. SEQÜÈNCIA
Dies irae
Dia d’ira, aquell dia
en què el món serà reduït a cendres,
segons el testimoni de David i la Sibil·la.
Quant de terror ens envairà
quan el jutge vingui
per jutjar-nos amb rigor!
Tuba mirum
Una trompeta terrible sonarà
pels sepulcres de la terra
per cridar els homes davant el tron.
La mort i la natura quedaran aterrides,
quan els morts ressuscitin
per retre comptes davant del jutge.
Wolfgang Amadeus MozartRèquiem K. 626
Liber scriptus proferetur,
in quo totum continetur,
unde mundus judicetur.
Judex ergo cum sedebit,
quidquid latet apparebit:
nil inultum remanebit.
Quid sum miser tunc dicturus?
Quem patronem rogaturus,
cum vix justus sit securus?
Rex tremendae
Rex tremendae majestatis,
qui salvandos
salvas gratis,
salva me, fons pietatis.
Recordare
Recordare, Jesu pie,
quod sum causa tuae viae:
ne me perdas illa die.
Quaerens me, sedisti lassus,
Redemisti crucem passus.
Tantus labor non sit cassus.
Juste judex ultionis,
donum fac remissionis
ante diem rationis.
Ingemisco tamquam reus:
Culpa rubet vultus meus:
supplicanti parce, Deus.
Qui Mariam absolvisti,
et latronem exaudisti,
mihi quoque spem dedisti.
Preces meae non sunt dignae:
sed tu bonus fac benigne
ne perenni cremer igne.
S’obrirà un llibre
on constarà tot allò
per què el món ha d’ésser jutjat.
Quan el jutge, doncs, s’haurà assegut,
tot allò que hi ha amagat se sabrà:
res no romandrà impune.
Què respondré aleshores, infeliç de mi?
Quin protector invocaré,
quan ni tan sols els justos estaran segurs?
Rex tremendae
Oh rei de tremenda majestat,
que per la vostra gràcia
salveu aquells que han de salvar-se,
salveu-me a mi, oh font de misericòrdia.
Recordare
Recordeu, Jesús pietós,
que jo sóc la causa de la vostra vinguda:
no em deixeu, doncs, aquell dia.
Cercant-me, vau haver de seure, cansat,
per redimir-me vau patir a la creu.
Que tant d’esforç no sigui en va.
Oh, jutge, que castigueu justament,
doneu-me la remissió dels pecats
abans del dia del judici.
Gemego perquè sóc culpable,
la culpa em fa envermellir.
Perdoneu, oh Déu, aquest que us suplica.
Vós, que vau absoldre Maria Magdalena,
i vau escoltar el lladre,
doneu-me també a mi l’esperança.
Les meves pregàries no en són dignes,
però us demano, per la vostra bondat,
que no hagi de cremar-me al foc etern.
Inter oves locum praesta,
et ab hoedis me sequestra,
statuens in parte dextra.
Confutatis
Confutatis maledictis
flammis acribus addictis,
voca me cum benedictis.
Ora supplex et acclinis,
cor contritum quasi cinis:
gere curam mei finis.
Lacrymosa
Lacrymosa dies illa,
qua resurget ex favilla
judicandus homo reus.
Huic ergo parce, Deus:
pie Jesu domine,
dona eis requiem. Amen.
IV. OFFERTORIUM
Domine Jesu
Domine Jesu Christe,
rex gloriae,
libera animas
omnium fidelium defunctorum
de poenis infernis
et de profundo lacu:
libera eas de ore leonis,
ne absorbeat eas tartarus,
ne cadant in obscurum,
sed signifer sanctus Michael
repraesentet eas in lucem sanctam,
quam olim Abrahae promisisti
et semini eius.
Hostias
Hostias et preces tibi,
Domine, laudis offerimus:
tu suscipe pro animabus illis,
quarum hodie memoriam facimus:
fac eas, Domine,
de morte transire ad vitam,
quam olim Abrahae promisisti
et semini eius.
Feu-me un lloc entre les vostres ovelles,
i aparteu-me dels bocs,
col·locant-me a la vostra dreta.
Confutatis
Un cop vençuts els maleïts
i lliurats a les flames de l’infern,
crideu-me entre els elegits.
Us prego, suplicant i postergat,
el cor contrit i reduït a cendres,
que tingueu cura de la meva fi.
Lacrymosa
Oh aquell dia ple de llàgrimes
en què l’home ressorgirà de la pols
per ser jutjat com a reu.
Tingueu pietat d’ell, Déu meu:
Senyor Jesús, pietós,
doneu-los el repòs etern. Amén.
IV. OFFERTORIUM
Domine Jesu
Senyor Jesucrist,
rei de la glòria,
allibereu les ànimes
de tots els fidels difunts
de les penes de l’infern
i del llac profund.
Allibereu-les de la boca del lleó,
que el tàrtar no les devori,
ni caiguin en les tenebres.
Que sant Miquel
les guiï a la santa llum
que en altre temps vau prometre
a Abraham i als seus descendents.
Hostias
Us oferim, Senyor, pregàries
i sacrificis de lloança;
accepteu-les per les ànimes
de les quals avui fem memòria.
Feu que passin, Senyor,
de la mort a la vida,
com en altre temps vau prometre
a Abraham i als seus descendents.
V. SANCTUS
Sanctus, sanctus, sanctus
dominus Deus Sabaoth.
Pleni sunt coeli et terra
gloria tua.
Hosanna in excelsis
VI. BENEDICTUS
Benedictus qui venit
in nomine Domini.
Hosanna in excelsis.
VII. AGNUS DEI
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis requiem.
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
dona eis réquiem sempiternam.
VIII. COMMUNIO
Lux aeterna
Lux aeterna luceat eis, Domine:
cum sanctis tuis in aeternum,
quia pius es.
Requiem aeternam
Requiem aeternam dona eis, Domine:
et lux perpetua luceat eis
cum sanctis tuis in aeternum:
quia pius es.
V. SANCTUS
Sant, Sant, Sant és el Senyor
Déu de l’univers.
El cel i la terra són plens
de la vostra glòria.
Hosanna a dalt del cel.
VI. BENEDICTUS
Beneït el qui ve
en nom del Senyor.
Hosanna a dalt del cel.
VII. AGNUS DEI
Anyell de Déu,
que lleveu el pecat del món,
doneu-los repòs.
Anyell de Déu,
que lleveu el pecat del món,
doneu-los el repòs etern.
VIII. COMMUNIO
Lux aeterna
Que la llum eterna brilli per a ells, Senyor,
per sempre, entre els vostres sants,
perquè sou misericordiós.
Requiem aeternam
Doneu-los el repòs etern, Senyor,
i que la llum perpètua els il·lumini
eternament, entre els vostres sants,
perquè sou misericordiós.
Traduccions: Dolors Montes
24/10/2018 · PALAU
VOLODOS Arcadi Volodos, piano
Schubert, Rakhmàninov i Scriabin
19/11/2018 · L’AUDITORI
SIMFONIA ROMÀNTICA Orquestra Simfònica de Ràdio Stuttgart Trio LudwigEliahu Inbal, directorBeethoven i Bruckner
17/01/2019 · L’AUDITORI
NOVENA DE MAHLER Orquestra Simfònica de DüsseldorfÁdám Fischer, director
Mahler
04/02/2019 · PALAU
LES ESTACIONS DE PIAZZOLLA Orquestra de Cambra de MunicEric Silberger, violí Barber, Piazzolla, Bach i Txaikovski
22/02/2019 · PALAU
NOCTURNS DE CHOPIN Maria João Pires, piano
Mozart i Chopin
11/03/2019 · L’AUDITORI
GERGIEV & TRIFONOV Orquestra Simfònica del Teatre MariinskyDaniil Trifonov, piano Valery Gergiev, director
Rakhmàninov i Mahler
02/04/2019 · PALAU
LA PASSIÓ SEGONS SANT JOAN Instruments of Time & Truth Oxford VoicesEdward Higginbottom, director
Bach
08/05/2019 · L’AUDITORI
CINQUENA DE XOSTAKÓVITX Orquestra Simfònica TxaikovskiAlexei Volodin, pianoVladimir Fedosseiev, director
Txaikovski i Xostakóvitx
29/05/2019 · PALAU
SONATA KREUTZER Fumiaki Miura, violí Varvara, piano
Mozart, Schubert i Beethoven
19/06/2019 · L’AUDITORI
SIMFÒNICA DE VIENA Orquestra Simfònica de VienaLeonidas Kavakos, violí i direcció
Mendelssohn i Brahms
PROGRAMACIÓ 2018 - 2019
NOUS ABONAMENTS:
7 DE MAIG
T. 93 317 90 50
Avui se’ns ofereix un concert ple d’al·licients: tres obres mestres absolutes de la història de la música que es deuen a la inefable mà de Wolfgang Amadeus Mozart. Com en gairebé tota la seva producció, hi destaquen la perfecció de la forma, la claredat de la construcció, les línies esvel-tes, la melodia més exquisida, el suprem maneig de les harmonies expressives i, al fons, el batec de l’emoció.
Adagio i Fuga en do menor, K. 546L’obra va ser culminada el 26 de juny de 1788, un dia es-plèndid en la producció del geni de Salzburg.
El músic va apuntar en el seu catàleg –que redactava des de 1781, any de la seva instal·lació a Viena i per tant, del seu enlairament de les obligacions que l’unien a la cort de la seva ciutat natal– la culminació de quatre partitures: La Simfonia núm. 39 K. 543, la Marxa K. 544, la Sonata “Fàcil” per a piano K. 545 i l’Adagio que avui se’ns ofereix i que provenia d’una antiga composició per a dos pianos de 1783, catalogada amb el K. 426. Mozart la va adaptar per a quartet de corda (no per a orquestra de corda, amb la qual, sense que això sigui un sacrilegi, s’interpreta amb freqüència) i li va afegir un breu Adagio, que fet per fet no va resultar tan breu, ja que consta de cinquanta densos compassos que, com la Fuga immediata, revelen de qui-na manera i amb quin rigor el compositor havia après la forma després de moltes hores d’estudi a la biblioteca del baró Van Swieten de partitures de Bach i Händel
Les audàcies harmòniques que es plantegen en l’Adagio són inaudites. El doble tema, de ritmes puntejats i solem-ne majestuositat està concebut en contrapunt invertit. Consta de dos elements: l’un, imperatiu i rude; l’altre, adolorit i sinuós. El salt característic de setena disminuïda i descendent, dóna a la part fugada una línia noble i ansi-osa. Hi ha ressons de L’Art de la fuga de Bach o del Kyrie del Rèquiem del propi Mozart. Al final, després dels estri-dents xocs harmònics, el tema i la seva inversió s’acaben superposant en una quàdruple stretta.
DELS AFETTI A L’EMOCIÓ
COMENTARI Simfonia núm. 39, en mi bemoll major K. 543Sempre s’ha posat especial èmfasi, per molts autors, en ressaltar el cas, realment insòlit, de les tres últimes sim-fonies de Mozart. Presenten característiques que perme-ten una primera aproximació conjunta, encara que des-prés cadascuna d’elles tingui qualitats molt específiques. L’ús dels vents, per començar assenyalant divergències, és molt diferent: la 39 no té oboès i la 41 no empra clari-nets, que tampoc figuraven en la versió inicial de la 40, però que el compositor va incorporar més tard, el 1791, modificant al mateix temps les parts dels oboès. Aquesta partitura utilitza dues trompes tractades per separat i, en canvi, no fa servir ni trompetes ni timbals, presents en les seves dues germanes i veïnes de Köchel.
La tonalitat del mi bemoll de la 39 era la típica de l’anti-ga aria d’affetto, expressiva i generalment de tempo pau-sat. Era molt comú en els compositors de l’època buscar els colors, donats per la instrumentació i l’harmonia, que millor convinguessin a les emocions que desitjaven plas-mar en sons. En aquest sentit sembla clar que aquesta obra està pensada en clau maçònica, definida habitual-ment per aquest afectuós mi bemoll major que presideix, entre d’altres fruits mozartians, La flauta màgica. Per a Einstein no hi ha dubte sobre aquest fet després d’escol-tar els solemnes acords de la introducció -que té, en el seu ritme trocaic, tot l’aire d’una obertura a la francesa, en aquesta lenta ascensió de la foscor a la llum, i en la posterior exposició del cantabile, primer tema de l’Allegro subsegüent, la graciosa i estesa línia deu fer referència als llaços que simbolitzen la germanor entre els homes, idea que presideix les creences francmaçòniques. L’Andante, únic moviment simfònic de Mozart en la bemoll major, no deixa d’albergar, després del seu lirisme elegant, ombres preocupants. L’Andante està molt present en les veus dels clarinets de l’encantador trio, part central d’un enèrgic i vigorós Menuetto.
Un tema únic presideix el Finale, emparentat amb pàgines similars de Haydn, però dotat d’un humor menys rústic gràcies, entre altres coses, a les modulacions poètiques amb tons allunyats del principal. La primera edició veuria la llum a Londres al voltant de 1800 de la mà de Gianchet-tini & Sperati.
Rèquiem en re menor, K. 626Actualment, semblen haver-se aclarit alguns dels dubtes que envoltaven aquesta composició. Se sap, per exem-ple, que el misteriós personatge autor de l’encàrrec va ser el comte Walsegg-Stuppach, compositor aficionat que desitjava dedicar una missa de difunts a la seva esposa morta. A partir de setembre de 1791 Mozart havia redac-tat gairebé per complet l’Introit, el Requiem aeternam i el Kyrie, encara que la instrumentació d’aquest últim fos fi-nalitzada per Süssmayr i un altre alumne del compositor, F. J. Freystädtler. El material de les cinc primeres seccions
de la Secuencia, del Dies irae al Confutatis, estava pràcti-cament acabat i tenia només començada la sisena, Lacri-mosa. Existien també esbossos avançats de l’Ofertorium. Süssmayr va afegir algunes coses de la seva collita com el trombó del Tuba mirum. No consta que sobrevisqués res del Sanctus, Benedictus i Agnus traçats per la mà del compositor. Però és de suposar que el deixeble disposés de material per a finalitzar la partitura.
El que cal destacar és el que ha quedat i el que escoltem en aquesta obra aglutinadora d’estils, però dotada d’un equilibri arquitectònic extraordinari en què s’adverteix la presència de les grans pàgines contrapuntístiques de Bach i Händel, alhora que una modernitat harmònica i un tractament tímbric excepcionals. Sorprenent síntesi d’ele-ments arcaics i de procediments avançats per a una nova expressió. És difícil escoltar sense estremir-se aquests pri-mers compassos de l’Introitus en què els timbres foscos dels corni di bassetto i dels fagots impregnen d’un colorit fantasmal a la música. El Kyrie és un allegro en si menor que es desenvolupa en forma de fuga severa, el segon subjecte discorre sobre les paraules Christe eleison. Un llarg silenci obre un retorn de l’adagio del començament de l’Introitus i porta a una lenta i grandiosa conclusió sil-làbica de tota l’orquestra.
La còlera divina sobrevé en el Dies irae, allegro assai en re menor. El cor i l’orquestra a l’uníson anuncien aquest dia del judici final. Un nombre terrorífic que preludien els grans frescos de Berlioz i Verdi. És particularment impres-sionant el xoc de les veus greus (Quantus tremor est fu-turus), al costat de cordes, trombó baix i fagots, amb les veus agudes (Dies irae, dies illa).
Retrat de Mozart, D. Stock 1789.
El Tuba mirum és un errant en si bemoll major, obert per un sol de trombó, que calla uns instants perquè s’escolti la veu del baix. El terror veritable apareix a la del tenor (Mors stupebit). Els quatre solistes canten la seva angoixa sotto voce i preparen la brutal resposta del Rex tremendae, greu en sol menor. Potser el cim es troba en dues pàgines su-blims com el Recordare i el Lacrimosa. La primera, plena d’ansietat, de súplica, “de malenconia dolcíssima i fatiga-da” (Mila) i que, segons Constanze, revestia per a Mozart una importància especial, és com una pregària urgent i, en canvi, profundament confiada. Aquí està després de tot el valor espiritual més important del Rèquiem, el de la pietat, el de la mansa consolació, el del lliurament a una mort reparadora.
L’altre cim, després del persistent Confutatis, és, com s’ha dit, el Lacrimosa en re menor, una pàgina plena de sublim i transida espiritualitat, organitzada des del compàs de 12/8 sobre anhelats ascensos en un crescendo d’una ex-pressivitat lacerant.
L’aplicat Süssmayr, que va reprendre a l’inici d’aquest nú-mero el treball inacabat del mestre, potser no va saber rematar-lo com es mereixia. A partir d’aquest punt, l’obra perd concentració, profunditat i bellesa, per molt que el Domini Jesu, andante con moto en sol menor, no deixi de posseir trets d’enorme bellesa, tot i que no es pot discu-tir la potència de la fuga del Quam olim Abrahae. Un nou Andante, aquest en mi bemoll major, l’Hostias, ens porta un clima més calmat. Solemne i grandiós és el Sanctus, adagio maestoso en re major. La breu fuga de l’Hosanna participa del material ja treballat i de les línies de fuga dels números anteriors.
Amb el Benedictus, andante en si bemoll major, se’ns obre un nou clima, més confiat i serè. L’Agnus, Larghetto en re menor, entra a la tonalitat base de l’obra, que proporci-ona de nou un aire tràgic amb les tortuoses volutes dels violins. La composició conclou amb la Communio, adagio / allegro en si bemoll major / re menor. Som a l’atmosfe-ra definida per les idèntiques notes i similar orquestració, l’Introitus, que ens situen en el Cum sanctis tuis in aeter-num, desenvolupat sobre la mateixa música que el Kyrie.
A més de la de Süssmayr, que és la que es veu normal-ment, hi ha altres versions d’aquest Rèquiem inacabades que tracten de ser més fidels al que es creu que va voler Mozart. Franz Beyer, Richard Maunder i Robbins Landon n’han signat algunes d’aquestes, encara que, fet i fet, pot-ser la versió del deixeble de Mozart és la més convincent en el seu conjunt.
Arturo ReverterCrític musical
Edició: Temporada Ibercamera AIE Disseny gràfic: Ivó Alvarez i Anna DefezImpressió: Grafiko Dipòsit legal: B 11104-2018
Ibercamera és una empresa de:
Av. Diagonal 433, 4t 1a E-08036 [email protected]. 93 317 90 50 – F. 93 277 72 78
AMB EL PATROCINI DE
AMB EL SUPORT DE
PATROCINADOR PRINCIPAL
Si voleu col·laborar amb nosaltres i conèixer els nostres programes de patrocini, contacteu amb: Mònica Tarré: [email protected]
Temporada Ibercamera, A.I.E.Una producció d’Ibercamera en associació amb Ramón Bilbao.
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
TEMPORADA IBERCAMERA AIE COL·LABORA AMB
ORGANITZA
COL·LABORA AMB NOSALTRES
w w w . a u d i t o r i . c a tw w w . o b c . c a t
L’Auditori és un consorci de
Mitjans patrocinadors
ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYA
OBCKAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR
2018_2019Nova temporada
Ser capaz de expresar lo que las palabras no pueden.
Llegar a lo más profundo del alma. Transportarte
a lugares lejanos sin moverte de donde estás. Tener el poder
de inspirar a las personas. Ser música. Ser vino.
EL VIAJE COMIENZA AQUÍ
www.bodegasramonbilbao.es
CON EL ABONO DE IBERCAMERATIENES VENTAJAS EN EL CLUB VENTURIO
Promoción exclusiva para los poseedores del Abono de Ibercamera. Pedido mínimo para poder aplicar el cupón: 30 €. Fecha de validez del código: 31/12/2018.
WWW.TIENDA.BODEGASRAMONBILBAO.ES941 310 316
Ahora puedes disfrutar de las condiciones de Socios Premium en el Club Venturio de Ramón Bilbao:
15% de descuento en todas las compras Pedidos sin coste de envíoDate de alta ya en nuestra web con el código:
RBIBERCAMERA