Download - PG 1983 1984 0843 - Liceu
•
pro mUSICa
"
IV FESTIVAL D'OPERA"
PROXIMES FUNCIONS
DIE FLEDERMAUSde Johann Strauss
MARIO BRELL
GUNDULA JANOWITZ
ANDREA MARTIN
YVONNE MINTON
SIEGFRIED JERUSALEM (14)RICHARD KARCZYKOWSCKY (17 Y 20)
WOLFGANG SCHONE
MELANIE HOLLIDAY
WILFRIED PLATE
Director d'orquestra: LEOPOLD HAGER
Director d'escena: EDGARD KELLING
Producció: OPERA ROYAL DE VALONIE
Dijous, 14 de juny de 1984, a les 21 h., torn NIT
Diumenge, 17 de juny de 1984, a les 17 h., torn TARDA
Funció de Cala
Dimecres, 20 de juny de 1984, a les 21 h., torn NIT
ORQUESTRA SIMFÒNICA l COR DEL
GRAN TEATRE DEL LICEU
Director del cor: ROMANO GANDOLFI
Director adjunt del cor: VITTORIO SICURI
I,
�ÇJ�J.__eS�·�1 Presenta,
yero e
J ROCA)O dones de,
'as Crea ,
las úlWn" 84, con)un-
SU colecCiO? perfecto"ndeln\as l'dadCiO_ n la ca 1
diseno COd'terranea,,
,
a me 1estetlC
Christofle
•
pro mUSICa�
XXVI TEMPORADA MUSICAL,
IV FESTIVAL D'OPERA477, 479 i 480 sessions
DIE FLEDERMAUSde
Johann Strauss
DIJOUS, 14 DE JUNY DE 1984, A LES 21 H.
DIUMENGE. 17 DE JUNY DE 1984, A LES 17 H,
Funció de Gala
DIMECRES, 20 DE JUNY DE 1984, A LES 21 H.
GRAN TEATRE DEL LICEU * BARCELONA
GRAN TEATRE DEL LICEUCONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
GENERALITAT DE CATALUNYAAJUNTAMENT DE BARCELONA
SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
PATRONAT DEL CONSORCI
PRESIDENT: Molt Honorable Sr. Jordi Pujol
VICE-PRESIDENT: ExceHentíssim Sr. Pasqual MaragallGERENT: Sr. Lluís Portabella
pro mUSICa
��_.
,. SECRETARI: Adrià Alvarez
VOCALS: Antoni Sàbat
Montserrat Albet
Lll ma. Sra. M," Aurèlia CapmanyJordi Vallverdú
HIm. Sr. Germà Vidal
Josep M." Bricall
Manuel Bertrand
Fèlix M.a Millet
Josep M." Coronas
Maria ViIardell
Carles Mir
A la portada,
"Die Pledermaus", una alegria constant.
nep. Legel a. 556 . 1980
IE! publiltempoLLORET, INDUSTRIAS GRAFICAS � BADALONA
(Generalitat de Catalunya)(Generalitat de Catalunya)
(Ajuntament de Barcelona)(Ajuntament de Barcelona)(Ajuntament de Barcelona)(Ajuntament de Barcelona)
(Societat del G. T. del Liceu)(Societat del G. T. del Liceu)(Societat del G. T. del Liceu)(Societat del G. T. del Liceu)(Societat del G. T. del Liceu)
ADMINISTRADOR: Lluís Andreu
DIRECTOR D'ESCENARI: Dídac MonjoASSISTENTS MUSICALS: Jordi Giró
Miguel OrtegaLolita Poveda
Shari Rhoads
APUNTADOR: Jaume Tribó
CAP DE PREMSAI RELACIONS PÚBLIQUES: Adelita Rocha
CAP D'ABONAMENT I TAQUILLES: Josefina Carbonell
CAP D'ADMINISTRACIÚ: Joan Antich
SERVEI MÈDIC: Dr. Enric Bosch
SECRETARIA: Josep DelgadoMaria Antònia Claramunt
María José Garda
CAP DE MAQUINISTES: Constancio AngueraCAP D'ELECTRICISTES: Francesc Tuset
CAP D'UTILLATGE: Jaume PayetCAP DE SASTRERIA: Remei Mollor
CAP DE MAQUILLATGE: Martha Vázquez
PERRUQUERIA: «Damaret »
SABATERIA: «Valldeperas»Assistència tècnica: JORQUERA HNOS., pianosPUBLICITAT I PROGRAMES: Publi-Tempo
NOTES IMPORTANTS: Un cop començada la funció, no serà
permesa l'entrada a la sala, així com verificar enregistraments,fotografíes o filmar escenes de qualsevol tipus.Les funcions començaran puntualment a l'hora indicada.
El Patronat Pro Música, si les circumstàncies ho reclamen,
podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets anun
ciats en aquest programa.
En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglamentd'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha
d'utilitzar el Saló del ler. pis i el vestíbul de l'entrada.
Ó. Accés pel carrer St. Pau núm. 1 bis
.---¡
I�
�� ...
PATRONAT "PRO MÚSICA"DE BARCELONA
JUNTA DIRECTlY A
PRESIDENT
VICE-PRESIDENTSECRETARITRESORERVOCALVOCALVOCALVOCALVOCAL
Don Luis Portabella RáfolsDon Ramón Negra VallsDon Juan Pujadas ObradorsDon Francisco Samaranch TorellóDon Pedro Mir AmorósDon Carlos Mir AmorósDoña Montserrat Mombrú de BalañáDon Esteban Molist PolDon Rogelio Roca Salamanca
SOCIS ADHERITS
Doña Carmen Aguilera de DaurellaExcmo. Sr. Marqués de AlellaDon Carlos Andreu BatllóDon Jordi Argenté í GiraltDon Daniel Argimón LlofriuDon Jordi Balañá AlbiñáProfesor D. Joaquín Barraquer MonerDon José Bel FontDoña Irene A., Vda. de BertránDon Eusebio Bertrand MataDon Manuel Bertrand VergésDon Jorge Blanch CubiñéDon José Botey SerraDoña M.' Esperança Bracons TatchéDon Emilio Brillas SaguerDon Alejo Buxeres PonsDoña María Josefa Casacuberta,
Vda. de Soler MauriDon Joaquín Castella MandosDon Agustín Catalán BaulenasDon José Colomer AmetllerDoña María Soledad Córdoba GabaraínDon Enrique Corominas VilaDon MarceHí Curell i SuñolDoña Josefina Cusi FortunetDon Ricardo Defarges IbáñezDon José DescartínDon José Ensesa MontsalvatgeDon Juan Esquirol PedragosaDon Jacinfò Esteva Vendrell
Doña Nuria Fábregas de SarriasDoña Magdalena Ferrer DalmauDoña M: Antonia Ferrer de ThomasExcma. Sra. Condesa, Vda. de FígolsDoña Joaquina Fina, Vda. de RosaDon Santiago Fisas MullerasDon Antonio Folcrá FolcráSra. Maria Font de CarullaDon Buenaventura Garriga BrutauExcmo. Sr. Conde de GodóDon Jaume Graell MassanaDon Joan A. Grau CuadradaDon Hans HartmannDon Wolfgang A. HartmannDoña Petra Huarte, Vda. de VilaDon José Manuel Infiesta MonteverdeDoña Pilar Jaraiz Franco, Vda. de LagoDon Alexander KontaExcmo. Sr. Conde de LacambraDon Miguel Lerín SeguíDon Félix Llonch SalasDoña Elvira MadroñeroDon Manuel Malagrida PonsDon Axel Malowan TejeiraDoña Ginette Manry BernailleDon Enrique Mañosas BarreraDon Joan A. Maragall i Noble
-
Doña M: Teresa Marca de SalvatDon Juan March DelgadoDoña Francisca Marcet, Vda. de Torredemer
Parfurns .iacorno Paris
Don José M.' Mas CasalsDon Jaime Mercadé BertránDon Jorge Miarnau BanúsDon Joan Millà FrancolíDon Félix M.' Millet i TusellDon Jesús Mir AmorósDon Horacia Miras GinerDon Federico Mitjans MartínezDon Joaquín Monzó i BergéDon Antonio Negre Villavecchia
Don Sebastián Noguera Vives
Don Gaspar Núñez SimónDon Josep Oliveres BaulenasDon Antonio Olmos MiróDoña M.' Teresa Orellana, Vda. de BricallDon Antonio Paricio
Don Gabriel Paricia Larrea
Don Raimon Patau IglesiasDon Joan del Peso
Don Mateo Pla ElíasDon Jorge Pla Martí
Don José Pons CardonerDon Antonio Pons LlibreDon Javier Portabella CórdobaDon Luis Portabella CórdobaDoña M.' Teresa Puig de Riera
Don Pedra Puig MassanaDoña Carmen Puig de Viladomiu
Don Jordi Pujadas HostenchDon Andreu Pujol i MirDoña Teresa Ráfols, Vda. de Jover
Don Rafael Rifá PugetDon Leopolda Rodés CastañéDoña Elvira Rosell de SantigosaDon Martín Rossell BarbéDon Francesc Rubiralta VilasecaDoña M.' Josefa Rusiñol, Vda. de Valls Taberner
Doña Gloria Sacrest Recolons
Don José Sala Amat
Don Juan Salvat
Don Manuel SalvatDon Eusebio Sans CollDoña Verónica Santalla Blavi
Don Francisco A. Sensat AlemanyDon Gerardo Sensat EstradaDon José Serra Roca
Don Jesús Serra SantamansDon Antoni Serra SantamansDoña M.' Teresa Serra, Vda. de Soler-Cabot
Don José Soldevila Armenteras
Doña María Soldevila, Vda. de GamisExcma. Sr. José Suñer MartínezDon José Ildefonso Suñol SolerDon Geza TolnayDon Salvador Torrents
Doña María Dolores Torres de AndreuDon Antoni Torres Alvarez
Don Rodolfo Tovar FajaDon Joan Trias i BertranDon Juan Uriach TeyDoña Asunción Valls de Pi FiguerasDon Joan Vallvé i CreusExcmo. Sr. Marqués de la Vega Inclán
Don Ignacio Ventosa DespujolDon Domingo Vernis Bonet
Don Salvador Vidal NunellDon Ignacio Vila BastéDon Santiago de Villalonga GustaDoña Marta O. de Villavecchia
Don Wolf ZantopOrfeó Català
Fòrum Musical
Joventuts Musicals de Barcelona
Jorquera Hnos., pianosRadio Ambiente Musical, S. A.
ADMINISTRADOR ARTíSTICDEL IV FESTIVAL D'OPERA Don Carles Caballé Folch
Precisión. Habilidad. Control. Rolex.
En el mundo del Polo, hay ciertas características que distinguena los auténticos campeones.Son las cualidades que hacen destacar a los mejores del resto.Precisión. Habilidad. Dominio del tiempo.Características compartidas por cada uno de los Rolex Oyster.
-Por esta razón, no es de extrañar que tantos lideres del deporte,confíen a los expertos el control perfecto del tiempo.Un Rolex Oyster. Adquiéralo únicamente en elConcesionario Oficial Rolex. �
ROLEXof Geneva
-,_:. ',:. Ò. ... ��_-:'- '.":",7:.-. -
. .
:. --:-r;..'0,
"O, \.:.. :,;,._._
Ro/ex Day-Dote. Cronometro. En oro de 18 quilates con brazalete a juego.
A la Secretaria de "Pro Música» (Balmes, 26, l r., Ia., Tel. 3186208) continua oberta la llista d'inscripció pel
a tots els qui desitgin adherir-se al Patronat.
Joyero - Paseo de Gracia,lB - BARCELONA-7
[30llJJltiiqllJJ� Diagonal, 580- BARCELONA -.21
MARIO BRELL
Mario Brell nasqué a Hamburg, on cursà els estudis de cant. En aca
bar-los, fou contractat immediatament per actuar a Oldenburg i Krefels, on triomfà com a tenor d'opereta. Fou també invitat per l'Òpera deZuric i la Volksoper de Viena.
L'any 1979, a Gelsenkirchen, orientà la seva carrera cap a papers detenor de caràcter, com el de Don Quixot de Parisiello/Henze.En els Festivals del Ruhr, a Reckinghausen, cantà durant tres anys,entre d'altres, els papers d'Einstein, i Lukullus de Verurteilung desLukullus.En el 1981 debutà al Staats theater en el paper de Lohengrin y seguidament fou invitat per les òperes de Zuric, Colònia, Dortmund i Hamburg.És molt significatiu, en la seva carrera, el canvi d'orientació en la seva
especialitat, així com el fet que el 1982 donés per acabat el contracte,després de dos anys, amb la Deutsche Oper arn Rhein.El paper d'Eisenstein de Die Fledermaus, l'ha interpretat en diferentsproduccions, de les quals cal esmentar la d'Otto Schenk a la DeutschenOper am Rhein l'any 1982.
GUNDULA JANOWITZ
D'origen austríac, nasqué a Berlín, i féu els estudis musicals al Conser
vatori de Graz a Àustria.L'any 1959 fou contractada per Herbert von Karajan per actuar a la
Staatsoper de Viena de la qual és encara membre. El 1966 s'incorporàtambé a l'Opera de Berlín, i ha estat invitada per tots els grans teatres
d'òpera del món (Metropolitan de Nova York, la Scala de Milà, Teatre
Colón de Buenos Aires, Covent Garden de Londres, Opera de París, etc.),i també als més importants festivals (Bayreuth, Salzburg, Glyndebourne, Ais de Provença, Orange, Edimburg, etc.).És considerada com una de les grans intèrprets de Mozart i Strauss;el lieder és una de les seves grans passions, i des del 1970 ha donat
més de dos-cents recitals als més prestigiosos centres musicals del món.
L'any 1969 fou nomenada «Kammersangerin» d'Àustria, i el 1974 ho fou
de Berlín. Des de 1981 consta com un dels més joves membres d'honor
de la Staatsoper de Viena.
El seu nom figura en nombroses gravacions d'òpera i de concerts i sota
la direcció dels més famosos directors del nostre temps: Bóhm, Kara
jan, Klemperer, Szell, Bernstein, etc. Els seus enregistraments de lieder
de Schubert li han proporcionat en dues ocasions el primer premi del
disc alemany.
ANDREA MARTIN
Realitzà els estudis musicals a Viena i a l'Acadèmia Musical de Santa
Cecília de Roma. Fou guardonat i finalista a diversos concursos de cant
(Treviso, Reggio Emilia, Tolosa de Llenguadoc, etc.). L'any 1979 debutà
al Teatre Comunale de Treviso en el paper de Don Pasquale.Més tard, l'any 1981, debutà al Teatre la Fenice de Venècia, a la com
panyia del qual entrà a formar part.Ra interpretat els papers de Rocca Brancaleone de Adriana Lecouvreur
(Ravenna), Ford de Falstaff (Verona), don Quixot de El retablo de Maese
Pedra (Venècia), etc.
Actua amb molta freqüència a la ràdio i TV. Recentment, ha iniciat
una sèrie d'interessants enregistraments discogràfics per a CETRA ambobres de Donizetti.
YVONNE MINTON
Ivonne Minton nasqué a Sidney (Austràlia). L'any 1961 es traslladà a
Europa i participà al concurs Hertogenbosch d'Holanda on obtingué el
premi Kathleen Ferrier. Poc temps després, fou contractada per la
Royal Opera House del Covent Garden, on obtingué grans èxits en els
papers d'Octavian, Sextus, Dido, Kundry, Brangane i Fricka.Ivonne Minton ha actuat en els escenaris més importants del món (Bayreuth, Festival de Salzburg, Metropolitan de Nova York -on debutà
la temporada 1972/73 en el paper d'Octavian- Òpera de Chicago -on
el seu èxit més recent és Dalila-, a Colònia -on ha interpretat Sex
tus i Orfeo- i Òpera de París --on participà en la primera produccióde Lulú, dirigida per Pierre Boulez i gravada per la DGG-).Ha desenvolupat la seva carrera artística, no solament en el camp ope
rístic, sinó també en el del concert, sota batutes del prestigi de las de
Solti, Boulez, Barenboim i Davis. S'ha distingit també com a liederista
en els teatres d'Hamburg, París i Ginebra.Ha enregistrat les següents obres: Parsifal, L'Or del Rhin, Der Rosen
kavalier, La clemenza di Tito, La damnació de Faust, Lulú, Requiemde Verdi, Pierrot Lunaire, i els Gurrelieder de Schoenberg.El proper any 1985, Ivonne Minton tornarà a Austràlia per inaugurarl'Òpera de Melbourne amb el paper de Sieglinde.
SIEGFR1ED JERUSAI_JEM
Nasqué a Oberhausen-Rheinland. Als nou anys començà els estudis de
piano i als deu els de violí; més tard, de 1955 al 1960, anà a Essen per
ampliar els coneixements de piano i especialitzar-se en fagot, cosa que
li permeté, el 1961, de passar a formar part de la Hofer Symphonikemen qualitat de primer fagot.
.
L'any 1962 inicià els estudis de cant i donà ja el seu primer recital de
lied; entre els seus professors cal esmentar Hertha Kalcher de Stuttgart.
L'any 1976 interpretà Lohengrin. a Darmstadt, Aachen i altres ciutats.
El 1977 féu el debut a Bayreuth en el paper de Froh i el mariner de
Tristany i l'any següent debutà a Berlín interpretant Tamino de La
flauta màgica. Als Festivals de Munic, i durant la temporada de 1978-
1980, interpretà Lohengrin, a l'Òpera de Viena debutà amb Parsifal, a
Bayreuth amb Parsifal i Lohengrin, a Munic amb Iphigenie auf Tauris,
i en el mes de gener de 1980 debutà al Metropolitan amb Lohengrin.D'aleshores ençà la seva participació als Festivals de Bayreuth és con
tinuada. Així mateix ha actuat als teatres més importants del món (Berlín, Hamburg, Viena, París, Nova York, San Francisco, Londres, etc.).Ha enregistrat una quantitat de discs amb els segells CBS, EMI i ARIOLA.
RYSZARD KARCZYKO\VSI(I
Nasqué a Polònia. Féu els estudis musicals a Zoppot i obtingué el seu
primer contracte per actuar a Gdansk. El seu repertori inclou tant 'papers italians (Rodolfo de La Bohème, Fenton de Falstaff, Rinuccio de
Gianni Schicchi) com alemanys (Tamino, Ferrando, etc.).És important d'esmentar la seva participació com a Tamino en la nova
producció que féu Harry Kupfer de La flauta màgica, així com en el
paper de Lenski de Eugene Onegin, a Leipzig, l'any 1974, on obtinguéun contracte fix.Com a artista invitat, ha actuat a l'Òpera de Berlín, Varsòvia, Lisboa,
Leningrad, Ais de Provença, Zuric, Boston, Covent Garden, etc. Cantà
per primera vegada el paper d'Alfredo de Die Fledermaus sota la direc
ció de 'Zubin Metha en una producció que fou emesa per les TV euro
pees i americanes.És un invitat habitual a la Volksoper de Viena així com a l'Òpera de
Frankfurt.
WOLFGANG SCHONE
En finalitzar els estudis de musica als Conservatoris d'Hannover i Hamburg, Wolfgang Schone obtingué diversos premis nacionals i internacionals -Berlín, Stuttgart, Bordeus, Rio de Janeiro, Hertogenbosch- iseguidament féu «tournées. de concerts arreu d'Europa, Amèrica del Sudi Japó. A partir de 1970 és ja una figura destacada a tots els teatres més
importants d'òpera.L'any 1973 formà part de la Württembergischen Staatsoper de Stuttgart,on el 1978 fou nomenat «Kamrnersanger». Actua amb molta regularitata les òperes de Viena, Berlín, París, Hamburg, etc.Ha participat, també, en nombrosos Festivals de la categoria dels d'Aisde Provença, Viena, Munic, English Bach Festival, Holland Festival, Setmana Mozart de Salzburg, Bregenz, etc.Ha participat en enregistraments de gran importància: Die schweigsameFrau per a EM!, Parsifal per a ERATO, Giulio Cesare per a DGG.Ha actuat sota la direcció de batutes de la importància de les de Metha,Kempe, Jochum, Richter i Hager. Dins de les pròximes interpretacionsde Wolfgang Schone, cal esmentar la nova producció de Gotz Friedricha I'Opera de Berlín, sota la direcció de López Cobos de l'obra Pelleas et
Melisande; I Pagliacci, en la producció de Ponnelle amb la Simfònica deChicago, dirigit per Maazel; La Passió segons sant Mateu, amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York amb Sir Georg Solti.
WILFRIED PLATE
El tenor Wilfried Plate es formà inicialment a Hamburg, més tard; rebéuna beca per estudiar a la Universitat de Indiana a Blomington (EstatsUnits).El seu primer contracte fou per actuar a l'Opera d'Hamburg. Durant laseva estada a aquesta ciutat el professor Rolf Liebermann l'orientà vers
un nou gènere: l'òpera bufa.Així doncs, dins d'aquesta nova especialitat, actua molt sovint als teatres de Braunschwig i Darmstadt. El seu repertori inclou també el re
cital de lied, oratoris i concerts; és invitat per diferents teatres tant delseu país com de l'estranger.Són importants, també, les seves actuacions a la ràdio i a la TV.
MELANIE HOLLIDAY
Melanie Holliday debutà en el paper d'Adele de Die Fledermaus a la
Volksoper de Viena, a la qual pertany des de l'any 1976.
Nasqué a Houston, Texas, i durant setze anys estudià ballet abans d'iniciar els estudis de cant, que cursà a l'Escola de Música de la Uni
versitat d'Indiana.Els seus primers contactes amb Europa fou per a cantar, a Klagenfurt,Basilea i Mainz, els papers de Zerbinetta, Adina, Adele i Valencienne,fins que Leonard Bernstein la demanà per a l'estrena de Cándida a
Viena. Continuà amb el seu repertori en papers com els abans esmentats
i els de Blóndchen i Konztanze de El rapte del Serrall.Ha estat invitada pels millors teatres d'Europa i ha actuat a nombrososcentres: des de l'Òpera Forum d'Holanda fins als Festivals de Spoletto.Cal assenyalar l'èxit obtingut en la «tournée» al Japó amb la Volksoperde Viena durant la temporada 1971/72. El seu debut amb la Staatsoperde Viena, fou amb el mestre Bernstein i, a la seva ciutat natal, ho féuamb el paper de Valencienne amb l'Òpera de Houston el mes de marçde 1983.
MARY SANTPERE
Maria Santpere i Hernáez nasqué a Barcelona. Filla de Josep Santpere i
Rosa Hernáez. Debutà al teatre l'any 1940. Posteriorment, Ignasi Ferrés
i Iquino li oferí un paper al film El fotógrafo número uno, i d'alesho
res ençà ha rodat més de cent pellícules. Ha actuat per al teatre, ràdio,TV, sales de festa, etc.
Ha viatjat i actuat a Portugal, França, Veneçuela, Mèxic, Argentina,Perú i, no cal dir-ho, arreu d'Espanya.Ha estat guardonada amb la Medalla d'Or del «Círculo de Bellas Artes
de Madrid», amb els premis «Ondas», Sant Jordi, etc.
Mary Santpere és una actriu d'una extraordinària vis còmica que con
trasta amb els papers que representa i amb la seva humanitat, de grans
dimensions. És casada, mare de dos fills i àvia de sis nets.
Mary Santpere debuta ara al Gran Teatre del Liceu amb un paper cò
mic, no cantat; es dóna la feliç circumstància que el seu pare, magníficactor de l'escena i també cantant, fou qui estrenà a Barcelona l'obra
Die Fledermaus al desaparegut Teatre Nou.
HAGER
Es formà musicalment al Mozarteum de Salzburg i es llicencià en orgue,piano, clavicèmbal i direcció d'orquestra.La seva llarga carrera començà l'any 1957 i, els seus contractes més
importants, els realitzà amb el Teatre de Mainz, amb I'Opera de Colònia, i la ciutat de Friburg, on fou elegit director musical.Ha estat director de diverses produccions d'òpera i concerts als Festivals de Salzburg i a l'Opera de Munic, així com a Viena, Londres i
Buenos Aires.Al seu debut al Metropolitan fou amb Les noces de Figaro, l'any 1976.Durant molts anys, fou director de l'Orquestra del Mozarteum amb la
qual féu diverses gires artístiques per USA i pel Japó.Ha estat, a més, director invitat de les orquestres més importants (Filharmònica de Viena, de Berlín, de Dresden, Staatskapelle, Concertgebouw d'Amsterdam, etc.).Entre les gravacions més importants, destaca el cicle mozartià amb lescases discogràfiques BASF, EM! i DGG.
Des del 1981 és director titular de l'Orquestra Simfònica de la RTL de
Luxemburg.
,.
EDCAR KEJ_jJ_JNG
Nasqué a Siebenbürgen, Romania. Estudià a Viena, i en acabar els es
tudis fou actor i director de teatre a aquesta ciutat i també a altres
d'Àustria i Alemanya.El llançà a la fama l'èxit assolit amb La Vídua alegre al Festival de
Viena, i d'aleshores ençà, i durant més de vint anys, ha posat en escena
òperes i operetes; ha estat director invitat a diferents països (Espanya,Àustria, Alemanya, Bèlgica i Amèrica).Des de l'any 1962 viu a Suïssa i és Director del Stadtheater de Bema.
ROMANO GANDOLFI
Nasqué a Medesano i féu els estudis musicals al Conservatori de Parma,on obtingué el Diploma de piano i composició.Ha coHaborat amb Roberto Benaglio, juntament amb el qual entrà a
la Scala de Milà. L'any 1966 fou reclamat pel Teatre Colón de Buenos
Aires, i l'any 1970 fou nomenat mestre del Cor de la Scala; i des de la tem
porada 1982/83, ho és, també, del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.Ha dirigit orquestres a Parma, la Scala, Tokyo, Rio de Janeiro, Lenin
grad, Berlín, Boston i Barcelona, dirigint tant òpera clàssica com nou
centista.Per al segell discogràfic Cetra ha enregistrat la «Petite Messe Solen
nelle» de Rossini amb L. Pavarotti, i per al Deutsche Gramaphone, tota
la producció del Teatre de la Scala dels darrers deu anys.
'. .,
VITTORIO SICURI
Inicià els seus estudis musicals a Parma i a Milà. Fa deu anys entrà a
formar part de la Scala de Milà, on durant tres anys ha exercitat laseva activitat com a mestre collaborador, treballant amb els mestres
registes G. Strehler, F. Zeffirelli, E. de Filippo, J. P. Ponnelle, L. Ron
coni, etc.
Fa vuit anys començà a col·laborar amb Romana Gandolfi, primer com
a ajudant en la tasca de mestre del Cor de la Scala, i en els darrers
anys com a mestre de Cor.Ra preparat estrenes mundials d'òperes modernes (entre les quals, Don
nerstagans licht de Stockhausen) i ha dirigit en diverses ocasions laCorale Scaligero.Des de fa dos anys comparteix juntament amb Romano Gandolfi laresponsabilitat del Cor del Gran Teatre del Liceu en qualitat de director
adjunt.
DIE FLEDERMAUS
Opereta en 3 actes
Llibret de C. Haffner i Richard Genée,segons l'obra de Henry Meilhac i Ludovic Halévi
Música de JOHANN STRAUSS
REPARTIMENT
GABRIEL VON EISENSTEIN, Rentier :
ROSALINDE, seine Frau:
FRANK, Gefangnisdircktor :
PRINZ ORLOVSKY :
ALFRED, sein Gesangslehrer:
DR. FALKE, Notar:DR. BLIND, Advokat:
ADELE, Kammermadchen :
IDA, Ihre Schwester:IVAN, Kammerdiener des Prinzen:
FROSCH:
Director d'orquestra:Director d'escena:
Director del cor:
Director adjunt del cor:
Violí conoertino:
Producció:
Decoracions i vestuari:
Direcció i coreografia del Ballet:
Mario Brell
Gundula JanowitzAndrea MartinYvonne Minton
Siegfried Jerusalem (dia 14)Ryszard Karczykowsky (dies 17-20)Wolfgang SchoneWilfried PlateMelanie HollidayAriane CalixAntoni Lluch
Mary Santpere
Leopold HagerEdgar KellingRomano GandolfiVittorio SicuriJaume Francesch
Opera Royal de Wallonie
Marie Claire van Vuchelen
Gerhard Senft
. «TRITSCH-TRASTCH POLKA» i «VALS DE L'EMPERADOR»de Johann Strauss
Cos de Ball
ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DELGRAN TEATRE DEL LICEU
I.lt.lltin. f!�tnttI an brt mitil.Unttr btr '1)it'dttol " •• iftin9�r « er�ill�r.
�� �..
eonntGg be •• IS. tI"..U 18'4:.
�it. t1�cbtrmalt6.CIli .&. ID1 '[bot lInb �flJt¡'1 Re/'l�¡nOfIIl, bfafbfltd een
jpomifd), O�.rtltt in Sb !,�n .. n!\�,n-l.. ti
-ns.," von J';h�An !ii.ran ....� t>offntr un Ult....,arU \!I "h. ¡y.
�'(.
7éin. Qrr0ll9�rt Don bu 15o(Jtlmtifftnn lh'an 7�rth [) , I Q n 11·1Yl)ic neuen 'l)clor!'ion'ft' btG erften une òlDflf,a �Ht� D�II �trrn <iHtrtb ffi1 o ret. le.
nruen Slo�ümc angtftrtigt llom DbH90rbe,robltr t>trrn E5li)�.( at ..
ID2òbcl o on �tlg, Ditfcldt'{S <irbu �lJlubo(t 211fd)t1t), t. t. 5)efll fr:ant., Q)
. tIr. G&lfa.�QbTid Don qiftnftttn. Ultntltr •
IDlarfc �fiflingfr.�(lltllénbe, hint �rQu�r. t;ritft.nrant, �f�n9.ni�:Dircft.ot lid 5J(itlingcr.�rrrl¡ DrlQrllh.t>r íRüDin9tr..2l1frttl, f.iPl (\Ma"gtt�rtr. .pr.' \Stbr,rt}t.'lX. f)aU., motor�r 5Rolf.1)r. �".Jlb, 'ilbtlofot ,
, �r. 6�aT(f� �irr� a. ".�belf, elu.btn�iibd)tn mofQtanbtnl,pr. ��omQni.�h.1!)tl), tin �g\HHtr •
�f. �ag.r.9lamufin, �t{,,�hlrt}QH�·¡:ttQd}6 .t>t.· mt�otb.IDlurTOl'}, ilmntfaurr, br. �bQlbol�.�nrifoni.' tin ffi1QrqluO
Ertsint�orl) !lJltbbltlo_" •
r �tUi".J8o(on O�tClt.
• r. G<i)rtibtt'.irofd¡, �trld)têòttntt .
, .t>r (�iiiflncr.�D(\", $lammcrbientr �tf �rl"¡t'Jl �ri, �ulf".�ba,. \ tjrf. Slopf,ro/dOIUt,iJIl. e<t¡inb(tr.
f5tli�ila, f firl �rwqe,êt�I, , 3d. 9t ®runfclb.SJ)1tnn.I, }O}ñfi, tt3
BrI. �, @rúnfc1b.t5(u.tfunt, �Ji"�tlll'rl. stúnbltr.Et(o!a,
\.crlof�ri
Ür(. erubef.6cblnt, •
3r1, �Idnburg.�t�I�Q. I . {YrI· 'Vonner."Dill, •
Gr. 9lomani.�Q 1.110,•
ir,�ud¡ntt.Q;-rfltr ) 1)ifncr bt� �rin¡cn
•
r. �a¡�rr.EIt)CÍr er ),
'
r. �IUCUQr.�in �ml�buncr •
P-otrttn unt! 1)omtn. [Jla'ftn. Jaeblente.. f, CI "t....
:;Oic .panb(ul1B fpidt hI cinCIll 5abtodf, la bf� 9l4�e clntr QrOptn .::; llu •
Vorkommende Tanze:1. 8 "nIKh, Qu�gtfü�rt eon .�rt. @tiUidJ unb 8 ':Damfn Dom �antt.2. 8�ho"18�h, ¡jrl. @crn£binl, 3edJtlttt, tnoUfdJQcf, [lllier unb :mlert.B. Ru••18eb, �,rl. �ngdinCl �onrf\, art E)'ubc.ooU. ¡(a9tlfd}ml1�t, Q1l'1tUOf�r9, �U�f,
5d)mibf tlnb �fa�di.4.\ Polka, tJrt Waftcr, 3rt. moab unb ilMQ �Qorn.
.
Ó. 1JDgari.ch. au09tlÜ�lt. Den (ttl �crtl)1l unD t>rrtn �ouqui.
�.fCl.A "1 Ubre _
JOHANN STRAUSS IIEL COMPOSITOR
Johann Strauss fill, anomenat per consens general Johann Strauss II,nasqué a Viena el 25 d'octubre de 1825 com a primogènit de l'aleshoresja conegut compositor de valsos i música lleugera Johann Strauss pare(Johann Strauss I, 1804-1849), un home simpàtic i bon músic de portes enfora, però adust i desagradable a casa. Mai no hi hagué harmoniaentre el fill i el pare, sobretot d'ençà que aquest havia formulat solemnement la prohibició que el seu hereu el seguís en la carrera musical.Mai no va quedar clar si aquesta prohibició l'establia perquè volia estalviar al seu fill els disgusts i dificultats inevitables d'una carrera musical -fins i tot a Viena hi havia qui moria en la misèria, en aquestacarrera- a si ho va fer perquè intuïa en el fill un rival que l'empenyeria cap a l'ombra de l'oblit.El jove Johann Strauss II pagué estudiar música, malgrat tot, mercès ala protecció secreta de la seva mare, i d'un membre de l'orquestra del seupare, J. E. Amon. Hi hagué diverses escenes desagradables quan JohannStrauss I descobrí el seu fill «in fraganti», és a dir, assegut al davantdel «piano prohibit», i el darrer cop, quan el trobà estudiant posturesdavant un mirall amb un violí a les mans li trencà l'instrument pel cap.Intervingué aleshores la mare en defensa del fill i Johann Strauss I,després d'un instant de vacillació, abandonà el domicili familiar perno tornar-hi mai més.Lliure ja de les traves paternes, Johann Strauss II estudià música ambJosef Grechsler, el qual volia de totes passades orientar el seu deixeblecap a un tipus de música més seriosa que no pas la que atreia aquellxiquet, desitjós d'imitar i tal vegada de superar el seu pare precisament en el seu camp. Finalment Grechsler abandonà tota resistència ifins i tot fou ell qui avalà el seu deixeble perquè pogués tocar en públic al capdavant d'una petita orquestra, ja que al moment del seu debut,Johann Strauss II encara era menor d'edat.Tot Viena, a almenys tot el Viena dansant, que el segle XIX era més nombrós encara que l'actual, coneixia Johann Strauss I i havia seguit la sevaevolució des que es va separar del seu amic i collega Josef Lanner (1801-1843). Amb més motiu, doncs, esperava amb expectació veure què fariael seu fill -i involuntari rival- quan es presentés davant del públic.Les opinions s'havien dividit entre els que consideraven intolerable queun fill es llencés d'aquesta manera a segar l'herba sota els peus delseu pare, i els que, sabent les circunstàncies familiars dels Strauss, comprenien el desig del fill d'arribar a desenvolupar la seva pròpia personalitat musical.Johann Strauss II féu tots els possibles per tal de restablir les relacionsfamiliars amb el seu pare abans del debut, i quan tingué la formacióde l'orquestra enllestida li ho féu saber. El pare no respongué a lesseves cartes, i en canvi es preocupà d'assegurar-se que cap dels localsde fama a Viena no l'acceptés. Difícil li fou al jove Strauss trobar local.
Wagner i Johann Strauss
efectivament, però finalment en trobà un que no acceptà les pressionsper seguir el boicot: el Casino Dommayer de Hietzing, als afores de
Viena, on el jove compositor féu el seu debut el 15 d'octubre de 1844
amb un programa variat d'obertures, marxes i valsos.Des del primer dia resultà ben palès que el jove Strauss no trigariaa desbancar el seu pare: els seus valsos, polques, contradanses, quadrilles i les sempre tan apreciades marxes, arrelaven entre el públic i es
devenien, a més, èxits editorials en llurs adaptacions al piano, que les
senyoretes de classe mitjana aprenien als domicilis particulars per fer
ballar després les amistats amb les últimes novetats de la temporada.Durant la Revolució del 1848 els dos Strauss es trobaren encara més
separats pel fet que el pare milità en el bàndol conservador, que feia
costat al vell emperador (Ferran I d'Àustria), mentre el fill formà partdels partidaris de la revolució liberal, que acabà triomfant sobre el
paper, però no gaire en la realitat. Poc després de la revolució, Johann
Strauss I morí d'un collapse, el 25 de setembre de 1849.
Des d'aleshores, la carrera de Johann Strauss II esdevingué meteòrica.
Reforçada la pròpia orquestra amb els músics experts que havien tocat
amb el seu pare, els encàrrecs i els contractes no van parar de ploure-lial damunt. Els estius, els passava al balneari de Pavlovsk, a Rússia,
o es renovaren els llocs d'esplai entre els quals el que ha retingut elrenom ha estat el famós Prater.
E(n,aquests llocs, els mesos que a Viena feia bo d'estar-se a l'aire lliure�e� breus qu� � casa nostra) era freqüent d'ocupar l'estona amb mú
�I,ca, ban�es militars, orquestres de ball, etc., amenitzaven els berenars.
una societat encara no atribulada per les terribles guerres que havIe� de ��u�e al damunt de la capital austríaca ni adelerada per la mecamtzacío círculatòría.En ce.rta manera, el progrés de Johann Strauss II pot comparar-se alque ,tmgu.er.en els balls corejats i les festes estivals que els cors deClave ?rgan,Itzaven pels mateixos anys als Jardins Euterpe de Barcelona.!am?e .aqm, malgrat. la di.ferència d'estil i de manera de fer, s'oferiena� públic peces musicals mtranscendents i es facilitava als habitants
dlun� cIUtat. encar� .obsc�ra i de carrers estrets l'oportunitat de passare s dies festius a I arre lliure en un ambient agradable.
ELS PRIMERS GRANS ÈXITS
P�l 9-ue fa a Johann Strauss II, els decennis dels anys 1850 i 1860 forend exits constants. La seva fama començava a créixer ja també a l'es-
Els tres germans Strauss. Josef, Johann i Eduard
La casa on nasqué Johann Strauss, el 25 d'octubre de 1825
amb actuacions pràcticament diàries; els mesos d'hivern els passava
component i actuant a Viena i a les ciutats properes, sense que man
quessin viatges irnportants, com el que el dugué a triomfar a París
i a diverses ciutats d'Alemanya.
LA MÚSICA DE STRAUSS, EN UNA CIUTAT RENOVADA
L'èxit de la música de Johann Strauss, de les seves peces ballables, es
crites sempre amb una elegància impecable, fou afavorit pels nous cos
tums de la societat de mitjan segle XIX. Les antigues ciutats muralla
des trencaven llurs cinturons de pedra i començaven a expandir-se perles zones limítrofs, incorporant els poblets de la rodalia i urbanitzant
les terres lliures que hi havia en l'endemig. És el mateix procés que
tingué lloc a Barcelona quan s'enderrocaren les muralles (a Barcelona
això succeí el 1854; a Viena, el 1857); als espais lliures la urbanització
primitiva comportà l'aparició d'importants zones de jardins amb teatres
d'estiu (dels quals procedeixen a Barcelona, encara avui dia, el Nove
tats i el Tívoli, a més dels que desaparegueren i que havien servit d'es
plai als barcelonins; sobre tot els mesos d'estiu). A Viena el procés fou
similar, però més grandiós: el recorregut de les muralles es convertí
en el cèlebre passeig circular, elRing, i en els camps propers sorgiren
tranger, com ho prova, per adduir un exemple local, que en la coHecció
dels balls tocats al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el Carnestoltes
de l'any 1855 Ci que fou impresa en un bonic volum en quart) hi figurin ja un parell de valsos de la seva creació. D'aquests primers anys
són també els Valsos Liebeslieder, la cèlebre Trisch-Trasch Polka i els
Valsos de Promoció. Començava el curiós procés pel qual una música
destinada, en principi, al passatemps i al ball, assolia uns nivells d'in
ventiva i de perfecció formal que la feia ascendir a les fronteres de l'a
nomenada música clàssica i obtenia per al vals el timbre de glòria d'ha
ver estat el ritme de dansa més difós i pertinaç en els costums de la
societat europea, superat tal vegada només pel minuet.
Johann Strauss II, desbordat per les múltiples exigències dels contrac
tes que li afluïen constantment, féu entrar gradualment els seus ger
mans Josef i Eduard Strauss en l'activitat familiar. Ambdós germans
dirigien l'orquestra quan ell no hi era i sovint presidien també les giresde concerts i fins i tot les anades al balneari rus, que s'estenguerendurant un període de més de dotze anys consecutius. D'aquesta manera
la «dinastia Strauss» afermava el seu poder en el camp de la música
de dansa, encara que, indubtablement, ni Josef ni Eduard Strauss tenien
la seva personalitat. Josef Strauss morí relativament jove, el 1870 (l'anyque també morí la mare dels músics); Eduard visqué fins entrat el
segle xx i deixà un fill que dugué encara el nom de Johann Strauss
f
,t
Johann Strauss caricatura publicada en "Der Ploh" el 12 de febrer de 1871
Caricatura de Johann Strauss al "Wiener punscl
�tautff&itae{,inber,C»rMuibenvint-ri',
. mctftlOê taftirenktft,�anber burd)irnnt-er,�(l-lt�f�ftt�e firrenber,
J �llubmiil\ergoffenet,.
, �D(bubtr�ffentf,.:.. i tnt r « o: ni JI ., fi.t tur.',
.
-
(III) però que no tingué més que el reflex de la fama de la dinastiaal seu damunt.
L'ACTIVITAT TEATRAL
El 1862 el propi Johann Strauss II s'havia casat amb Henrietta Treffz,una cantant d'òpera que havia assolit un cert renom als escenaris eu
ropeus, però que els havia abandonat a canvi d'una vida domèsticamés tranquiHa. Fou Henrietta, amb el seu coneixement del món de l'espectacle vocal, la principal artífex d'una nova activitat del seu marit:la creació d'operetes que, a l'estil de les d'Offenbach a París, divertissinaquella societat vienesa no sols a les terrasses dels cafès i als jardins,sinó als teatres, en les llargues vesprades dels mesos hivernals. Per convèncer el marit, hagué d'agafar partitures seves d'amagat i fer-les adaptar a textos cantables sota un nom figurat i després dur el seu espòs asentir-ne l'efecte. Johann Strauss reconegué immediatament la seva pròpia música en aquell assaig improvisat i comprengué la sensatesa delsconsells d'Henrietta. El primer intent no resultà especialment reeixit:Indigo i els quaranta lladres, estrenada el 10 de febrer de 1871, però larebuda que li féu el públic fou entusiasta i això l'animà a seguir peraquest camí sense descuidar l'altre.I amb raó, perquè en aquests anys havia començat a estrenar els seustítols més cèlebres: El Danubi Blau, vals corejat escrit el 1866 i ràpidament adaptat a la versió orquestral que ha esdevingut universalmentfamosa; els Bombons de Viena, aquell mateix any; el titulat Vida d'artista, els valsos dels Contes dels Boscs de Viena, Vi, dones i cant i Sangvienesa, per esmentar només els més coneguts de la ingent producciód'aquesta època.El 1872 Johann Strauss II s'embarcà cap als Estats Units, on actuà adiverses ciutats de la costa atlàntica, començant per Boston i acabantper Nova York, on assolí un èxit que hagués pogut perllongar fàcilment entretenint el retorn a Viena durant un parell de mesos més. PeròStrauss s'enyorava i decidí tornar al vell continent sense fer ni una audició més de les disset previstes en el contracte.En tornar es posà novament a treballar en el camp de l'opereta. Elsegon títol, Carnaval de Roma (març de 1873) no sembla haver tingutcap èxit especial, però el 5 d'abril de 1874 arribava a l'escenari DieFledermaus, que havia de convertir-se en la més famosa de les seves
partitures teatrals, encara que alguns crítics trobaren coses a dir en laconstrucció de l'obra i criticaren sobre tot l'episodi dedicat al xampany,adduïnt la crisi econòmica que passava aleshores la capital de l'imperiaustríac, poc adequada per a obres com aquesta, considerades frívolesi poc sòlides.L'obra durà només tres representacions en cartell, però quan arribà a
Berlín assolí un èxit de tan grans dimensions que el judici dels críticsquedà aviat arraconat i el públic s'entusiasmà amb la discutida partitura, que acabaria integrant-se, com a cas gairebé únic en el món de l'opereta, en el repertori normal de molts teatres d'òpera europeus, entreels quals ha figurat també sempre el Liceu.S'ha dit, i amb raó, que amb l'èxit obtingut per Die Fledermaus, Johann Strauss II contribuí a integrar definitivament el vals dins del gènere de l'opereta, en oposició a la fórmula d'Offenbach, basada en elcan-can i la quadrilla. El cert és que l'opereta vienesa estigué des d'aleshores lligada al ritme de vals, que acabaria, curiosament, influintfins i tot, a través de Franz Lehár, en la sarsuela espanyola dels primers anys del segle xx.
arlcatura publicada al "Wiener Punsch"
ELS DARRERS ANYS
El 1878 Johann Strauss restà vidu d'Henrietta, morta sobtadament d'un
atac de cor; el cop fou molt dur per al compositor, que fugí literal
ment cap a Itàlia sense voler ni presenciar l'enterrament. Quan final
ment tornà a Viena no resistí la idea de viure a la seva casa de la Isel
gasse -un palauet- i sinstallà en un cèntric hotel. El temps, però, tot
ho cicatritza, i el compositor acabaria casant-se dos cops més: amb An
gelica Dietrich, amb la qual aviat resultà totalment incompatible, i amb
Adele Deutsch, una dona ja una mica madura que féu tornar les ganes
de viure al compositor.Després d'uns anys en què la seva activitat de compositor havia estat
espasmòdica, ara tornaven a fluir les obres inspirades de la seva ploma:valsos com Veus de primavera i operetes com Una nit a Venècia (1883)i El baró gitano (1885), aquesta darrera estrenada a l'hora que es com
memoraven els quaranta anys d'activitat musical i els seixanta del naixe
ment del compositor. Fou una festa nacional que comportà fins i tot el
guarniment dels carrers de Viena i l'assistència de l'emperador Fran
cesc Josep o una de les representacions.Strauss intentà aleshores la via de la òpera: el resultat fou una obra
mediocre, El cavaller Pasman (estrenada el dia d'Any Nou de 1892) que
no assolí mai arrelar en el repertori.El compositor visqué encara les celebracions del seu setantè aniver
sari i escriví encara algunes operetes. El número d'opus de les seves
peces de dansa s'aproximava al 500. Passava ja llargament dels setanta
anys quan un dia, després de dirigir peces extretes precisament de Die
Fledermaus agafà un refredat que derivà ràpidament en pneumònia i
posà terme a la seva vida, el 3 de juny de 1899.
ROGER ALIER
CONCESIONARIOS
El reloj-brújula.A Ferdinand Alexander Porsche se Ieocurr.ió la idea del producto,IWC aportó las idea�u realización.Ferdinand Alexander Porsche, el diseñadordel Porsche 911, creó el prototipo de este
reloj y lo ofreció para su fabricación en
serie. (A muchos fabricantes de relojes eldesafío técnico les pareda demasiadogrande para que pudieran aceptarlo. ParaIWC, el desafío técnico era demasiadogrande para que pudiera rechazarlo.)Durante el desarrollo del único relojbrújula se nos presentaron algunos huesosduros de roer, pero la obra final es una
golosina técnica.
(Basta sólo con imaginarse que el reloj y la
brújula tienen que funcionar independientemente uno de otro, sin la menor interferenda magnética.)Estaba fuera de duda que para la máquinaultraprecisa ¡WC no podía emplearse elmotor de cuarzo, ya que su mando paso a
paso es engendrado por imanes perrnanentes. Y componentes de acero tuvieronque ceder el paso, en la medida de lo
viable, a materiales paramagnéticos: el rotor
(cuerda automática), hecho con oro de21 quilates, reposa en un rodamiento debaJillas miniatura con 9 rubíes, y este a su
vez se encuentra en una fijación de
membrana especial resistente a los choques.La caja y la pulsera están hechasde una aleación ligera especial, con superficie endurecida. También las piezasexpuestas al desgaste están hechas con
titanio, como, por ejemplo, el cierre de
seguridad, finamente ajustable, de la
pulsera articulada cuyos eslabones son
removibles. Y las pocas veces que no pudoeludirse el uso del acero hemos empleadouna aleación paramagnética de berilio.(La brújula ¡WC es, dicho sea de paso, lamás plana a la redonda [3 mm], su agujaestá asegurada contra choques de ambaspartes y se mueve en cojinetes autolubricantes.)Queda por preguntarse cuál de los aspectosdel reloj-brújula es mejor: ¿la idea a larealización? Na importa, en todo caso
creemos que Ferdinand A. Porsche puedeestar contento con nosotros.
AURELI BISBE JOYEROProvenza. 261 - Barcelona-8
ROSA BISBE ART/DISSENYGanduxer. 20 - Barcelona-21
Diagonal. 482 - Barcelona-6Rambla Cataluña. 17 - Barcelona-7
iwc��&��.�
�/86cf
La natura és l' origen de totes les coses bones.
Ikma Nittinger en el primer paper del príncip Orlovsky
Resum argumental d"'El Rat Penat"
OBERTURA - Aquesta opereta és introduïda per una magnífica i moltextensa obertura, formada per diversos dels temes principals de robra,gairebé tots dansables i de melodia captivadora, que se succeeixen alternant-se i donant a la peça un aspecte molt variat. El ritme de valshi predomina, amb la seva elegància característica, interromput en alguns moments per idees secundàries. Entre aquestes, la més notable ésun tema vagament melanconiós en el qual sentim breument el planyd'un oboè solista. Però l'orquestra no triga a tornar-nos a la músicade dansa que és l'element que predomina en tota la peça.
ACTEI: Una vegada, Eisenstein, el protagonista, es va burlar del seu
amic, Dr. Falke, fent-lo sortir al carrer disfressat de Rat-
Yoghourts, flam, cremes, formatges ...
-aliments frescos i naturals-
a Viena el 5 d'abril de IS74CHI Adolf Friese en una representacióAlfred Schreiber i
.
de tot Viena. Ara Falke es ,vol re-Penat, fet que fou l,a �lOta d l'opereta que veiem. L escenfvenjar, i aquest se;a. e t��a e� dia en què aquest, per un �_inicial és a casa d Else�s em
ha de passar una setm�na a atre motiu que no fa a cas,
t' enamorat de'Rosalmde, espresó, Alfred, un tenor que fitar a uesta absència i ronda laposa d'Eisenstein, pensa �proh busc�r Eisenstein per dur-lo k�casa. Arriba Falke, el qua ve a
ríncep estranger, Orl�vs Iuna brillant festa que celebra un �r rendre-li el pèl-, Elsen-
en realitat una festa preparada p pt fer-hi alguna conques-
-
ix immedi t ment esperan.
bstein accedeix Im:�ne. ia a
f'
l'absència del mant per re reta. Rosalinde decideix apr? Ita: la minyona Adele, que estavaAlfred, i dóna el vespre ll�ur: també a la festa per l,� qual hadesitjant-ho per poder ass�s� Alfred i aquest s ínstalla arebut una invitaci?, �osah� ��;del ma;it. Arriba el directorla casa i es posa fms I tot.
buscar Eisenstein, i confonent-de la presó, Frank, que v,ema a.desmentir-ha per no com-If d ( ue no s atreveix a
,10 amb A re
.qd) l'enduu cap a la presa.prometre Rosalm e se
Cartell d'una represents ci
"Die Fledermaus" a l'òpe
de fora una serenata breu cantada per Alfred, un tenor i mestre de cantque estigué enamorat de la que ara és la muller d'Eisenstein, Rosalinde,i que ronda la casa esperant que l'empresonament temporaT"'del maritli deixi la via lliure. '
Entra en escena la minyona Adele, preocupada, perquè la seva germanaIda li ha dit que hi ha una festa brillantíssima a casa del príncep Orlovsky i que si pot anar-hi la presentarà sota nom fals perquè pugui divertir-s'hi. Precisament Adele ha rebut una invitació per anar-hi, peròel que no sap és que li ha estat enviada pel Dr. Falke, que ha organitzatla festa d'acord amb Orlovsky per burlar-se d'Eisenstein i fer-li pagaraixí l'assumpte del Rat-Penat.Adele comenta tot això en una arieta plena de vocalitzacions i ornamentacions; després es pregunta a si mateixa com conseguirà que li doninpermís per anar aquella nit a la festa i, veient que entra Rosalinde, lamestressa de la casa, es posa a plorar fingint que està molt preocupadaper la malaltia d'una tia seva.
Rosalinde es nega en rodó a donar-li la nit lliure: el marit ha d'ingressar a la presó aquella mateixa nit i la necessitaran per al sopar i perals preparatius. Aquesta escena forma un bonic duo entre Adele i Rosalinde (<<Ach, ich darf»).
El cantant Alexander Girardi, un deis primers protagonistes de "Die Fledermaus"
Caricatura de Strauss a "Der Ploh" 19 de gener de 1879
ACTE I - Saló de la casa de Gabriel Eisenstein.
Cal advertir abans d'explicar l'argument, que el nom de l'opereta, El
Rat-Penat aHudeix a un fet que s'esdevé abans de le� coses. que veur�men escen�: un temps endarrera, el protagonista �lsenstel� v� gas t�runa broma pesada al seu amic, el Dr. Falke, consIstent. a d�r- °b!�r �:amb un pretext al carrer vestit de Rat-Penat, amb motíu un
F lkdisfresses, i fent-lo quedar en ridícul davant de m_ol�a gent. El. Dr. a
d �, 'el seu fur intern decidí de revenjar-se a e
a��e!:���t b�:;;é;er;ere:na altra raó, Eisenstein tingué li? alte�cat i
tou conde�nat per Ía justícia a passar cinc dies a la pr�sso, pero un.�intervenció inadequada del �euh defenbsfr �u ar.g�;��:�í �:�:�;s v;�rdies Com que es un ciutadà anara e, om l,.os�r en ordre els seus afers abans d'ingressar a l� ?re�o: en e� momen�que s'alça el teló falten poques hores per a la mitja-nit del dia en qu
ha de presentar-s'hi.. , de la casa d'Eisenstein. Sentim desEn començar l'opereta, velem el salo
Entra ara el tenor Alfred cantant, sense musica (e Taubchen») i Rosa
linde se sent molt incòmoda davant la situació creada: Adele encara és
per allí i el marit és a punt de tornar. Finalment assoleix que Alfredse'n vagi però és massa tard: Alfred es troba amb Eisenstein que arribai torna amb ell, en un diàleg animat. Es desenvolupa aleshores un trio
entre Rosalinde, Alfred i Eisenstein.
Quan Alfred se'n va, Eisenstein es posa sentimental i declara que vol
sopar aquella última nit de llibertat amb la seva esposa. Però poc des
prés arriba el Dr. Falke, que ve a invitar Eisenstein a la festa. Mentre
Rosalinde desapareix per anar a veure si el sopar està llest, Falke pro
posa a Eisenstein d'aprofitar les darreres hores de llibertat anant a lafesta d'Orlovsky, i Eisenstein, animat davant la perspectiva d'alguna con
questa, decideix de fer-li cas. Aquesta escena es desenvolupa en forma
de duo (s Komm mit mir zum Souper») en tres parts; durant la segona
part, Falke proposa a Eisenstein que es presenti a la festa amb el nom
fals de «Marquès Renard».Acabat el duo, Rosalinde torna i observa amb sorpresa que el seu marit
es disposa a marxar a la presó i sense sopar amb ella. Eisenstein dissi
mula i li diu, a més, que en senyal de protesta per l'empresonamentpensa anar a la presó vestit de frac. Rosalinde, una mica sorpresa, re
flexionar .ara es quedarà sola a casa i podrà rebre tranquil·lament el
seu antic amant Alfred. No per a res, sinó simplement per dir-li quedeixi de presentar-se a la casa inopinadament, però amb tot decideix queserà millor rebre'l sense testimonis i per aquest motiu crida Adele i
li diu que podrà anar a veure la seva tia malalta, perquè ha decidit do
nar-li permís per aquella nit. Adele queda contentíssima i es disposa a'triar el millor vestit de la seva senyora per anar a la festa així que
aquesta no vigili.Es desenvolupa ara un magnífic quartet en el qual sentirem un dels te
mes de l'obertura, el penúltim, amb el seu ritme lent i després accele
rat, que apareix quatre vegades fins que finalment Eisenstein i Falke
se'n van, i Adele desapareix per arreglar-se.Rosalinde es queda sola, però tot seguit arriba Alfred. Rosalinde li de
mana que se'n vagi, però ell refusa: li proposa de passar la nit cantant
i bevent, iniciant el número següent (e Trinken. Liebchen» ) que és un
duo en el qual triga molt a intervenir la segona veu, la de Rosalinde,
quan ja ha aparegut sencer el tema principal, un dolcíssim vals molt
atractiu.Alfred ja s'ha installat a la casa i fins i tot s'ha posat la bata d'Eisen
stein, ja que no desisteix de passar tota la vetllada amb Rosalinde.
Però de cop se senten veus i arriba el director de la presó, que venia
personalment a cercar Eisenstein per començar els seus vuit dies de
càstig. Com que no coneix personalment Eisenstein, el director de la
presó pren Alfred per aquest, i ni ell ni Rosalinde, per por a l'escàndol,no s'atreveixen a desmentir-ho. D'aquesta manera Alfred és obligat a
anar a la presó. L'escena s'esdevé en la forma d'un trio, iniciat per
Rosalinde amb una polka (e Mein Herr») que després deriva cap a un
elegantíssim i molt conegut vals per al trio de personatges, tema que
apareix quatre cops.Alfred aprofita la situació per demanar petó darrera petó a la seva su
posada esposa, sota la mirada complaent del director de la presó, i fi
nalment se'n va amb ell a complir la condemna del marit.
, , .\ ,I I�: I �
. \
: ,,
, ',.:!:
. �'�. it:. t."
-
,
I· '. '1,,: .' I t I
.
.:',T;,�I;� tll� l;ij�III'/I�<-.. ·.·t�·JI , J
\ '1 '/ '!¡-i¡ j: I I • \ I '
\ �, ; I '
I, '. ! 1
'\, \.,',,\\�'\, .
.
"')
,IrÒ,
.j.: ,I"
t, : .'1 Ilt\
"'\. \
"FJedermaus", caricatura pu12 d'abril de 1874 a "Die
ACTE II: Se celebra la festa del príncep Orlovsky: Adele hi és present, vestida amb la millor roba de la seva mestressa. El príncep canta lloant els costums del seu país, que són que tothom
faci el que vulgui. Falke per burlar-se d'Eisenstein, li presenta Adele, que aquest reconeix com la seva minyona, però lanoia es burla d'ell en públic. Arriben a la festa Frank, direc
tor de la presó, i una desconeguda dama hongaresa (Rosalinde disfressada, una altra burla de Falke) i Eisenstein, sense
reconèixer-la, li fa la cort; ella li pren un rellotge que servirà
de prova de la seva infidelitat. El Xampany és proclamat rei
de la festa. Molt begut, Eisenstein es posa finalment camí
de la presó.
Al jardí del palau del Príncep Orlovsky el cor canta alegrement la joiaque sent davant l'esplèndida festa que s'hi està fent. Passen Adele i la
seva germana Ida; aquesta diu a Adele que la presentarà al príncepsota el nom d'Olga, coneguda actriu teatral. Arriba Eisenstein sota el
nom fals de Marquès Renard i és presentat a Orlovsky. Aquest canta
(generaknent el paper és interpretat per una mezzo-soprano, perquèse suposa que el príncep és un adolescent) explicant que li agrada man
tenir a Viena els costums del seu país natal, i que poden resumir-se
en deixar que tothom faci allò que més li plagui. L'ària té un aspectelleugerament exòtic i inclou la frase francesa «Chacun à son gout» amb
la qual el príncep subratlla aquesta idea de la llibertat per a tots.
Falke comenta amb Orlovsky que ara comencen les burles a Eisenstein
que li havien preparat: la primera consisteix en presentar-li a la seva
pròpia minyona Adele com a actriu Olga. Eisenstein es queda visible
ment sorprès i vol increpar l'atrevida serventa, però aquesta li fa una
escena amb un vals (e So sehn Sie die Figur») i tots els assistents a la
festa es posen a favor d'ella, amb la qual cosa Eisenstein queda en
ridícul.Mentrestant ha arribat a la festa el director de la presó, Frank, el quales presenta sota el nom de Chevalier Chagrin. Aviat entaula un diàlegamb Eisenstein i ambdós parlen amigablement sense saber l'un quiés l'altre.Falke ha preparat el número següent: a la festa ha aparegut ara una
dama hongaresa molt espectacular (i que no és altra que Rosalinde dis
fressada). La estranya dama sedueix tot seguit Eisenstein i . aquest hi
queda fascinat fins al punt que no s'adona que ella li pren un valuós
rellotge de butxaca després d'haver cantat unes elegantíssimes czardes,de caire enyoradís (vKlange der Heimat»). Després d'aquesta extensa
escena arriba el clímax de la festa, durant el qual el xampany és proclamat rei de tots els vins (Xampany Primer, rei) mentre els invitats,
que comencen a manifestar signes d'etilisme, creen una momentània
«Unió de germans i germanes» i confraternitzen besant-se abundosa
ment, mentre sentim un dels valsos de l'obertura, ple d'empenta i
brillantor.Eisenstein ha begut considerablement i vol ara de totes passades arran
car la màscara de la suposada comtessa hongaresa, però Falke ho evita
fent tocar les sis del matí amb una campana: Eisenstein ha de marxar
cap a la presó i ho fa lentament, amb la passa insegura, i acompanyat
Gundula Janowitz (Rosalinda) i Eberhard Wachter (Eisenstein)
en una representació de:"Die Fledermaus" de l'any 1972
pel director, Frank, que també va begut no sap perquè l'altre fa el
S((U mateix camí.
ACTE III: El director de la presó, Frank, arriba a aquesta encara
enterbolit pel xampany que ha begut en excés, i el seu ajudant Frosch l'ha de despertar perquè li signi un informe.Arriba Adele que vol que Frank li pagui estudis d'art dra
màtic, com aquest li havia promès enmig dels vapors etílics.
Quan Eisenstein es presenta a la presó per ingressar, Frank
creu trobar-se encara begut: ja hi ha un Eisenstein a la presó! Eisenstein va a mirar-ho i veu el seu antic rival Alfred
i se sospita alguna infidelitat d'ell amb Rosalinde; es presenta com a advocat defensor i fa que ho confessi tot. Però
quan Eisenstein vol començar a despotricar, Rosalinde li
ensenya el rellotge que ella mateixa li va prendre com a dama hongaresa i Eisenstein ha de callar. Tots els invitats a
la festa vénen a la presó i la burla del Dr. Falke queda ex
plicada. Eisenstein s'abraça amb Rosalinde i tot acaba bé.
L'escena se situa ara a la presó. Arriba el director, Frank, molt begut,mentre sentim una reminiscència del vals de la festa i les puntualitzacions còmiques del fagot. Frank s'acosta a una font i beu aigua, peròla troba horrible. Finalment s'adorm al damunt d'un diari. El seu ajudant Frosch el desperta per fer-lo signar un informe. En aquell mo
ment arriba Adele: a la festa, i en ple entusiasme alcohòlic, Frank li
havia promès ajudar-la en la seva carrera teatral pagant-li uns estudis.
Arriba també Rosalinde a visitar Alfred, el qual se sent molt desgraciati vol contractar els serveis d'un advocat, el Dr. Blind, perquè el treguide la presó.Mentrestant Eisenstein, que ha anat recobrant parcialment la sobrie
tat, es presenta per ingressar a la presó: molt sorprès en veure al seu
davant el seu company d'embriaguesa, Frank, al qual ell coneix pel nom
de Chevalier Chagrin, mentre aquest el coneix a ell pel de Marquès Re
nard. Quan Eisenstein reclama que el tanquin, Frank s'hi nega: Eisens
tein, li diu, ja fa hores que jeu a la presó. Eisenstein s'enfurisma i més
encara quan sospita que Alfred és allí per alguna raó relacionada amb
la seva esposa. Aleshores Eisenstein es disfressa d'advocat i es pre
senta com si fos el Dr. Blind a rescatar Alfred, i amb aquesta excusa
li va treient la informació sobre tot el que va passar el dia abans. Quan
Alfred ho confessa, Eisenstein, irritat, esclata furiós, però Rosalinde,
que ha estat present a l'escena el calma ràpidament mostrant-li el re
llotge que li va prendre quan anava disfressada de comtessa hongaresa: també Eisenstein té infidelitats a amagar.Arriben ara tots els convidats a la festa d'Orlovsky amb aquest i el Dr.
Falke: aquest explica que tot havia estat organitzat per punir Eisenstein, però ara ja tot quedarà perdonat i oblidat. Eisenstein s'abraçaamb Rosalinde; Orlovsky pagarà els estudis d'Adele i Frank i el seu ajudant Frosch podran continuar llur vida tranquiHa com a funcionaris
de la presó. Entre l'alegria general cau el teló després que tots han do
nat la culpa del que ha passat al xampany mentre passen per l'orquestra diferents temes dels que hem sentit durant tota l'opereta.
ROGER ALIER
A los �O años su Hiel necesitaalgo mas que gran(Jes promesas
Este es un momento importante en
su vida. Ha ganado en madurez y
serenidad, se ha vuelto usted más
exigente. Y también su piel se ha
vuelto más exigente.Por eso, ahora necesita una atención
muy especial y un cuidado
intensivo.J
(Si no la cuida, su piel perderá su
I elasticidad y frescura, debido a la
natural disminución de su capacidadpara regenerarse. Es el momento de
.
pensar en la Línea Suractif de
Lancaster. Un tratamiento que no es
sólo una gran promesa, sino el
SURACTIFTRAITEMENT
DEJOURACTIVE DAYTREATMENT
L I :\ E A S t. R A e T I F
resultado de más de 20 años de
investigación en el desarrollo de la
eficacia de un agente activo, único
en cosmética: el retinol hidrosoluble.
Eminentes derma tólogos han
controlado las pruebas clínicas yhan comprobado su poder paraes tirnular la regeneración de la
epidermis.Para que usted pueda prestar una
atención especial a las necesidades
específicas de su piel, la Línea
Suractif presenta tres niveles de
tratamiento: cuidados básicos,cuidados especiales y cuidados
intensivos. No puede usted obtener
mejores resultados. Ni debe aceptarmenos.
LANCAST[�.
Un saló de ball a Viena
Discografia d'''El Rat-Penat"La present discografia només ofereix les versions comercials íntegres.A continuació són citats els intèrprets més importants, l'orquestra i eldirector, així com l'any aproximat de l'enregistrament.DECCA DPA 585/86
Hilde Gueden, Wilma Lipp, Julius Patzak, Alfred Poell. Cor iOrquestra Filharmònica de Viena. Dir.: Clemens Krauss. 1950
CBS 78245 (2)Ljuba Wellitsch, Lily Pons, Charles Kullmann, Richard Tucker.Cor i Orquestra del Metropolitan Opera House de Nova York. Dir.:Eugene Ormandy. 1950
LA VEU DEL SEU AMO 408/9 LALPElisabeth Schwarzkopf, Nicolai Gedda, Helmunt Krebs, RitaStreich. Cor i Orquestra Filharmònica de Berlín. Dir.: Herbertvon Karajan. 1955
DECCA 6016 SXL (actualment DECCA 6115 SXL)Hilde Gueden, Erika Koth, Waldemar Kmentt, Giuseppe Zampieri.Cor de l'Òpera de Viena. Orquestra Filharmònica de Viena. Dir.:Herbert von Karajan. 1962
RCA 26.35058 DPAnneliese Rothenberger, Adele Lepigh, Rise Stevens, Sándor Konya. Orquestra de l'Òpera de l'Estat de Viena. Dir.: Oscar Danon.1963
Medalla conmemorativa del naixement de Johann Strauss
EMI 165-29300Anneliese Rothenbenger, Nicolai Gedda, Walter Berry, Brigitte Fas
sbaender, Dietrich Fischer-Dieskau. Cor de l'Òpera Popular de
Viena. Orquestra Simfònica de Viena. Dir.: Willy Boskovsky. 1973
DECCA SET 540-1Gundula Janowitz, Waldemar Kmentt, Renate Holm, Eberhard
Wachter. Orquestra de l'Òpera de Viena. Dir.: Karl Bohm. 1975
DEUTSCHE GRAMMOPHON 2537040
Hermann Prey, Rene Kalla, Julia Varady, Bernd Weikl. Orquestrade l'Òpera de .I'Estat de Baviera. Dir.: Carlos Kleiber. 1976
EURODISC 2 EUR
Renate Holm, Wilma Lipp, Walter Berry. Cor de l'Òpera de Viena.
Orquestra Simfònica de Viena. Dir.: Robert Stolz. 1979 (enregistrament d'una representació pels volts del 1954).