PLA ESTRATÈGIC
DE SANT POL DE MAR
ÍNDEX 1. Presentació. 2. Introducció. 3. Imatge de Sant Pol de Mar. 4. Organigrama del Pla Estratègic de Sant Pol de Mar. 5. Anàlisi de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats. 6. Objectiu general del Pla. Línies estratègiques. 7. Fitxes descriptives de les accions estratègiques. 8. Sistema d’avaluació del Pla Estratègic de Sant Pol de Mar.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 1
1. PRESENTACIÓ
El municipi de Sant Pol de Mar es troba immers en un procés d’intensa transformació i
dinamisme, tant en el terreny de l’urbanisme, com de la cultura, la promoció econòmica, la
participació ciutadana o la cohesió social.
No endebades, un del projectes de l’equip de govern que es va plantejar a l’inici de la
legislatura era el d’obrir a la ciutadania la possibilitat de reflexionar sobre el futur que
desitgem per la nostra vila.
L’instrument que ens ha permès dur a terme aquesta reflexió és el Pla Estratègic de Sant Pol
de Mar, que ens ha portat a esbossar un futur il·lusionant pel poble.
El Pla Estratègic de Sant Pol de Mar que teniu a les mans és la “carta de navegació” que ens
ha de guiar, al propi Ajuntament però també al teixit econòmic i cívic i a la ciutadania en
general, cap a “bon port”; cap a un port de desenvolupament econòmic, de dinamisme social
i cultural, d’igualtat d’oportunitats, de serveis a les persones i de respecte a l’entorn urbà i
natural.
No voldria cloure aquestes paraules sense fer sentir el meu sincer agraïment cap a les
persones i entitats que han participat en l’elaboració del Pla Estratègic de Sant Pol de Mar.
En són els protagonistes. Sense el seu entusiasme i voluntat de servei mai no hauríem estat
capaços d’imaginar un esdevenidor tan ple d’oportunitats com que el que avui se’ns planteja.
Ja sabem el poble que volem. Ara toca treballar plegats per fer-lo possible.
L’Alcalde
Manuel Mombiela i Simón
Pla Estratègic de San Pol de Mar 2
2. INTRODUCCIÓ
La planificació estratègica territorial és un procés encaminat a concebre el futur desitjat per a
un territori, i els mitjans realistes necessaris per a assolir-ho. En aquest sentit, doncs, el Pla
Estratègic de Sant Pol de Mar és el procés de definició col·lectiva de quin és el municipi que
es desitja per la propera dècada. Durant els mesos en què els diferents estaments de debat
del Pla Estratègic han estat treballant, i fins avui, s’han traçat les línies mestres d’allò que els
actors implicats –administracions públiques, entitats cíviques, teixit econòmic o ciutadanes i
ciutadans de forma particular- hauran de realitzar per aproximar Sant Pol de Mar a l’ideal
esbossat en el propi Pla.
Per part de l’Ajuntament, la importància de la realització del Pla Estratègic rau en que aquest
permet dotar l’actuació municipal d’un sentit de globalitat i que situa l’ajuntament en una
posició de govern local entesa en sentit ampli, superant la pura gestió de les competències
assignades. El Pla Estratègic és una eina que permet al municipi anticipar-se las problemes i
aprofitar les oportunitats, implicant de passada els agents econòmics i socials en el model de
poble desitjat. El Pla Estratègic suposa, a més, una eina poderosa per a la projecció exterior
del municipi i per a millorar-ne l’atractiu (és una eina de l’anomenat city-marketing).
Per a la realització del Pla Estratègic de Sant Pol de Mar s’han seguit les següents fases:
1. Organització del procés. Es constituí el Plenari del Pla Estratègic, amb la participació
de tots els agents participants dels debats, que ha exercit el paper de màxim òrgan
del Pla; responsable de la seva aprovació definitiva. Es fixà un calendari de reunions
amb les temàtiques a debatre en cadascuna d’elles. Aquest mateix calendari fou
aprofundit en la primera reunió de cadascuna de les comissions, bé sigui la Comissió
Executiva, bé les Comissions Sectorials: Econòmica i Social, de Territori, i de Serveis
Personals i Qualitat de Vida.
2. Diagnosi endògena i exògena. Les primeres sessions de les Comissions Sectorials
treballaren en la realització d’un anàlisi DAFO de les matèries que se’ls havien
assignat. Els anàlisis DAFO (les inicials de Debilitats-Amenaces-Fortaleses-
Oportunitats) són instruments per fixar la relació de característiques positives i
negatives que afecten el municipi, com a característiques endògenes al propi
municipi de caràcter positiu i negatiu (fortaleses i debilitats), o com a
característiques de l’entorn que afecta al municipi (oportunitats i amenaces).
3. Definició d’objectius i formulació i selecció d’estratègies. Bona part del mesos de
treball s’han dedicat a, partint dels anàlisis DAFO, realitzar, discutir i consensuar, en
el marc de les diferents Comissions Sectorials, aquelles actuacions estratègiques que
s’ha considerat que calia engegar al municipi per avançar en la línia desitjada.
4. Redacció i revisió tècnica del Pla Estratègic. Amb tota la informació recollida s’ha
redactat el document del Pla Estratègic, el recull dels treballs realitzats i la guia
Pla Estratègic de San Pol de Mar 3
d’actuacions que servirà de guia els propers anys. Aquesta fase finalitza amb
l’aprovació del document del Pla Estratègic de Sant Pol de Mar per part del Plenari.
5. Avaluació. Un cop aprovat el Pla Estratègic caldrà dur-lo a la pràctica i caldrà
realitzar-ne un seguiment de la seva aplicació. Aquesta feina correspondrà a la
Comissió Executiva i al Plenari del Pla Estratègic, que es reuniran periòdicament per
comprovar els progressos realitzats.
Com es pot comprovar, doncs, el Pla Estratègic de Sant Pol de Mar és una eina de treball
realitzada a partir del conscens entre tots els sectors del municipi implicats, i que guiarà el
desenvolupament futur del poble, essent objecte de seguiment i modificació per adequar-lo
permanentment a la nova realitat.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 4
3. IMATGE DE SANT POL DE MAR
Situació i poblament
El terme municipal de Sant Pol de Mar, amb una superfície de 7,51 Km², es troba a la costa,
entre els termes municipals de Canet de Mar i de Calella, a la vall baixa i a la desembocadura
de la riera de Vallalta, també anomenada riera de Sant Pol. Aquesta riera, abans de
desguassar a la banda de ponent del nucli principal de població, es passeja pels termes
d’Arenys de Munt, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta.
El territori és molt accidentat, format pel conjunt de turons granítics que conformen els
contraforts del massís del Montnegre que arriben al litoral, i es torna més planer en el
recorregut final de la riera, el que conforma un sistema de platges amb sorra granulada.
El nucli principal, la vila de Sant Pol pròpiament, amb una ocupació compacte del territori,
s’estén per la costa entre la desembocadura de la riera de Sant Pol i les vessants del Turó de
Sant Pau coronat per l’església de l’antic Monestir de Sant Pol del Maresme, al voltant del
qual va créixer el nucli de població, sobretot a partir del segle XV. De tota manera al
municipi, com en molts d’altres de la comarca, també han proliferat els nuclis disseminats de
població formats per les urbanitzacions residencials (Farell Park, Roques Blanques, Jardins de
Sant Pol, Sant Pol 2000, Can Balmanya, , Els Garrofers, El Casarell, Urbapol, La Marina, La
Rajoleria i Can Pou).
Població
Durant el segle XVIII la població del municipi experimentà un notable increment, seguint la
tendència de tota la comarca, i arribà al seu màxim a les darreries del segle XIX (1500 hab.),
moment en què, l’èxode rural degut a la crisi de la vinya, feu disminuir la població fins als
1249 hab. el 1900. A partit d’aquest moment però, i afavorit per l’activitat turística, el
creixement de la població ha estat continuat, si bé no han estat creixements tan acusats com
en d’altres indrets de la costa.
En els últims anys, aquest tendència s’ha mantingut, i la població empadronada a Sant Pol
de Mar no ha parat de créixer, si bé, el ritme de creixement s’ha anat alentint al llarg dels
anys.
Aquest creixement també queda reflectit en la densitat de població del municipi, la qual ha
passat dels 422 hab/ Km² l’any 1998 als 594 hab/ Km² del 2004.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 5
Evolució de la població, 1998-2004Sant Pol de Mar
0500
1.0001.5002.0002.5003.0003.5004.0004.5005.000
1998 1999 2000 2001 2002 2003 20040%1%2%3%4%5%6%7%8%9%
Població Variació anual
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat T.2 Evolució de la densitat de població. Sant Pol 1998-2004
Període Densitat depoblació km²
1998 422 1999 454 2000 479 2001 509 2002 537 2003 569 2004 594 Font: Idescat. Padró continu (data referència 1 gener 2004)
Pel que fa l’estructura de la població, Sant Pol de Mar tenia en data 1 de gener de 2004,
segons el padró continu d’habitants, un total de 4.464 habitants, dels quals 2.283 (51,14%)
eren homes i 2.181 (48,86%) dones, el que vol dir que existeix l’equilibri demogràfic entre
tots dos sexes.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 6
Piràmide d'edats. Sant Pol 2004
-6,00% -4,00% -2,00% 0,00% 2,00% 4,00% 6,00%
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
DonesHomes
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat Considerant els grups d’edat, la població de Sant Pol de Mar presenta un perfil relativament
jove. I tenint en compte l’evolució a la baixa de l’edat mitjana de la població a partir de l’any
2000, es preveu una tendència cap a un cert rejoveniment de la població. Aquest fet pot
corroborar-se amb el continu descens de l’índex d’envelliment que actualment està en el
13,62%.
A més, cal considerar també que l’increment d’intensitat en el nombre de naixements i, com
a conseqüència, l’increment de la taxa de natalitat, també hi influeixen. Respecte aquesta
última taxa, la qual se situava el 2003 en l’11,44, és a dir, 11 naixements per cada 1000
habitants del municipi, hem de dir que és una mica superior a la taxa registrada pel conjunt
de Catalunya, la qual se situa en l’11,10 nadons per mil habitants.
El creixement de la població pot donar-se o bé pel moviment natural de la població
(naixements- defuncions), o bé pel moviment migratori, és a dir, per les altes i baixes de
residència.
Pel que fa la immigració exterior, segons les dades més recents, a Sant Pol de Mar el 9,5%
de la població que hi té fixada la residència és de nacionalitat estrangera. La major part
d’aquesta població prové del continent sud-americà (36%), de l’Àfrica (21%) i d’altres països
de la Unió Europea (20%). El menys representats són els que provenen de l’Àsia i Oceania
(2%).
Pla Estratègic de San Pol de Mar 7
Població estrangera per continents
Àfrica21%Amèrica del
Nord i Central11%
Amèrica del Sud36%
Àsia i Oceania2%
Resta d'europa10%
Resta UE20%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat. Activitat empresarial
Històricament, l’agricultura i la pesca han estat les activitats principals tradicionals
desenvolupades a Sant Pol de Mar, si bé, actualment, l’1% de l’activitat desenvolupada al
municipi és del sector primari.
Actualment, l’economia del poble està totalment terciaritzada; el primer trimestre d’enguany,
un 73% de les empreses es dediquen a activitats del sector dels serveis, i ocupen un 60%
d’assalariats.
Les activitats econòmiques que més destaquen són l’hostaleria (hotels, càmpings, altres
hostatgeries, restaurants, establiments de begudes) i el comerç a l’engròs (de matèries
primeres agràries i animals vius, productes alimentaris, begudes, tabac, etc...) amb un
percentatge d’empreses del 13,84% i 10,06% respectivament, i un 12,73% i 12,86%
d’assalariats, respectivament.
Cal comentar que el nucli de Sant Pol és una de les poblacions del Maresme amb una tradició
turística i d’estiueig més antiga i selecta. Als anys 20 del segle passat Sant Pol fou una platja
de moda que acollí artistes escriptors, músics, pintor i polítics, i famílies benestants de
Barcelona. Als anys 60 però, aquesta activitat féu un gir molt important amb l’arribada del
turisme de masses; construcció d’hotels, càmpings, habitatges de segona residència i, més
actualment, proliferació d’urbanitzacions.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 8
Empreses per sector econòmic, 1r trimestre 2005
Agricultura1%
Indústria 13%
Construcció13%
Serveis73%
Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS. És important destacar el caràcter de les empreses del municipi. Lluny de les grans
multinacionals, les empreses registrades al municipi es caracteritzen per la seva reduïda
dimensió; més del 89% de les empreses són microempreses, és a dir, negocis que ocupen a
menys de 10 assalariats, un 9,43% són petites, i un 1,26% d’aquestes són empreses
mitjanes (més de 50 treballadors).
Empreses per trams d'assalariats, 1r T 2005
Trams d'assalariats Empreses Assalariats % empreses % assalariats
d'1 a 5 129 241 81,13% 29,79% de 6 a 10 13 102 8,18% 12,61% d'11 a 25 10 175 6,29% 21,63% de 26 a 30 2 57 1,26% 7,05% de 31 a 50 3 121 1,89% 14,96% de 51 a 100 2 113 1,26% 13,97% TOTAL 159 809 100,00% 100,00% Font: INSS També cal dir que el municipi compta amb un bon nombre de persones afiliades al règim
especial de treballadors autònoms; segons les últimes dades disponibles, corresponents al
quart trimestre de l’any anterior, a Sant Pol de Mar hi constaven 399 persones com a
treballadores autònomes. (cal tenir en compte que aquests treballadors autònoms no estan
comptabilitzats en les dades d’activitat econòmica anteriors).
Mercat de treball
Pel que fa el mercat de treball, aquests darrers anys Sant Pol ha registrat uns valors de l’atur
inferiors als registrats pel conjunt del Maresme i la província de Barcelona. El valor per l’any
2004 va ser del 5,20% de la població activa del Cens del 2001 pel municipi de Sant Pol, del
7,19% pel conjunt de la comarca del Maresme, i del 6,83% per la província de Barcelona. És
Pla Estratègic de San Pol de Mar 9
cert però, que el comportament de l’atur a Sant Pol ha seguit la mateixa evolució alcista dels
valors d’atur que han registrat tant la comarca com la província.
Evolució anual taxa d'atur
0,00%
1,00%
2,00%
3,00%
4,00%
5,00%
6,00%
7,00%
8,00%
2000 2001 2002 2003 2004
Sant Pol El Maresme Província Bcn
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Diputació de Barcelona La principal característica de l’atur del municipi és la seva estacionalitat, el que comporta
fluctuacions notables d’aquest depenent de la temporada.
Com hem vist, a Sant Pol l’activitat turística és rellevant, activitat que es caracteritza, com
en la major part dels municipis costaners i turístics de Catalunya, per la seva estacionalitat.
Aquesta estacionalitat fa que la major part de l’activitat de l’any es concentri en els mesos
d’estius, mesos en què l’atur del municipi presenta valors de l’atur més baixos, els quals
tornen a incrementar-se un cop finalitzada la temporada.
Aquesta estacionalitat també queda reflectida en l’atur per sectors d’activitat; el sector dels
serveis registra les majors fluctuacions en l’atur al llarg de l’any, mentre que la resta de
sectors són bastant estables. Altra vegada, les majors fluctuacions cap a l’alça coincideixen
amb els mesos de la baixa temporada del subsector turístic.
Pel que fa el gènere dels desocupats, generalment són les dones els que més efectius
desocupats registren, tal i com també es dóna a nivell comarcal i català, i també les que
presenten les taxes d’atur més elevades.
És cert però, que tant homes com dones presenten, normalment, els valors més baixos
d’atur durant el tercer trimestre de l’any, i el més elevat durant el quart. És a dir, quan hi ha
feina n’hi ha per ambdós sexes, però quan va cap a la baixa les més perjudicades són les
dones.
Destaquem però que aquest darrer any 2004, les dones han registrat menys atur durant el
segon trimestre de l’any, mentre que el tercer i quart l’han incrementat. Els homes han
seguit registrant el menor valor durant el tercer trimestre de l’any.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 10
Habitatge
Segons les últimes dades disponibles, les quals corresponen al Cens de Població i Habitatge
del 2001, a Sant Pol de Mar s’hi comptabilitzaven 3436 habitatges, dels quals 3435 eren
habitatges familiars i 1 habitatge col·lectiu.
Pel que fa els habitatges familiars, un 44% (1.506) eren habitatges principals i un 56%
(1.929) eren no principals. D’aquests, els habitatges de segona residència representaven el
39% sobre el total del municipi, el que posa de manifest el seu caràcter de municipi
d’estiueig.
Percentatge d'habitatges familiars. Any 2001
Secundari39%
Buits17%
Principal44%
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Dpt. De Medi Ambient i Habitatge Pel que fa la tipologia d’edificació, les dades mostren que els edificis que més destaquen són
aquells que aixopluguen només un habitatge, és a dir, els habitatges unifamiliars.
Dels 1.536 edificis registrats al Cens del 2001, el 73% eren edificis d’un habitatge, un 7%
eren edificis amb entre 5 i 9 habitatges, i un altre 6% eren edificis amb 2 habitatges.
Cal tenir molt present que aquest tipus d’edificació acostuma a ser dispersa i, per tant, a fer
un ús extensiu del territori, i el que tot això significa, sobretot per a municipis relativament
petits pel que fa als recursos però mitjans o grans en extensió.
Edificis segons nombre d’habitatges. 2001
TOTAL 0 1 2 3 4 5 a 9 10 a 19 20 a 39 40 o més
1536 81 1123 88 52 30 105 38 14 5 Font: Cens 2001 Pel que fa l’alçada dels edificis, un 43% tenen dues plantes, un 26% en disposa d’una, i un
20% de les edificacions tenen 3 plantes. És a dir, a Sant Pol de Mar hi destaquen les
edificacions baixes molt característiques de les cases unifamiliars que, com ja hem dit, són
les més nombroses del municipi.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 11
Edificis segons plantes sobre rasant. 2001
TOTAL 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 o més 1536 404 667 304 97 43 12 5 3 1 0
Font: Cens 2001 Una altra dada interessant pel que fa els habitatges és l’any de construcció de l’edifici;
d’aquesta manera podem saber si el municipi disposa d’un parc d’habitatges relativament
jove o no.
Pel que fa els habitatges principals, fins a l’any 2001, la major part d’aquests, un 29%,
s’havien construït en l’última dècada (1991-2001).
Habitatges principals en edificis destinats principalment a habitatge segons any de construcció de l'edifici. Any 2001
TOTAL Abans de1900 1900-1920 1921-1940 1941-1950 1951-1960 1961-1970 1971-19801981-19901991-2001
1504 107 19 38 35 90 172 359 254 430 Font: Cens 2001 Destaca el fet que el 37% dels habitatges censats com a secundaris van construir-se a la
dècada dels 1971-1980. En l’ultima dècada (1991-2001) van construir-se 216 habitatges
secundaris el que suposa el 16% de la totalitat registrada.
Habitatges secundaris en edificis destinats principalment a habitage segons any de construcció de l'edifici. Any 2001.
TOTAL Abans de1900
1900-1920 1921-19401941-1950
1951-1960 1961-1970
1971-1980
1981-1990
1991-2001
1353 78 21 15 97 52 173 503 198 216 Font: Cens 2001
Nombre d'habitatges iniciats (obra nova) (2001-2004)
020406080
100120140160180
2001 2002 2003 2004
Pla Estratègic de San Pol de Mar 12
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Dpt. de Medi Ambient i Habitatge Les últimes dades disponibles mostren que, actualment, la construcció d’habitatges no
s’atura, si bé ha anat disminuint molt respecte de l’any 2001, tal i com mostra el gràfic
d’evolució d’habitatges iniciats; el 2001 van iniciar-se un total de 155 habitatges, mentre que
el 2004 només van iniciar-se 42.
Pel que fa les dades d’habitatges acabats van en relació als iniciats; com menys habitatges
iniciats menys d’acabats. Si bé, el descens no és tan clar com en el d’iniciats, ja que les
obres de construcció poden allargar-se més o menys en el temps.
Nombre d'habitatges acabats (obra nova) (2001-2004)
0102030405060708090
2001 2002 2003 2004
Pla Estratègic de San Pol de Mar 13
Altres taules i gràfics
Evolució de la població. Sant Pol 1998-2004
Període Homes Dones Total Variació anual %
1998 1.623 1.547 3.170
1999 1.753 1.660 3.413 7,67%
2000 1.863 1.731 3.594 5,30%
2001 1.965 1.856 3.821 6,31%
2002 2.054 1.981 4.035 5,60%
2003 2.182 2.094 4.276 5,97%
2004 2.283 2.181 4.464 4,40%
Font: Idescat. Padró continu (data de referència 1 de gener del 2004)
Evolució de l'edat mitjana. Sant Pol 1998-2004 Edat Mitjana
Període Homes Dones Total
1998 38,6 41,3 39,9
1999 38,8 41,1 39,9
2000 39,2 41,4 40,3
2001 39,3 41,2 40,2
2002 39,7 41 40,4
2003 39,5 40,9 40,2
2004 39,4 40,9 40,2
Font: Idescat. Padró Contínu
Índex d'envelliment. Sant Pol 1998-2004
Període Índex
d'envelliment
1998 14,76%
1999 14,62%
2000 14,25%
2001 14,11%
2002 14,15%
2003 13,75%
2004 13,62%
Font: Diputació de Barcelona
Pla Estratègic de San Pol de Mar 14
Evolució nom bre naixem ents. Sant Po l 1992-2003
18 20 2329 29
4147
37
51 50
2524
0
10
20
30
40
50
60
1992
1993
1994
19 1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003 95
1996 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat
Taxa bruta de natalitat. Sant Pol 1998-2003
Període TBN tant per
mil
1998 13,46
1999 7,14
2000 12,68
2001 9,42
2002 12,27
2003 11,44
Font: Diputació de Bracelona
Empreses i assalariats per grans sectors econòmics, 1r T 2005 Sectors d'activitat Empreses Assalariats % empreses
% assalariats
Agricultura 1 3 0,63% 0,37%
Indústria 21 242 13,21% 29,91%
Construcció 20 82 12,58% 10,14%
Serveis 117 482 73,58% 59,58%
TOTAL 159 809 100,00% 100,00%
Font: INSS
Pla Estratègic de San Pol de Mar 15
Empreses i assalariats per activitat econòmica 1r T 2005 Activitat Econòmica Empreses Assalariats
% empreses %
assalariats 01 -Agricultura, ramaderia, caça i activitats de serveis relacionats amb les mateixes 1 3 0,63% 0,37% 15 -Indústries de productes alimentaris i begudes 3 57 1,89% 7,05%
17 -Indústria tèxtil 3 56 1,89% 6,92% 18 -Indústria de la confecció i de la pelleteria 3 33 1,89% 4,08%
22 -Edició, arts gràfiques i reproducció de suports gravats. 1 13 0,63% 1,61%
26 -Indústries d'altres productes minerals no metàl·lics 1 16 0,63% 1,98% 28 -Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equip 4 22 2,52% 2,72% 31 -Fabricació de maquinària i material elèctric 3 32 1,89% 3,96% 33 -Fabricació d'equip i instruments mèdic-quirúrgics, de precisió òptica 1 9 0,63% 1,11%
36 -Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres 2 4 1,26% 0,49%
45 -Construcció 20 82 12,58% 10,14% 50 -Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motociletes i ciclomotors 6 16 3,77% 1,98% 51 -Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, excepte de vehicles de motor 16 104 10,06% 12,86% 52 Comerç al detall,excepte el comerç de vehicles de motor i motocicletes 17 48 10,69% 5,93%
55 -Hostaleria 22 103 13,84% 12,73% 60 -Transport terrestre; transport per canonades 6 21 3,77% 2,60%
70 -Activitats immobiliàries 10 17 6,29% 2,10%
74 -Altres activitats empresarials 16 30 10,06% 3,71%
75 -Administració pública, defensa i seguretat social obligatòria 4 83 2,52% 10,26%
80 -Educació 3 40 1,89% 4,94%
85 -Activitats sanitàries i veterinàries; assitència social 1 2 0,63% 0,25%
91 -Activitats associatives 3 3 1,89% 0,37% 92 -Activitats recreatives, culturalsi esportives 4 5 2,52% 0,62% 93 -Activitats diverses de serveis personals 3 4 1,89% 0,49% 95 -Llars que ocupen a personal domèstic 6 6 3,77% 0,74%
TOTAL 159 809 100,00% 100,00%
Font: INSS
Pla Estratègic de San Pol de Mar 16
Evolució trimestral de la taxa d'atur (2001-2005)
0,00%1,00%2,00%3,00%4,00%5,00%6,00%7,00%8,00%9,00%
1 20
01
2 20
0120
0120
01
1 20
02
2 20
02
3 20
02
4 20
02
1 20
03
2 20
03
3 20
03
4 20
03
1 20
04
2 20
04
3 20
04
4 20
04
1 20
05
Homes Dones Total 3 4
Font: elaboració pròpia a partir de les dades dl departament de Treball
Evolució trimestral d'aturats per sexe (2001-2005)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
1 20
01
2 20
01
3 20
01
4 20
01
1 20
02
2 20
02
3 20
02
4 20
02
1 20
03
2 20
03
3 20
03
4 20
03
1 20
04
2 20
04
3 20
04
4 20
04
1 20
05
Homes Dones Font: elaboració pròpia a partir de les dades del departament de Treball
Evolució trimestral de l'atur per sectors (2001-2005)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
1 20
01
2 20
01
3 20
01
4 20
01
1 20
02
2 20
02
3 20
02
4 20
02
1 20
03
2 20
03
3 20
03
4 20
03
1 20
04
2 20
04
3 20
04
4 20
04
1 20
05
Agricultura Indústria Construcció Serveis SOA Font: elaboració pròpia a partir de les dades del departament de Treball
Pla Estratègic de San Pol de Mar 17
Habitatges per classe. 2001
Habitatges familiars
Principals No principals TOTAL TOTAL
TOTAL Convencionals Allotjaments TOTAL Secundàries Buides Altre tipus
3436 3435 1506 1506 0 1929 1356 571 2
Habitatges col·lectius
Habitatges col·lectius TOTAL
TOTAL Habitatges col·lectius
1 1 1 Font: Dpt. Medi Ambient i Habitatge
Habitatges buits en edificis destinats principlament a vivenda segons any de construcció de l'edifici.2001
TOTAL Abans de
1900 1900-1920 1921-1940 1941-1950
1951-1960 1961-1970
1971-1980
1981-1990
1991-2001
571 45 11 4 3 21 44 203 127 113 Font: Dpt. Medi Ambient i Habitatge
Evolució dels habitatges iniciats (2001-2005) Habitatges iniciats
Qualificacions provisionalsprotecció pública DGAH
Projectes visats col·legis aparelladors
Període
Expedients Habitatges Expedients Habitatges
2001 0 0 38 155
2002 0 0 8 17
2003 0 0 26 52
2004 0 0 24 42
2005 (gen-mar) 0 0 3 4
Font: Dpt. Medi Ambient i Habitatge
Evolució dels habitatges acabats (2001-2005) Habitatges acabats
Qualificacions definitives protecció pública DGAH
Habitatges lliures cèdul·les d'habitabilitat
DGAH
Certificats finals d'obra col·legi aparelladors
Període
Expedients Habitatges Expedients Habitatges Expedients Habitatges
2001 0 0 36 83 35 85
2002 0 0 46 91 23 54
2003 0 0 23 57 32 67
2004 0 0 28 47 21 54
2005 (gen-mar) 0 0 7 24 5 8
Font: Dpt. Medi Ambient i Habitatge
Pla Estratègic de San Pol de Mar 18
4. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL PLA ESTRATÈGIC DE SANT POL DE MAR
El Pla Estratègic de Sant Pol de Mar ha estat elaborat mercès al treball en xarxa d’una
estructura organitzativa composta per la Presidència, la Comissió Plenària, la Comissió
Executiva, tres Comissions Sectorials (Comissió Econòmica i Social, Comissió d’Urbanisme i
Medi Ambient i Comissió de Serveis Personals i Qualitat de Vida) i, finalment, l’Oficina
Tècnica del Pla.
A continuació, s’exposen les funcions de cada òrgan i les persones que l’han integrat.
Comissió Plenària
És l’òrgan de màxima representació del Pla Estratègic i, com a tal, dóna cabuda a les
entitats, empreses, associacions i ciutadans a títol individual que actuen a Sant Pol de Mar, a
banda de representants dels grups polítics municipals.
Les seves funcions principals són:
• Marcar les grans línies del procés de planificació.
• Dotar el debat d’un sentit de globalitat, garantint la transversalitat dels
plantejaments.
• Aprovar el Pla Estratègic i les seves possibles revisions.
• Garantir la participació de tots els actors amb peu d’igualtat.
• Comprometre a tots els actors del procés de planificació estratègica en l’assumpció
dels plantejaments del Pla.
Comissió Executiva
La Comissió Executiva és composta per una representació de les entitats i grups de la
Comissió Plenària, que és qui la nomena.
Mentre la Comissió Plenària no es reuneix, la Comissió Executiva s’encarrega de:
• Coordinar les actuacions de la Comissió Plenària i de les Comissions Sectorials.
• Fer el seguiment de les feines de les altres comissions, i recollir-ne els resultats en
propostes escrites i en un format útil per la discussió.
• Posar de relleu les possibles contradiccions entre els arguments de les diferents
Comissions Sectorials, per a corregir-ne les dissonàncies.
Comissions Sectorials
Són creades per la Comissió Plenària. Les tres Comissions Sectorials existents (Comissió
Econòmica i Social, Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient i Comissió de Serveis Personals i
Pla Estratègic de San Pol de Mar 19
Qualitat de Vida), han discutit, analitzat i proposat, sota la conducció de la respectiva
Presidència, consensos sobre el Sant Pol de futur desitjat en l’àmbit concret que els ha
correspost.
Més concretament, el treball de cada Comissió Sectorial s’ha estructurat en els quatre grans
blocs que descrivim:
COMISSIÓ D’URBANISME I MEDI AMBIENT
1a sessió: Anàlisi de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats
2a sessió: Ordenació territorial
3a sessió: Medi Ambient
4a sessió: Mobilitat
COMISSIÓ DE SERVEIS PERSONALS I QUALITAT DE VIDA
1a sessió: Anàlisi de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats
2a sessió: Cultura i participació ciutadana
3a sessió: Joventut i esports
4a sessió: Ensenyament i àmbit sòcio-sanitari
COMISSIÓ ECONÒMICA I SOCIAL
1a sessió: Anàlisi de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats
2a sessió: Agricultura
3a sessió: Indústria tèxtil, confecció i acabaments
4a sessió: Comerç, serveis i turisme
OFICINA TÈCNICA
L’Oficina Tècnica del Pla té per funció la preparació de les dades i documents que han servit
de base pel debat al si dels diferents òrgans col·legiats. S’encarrega també d’assessorar-los
tècnicament i de dinamitzar el treball en equip.
L’Oficia està integrada per personal tècnic de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar i per l’equip
consultor del Consell Comarcal del Maresme.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 20
COMPOSICIÓ DELS ÒRGANS DEL PLA ESTRATÈGIC DE SANT POL DE MAR
Oficina TècnicaSr. Miquel Díez
Comissió d'Urbanisme i Medi AmbientSr. Joan Tarruella i Bernaus
Comissió de Serveis Personals i Qualitat de VidaSr. Ramon Llastarry i Canadell
Comissió Econòmica i SocialSr. Albert Font i Lacambra
Comissió ExecutivaSr. Ramon Llastarry i Canadell
PlenariIl·lm. Sr. Manuel Mombiela i Simon
COMISSIÓ PLENÀRIA
President: Sr. Manuel Mombiela i Simon
Vocals:
Sr. Albert Capell (PSC)
Sr. Albert Castellà (expert mediambiental / Escola Pia Calella)
Sr. Albert Font (ERC)
Sr. Aleix Vila (UNS)
Sra. Anna Losantos (Escola de Música)
Sra. Anna Navas (AMPA Bisbe Sivilla)
Sra. Anna Pera (Consell de Joventut)
Sra. Anna Roigé (PSC)
Sr. Bartomeu Arqué (Associació de Comerciants)
Sr. Bernardí Jimeno (ICS)
Sr. Carles Rovira (empresari)
Sr. Carlos Conde (Club Nàutic Sant Pol)
Sra. Carme Fadó (educadora)
Sr. Claudi Puchades (UNS)
Sr. David Domínguez (ERC)
Sr. Eduard Estol (Cor Germanor)
Sra. Elena Fernández (Tècnica Medi Ambient)
Sra. Ester Sauleda (Centre Cultural i d’Esbarjo)
Sra. Eva Noguera (Creu Roja Maresme)
Sr. Francesc León (PSC)
Sr. Francisco Sarabia (Urbanització Sant Pol 2000)
Pla Estratègic de San Pol de Mar 21
Sra. Glòria Roig (UDC)
Sr. Ignasi Oller (Fòrum Brasil-Cat)
Sr. Jaume Vilà (SOM-HI)
Sr. Jesús Gómez (GOM)
Sr. Joan A. Piqueras (CDC)
Sr. Joan Arnés (ERC)
Sr. Joan Cros (UNS)
Sr. Joan Serra (ERC)
Sr. Joan Tarruella (UDC)
Sr. Joan Vigatà (SOM-HI)
Sr. Joan Xumetra (CDC)
Sr. Jordi Armengol (Consell d’Urbanisme)
Sr. Jordi Clos (At. Sant Pol)
Sr. Jordi Ferrer (Consell d’Urbanisme)
Sr. Jordi Llorens (Casal d’estiu)
Sr. Jordi Puigverd (Colla de Geganters)
Sr. Jordi Ricart (empresari hoteler)
Sr. Jordi Roura (L’Esplai)
Sr. Jordi Sagristà (Consell d’Urbanisme)
Sr. José Luís Aznar (Plataforma Cívica per la Qualitat de Vida)
Sr. Josep Armengol (GOM)
Sr. Josep Carrasco (Club la Riera)
Sr. Josep Carreras (Club Bàsquet Sant Pol)
Sr. Josep Dalmau (Ràdio Litoral)
Sr. Josep M. Gallego (Petanca Sant Pol)
Sr. Josep M. Ramon (Penya Barcelonista)
Sr. Josep Mª Puigvert (empresari)
Sr. Josep Oriol Cabrero (Esplai)
Sr. Josep Parés (empresari)
Sr. Josep Ragull (Club de Tennis Sant Pol)
Sr. Josep Rossell (UDC)
Sr. Josep Sauleda (AAVV Les Formigues)
Sr. Josep Serra (CESP)
Sr. Josep Xiberta (empresari)
Sra. Jordina Tió (Amics de les Arts)
Sra. Lídia Ginesta (Centre Cultural i d’Esbarjo)
Sr. Lluís Civit (AMPA CEIP Sant Pau)
Sr. Lluís Jornet (Escola PIA Calella)
Sr. Lluís Serra (Escola d’Hosteleria i Turisme)
Sr. Lluís Tobella (UNS)
Sr. Ramon Llastarry (UNS)
Sr. Manel Tió (AAVV Les Formigues)
Sr. Manel Zanca (Grup l’Hotel)
Pla Estratègic de San Pol de Mar 22
Sr. Marcel Roig (Consell de Joventut)
Sra. Maria Lluïsa Roig (Urbanització Farell Parc)
Sr. Martí Garcia (ERC)
Sra. Mercè Castanyer (AMPA CEIP Sant Pau)
Sra. Mercè Escoda (L’Esplai)
Sr. Miquel Díez (Arquitecte municipal)
Sra. Montserrat Vilà (AAVV Les Formigues)
Sra. Núria Bordas (ADF)
Sra. Núria Roig (Pipa Club Sant Pol)
Sra. Núria Santaren (treballadora social)
Sr. Pedro J. Subias (Urbanització Turó La Marina / ICS ABS Canet de Mar)
Sr. Pere Belmonte (CDC)
Sr. Pere Roura (ERC)
Sr. Pere Sauleda (Associació de Comerciants)
Sr. Pol Maresma (Consell de Joventut)
Sr. Raimon Vidal (UDC)
Sr. Ramon Ruscalleda (empresari agrícola)
Sr. Ramon Serra (Escola Hosteleria)
Sr. Ramon Tarridas (PSC)
Sr. Ramon Xaubet (FRESPOL)
Sra. Ramona Roura (AAVV Les Formigues)
Sr. Raül Trabal (Regidor de Joventut)
Sra. Rosa Sagristà (IES Bisbe Sivilla)
Sr. Salvador Sauleda (SOM-HI)
Sr. Sergi Rabassa (Educador social de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar)
Sra. Teresa O. Zito (AAVV Can Pol)
Sr. Xavier Baburés (UGT)
Sr. Xavier Font (Consell Medi Ambient)
Sr. Xavier Marbà (AAVV Les Formigues)
Sr. Xavier Moreno (CAESMA)
Sr. Xavier Permanyer (ERC)
Sr. Xavier Roca (CEIP Sant Pau)
Sra. Xon Belmonte (AMPA Llar d’Infants Municipal)
COMISSIÓ EXECUTIVA
President: Sr. Ramon Llastarry
Vicepresident Primer: Sr. Pere Roura
Vicepresident Segon: Sr. Joan Tarruella
Vicepresident Tercer: Sr. Albert Font
Consultor: Sr. Josep Pena
Pla Estratègic de San Pol de Mar 23
Vocals:
Sr. Francesc León (PSC)
Sra. Glòria Roig (UDC)
Sr. Joan Arnés (ERC)
Sr. Joan Vigatà (SOM-HI)
Sr. Joan Xumetra (CDC)
Sr. Josep Sauleda (AAVV Les Formigues)
Sr. Jesús Gómez (GOM)
Sra. Lídia Ginesta (Centre Cultural i d’Esbarjo)
Sr. Lluís Tobella (UNS)
Sr. Pere Sauleda (Associació de Comerciants)
COMISSIÓ D’URBANISME I MEDI AMBIENT
President: Sr. Joan Tarruella
Secretariat: Sra. Lídia Sagristà
Consultor: Sr. Bernat Costas
Vocals:
Sr. Albert Capell (PSC)
Sr. Albert Castellà (expert mediambiental)
Sr. Aleix Vila (UNS)
Sra. Anna Pera (Consell de Joventut)
Sra. Elena Fernández (Tècnica Medi Ambient)
Sr. Francisco Sarabia (Urbanització Sant Pol 2000)
Sra. Glòria Roig (UDC)
Sr. Jaume Vilà (SOM-HI)
Sr. Jesús Gómez (GOM)
Sr. Joan Arnés (ERC)
Sr. Jordi Armengol (Consell d’Urbanisme)
Sr. Jordi Ferrer (Consell d’Urbanisme)
Sr. Jordi Roura (L’Esplai)
Sr. Jordi Sagristà (Consell d’Urbanisme)
Sr. Josep Armengol (GOM)
Sr. Josep Lluís Aznar (Plataforma Cívica per la Qualitat de Vida)
Sr. Josep Mª Puigvert (empresari)
Sr. Lluís Tobella (UNS)
Sr. Manel Tió (AAVV Les Formigues)
Sra. Maria Lluïsa Roig (Urbanització Farell Parc)
Sr. Miquel Díez (Arquitecte municipal)
Sra. Núria Bordas (ADF)
Pla Estratègic de San Pol de Mar 24
Sr. Pedro J. Subias (Urbanització Turó La Marina)
Sr. Pere Belmonte (CDC)
Sr. Pere Sauleda (Unió de Comerciants)
Sr. Ramon Ruscalleda (empresari agrícola)
Sr. Ramon Xaubet (Unió de Pagesos)
Sra. Ramona Roura (AAVV Les Formigues)
Sra. Teresa O. Zito (AAVV Can Pol)
Sr. Xavier Font (Consell Medi Ambient)
Sr. Xavier Marbà (AAVV Les Formigues)
Sr. Xavier Permanyer (ERC)
COMISSIÓ DE SERVEIS PERSONALS I QUALITAT DE VIDA
President: Sr. Ramon Llastarry
Secretariat: Sra. Esther Bachs / Sr. Xavier de Montellà
Consultor: Sr. Bernat Costas
Vocals:
Sr. Albert Castellà (Escola PIA Calella)
Sra. Anna Losantos (Escola de Música)
Sra. Anna Navas (AMPA Bisbe Sivilla)
Sr. Bernardí Jimeno (ICS)
Sr. Carlos Conde (Club Nàutic Sant Pol)
Sra. Carme Fadó (educadora)
Sr. Claudi Puchades (UNS)
Sr. David Domínguez (ERC)
Sr. Eduard Estol (Cor Germanor)
Sra. Ester Sauleda (Centre Cultural i d’Esbarjo)
Sra. Eva Noguera (Creu Roja Maresme)
Sr. Ignasi Oller (Fòrum Brasil-Cat)
Sr. Jaume Vilà (empresari)
Sr. Joan Tarruella (Regidor d’Esports)
Sr. Joan Vigatà (SOM-HI)
Sr. Jordi Clos (At. Sant Pol)
Sr. Jordi Llorens (Casal d’estiu)
Sr. Jordi Puigverd (Colla de Geganters)
Sra. Jordina Tió (Amics de les Arts)
Sr. José Luis Aznar (Plataforma Cívica Qualitat de Vida)
Sr. Josep Carrasco (Club la Riera)
Sr. Josep Carreras (Club Bàsquet Sant Pol)
Sr. Josep Dalmau (Ràdio Litoral)
Sr. Josep M. Gallego (Petanca Sant Pol)
Pla Estratègic de San Pol de Mar 25
Sr. Josep M. Ramon (Penya Barcelonista)
Sr. Josep Ragull (Club de Tennis Sant Pol)
Sr. Josep Serra (CESP)
Sr. Lluís Civit (AMPA CEIP Sant Pau)
Sr. Lluís Jornet (Escola PIA Calella)
Sr. Lluís Serra (Escola d’Hosteleria i Turisme)
Sr. Manel Tió (AAVV Les Formigues)
Sr. Manel Zanca (Grup l’Hotel)
Sr. Marcel Roig (Consell de Joventut)
Sr. Martí Garcia (ERC)
Sra. Mercè Castanyer (AMPA CEIP Sant Pau)
Sra. Mercè Escoda (L’Esplai)
Sra. Núria Roig (Pipa Club Sant Pol)
Sra. Núria Santaren (treballadora social)
Sr. Pedro Subias (ICS ABS Canet de Mar)
Sr. Pere Belmonte (CDC)
Sr. Pere Roura (Regidor de Cultura)
Sr. Raimon Vidal (UDC)
Sr. Ramon Tarridas (PSC)
Sr. Raül Trabal (Regidor de Joventut)
Sra. Rosa Sagristà (IES Bisbe Sivilla)
Sr. Xavier Roca (CEIP Sant Pau)
Sra. Xon Belmonte (AMPA Llar d’Infants Municipal)
COMISSIÓ ECONÒMICA I SOCIAL
President: Sr. Albert Font
Secretariat: Sr. Xavier de Montellà
Consultor: Sr. Josep Pena
Vocals:
Sra. Anna Roigé (PSC)
Sr. Bartomeu Arqué (Unió de Botiguers)
Sr. Carles Rovira (empresari)
Sr. Jesús Gòmez (GOM)
Sr. Joan A. Piqueras (CDC)
Sr. Joan Cros (UNS)
Sr. Joan Serra (ERC)
Sr. Joan Vigatà (SOM-HI)
Sr. Jordi Ricart (empresari hoteler)
Sr. Josep Oriol Cabrero (Esplai)
Sr. Josep Parés (empresari)
Pla Estratègic de San Pol de Mar 26
Sr. Josep Rossell (UDC)
Sr. Josep Sauleda (AAVV Les Formigues)
Sr. Josep Xiberta (empresari)
Sra. Montserrat Vilà (AAVV Les Formigues)
Sr. Pere Sauleda (Unió de Comerciants)
Sr. Pol Maresma (Consell de Joventut)
Sr. Ramon Serra (Escola Hosteleria)
Sr. Ramon Tarridas (PSC)
Sr. Ramon Xaubet (FRESPOL)
Sr. Salvador Sauleda (SOM-HI)
Sr. Sergi Rabassa (Educador social de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar)
Sr. Xavier Baburés (UGT)
Sr. Xavier Moreno (CAESMA)
OFICINA TÈCNICA
Coordinació Tècnica: Sr. Miquel Díez
Suport administratiu: Sra. Marta Frigola
Consultors: Sr. Josep Pena i Sr. Bernat Costas
Pla Estratègic de San Pol de Mar 27
5. ANÀLISI DE DEBILITATS, AMENACES, FORTALESES I OPORTUNITATS
5.1 DAFO d’Urbanisme i Medi Ambient
Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient FORTALESES OPORTUNITATS - Existència de sòl, i de corredors
naturals de separació amb els municipis veïns.
- Riera no urbanitzada.
- La N-II no separa poble del mar.
- Està en procés la revisió del PGOUM.
- Parc de Can Villa.
- Tradicionalment s’ha considerat la Riera com un patrimoni del municipi.
- La Punta.
- La seva condició singular, resumida sovint en l’expressió el “Cadaqués del Maresme”.
- Disposar de terreny muntanyós.
- Bona comunicació amb la resta de la comarca.
- Bona comunicació interior.
- La construcció imminent d’una deixalleria.
- La realització d’una auditoria ambiental.
- El pas de moltes segones residències a
esdevenir residències estables.
- La opció encara vigent de no crear un ciutat contínua amb els municipis veïns.
- Pla Director Sistema Costaner.
- L’ampliació Parc del Montnege.
- Acord comarcal per la mobilitat i les infrastructures.
- La construcció imminent d’una deixalleria.
- L’opció de crear camí de ronda a la platja.
DEBILITATS AMENACES - Model urbanístic extensiu (1978-2004).
- Model urbanístic intensiu (1960-1970).
- La necessitat de l’Ajuntament de finançar-se en bona mesura a través de les noves construccions.
- La N-II divideix el poble en dos.
- L’ubicació del tren arran platja.
- Mala comunicació amb Girona.
- Problema de mobilitat a les èpoques de l’any amb alta població estacional.
- Problema de residus a les èpoques de l’any amb alta població estacional.
- Poca consciència àmbit rural.
- Desdibuixament camins rurals.
- Manca transport públic per carretera.
- Alta contaminació acústica i lumínica.
- Baixa educació/consciència ambiental.
- Pressió de creixement.
- Desaparició de la separació natural amb Sant Cebrià de Vallalta.
- La necessitat de l’Ajuntament de finançar-se en bona mesura a través de les noves construccions.
- Manca de previsió en la gestió de la riera de la Sénia.
- L’existència de línies elèctriques al bosc i la manca d’hidrants.
- Les vies de RENFE són un abocador incontrolat.
- Incompliment Llei de Costes: recuperació espai públic.
- Propietat fragmentada del bosc.
- Descens de l’activitat agrícola.
- Manca d’oferta assequible d’habitatges.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 28
5.2 DAFO d’Economia i Societat
Comissió Econòmica i Social FORTALESES OPORTUNITATS - Estructura econòmica adequada, amb
un predomini del sector terciari, poca indústria i un petit sector d’agricultura.
- Imatge de poble turístic i residencial de qualitat.
- Esperit emprenedor dels habitant del municipi.
- Bones comunicacions, en especial cap
a Barcelona (Autopista, Tren).
- Situació estratègica, equidistant entre Barcelona i Girona.
- Atractiu paisatgístic i climàtic.
DEBILITATS AMENACES - Associacionisme empresarial dèbil, que
dificulta la interlocució amb les administracions i entre els propis sectors econòmics.
- Polígon industrial saturat.
- “Empresa molesta” en el nucli del poble.
- Planta hotelera escassa, obsoleta i/o mal orientada.
- Creixement urbanístic excessiu, per efecte de saturació de l’entorn metropolità.
- Falta de serveis (centres de dia, places de llar d’infants, etc.) que facilitin la incorporació de la dona en el món laboral.
- Dèficit del transport públic.
- Peatge de l’autopista.
- Dèficit de les telecomunicacions (TIC).
- Falta de control sobre els factors que influeixen sobre la nostra imatge (costes, riera, autopista, etc.).
- Mancança de qualificació professional.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 29
5.3 DAFO de Serveis Personals i Qualitat de Vida
Comissió de Serveis Personals i Qualitat de Vida FORTALESES OPORTUNITATS - Existència d’un teixit associatiu ampli
en l’àmbit cívic i cultural.
- Existència d’associacions joves.
- Existència d’un nombre considerable de Consells de Participació Ciutadana.
- Previsió de noves infrastructures per cobrir les necessitats educatives de la població del municipi.
- Alt percentatge de titulats universitaris, en comparació amb la resta de l’Alt Maresme.
- L’existència de l’Escola de turisme.
- L’existència d’un teixit esportiu masculí fort.
- Esport com a eina d’integració.
- Previsió de noves infrastructures per cobrir les necessitats sanitàries del municipi.
- Treball estratègic en l’àmbit de la joventut amb la intenció d’elaborar un pla local de joventut.
- Interculturalitat, arribada al poble de
nous models culturals.
- L’augment de la població en el municipi aporta nou capital social per a l’associacionisme tant cultural com esportiu.
- El canvi de segones a primeres residències en el municipi comporta una exigència en els serveis que pot funcionar com un motor de canvi.
- L’augment de la població gran del municipi aporta capital humà en el sector social i cultural.
DEBILITATS AMENACES - El teixit associatiu ocupa a poques
persones.
- Àmbits culturals i socials desatesos.
- Falta d’un espai que actuï de referent municipal de l’associacionisme (centre cívic).
- Manca de serveis i associacionisme social (immigració, dóna,...).
- “Tap generacional” en algunes entitats que posa en perill la seva existència.
- Mancances en l’oferta d’oci esportiu femení.
- Manca d’oferta de formació ocupacional i continuada.
- Manca de serveis als joves que ocasiona que abandonin el municipi.
- El creixement demogràfic es produeix
més ràpidament que el dels serveis.
- Demografia estacional (població no resident).
- Envelliment i pèrdua d’autonomia d’un sector important de la població que no disposa de serveis assistenciaris suficients.
- La mobilitat laboral treu força al capital humà que podria actuar com a agents culturals i socials.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 30
6. OBJECTIU GENERAL
Fer de Sant Pol de Mar un poble dins l’entorn metropolità amb dimensió humana i
cívica, de i per a les persones, que permeti llur desenvolupament integral en
l’activitat econòmica, en la relació equilibrada amb el medi urbà i natural, en la
participació social i en l’accés al recursos i serveis públics.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 31
7. LÍNIES ESTRATÈGIQUES
Les línies estratègiques que desglossen l’objectiu general del Pla Estratègic de Sant Pol de
Mar són:
1. Adequar espai industrial apte per a la petita i mitjana empresa local i endegar un procés
de reflexió del futur del sector agrícola.
2. Aprofundir en un model turístic de qualitat, explotant els elements diferencials de Sant Pol
de Mar amb capacitat d’atracció turística.
3. Facilitar l’accés al mercat de treball, en especial dels col·lectius amb més dificultats,
mitjançant la concertació d’accions formatives i serveis de proximitat.
4. Reforçar els Consells de Participació Ciutadana com a principal òrgan de participació.
5. Enfortir el teixit associatiu existent.
6. Aprofundir i reforçar en les actuacions previstes al Pla de Mobilitat de Sant Pol de Mar.
7. Potenciar el desenvolupament i la millora urbana, no només el creixement.
8. Preservar la riquesa natural de Sant Pol.
9. Millorar el medi natural des de l'entorn urbà.
10. Encarar la política urbanística municipal a la consecució d'habitatge de qualitat i
assequible.
11. Creació i potenciació d'espais esportius d'oci.
12. Ampliació de l'oferta esportiva organitzada del municipi.
13. Millorar l'oferta educativa de Sant Pol de Mar.
14. Millorar les polítiques sociosanitàries de Sant Pol de Mar.
A continuació, es presenten les accions que desenvolupen i concreten cadascuna les línies
estratègiques esmentades.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 32
OBJECTIU ESTRATÈGIC
1. Adequar espai industrial apte per a la petita i mitjana empresa local i endegar un procés
de reflexió del futur del sector agrícola.
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Elaboració d’un inventari d’empreses del sector industrial ubicades dins del nucli urbà.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que aquest inventari permeti identificar de forma clara i concisa el nombre i
característiques de la indústria que actualment opera dins del nucli urbà de Sant Pol de Mar.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Amb l’aplicació d’aquesta acció es disposarà d’una imatge exacte del tipus d’establiments
industrials desplegats en el teixit urbà, de manera que sigui possible planificar les necessitats
potencials d’espai industrial a disposició d’aquestes empreses, especialment aquelles que
produeixen molèsties als residents o dificultats de mobilitat al centre del municipi.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Existiria el perill de fer una planificació d’espai industrial que, per excés o per defecte, no
respongués a les necessitats reals del petit i mitjà teixit industrial local.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar
Industrials locals
Pla Estratègic de San Pol de Mar 33
OBJECTIU ESTRATÈGIC
1. Adequar espai industrial apte per a la petita i mitjana empresa local i endegar un procés
de reflexió del futur del sector agrícola.
ACTUACIÓ 2
DESCRIPCIÓ
Aplicació d’incentius per a què la construcció pendent del polígon industrial es faci amb
criteris favorables a la instal·lació d’empreses petites i mitjanes de Sant Pol.
JUSTIFICACIÓ
El nucli urbà de Sant Pol de Mar té un elevat grau de densitat demogràfica i urbanística que
es veu perjudicat per la presència de determinades indústries que ocasionen molèsties i/o
dificultats de mobilitat. A més, aquestes empreses, fruit d’aquesta localització física, no
tenen possibilitats de creixement.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
S’aconseguiria esponjar el nucli urbà del municipi a l’hora que es revitalitza el teixit industrial
local.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Es continuaria amb els problemes de mobilitat i les molèsties als veïns que poden ocasionar
determinats establiments industrials ubicats al casc urbà del municipi.
ANY D’INICI
2005 – inicis 2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar
Generalitat de Catalunya
Pla Estratègic de San Pol de Mar 34
OBJECTIU ESTRATÈGIC
1. Adequar espai industrial apte per a la petita i mitjana empresa local i endegar un procés
de reflexió del futur del sector agrícola.
ACTUACIÓ 3
DESCRIPCIÓ
Analitzar la possibilitat de què el nou Pla General Urbanístic prevegi una ampliació del sòl
industrial, amb criteris de parcel·lació favorables a la instal·lació d’empreses petites i
mitjanes de Sant Pol.
JUSTIFICACIÓ
El nucli urbà de Sant Pol de Mar té un elevat grau de densitat demogràfica i urbanística que
es veu perjudicat per la presència de determinades indústries que ocasionen molèsties i/o
dificultats de mobilitat. A més, aquestes empreses, fruit d’aquesta localització física, no
tenen possibilitats de creixement.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
S’aconseguiria esponjar el nucli urbà del municipi a l’hora que es revitalitza el teixit industrial
local.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Es continuaria amb els problemes de mobilitat i les molèsties als veïns que poden ocasionar
determinats establiments industrials ubicats al casc urbà del municipi.
ANY D’INICI
2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar
Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya
Pla Estratègic de San Pol de Mar 35
OBJECTIU ESTRATÈGIC
1. Adequar espai industrial apte per a la petita i mitjana empresa local i endegar un procés
de reflexió del futur del sector agrícola.
ACTUACIÓ 4
DESCRIPCIÓ
Diagnosi del sector agrícola santpolenc.
JUSTIFICACIÓ
La agricultura de Sant Pol es basa fonamentalment en el cultiu de maduixa en explotacions
de tamany reduït que han anat perdent quota de mercat de forma gradual. És necessari,
doncs, conèixer en profunditat la situació actual del sector agrícola local amb la voluntat de
preservar l’espai agrícola i gestionar el paisatge, afavorir el diàleg i la col·laboració del
sector, i explorar estratègies alternatives de reconversió a nous cultius competitius.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Es disposaria d’una diagnosi estratègica essencial per acarar el futur de l’agricultura a Sant
Pol amb garanties de futur, tant a nivell econòmic com paisatgístic.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
La no aplicació d’aquesta acció podria suposar la perpetuació d’un monocultiu (la maduixa)
que té un futur incert, i que no garanteix el futur del sector a mig i llarg termini.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar
Propietaris agrícoles i pagesos
Sector forestal
Associacionisme veïnal
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya
Pla Estratègic de San Pol de Mar 36
OBJECTIU ESTRATÈGIC
1. Adequar espai industrial apte per a la petita i mitjana empresa local i endegar un procés
de reflexió del futur del sector agrícola.
ACTUACIÓ 5
DESCRIPCIÓ
Creació d’una Regidoria d’Agricultura o incorporació de l’agricultura com a eix temàtic
estratègic en alguna regidoria preexistent.
JUSTIFICACIÓ
Els problemes que travessa el sector agrícola de Sant Pol de Mar precisen d’una atenció
preferent al si de l’organització política i tècnica de l’Ajuntament, de cara a definir
necessitats, mobilitzar recursos, dissenyar polítiques públiques en matèria agrícola i avaluar-
ne l’impacte.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Facilitaria la necessària proximitat entre l’administració municipal i l’empresariat agrícola en
la definició d’una política agrícola que acompanyi el sector i l’ajudi a superar els problemes
que pateix.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
No existiria el reconeixement públic d’un sector econòmic que precisa d’una interlocució
preferent amb el govern local.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar
Pla Estratègic de San Pol de Mar 37
OBJECTIU ESTRATÈGIC
2. Aprofundir en un model turístic de qualitat, explotant els elements diferencials de Sant Pol
de Mar amb capacitat d’atracció turística.
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Elaboració d’un Llibre blanc del sector turístic santpolenc.
JUSTIFICACIÓ
El turisme santpolenc precisa d’una anàlisi de l’oferta i la demanda que permeti valorar les
necessitats del sector en ordre a definir el model turístic desitjable.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Se situaria el sector turístic de Sant Pol de Mar en millors condicions competitives, generant
beneficis col·laterals a la resta de sectors econòmics del municipi.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
El model turístic avançaria sense ordre ni referents estratègics, fet que podria provocar una
reducció en la seva qualitat i quota de mercat.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar
Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme de Sant Pol
Empresariat turístic
Agents socials
Pla Estratègic de San Pol de Mar 38
OBJECTIU ESTRATÈGIC
2. Aprofundir en un model turístic de qualitat, explotant els elements diferencials de Sant Pol
de Mar amb capacitat d’atracció turística.
ACTUACIÓ 2
DESCRIPCIÓ
Edició d’una guia de recursos turístics de Sant Pol de Mar.
JUSTIFICACIÓ
La oferta d’interès turístic (cultural, d’oci, d’allotjament i restauració) es troba actualment
dispersa i fragmentada. Escau, doncs, integrar-la en un format únic i actualitzat que en
permeti una difusió eficaç.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
S’assoliria una difusió àmplia i integrada de la oferta cultural, d’oci, d’allotjament i de
restauració disponible a Sant Pol de Mar. La guia actuaria alhora com a recurs i com a reclam
al servei d’una imatge atractiva del municipi en termes turístics.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Es perpetuaria la situació de dispersió en la oferta d’interès turístic, amb la conseqüent
pèrdua d’oportunitats de negoci pel sector.
ANY D’INICI
2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar
Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme de Sant Pol
Pla Estratègic de San Pol de Mar 39
OBJECTIU ESTRATÈGIC
2. Aprofundir en un model turístic de qualitat, explotant els elements diferencials de Sant Pol
de Mar amb capacitat d’atracció turística.
ACTUACIÓ 3
DESCRIPCIÓ
Promocionar l’organització d’un esdeveniment gastronòmic propi de Sant Pol de Mar.
JUSTIFICACIÓ
Existeixen diferents iniciatives d’èxit impulsades per municipis de la comarca que han
aconseguit crear un producte original i inèdit que reforça els signes d’identitat i actua com a
pol d’atracció turística. Sant Pol de Mar, amb la promoció d’una acció similar i aprofitant el
seu inqüestionable valor gastronòmic, obtindria clars avantatges econòmics, socials i
culturals.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
S’ampliaria la oferta gastronòmica de Sant Pol de Mar amb la incorporació d’un
esdeveniment que explotaria els seus signes d’identitat.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Es perdria una oportunitat clara de col·laboració entre els agents del sector de la restauració
amb capacitat de dinamització de la totalitat del sector turístic.
ANY D’INICI
2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar
Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme de Sant Pol
Restauradors locals
Pla Estratègic de San Pol de Mar 40
OBJECTIU ESTRATÈGIC
3. Facilitar l’accés al mercat de treball, en especial dels col·lectius amb més dificultats,
mitjançant la concertació d’accions formatives i serveis de proximitat.
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Acord amb l’Hostalet per a reservar places al centre de dia.
JUSTIFICACIÓ
El mercat de treball presenta desigualtats de gènere que dificulten l’accés de la dona al
mercat de treball. Una forma de pal·liar aquestes dificultats es proveir de serveis de
proximitat que alliberin la dona de llurs càrregues familiars. Els centres de dia per a la gent
gran són serveis útils que coadjuven a aquest objectiu.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Les dones de Sant Pol que desitgen accedir al mercat de treball però tenen gent gran al seu
càrrec, trobarien una possible sortida a les seves expectatives a través de la disponibilitat de
places al centre de dia.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Es perpetuaria una de les situacions desiguals que posa traves a les legítimes aspiracions de
la dona per a aconseguir un lloc de treball.
ANY D’INICI
2006 – inicis 2007
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar
L’Hostalet
Pla Estratègic de San Pol de Mar 41
OBJECTIU ESTRATÈGIC
3. Facilitar l’accés al mercat de treball, en especial dels col·lectius amb més dificultats,
mitjançant la concertació d’accions formatives i serveis de proximitat.
ACTUACIÓ 2
DESCRIPCIÓ
Publicitar l’oferta de cursos de formació ocupacional i continuada de forma coordinada amb
els municipis de Calella i de Canet de Mar.
JUSTIFICACIÓ
Els recursos públics adreçats a la formació ocupacional i continuada es troben actualment
desconnectats, de manera que els santpolencs no accedeixen amb facilitat a l’oferta de
cursos de les administracions properes.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Es generarien sinèrgies desitjables en l’oferta pública de cursos, tot obrint al ciutadà un
ventall més ampli d’alternatives formatives que s’ajustin millor a les seves necessitats.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
L’oferta formativa continuaria fragmentada, fet que dificulta al ciutadà l’accés a la informació
prèvia a la decisió d’iniciar un curs de ocupacional o continuada.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar
Ajuntament de Calella
Ajuntament de Canet de Mar
Pla Estratègic de San Pol de Mar 42
OBJECTIU ESTRATÈGIC
3. Facilitar l’accés al mercat de treball, en especial dels col·lectius amb més dificultats,
mitjançant la concertació d’accions formatives i serveis de proximitat.
ACTUACIÓ 3
DESCRIPCIÓ
Analitzar les possibilitats de mancomunar programes de garantia social i/o plans de transició
al treball amb els Ajuntaments de Calella i de Canet de Mar, i si s’escau per mitjà del Pacte
Territorial per l’Ocupació de l’Alt Maresme.
JUSTIFICACIÓ
Tradicionalment, el col·lectiu dels joves té dificultats per a accedir a una primera feina.
Aquesta situació es veu agreujada en el casos de fracàs escolar. Els programes de garantia
social i els plans de transició al treball s’orienten a facilitar el trànsit laboral dels joves amb
dificultats escolars.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Es disposaria d’un instrument formatiu que incideix de forma clara en les possibilitats
laborals dels joves que pateixen situacions de fracàs escolar.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Els joves de Sant Pol amb dificultats escolars no tindrien accés a programes formatius
dissenyats específicament per a facilitar-los la transició al mercat de treball.
ANY D’INICI
2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar
Ajuntament de Calella
Ajuntament de Canet de Mar
Agents sindicals
Pacte Territorial per l’Ocupació de l’Alt Maresme
Pla Estratègic de San Pol de Mar 43
OBJECTIU ESTRATÈGIC
4. Reforçar els Consells de Participació Ciutadana com a principal òrgan de participació
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Regularitzar el funcionament dels Consells de Participació ciutadana, per la via de la
publicitació de les actes de les reunions, foment de la informació de l'actuació dels Consells,
compromís de participació continuada per part dels membres dels Consells de participació
ciutadana, etc.
La regulació del funcionament específic de cada consell ha de ser acordada pel propi Consell.
Estudiar la necessitat de crear Consells sobre àmbits no treballats pels Consells existents.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que els Consells de Participació Ciutadana siguin l'eix vertebrador de la relació
formal entre l'Ajuntament i la ciutadania del municipi.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Amb l'aplicació d'aquesta acció es regularitzaran els canals d'informació formal de la
ciutadania a l'Ajuntament i de consulta de l'Ajuntament als ciutadans.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
La no regularització dels Consells de Participació Ciutadana podria portar a l'existència de
buits d'informació i de certa manca de legitimació d'algunes decisions públiques.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Regidors delegats responsables de Consells en els seus àmbits de delegació.
Ciutadans membres dels Consells.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 44
OBJECTIU ESTRATÈGIC
5. Enfortir el teixit associatiu existent
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Potenciar el coneixement ciutadà sobre les associacions existents:
- Publicació i difusió d’una guia d’entitats del Municipi.
- Realització d’una “Fira de les entitats”.
- Informar les persones que s’empadronin de nou al municipi sobre la seva oferta
associativa.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que tot ciutadà de Sant Pol de Mar conegui l’oferta associativa que ofereix el
municipi, i així poder disposar de les màximes eines per a planificar les seves activitats de
lleure.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Les accions de les associacions locals seran conegudes per tots els ciutadans, i aquests
tindran totes les eines per decidir si hi volen participar (bé sigui de forma activa, com a
membres d'una associació, bé de forma passiva, participant de les seves accions públiques)
o no.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Les associacions poden patir dèficit de participació per manca de coneixement ciutadà de les
seves activitats, els ciutadans poden patir manca d'oferta pel seu temps lliure per
desconeixement, i el municipi veure empobrit el seu teixit associatiu.
ANY D’INICI
2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Participació Ciutadana.
Les entitats del municipi.
Els Consells de Participació Ciutadana dels àmbit sectorials on operen entitats.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 45
OBJECTIU ESTRATÈGIC
5. Enfortir el teixit associatiu existent.
ACTUACIÓ 2
DESCRIPCIÓ
Millorar les condicions de les infrastructures i serveis per l'associacionisme ja existents,
alhora que potenciar-ne l'ús i les oportunitats d'ús d'aquestes. Creació d'un espai de trobada
i treball de les entitats: un fòrum d'intercanvi pel treball conjunt entre entitats i espai físic
per al treball de cada entitat (hotel d'entitats).
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que les entitats del municipi disposin de les infrastructures necessàries per a dur a
terme la seva activitat.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Les entitats tenen ja resolt el problema de disposició d'espais per a la seva activitat, alhora
que disposen d'un espai de trobada pel treball en comú.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
No disposar d'espais municipals pel treball del teixit associatiu, provocant que les entitats
vegin minvada la seva activitat per la necessitat de destinar els esforços a la cerca d'espais i
a la obtenció de recursos econòmics per a finançar-los.
ANY D’INICI
2005/2007
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Participació Ciutadana.
Entitats del municipi.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 46
OBJECTIU ESTRATÈGIC
6. Aprofundir i reforçar en les actuacions previstes al Pla de Mobilitat de Sant Pol de Mar.
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Prioritzar la mobilitat i l'accessibilitat dels vianants:
- Estudiar l'establiment de les possibles noves zones peatonals selectives, en funció de la
seva localització, dels interessos públics a promoure en cada espai i de les
característiques dels vials.
- Incrementar els espais per a aparcaments a la zona nord del municipi.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que s'incrementin els desplaçaments a peu pel centre del municipi per la via de la
prohibició selectiva de l'ús del vehicle i de l'accés fàcil a l'aparcament com a incentiu.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Es millorarà la circulació a la zona del centre, s'hi facilitarà l'accés. Es potenciarà la funció
comercial de proximitat del centre del municipi.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Es tendirà cap a un creixement insostenible del trànsit intraurbà, malmetent la riquesa en
qualitat de vida del municipi.
ANY D’INICI
2006-2007
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Consells Municipals amb interessos sobre governació i comerç.
Associacions de veïns del municipi.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 47
OBJECTIU ESTRATÈGIC
6. Aprofundir i reforçar en les actuacions previstes al Pla de Mobilitat de Sant Pol de Mar.
ACTUACIÓ 2
DESCRIPCIÓ
Millorar la mobilitat interna del municipi:
- Establir un pla de millora permanent de les vies que uneixen el centre del municipi amb
les urbanitzacions.
- Analitzar l'estat dels camins rurals del municipi, per poder mantenir-los en òptimes
condicions. Assegurar-ne la seva pervivència com a camins d'ús públic.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que totes les vies existents al municipi puguin continuar exercint el seu paper com
a eixos de comunicació amb les millors condicions possibles.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
La mobilitat de vianants i rodada es distribuirà entre totes les vies possibles en funció del
desplaçament.
Es vol evitar l'existència d'un nucli central per on passin tots els desplaçaments.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
De no realitzar-se passes en aquest sentit, pot afiançar-se una única xarxa principal de
distribució de la mobilitat que allargui els desplaçaments i se'n saturin punts concrets.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 48
OBJECTIU ESTRATÈGIC
6. Aprofundir i reforçar en les actuacions previstes al Pla de Mobilitat de Sant Pol de Mar.
ACTUACIÓ 3
DESCRIPCIÓ
Millorar la mobilitat externa del municipi: estudiar la viabilitat i la millor organització d'una
línia regular de bus que uneixi les diferents zones urbanes de la Vallalta amb l'estació de tren
i l'Hospital Sant Jaume de Calella..
JUSTIFICACIÓ
Es pretén reduir el nombre de desplaçaments rodats per accedir al tren i a l'hospital, alhora
que permetre que un nombre més gran de persones puguin desplaçar-se autònomament
entre les diferents zones urbanes de la Vallalta, el tren i l'hospital.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
La reducció dels desplaçaments amb vehicle privat.
L'alliberament d'espais d'aparcament a prop de l'estació de tren i a l'hospital de Calella.
L'augment del nombre de persones que poden desplaçar-se autònomament per realitzar
desplaçaments quotidians.
La reducció dels temps de desplaçament entre els habitants de Sant Pol i Sant Cebrià de
Vallalta amb l'hospital de Calella..
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
L'augment continuat dels desplaçaments amb vehicle privat.
La saturació progressiva dels espais d'aparcament a prop de l'estació de tren i a l'hospital de
Calella.
La restricció permanent de mobilitat per les persones que no disposen de cotxe o carnet de
conduir.
ANY D’INICI
2005-2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta.
Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta.
Autoritat del Transport Metrolpolità.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 49
OBJECTIU ESTRATÈGIC
7. Potenciar el desenvolupament i la millora urbana, no només el creixement.
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Concentrar a la Sènia els màxims espais de cessió per a espais lliures, equipament i
aparcament, potenciant l'edificabilitat residencial i de serveis a l'eix Sant Pol - Sant Cebrià,
per a millorar les opcions de desenvolupament urbanístic en les dues zones de creixement
proper del municipi.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que l'actualització propera del planejament urbanístic reforci els usos del sòl més
beneficiosos pel municipi en les dues zones de desenvolupament proper.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Es milloraran les condicions públiques de l'ús del sòl a la Sènia.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Podria concentrar-se excessivament una quantitat important de sòl per a equipaments i
altres espais públics en una zona poc adequada per a la seva utilització, com seria l'eix Sant
Pol - Sant Cebrià, patint un dèficit important dels mateixos tipus de sòl la zona de les Sènies.
ANY D’INICI
2005-2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Consell Municipal d'Urbanisme.
Propietaris del sòl / Promotors urbanístics.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 50
OBJECTIU ESTRATÈGIC
7. Potenciar el desenvolupament i la millora urbana, no només el creixement.
ACTUACIÓ 2
DESCRIPCIÓ
Protecció de l'espai agrícola de la Vall de Golinons, compatibilitzant usos urbanístics
respectuosos amb l'entorn amb la futura integració en el Parc Natural Corredor-Montnegre.
Analitzar la viabilitat i les condicions de la intregració de la Vall de Golinons al Parc Natural
Montnegre-Corredor.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén consolidar la Vall de Golinons com un espai natural protegit com a patrimoni dels
santpolencs, sense renunciar al seu aprofitament en aquells usos en què sigui possible.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
S'aconseguirà clarificar els usos urbanístics de la Vall de Golinons, les activitats que es
consideren positives de realitzar-hi, i protegir en el nivell adequat l'espai.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
La no aplicació d'aquesta actuació pot portar a la confusió sobre els usos permesos i els usos
òptims dels terrenys de Golinons, creant indefensió als propietaris, i hipotecant aquest espai.
ANY D’INICI
2005-2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Propietaris de la Vall de Golinons.
Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 51
OBJECTIU ESTRATÈGIC
8. Preservar la riquesa natural de Sant Pol de Mar.
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Augmentar la protecció de les rieres del municipi:
- Netejar i mantenir net el Torrent Arrosser.
- Preservar els altres torrents del municipi pel seu interès natural, històric, faunístic i
vegetal.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que les rieres de Sant Pol no perdin la seva entitat, es mantinguin netes i puguin
ser explotades com a valor en sí mateixes.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
S'aconseguirà de mantenir net de pas el curs del Torrent Arrosser, així com potenciar les
capacitat d'atracció dels torrents i rieres del municipi en la seva vessant natural, històrica i
d'interès biològic.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
De no actuar en la neteja i protecció de les rieres, aquestes poden contenir un perill de
potencial desbordament en moments de crescudes sobtades del nivell de les seves aigües.
ANY D’INICI
2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Agència Catalana de l’Aigua.
Propietaris dels terrenys afectats pel curs de les rieres del municipi.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 52
OBJECTIU ESTRATÈGIC
8. Preservar la riquesa natural de Sant Pol de Mar.
ACTUACIÓ 2
DESCRIPCIÓ
Protegir els espais boscosos del municipi, realitzant les franges de protecció contra incendis a
les zones urbanitzades limitants amb zones forestals.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén donar compliment a la normativa de la Generalitat sobre protecció de zones
urbanitzades limitants amb zona forestal.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Es protegiran de forma raonable les zones urbanes de possibles incendis forestals, alhora
que s'evitarà el contacte amb perill d'incendi del bosc amb espais urbans.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
No es reduirà el perill d'incendi per contacte entre l'espai urbà i el forestal, alhora que, en
cas d'incendi, es veurà augmentat el perill per l'espai urbà.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 53
OBJECTIU ESTRATÈGIC
9. Millorar el medi natural des de l’entorn urbà.
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Sensibilitzar la població en la recollida sel·lectiva de residus:
- Endagar campanyes de civisme adreçades als diversos col·lectius amb comportaments i
necessitats diferenciats en la gestió dels residus: ciutadans particulars, comerços, etc.
- Estudiar la implantació d'un "Mercat de l'intercanvi".
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que els/les ciutadans/es de Sant Pol coneguin notablement el sistema de recollida
d'escombraries del municipi, per tal d'assolir la millor adequació entre oferta i demanda, i
entre resultats esperats i obtinguts.
Es pretén, també, que la ciutadania estigui sensibilitzada sobre el cost econòmic, social i
mediambiental de la recollida sel·lectiva de residus, i que hi col·labori activament.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
El sistema de recollida sel·lectiva de residus serà més eficaç i eficient, optimitzant els seus
costos, i dotant el municipi d'un major grau de qualitat de vida.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
El sistema establert de recollida de residus no serà plenament eficient, i serà pràcticament
impossible introduir-hi millores i ampliacions degut a les reticències ciutadanes.
ANY D’INICI
2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Consell Comarcal del Maresme.
Ciutadans/es particulars
Comerciants i industrials del municipi.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 54
OBJECTIU ESTRATÈGIC
9. Millorar el medi natural des de l’entorn urbà.
ACTUACIÓ 2
DESCRIPCIÓ
Reduir els nivells de contaminació acústica i lumínica:
- Adequar l'ordenança municipal de reducció de la contaminació acústica.
- Analitzar i mapificar la situació actual de contaminació acústica i lúminica dins l'auditoria
ambiental municipal.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén donar continuació a la feina iniciada amb el mapa de sorolls del municipi, i
aprofundir en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans reduint els efectes nocius dels
excessos de sorolls i lluminositat.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Progressivament es netejarà el cel del municipi d'excessos de llum, i es reduirà un dels
principals factors de reducció de la qualitat de vida, el soroll.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
La no actuació en aquests àmbits pot produir molèsties persistents als santpolencs i les
santpolenques, i, en el cas del soroll, fins a augmentar considerablement les queixes
ciutadanes.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 55
OBJECTIU ESTRATÈGIC
10. Encarar la política urbanística municipal a la consecució d'habitatge de qualitat i
assequible.
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Fomentar el lloguer d'habitatges amb finalitats residencials. Cal realitzar actuacions
encaminades al foment del lloguer d'habitatge per ser utilitzats com a vivenda d'ús habitual,
en contraposició amb l'ús turístic de la major part dels habitatges en lloguer del municipi.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén ampliar l'oferta d'habitatges de lloguer existent a Sant Pol de Mar, induint a la
reducció dels immobles tancats la major part de l'any, ja que estan destinats a ser llogats en
la temporada turística.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
El lloguer d'habitatges per a ús habitual permetria ampliar el parc de vivendes sense
creixment urbanístic del municipi, aportant major benefici als propietaris dels pisos -ja que
els podrien llogar durant tot l'any- i rebaixant-ne el preu dels lloguers -doncs ja no caldria
obtenir tot el benefici possible en només uns mesos-.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
El preu dels habitatges de lloguer (pensat per finalitats turístisques) es mantindria molt alt,
convertint el lloguer en una via inaccessible d'accés a l'habitatge pels/les santpolencs/ques.
ANY D’INICI
2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Propietaris d’immobles en el municipi.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 56
OBJECTIU ESTRATÈGIC
10. Encarar la política urbanística municipal a la consecució d'habitatge de qualitat i
assequible.
ACTUACIÓ 2
DESCRIPCIÓ
Adquisició de sòl per part de l’Ajuntament per augmentar l’oferta d’habitatges a preu
assequible.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que l'Ajuntament realitzi actuacions immobiliàries amb la intenció d'obtenir un
nombre limitat de vivendes per vendre en condicions prefixades i a preus taxats.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
S'obtindrà un determinat nombre de vivendes per donar resposta a les demandes d'habitatge
existents que no poden assolir els preus imposats pel mercat immobiliari.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
La no aplicació d'aquesta mesura condiciona uns determinats grups de població
(especialment joves i persones grans) amb dificultats per obtenir un habitatge al preu fixat
pel mercat, que veuen impossible l'adquisició d'una vivenda pròpia.
ANY D’INICI
2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 57
OBJECTIU ESTRATÈGIC
10. Encarar la política urbanística municipal a la consecució d'habitatge de qualitat i
assequible.
ACTUACIÓ 3
DESCRIPCIÓ
Desenvolupar el sòl disponible atenent a les necessitats d’habitatge de protecció oficial.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén donar una resposta a les necessitats de vivenda dels col·lectius de ciutadans/es
que no poder assolir els preus dels habitatges de mercat ni els de preu taxat.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Es podrà contribuir a la solució d'un dels principals problemes dels ciutadans/es amb menys
recursos:disposar d'una vivenda.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Es perpetuarant els problemes d'accés a la vivenda del col·lectiu de santpolencs/ques amb
menys recursos econòmics.
ANY D’INICI
2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 58
OBJECTIU ESTRATÈGIC
10. Encarar la política urbanística municipal a la consecució d'habitatge de qualitat i
assequible.
ACTUACIÓ 4
DESCRIPCIÓ
Planificar urbanísticament sota criteris de sostenibilitat i d'equilibri entre els diferents usos
del sòl, així com potenciant l'existència d'una oferta de serveis públics i privats àmplia.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que els diferents espais urbans del municipi puguin disposar de tot els elements
necessaris per a què es puguin crear i/o reforçar les dinàmiques de convivència, alhora que
preservant els recursos naturals i paisatgístics del municipi.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Els barris que integren el conjunt del municipi estaran més equilibrats pel què fa als serveis
de què disposen, igualant els nivells de qualitat de vida de cadascun d'ells i fomentant
dinàmiques cíviques. Alhora es pretén millorar el tractament del medi en la construcció
d'habitatges.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Es podria córrer el risc d'especialitzar excessivament els usos del sòl, resultant-ne espais de
residència senses serveis i amb problemes de personalitat urbana.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Equip redactor del PGOUM.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 59
OBJECTIU ESTRATÈGIC
10. Encarar la política urbanística municipal a la consecució d'habitatge de qualitat i
assequible.
ACTUACIÓ 5
DESCRIPCIÓ
El Pla General d'Ordenació Urbana ha de garantir un desenvolupament del municipi
encaminat a la construcció de zones residencials de mitjana densitat, amb una ocupació de
sòl i unes alçades edificatòries relativament baixes.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén harmonitzar l'urbanisme residencial del municipi, reduint les possibilitats
d'ocupació massiva del sòl amb construccions de baixa densitat, i alhora garantint-ne la
qualitat paisatgística.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
S'aconseguirà dotar el municipi d'un línia edificativa harmonitzada, amb unes edificacions
que paisatgísticament adequades, un desenvolupament sostenible i uns preus de mercat dels
habitatges més raonables.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
De no aplicar-se aquesta mesura es corre el risc de retornar a models d'edificació altament
extensius o intensius, no beneficiosos pel futur del municipi.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Equip redactor del PGOUM.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 60
OBJECTIU ESTRATÈGIC
11. Creació i potenciació d’espais esportius d’oci.
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Creació i senyalització de rutes segures per bicicleta de connexió amb els municipis veïns.
Garantir la connexió segura amb bicicleta entre Sant Pol i Canet, Calella I sant Cebrià.
Connectar Sant Pol amb les rutes marcades del Parc Montnegre-Corredor.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén dotar al municipi d'una alternativa de comunicació diferent al vehicle privat o al
tren, alhora que potenciar les oportunitats de pràctica esportiva dels santpolencs.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
L'aplicació d'aquesta mesura dotarà el municipi de noves infrastructures esportives, però
també lúdiques; en potenciarà la seva comunicabilitat amb els pobles veïns; i ajudarà a la
conservació de camins existents i de la façana marítima.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
La comunicabilitat del municipi es reduiria als mitjans de transport a motor, refredant les
relacions entre Sant Pol i els municipis dels voltant. Alhora, les oportunitats d'oci esportiu
dels santpolencs es veurien minvades.
ANY D’INICI
2007
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Calella i Canet de Mar.
Generalitat de Catalunya.
Diputació de Barcelona.
Ministeri de Foment.
RENFE.
Direcció General de Costes (Ministeri de Medi Ambient).
Pla Estratègic de San Pol de Mar 61
OBJECTIU ESTRATÈGIC
11. Creació i potenciació d’espais esportius d’oci.
ACTUACIÓ 2
DESCRIPCIÓ
Marcatge de camins rurals per a la pràctica del senderisme, especialment els que
comuniquen Sant Pol amb el Parc del Montnegre-Corredor.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén dotar el municipi de més infrastructures d'oci i esport, compatibilitzant-ho amb la
protecció i el manteniment de l'entorn natural de Sant Pol de Mar.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Es recuperaria per a la pràctica pública una xarxa de camins en procés de degradació i es
dotaria els ciutadans d'espais per a la pràctica esportiva en contacte amb el medi natural del
municipi.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Es correria el risc de la progressiva desaparició dels camins rurals del municipi, privant els
santpolencs d'un espai natural per a l'oci i l'esport d'alta categoria.
ANY D’INICI
2005-2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria d'Esports
Grup Excursionista
Parc Montnegre-Corredor
Pla Estratègic de San Pol de Mar 62
OBJECTIU ESTRATÈGIC
11. Creació i potenciació d’espais esportius d’oci.
ACTUACIÓ 3
DESCRIPCIÓ
Obrir el pavelló als santpolencs:
- Gratuïtat de l'ús del pavelló pels joves del municipi.
- Realització de jornades de portes obertes per a la pràctica esportiva.
- Instal·lació d'un mini-gimnàs al pavelló.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que les instal·lacions municipals per a la pràctica de l'esport estiguin
permanentment a l'abast de tots els ciutadans. Es dotarà el pavelló dels elements necessaris
per a la pràctica esportiva individual o en grup de caràcter "amateur".
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
S'ampliaran els usos d'una de les principials instal·lacions esportives municipals, i es
facilitarà als ciutadans la pràctica de l'esport que desitgin de manera no organitzada.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
El pavelló municipal podria esdevenir una instal·lació infrautilitzada, mentre ciutadans amb
ganes de practicar esport no trobarien el marc idoni on fer-ho.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria d'Esports
Pla Estratègic de San Pol de Mar 63
OBJECTIU ESTRATÈGIC
11. Creació i potenciació d’espais esportius d’oci.
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Analitzar possibles reordenacions del Parc del Litoral, per fer-lo utilitzable per a la pràctica de
determinats esports: patinatge, bicicletes pels infants, etc.
Estudiar l'exportació d'aquesta mesura a d'altres zones del municipi
JUSTIFICACIÓ
Es pretén ananlitzar quins canvis es podrien introduir en el Parc del Litoral per a obtenir més
espais utilitzables per a la pràctica esportiva d'oci, guanyant per a altres usos ciutadans un
espai municipal privilegiat.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Es potenciarà l'ús del Parc del Litoral, tot dotant el municipi de més infrastructures esportives
i d'oci.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Es pot perdre l'oportunitat d'ampliar els espais d'ús esportiu i d'oci del municipi, disminuint
alhora l'atractiu del Parc del Litoral.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria d'Esports.
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Governació
Pla Estratègic de San Pol de Mar 64
OBJECTIU ESTRATÈGIC
12. Ampliació de l'oferta esportiva organitzada del municipi.
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Fomentar la pràctica esportiva com a activitats extraescolar. Aconseguir que l'esport sigui un
eix central de les activitats de caràcter extraescolar organitzades per l'AMPA de l'escola.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que les nenes i els nens disposin d'una oferta d'iniciació esportiva amplia i
equilibrada que potenciï el futur esportiu del municipi.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Es millorarà l'oferta esportiva als nens i nenes, es formarà en la cultura de l'esport, i es
potenciarà el coneixement de l'esport entre els menors que haurà de revertir en una major
pràctica esportiva en la seva vida adulta.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Es perdrà una escola de formació en la pràctica esportiva de primer ordre.
ANY D’INICI
2005-2006
AGENTS RESPONSABLES
AMPA
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria d'Esports
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Joventut
Pla Estratègic de San Pol de Mar 65
OBJECTIU ESTRATÈGIC
12. Ampliació de l'oferta esportiva organitzada del municipi.
ACTUACIÓ 2
DESCRIPCIÓ
Potenciar el mar com a espai de pràctica esportiva. Analitzar les opcions de crear un "centre
municipal de vela".
JUSTIFICACIÓ
Es pretén dotar els ciutadans del municipi d'un centre de referència per a la pràctica
d'esports nàutics.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Es potenciarà l'ús dels màxims atractius de municipi -el mar- per a la pràctica esportiva.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
No s'atendrà un nínxol de demanda esportiva, perdent, a més, una opció diferenciada de
pràctica d'esports.
ANY D’INICI
2007
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria d'Esports
Pla Estratègic de San Pol de Mar 66
OBJECTIU ESTRATÈGIC
13. Millorar l'oferta educativa de Sant Pol de Mar.
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Refundar el Consell Municipal d'Ensenyament, per a que sigui l'organisme permanent de
discussió i proposta d'actuacions en l'àmbit de l'educació.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que el Consell Municipal d'Ensenyament es converteixi en l'òrgan vertebrador de
les polítiques educatives aplicades a Sant Pol de Mar. Es vol reactivar-lo i convertir-lo en un
ens útil per la gestió pública local, alhora que efetiu com a corretja de transmissió entre els
agents implicats en l'educació i l'Ajuntament.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Els agents educatius i l'Ajuntament disposaran d'un espai d'interlocució permanent en el qual
definir les línies prioritàries de l'acció educativa
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
La no execució d'aquesta acció pot portar a què les polítiques públiques educatives
engegades per l'Ajuntament no contemplin la necessària visió dels agents educatius, i per
tant, siguin de difícil aplicació o de resultats no volguts.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria d'Ensenyament.
Professionals de l'educació del municipi.
Pares d'alumnes.
Alumnes.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 67
OBJECTIU ESTRATÈGIC
13. Millorar l'oferta educativa de Sant Pol de Mar.
ACTUACIÓ 2
DESCRIPCIÓ
Redactar un projecte d'oferta de formació ocupacional destinat a joves amb dificultats
escolars , per a vincular les polítiques de promoció de l'ocupació amb les educatives.
Especialitzar l'oferta de formació ocupacional en els joves.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén posar les eines necessàries per donar formació de caràcter ocupacional als joves
que abandonen la formació escolar un cop finalitzat el cicle obligatori.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
S'augmentarà l'oferta de formació per a joves, alhora que se'ls dotarà de mecanismes
d'accés al mercat de treball.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
S'oblidaria un tram de població que necessita uns serveis específics de formació encarada al
foment de l'ocupabiitat, que permeten prefigurar el perfil sociodemogràfic del Sant Pol del
futur.
ANY D’INICI
2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Promoció Econòmica.
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria d'Ensenyament.
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Serveis Socials.
Consell Municipal d'Ensenyament.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 68
OBJECTIU ESTRATÈGIC
13. Millorar l'oferta educativa de Sant Pol de Mar.
ACTUACIÓ 3
DESCRIPCIÓ
Realitzar una proposta d'utilització del CEIP fora de l'horari escolar. Evitar disposar d'espais
infrautilitzats en el camp eduactiu, realitzant propostes d'usos educacionals complementaris
als reglats.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que l'escola sigui un espai de formació també quan no s'hi realitzen classes
formals. En aquest sentit cal realitzar una proposta d'activitats extracurriculars.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
S'aprofitaria un espai equipat per a l'educació formal per poder ampliar l'oferta educativa
complementària.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
Es mantindria la infrautilització de l'espai escolar, alhora que es dificultaria l'ampliació de
l'oferta complementària a l'educació reglada.
ANY D’INICI
2005-2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria d'Ensenyament.
Consell Municipal d'Ensenyament.
Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 69
OBJECTIU ESTRATÈGIC
14. Millorar les polítiques sociosanitàries de Sant Pol de Mar
ACTUACIÓ 1
DESCRIPCIÓ
Crear el Consell Municipal de la Qualitat de Vida, l'organisme permanent de discussió i
proposta d'actuacions en els àmbits sociosanitaris.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén que el Consell Municipal de la Qualitat de Vida es converteixi en l'òrgan
vertebrador de les polítiques sociosanitàries aplicades al municipi. Es vol convertir-lo en un
ens útil per la gestió pública local, alhora que efetiu com a corretja de transmissió entre els
agents implicats i l'ajuntament.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Els agents socioeconòmics i l'Ajuntament disposaran d'un espai d'interlocució permanent en
el qual definir les línies prioritàries de l'acció pública en els àmbits afectats.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
La no execució d'aquesta acció pot portar a què les polítiques públiques sociosanitàries
engegades per l'Ajuntament no contemplin la necessària visió dels agents professionals en la
matèria i dels ciutadans particulars, i per tant, siguin de difícil aplicació o provoquin resultats
no volguts.
ANY D’INICI
2005
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Sanitat.
Professionals de l'àmbit sociosanitari del municipi.
Ciutadans particulars interessats en la matèria.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 70
OBJECTIU ESTRATÈGIC
14. Millorar les polítiques sociosanitàries de Sant Pol de Mar
ACTUACIÓ 2
DESCRIPCIÓ
Millorar les polítiques públiques d'assistència domiciliària a persones grans, així com
fomentar la implantació d'activitat econòmica provada d'aquest sector en el municipi.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén reduir la necessitat de places de residència geriàrica, per la via de dotar els
ciutadans de serveis d'atenció domiciliària.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Es facilitaria la vida a casa de les persones grans amb problemes de mobilitat o de salut,
alhora que es contribuiria a alleugerir els costos de derivats de l'atenció a aquest col·lectiu.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
El municipi veuria progressivament com s'amplia la necessitat de places de residència
geriàtrica, com la població destina cada vegada més recursos a aquests serveis i com es
dificulta la vida a la casa pròpia de persones grans amb problemes de mobilitat i/o salut.
ANY D’INICI
2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Serveis Socials.
Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.
Consell Municipal de la Qualitat de Vida.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 71
OBJECTIU ESTRATÈGIC
14. Millorar les polítiques sociosanitàries de Sant Pol de Mar
ACTUACIÓ 3
DESCRIPCIÓ
Engegar programes i campanyes de conscienciació ciutadana sobre els factors de risc que
estadísticament més incideixen enla salut dels santpolencs i les santpolenques.
JUSTIFICACIÓ
Es pretén treballar de l'àmbit municipal en la informació i la prevenció de riscos
estadísticament més habituals entre els habitants de Sant Pol, així com en sectors de
població amb riscos específics com la joventut o la gent gran.
CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ
Es pot contribuir a la millora de les condicions de vida dels habitants del municipi, així com a
la conscienciació que determinades males pràctiques poden produir problemes de salut.
CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ
El municipi podria perdre l'oportunitat de treballar en la conscienciació ciutadana sobre
aquetses qüestions des de les accions quotidianes, més efectives que les campanyes
generals dels grans administracions públiques a través dels mitjans de comunicació de
masses.
ANY D’INICI
2006
AGENTS RESPONSABLES
Ajuntament de Sant Pol de Mar.
Consell Municipal de la Qualitat de Vida.
Professional dels àmbits sociosanitaris amb implicacions en cada cas.
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 72
8. SEGUIMENT DEL PLA ESTRATÈGIC DE SANT POL DE MAR
8.1 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
Per tal de garantir el control sobre l’execució de les accions incloses en el Pla Estratègic de
Sant Pol de Mar, part de l’estructura organitzativa que s’ha encarregat d’elaborar-lo no es
dissol.
Així, la Comissió Plenària es reunirà una vegada a l’any com a mínim en sessió ordinària
per tal de:
Aprovar l’informe anual d’execució del Pla.
Revisar, si s’escau, alguna de les línies estratègiques.
Modificar, si s’escau, el contingut d’alguna de les accions o la seva temporalitat.
Aprovar, si s’escau, l’alteració de la composició concreta de la Comissió Executiva
així com la periodicitat ordinària de sessions a proposta de la Comissió Executiva.
La Comissió Executiva es reunirà dues vegades a l’any com a mínim en sessió ordinària.
Les seves funcions són:
Preparar l’informe anual d’execució del Pla a elevar a la Comissió Plenària.
Elaborar el quadre de comandament integral del Pla i vetllar per la seva actualització
periòdica.
Proposar a la Comissió Plenària la revisió de les línies estratègiques i del contingut
i/o temporalitat de les accions.
Proposar a la Comissió Plenària l’alteració de la composició concreta de la Comissió
Executiva així com la periodicitat ordinària de sessions.
Els Consells Consultius de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, com a continuadors naturals
de la tasca realitzada per les Comissions Sectorials del Pla, s’encarregaran de fer un
seguiment acurat de les accions estratègiques que, per raó de la matèria, els corresponguin.
Pla Estratègic de San Pol de Mar 73
8.2 QUADRE DE COMNADAMENT GENERAL
Sens perjudici de dissenyar un quadre de comandament que permeti monitoritzar l’estat de
les accions incloses en el Pla Estratègic de Sant Pol de Mar, a continuació es proposa una
bateria d’indicadors de caràcter general destinats a permetre un seguiment agregat del grau
d’acompliment del Pla.
INDICADOR FÓRMULA MEDICIÓ TEMPORALITAT Acompliment total anual Σ accions concloses Semestral 2006-2008 Acompliment parcial anual Σ accions iniciades Semestral 2006-2008 Grau d’acompliment total anual % accions concloses sobre
accions totals Semestral 2006-2008
Grau d’acompliment parcial anual
% accions iniciades sobre accions totals
Semestral 2006-2008
Grau de concreció d’accions iniciades
% accions concloses sobre accions iniciades
Semestral 2006-2008
Grau d’acompliment de la temporalitat prevista
% accions concloses a termini sobre accions totals amb termini dins l’exercici
Semestral 2006-2008
Grau de modificació de línies estratègiques
% línies modificades sobre línies totals
Semestral 2006-2008
Grau de modificació d’accions % accions modificades sobre accions totals
Semestral 2006-2008
Pla Estratègic de San Pol de Mar 74