1
DOSSIER02
IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
2DOSSIERPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA
IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
2
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacuteDRETS COLmiddotLECTIUS
Coordinacioacute Elena Ferreiro David Forniegraves i Antoni Trobat
Correccioacute linguumliacutestica Maria Areny
Disseny i maquetacioacute Mireia Luna Natural wwwdesignisnaturalcom
Edita CIEMEN wwwciemencat
Amb el suport de
3
DOSSIER02
4
5
9
15
18
21
26
31
34
POBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute ANDREA PEQUENtildeO BUENO
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
ALGUNES PRECISIONS
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
PARAULES DE TANCAMENT
BIBLIOGRAFIA
IacuteNDEX
02
DOSSIER02
4
POBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINAIDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
ANDREA PEQUENtildeO BUENODOCTORA EN ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL
02
DOSSIER02
5
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
6
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
La imatge de lrsquoindiacutegena rural i allunyat del moacuten eacutes una
construccioacute [] gairebeacute ingegravenua propera a la del bon salvatge
que li fa un flac favor a la nostra reivindicacioacute
Joseacute Ancaacuten 1
Lrsquoany 2008 recordo haver assistit a la presentacioacute drsquoun docu-
mental sobre nacionalitats indiacutegenes de lrsquoAmazogravenia equatori-
ana Lrsquoaudiovisual intentava amb bones intencions posar en
relleu la vida i lluita de comunitats inserides en el context drsquoexplo-
tacioacute petroliera i rescatar especialment les dones com a agents
actives drsquoaquestes comunitats No obstant aixograve i meacutes enllagrave del
fet que lrsquoorigen del projecte fos lloable no vaig poder deixar de
sorprendrersquom davant les imatges Drsquouna banda lrsquoagegravencia es di-
fuminava en la captura de lrsquordquoalteritatrdquo cossos mig nus fosos en
el paisatge selvagravetic ldquoatrapatsrdquo en la reproduccioacute de pragravectiques
en una mena de ldquotemps primigenirdquo Drsquouna altra la narracioacute pas-
sava sense meacutes drsquouna nacionalitat a una altra semblava que
a ulls de qui dirigia tots els indiacutegenes eren ldquoun mateix i sol gruprdquo
Aixograve que es podria entendre com la ignoragravencia inicial drsquoun pri-
mer acostament foragrave resultava aquiacute poc disculpable mesos
de gravacioacute vaig pensar per no entendre gran cosa Drsquoaquesta
manera el documental fallava en el missatge que volia comuni-
car (almenys el que declarava en la seva difusioacute) Aquest srsquohavia
transformat en una posada en escena drsquoexotisme pur i dur
Certament amb aquest relat no tinc la intencioacute de fer es-
carni puacuteblic drsquoaquest producte audiovisual Hi recorro meacutes avi-
at en un esforccedil drsquoilmiddotlustrar una manera de representacioacute drsquoallograve
que han estat mdashi soacutenmdash objecte els pobles i nacionalitats indiacutege-
nes de lrsquoAmegraverica Llatina
Ja fa anys que Stuart Hall es preguntava ldquocom represen-
tem gent i llocs que soacuten significativament diferents de nosal-
tresrdquo ldquoquina eacutes la fascinacioacute secreta de lrsquordquoalteritatrdquo i per quegrave
la representacioacute popular hi eacutes atretardquo ldquoquines soacuten les formes
1 ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entrevista] Revista PAT (tardor de 2013) nuacutem 55
Disponible en liacutenia a httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
2 Hall S ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo a Hall Stuart Sin garantiacuteas Quito Equador Universitat Andi-
na Simoacuten Boliacutevar Institut drsquoEstudis Socials i Culturals Pensar Pontifiacutecia Universitat Javeriana IEP
Envioacuten Editores 2010 p 419
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
7
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
tiacutepiques i les pragravectiques de representacioacute que srsquoutilitzen per re-
presentar la ldquodiferegravenciardquo en la cultura popular actual i drsquoon van
venir aquestes formes i estereotips popularsrdquo 2
En termes macro existiria la tendegravencia predominant mdashdes
de lrsquoAmegraverica del Nord i Europamdash a figurar Llatinoamegraverica com un
tot compacte i homogeni Perograve quegrave hi ha de les imatges sobre in-
diacutegenes quins discursos i percepcions comporten aquestes imat-
ges
En una pragravectica instalmiddotlada transversalment als continents
(inclograves Llatinoamegraverica) molts textos (audiovisuals visuals io
escrits) difonen imatges que semblarien continuar el fil histograveric
de representacions teixides al seu voltant En una relacioacute de je-
rarquia que competeix a llocs i cultures de procedegravencia aques-
tes srsquoarticularien substantivament en dos eixos el ldquobagraverbar i inci-
vilitzatrdquo i ldquoel bon salvatgerdquo
La primera suposa ldquoun sentiment de superioritatrdquo respec-
te drsquouna cultura estrangera io davant els qui en formen partla
segona estagrave impregnada drsquouna actitud de benegravevola admira-
cioacutejustament en raoacute del seu ldquoprimitivismerdquo ldquoel seu endarreri-
mentrdquo io ldquola seva inferioritat tecnologravegicardquo Aixograve per exemple es
pot observar clarament en alguns ldquodiscursos ecologistes o ter-
cermundistesrdquo 3 io de promocioacute (eco)turiacutesticaque busca oferir a
lrsquoestranger una vinculacioacute amb el moacuten primitiu ldquopurrdquo i passat 4
Aixiacute en aquesta logravegica i tal com succeiumla en lrsquoaudiovisualsub-
jectes i pobles originaris cobren presegravencia en una relacioacute uniacutevoca
amb el paisatge natural i ldquoancestralrdquo lrsquoentorn obvi i propi vivint
en unes menes de guetos ancorats en el temps i incogravelumes per
tant als canvis les tensions les reformulacions Drsquoaquesta ma-
nera se sol transmetre una representacioacute drsquoun ldquoaltrerdquo indiacutegena
ahistograveric exotitzat un ldquonaturalrdquo no contaminat
No obstant aixograve aquests ldquoaltresrdquo ldquoaprehesosrdquo disposats i
circulats estan lluny de respondre a aquesta imatge uacutenica Llui-
tes reivindicacions i demandes davant territoris i cultures inter-
vingudes constitueixen avui i des de fa algunes degravecades bande-
res de mobilitzacions De fet a partir de la degravecada de 1990 els
moviments indiacutegenes irrompen amb forccedila en lrsquoescena puacuteblica i
poliacutetica dels diferents paiumlsos del continent Aixograve que srsquoha ano-
menat ldquoemergegravencia indiacutegenardquo 5 suposa no nomeacutes la polititza-
cioacute de la identitat egravetnica sinoacute tambeacute processos de reelaboracioacute
drsquoaquesta identitat Conseguumlentment com indica Bengoa en
acabar el segle xx ja no es tracta de
comunitats aiumlllades estudiades per lrsquoantropologia tradicional fa
degravecades (ldquosocietats folkrdquo) sinoacute [drsquo]una combinacioacute cada vegada
meacutes complexa de relacions urbanes i rurals amb contactes i
comunicacions internacionals i en una confrontacioacute permanent entre
la tradicioacute etnocultural i la modernitat 6
Ategraves lrsquoobjecte drsquoaquest document no resulta viable aprofundir
en els diferents contextos i les seves repercussions Ofereixo a
3 todorov t (1990) ldquo El cruce de las culturasrdquo A Criteris (gener-desembre 1990) nuacutem 25-28 p 6
4 ScHiwy F ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo A NouzeilleS Gabriella (comp) La naturaleza en
disputa Buenos Aires Argentina Paidoacutes 2002 p 211
5 beNGoa J La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santiago de Xile FCE 2000 p 19
6 beNGoa (2000 19-20)
8
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
canvi una aproximacioacute descriptiva io un mapatge de certes di-
nagravemiques actuals relatives aquestes a la distribucioacute territorial
la mobilitat o migracioacute interna i les seves implicacions
Aquiacute la revisioacute de les fonts estadiacutestiques actuals ofereix la
possibilitat de problematitzar io matisar una part de les repre-
sentacions comentades almenys en atendre les dinagravemiques de
mobilitat i assentament La cosa de fet va molt meacutes enllagrave de
lrsquoocupacioacute del ldquoterritori ancestralrdquo o originari com a camp exclu-
siu de residegravencia
02
DOSSIER02
9
ALGUNES PRECISIONS
10
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
ALGUNES PRECISIONS
DE QUEgrave PARLEM QUAN ENS REFERIM A POBLES INDIacuteGENESAbans drsquoentrar en lrsquoagravembit de les xifres resulta apropiat fer una
precisioacute de quegrave parlem quan ens referim a pobles indiacutegenes
quins trets permeten tal identificacioacute
Responent aquestes quumlestions actualment hi ha consens
a escala internacional a utilitzar la definicioacute continguda en el
Conveni 169 de lrsquoOrganitzacioacute Internacional del Treball (OIT) so-
bre pobles indiacutegenes i tribals en paiumlsos independents Aquest
en el seu article 1 estableix que un poble es considera indiacutegena
ldquopel fet de descendir de poblacions que habitaven al paiacutes o en
una regioacute geogragravefica a la qual pertany el paiacutes en lrsquoegravepoca de la
conquesta de la colonitzacioacute o de lrsquoestabliment de les fronte-
res estatals actuals i que qualsevol que sigui la seva situacioacute
juriacutedica conserven totes les seves progravepies institucions socials
econogravemiques culturals i poliacutetiques o part drsquoellesrdquo Aixiacute mateix
assenyala que ldquola consciegravencia de la seva identitat indiacutegena o tri-
bal es considera un criteri fonamental per determinar els grupsrdquo
Aixiacute segons aixograve hi hauria mdashalmenysmdash quatre dimensions
lligades a la identificacioacute
+ reconeixement de la identitat
+ origen comuacute
+ territorialitat i
+ aspecte linguumlisticocultural 7
POBLES INDIacuteGENES A LLATINOAMEgraveRICAEs reconeix lrsquoexistegravencia de 826 pobles indiacutegenes a llsquoAmegraverica Lla-
tina 8 distribuiumlts des de la Patagogravenia i Illa de Pasqua fins a Oa-
siamegraverica al nord de Megravexic i abastant diferents agraverees geogragrave-
fiques (VEGEU MAPA 1) Aquesta diversitat de pertinences i zones geogragravefiques de
distribucioacute fa trontollar mdashdrsquoentradamdash diverses de les concepci-
ons discutides anteriorment entre elles la drsquoun continent ho-
mogeni i tambeacute la dels ldquoindiacutegenesrdquo com una identitat unificada
Per la seva banda la presegravencia en allograve intern dels diferents
paiumlsos evidencia tambeacute variacions entre ells Aixiacute per exemple en
els extrems trobem nacions amb una alta diversitat egravetnica com
7 cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacuteltimo decenio y retos pendientes
para la garantiacutea de sus derechos Santiago de Xile CEPAL 2014 p 86-87
8 Cal fer notar que hi ha importants diferegravencies en el nombre que srsquoassigna a diferents documents
Per exemple el text drsquoUNICEF [s d] assenyala lrsquoexistegravencia de 522 En aquest article perograve he esti-
mat considerar les dades de lrsquoinforme de CEPAL (2014 330) en raoacute de ser una publicacioacute relativa-
ment recent
11
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 1 _ AMEgraveRICA LLATINA ZONES GEOGRAgraveFIQUES DE DISTRIBUCIOacute DE POBLES INDIacuteGENES
el Brasil (305) Cologravembia (102) el Peruacute (85) i Megravexic (78) i en lrsquoaltre
extrem amb una de molt menor el Salvador (3) i lrsquoUruguai (2) 9
Segons dades censals de comenccedilament de la degravecada de
2000 el total de poblacioacute indiacutegena a lrsquoAmegraverica Llatina rondava
els 30 milions de persones cosa que representava poc meacutes del
6 per cent de total poblacional del continent 10
No obstant aixograve
drsquoacord amb CEPAL la ronda de censos de 2010 evidencia que
srsquohauria arribat a 45 milions de persones Aquest increment ex-
ponencial
no obeiria uacutenicament a la dinagravemica demogragravefica dels pobles
indiacutegenes [] sinoacute tambeacute a un augment en lrsquoautoidentificacioacute 11
Tanmateix i meacutes enllagrave drsquoaquesta xifra sorprenent es va
mantenir lrsquoalta heterogeneiumltat entre els paiumlsos Aixiacute i tal com
srsquoilmiddotlustra en el Mapa 2 el seu pes percentual presenta impor-
tants diferegravencies entre aquests hi ha major concentracioacute a Bo-
liacutevia (622) i Guatemala (41) i menor al Salvador el Brasil el
Paraguai lrsquoArgentina i Costa Rica (entre el 02 i el 24)
Segons el que acabem drsquoexposar una major coexistegravencia
de pobles en un determinat estat nacioacute no eacutes senyal directe de
meacutes volum percentual respecte del total drsquohabitants Exemple
drsquoaixograve el constitueixen els casos del Brasil (305 pobles 05 de
poblacioacute indiacutegena) i Cologravembia (102 pobles 34 poblacioacute indiacute-
gena)
9 CEPAL (2014 330)
10 UNICEF [sa]
11 Amb lrsquoexcepcioacute de Boliacutevia (Estat Plurinacional de) i lrsquoEquador aquests augments es verifiquen en
tots els paiumlsos amb magnituds diverses sent Megravexic el cas meacutes excelmiddotlent (CEPAL 2014 330) Sobre
lrsquoautoidentificacioacute vegeu Requadre en aquest article
FON T UNICEF [s d]
12
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 2 _ AMEgraveRICA LLATINA POBLES INDIacuteGENES XIFRES DE POBLACIOacute I PERCENTATGES DE DISTRIBUCIOacute PER PAIumlSOS
FON T CEPAL (2014)
Aquestes dades i tal com srsquoindica en la figura esmentada (MAPA 2) suggereixen que hi hauria un important nombre de comunitats
originagraveries que es trobarien en amenaccedila de desaparegraveixer fiacutesica-
ment io culturalment Drsquoacord amb CEPAL 12
+ Al Brasil ldquosrsquoha constatat que 70 pobles indiacutegenes (cosa que
representa un 23 dels pobles indiacutegenes del paiacutes) es troben
en situacioacute drsquoextrema fragilitat amb una poblacioacute inferior
als 100 habitantsrdquo
+ A Boliacutevia (Estat Plurinacional de) ldquoel Ministeri de Justiacutecia ha
reconegut el 2013 que la supervivegravencia fiacutesica i cultural drsquoal-
menys 13 dels 39 pobles indiacutegenes del paiacutes es troba molt
amenaccediladardquo
+ A Cologravembia ldquola Cort Constitucional va reconegraveixer lrsquoexistegraven-
cia de 35 pobles indiacutegenes en risc de desaparicioacute cultural o
fiacutesica a causa del conflicte armat i les violacions flagrants
als drets humans fonamentals individuals i colmiddotlectiusrdquo
El mateix organisme indicava a meacutes que el nombre podria aug-
mentar si a la ldquofragilitat demogragraveficardquo se sumen altres elements
de vulnerabilitat socioambiental i territorial entre ells
els desplaccedilaments forccedilats lrsquoescassetat drsquoaliments la contaminacioacute
de les aiguumles la degradacioacute dels sogravels la desnutricioacute i lrsquoelevada
mortalitat 13
En aquest sentit srsquoha assenyalat que per exemple a Cologravembia
entre els anys 2000 i 2005 al voltant de 30000 indiacutegenes van
haver de abandonar el seu territori tradicional a causa del con-
flicte armat (entre paramilitars forces puacutebliques i guerrilles) i
12 CEPAL (2014 330)
13 Iacutedem
13
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-
tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats
(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-
mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-
blacioacute meacutes jove (56)rdquo14
Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-
pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un
terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de
la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-
bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu
agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com
lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria
Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15
a lrsquoAmazogravenia existirien
+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots
en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els
lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals
io transnacionals
Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes
de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-
ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes
+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2
cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-
joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el
508) seguides de les zones en exploracioacute (308)
14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-
zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa
Rica IIDH 2007 p 149
15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en
liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]
MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA
FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
2
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacuteDRETS COLmiddotLECTIUS
Coordinacioacute Elena Ferreiro David Forniegraves i Antoni Trobat
Correccioacute linguumliacutestica Maria Areny
Disseny i maquetacioacute Mireia Luna Natural wwwdesignisnaturalcom
Edita CIEMEN wwwciemencat
Amb el suport de
3
DOSSIER02
4
5
9
15
18
21
26
31
34
POBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute ANDREA PEQUENtildeO BUENO
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
ALGUNES PRECISIONS
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
PARAULES DE TANCAMENT
BIBLIOGRAFIA
IacuteNDEX
02
DOSSIER02
4
POBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINAIDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
ANDREA PEQUENtildeO BUENODOCTORA EN ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL
02
DOSSIER02
5
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
6
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
La imatge de lrsquoindiacutegena rural i allunyat del moacuten eacutes una
construccioacute [] gairebeacute ingegravenua propera a la del bon salvatge
que li fa un flac favor a la nostra reivindicacioacute
Joseacute Ancaacuten 1
Lrsquoany 2008 recordo haver assistit a la presentacioacute drsquoun docu-
mental sobre nacionalitats indiacutegenes de lrsquoAmazogravenia equatori-
ana Lrsquoaudiovisual intentava amb bones intencions posar en
relleu la vida i lluita de comunitats inserides en el context drsquoexplo-
tacioacute petroliera i rescatar especialment les dones com a agents
actives drsquoaquestes comunitats No obstant aixograve i meacutes enllagrave del
fet que lrsquoorigen del projecte fos lloable no vaig poder deixar de
sorprendrersquom davant les imatges Drsquouna banda lrsquoagegravencia es di-
fuminava en la captura de lrsquordquoalteritatrdquo cossos mig nus fosos en
el paisatge selvagravetic ldquoatrapatsrdquo en la reproduccioacute de pragravectiques
en una mena de ldquotemps primigenirdquo Drsquouna altra la narracioacute pas-
sava sense meacutes drsquouna nacionalitat a una altra semblava que
a ulls de qui dirigia tots els indiacutegenes eren ldquoun mateix i sol gruprdquo
Aixograve que es podria entendre com la ignoragravencia inicial drsquoun pri-
mer acostament foragrave resultava aquiacute poc disculpable mesos
de gravacioacute vaig pensar per no entendre gran cosa Drsquoaquesta
manera el documental fallava en el missatge que volia comuni-
car (almenys el que declarava en la seva difusioacute) Aquest srsquohavia
transformat en una posada en escena drsquoexotisme pur i dur
Certament amb aquest relat no tinc la intencioacute de fer es-
carni puacuteblic drsquoaquest producte audiovisual Hi recorro meacutes avi-
at en un esforccedil drsquoilmiddotlustrar una manera de representacioacute drsquoallograve
que han estat mdashi soacutenmdash objecte els pobles i nacionalitats indiacutege-
nes de lrsquoAmegraverica Llatina
Ja fa anys que Stuart Hall es preguntava ldquocom represen-
tem gent i llocs que soacuten significativament diferents de nosal-
tresrdquo ldquoquina eacutes la fascinacioacute secreta de lrsquordquoalteritatrdquo i per quegrave
la representacioacute popular hi eacutes atretardquo ldquoquines soacuten les formes
1 ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entrevista] Revista PAT (tardor de 2013) nuacutem 55
Disponible en liacutenia a httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
2 Hall S ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo a Hall Stuart Sin garantiacuteas Quito Equador Universitat Andi-
na Simoacuten Boliacutevar Institut drsquoEstudis Socials i Culturals Pensar Pontifiacutecia Universitat Javeriana IEP
Envioacuten Editores 2010 p 419
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
7
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
tiacutepiques i les pragravectiques de representacioacute que srsquoutilitzen per re-
presentar la ldquodiferegravenciardquo en la cultura popular actual i drsquoon van
venir aquestes formes i estereotips popularsrdquo 2
En termes macro existiria la tendegravencia predominant mdashdes
de lrsquoAmegraverica del Nord i Europamdash a figurar Llatinoamegraverica com un
tot compacte i homogeni Perograve quegrave hi ha de les imatges sobre in-
diacutegenes quins discursos i percepcions comporten aquestes imat-
ges
En una pragravectica instalmiddotlada transversalment als continents
(inclograves Llatinoamegraverica) molts textos (audiovisuals visuals io
escrits) difonen imatges que semblarien continuar el fil histograveric
de representacions teixides al seu voltant En una relacioacute de je-
rarquia que competeix a llocs i cultures de procedegravencia aques-
tes srsquoarticularien substantivament en dos eixos el ldquobagraverbar i inci-
vilitzatrdquo i ldquoel bon salvatgerdquo
La primera suposa ldquoun sentiment de superioritatrdquo respec-
te drsquouna cultura estrangera io davant els qui en formen partla
segona estagrave impregnada drsquouna actitud de benegravevola admira-
cioacutejustament en raoacute del seu ldquoprimitivismerdquo ldquoel seu endarreri-
mentrdquo io ldquola seva inferioritat tecnologravegicardquo Aixograve per exemple es
pot observar clarament en alguns ldquodiscursos ecologistes o ter-
cermundistesrdquo 3 io de promocioacute (eco)turiacutesticaque busca oferir a
lrsquoestranger una vinculacioacute amb el moacuten primitiu ldquopurrdquo i passat 4
Aixiacute en aquesta logravegica i tal com succeiumla en lrsquoaudiovisualsub-
jectes i pobles originaris cobren presegravencia en una relacioacute uniacutevoca
amb el paisatge natural i ldquoancestralrdquo lrsquoentorn obvi i propi vivint
en unes menes de guetos ancorats en el temps i incogravelumes per
tant als canvis les tensions les reformulacions Drsquoaquesta ma-
nera se sol transmetre una representacioacute drsquoun ldquoaltrerdquo indiacutegena
ahistograveric exotitzat un ldquonaturalrdquo no contaminat
No obstant aixograve aquests ldquoaltresrdquo ldquoaprehesosrdquo disposats i
circulats estan lluny de respondre a aquesta imatge uacutenica Llui-
tes reivindicacions i demandes davant territoris i cultures inter-
vingudes constitueixen avui i des de fa algunes degravecades bande-
res de mobilitzacions De fet a partir de la degravecada de 1990 els
moviments indiacutegenes irrompen amb forccedila en lrsquoescena puacuteblica i
poliacutetica dels diferents paiumlsos del continent Aixograve que srsquoha ano-
menat ldquoemergegravencia indiacutegenardquo 5 suposa no nomeacutes la polititza-
cioacute de la identitat egravetnica sinoacute tambeacute processos de reelaboracioacute
drsquoaquesta identitat Conseguumlentment com indica Bengoa en
acabar el segle xx ja no es tracta de
comunitats aiumlllades estudiades per lrsquoantropologia tradicional fa
degravecades (ldquosocietats folkrdquo) sinoacute [drsquo]una combinacioacute cada vegada
meacutes complexa de relacions urbanes i rurals amb contactes i
comunicacions internacionals i en una confrontacioacute permanent entre
la tradicioacute etnocultural i la modernitat 6
Ategraves lrsquoobjecte drsquoaquest document no resulta viable aprofundir
en els diferents contextos i les seves repercussions Ofereixo a
3 todorov t (1990) ldquo El cruce de las culturasrdquo A Criteris (gener-desembre 1990) nuacutem 25-28 p 6
4 ScHiwy F ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo A NouzeilleS Gabriella (comp) La naturaleza en
disputa Buenos Aires Argentina Paidoacutes 2002 p 211
5 beNGoa J La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santiago de Xile FCE 2000 p 19
6 beNGoa (2000 19-20)
8
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
canvi una aproximacioacute descriptiva io un mapatge de certes di-
nagravemiques actuals relatives aquestes a la distribucioacute territorial
la mobilitat o migracioacute interna i les seves implicacions
Aquiacute la revisioacute de les fonts estadiacutestiques actuals ofereix la
possibilitat de problematitzar io matisar una part de les repre-
sentacions comentades almenys en atendre les dinagravemiques de
mobilitat i assentament La cosa de fet va molt meacutes enllagrave de
lrsquoocupacioacute del ldquoterritori ancestralrdquo o originari com a camp exclu-
siu de residegravencia
02
DOSSIER02
9
ALGUNES PRECISIONS
10
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
ALGUNES PRECISIONS
DE QUEgrave PARLEM QUAN ENS REFERIM A POBLES INDIacuteGENESAbans drsquoentrar en lrsquoagravembit de les xifres resulta apropiat fer una
precisioacute de quegrave parlem quan ens referim a pobles indiacutegenes
quins trets permeten tal identificacioacute
Responent aquestes quumlestions actualment hi ha consens
a escala internacional a utilitzar la definicioacute continguda en el
Conveni 169 de lrsquoOrganitzacioacute Internacional del Treball (OIT) so-
bre pobles indiacutegenes i tribals en paiumlsos independents Aquest
en el seu article 1 estableix que un poble es considera indiacutegena
ldquopel fet de descendir de poblacions que habitaven al paiacutes o en
una regioacute geogragravefica a la qual pertany el paiacutes en lrsquoegravepoca de la
conquesta de la colonitzacioacute o de lrsquoestabliment de les fronte-
res estatals actuals i que qualsevol que sigui la seva situacioacute
juriacutedica conserven totes les seves progravepies institucions socials
econogravemiques culturals i poliacutetiques o part drsquoellesrdquo Aixiacute mateix
assenyala que ldquola consciegravencia de la seva identitat indiacutegena o tri-
bal es considera un criteri fonamental per determinar els grupsrdquo
Aixiacute segons aixograve hi hauria mdashalmenysmdash quatre dimensions
lligades a la identificacioacute
+ reconeixement de la identitat
+ origen comuacute
+ territorialitat i
+ aspecte linguumlisticocultural 7
POBLES INDIacuteGENES A LLATINOAMEgraveRICAEs reconeix lrsquoexistegravencia de 826 pobles indiacutegenes a llsquoAmegraverica Lla-
tina 8 distribuiumlts des de la Patagogravenia i Illa de Pasqua fins a Oa-
siamegraverica al nord de Megravexic i abastant diferents agraverees geogragrave-
fiques (VEGEU MAPA 1) Aquesta diversitat de pertinences i zones geogragravefiques de
distribucioacute fa trontollar mdashdrsquoentradamdash diverses de les concepci-
ons discutides anteriorment entre elles la drsquoun continent ho-
mogeni i tambeacute la dels ldquoindiacutegenesrdquo com una identitat unificada
Per la seva banda la presegravencia en allograve intern dels diferents
paiumlsos evidencia tambeacute variacions entre ells Aixiacute per exemple en
els extrems trobem nacions amb una alta diversitat egravetnica com
7 cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacuteltimo decenio y retos pendientes
para la garantiacutea de sus derechos Santiago de Xile CEPAL 2014 p 86-87
8 Cal fer notar que hi ha importants diferegravencies en el nombre que srsquoassigna a diferents documents
Per exemple el text drsquoUNICEF [s d] assenyala lrsquoexistegravencia de 522 En aquest article perograve he esti-
mat considerar les dades de lrsquoinforme de CEPAL (2014 330) en raoacute de ser una publicacioacute relativa-
ment recent
11
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 1 _ AMEgraveRICA LLATINA ZONES GEOGRAgraveFIQUES DE DISTRIBUCIOacute DE POBLES INDIacuteGENES
el Brasil (305) Cologravembia (102) el Peruacute (85) i Megravexic (78) i en lrsquoaltre
extrem amb una de molt menor el Salvador (3) i lrsquoUruguai (2) 9
Segons dades censals de comenccedilament de la degravecada de
2000 el total de poblacioacute indiacutegena a lrsquoAmegraverica Llatina rondava
els 30 milions de persones cosa que representava poc meacutes del
6 per cent de total poblacional del continent 10
No obstant aixograve
drsquoacord amb CEPAL la ronda de censos de 2010 evidencia que
srsquohauria arribat a 45 milions de persones Aquest increment ex-
ponencial
no obeiria uacutenicament a la dinagravemica demogragravefica dels pobles
indiacutegenes [] sinoacute tambeacute a un augment en lrsquoautoidentificacioacute 11
Tanmateix i meacutes enllagrave drsquoaquesta xifra sorprenent es va
mantenir lrsquoalta heterogeneiumltat entre els paiumlsos Aixiacute i tal com
srsquoilmiddotlustra en el Mapa 2 el seu pes percentual presenta impor-
tants diferegravencies entre aquests hi ha major concentracioacute a Bo-
liacutevia (622) i Guatemala (41) i menor al Salvador el Brasil el
Paraguai lrsquoArgentina i Costa Rica (entre el 02 i el 24)
Segons el que acabem drsquoexposar una major coexistegravencia
de pobles en un determinat estat nacioacute no eacutes senyal directe de
meacutes volum percentual respecte del total drsquohabitants Exemple
drsquoaixograve el constitueixen els casos del Brasil (305 pobles 05 de
poblacioacute indiacutegena) i Cologravembia (102 pobles 34 poblacioacute indiacute-
gena)
9 CEPAL (2014 330)
10 UNICEF [sa]
11 Amb lrsquoexcepcioacute de Boliacutevia (Estat Plurinacional de) i lrsquoEquador aquests augments es verifiquen en
tots els paiumlsos amb magnituds diverses sent Megravexic el cas meacutes excelmiddotlent (CEPAL 2014 330) Sobre
lrsquoautoidentificacioacute vegeu Requadre en aquest article
FON T UNICEF [s d]
12
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 2 _ AMEgraveRICA LLATINA POBLES INDIacuteGENES XIFRES DE POBLACIOacute I PERCENTATGES DE DISTRIBUCIOacute PER PAIumlSOS
FON T CEPAL (2014)
Aquestes dades i tal com srsquoindica en la figura esmentada (MAPA 2) suggereixen que hi hauria un important nombre de comunitats
originagraveries que es trobarien en amenaccedila de desaparegraveixer fiacutesica-
ment io culturalment Drsquoacord amb CEPAL 12
+ Al Brasil ldquosrsquoha constatat que 70 pobles indiacutegenes (cosa que
representa un 23 dels pobles indiacutegenes del paiacutes) es troben
en situacioacute drsquoextrema fragilitat amb una poblacioacute inferior
als 100 habitantsrdquo
+ A Boliacutevia (Estat Plurinacional de) ldquoel Ministeri de Justiacutecia ha
reconegut el 2013 que la supervivegravencia fiacutesica i cultural drsquoal-
menys 13 dels 39 pobles indiacutegenes del paiacutes es troba molt
amenaccediladardquo
+ A Cologravembia ldquola Cort Constitucional va reconegraveixer lrsquoexistegraven-
cia de 35 pobles indiacutegenes en risc de desaparicioacute cultural o
fiacutesica a causa del conflicte armat i les violacions flagrants
als drets humans fonamentals individuals i colmiddotlectiusrdquo
El mateix organisme indicava a meacutes que el nombre podria aug-
mentar si a la ldquofragilitat demogragraveficardquo se sumen altres elements
de vulnerabilitat socioambiental i territorial entre ells
els desplaccedilaments forccedilats lrsquoescassetat drsquoaliments la contaminacioacute
de les aiguumles la degradacioacute dels sogravels la desnutricioacute i lrsquoelevada
mortalitat 13
En aquest sentit srsquoha assenyalat que per exemple a Cologravembia
entre els anys 2000 i 2005 al voltant de 30000 indiacutegenes van
haver de abandonar el seu territori tradicional a causa del con-
flicte armat (entre paramilitars forces puacutebliques i guerrilles) i
12 CEPAL (2014 330)
13 Iacutedem
13
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-
tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats
(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-
mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-
blacioacute meacutes jove (56)rdquo14
Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-
pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un
terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de
la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-
bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu
agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com
lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria
Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15
a lrsquoAmazogravenia existirien
+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots
en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els
lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals
io transnacionals
Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes
de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-
ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes
+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2
cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-
joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el
508) seguides de les zones en exploracioacute (308)
14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-
zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa
Rica IIDH 2007 p 149
15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en
liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]
MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA
FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
3
DOSSIER02
4
5
9
15
18
21
26
31
34
POBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute ANDREA PEQUENtildeO BUENO
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
ALGUNES PRECISIONS
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
PARAULES DE TANCAMENT
BIBLIOGRAFIA
IacuteNDEX
02
DOSSIER02
4
POBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINAIDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
ANDREA PEQUENtildeO BUENODOCTORA EN ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL
02
DOSSIER02
5
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
6
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
La imatge de lrsquoindiacutegena rural i allunyat del moacuten eacutes una
construccioacute [] gairebeacute ingegravenua propera a la del bon salvatge
que li fa un flac favor a la nostra reivindicacioacute
Joseacute Ancaacuten 1
Lrsquoany 2008 recordo haver assistit a la presentacioacute drsquoun docu-
mental sobre nacionalitats indiacutegenes de lrsquoAmazogravenia equatori-
ana Lrsquoaudiovisual intentava amb bones intencions posar en
relleu la vida i lluita de comunitats inserides en el context drsquoexplo-
tacioacute petroliera i rescatar especialment les dones com a agents
actives drsquoaquestes comunitats No obstant aixograve i meacutes enllagrave del
fet que lrsquoorigen del projecte fos lloable no vaig poder deixar de
sorprendrersquom davant les imatges Drsquouna banda lrsquoagegravencia es di-
fuminava en la captura de lrsquordquoalteritatrdquo cossos mig nus fosos en
el paisatge selvagravetic ldquoatrapatsrdquo en la reproduccioacute de pragravectiques
en una mena de ldquotemps primigenirdquo Drsquouna altra la narracioacute pas-
sava sense meacutes drsquouna nacionalitat a una altra semblava que
a ulls de qui dirigia tots els indiacutegenes eren ldquoun mateix i sol gruprdquo
Aixograve que es podria entendre com la ignoragravencia inicial drsquoun pri-
mer acostament foragrave resultava aquiacute poc disculpable mesos
de gravacioacute vaig pensar per no entendre gran cosa Drsquoaquesta
manera el documental fallava en el missatge que volia comuni-
car (almenys el que declarava en la seva difusioacute) Aquest srsquohavia
transformat en una posada en escena drsquoexotisme pur i dur
Certament amb aquest relat no tinc la intencioacute de fer es-
carni puacuteblic drsquoaquest producte audiovisual Hi recorro meacutes avi-
at en un esforccedil drsquoilmiddotlustrar una manera de representacioacute drsquoallograve
que han estat mdashi soacutenmdash objecte els pobles i nacionalitats indiacutege-
nes de lrsquoAmegraverica Llatina
Ja fa anys que Stuart Hall es preguntava ldquocom represen-
tem gent i llocs que soacuten significativament diferents de nosal-
tresrdquo ldquoquina eacutes la fascinacioacute secreta de lrsquordquoalteritatrdquo i per quegrave
la representacioacute popular hi eacutes atretardquo ldquoquines soacuten les formes
1 ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entrevista] Revista PAT (tardor de 2013) nuacutem 55
Disponible en liacutenia a httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
2 Hall S ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo a Hall Stuart Sin garantiacuteas Quito Equador Universitat Andi-
na Simoacuten Boliacutevar Institut drsquoEstudis Socials i Culturals Pensar Pontifiacutecia Universitat Javeriana IEP
Envioacuten Editores 2010 p 419
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
7
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
tiacutepiques i les pragravectiques de representacioacute que srsquoutilitzen per re-
presentar la ldquodiferegravenciardquo en la cultura popular actual i drsquoon van
venir aquestes formes i estereotips popularsrdquo 2
En termes macro existiria la tendegravencia predominant mdashdes
de lrsquoAmegraverica del Nord i Europamdash a figurar Llatinoamegraverica com un
tot compacte i homogeni Perograve quegrave hi ha de les imatges sobre in-
diacutegenes quins discursos i percepcions comporten aquestes imat-
ges
En una pragravectica instalmiddotlada transversalment als continents
(inclograves Llatinoamegraverica) molts textos (audiovisuals visuals io
escrits) difonen imatges que semblarien continuar el fil histograveric
de representacions teixides al seu voltant En una relacioacute de je-
rarquia que competeix a llocs i cultures de procedegravencia aques-
tes srsquoarticularien substantivament en dos eixos el ldquobagraverbar i inci-
vilitzatrdquo i ldquoel bon salvatgerdquo
La primera suposa ldquoun sentiment de superioritatrdquo respec-
te drsquouna cultura estrangera io davant els qui en formen partla
segona estagrave impregnada drsquouna actitud de benegravevola admira-
cioacutejustament en raoacute del seu ldquoprimitivismerdquo ldquoel seu endarreri-
mentrdquo io ldquola seva inferioritat tecnologravegicardquo Aixograve per exemple es
pot observar clarament en alguns ldquodiscursos ecologistes o ter-
cermundistesrdquo 3 io de promocioacute (eco)turiacutesticaque busca oferir a
lrsquoestranger una vinculacioacute amb el moacuten primitiu ldquopurrdquo i passat 4
Aixiacute en aquesta logravegica i tal com succeiumla en lrsquoaudiovisualsub-
jectes i pobles originaris cobren presegravencia en una relacioacute uniacutevoca
amb el paisatge natural i ldquoancestralrdquo lrsquoentorn obvi i propi vivint
en unes menes de guetos ancorats en el temps i incogravelumes per
tant als canvis les tensions les reformulacions Drsquoaquesta ma-
nera se sol transmetre una representacioacute drsquoun ldquoaltrerdquo indiacutegena
ahistograveric exotitzat un ldquonaturalrdquo no contaminat
No obstant aixograve aquests ldquoaltresrdquo ldquoaprehesosrdquo disposats i
circulats estan lluny de respondre a aquesta imatge uacutenica Llui-
tes reivindicacions i demandes davant territoris i cultures inter-
vingudes constitueixen avui i des de fa algunes degravecades bande-
res de mobilitzacions De fet a partir de la degravecada de 1990 els
moviments indiacutegenes irrompen amb forccedila en lrsquoescena puacuteblica i
poliacutetica dels diferents paiumlsos del continent Aixograve que srsquoha ano-
menat ldquoemergegravencia indiacutegenardquo 5 suposa no nomeacutes la polititza-
cioacute de la identitat egravetnica sinoacute tambeacute processos de reelaboracioacute
drsquoaquesta identitat Conseguumlentment com indica Bengoa en
acabar el segle xx ja no es tracta de
comunitats aiumlllades estudiades per lrsquoantropologia tradicional fa
degravecades (ldquosocietats folkrdquo) sinoacute [drsquo]una combinacioacute cada vegada
meacutes complexa de relacions urbanes i rurals amb contactes i
comunicacions internacionals i en una confrontacioacute permanent entre
la tradicioacute etnocultural i la modernitat 6
Ategraves lrsquoobjecte drsquoaquest document no resulta viable aprofundir
en els diferents contextos i les seves repercussions Ofereixo a
3 todorov t (1990) ldquo El cruce de las culturasrdquo A Criteris (gener-desembre 1990) nuacutem 25-28 p 6
4 ScHiwy F ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo A NouzeilleS Gabriella (comp) La naturaleza en
disputa Buenos Aires Argentina Paidoacutes 2002 p 211
5 beNGoa J La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santiago de Xile FCE 2000 p 19
6 beNGoa (2000 19-20)
8
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
canvi una aproximacioacute descriptiva io un mapatge de certes di-
nagravemiques actuals relatives aquestes a la distribucioacute territorial
la mobilitat o migracioacute interna i les seves implicacions
Aquiacute la revisioacute de les fonts estadiacutestiques actuals ofereix la
possibilitat de problematitzar io matisar una part de les repre-
sentacions comentades almenys en atendre les dinagravemiques de
mobilitat i assentament La cosa de fet va molt meacutes enllagrave de
lrsquoocupacioacute del ldquoterritori ancestralrdquo o originari com a camp exclu-
siu de residegravencia
02
DOSSIER02
9
ALGUNES PRECISIONS
10
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
ALGUNES PRECISIONS
DE QUEgrave PARLEM QUAN ENS REFERIM A POBLES INDIacuteGENESAbans drsquoentrar en lrsquoagravembit de les xifres resulta apropiat fer una
precisioacute de quegrave parlem quan ens referim a pobles indiacutegenes
quins trets permeten tal identificacioacute
Responent aquestes quumlestions actualment hi ha consens
a escala internacional a utilitzar la definicioacute continguda en el
Conveni 169 de lrsquoOrganitzacioacute Internacional del Treball (OIT) so-
bre pobles indiacutegenes i tribals en paiumlsos independents Aquest
en el seu article 1 estableix que un poble es considera indiacutegena
ldquopel fet de descendir de poblacions que habitaven al paiacutes o en
una regioacute geogragravefica a la qual pertany el paiacutes en lrsquoegravepoca de la
conquesta de la colonitzacioacute o de lrsquoestabliment de les fronte-
res estatals actuals i que qualsevol que sigui la seva situacioacute
juriacutedica conserven totes les seves progravepies institucions socials
econogravemiques culturals i poliacutetiques o part drsquoellesrdquo Aixiacute mateix
assenyala que ldquola consciegravencia de la seva identitat indiacutegena o tri-
bal es considera un criteri fonamental per determinar els grupsrdquo
Aixiacute segons aixograve hi hauria mdashalmenysmdash quatre dimensions
lligades a la identificacioacute
+ reconeixement de la identitat
+ origen comuacute
+ territorialitat i
+ aspecte linguumlisticocultural 7
POBLES INDIacuteGENES A LLATINOAMEgraveRICAEs reconeix lrsquoexistegravencia de 826 pobles indiacutegenes a llsquoAmegraverica Lla-
tina 8 distribuiumlts des de la Patagogravenia i Illa de Pasqua fins a Oa-
siamegraverica al nord de Megravexic i abastant diferents agraverees geogragrave-
fiques (VEGEU MAPA 1) Aquesta diversitat de pertinences i zones geogragravefiques de
distribucioacute fa trontollar mdashdrsquoentradamdash diverses de les concepci-
ons discutides anteriorment entre elles la drsquoun continent ho-
mogeni i tambeacute la dels ldquoindiacutegenesrdquo com una identitat unificada
Per la seva banda la presegravencia en allograve intern dels diferents
paiumlsos evidencia tambeacute variacions entre ells Aixiacute per exemple en
els extrems trobem nacions amb una alta diversitat egravetnica com
7 cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacuteltimo decenio y retos pendientes
para la garantiacutea de sus derechos Santiago de Xile CEPAL 2014 p 86-87
8 Cal fer notar que hi ha importants diferegravencies en el nombre que srsquoassigna a diferents documents
Per exemple el text drsquoUNICEF [s d] assenyala lrsquoexistegravencia de 522 En aquest article perograve he esti-
mat considerar les dades de lrsquoinforme de CEPAL (2014 330) en raoacute de ser una publicacioacute relativa-
ment recent
11
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 1 _ AMEgraveRICA LLATINA ZONES GEOGRAgraveFIQUES DE DISTRIBUCIOacute DE POBLES INDIacuteGENES
el Brasil (305) Cologravembia (102) el Peruacute (85) i Megravexic (78) i en lrsquoaltre
extrem amb una de molt menor el Salvador (3) i lrsquoUruguai (2) 9
Segons dades censals de comenccedilament de la degravecada de
2000 el total de poblacioacute indiacutegena a lrsquoAmegraverica Llatina rondava
els 30 milions de persones cosa que representava poc meacutes del
6 per cent de total poblacional del continent 10
No obstant aixograve
drsquoacord amb CEPAL la ronda de censos de 2010 evidencia que
srsquohauria arribat a 45 milions de persones Aquest increment ex-
ponencial
no obeiria uacutenicament a la dinagravemica demogragravefica dels pobles
indiacutegenes [] sinoacute tambeacute a un augment en lrsquoautoidentificacioacute 11
Tanmateix i meacutes enllagrave drsquoaquesta xifra sorprenent es va
mantenir lrsquoalta heterogeneiumltat entre els paiumlsos Aixiacute i tal com
srsquoilmiddotlustra en el Mapa 2 el seu pes percentual presenta impor-
tants diferegravencies entre aquests hi ha major concentracioacute a Bo-
liacutevia (622) i Guatemala (41) i menor al Salvador el Brasil el
Paraguai lrsquoArgentina i Costa Rica (entre el 02 i el 24)
Segons el que acabem drsquoexposar una major coexistegravencia
de pobles en un determinat estat nacioacute no eacutes senyal directe de
meacutes volum percentual respecte del total drsquohabitants Exemple
drsquoaixograve el constitueixen els casos del Brasil (305 pobles 05 de
poblacioacute indiacutegena) i Cologravembia (102 pobles 34 poblacioacute indiacute-
gena)
9 CEPAL (2014 330)
10 UNICEF [sa]
11 Amb lrsquoexcepcioacute de Boliacutevia (Estat Plurinacional de) i lrsquoEquador aquests augments es verifiquen en
tots els paiumlsos amb magnituds diverses sent Megravexic el cas meacutes excelmiddotlent (CEPAL 2014 330) Sobre
lrsquoautoidentificacioacute vegeu Requadre en aquest article
FON T UNICEF [s d]
12
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 2 _ AMEgraveRICA LLATINA POBLES INDIacuteGENES XIFRES DE POBLACIOacute I PERCENTATGES DE DISTRIBUCIOacute PER PAIumlSOS
FON T CEPAL (2014)
Aquestes dades i tal com srsquoindica en la figura esmentada (MAPA 2) suggereixen que hi hauria un important nombre de comunitats
originagraveries que es trobarien en amenaccedila de desaparegraveixer fiacutesica-
ment io culturalment Drsquoacord amb CEPAL 12
+ Al Brasil ldquosrsquoha constatat que 70 pobles indiacutegenes (cosa que
representa un 23 dels pobles indiacutegenes del paiacutes) es troben
en situacioacute drsquoextrema fragilitat amb una poblacioacute inferior
als 100 habitantsrdquo
+ A Boliacutevia (Estat Plurinacional de) ldquoel Ministeri de Justiacutecia ha
reconegut el 2013 que la supervivegravencia fiacutesica i cultural drsquoal-
menys 13 dels 39 pobles indiacutegenes del paiacutes es troba molt
amenaccediladardquo
+ A Cologravembia ldquola Cort Constitucional va reconegraveixer lrsquoexistegraven-
cia de 35 pobles indiacutegenes en risc de desaparicioacute cultural o
fiacutesica a causa del conflicte armat i les violacions flagrants
als drets humans fonamentals individuals i colmiddotlectiusrdquo
El mateix organisme indicava a meacutes que el nombre podria aug-
mentar si a la ldquofragilitat demogragraveficardquo se sumen altres elements
de vulnerabilitat socioambiental i territorial entre ells
els desplaccedilaments forccedilats lrsquoescassetat drsquoaliments la contaminacioacute
de les aiguumles la degradacioacute dels sogravels la desnutricioacute i lrsquoelevada
mortalitat 13
En aquest sentit srsquoha assenyalat que per exemple a Cologravembia
entre els anys 2000 i 2005 al voltant de 30000 indiacutegenes van
haver de abandonar el seu territori tradicional a causa del con-
flicte armat (entre paramilitars forces puacutebliques i guerrilles) i
12 CEPAL (2014 330)
13 Iacutedem
13
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-
tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats
(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-
mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-
blacioacute meacutes jove (56)rdquo14
Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-
pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un
terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de
la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-
bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu
agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com
lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria
Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15
a lrsquoAmazogravenia existirien
+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots
en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els
lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals
io transnacionals
Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes
de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-
ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes
+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2
cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-
joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el
508) seguides de les zones en exploracioacute (308)
14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-
zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa
Rica IIDH 2007 p 149
15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en
liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]
MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA
FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
02
DOSSIER02
4
POBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINAIDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
ANDREA PEQUENtildeO BUENODOCTORA EN ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL
02
DOSSIER02
5
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
6
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
La imatge de lrsquoindiacutegena rural i allunyat del moacuten eacutes una
construccioacute [] gairebeacute ingegravenua propera a la del bon salvatge
que li fa un flac favor a la nostra reivindicacioacute
Joseacute Ancaacuten 1
Lrsquoany 2008 recordo haver assistit a la presentacioacute drsquoun docu-
mental sobre nacionalitats indiacutegenes de lrsquoAmazogravenia equatori-
ana Lrsquoaudiovisual intentava amb bones intencions posar en
relleu la vida i lluita de comunitats inserides en el context drsquoexplo-
tacioacute petroliera i rescatar especialment les dones com a agents
actives drsquoaquestes comunitats No obstant aixograve i meacutes enllagrave del
fet que lrsquoorigen del projecte fos lloable no vaig poder deixar de
sorprendrersquom davant les imatges Drsquouna banda lrsquoagegravencia es di-
fuminava en la captura de lrsquordquoalteritatrdquo cossos mig nus fosos en
el paisatge selvagravetic ldquoatrapatsrdquo en la reproduccioacute de pragravectiques
en una mena de ldquotemps primigenirdquo Drsquouna altra la narracioacute pas-
sava sense meacutes drsquouna nacionalitat a una altra semblava que
a ulls de qui dirigia tots els indiacutegenes eren ldquoun mateix i sol gruprdquo
Aixograve que es podria entendre com la ignoragravencia inicial drsquoun pri-
mer acostament foragrave resultava aquiacute poc disculpable mesos
de gravacioacute vaig pensar per no entendre gran cosa Drsquoaquesta
manera el documental fallava en el missatge que volia comuni-
car (almenys el que declarava en la seva difusioacute) Aquest srsquohavia
transformat en una posada en escena drsquoexotisme pur i dur
Certament amb aquest relat no tinc la intencioacute de fer es-
carni puacuteblic drsquoaquest producte audiovisual Hi recorro meacutes avi-
at en un esforccedil drsquoilmiddotlustrar una manera de representacioacute drsquoallograve
que han estat mdashi soacutenmdash objecte els pobles i nacionalitats indiacutege-
nes de lrsquoAmegraverica Llatina
Ja fa anys que Stuart Hall es preguntava ldquocom represen-
tem gent i llocs que soacuten significativament diferents de nosal-
tresrdquo ldquoquina eacutes la fascinacioacute secreta de lrsquordquoalteritatrdquo i per quegrave
la representacioacute popular hi eacutes atretardquo ldquoquines soacuten les formes
1 ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entrevista] Revista PAT (tardor de 2013) nuacutem 55
Disponible en liacutenia a httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
2 Hall S ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo a Hall Stuart Sin garantiacuteas Quito Equador Universitat Andi-
na Simoacuten Boliacutevar Institut drsquoEstudis Socials i Culturals Pensar Pontifiacutecia Universitat Javeriana IEP
Envioacuten Editores 2010 p 419
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
7
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
tiacutepiques i les pragravectiques de representacioacute que srsquoutilitzen per re-
presentar la ldquodiferegravenciardquo en la cultura popular actual i drsquoon van
venir aquestes formes i estereotips popularsrdquo 2
En termes macro existiria la tendegravencia predominant mdashdes
de lrsquoAmegraverica del Nord i Europamdash a figurar Llatinoamegraverica com un
tot compacte i homogeni Perograve quegrave hi ha de les imatges sobre in-
diacutegenes quins discursos i percepcions comporten aquestes imat-
ges
En una pragravectica instalmiddotlada transversalment als continents
(inclograves Llatinoamegraverica) molts textos (audiovisuals visuals io
escrits) difonen imatges que semblarien continuar el fil histograveric
de representacions teixides al seu voltant En una relacioacute de je-
rarquia que competeix a llocs i cultures de procedegravencia aques-
tes srsquoarticularien substantivament en dos eixos el ldquobagraverbar i inci-
vilitzatrdquo i ldquoel bon salvatgerdquo
La primera suposa ldquoun sentiment de superioritatrdquo respec-
te drsquouna cultura estrangera io davant els qui en formen partla
segona estagrave impregnada drsquouna actitud de benegravevola admira-
cioacutejustament en raoacute del seu ldquoprimitivismerdquo ldquoel seu endarreri-
mentrdquo io ldquola seva inferioritat tecnologravegicardquo Aixograve per exemple es
pot observar clarament en alguns ldquodiscursos ecologistes o ter-
cermundistesrdquo 3 io de promocioacute (eco)turiacutesticaque busca oferir a
lrsquoestranger una vinculacioacute amb el moacuten primitiu ldquopurrdquo i passat 4
Aixiacute en aquesta logravegica i tal com succeiumla en lrsquoaudiovisualsub-
jectes i pobles originaris cobren presegravencia en una relacioacute uniacutevoca
amb el paisatge natural i ldquoancestralrdquo lrsquoentorn obvi i propi vivint
en unes menes de guetos ancorats en el temps i incogravelumes per
tant als canvis les tensions les reformulacions Drsquoaquesta ma-
nera se sol transmetre una representacioacute drsquoun ldquoaltrerdquo indiacutegena
ahistograveric exotitzat un ldquonaturalrdquo no contaminat
No obstant aixograve aquests ldquoaltresrdquo ldquoaprehesosrdquo disposats i
circulats estan lluny de respondre a aquesta imatge uacutenica Llui-
tes reivindicacions i demandes davant territoris i cultures inter-
vingudes constitueixen avui i des de fa algunes degravecades bande-
res de mobilitzacions De fet a partir de la degravecada de 1990 els
moviments indiacutegenes irrompen amb forccedila en lrsquoescena puacuteblica i
poliacutetica dels diferents paiumlsos del continent Aixograve que srsquoha ano-
menat ldquoemergegravencia indiacutegenardquo 5 suposa no nomeacutes la polititza-
cioacute de la identitat egravetnica sinoacute tambeacute processos de reelaboracioacute
drsquoaquesta identitat Conseguumlentment com indica Bengoa en
acabar el segle xx ja no es tracta de
comunitats aiumlllades estudiades per lrsquoantropologia tradicional fa
degravecades (ldquosocietats folkrdquo) sinoacute [drsquo]una combinacioacute cada vegada
meacutes complexa de relacions urbanes i rurals amb contactes i
comunicacions internacionals i en una confrontacioacute permanent entre
la tradicioacute etnocultural i la modernitat 6
Ategraves lrsquoobjecte drsquoaquest document no resulta viable aprofundir
en els diferents contextos i les seves repercussions Ofereixo a
3 todorov t (1990) ldquo El cruce de las culturasrdquo A Criteris (gener-desembre 1990) nuacutem 25-28 p 6
4 ScHiwy F ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo A NouzeilleS Gabriella (comp) La naturaleza en
disputa Buenos Aires Argentina Paidoacutes 2002 p 211
5 beNGoa J La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santiago de Xile FCE 2000 p 19
6 beNGoa (2000 19-20)
8
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
canvi una aproximacioacute descriptiva io un mapatge de certes di-
nagravemiques actuals relatives aquestes a la distribucioacute territorial
la mobilitat o migracioacute interna i les seves implicacions
Aquiacute la revisioacute de les fonts estadiacutestiques actuals ofereix la
possibilitat de problematitzar io matisar una part de les repre-
sentacions comentades almenys en atendre les dinagravemiques de
mobilitat i assentament La cosa de fet va molt meacutes enllagrave de
lrsquoocupacioacute del ldquoterritori ancestralrdquo o originari com a camp exclu-
siu de residegravencia
02
DOSSIER02
9
ALGUNES PRECISIONS
10
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
ALGUNES PRECISIONS
DE QUEgrave PARLEM QUAN ENS REFERIM A POBLES INDIacuteGENESAbans drsquoentrar en lrsquoagravembit de les xifres resulta apropiat fer una
precisioacute de quegrave parlem quan ens referim a pobles indiacutegenes
quins trets permeten tal identificacioacute
Responent aquestes quumlestions actualment hi ha consens
a escala internacional a utilitzar la definicioacute continguda en el
Conveni 169 de lrsquoOrganitzacioacute Internacional del Treball (OIT) so-
bre pobles indiacutegenes i tribals en paiumlsos independents Aquest
en el seu article 1 estableix que un poble es considera indiacutegena
ldquopel fet de descendir de poblacions que habitaven al paiacutes o en
una regioacute geogragravefica a la qual pertany el paiacutes en lrsquoegravepoca de la
conquesta de la colonitzacioacute o de lrsquoestabliment de les fronte-
res estatals actuals i que qualsevol que sigui la seva situacioacute
juriacutedica conserven totes les seves progravepies institucions socials
econogravemiques culturals i poliacutetiques o part drsquoellesrdquo Aixiacute mateix
assenyala que ldquola consciegravencia de la seva identitat indiacutegena o tri-
bal es considera un criteri fonamental per determinar els grupsrdquo
Aixiacute segons aixograve hi hauria mdashalmenysmdash quatre dimensions
lligades a la identificacioacute
+ reconeixement de la identitat
+ origen comuacute
+ territorialitat i
+ aspecte linguumlisticocultural 7
POBLES INDIacuteGENES A LLATINOAMEgraveRICAEs reconeix lrsquoexistegravencia de 826 pobles indiacutegenes a llsquoAmegraverica Lla-
tina 8 distribuiumlts des de la Patagogravenia i Illa de Pasqua fins a Oa-
siamegraverica al nord de Megravexic i abastant diferents agraverees geogragrave-
fiques (VEGEU MAPA 1) Aquesta diversitat de pertinences i zones geogragravefiques de
distribucioacute fa trontollar mdashdrsquoentradamdash diverses de les concepci-
ons discutides anteriorment entre elles la drsquoun continent ho-
mogeni i tambeacute la dels ldquoindiacutegenesrdquo com una identitat unificada
Per la seva banda la presegravencia en allograve intern dels diferents
paiumlsos evidencia tambeacute variacions entre ells Aixiacute per exemple en
els extrems trobem nacions amb una alta diversitat egravetnica com
7 cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacuteltimo decenio y retos pendientes
para la garantiacutea de sus derechos Santiago de Xile CEPAL 2014 p 86-87
8 Cal fer notar que hi ha importants diferegravencies en el nombre que srsquoassigna a diferents documents
Per exemple el text drsquoUNICEF [s d] assenyala lrsquoexistegravencia de 522 En aquest article perograve he esti-
mat considerar les dades de lrsquoinforme de CEPAL (2014 330) en raoacute de ser una publicacioacute relativa-
ment recent
11
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 1 _ AMEgraveRICA LLATINA ZONES GEOGRAgraveFIQUES DE DISTRIBUCIOacute DE POBLES INDIacuteGENES
el Brasil (305) Cologravembia (102) el Peruacute (85) i Megravexic (78) i en lrsquoaltre
extrem amb una de molt menor el Salvador (3) i lrsquoUruguai (2) 9
Segons dades censals de comenccedilament de la degravecada de
2000 el total de poblacioacute indiacutegena a lrsquoAmegraverica Llatina rondava
els 30 milions de persones cosa que representava poc meacutes del
6 per cent de total poblacional del continent 10
No obstant aixograve
drsquoacord amb CEPAL la ronda de censos de 2010 evidencia que
srsquohauria arribat a 45 milions de persones Aquest increment ex-
ponencial
no obeiria uacutenicament a la dinagravemica demogragravefica dels pobles
indiacutegenes [] sinoacute tambeacute a un augment en lrsquoautoidentificacioacute 11
Tanmateix i meacutes enllagrave drsquoaquesta xifra sorprenent es va
mantenir lrsquoalta heterogeneiumltat entre els paiumlsos Aixiacute i tal com
srsquoilmiddotlustra en el Mapa 2 el seu pes percentual presenta impor-
tants diferegravencies entre aquests hi ha major concentracioacute a Bo-
liacutevia (622) i Guatemala (41) i menor al Salvador el Brasil el
Paraguai lrsquoArgentina i Costa Rica (entre el 02 i el 24)
Segons el que acabem drsquoexposar una major coexistegravencia
de pobles en un determinat estat nacioacute no eacutes senyal directe de
meacutes volum percentual respecte del total drsquohabitants Exemple
drsquoaixograve el constitueixen els casos del Brasil (305 pobles 05 de
poblacioacute indiacutegena) i Cologravembia (102 pobles 34 poblacioacute indiacute-
gena)
9 CEPAL (2014 330)
10 UNICEF [sa]
11 Amb lrsquoexcepcioacute de Boliacutevia (Estat Plurinacional de) i lrsquoEquador aquests augments es verifiquen en
tots els paiumlsos amb magnituds diverses sent Megravexic el cas meacutes excelmiddotlent (CEPAL 2014 330) Sobre
lrsquoautoidentificacioacute vegeu Requadre en aquest article
FON T UNICEF [s d]
12
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 2 _ AMEgraveRICA LLATINA POBLES INDIacuteGENES XIFRES DE POBLACIOacute I PERCENTATGES DE DISTRIBUCIOacute PER PAIumlSOS
FON T CEPAL (2014)
Aquestes dades i tal com srsquoindica en la figura esmentada (MAPA 2) suggereixen que hi hauria un important nombre de comunitats
originagraveries que es trobarien en amenaccedila de desaparegraveixer fiacutesica-
ment io culturalment Drsquoacord amb CEPAL 12
+ Al Brasil ldquosrsquoha constatat que 70 pobles indiacutegenes (cosa que
representa un 23 dels pobles indiacutegenes del paiacutes) es troben
en situacioacute drsquoextrema fragilitat amb una poblacioacute inferior
als 100 habitantsrdquo
+ A Boliacutevia (Estat Plurinacional de) ldquoel Ministeri de Justiacutecia ha
reconegut el 2013 que la supervivegravencia fiacutesica i cultural drsquoal-
menys 13 dels 39 pobles indiacutegenes del paiacutes es troba molt
amenaccediladardquo
+ A Cologravembia ldquola Cort Constitucional va reconegraveixer lrsquoexistegraven-
cia de 35 pobles indiacutegenes en risc de desaparicioacute cultural o
fiacutesica a causa del conflicte armat i les violacions flagrants
als drets humans fonamentals individuals i colmiddotlectiusrdquo
El mateix organisme indicava a meacutes que el nombre podria aug-
mentar si a la ldquofragilitat demogragraveficardquo se sumen altres elements
de vulnerabilitat socioambiental i territorial entre ells
els desplaccedilaments forccedilats lrsquoescassetat drsquoaliments la contaminacioacute
de les aiguumles la degradacioacute dels sogravels la desnutricioacute i lrsquoelevada
mortalitat 13
En aquest sentit srsquoha assenyalat que per exemple a Cologravembia
entre els anys 2000 i 2005 al voltant de 30000 indiacutegenes van
haver de abandonar el seu territori tradicional a causa del con-
flicte armat (entre paramilitars forces puacutebliques i guerrilles) i
12 CEPAL (2014 330)
13 Iacutedem
13
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-
tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats
(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-
mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-
blacioacute meacutes jove (56)rdquo14
Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-
pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un
terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de
la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-
bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu
agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com
lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria
Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15
a lrsquoAmazogravenia existirien
+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots
en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els
lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals
io transnacionals
Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes
de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-
ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes
+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2
cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-
joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el
508) seguides de les zones en exploracioacute (308)
14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-
zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa
Rica IIDH 2007 p 149
15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en
liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]
MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA
FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
02
DOSSIER02
5
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
6
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
La imatge de lrsquoindiacutegena rural i allunyat del moacuten eacutes una
construccioacute [] gairebeacute ingegravenua propera a la del bon salvatge
que li fa un flac favor a la nostra reivindicacioacute
Joseacute Ancaacuten 1
Lrsquoany 2008 recordo haver assistit a la presentacioacute drsquoun docu-
mental sobre nacionalitats indiacutegenes de lrsquoAmazogravenia equatori-
ana Lrsquoaudiovisual intentava amb bones intencions posar en
relleu la vida i lluita de comunitats inserides en el context drsquoexplo-
tacioacute petroliera i rescatar especialment les dones com a agents
actives drsquoaquestes comunitats No obstant aixograve i meacutes enllagrave del
fet que lrsquoorigen del projecte fos lloable no vaig poder deixar de
sorprendrersquom davant les imatges Drsquouna banda lrsquoagegravencia es di-
fuminava en la captura de lrsquordquoalteritatrdquo cossos mig nus fosos en
el paisatge selvagravetic ldquoatrapatsrdquo en la reproduccioacute de pragravectiques
en una mena de ldquotemps primigenirdquo Drsquouna altra la narracioacute pas-
sava sense meacutes drsquouna nacionalitat a una altra semblava que
a ulls de qui dirigia tots els indiacutegenes eren ldquoun mateix i sol gruprdquo
Aixograve que es podria entendre com la ignoragravencia inicial drsquoun pri-
mer acostament foragrave resultava aquiacute poc disculpable mesos
de gravacioacute vaig pensar per no entendre gran cosa Drsquoaquesta
manera el documental fallava en el missatge que volia comuni-
car (almenys el que declarava en la seva difusioacute) Aquest srsquohavia
transformat en una posada en escena drsquoexotisme pur i dur
Certament amb aquest relat no tinc la intencioacute de fer es-
carni puacuteblic drsquoaquest producte audiovisual Hi recorro meacutes avi-
at en un esforccedil drsquoilmiddotlustrar una manera de representacioacute drsquoallograve
que han estat mdashi soacutenmdash objecte els pobles i nacionalitats indiacutege-
nes de lrsquoAmegraverica Llatina
Ja fa anys que Stuart Hall es preguntava ldquocom represen-
tem gent i llocs que soacuten significativament diferents de nosal-
tresrdquo ldquoquina eacutes la fascinacioacute secreta de lrsquordquoalteritatrdquo i per quegrave
la representacioacute popular hi eacutes atretardquo ldquoquines soacuten les formes
1 ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entrevista] Revista PAT (tardor de 2013) nuacutem 55
Disponible en liacutenia a httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
2 Hall S ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo a Hall Stuart Sin garantiacuteas Quito Equador Universitat Andi-
na Simoacuten Boliacutevar Institut drsquoEstudis Socials i Culturals Pensar Pontifiacutecia Universitat Javeriana IEP
Envioacuten Editores 2010 p 419
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
7
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
tiacutepiques i les pragravectiques de representacioacute que srsquoutilitzen per re-
presentar la ldquodiferegravenciardquo en la cultura popular actual i drsquoon van
venir aquestes formes i estereotips popularsrdquo 2
En termes macro existiria la tendegravencia predominant mdashdes
de lrsquoAmegraverica del Nord i Europamdash a figurar Llatinoamegraverica com un
tot compacte i homogeni Perograve quegrave hi ha de les imatges sobre in-
diacutegenes quins discursos i percepcions comporten aquestes imat-
ges
En una pragravectica instalmiddotlada transversalment als continents
(inclograves Llatinoamegraverica) molts textos (audiovisuals visuals io
escrits) difonen imatges que semblarien continuar el fil histograveric
de representacions teixides al seu voltant En una relacioacute de je-
rarquia que competeix a llocs i cultures de procedegravencia aques-
tes srsquoarticularien substantivament en dos eixos el ldquobagraverbar i inci-
vilitzatrdquo i ldquoel bon salvatgerdquo
La primera suposa ldquoun sentiment de superioritatrdquo respec-
te drsquouna cultura estrangera io davant els qui en formen partla
segona estagrave impregnada drsquouna actitud de benegravevola admira-
cioacutejustament en raoacute del seu ldquoprimitivismerdquo ldquoel seu endarreri-
mentrdquo io ldquola seva inferioritat tecnologravegicardquo Aixograve per exemple es
pot observar clarament en alguns ldquodiscursos ecologistes o ter-
cermundistesrdquo 3 io de promocioacute (eco)turiacutesticaque busca oferir a
lrsquoestranger una vinculacioacute amb el moacuten primitiu ldquopurrdquo i passat 4
Aixiacute en aquesta logravegica i tal com succeiumla en lrsquoaudiovisualsub-
jectes i pobles originaris cobren presegravencia en una relacioacute uniacutevoca
amb el paisatge natural i ldquoancestralrdquo lrsquoentorn obvi i propi vivint
en unes menes de guetos ancorats en el temps i incogravelumes per
tant als canvis les tensions les reformulacions Drsquoaquesta ma-
nera se sol transmetre una representacioacute drsquoun ldquoaltrerdquo indiacutegena
ahistograveric exotitzat un ldquonaturalrdquo no contaminat
No obstant aixograve aquests ldquoaltresrdquo ldquoaprehesosrdquo disposats i
circulats estan lluny de respondre a aquesta imatge uacutenica Llui-
tes reivindicacions i demandes davant territoris i cultures inter-
vingudes constitueixen avui i des de fa algunes degravecades bande-
res de mobilitzacions De fet a partir de la degravecada de 1990 els
moviments indiacutegenes irrompen amb forccedila en lrsquoescena puacuteblica i
poliacutetica dels diferents paiumlsos del continent Aixograve que srsquoha ano-
menat ldquoemergegravencia indiacutegenardquo 5 suposa no nomeacutes la polititza-
cioacute de la identitat egravetnica sinoacute tambeacute processos de reelaboracioacute
drsquoaquesta identitat Conseguumlentment com indica Bengoa en
acabar el segle xx ja no es tracta de
comunitats aiumlllades estudiades per lrsquoantropologia tradicional fa
degravecades (ldquosocietats folkrdquo) sinoacute [drsquo]una combinacioacute cada vegada
meacutes complexa de relacions urbanes i rurals amb contactes i
comunicacions internacionals i en una confrontacioacute permanent entre
la tradicioacute etnocultural i la modernitat 6
Ategraves lrsquoobjecte drsquoaquest document no resulta viable aprofundir
en els diferents contextos i les seves repercussions Ofereixo a
3 todorov t (1990) ldquo El cruce de las culturasrdquo A Criteris (gener-desembre 1990) nuacutem 25-28 p 6
4 ScHiwy F ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo A NouzeilleS Gabriella (comp) La naturaleza en
disputa Buenos Aires Argentina Paidoacutes 2002 p 211
5 beNGoa J La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santiago de Xile FCE 2000 p 19
6 beNGoa (2000 19-20)
8
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
canvi una aproximacioacute descriptiva io un mapatge de certes di-
nagravemiques actuals relatives aquestes a la distribucioacute territorial
la mobilitat o migracioacute interna i les seves implicacions
Aquiacute la revisioacute de les fonts estadiacutestiques actuals ofereix la
possibilitat de problematitzar io matisar una part de les repre-
sentacions comentades almenys en atendre les dinagravemiques de
mobilitat i assentament La cosa de fet va molt meacutes enllagrave de
lrsquoocupacioacute del ldquoterritori ancestralrdquo o originari com a camp exclu-
siu de residegravencia
02
DOSSIER02
9
ALGUNES PRECISIONS
10
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
ALGUNES PRECISIONS
DE QUEgrave PARLEM QUAN ENS REFERIM A POBLES INDIacuteGENESAbans drsquoentrar en lrsquoagravembit de les xifres resulta apropiat fer una
precisioacute de quegrave parlem quan ens referim a pobles indiacutegenes
quins trets permeten tal identificacioacute
Responent aquestes quumlestions actualment hi ha consens
a escala internacional a utilitzar la definicioacute continguda en el
Conveni 169 de lrsquoOrganitzacioacute Internacional del Treball (OIT) so-
bre pobles indiacutegenes i tribals en paiumlsos independents Aquest
en el seu article 1 estableix que un poble es considera indiacutegena
ldquopel fet de descendir de poblacions que habitaven al paiacutes o en
una regioacute geogragravefica a la qual pertany el paiacutes en lrsquoegravepoca de la
conquesta de la colonitzacioacute o de lrsquoestabliment de les fronte-
res estatals actuals i que qualsevol que sigui la seva situacioacute
juriacutedica conserven totes les seves progravepies institucions socials
econogravemiques culturals i poliacutetiques o part drsquoellesrdquo Aixiacute mateix
assenyala que ldquola consciegravencia de la seva identitat indiacutegena o tri-
bal es considera un criteri fonamental per determinar els grupsrdquo
Aixiacute segons aixograve hi hauria mdashalmenysmdash quatre dimensions
lligades a la identificacioacute
+ reconeixement de la identitat
+ origen comuacute
+ territorialitat i
+ aspecte linguumlisticocultural 7
POBLES INDIacuteGENES A LLATINOAMEgraveRICAEs reconeix lrsquoexistegravencia de 826 pobles indiacutegenes a llsquoAmegraverica Lla-
tina 8 distribuiumlts des de la Patagogravenia i Illa de Pasqua fins a Oa-
siamegraverica al nord de Megravexic i abastant diferents agraverees geogragrave-
fiques (VEGEU MAPA 1) Aquesta diversitat de pertinences i zones geogragravefiques de
distribucioacute fa trontollar mdashdrsquoentradamdash diverses de les concepci-
ons discutides anteriorment entre elles la drsquoun continent ho-
mogeni i tambeacute la dels ldquoindiacutegenesrdquo com una identitat unificada
Per la seva banda la presegravencia en allograve intern dels diferents
paiumlsos evidencia tambeacute variacions entre ells Aixiacute per exemple en
els extrems trobem nacions amb una alta diversitat egravetnica com
7 cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacuteltimo decenio y retos pendientes
para la garantiacutea de sus derechos Santiago de Xile CEPAL 2014 p 86-87
8 Cal fer notar que hi ha importants diferegravencies en el nombre que srsquoassigna a diferents documents
Per exemple el text drsquoUNICEF [s d] assenyala lrsquoexistegravencia de 522 En aquest article perograve he esti-
mat considerar les dades de lrsquoinforme de CEPAL (2014 330) en raoacute de ser una publicacioacute relativa-
ment recent
11
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 1 _ AMEgraveRICA LLATINA ZONES GEOGRAgraveFIQUES DE DISTRIBUCIOacute DE POBLES INDIacuteGENES
el Brasil (305) Cologravembia (102) el Peruacute (85) i Megravexic (78) i en lrsquoaltre
extrem amb una de molt menor el Salvador (3) i lrsquoUruguai (2) 9
Segons dades censals de comenccedilament de la degravecada de
2000 el total de poblacioacute indiacutegena a lrsquoAmegraverica Llatina rondava
els 30 milions de persones cosa que representava poc meacutes del
6 per cent de total poblacional del continent 10
No obstant aixograve
drsquoacord amb CEPAL la ronda de censos de 2010 evidencia que
srsquohauria arribat a 45 milions de persones Aquest increment ex-
ponencial
no obeiria uacutenicament a la dinagravemica demogragravefica dels pobles
indiacutegenes [] sinoacute tambeacute a un augment en lrsquoautoidentificacioacute 11
Tanmateix i meacutes enllagrave drsquoaquesta xifra sorprenent es va
mantenir lrsquoalta heterogeneiumltat entre els paiumlsos Aixiacute i tal com
srsquoilmiddotlustra en el Mapa 2 el seu pes percentual presenta impor-
tants diferegravencies entre aquests hi ha major concentracioacute a Bo-
liacutevia (622) i Guatemala (41) i menor al Salvador el Brasil el
Paraguai lrsquoArgentina i Costa Rica (entre el 02 i el 24)
Segons el que acabem drsquoexposar una major coexistegravencia
de pobles en un determinat estat nacioacute no eacutes senyal directe de
meacutes volum percentual respecte del total drsquohabitants Exemple
drsquoaixograve el constitueixen els casos del Brasil (305 pobles 05 de
poblacioacute indiacutegena) i Cologravembia (102 pobles 34 poblacioacute indiacute-
gena)
9 CEPAL (2014 330)
10 UNICEF [sa]
11 Amb lrsquoexcepcioacute de Boliacutevia (Estat Plurinacional de) i lrsquoEquador aquests augments es verifiquen en
tots els paiumlsos amb magnituds diverses sent Megravexic el cas meacutes excelmiddotlent (CEPAL 2014 330) Sobre
lrsquoautoidentificacioacute vegeu Requadre en aquest article
FON T UNICEF [s d]
12
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 2 _ AMEgraveRICA LLATINA POBLES INDIacuteGENES XIFRES DE POBLACIOacute I PERCENTATGES DE DISTRIBUCIOacute PER PAIumlSOS
FON T CEPAL (2014)
Aquestes dades i tal com srsquoindica en la figura esmentada (MAPA 2) suggereixen que hi hauria un important nombre de comunitats
originagraveries que es trobarien en amenaccedila de desaparegraveixer fiacutesica-
ment io culturalment Drsquoacord amb CEPAL 12
+ Al Brasil ldquosrsquoha constatat que 70 pobles indiacutegenes (cosa que
representa un 23 dels pobles indiacutegenes del paiacutes) es troben
en situacioacute drsquoextrema fragilitat amb una poblacioacute inferior
als 100 habitantsrdquo
+ A Boliacutevia (Estat Plurinacional de) ldquoel Ministeri de Justiacutecia ha
reconegut el 2013 que la supervivegravencia fiacutesica i cultural drsquoal-
menys 13 dels 39 pobles indiacutegenes del paiacutes es troba molt
amenaccediladardquo
+ A Cologravembia ldquola Cort Constitucional va reconegraveixer lrsquoexistegraven-
cia de 35 pobles indiacutegenes en risc de desaparicioacute cultural o
fiacutesica a causa del conflicte armat i les violacions flagrants
als drets humans fonamentals individuals i colmiddotlectiusrdquo
El mateix organisme indicava a meacutes que el nombre podria aug-
mentar si a la ldquofragilitat demogragraveficardquo se sumen altres elements
de vulnerabilitat socioambiental i territorial entre ells
els desplaccedilaments forccedilats lrsquoescassetat drsquoaliments la contaminacioacute
de les aiguumles la degradacioacute dels sogravels la desnutricioacute i lrsquoelevada
mortalitat 13
En aquest sentit srsquoha assenyalat que per exemple a Cologravembia
entre els anys 2000 i 2005 al voltant de 30000 indiacutegenes van
haver de abandonar el seu territori tradicional a causa del con-
flicte armat (entre paramilitars forces puacutebliques i guerrilles) i
12 CEPAL (2014 330)
13 Iacutedem
13
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-
tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats
(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-
mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-
blacioacute meacutes jove (56)rdquo14
Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-
pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un
terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de
la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-
bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu
agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com
lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria
Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15
a lrsquoAmazogravenia existirien
+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots
en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els
lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals
io transnacionals
Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes
de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-
ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes
+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2
cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-
joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el
508) seguides de les zones en exploracioacute (308)
14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-
zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa
Rica IIDH 2007 p 149
15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en
liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]
MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA
FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
6
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
La imatge de lrsquoindiacutegena rural i allunyat del moacuten eacutes una
construccioacute [] gairebeacute ingegravenua propera a la del bon salvatge
que li fa un flac favor a la nostra reivindicacioacute
Joseacute Ancaacuten 1
Lrsquoany 2008 recordo haver assistit a la presentacioacute drsquoun docu-
mental sobre nacionalitats indiacutegenes de lrsquoAmazogravenia equatori-
ana Lrsquoaudiovisual intentava amb bones intencions posar en
relleu la vida i lluita de comunitats inserides en el context drsquoexplo-
tacioacute petroliera i rescatar especialment les dones com a agents
actives drsquoaquestes comunitats No obstant aixograve i meacutes enllagrave del
fet que lrsquoorigen del projecte fos lloable no vaig poder deixar de
sorprendrersquom davant les imatges Drsquouna banda lrsquoagegravencia es di-
fuminava en la captura de lrsquordquoalteritatrdquo cossos mig nus fosos en
el paisatge selvagravetic ldquoatrapatsrdquo en la reproduccioacute de pragravectiques
en una mena de ldquotemps primigenirdquo Drsquouna altra la narracioacute pas-
sava sense meacutes drsquouna nacionalitat a una altra semblava que
a ulls de qui dirigia tots els indiacutegenes eren ldquoun mateix i sol gruprdquo
Aixograve que es podria entendre com la ignoragravencia inicial drsquoun pri-
mer acostament foragrave resultava aquiacute poc disculpable mesos
de gravacioacute vaig pensar per no entendre gran cosa Drsquoaquesta
manera el documental fallava en el missatge que volia comuni-
car (almenys el que declarava en la seva difusioacute) Aquest srsquohavia
transformat en una posada en escena drsquoexotisme pur i dur
Certament amb aquest relat no tinc la intencioacute de fer es-
carni puacuteblic drsquoaquest producte audiovisual Hi recorro meacutes avi-
at en un esforccedil drsquoilmiddotlustrar una manera de representacioacute drsquoallograve
que han estat mdashi soacutenmdash objecte els pobles i nacionalitats indiacutege-
nes de lrsquoAmegraverica Llatina
Ja fa anys que Stuart Hall es preguntava ldquocom represen-
tem gent i llocs que soacuten significativament diferents de nosal-
tresrdquo ldquoquina eacutes la fascinacioacute secreta de lrsquordquoalteritatrdquo i per quegrave
la representacioacute popular hi eacutes atretardquo ldquoquines soacuten les formes
1 ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entrevista] Revista PAT (tardor de 2013) nuacutem 55
Disponible en liacutenia a httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
2 Hall S ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo a Hall Stuart Sin garantiacuteas Quito Equador Universitat Andi-
na Simoacuten Boliacutevar Institut drsquoEstudis Socials i Culturals Pensar Pontifiacutecia Universitat Javeriana IEP
Envioacuten Editores 2010 p 419
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
7
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
tiacutepiques i les pragravectiques de representacioacute que srsquoutilitzen per re-
presentar la ldquodiferegravenciardquo en la cultura popular actual i drsquoon van
venir aquestes formes i estereotips popularsrdquo 2
En termes macro existiria la tendegravencia predominant mdashdes
de lrsquoAmegraverica del Nord i Europamdash a figurar Llatinoamegraverica com un
tot compacte i homogeni Perograve quegrave hi ha de les imatges sobre in-
diacutegenes quins discursos i percepcions comporten aquestes imat-
ges
En una pragravectica instalmiddotlada transversalment als continents
(inclograves Llatinoamegraverica) molts textos (audiovisuals visuals io
escrits) difonen imatges que semblarien continuar el fil histograveric
de representacions teixides al seu voltant En una relacioacute de je-
rarquia que competeix a llocs i cultures de procedegravencia aques-
tes srsquoarticularien substantivament en dos eixos el ldquobagraverbar i inci-
vilitzatrdquo i ldquoel bon salvatgerdquo
La primera suposa ldquoun sentiment de superioritatrdquo respec-
te drsquouna cultura estrangera io davant els qui en formen partla
segona estagrave impregnada drsquouna actitud de benegravevola admira-
cioacutejustament en raoacute del seu ldquoprimitivismerdquo ldquoel seu endarreri-
mentrdquo io ldquola seva inferioritat tecnologravegicardquo Aixograve per exemple es
pot observar clarament en alguns ldquodiscursos ecologistes o ter-
cermundistesrdquo 3 io de promocioacute (eco)turiacutesticaque busca oferir a
lrsquoestranger una vinculacioacute amb el moacuten primitiu ldquopurrdquo i passat 4
Aixiacute en aquesta logravegica i tal com succeiumla en lrsquoaudiovisualsub-
jectes i pobles originaris cobren presegravencia en una relacioacute uniacutevoca
amb el paisatge natural i ldquoancestralrdquo lrsquoentorn obvi i propi vivint
en unes menes de guetos ancorats en el temps i incogravelumes per
tant als canvis les tensions les reformulacions Drsquoaquesta ma-
nera se sol transmetre una representacioacute drsquoun ldquoaltrerdquo indiacutegena
ahistograveric exotitzat un ldquonaturalrdquo no contaminat
No obstant aixograve aquests ldquoaltresrdquo ldquoaprehesosrdquo disposats i
circulats estan lluny de respondre a aquesta imatge uacutenica Llui-
tes reivindicacions i demandes davant territoris i cultures inter-
vingudes constitueixen avui i des de fa algunes degravecades bande-
res de mobilitzacions De fet a partir de la degravecada de 1990 els
moviments indiacutegenes irrompen amb forccedila en lrsquoescena puacuteblica i
poliacutetica dels diferents paiumlsos del continent Aixograve que srsquoha ano-
menat ldquoemergegravencia indiacutegenardquo 5 suposa no nomeacutes la polititza-
cioacute de la identitat egravetnica sinoacute tambeacute processos de reelaboracioacute
drsquoaquesta identitat Conseguumlentment com indica Bengoa en
acabar el segle xx ja no es tracta de
comunitats aiumlllades estudiades per lrsquoantropologia tradicional fa
degravecades (ldquosocietats folkrdquo) sinoacute [drsquo]una combinacioacute cada vegada
meacutes complexa de relacions urbanes i rurals amb contactes i
comunicacions internacionals i en una confrontacioacute permanent entre
la tradicioacute etnocultural i la modernitat 6
Ategraves lrsquoobjecte drsquoaquest document no resulta viable aprofundir
en els diferents contextos i les seves repercussions Ofereixo a
3 todorov t (1990) ldquo El cruce de las culturasrdquo A Criteris (gener-desembre 1990) nuacutem 25-28 p 6
4 ScHiwy F ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo A NouzeilleS Gabriella (comp) La naturaleza en
disputa Buenos Aires Argentina Paidoacutes 2002 p 211
5 beNGoa J La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santiago de Xile FCE 2000 p 19
6 beNGoa (2000 19-20)
8
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
canvi una aproximacioacute descriptiva io un mapatge de certes di-
nagravemiques actuals relatives aquestes a la distribucioacute territorial
la mobilitat o migracioacute interna i les seves implicacions
Aquiacute la revisioacute de les fonts estadiacutestiques actuals ofereix la
possibilitat de problematitzar io matisar una part de les repre-
sentacions comentades almenys en atendre les dinagravemiques de
mobilitat i assentament La cosa de fet va molt meacutes enllagrave de
lrsquoocupacioacute del ldquoterritori ancestralrdquo o originari com a camp exclu-
siu de residegravencia
02
DOSSIER02
9
ALGUNES PRECISIONS
10
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
ALGUNES PRECISIONS
DE QUEgrave PARLEM QUAN ENS REFERIM A POBLES INDIacuteGENESAbans drsquoentrar en lrsquoagravembit de les xifres resulta apropiat fer una
precisioacute de quegrave parlem quan ens referim a pobles indiacutegenes
quins trets permeten tal identificacioacute
Responent aquestes quumlestions actualment hi ha consens
a escala internacional a utilitzar la definicioacute continguda en el
Conveni 169 de lrsquoOrganitzacioacute Internacional del Treball (OIT) so-
bre pobles indiacutegenes i tribals en paiumlsos independents Aquest
en el seu article 1 estableix que un poble es considera indiacutegena
ldquopel fet de descendir de poblacions que habitaven al paiacutes o en
una regioacute geogragravefica a la qual pertany el paiacutes en lrsquoegravepoca de la
conquesta de la colonitzacioacute o de lrsquoestabliment de les fronte-
res estatals actuals i que qualsevol que sigui la seva situacioacute
juriacutedica conserven totes les seves progravepies institucions socials
econogravemiques culturals i poliacutetiques o part drsquoellesrdquo Aixiacute mateix
assenyala que ldquola consciegravencia de la seva identitat indiacutegena o tri-
bal es considera un criteri fonamental per determinar els grupsrdquo
Aixiacute segons aixograve hi hauria mdashalmenysmdash quatre dimensions
lligades a la identificacioacute
+ reconeixement de la identitat
+ origen comuacute
+ territorialitat i
+ aspecte linguumlisticocultural 7
POBLES INDIacuteGENES A LLATINOAMEgraveRICAEs reconeix lrsquoexistegravencia de 826 pobles indiacutegenes a llsquoAmegraverica Lla-
tina 8 distribuiumlts des de la Patagogravenia i Illa de Pasqua fins a Oa-
siamegraverica al nord de Megravexic i abastant diferents agraverees geogragrave-
fiques (VEGEU MAPA 1) Aquesta diversitat de pertinences i zones geogragravefiques de
distribucioacute fa trontollar mdashdrsquoentradamdash diverses de les concepci-
ons discutides anteriorment entre elles la drsquoun continent ho-
mogeni i tambeacute la dels ldquoindiacutegenesrdquo com una identitat unificada
Per la seva banda la presegravencia en allograve intern dels diferents
paiumlsos evidencia tambeacute variacions entre ells Aixiacute per exemple en
els extrems trobem nacions amb una alta diversitat egravetnica com
7 cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacuteltimo decenio y retos pendientes
para la garantiacutea de sus derechos Santiago de Xile CEPAL 2014 p 86-87
8 Cal fer notar que hi ha importants diferegravencies en el nombre que srsquoassigna a diferents documents
Per exemple el text drsquoUNICEF [s d] assenyala lrsquoexistegravencia de 522 En aquest article perograve he esti-
mat considerar les dades de lrsquoinforme de CEPAL (2014 330) en raoacute de ser una publicacioacute relativa-
ment recent
11
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 1 _ AMEgraveRICA LLATINA ZONES GEOGRAgraveFIQUES DE DISTRIBUCIOacute DE POBLES INDIacuteGENES
el Brasil (305) Cologravembia (102) el Peruacute (85) i Megravexic (78) i en lrsquoaltre
extrem amb una de molt menor el Salvador (3) i lrsquoUruguai (2) 9
Segons dades censals de comenccedilament de la degravecada de
2000 el total de poblacioacute indiacutegena a lrsquoAmegraverica Llatina rondava
els 30 milions de persones cosa que representava poc meacutes del
6 per cent de total poblacional del continent 10
No obstant aixograve
drsquoacord amb CEPAL la ronda de censos de 2010 evidencia que
srsquohauria arribat a 45 milions de persones Aquest increment ex-
ponencial
no obeiria uacutenicament a la dinagravemica demogragravefica dels pobles
indiacutegenes [] sinoacute tambeacute a un augment en lrsquoautoidentificacioacute 11
Tanmateix i meacutes enllagrave drsquoaquesta xifra sorprenent es va
mantenir lrsquoalta heterogeneiumltat entre els paiumlsos Aixiacute i tal com
srsquoilmiddotlustra en el Mapa 2 el seu pes percentual presenta impor-
tants diferegravencies entre aquests hi ha major concentracioacute a Bo-
liacutevia (622) i Guatemala (41) i menor al Salvador el Brasil el
Paraguai lrsquoArgentina i Costa Rica (entre el 02 i el 24)
Segons el que acabem drsquoexposar una major coexistegravencia
de pobles en un determinat estat nacioacute no eacutes senyal directe de
meacutes volum percentual respecte del total drsquohabitants Exemple
drsquoaixograve el constitueixen els casos del Brasil (305 pobles 05 de
poblacioacute indiacutegena) i Cologravembia (102 pobles 34 poblacioacute indiacute-
gena)
9 CEPAL (2014 330)
10 UNICEF [sa]
11 Amb lrsquoexcepcioacute de Boliacutevia (Estat Plurinacional de) i lrsquoEquador aquests augments es verifiquen en
tots els paiumlsos amb magnituds diverses sent Megravexic el cas meacutes excelmiddotlent (CEPAL 2014 330) Sobre
lrsquoautoidentificacioacute vegeu Requadre en aquest article
FON T UNICEF [s d]
12
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 2 _ AMEgraveRICA LLATINA POBLES INDIacuteGENES XIFRES DE POBLACIOacute I PERCENTATGES DE DISTRIBUCIOacute PER PAIumlSOS
FON T CEPAL (2014)
Aquestes dades i tal com srsquoindica en la figura esmentada (MAPA 2) suggereixen que hi hauria un important nombre de comunitats
originagraveries que es trobarien en amenaccedila de desaparegraveixer fiacutesica-
ment io culturalment Drsquoacord amb CEPAL 12
+ Al Brasil ldquosrsquoha constatat que 70 pobles indiacutegenes (cosa que
representa un 23 dels pobles indiacutegenes del paiacutes) es troben
en situacioacute drsquoextrema fragilitat amb una poblacioacute inferior
als 100 habitantsrdquo
+ A Boliacutevia (Estat Plurinacional de) ldquoel Ministeri de Justiacutecia ha
reconegut el 2013 que la supervivegravencia fiacutesica i cultural drsquoal-
menys 13 dels 39 pobles indiacutegenes del paiacutes es troba molt
amenaccediladardquo
+ A Cologravembia ldquola Cort Constitucional va reconegraveixer lrsquoexistegraven-
cia de 35 pobles indiacutegenes en risc de desaparicioacute cultural o
fiacutesica a causa del conflicte armat i les violacions flagrants
als drets humans fonamentals individuals i colmiddotlectiusrdquo
El mateix organisme indicava a meacutes que el nombre podria aug-
mentar si a la ldquofragilitat demogragraveficardquo se sumen altres elements
de vulnerabilitat socioambiental i territorial entre ells
els desplaccedilaments forccedilats lrsquoescassetat drsquoaliments la contaminacioacute
de les aiguumles la degradacioacute dels sogravels la desnutricioacute i lrsquoelevada
mortalitat 13
En aquest sentit srsquoha assenyalat que per exemple a Cologravembia
entre els anys 2000 i 2005 al voltant de 30000 indiacutegenes van
haver de abandonar el seu territori tradicional a causa del con-
flicte armat (entre paramilitars forces puacutebliques i guerrilles) i
12 CEPAL (2014 330)
13 Iacutedem
13
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-
tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats
(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-
mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-
blacioacute meacutes jove (56)rdquo14
Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-
pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un
terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de
la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-
bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu
agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com
lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria
Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15
a lrsquoAmazogravenia existirien
+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots
en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els
lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals
io transnacionals
Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes
de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-
ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes
+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2
cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-
joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el
508) seguides de les zones en exploracioacute (308)
14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-
zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa
Rica IIDH 2007 p 149
15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en
liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]
MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA
FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
7
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
tiacutepiques i les pragravectiques de representacioacute que srsquoutilitzen per re-
presentar la ldquodiferegravenciardquo en la cultura popular actual i drsquoon van
venir aquestes formes i estereotips popularsrdquo 2
En termes macro existiria la tendegravencia predominant mdashdes
de lrsquoAmegraverica del Nord i Europamdash a figurar Llatinoamegraverica com un
tot compacte i homogeni Perograve quegrave hi ha de les imatges sobre in-
diacutegenes quins discursos i percepcions comporten aquestes imat-
ges
En una pragravectica instalmiddotlada transversalment als continents
(inclograves Llatinoamegraverica) molts textos (audiovisuals visuals io
escrits) difonen imatges que semblarien continuar el fil histograveric
de representacions teixides al seu voltant En una relacioacute de je-
rarquia que competeix a llocs i cultures de procedegravencia aques-
tes srsquoarticularien substantivament en dos eixos el ldquobagraverbar i inci-
vilitzatrdquo i ldquoel bon salvatgerdquo
La primera suposa ldquoun sentiment de superioritatrdquo respec-
te drsquouna cultura estrangera io davant els qui en formen partla
segona estagrave impregnada drsquouna actitud de benegravevola admira-
cioacutejustament en raoacute del seu ldquoprimitivismerdquo ldquoel seu endarreri-
mentrdquo io ldquola seva inferioritat tecnologravegicardquo Aixograve per exemple es
pot observar clarament en alguns ldquodiscursos ecologistes o ter-
cermundistesrdquo 3 io de promocioacute (eco)turiacutesticaque busca oferir a
lrsquoestranger una vinculacioacute amb el moacuten primitiu ldquopurrdquo i passat 4
Aixiacute en aquesta logravegica i tal com succeiumla en lrsquoaudiovisualsub-
jectes i pobles originaris cobren presegravencia en una relacioacute uniacutevoca
amb el paisatge natural i ldquoancestralrdquo lrsquoentorn obvi i propi vivint
en unes menes de guetos ancorats en el temps i incogravelumes per
tant als canvis les tensions les reformulacions Drsquoaquesta ma-
nera se sol transmetre una representacioacute drsquoun ldquoaltrerdquo indiacutegena
ahistograveric exotitzat un ldquonaturalrdquo no contaminat
No obstant aixograve aquests ldquoaltresrdquo ldquoaprehesosrdquo disposats i
circulats estan lluny de respondre a aquesta imatge uacutenica Llui-
tes reivindicacions i demandes davant territoris i cultures inter-
vingudes constitueixen avui i des de fa algunes degravecades bande-
res de mobilitzacions De fet a partir de la degravecada de 1990 els
moviments indiacutegenes irrompen amb forccedila en lrsquoescena puacuteblica i
poliacutetica dels diferents paiumlsos del continent Aixograve que srsquoha ano-
menat ldquoemergegravencia indiacutegenardquo 5 suposa no nomeacutes la polititza-
cioacute de la identitat egravetnica sinoacute tambeacute processos de reelaboracioacute
drsquoaquesta identitat Conseguumlentment com indica Bengoa en
acabar el segle xx ja no es tracta de
comunitats aiumlllades estudiades per lrsquoantropologia tradicional fa
degravecades (ldquosocietats folkrdquo) sinoacute [drsquo]una combinacioacute cada vegada
meacutes complexa de relacions urbanes i rurals amb contactes i
comunicacions internacionals i en una confrontacioacute permanent entre
la tradicioacute etnocultural i la modernitat 6
Ategraves lrsquoobjecte drsquoaquest document no resulta viable aprofundir
en els diferents contextos i les seves repercussions Ofereixo a
3 todorov t (1990) ldquo El cruce de las culturasrdquo A Criteris (gener-desembre 1990) nuacutem 25-28 p 6
4 ScHiwy F ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo A NouzeilleS Gabriella (comp) La naturaleza en
disputa Buenos Aires Argentina Paidoacutes 2002 p 211
5 beNGoa J La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santiago de Xile FCE 2000 p 19
6 beNGoa (2000 19-20)
8
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
canvi una aproximacioacute descriptiva io un mapatge de certes di-
nagravemiques actuals relatives aquestes a la distribucioacute territorial
la mobilitat o migracioacute interna i les seves implicacions
Aquiacute la revisioacute de les fonts estadiacutestiques actuals ofereix la
possibilitat de problematitzar io matisar una part de les repre-
sentacions comentades almenys en atendre les dinagravemiques de
mobilitat i assentament La cosa de fet va molt meacutes enllagrave de
lrsquoocupacioacute del ldquoterritori ancestralrdquo o originari com a camp exclu-
siu de residegravencia
02
DOSSIER02
9
ALGUNES PRECISIONS
10
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
ALGUNES PRECISIONS
DE QUEgrave PARLEM QUAN ENS REFERIM A POBLES INDIacuteGENESAbans drsquoentrar en lrsquoagravembit de les xifres resulta apropiat fer una
precisioacute de quegrave parlem quan ens referim a pobles indiacutegenes
quins trets permeten tal identificacioacute
Responent aquestes quumlestions actualment hi ha consens
a escala internacional a utilitzar la definicioacute continguda en el
Conveni 169 de lrsquoOrganitzacioacute Internacional del Treball (OIT) so-
bre pobles indiacutegenes i tribals en paiumlsos independents Aquest
en el seu article 1 estableix que un poble es considera indiacutegena
ldquopel fet de descendir de poblacions que habitaven al paiacutes o en
una regioacute geogragravefica a la qual pertany el paiacutes en lrsquoegravepoca de la
conquesta de la colonitzacioacute o de lrsquoestabliment de les fronte-
res estatals actuals i que qualsevol que sigui la seva situacioacute
juriacutedica conserven totes les seves progravepies institucions socials
econogravemiques culturals i poliacutetiques o part drsquoellesrdquo Aixiacute mateix
assenyala que ldquola consciegravencia de la seva identitat indiacutegena o tri-
bal es considera un criteri fonamental per determinar els grupsrdquo
Aixiacute segons aixograve hi hauria mdashalmenysmdash quatre dimensions
lligades a la identificacioacute
+ reconeixement de la identitat
+ origen comuacute
+ territorialitat i
+ aspecte linguumlisticocultural 7
POBLES INDIacuteGENES A LLATINOAMEgraveRICAEs reconeix lrsquoexistegravencia de 826 pobles indiacutegenes a llsquoAmegraverica Lla-
tina 8 distribuiumlts des de la Patagogravenia i Illa de Pasqua fins a Oa-
siamegraverica al nord de Megravexic i abastant diferents agraverees geogragrave-
fiques (VEGEU MAPA 1) Aquesta diversitat de pertinences i zones geogragravefiques de
distribucioacute fa trontollar mdashdrsquoentradamdash diverses de les concepci-
ons discutides anteriorment entre elles la drsquoun continent ho-
mogeni i tambeacute la dels ldquoindiacutegenesrdquo com una identitat unificada
Per la seva banda la presegravencia en allograve intern dels diferents
paiumlsos evidencia tambeacute variacions entre ells Aixiacute per exemple en
els extrems trobem nacions amb una alta diversitat egravetnica com
7 cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacuteltimo decenio y retos pendientes
para la garantiacutea de sus derechos Santiago de Xile CEPAL 2014 p 86-87
8 Cal fer notar que hi ha importants diferegravencies en el nombre que srsquoassigna a diferents documents
Per exemple el text drsquoUNICEF [s d] assenyala lrsquoexistegravencia de 522 En aquest article perograve he esti-
mat considerar les dades de lrsquoinforme de CEPAL (2014 330) en raoacute de ser una publicacioacute relativa-
ment recent
11
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 1 _ AMEgraveRICA LLATINA ZONES GEOGRAgraveFIQUES DE DISTRIBUCIOacute DE POBLES INDIacuteGENES
el Brasil (305) Cologravembia (102) el Peruacute (85) i Megravexic (78) i en lrsquoaltre
extrem amb una de molt menor el Salvador (3) i lrsquoUruguai (2) 9
Segons dades censals de comenccedilament de la degravecada de
2000 el total de poblacioacute indiacutegena a lrsquoAmegraverica Llatina rondava
els 30 milions de persones cosa que representava poc meacutes del
6 per cent de total poblacional del continent 10
No obstant aixograve
drsquoacord amb CEPAL la ronda de censos de 2010 evidencia que
srsquohauria arribat a 45 milions de persones Aquest increment ex-
ponencial
no obeiria uacutenicament a la dinagravemica demogragravefica dels pobles
indiacutegenes [] sinoacute tambeacute a un augment en lrsquoautoidentificacioacute 11
Tanmateix i meacutes enllagrave drsquoaquesta xifra sorprenent es va
mantenir lrsquoalta heterogeneiumltat entre els paiumlsos Aixiacute i tal com
srsquoilmiddotlustra en el Mapa 2 el seu pes percentual presenta impor-
tants diferegravencies entre aquests hi ha major concentracioacute a Bo-
liacutevia (622) i Guatemala (41) i menor al Salvador el Brasil el
Paraguai lrsquoArgentina i Costa Rica (entre el 02 i el 24)
Segons el que acabem drsquoexposar una major coexistegravencia
de pobles en un determinat estat nacioacute no eacutes senyal directe de
meacutes volum percentual respecte del total drsquohabitants Exemple
drsquoaixograve el constitueixen els casos del Brasil (305 pobles 05 de
poblacioacute indiacutegena) i Cologravembia (102 pobles 34 poblacioacute indiacute-
gena)
9 CEPAL (2014 330)
10 UNICEF [sa]
11 Amb lrsquoexcepcioacute de Boliacutevia (Estat Plurinacional de) i lrsquoEquador aquests augments es verifiquen en
tots els paiumlsos amb magnituds diverses sent Megravexic el cas meacutes excelmiddotlent (CEPAL 2014 330) Sobre
lrsquoautoidentificacioacute vegeu Requadre en aquest article
FON T UNICEF [s d]
12
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 2 _ AMEgraveRICA LLATINA POBLES INDIacuteGENES XIFRES DE POBLACIOacute I PERCENTATGES DE DISTRIBUCIOacute PER PAIumlSOS
FON T CEPAL (2014)
Aquestes dades i tal com srsquoindica en la figura esmentada (MAPA 2) suggereixen que hi hauria un important nombre de comunitats
originagraveries que es trobarien en amenaccedila de desaparegraveixer fiacutesica-
ment io culturalment Drsquoacord amb CEPAL 12
+ Al Brasil ldquosrsquoha constatat que 70 pobles indiacutegenes (cosa que
representa un 23 dels pobles indiacutegenes del paiacutes) es troben
en situacioacute drsquoextrema fragilitat amb una poblacioacute inferior
als 100 habitantsrdquo
+ A Boliacutevia (Estat Plurinacional de) ldquoel Ministeri de Justiacutecia ha
reconegut el 2013 que la supervivegravencia fiacutesica i cultural drsquoal-
menys 13 dels 39 pobles indiacutegenes del paiacutes es troba molt
amenaccediladardquo
+ A Cologravembia ldquola Cort Constitucional va reconegraveixer lrsquoexistegraven-
cia de 35 pobles indiacutegenes en risc de desaparicioacute cultural o
fiacutesica a causa del conflicte armat i les violacions flagrants
als drets humans fonamentals individuals i colmiddotlectiusrdquo
El mateix organisme indicava a meacutes que el nombre podria aug-
mentar si a la ldquofragilitat demogragraveficardquo se sumen altres elements
de vulnerabilitat socioambiental i territorial entre ells
els desplaccedilaments forccedilats lrsquoescassetat drsquoaliments la contaminacioacute
de les aiguumles la degradacioacute dels sogravels la desnutricioacute i lrsquoelevada
mortalitat 13
En aquest sentit srsquoha assenyalat que per exemple a Cologravembia
entre els anys 2000 i 2005 al voltant de 30000 indiacutegenes van
haver de abandonar el seu territori tradicional a causa del con-
flicte armat (entre paramilitars forces puacutebliques i guerrilles) i
12 CEPAL (2014 330)
13 Iacutedem
13
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-
tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats
(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-
mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-
blacioacute meacutes jove (56)rdquo14
Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-
pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un
terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de
la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-
bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu
agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com
lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria
Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15
a lrsquoAmazogravenia existirien
+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots
en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els
lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals
io transnacionals
Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes
de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-
ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes
+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2
cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-
joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el
508) seguides de les zones en exploracioacute (308)
14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-
zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa
Rica IIDH 2007 p 149
15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en
liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]
MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA
FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
8
DOSSIER02
LA IMPORTAgraveNCIA DE LES REPRESENTACIONS
canvi una aproximacioacute descriptiva io un mapatge de certes di-
nagravemiques actuals relatives aquestes a la distribucioacute territorial
la mobilitat o migracioacute interna i les seves implicacions
Aquiacute la revisioacute de les fonts estadiacutestiques actuals ofereix la
possibilitat de problematitzar io matisar una part de les repre-
sentacions comentades almenys en atendre les dinagravemiques de
mobilitat i assentament La cosa de fet va molt meacutes enllagrave de
lrsquoocupacioacute del ldquoterritori ancestralrdquo o originari com a camp exclu-
siu de residegravencia
02
DOSSIER02
9
ALGUNES PRECISIONS
10
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
ALGUNES PRECISIONS
DE QUEgrave PARLEM QUAN ENS REFERIM A POBLES INDIacuteGENESAbans drsquoentrar en lrsquoagravembit de les xifres resulta apropiat fer una
precisioacute de quegrave parlem quan ens referim a pobles indiacutegenes
quins trets permeten tal identificacioacute
Responent aquestes quumlestions actualment hi ha consens
a escala internacional a utilitzar la definicioacute continguda en el
Conveni 169 de lrsquoOrganitzacioacute Internacional del Treball (OIT) so-
bre pobles indiacutegenes i tribals en paiumlsos independents Aquest
en el seu article 1 estableix que un poble es considera indiacutegena
ldquopel fet de descendir de poblacions que habitaven al paiacutes o en
una regioacute geogragravefica a la qual pertany el paiacutes en lrsquoegravepoca de la
conquesta de la colonitzacioacute o de lrsquoestabliment de les fronte-
res estatals actuals i que qualsevol que sigui la seva situacioacute
juriacutedica conserven totes les seves progravepies institucions socials
econogravemiques culturals i poliacutetiques o part drsquoellesrdquo Aixiacute mateix
assenyala que ldquola consciegravencia de la seva identitat indiacutegena o tri-
bal es considera un criteri fonamental per determinar els grupsrdquo
Aixiacute segons aixograve hi hauria mdashalmenysmdash quatre dimensions
lligades a la identificacioacute
+ reconeixement de la identitat
+ origen comuacute
+ territorialitat i
+ aspecte linguumlisticocultural 7
POBLES INDIacuteGENES A LLATINOAMEgraveRICAEs reconeix lrsquoexistegravencia de 826 pobles indiacutegenes a llsquoAmegraverica Lla-
tina 8 distribuiumlts des de la Patagogravenia i Illa de Pasqua fins a Oa-
siamegraverica al nord de Megravexic i abastant diferents agraverees geogragrave-
fiques (VEGEU MAPA 1) Aquesta diversitat de pertinences i zones geogragravefiques de
distribucioacute fa trontollar mdashdrsquoentradamdash diverses de les concepci-
ons discutides anteriorment entre elles la drsquoun continent ho-
mogeni i tambeacute la dels ldquoindiacutegenesrdquo com una identitat unificada
Per la seva banda la presegravencia en allograve intern dels diferents
paiumlsos evidencia tambeacute variacions entre ells Aixiacute per exemple en
els extrems trobem nacions amb una alta diversitat egravetnica com
7 cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacuteltimo decenio y retos pendientes
para la garantiacutea de sus derechos Santiago de Xile CEPAL 2014 p 86-87
8 Cal fer notar que hi ha importants diferegravencies en el nombre que srsquoassigna a diferents documents
Per exemple el text drsquoUNICEF [s d] assenyala lrsquoexistegravencia de 522 En aquest article perograve he esti-
mat considerar les dades de lrsquoinforme de CEPAL (2014 330) en raoacute de ser una publicacioacute relativa-
ment recent
11
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 1 _ AMEgraveRICA LLATINA ZONES GEOGRAgraveFIQUES DE DISTRIBUCIOacute DE POBLES INDIacuteGENES
el Brasil (305) Cologravembia (102) el Peruacute (85) i Megravexic (78) i en lrsquoaltre
extrem amb una de molt menor el Salvador (3) i lrsquoUruguai (2) 9
Segons dades censals de comenccedilament de la degravecada de
2000 el total de poblacioacute indiacutegena a lrsquoAmegraverica Llatina rondava
els 30 milions de persones cosa que representava poc meacutes del
6 per cent de total poblacional del continent 10
No obstant aixograve
drsquoacord amb CEPAL la ronda de censos de 2010 evidencia que
srsquohauria arribat a 45 milions de persones Aquest increment ex-
ponencial
no obeiria uacutenicament a la dinagravemica demogragravefica dels pobles
indiacutegenes [] sinoacute tambeacute a un augment en lrsquoautoidentificacioacute 11
Tanmateix i meacutes enllagrave drsquoaquesta xifra sorprenent es va
mantenir lrsquoalta heterogeneiumltat entre els paiumlsos Aixiacute i tal com
srsquoilmiddotlustra en el Mapa 2 el seu pes percentual presenta impor-
tants diferegravencies entre aquests hi ha major concentracioacute a Bo-
liacutevia (622) i Guatemala (41) i menor al Salvador el Brasil el
Paraguai lrsquoArgentina i Costa Rica (entre el 02 i el 24)
Segons el que acabem drsquoexposar una major coexistegravencia
de pobles en un determinat estat nacioacute no eacutes senyal directe de
meacutes volum percentual respecte del total drsquohabitants Exemple
drsquoaixograve el constitueixen els casos del Brasil (305 pobles 05 de
poblacioacute indiacutegena) i Cologravembia (102 pobles 34 poblacioacute indiacute-
gena)
9 CEPAL (2014 330)
10 UNICEF [sa]
11 Amb lrsquoexcepcioacute de Boliacutevia (Estat Plurinacional de) i lrsquoEquador aquests augments es verifiquen en
tots els paiumlsos amb magnituds diverses sent Megravexic el cas meacutes excelmiddotlent (CEPAL 2014 330) Sobre
lrsquoautoidentificacioacute vegeu Requadre en aquest article
FON T UNICEF [s d]
12
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 2 _ AMEgraveRICA LLATINA POBLES INDIacuteGENES XIFRES DE POBLACIOacute I PERCENTATGES DE DISTRIBUCIOacute PER PAIumlSOS
FON T CEPAL (2014)
Aquestes dades i tal com srsquoindica en la figura esmentada (MAPA 2) suggereixen que hi hauria un important nombre de comunitats
originagraveries que es trobarien en amenaccedila de desaparegraveixer fiacutesica-
ment io culturalment Drsquoacord amb CEPAL 12
+ Al Brasil ldquosrsquoha constatat que 70 pobles indiacutegenes (cosa que
representa un 23 dels pobles indiacutegenes del paiacutes) es troben
en situacioacute drsquoextrema fragilitat amb una poblacioacute inferior
als 100 habitantsrdquo
+ A Boliacutevia (Estat Plurinacional de) ldquoel Ministeri de Justiacutecia ha
reconegut el 2013 que la supervivegravencia fiacutesica i cultural drsquoal-
menys 13 dels 39 pobles indiacutegenes del paiacutes es troba molt
amenaccediladardquo
+ A Cologravembia ldquola Cort Constitucional va reconegraveixer lrsquoexistegraven-
cia de 35 pobles indiacutegenes en risc de desaparicioacute cultural o
fiacutesica a causa del conflicte armat i les violacions flagrants
als drets humans fonamentals individuals i colmiddotlectiusrdquo
El mateix organisme indicava a meacutes que el nombre podria aug-
mentar si a la ldquofragilitat demogragraveficardquo se sumen altres elements
de vulnerabilitat socioambiental i territorial entre ells
els desplaccedilaments forccedilats lrsquoescassetat drsquoaliments la contaminacioacute
de les aiguumles la degradacioacute dels sogravels la desnutricioacute i lrsquoelevada
mortalitat 13
En aquest sentit srsquoha assenyalat que per exemple a Cologravembia
entre els anys 2000 i 2005 al voltant de 30000 indiacutegenes van
haver de abandonar el seu territori tradicional a causa del con-
flicte armat (entre paramilitars forces puacutebliques i guerrilles) i
12 CEPAL (2014 330)
13 Iacutedem
13
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-
tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats
(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-
mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-
blacioacute meacutes jove (56)rdquo14
Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-
pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un
terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de
la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-
bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu
agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com
lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria
Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15
a lrsquoAmazogravenia existirien
+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots
en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els
lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals
io transnacionals
Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes
de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-
ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes
+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2
cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-
joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el
508) seguides de les zones en exploracioacute (308)
14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-
zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa
Rica IIDH 2007 p 149
15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en
liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]
MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA
FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
02
DOSSIER02
9
ALGUNES PRECISIONS
10
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
ALGUNES PRECISIONS
DE QUEgrave PARLEM QUAN ENS REFERIM A POBLES INDIacuteGENESAbans drsquoentrar en lrsquoagravembit de les xifres resulta apropiat fer una
precisioacute de quegrave parlem quan ens referim a pobles indiacutegenes
quins trets permeten tal identificacioacute
Responent aquestes quumlestions actualment hi ha consens
a escala internacional a utilitzar la definicioacute continguda en el
Conveni 169 de lrsquoOrganitzacioacute Internacional del Treball (OIT) so-
bre pobles indiacutegenes i tribals en paiumlsos independents Aquest
en el seu article 1 estableix que un poble es considera indiacutegena
ldquopel fet de descendir de poblacions que habitaven al paiacutes o en
una regioacute geogragravefica a la qual pertany el paiacutes en lrsquoegravepoca de la
conquesta de la colonitzacioacute o de lrsquoestabliment de les fronte-
res estatals actuals i que qualsevol que sigui la seva situacioacute
juriacutedica conserven totes les seves progravepies institucions socials
econogravemiques culturals i poliacutetiques o part drsquoellesrdquo Aixiacute mateix
assenyala que ldquola consciegravencia de la seva identitat indiacutegena o tri-
bal es considera un criteri fonamental per determinar els grupsrdquo
Aixiacute segons aixograve hi hauria mdashalmenysmdash quatre dimensions
lligades a la identificacioacute
+ reconeixement de la identitat
+ origen comuacute
+ territorialitat i
+ aspecte linguumlisticocultural 7
POBLES INDIacuteGENES A LLATINOAMEgraveRICAEs reconeix lrsquoexistegravencia de 826 pobles indiacutegenes a llsquoAmegraverica Lla-
tina 8 distribuiumlts des de la Patagogravenia i Illa de Pasqua fins a Oa-
siamegraverica al nord de Megravexic i abastant diferents agraverees geogragrave-
fiques (VEGEU MAPA 1) Aquesta diversitat de pertinences i zones geogragravefiques de
distribucioacute fa trontollar mdashdrsquoentradamdash diverses de les concepci-
ons discutides anteriorment entre elles la drsquoun continent ho-
mogeni i tambeacute la dels ldquoindiacutegenesrdquo com una identitat unificada
Per la seva banda la presegravencia en allograve intern dels diferents
paiumlsos evidencia tambeacute variacions entre ells Aixiacute per exemple en
els extrems trobem nacions amb una alta diversitat egravetnica com
7 cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacuteltimo decenio y retos pendientes
para la garantiacutea de sus derechos Santiago de Xile CEPAL 2014 p 86-87
8 Cal fer notar que hi ha importants diferegravencies en el nombre que srsquoassigna a diferents documents
Per exemple el text drsquoUNICEF [s d] assenyala lrsquoexistegravencia de 522 En aquest article perograve he esti-
mat considerar les dades de lrsquoinforme de CEPAL (2014 330) en raoacute de ser una publicacioacute relativa-
ment recent
11
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 1 _ AMEgraveRICA LLATINA ZONES GEOGRAgraveFIQUES DE DISTRIBUCIOacute DE POBLES INDIacuteGENES
el Brasil (305) Cologravembia (102) el Peruacute (85) i Megravexic (78) i en lrsquoaltre
extrem amb una de molt menor el Salvador (3) i lrsquoUruguai (2) 9
Segons dades censals de comenccedilament de la degravecada de
2000 el total de poblacioacute indiacutegena a lrsquoAmegraverica Llatina rondava
els 30 milions de persones cosa que representava poc meacutes del
6 per cent de total poblacional del continent 10
No obstant aixograve
drsquoacord amb CEPAL la ronda de censos de 2010 evidencia que
srsquohauria arribat a 45 milions de persones Aquest increment ex-
ponencial
no obeiria uacutenicament a la dinagravemica demogragravefica dels pobles
indiacutegenes [] sinoacute tambeacute a un augment en lrsquoautoidentificacioacute 11
Tanmateix i meacutes enllagrave drsquoaquesta xifra sorprenent es va
mantenir lrsquoalta heterogeneiumltat entre els paiumlsos Aixiacute i tal com
srsquoilmiddotlustra en el Mapa 2 el seu pes percentual presenta impor-
tants diferegravencies entre aquests hi ha major concentracioacute a Bo-
liacutevia (622) i Guatemala (41) i menor al Salvador el Brasil el
Paraguai lrsquoArgentina i Costa Rica (entre el 02 i el 24)
Segons el que acabem drsquoexposar una major coexistegravencia
de pobles en un determinat estat nacioacute no eacutes senyal directe de
meacutes volum percentual respecte del total drsquohabitants Exemple
drsquoaixograve el constitueixen els casos del Brasil (305 pobles 05 de
poblacioacute indiacutegena) i Cologravembia (102 pobles 34 poblacioacute indiacute-
gena)
9 CEPAL (2014 330)
10 UNICEF [sa]
11 Amb lrsquoexcepcioacute de Boliacutevia (Estat Plurinacional de) i lrsquoEquador aquests augments es verifiquen en
tots els paiumlsos amb magnituds diverses sent Megravexic el cas meacutes excelmiddotlent (CEPAL 2014 330) Sobre
lrsquoautoidentificacioacute vegeu Requadre en aquest article
FON T UNICEF [s d]
12
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 2 _ AMEgraveRICA LLATINA POBLES INDIacuteGENES XIFRES DE POBLACIOacute I PERCENTATGES DE DISTRIBUCIOacute PER PAIumlSOS
FON T CEPAL (2014)
Aquestes dades i tal com srsquoindica en la figura esmentada (MAPA 2) suggereixen que hi hauria un important nombre de comunitats
originagraveries que es trobarien en amenaccedila de desaparegraveixer fiacutesica-
ment io culturalment Drsquoacord amb CEPAL 12
+ Al Brasil ldquosrsquoha constatat que 70 pobles indiacutegenes (cosa que
representa un 23 dels pobles indiacutegenes del paiacutes) es troben
en situacioacute drsquoextrema fragilitat amb una poblacioacute inferior
als 100 habitantsrdquo
+ A Boliacutevia (Estat Plurinacional de) ldquoel Ministeri de Justiacutecia ha
reconegut el 2013 que la supervivegravencia fiacutesica i cultural drsquoal-
menys 13 dels 39 pobles indiacutegenes del paiacutes es troba molt
amenaccediladardquo
+ A Cologravembia ldquola Cort Constitucional va reconegraveixer lrsquoexistegraven-
cia de 35 pobles indiacutegenes en risc de desaparicioacute cultural o
fiacutesica a causa del conflicte armat i les violacions flagrants
als drets humans fonamentals individuals i colmiddotlectiusrdquo
El mateix organisme indicava a meacutes que el nombre podria aug-
mentar si a la ldquofragilitat demogragraveficardquo se sumen altres elements
de vulnerabilitat socioambiental i territorial entre ells
els desplaccedilaments forccedilats lrsquoescassetat drsquoaliments la contaminacioacute
de les aiguumles la degradacioacute dels sogravels la desnutricioacute i lrsquoelevada
mortalitat 13
En aquest sentit srsquoha assenyalat que per exemple a Cologravembia
entre els anys 2000 i 2005 al voltant de 30000 indiacutegenes van
haver de abandonar el seu territori tradicional a causa del con-
flicte armat (entre paramilitars forces puacutebliques i guerrilles) i
12 CEPAL (2014 330)
13 Iacutedem
13
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-
tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats
(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-
mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-
blacioacute meacutes jove (56)rdquo14
Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-
pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un
terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de
la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-
bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu
agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com
lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria
Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15
a lrsquoAmazogravenia existirien
+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots
en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els
lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals
io transnacionals
Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes
de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-
ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes
+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2
cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-
joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el
508) seguides de les zones en exploracioacute (308)
14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-
zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa
Rica IIDH 2007 p 149
15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en
liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]
MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA
FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
10
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
ALGUNES PRECISIONS
DE QUEgrave PARLEM QUAN ENS REFERIM A POBLES INDIacuteGENESAbans drsquoentrar en lrsquoagravembit de les xifres resulta apropiat fer una
precisioacute de quegrave parlem quan ens referim a pobles indiacutegenes
quins trets permeten tal identificacioacute
Responent aquestes quumlestions actualment hi ha consens
a escala internacional a utilitzar la definicioacute continguda en el
Conveni 169 de lrsquoOrganitzacioacute Internacional del Treball (OIT) so-
bre pobles indiacutegenes i tribals en paiumlsos independents Aquest
en el seu article 1 estableix que un poble es considera indiacutegena
ldquopel fet de descendir de poblacions que habitaven al paiacutes o en
una regioacute geogragravefica a la qual pertany el paiacutes en lrsquoegravepoca de la
conquesta de la colonitzacioacute o de lrsquoestabliment de les fronte-
res estatals actuals i que qualsevol que sigui la seva situacioacute
juriacutedica conserven totes les seves progravepies institucions socials
econogravemiques culturals i poliacutetiques o part drsquoellesrdquo Aixiacute mateix
assenyala que ldquola consciegravencia de la seva identitat indiacutegena o tri-
bal es considera un criteri fonamental per determinar els grupsrdquo
Aixiacute segons aixograve hi hauria mdashalmenysmdash quatre dimensions
lligades a la identificacioacute
+ reconeixement de la identitat
+ origen comuacute
+ territorialitat i
+ aspecte linguumlisticocultural 7
POBLES INDIacuteGENES A LLATINOAMEgraveRICAEs reconeix lrsquoexistegravencia de 826 pobles indiacutegenes a llsquoAmegraverica Lla-
tina 8 distribuiumlts des de la Patagogravenia i Illa de Pasqua fins a Oa-
siamegraverica al nord de Megravexic i abastant diferents agraverees geogragrave-
fiques (VEGEU MAPA 1) Aquesta diversitat de pertinences i zones geogragravefiques de
distribucioacute fa trontollar mdashdrsquoentradamdash diverses de les concepci-
ons discutides anteriorment entre elles la drsquoun continent ho-
mogeni i tambeacute la dels ldquoindiacutegenesrdquo com una identitat unificada
Per la seva banda la presegravencia en allograve intern dels diferents
paiumlsos evidencia tambeacute variacions entre ells Aixiacute per exemple en
els extrems trobem nacions amb una alta diversitat egravetnica com
7 cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacuteltimo decenio y retos pendientes
para la garantiacutea de sus derechos Santiago de Xile CEPAL 2014 p 86-87
8 Cal fer notar que hi ha importants diferegravencies en el nombre que srsquoassigna a diferents documents
Per exemple el text drsquoUNICEF [s d] assenyala lrsquoexistegravencia de 522 En aquest article perograve he esti-
mat considerar les dades de lrsquoinforme de CEPAL (2014 330) en raoacute de ser una publicacioacute relativa-
ment recent
11
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 1 _ AMEgraveRICA LLATINA ZONES GEOGRAgraveFIQUES DE DISTRIBUCIOacute DE POBLES INDIacuteGENES
el Brasil (305) Cologravembia (102) el Peruacute (85) i Megravexic (78) i en lrsquoaltre
extrem amb una de molt menor el Salvador (3) i lrsquoUruguai (2) 9
Segons dades censals de comenccedilament de la degravecada de
2000 el total de poblacioacute indiacutegena a lrsquoAmegraverica Llatina rondava
els 30 milions de persones cosa que representava poc meacutes del
6 per cent de total poblacional del continent 10
No obstant aixograve
drsquoacord amb CEPAL la ronda de censos de 2010 evidencia que
srsquohauria arribat a 45 milions de persones Aquest increment ex-
ponencial
no obeiria uacutenicament a la dinagravemica demogragravefica dels pobles
indiacutegenes [] sinoacute tambeacute a un augment en lrsquoautoidentificacioacute 11
Tanmateix i meacutes enllagrave drsquoaquesta xifra sorprenent es va
mantenir lrsquoalta heterogeneiumltat entre els paiumlsos Aixiacute i tal com
srsquoilmiddotlustra en el Mapa 2 el seu pes percentual presenta impor-
tants diferegravencies entre aquests hi ha major concentracioacute a Bo-
liacutevia (622) i Guatemala (41) i menor al Salvador el Brasil el
Paraguai lrsquoArgentina i Costa Rica (entre el 02 i el 24)
Segons el que acabem drsquoexposar una major coexistegravencia
de pobles en un determinat estat nacioacute no eacutes senyal directe de
meacutes volum percentual respecte del total drsquohabitants Exemple
drsquoaixograve el constitueixen els casos del Brasil (305 pobles 05 de
poblacioacute indiacutegena) i Cologravembia (102 pobles 34 poblacioacute indiacute-
gena)
9 CEPAL (2014 330)
10 UNICEF [sa]
11 Amb lrsquoexcepcioacute de Boliacutevia (Estat Plurinacional de) i lrsquoEquador aquests augments es verifiquen en
tots els paiumlsos amb magnituds diverses sent Megravexic el cas meacutes excelmiddotlent (CEPAL 2014 330) Sobre
lrsquoautoidentificacioacute vegeu Requadre en aquest article
FON T UNICEF [s d]
12
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 2 _ AMEgraveRICA LLATINA POBLES INDIacuteGENES XIFRES DE POBLACIOacute I PERCENTATGES DE DISTRIBUCIOacute PER PAIumlSOS
FON T CEPAL (2014)
Aquestes dades i tal com srsquoindica en la figura esmentada (MAPA 2) suggereixen que hi hauria un important nombre de comunitats
originagraveries que es trobarien en amenaccedila de desaparegraveixer fiacutesica-
ment io culturalment Drsquoacord amb CEPAL 12
+ Al Brasil ldquosrsquoha constatat que 70 pobles indiacutegenes (cosa que
representa un 23 dels pobles indiacutegenes del paiacutes) es troben
en situacioacute drsquoextrema fragilitat amb una poblacioacute inferior
als 100 habitantsrdquo
+ A Boliacutevia (Estat Plurinacional de) ldquoel Ministeri de Justiacutecia ha
reconegut el 2013 que la supervivegravencia fiacutesica i cultural drsquoal-
menys 13 dels 39 pobles indiacutegenes del paiacutes es troba molt
amenaccediladardquo
+ A Cologravembia ldquola Cort Constitucional va reconegraveixer lrsquoexistegraven-
cia de 35 pobles indiacutegenes en risc de desaparicioacute cultural o
fiacutesica a causa del conflicte armat i les violacions flagrants
als drets humans fonamentals individuals i colmiddotlectiusrdquo
El mateix organisme indicava a meacutes que el nombre podria aug-
mentar si a la ldquofragilitat demogragraveficardquo se sumen altres elements
de vulnerabilitat socioambiental i territorial entre ells
els desplaccedilaments forccedilats lrsquoescassetat drsquoaliments la contaminacioacute
de les aiguumles la degradacioacute dels sogravels la desnutricioacute i lrsquoelevada
mortalitat 13
En aquest sentit srsquoha assenyalat que per exemple a Cologravembia
entre els anys 2000 i 2005 al voltant de 30000 indiacutegenes van
haver de abandonar el seu territori tradicional a causa del con-
flicte armat (entre paramilitars forces puacutebliques i guerrilles) i
12 CEPAL (2014 330)
13 Iacutedem
13
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-
tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats
(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-
mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-
blacioacute meacutes jove (56)rdquo14
Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-
pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un
terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de
la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-
bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu
agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com
lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria
Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15
a lrsquoAmazogravenia existirien
+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots
en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els
lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals
io transnacionals
Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes
de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-
ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes
+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2
cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-
joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el
508) seguides de les zones en exploracioacute (308)
14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-
zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa
Rica IIDH 2007 p 149
15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en
liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]
MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA
FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
11
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 1 _ AMEgraveRICA LLATINA ZONES GEOGRAgraveFIQUES DE DISTRIBUCIOacute DE POBLES INDIacuteGENES
el Brasil (305) Cologravembia (102) el Peruacute (85) i Megravexic (78) i en lrsquoaltre
extrem amb una de molt menor el Salvador (3) i lrsquoUruguai (2) 9
Segons dades censals de comenccedilament de la degravecada de
2000 el total de poblacioacute indiacutegena a lrsquoAmegraverica Llatina rondava
els 30 milions de persones cosa que representava poc meacutes del
6 per cent de total poblacional del continent 10
No obstant aixograve
drsquoacord amb CEPAL la ronda de censos de 2010 evidencia que
srsquohauria arribat a 45 milions de persones Aquest increment ex-
ponencial
no obeiria uacutenicament a la dinagravemica demogragravefica dels pobles
indiacutegenes [] sinoacute tambeacute a un augment en lrsquoautoidentificacioacute 11
Tanmateix i meacutes enllagrave drsquoaquesta xifra sorprenent es va
mantenir lrsquoalta heterogeneiumltat entre els paiumlsos Aixiacute i tal com
srsquoilmiddotlustra en el Mapa 2 el seu pes percentual presenta impor-
tants diferegravencies entre aquests hi ha major concentracioacute a Bo-
liacutevia (622) i Guatemala (41) i menor al Salvador el Brasil el
Paraguai lrsquoArgentina i Costa Rica (entre el 02 i el 24)
Segons el que acabem drsquoexposar una major coexistegravencia
de pobles en un determinat estat nacioacute no eacutes senyal directe de
meacutes volum percentual respecte del total drsquohabitants Exemple
drsquoaixograve el constitueixen els casos del Brasil (305 pobles 05 de
poblacioacute indiacutegena) i Cologravembia (102 pobles 34 poblacioacute indiacute-
gena)
9 CEPAL (2014 330)
10 UNICEF [sa]
11 Amb lrsquoexcepcioacute de Boliacutevia (Estat Plurinacional de) i lrsquoEquador aquests augments es verifiquen en
tots els paiumlsos amb magnituds diverses sent Megravexic el cas meacutes excelmiddotlent (CEPAL 2014 330) Sobre
lrsquoautoidentificacioacute vegeu Requadre en aquest article
FON T UNICEF [s d]
12
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 2 _ AMEgraveRICA LLATINA POBLES INDIacuteGENES XIFRES DE POBLACIOacute I PERCENTATGES DE DISTRIBUCIOacute PER PAIumlSOS
FON T CEPAL (2014)
Aquestes dades i tal com srsquoindica en la figura esmentada (MAPA 2) suggereixen que hi hauria un important nombre de comunitats
originagraveries que es trobarien en amenaccedila de desaparegraveixer fiacutesica-
ment io culturalment Drsquoacord amb CEPAL 12
+ Al Brasil ldquosrsquoha constatat que 70 pobles indiacutegenes (cosa que
representa un 23 dels pobles indiacutegenes del paiacutes) es troben
en situacioacute drsquoextrema fragilitat amb una poblacioacute inferior
als 100 habitantsrdquo
+ A Boliacutevia (Estat Plurinacional de) ldquoel Ministeri de Justiacutecia ha
reconegut el 2013 que la supervivegravencia fiacutesica i cultural drsquoal-
menys 13 dels 39 pobles indiacutegenes del paiacutes es troba molt
amenaccediladardquo
+ A Cologravembia ldquola Cort Constitucional va reconegraveixer lrsquoexistegraven-
cia de 35 pobles indiacutegenes en risc de desaparicioacute cultural o
fiacutesica a causa del conflicte armat i les violacions flagrants
als drets humans fonamentals individuals i colmiddotlectiusrdquo
El mateix organisme indicava a meacutes que el nombre podria aug-
mentar si a la ldquofragilitat demogragraveficardquo se sumen altres elements
de vulnerabilitat socioambiental i territorial entre ells
els desplaccedilaments forccedilats lrsquoescassetat drsquoaliments la contaminacioacute
de les aiguumles la degradacioacute dels sogravels la desnutricioacute i lrsquoelevada
mortalitat 13
En aquest sentit srsquoha assenyalat que per exemple a Cologravembia
entre els anys 2000 i 2005 al voltant de 30000 indiacutegenes van
haver de abandonar el seu territori tradicional a causa del con-
flicte armat (entre paramilitars forces puacutebliques i guerrilles) i
12 CEPAL (2014 330)
13 Iacutedem
13
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-
tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats
(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-
mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-
blacioacute meacutes jove (56)rdquo14
Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-
pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un
terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de
la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-
bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu
agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com
lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria
Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15
a lrsquoAmazogravenia existirien
+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots
en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els
lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals
io transnacionals
Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes
de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-
ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes
+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2
cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-
joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el
508) seguides de les zones en exploracioacute (308)
14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-
zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa
Rica IIDH 2007 p 149
15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en
liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]
MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA
FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
12
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
MAPA 2 _ AMEgraveRICA LLATINA POBLES INDIacuteGENES XIFRES DE POBLACIOacute I PERCENTATGES DE DISTRIBUCIOacute PER PAIumlSOS
FON T CEPAL (2014)
Aquestes dades i tal com srsquoindica en la figura esmentada (MAPA 2) suggereixen que hi hauria un important nombre de comunitats
originagraveries que es trobarien en amenaccedila de desaparegraveixer fiacutesica-
ment io culturalment Drsquoacord amb CEPAL 12
+ Al Brasil ldquosrsquoha constatat que 70 pobles indiacutegenes (cosa que
representa un 23 dels pobles indiacutegenes del paiacutes) es troben
en situacioacute drsquoextrema fragilitat amb una poblacioacute inferior
als 100 habitantsrdquo
+ A Boliacutevia (Estat Plurinacional de) ldquoel Ministeri de Justiacutecia ha
reconegut el 2013 que la supervivegravencia fiacutesica i cultural drsquoal-
menys 13 dels 39 pobles indiacutegenes del paiacutes es troba molt
amenaccediladardquo
+ A Cologravembia ldquola Cort Constitucional va reconegraveixer lrsquoexistegraven-
cia de 35 pobles indiacutegenes en risc de desaparicioacute cultural o
fiacutesica a causa del conflicte armat i les violacions flagrants
als drets humans fonamentals individuals i colmiddotlectiusrdquo
El mateix organisme indicava a meacutes que el nombre podria aug-
mentar si a la ldquofragilitat demogragraveficardquo se sumen altres elements
de vulnerabilitat socioambiental i territorial entre ells
els desplaccedilaments forccedilats lrsquoescassetat drsquoaliments la contaminacioacute
de les aiguumles la degradacioacute dels sogravels la desnutricioacute i lrsquoelevada
mortalitat 13
En aquest sentit srsquoha assenyalat que per exemple a Cologravembia
entre els anys 2000 i 2005 al voltant de 30000 indiacutegenes van
haver de abandonar el seu territori tradicional a causa del con-
flicte armat (entre paramilitars forces puacutebliques i guerrilles) i
12 CEPAL (2014 330)
13 Iacutedem
13
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-
tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats
(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-
mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-
blacioacute meacutes jove (56)rdquo14
Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-
pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un
terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de
la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-
bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu
agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com
lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria
Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15
a lrsquoAmazogravenia existirien
+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots
en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els
lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals
io transnacionals
Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes
de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-
ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes
+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2
cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-
joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el
508) seguides de les zones en exploracioacute (308)
14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-
zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa
Rica IIDH 2007 p 149
15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en
liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]
MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA
FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
13
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
fugir cap a ciutats Els motius de desplaccedilament es podrien sin-
tetitzar en quatre ldquoamenaces (458) massacres i assassinats
(12) utilitzacioacute de les comunitats com a escuts humans en-
mig drsquoenfrontaments (243) i el reclutament forccediloacutes de la po-
blacioacute meacutes jove (56)rdquo14
Conjuntament amb aixograve el territori amazogravenic que com-
pregraven vuit paiumlsos i alberga 385 pobles indiacutegenes constitueix un
terreny especial de pressions que amenacen la permanegravencia de
la poblacioacute i tambeacute la preservacioacute del medi ambient Hi contri-
bueixen la planificacioacute de carreteres lrsquoampliacioacute drsquoagraverees de cultiu
agropecuari la instalmiddotlacioacute de projectes hidroelegravectrics aixiacute com
lrsquoexplotacioacute de recursos naturals com fusta gas petroli i mineria
Drsquoacord amb lrsquoinforme de la RAISG 15
a lrsquoAmazogravenia existirien
+ 81 lots sota explotacioacute petroliera i meacutes de 327 potencials lots
en proceacutes drsquoexploracioacute i negociacioacute el 78 per cent de tots els
lots estagrave sota el control de nou empreses petrolieres estatals
io transnacionals
Hi ha lots petroliers actius en el 13 dels territoris indiacutegenes
de lrsquoAmazogravenia perograve els lots que estan sent avaluats o nego-
ciats ocupen al voltant del 50 de les terres indiacutegenes
+ Les zones amb interessos miners sumen 16 milions de km2
cosa que representa el 21 del territori amazogravenic La ma-
joria de les zones drsquointeregraves encara estan sota solmiddotlicitud (el
508) seguides de les zones en exploracioacute (308)
14 orGaNizacioacuteN iNdiacuteGeNa de colombia (oNic) (2005) Cita a moreNo c ldquoDesplazamiento interno for-
zado de indiacutegenas en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas San Joseacute de Costa
Rica IIDH 2007 p 149
15 raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNciada Amazoniacutea bajo presioacuten [en
liacutenia] 2012 httpsgooglSVHyyD [Consulta 5 febrer 2017]
MAPA 3 _ EXTRACCIOacute DE PETROLI I MINERALS A LrsquoAMAZOgraveNIA
FON T RAISG Cita a Banc Mundial (201435)
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
14
DOSSIER02
ALGUNES PRECISIONS
Les zones mineres ocupen avui el 19 dels territoris indiacutegenes
a lrsquoAmazogravenia
Certament les intervencions extractivistes han provocat
tensions i enfrontaments amb les comunitats indiacutegenes les
quals han sortit en defensa del seu hagravebitat i territori 16
16 Sobre el tema vegeu Banc Mundial (2014) RAISG (2012) Potser el cas meacutes recent eacutes el de la
comunitat Shuar a lrsquoAmazogravenia equatoriana Sobre aquest vegeu httpsgooglbW4mR2 [Consulta
4 febrer 2107]
LA AUTODEFINICIOacute EgraveTNICA
Les estimacions sobre poblacioacute indiacutegena sempre soacuten complexes i eventu-
alment enganyoses Aixograve tant pels propis mesuraments com pels factors
estructurals comentats en altres apartats drsquoaquest article
De fet en les degravecades de 1980 i 1990 poc meacutes de la meitat dels paiumlsos lla-
tinoamericans srsquoaproximaven a la seva quantificacioacute Aquests mesuraments
recorrien generalment al coneixement i uacutes de la llengua indiacutegena com a cri-
teri drsquoidentificacioacute
El posicionament puacuteblic i poliacutetic de la degravecada de 1990 referit en aquest ar-
ticle com ldquoemergegravencia indiacutegenardquo va portar canvis importants en les formes i
mecanismes de mesurament les demandes de reconeixement exigides per
dirigents i moviments indiacutegenes es van traduir en la incorporacioacute del criteri
drsquordquoautoidentificacioacuterdquo Aquest va ser aplicat a 16 dels 19 paiumlsos que van elabo-
rar censos en la degravecada de 2000
No obstant aixograve encara que lrsquouacutes drsquoaquest criteri representa un avanccedil no
estaria exempt de biaixos Aquests guardarien relacioacute drsquouna banda amb
aspectes formals com el tipus de pregunta que es formula i les categories
egravetniques que es consideren per exemple I de lrsquoaltra amb el propi context
social de discriminacioacute que podria eventualment incidir en lrsquoelusioacute de lrsquoauto-
definicioacute i per tant portar a la subestimacioacute estadiacutestica
Aquest uacuteltim i potencial comportament tendiria a incrementar-se en els es-
pais urbans No obstant aixograve es veuria reduiumlt en ambients marcats per pro-
cessos de revitalitzacioacute cultural io de major protagonisme indiacutegena
Sobre el tema vegeu CEPAL 2014 Banc Mundial 2014
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
02
DOSSIER02
15
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
16
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
Resulta difiacutecil abordar les dinagravemiques actuals de la poblacioacute in-
diacutegena sense tenir en compte la histograveria i les desigualtats es-
tructurals que han modelat les experiegravencies de vida en els dife-
rents paiumlsos llatinoamericans I eacutes que els models instalmiddotlats pels
processos de conquesta i colonitzacioacute van operar en el convenci-
ment que la poblacioacute originagraveria la seva visioacute de moacuten i la seva na-
turalesa eren inferiors 17
Aixiacute es va imposar i es va normalitzar
un ordre social marcat per la supremacia drsquordquoallograve que eacutes blancrdquo
i ldquoallograve que eacutes occidentalrdquo per sobre drsquordquoallograve que eacutes indiacutegenardquo De-
terminant i assignant per tant llocs i posicions per als diferents
grups Un patroacute afermat despreacutes per les repuacutebliques naixents i
que perviu fins als nostres dies cosa que dona lloc a pragravectiques
drsquoexclusioacute i discriminacioacute drsquoiacutendole diferent (materials i simbograveli-
ques) i en agravembits diferents
Relegats de lrsquoarena poliacutetica i dels espais educatius sem-
blaven circumscrits purament a lrsquoagravembit rural dedicats a les tas-
ques agropecuagraveries subsumits moltes vegades sota la catego-
ria de camperols 18
io a les tasques de servei drsquoalgun hisendat
Tanmateix i contravenint el que acabem de dir les xifres
actuals evidencien que el 48 per cent de la poblacioacute indiacutegena de
lrsquoAmegraverica Llatina resideix en zones urbanes 19
En termes generals aixograve podria explicar-se pels accelerats
processos drsquourbanitzacioacute que han experimentat mdashi experimen-
tenmdash les societats de la regioacute Aquests iniciats cap a finals de la
degravecada de 1960 srsquohan mantingut fins als nostres dies i han do-
nat lloc a grans ciutats mdashi megalogravepolismdash amb gran dinamisme i
alta concentracioacute humana 20
En aquest marc i donades les importants bretxes urbano-
rurals que es constaten en el continent srsquohan gestat massives
migracions camp-ciutat mobilitzades per la recerca de llocs de
17 alboacute x ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Conferegravencia] Actas Congreso de Antropo-
logiacutea Arica Xile 1998
18 Aixograve va passar amb un egravemfasi especial a lrsquoegravepoca de les Reformes Agragraveries (sobre el tema vegeu
Bengoa 2000)
19 baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance poliacutetico econoacutemico y social al
teacutermino del Segundo Decenio Internacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Nova York Banc
Mundial 2014 p 28
20 Malgrat tot i encara que hi ha la tendegravencia generalitzada a la regioacute el grau drsquourbanitzacioacute varia
entre paiumlsos (Sobre el tema vegeu CEPAL De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espacio regional Santiago de Xile CEPAL
2000 p 9
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
17
DOSSIER02
PANORAgraveMICA ACTUAL PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute DE LA POBLACIOacute INDIacuteGENA
treball i majors ofertes de serveis com salut i educacioacute 21
A
aquests motors comuns se sumen condicionants particulars i
contextuals que incentiven el desplaccedilament de comunitats indiacute-
genes Com he indicat en pagravegines anteriors entre elles hi ha la
falta o el desposseiumlment de terres la pressioacute demogragravefica sobre
els seus terrenys lrsquoesgotament ecologravegic els interessos drsquoempreses
nacionals i internacionals la violegravencia io els desastres naturals 22
Si beacute aquests processos drsquourbanitzacioacute constitueixen una
tendegravencia a la regioacute hi ha diferegravencies entre els diferents paiumlsos
Com srsquoaprecia al GRAgraveFIC 1 + Al Brasil Cologravembia lrsquoEquador Hondures i Nicaragua meacutes del 60
per cent de la poblacioacute indiacutegena continua vivint en lrsquoespai rural
+ A Boliacutevia Costa Rica El Salvador i el Peruacute meacutes del 40 per
cent resideix en un espai urbagrave
+ A Xile i Veneccediluela el nombre de persones indiacutegenes que ha-
bita en un centre urbagrave sobrepassa el 60 per cent del total
21 ldquoLrsquoacceacutes desigual a atencioacute de salut per exemple eacutes un factor que contribueix a les substancials
bretxes en indicadors vitals entre els sectors rurals i urbans al llarg i ample de la regioacute A Lima per
citar un cas hi ha prop de 15 metges per cada 10000 habitants de mitjana mentre que a Huaacutenuco
a lrsquointerior del paiacutes tot just nrsquohi ha 4rdquo (Banc Mundial 201429)
22 baNc muNdial 2014 29 ribotta J Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos Indiacutegenas de
Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 p 20
GRAgraveFIC 1 _ PERCENTATGE DE PERSONES INDIacuteGENES QUE VIUEN EN EL MEDI URBAgrave I RURAL SEGONS PAIumlSOS
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial (201429)
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
02
DOSSIER02
18
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
19
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
Com he discutit anteriorment la imatge nacioacute srsquoha organitzat
definint llocs socials i geogragravefics per als diferents grups egravetnics
que la integren En el cas de lrsquoEquador per exemple aixograve es va
poder veure en una segraverie de mapes publicats i fets circular a la
premsa en el context del Cens Nacional de Poblacioacute i Habitatge
de 2001 que per primera vegada incloiumla la pregunta drsquoautodefi-
nicioacute egravetnica Un drsquoells ldquoMapa etnogragravefic i productiurdquo srsquoacompa-
nyava del text ldquoPobles sense xifres oficialsrdquo en el qual srsquoindicava
Els indiacutegenes soacuten majoria o minoria a lrsquoEquador Eacutes difiacutecil
quantificar-ne la quantitat les seves possessions territorials les
seves formes de treball i de produccioacute 23
Al mapa els pobles i nacionalitats indiacutegenes eren ubicats en
llocs especiacutefics del territori mitjanccedilant una galeria de rostres io
cossos vestits a la manera tradicional Aixiacute els trets fenotiacutepics i
la vestimenta complien el paper de demarcadors de pertinenccedila
Al seu costat srsquoidentificava el seu camp drsquoaccioacute i produccioacute
Els quiacutetxues de la Sierra els seus cultius van orientats a la produccioacute
del blat de moro La patata eacutes altament cultivada Altres cultius
soacuten els de tubercles tot tipus drsquohortalisses i fruiters aixiacute com herbes
aromagravetiques i medicinals 24
El contingut drsquoaquests textos difosos a la premsa teacute agravemplies
implicacions per al tema que ens convoca drsquouna banda apelmiddotlen
majorment a les figures de dones indiacutegenes que amb les seves
vestidures apareixen com cossos simbogravelics dels diferents col-
lectius i drsquouna altra instalmiddotla la ruralitat com un agravembit propi de
i per als indiacutegenes
Aixograve uacuteltim es reafirma en una lagravemina venuda per a tasques
escolars a la ciutat de Quito la capital del paiacutes aquesta segueix la
mateixa logravegica que el mapa que acabem de comentar perograve a dife-
regravencia drsquoaquest inclou els ldquomestissosrdquo com a categoria egravetnica Per
a aquest sector representat en el retrat drsquoun home jove srsquoindica
Mestiacutes Ocupacioacute es dedica a activitats de la ciutat 25
Extrapolant aquests continguts podriacuteem pensar llavors que
des drsquoaquest imaginari el que eacutes urbagrave seria eminentment mas-
culiacute i mestiacutes i el que eacutes rural indiacutegena i femeniacute
23 Diari El Comercio 08 de marccedil de 2000 A pequentildeo a Imaacutegenes en disputa representaciones de
mujeres indiacutegenas de la sierra ecuatoriana Quito FLACSO-Ecuador Abya-Yala 2007 p 32
24 Iacutedem
25 Cita a pequentildeo (2007 42)
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
20
DOSSIER02
IDENTITAT EgraveTNICA GEgraveNERE I ESPAI URBAgrave
El que acabem de dir no resulta del tot desgavellat Ja en
la degravecada de 1990 alguns treballs etnogragravefics reflexionaven so-
bre el tema de la identitat egravetnica en relacioacute amb els processos
de migracioacute interna En aquesta liacutenia per exemple a partir de
lrsquoexperiegravencia drsquouna comunitat indiacutegena propera a la ciutat de
Cusco al Peruacute Marisol de la Cadena 26
constatava el desplaccedila-
ment masculiacute a centres urbans Drsquoacord amb aquesta autora la
ciutat apareixia com un espai que ldquodesindigenitzavardquo Aquiacute la
identitat mdashabans que estagravetica i inamoviblemdash feia part drsquoun pro-
ceacutes els homes migrants a la ciutat estaven aixiacute en la trajectograve-
ria de convertir-se en mestissos Vinculat histogravericament al grup
dominant lrsquoagravembit urbagrave mdashi la condicioacute egravetnica associadamdash srsquoerigia
com un lloc de poder
Les dones en canvi es quedaven a la comunitat a cagraverrec
de les terres i impliacutecitament de la preservacioacute drsquohagravebits tradi-
cions i de la llengua Drsquoaquesta manera davant la mirada ge-
neral apareixien com ldquomeacutes iacutendiesrdquo No migraven bagravesicament
assenyala lrsquoautora perquegrave eren concebudes com ldquomenys aptesrdquo
per al treball a la ciutat Perograve tambeacute perquegrave el desplaccedilament
les allunyava del control i de lrsquoautoritat dels seus ldquorespectius ho-
mesrdquo (pares germans o parelles) i donada ldquola incapacitat fe-
menina per defensar-serdquo les faria ldquoperillar sexualmentrdquo
No obstant aixograve meacutes enllagrave de la realitat particular drsquoaques-
ta comunitat les dades estadiacutestiques actuals comproven que la
presegravencia de les dones indiacutegenes en la vida urbana eacutes un fet a la
regioacute I en efecte els censos de poblacioacute i habitatge aplicats en
la degravecada de 2010 en nou paiumlsos del continent evidencien que
un 52 per cent resideix en agraverees urbanes
El desglossament de la informacioacute per paiumlsos perograve ofereix vari-
acions importants entre ells
+ A Megravexic el Peruacute i lrsquoUruguai meacutes de la meitat de les dones
indiacutegenes resideix a les zones urbanes (541 561 i 974
respectivament)
+ En els sis paiumlsos restants per contra tindrien meacutes presegravencia
a les agraverees rurals el Brasil (591) Cologravembia (778) Costa
Rica (578) lrsquoEquador (79) Nicaragua (554) i Panamagrave
(764) 27
Conjuntament amb lrsquoanterior es destaca que aquelles dones
que srsquohan establert a les ciutats solen en major mesura tro-
bar-se en edats reproductives i econogravemicament actives (entre
els 15 i 59 anys) 28
Als factors ja esmentats per a la migracioacute srsquoagregarien
certs condicionants particulars relacionats amb la identitat de
gegravenere entre ells ldquolrsquoalta mortalitat materna i infantil la violegraven-
cia intrafamiliar i la necessitat drsquoescapar de lrsquoautoritat paterna i
el control familiarrdquo 29
En aquest context lrsquoacceacutes a feina remune-
rada i a meacutes possibilitats drsquoeducacioacute adquireixen una dimensioacute
nova la recerca drsquoindependegravencia i autonomia i millors oportu-
nitats per al desenvolupament personal
26 de la cadeNa m ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo
Revista Isis Internacional Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16
27 cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latinadinaacutemicas demograacuteficas y socialesen el marco de los
derechos humanos Santiago de Xile CEPAL 2013 p 39
28 CEPAL (2013 37)
29 CEPAL (2013 47)
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
02
DOSSIER02
21
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
22
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
El conjunt drsquoantecedents revisats obre una segraverie drsquointerrogants
respecte dels impactes i implicacions dels processos drsquourbanit-
zacioacute per a la poblacioacute indiacutegena en general i per a les dones
especiacuteficament
Les respostes van almenys en dues vies les condicions i
la qualitat de vida en els espais urbans i la pervivegravencia de la
identitat cultural
CONDICIONS MATERIALS I QUALITAT DE VIDACom he esmentat abans en els diferents paiumlsos llatinoameri-
cans hi hauria bretxes importants entre els medis urbans i
rurals que es donarien amb forccedila en lrsquoacceacutes a serveis (salut i
educacioacute entre drsquoaltres) Tanmateix tenint en compte el mo-
del estructural de desigualtats en aquest cas en raoacute de lrsquoorigen
egravetnic aquestes diferegravencies que operen per al conjunt de la po-
blacioacute srsquoagreujarien en considerar la poblacioacute indiacutegena resident
a aquestes zones
Mirat drsquoaquesta manera sembla ser que el fet de traslla-
dar-se a la ciutat tindria un impacte positiu en termes de condi-
cions materials En aquest sentit documents del Banc Mundial 30
i de la CEPAL 31
confirmen que els indicadors de salut educacioacute i
acceacutes a serveis bagravesics evidencien millores en la qualitat de vida
per a les poblacions indiacutegenes urbanes respecte de les seves
contraparts rurals
Tanmateix lrsquoimpacte positiu de residir en lrsquoagravembit urbagrave es
relativitza en considerar per exemple les condicions mateixes
en quegrave es produeix lrsquoassentament i la insercioacute laboral De fet en
aquests mateixos documents se sosteacute que en el context de la
vida a la ciutat els i les indiacutegenes srsquoenfrontarien a nous mdasho no
tan nousmdash episodis de maltractament discriminacioacute i vulnera-
cioacute de drets
Per a les dones perograve les situacions poden ser menys favo-
rables I eacutes que si beacute com ja srsquoha dit la possibilitat drsquoobtenir una
feina i ingressos propis contribueix a la seva autonomia les con-
dicions que els ofereix el mercat de treball solen generalment
no ser les ograveptimes
30 Banc mundial (2014)
31 CEPAL (2014)
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
23
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Com succeeix amb la poblacioacute femenina en general un estiacutemul per al
trasllat de les dones indiacutegenes a les agraverees urbanes sol ser una major
facilitat perquegrave trobin llocs de treball en branques drsquoactivitat que
exigeixen poca o cap qualificacioacute principalment en el servei domegravestic
i els serveis personals a les maquiladores o per compte propi en el
sector informal feines que impliquen formes precagraveries i inestables de
vinculacioacute escassa o cap cobertura de seguretat social i ingressos
baixos i per tant sotmeten les dones indiacutegenes a una situacioacute de
vulnerabilitat extrema 32
Drsquoaltra banda en aquesta liacutenia de constatacions srsquoha indicat
que en general lrsquoestabliment de poblacioacute indiacutegena en lrsquoespai
urbagrave tendeix a lligar-se a la concentracioacute en agraverees perifegraveriques
de les ciutats associades amb alts nivells de pobresa i precarit-
zacioacute de les condicions de vida Precisant la situacioacute lrsquoinforme
del Banc Mundial 33
afirma que
+ El 35 per cent dels indiacutegenes urbans estaria relegat a sectors
urbanomarginals habitant llocs insegurs i exposats a desas-
tres naturals
+ En paiumlsos com el Peruacute Veneccediluela i Nicaragua els pobladors
indiacutegenes drsquoassentaments urbanomarginals ascendeixen a
meacutes del 60 per cent de la poblacioacute indiacutegena urbana
+ Els problemes meacutes comuns serien la manca de sanejament i
aigua per canonada tot i que al Peruacute el problema meacutes comuacute
eacutes lrsquouacutes de materials de construccioacute precaris (pisos de terra)
32 CEPAL (2014 176)
33 Banc mundial (201439)
ACCEacuteS A EDUCACIOacute AgraveMBIT URBAgraveRURAL
ldquoEls indiacutegenes urbans tenen 12 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar lrsquoeduca-
cioacute primagraveria 3 vegades meacutes probabilitats drsquoacabar la secundagraveria i 78 vega-
des meacutes probabilitats de concloure estudis drsquoeducacioacute superiorrdquo
Aquesta uacuteltima ldquoeacutes clarament un privilegi drsquouns pocs habitants urbansrdquo (Banc
Mundial 201431)
GRAgraveFIC 2 _ EDUCACIOacute SECUNDAgraveRIA POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
GRAgraveFIC 3 _ EDUCACIOacute SUPERIOR POBLACIOacute INDIacuteGENA SEGONS LLOC DE RESIDEgraveNCIA
FON T Censos nacionals Elaboracioacute Banc Mundial 2014 32
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
24
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
Conjuntament amb lrsquoanterior reconeix una major problemagravetica
associada a la titularitat de terrenys
+ A Boliacutevia per exemple a les zones rurals meacutes del 90 per cent
de la poblacioacute indiacutegena eacutes propietagraveria del seu habitatge a les
ciutats baixa al 61 per cent
Aixiacute el ldquovertiginoacutesrdquo i ldquoacceleratrdquo proceacutes drsquourbanitzacioacute indiacutegena
estaria desafiant les imatges mdashi llocsmdash tradicionals I al mateix
temps plantejant una segraverie de reptes a les poliacutetiques als propis
pobles indiacutegenes i a les societats en el seu conjunt
El disruptiu drsquoaquesta major presegravencia en els agravembits ur-
bans es deixa veure per exemple en el fet que els marcs norma-
tius que regeixen els drets indiacutegenes generalment no fan cap
referegravencia als que viuen a les ciutats Conjuntament amb aixograve
es reconeix que
les plantilles i estrategravegies que utilitzen els governs i la cooperacioacute
internacional per atendre les necessitats i prioritats especials dels
pobles indiacutegenes estan dissenyades per a zones rurals ldquotradicionalsrdquo i
srsquohi focalitzen 34
Per tant i amb una mirada general aquest major volum a les
ciutats semblaria que havia agafat de sorpresa les institucions
internacionals i les autoritats locals i governamentals dels dife-
rents paiumlsos Aquests uacuteltims especialment en ciutats altament
poblades han hagut de reaccionar sobre la marxa sota la con-
sideracioacute que constitueix ldquouna pressioacute addicional sobre els ser-
veis instalmiddotlacions i infraestructura existentsrdquo 35
Aixiacute la manca de directrius i de programes apropiats a
aquesta nova realitat incideix en el fet que els governs ofereixin
ldquoserveis puacuteblics culturalment apropiatsrdquo i garanteixin ldquola protec-
cioacute adequada dels drets indiacutegenesrdquo Suposa aixiacute mateix el risc
de un cop meacutes invisibilitzar-los poliacuteticament 36
CONTINUIumlTAT CULTURALCom he esmentat els processos drsquourbanitzacioacute indiacutegena plan-
tegen inquietuds respecte a la supervivegravencia de les pragravectiques
culturals Potser un aspecte clau al voltant de les quumlestions de
la continuiumltat cultural en els contextos urbans eacutes la idea del po-
tencial ldquopoderrdquo de ldquodesindigenitzarrdquo que tindria la ciutat Aques-
ta apareix llavors com un agravembit drsquoamenaccedila
En aquest sentit el ja esmentat informe del Banc Mundial
indica que entre els que habiten el medi urbagrave existirien ldquotaxes
de pegraverdua de lrsquoidioma meacutes acceleradardquo i per tant estarien meacutes
exposats al trencament amb les seves cultures drsquoorigen que
per exemple els qui resideixen les comunitats Aixiacute mateix es
remarca tambeacute que els programes drsquoeducacioacute intercultural bi-
linguumle (EIB) no estarien donant resposta a aquesta realitat ja
34 Iacutedem
35 Informe drsquoONU-Haacutebitat (20113) cita a Banc mundial (2014 30)
36 Banc Mundial (2014 39)
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
25
DOSSIER02
IMPLICACIONS I DESAFIAMENTS DELS PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacute
que no solen ser implementats al medi urbagrave 37
I eacutes que com ja
he indicat els marcs normatius i les estrategravegies de planifica-
cioacute han tingut com a camp drsquoabsegravencies els processos actuals de
mobilitat i assentament
Si beacute eacutes cert aixograve ja eacutes mategraveria de discussions i drsquointeregraves
planteja inquietuds no nomeacutes respecte de la ldquocontinuiumltat cul-
turalrdquo sinoacute tambeacute sobre la proteccioacute dels seus drets colmiddotlectius
entre ells el dret a romandre culturalment diferents i participar en
programes i poliacutetiques dissenyats especiacuteficament per promoure la
seva inclusioacute social 38
37 Banc Mundial (2014 40)
38 Banc Mundial (2014 39)
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
02
DOSSIER02
26
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
27
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE 39
en un barri pobre de la ciutat de Santiago Xile entre una pista de
futbol i un abocador srsquoescolta el so compassat drsquoun tambor Meacutes
de tres-centes persones es reuneixen al voltant drsquoun tronc drsquoarbre
realitzant una de les cerimogravenies meacutes antigues [] Es tracta del
Nguillatuacuten a la ciutat El xaman eacutes urbagrave La gent que hi participa
treballa en els meacutes diversos oficis i ocupacions de caragravecter urbagrave ple
i clar Han construiumlt amb trossos de fusta les cabanes tractant de
recordar lrsquoespai tradicional [] en els camps lliures del sud del paiacutes
Han enterrat al mig un Rehue tronc cerimonial des drsquoon el xaman o
machi srsquoaixeca en el seu vol cap al ldquowenu mapurdquo els espais celestes
des drsquoon porta les orientacions per al futur del seu poble Les
comunitats que antigament es denominaven amb els noms
totegravemics drsquoanimals pedres rius avui dia obeeixen als noms de les
poblacions populars de Santiago Arriben amb vehicles vells
camionetes i tot tipus de mobilitzacioacute La fe semblaria que eacutes la
mateixa tot i que han canviat violentament els paisatges 40
La cita anterior de Joseacute Bengoa eacutes ilmiddotlustrativa de la presegraven-
cia maputxe a Santiago capital de Xile i tambeacute de la pervivegraven-
cia de pragravectiques culturals i religioses en aquest context urbagrave
Refereix aixiacute mateix a lrsquoassentament en comunes ldquopopularsrdquo
urbanomarginals i impliacutecitament parla de processos organit-
zatius Aixiacute semblaria condensar aspectes centrals del que avui
en dia serien les dinagravemiques drsquourbanitzacioacute en aquest context
especiacutefic de revitalitzacioacute drsquoidentitat egravetnica
Com he indicat pagravegines abans a Xile el 66 per cent de la
poblacioacute indiacutegena viu en agravembits urbans (vegeu Gragravefic 1) I de
fet el 25 per cent resideix a la Regioacute Metropolitana (RM) i es-
pecialment a la ciutat de Santiago Aquest percentatge corres-
pon en la seva gran majoria (95) a persones que srsquoha identi-
ficat com maputxes 41
Aixograve no obstant en el cas especiacutefic drsquoaquest poble la mi-
gracioacute a les ciutats teacute diverses degravecades al seu haver va comen-
ccedilar en els anys de 1930-1940 per accentuar-se en les degravecades
seguumlents A causa primordialment de la pressioacute demogragravefica
en els seus territoris efecte del proceacutes de ldquoradicacioacuterdquo concretat
en la creacioacute i lliurament de les anomenades ldquoreduccionsrdquo
39 La poblacioacute Maputxe eacutes la meacutes nombrosa de les nou poblacions indiacutegenes existents al paiacutes
LrsquoEstat xilegrave ha tingut mdashi teacutemdash una relacioacute complexa amb el poble maputxe En gran mesura per una
histograveria caracteritzada per la ldquousurpacioacuterdquo i ldquoreduccioacuterdquo dels seus territoris Fins ara realment no ha
reparat a les comunitats ni sersquols ha reconegut el seu lloc a lrsquointern de la imatge nacioacute (Sobre el tema
vegeu beNGoa J Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santiago de Xile LOM Ediciones 1995
40 beNGoa (2000 51)
41 Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social Caracterizacioacuten socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena
en la Regioacuten Metropolitana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011 Santiago de Xile Se-
cretaria Regional Ministerial (SEREMI) - Ministerio de Desarrollo Social - Regioacuten Metropolitana de
Santiago 2012 p 4-5
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
28
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
Un sistema basat en el lliurament de Tiacutetulos de Merced a traveacutes dels
quals lrsquoEstat va reconegraveixer una porcioacute de terres de propietat familiar
Aquest proceacutes es va fer sense considerar els territoris ocupats
originalment pels maputxes El proceacutes de radicacioacute es va dur a terme
entre els anys 1883 i 1929 i es van lliurar un total de 500 mil ha el 5
del territori histograveric 42
Entre 1929 i 1963 la mitjana de terres disponibles a les reduccions
va passar de 61 ha a 18 ha per persona la qual cosa va portar un
nombre important drsquoindividus a migrar a la recerca drsquoalternatives
millors fora de lrsquoagravembit reduccional 43
Aquest i altres factors ldquoestructuralsrdquo haurien incidit en el fet
que en lrsquoactualitat entre un 70 o 80 dels que pertanyen a
aquest poble visquin en agraverees urbanes principalment a la capi-
tal Santiago 44
Diversos treballs constaten que lrsquoexperiegravencia de vida a
la ciutat dels primers migrants no va resultar mdashi potser tam-
poc ho resulta avuimdash del tot fagravecil Vivegravencies de maltractament
i discriminacioacute per raoacute de la pertinenccedila egravetnica formaven part
de la vida quotidiana En aquest marc assumir-se i explicitar
la identitat drsquoorigen apareixia moltes vegades com un terreny
complex De fet en ocasions lrsquoalternativa era silenciar io reduir
demarcadors drsquoidentitat com per exemple lrsquouacutes de la llengua
(mapudungun)
No obstant aixograve a partir de la degravecada de 1990 srsquoaprecien canvis
importants A dir de Bello 45
aquests guardarien relacioacute amb
+ el desenvolupament ldquodrsquoun actiu ldquomoviment indiacutegenardquo que
reivindica drets com la identitat el territori i lrsquoautonomiardquo
+ lrsquoaccioacute de lrsquoEstat a traveacutes drsquoorganismes com la Corporacioacute
de Desenvolupament Indiacutegena (CONADI) ldquoamb poliacutetiques i
programes ldquodiferenciatsrdquo per a ldquoindiacutegenes urbansrdquordquo 46
Paralmiddotlelament a aquests factors contextuals que han
contribuiumlt a crear ldquonecessitats i demandes especiacutefiques drsquoaquest
sectorrdquo tambeacute srsquoaprecia mdashdes de fa diverses degravecadesmdash un pro-
ceacutes organitzatiu de la poblacioacute mateixa Aquest srsquoha caracterit-
zat per la generacioacute drsquoassociacions formals i informals que res-
ponen a diversos tipus i interessos ldquogremial egravetnic productiu
poliacutetic i socialrdquo 47
Aixiacute en base a aquest conjunt de factors els maputxes ur-
bans han anat marcant la seva presegravencia i visibilitzant-se com
un sector cada vegada meacutes rellevant a la capital
Si lrsquoestabliment a les comunes periurbanes esdevenia en
una geografia ciutadana segmentada que relegava els indiacutege-
42 bello Aacute ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en Chile entre utopismos y realidadesrdquo
Asuntos Indiacutegenas [Copenhague IWGIA] (2002) nuacutem 3-4 p 1
43 almoNacid 2008 Citat a Sepuacutelveda b zuacutentildeiGa p ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urbanas el caso ma-
puche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista de Geografiacutea Norte Grande (2015) nuacutem 62 p
127-149
44 Aquests importants percentatges srsquoexplicarien per raoacute de la data dels processos drsquourbanitzacioacute
pel creixement natural de la poblacioacute i no exclusivament per un augment dels processos migratoris
recents (Bello 2002 1)
45 bello (2002 3)
46 Sersquon pot veure el detall a CONADI Programa indiacutegenes urbans [en liacutenia] httpsgooglCrc90q
[Consulta 4 febrer 2017]
47 bello (2002 3-4)
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
29
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
nes als marges en el marc drsquoaquests processos comenccedila a
resignificar-se I eacutes que la concentracioacute en certes comunes i bar-
ris no nomeacutes permet ldquoresistir la discriminacioacute i el racismerdquo sinoacute
tambeacute ldquoarticular instagravencies que validen i reconfiguren les pragravecti-
ques culturals ancestrals o ldquotradicionalsrdquo 48
En aquest sentit i com es va apreciar en les paraules de
Bengoa (a lrsquoinici drsquoaquesta seccioacute) es destaca que carrers i bar-
ris srsquohan convertit en llocs en quegrave es despleguen cerimogravenies o
rogatives colmiddotlectives com el nguillatun la celebracioacute del we xi-
pantu o any nou maputxe i es practiquen jocs tradicionals i ritu-
als com el palin 49
Aixiacute mateix en alguns municipis com Cerro Navia Pentildealo-
leacuten i La Pintana fruit de les mobilitzacions de lrsquoorganitzacioacute i de
les negociacions amb institucions (puacutebliques i privades) srsquohan
creat ldquoprogrames de promocioacute i atencioacute a la poblacioacute maputxe
entre els quals es troben jardins drsquoinfagravencia amb inspiracioacute ldquoegravetni-
cardquo biblioteques i centres culturalsrdquo 50
A meacutes del que acabem de dir i precisament en lrsquoagravembit edu-
catiu des de 1999 opera el Programa drsquoEducacioacute Intercultural Bi-
linguumle (PEIB) Tot i que encara amb limitacions aquest estagrave en
funcionament en aproximadament 32 establiments educatius 51
Les iniciatives promogudes per les organitzacions tambeacute
han arribat a lrsquoagravembit de la salut En resposta a les demandes i
48 bello (20023)
49 Iacutedem
50 Iacutedem
51 En nou municipis pertanyents a la proviacutencia de Santiago a la Regioacute Metropolitana (Lo Prado
San Miguel Pedro Aguirre Cerda La Florida Cerro Navia La Cisterna Estacioacuten Central El Bosque
i La Pintana) i en altres tres corresponents a altres proviacutencies de la mateixa regioacute (San Joseacute de
Maipo San Bernardo i Padre Hurtado) (THIERS J ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten indiacutegena del
espacio urbano en Chile Ponegravenciardquo XIII Colmiddotloquio Internacional de Geocriacutetica El control del espacio y
los espacios de control Barcelona 5-10 de maig 2014
MAPA 4 _ DISTRIBUCIOacute DrsquoASSOCIACIONS MAPUTXE CENTRES CULTURALS I PARCS CERIMONIALS MAPUTXE A SANTIAGO DE XILE 2012
FON T Thiers (2014 19)
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
30
DOSSIER02
LrsquoESPAI URBAgrave COM A LLOC DrsquoAFIRMACIOacute EgraveTNICA ELS MAPUTXES A SANTIAGO DE XILE
per lrsquointeregraves del Servei Nacional de Salut drsquoacostar-se a un mo-
del drsquoatencioacute sanitagraveria intercultural srsquohan aixecat rukas o habi-
tatges tradicionals maputxes en diversos centres drsquoatencioacute de
salut Aquiacute el rescat i divulgacioacute de la medicina tradicional ad-
ministrada pels machis o xamans ocupa un lloc preponderant
En aquells Serveis on no atenen machis la interculturalitat en el
tracte es doacutena amb la utilitzacioacute de facilitadors culturals els quals
estan organitzats en la ldquoXarxa de Salut Intercultural Warriacherdquo i
que en lrsquoactualitat cobreix 18 municipis a la ciutat de Santiago 52
La construccioacute i emplaccedilament de rukas en centres de salut jar-
dins drsquoinfagravencia i altres espais drsquouacutes comunitaris com parcs ceri-
monials adquireix drsquoaquesta manera una dimensioacute simbogravelica
funciona com a demarcador de presegravencia indiacutegena de reconei-
xement i al mateix temps pot ser vist com una estrategravegia po-
tencial de reapropiacioacute territorial 53
Si beacute es tractaria drsquouna identitat indiacutegena ldquoreformuladardquo
en allograve urbagrave aquesta troba les seves arrels en lrsquoorigen i la histograve-
ria drsquoon proveacute No es tracta doncs que la reivindicacioacute pel ter-
ritori tradicional hagi minvat meacutes aviat corre en paralmiddotlel a les
demandes del moviment egravetnic davant lrsquoEstat xilegrave Aquestes es
relacionen amb la restitucioacute del territori maputxe el cessament
dels megaprojectes en el seu interior (preses hidroelegravectriques
carreteres aeroports mineres forestals pesqueres abocadors
etc) 54
i ldquoel reconeixement al dret a lrsquoautonomia i lrsquoautodetermi-
nacioacute per a la recerca de mecanismes de representacioacute progravepia i
interlocucioacute amb lrsquoEstatrdquo 55
52 Aquests soacuten Estacioacuten Central Maipuacute Cerrillos i Santiago Centro en el Servei de Salut Metropo-
litagrave Central San Miguel Pedro Aguirre Cerda i San Bernardo en el Servei Metropolitagrave Sud La Granja
i La Pintana en el Sud-est Pentildealoleacuten a lrsquoOrient Recoleta Huechuraba Lampa Quilicura i Conchaliacute al
Nord i Lo Prado Pudahuel i Cerro Navia a Ponent (tHierS 2014 15)
53 Sobre el tema vegeu entre drsquoaltres bello (2002) GiSSi (2004) tHierS (2014) Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa
(2015)
54 Tots dos aspectes han estat objecte de mobilitzacions accions de resistegravencia i punts de forta
violegravencia i conflicte La resposta de lrsquoEstat srsquoha caracteritzat per la logravegica de la repressioacute i la ldquocrimina-
litzacioacuterdquo per exemple processant els maputxes detinguts sota el marc normatiu de la Llei Antiterro-
rista (Llei nuacutem 18314) i militaritzant les comunitats en lrsquoAraucania A partir drsquoaixograve les exigegravencies del
moviment indiacutegena inclouen tambeacute la desmilitaritzacioacute de les zones la llibertat dels presos maputxe
empresonats i lrsquoaclariment de les morts de comuners maputxes Sobre el tema vegeu catrillaNca J
La Demanda Territorial del Poble Maputxe a lrsquoEstat Xilegrave Enllaccedil Mapuche Internacional (Juliol 2009)
Disponible a httpsgooglROijGF Meli Wixan Mapu - Comissioacute de comunicacions La situacioacute del
Poble Maputxe i la seva lluita per la lliure determinacioacute [19 abril 2013] Lloc web Meli Wixan Mapu
Disponible en liacutenia a httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2107]
55 catrillaNca (2009) meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS (2013)
IMATGE 1 _ RUKA KALLFULLIKAN CENTRE DE SALUT LOS CASTANtildeOS COMUNA DE LA FLORIDA SANTIAGO
FON T Arxiu wwwsantiagomapuchecom cita a Thiers (2014 15)
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
02
DOSSIER02
31
PARAULES DE TANCAMENT
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
32
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
Com he assenyalat en aquest mateix document els accelerats
processos drsquourbanitzacioacute soacuten un fet en el continent Per quegrave cal-
dria esperar que la poblacioacute indiacutegena hi romangueacutes aliena La
quumlestioacute sembla ser per tant que la migracioacute respongui al desig
io lrsquoexercici del dret de mourersquos i no es constitueixi en la via obli-
gada arran de les condicions imperants la pressioacute demogragravefica
la pegraverdua de terrenys o el seu esgotament a causa de lrsquoexplota-
cioacute i interessos de les empreses la manca de serveis io oportu-
nitats en el marc de les desigualtats estructurals entre drsquoaltres
Lrsquoexperiegravencia de la poblacioacute maputxe a la ciutat de Santia-
go certament matisa la idea del que eacutes urbagrave com un agravembit que
amenaccedila de ldquoneutralitzarrdquo io extingir la identitat indiacutegena Les
ciutats tal com srsquoaprecia en aquest cas tambeacute oferirien opor-
tunitats de participacioacute i apoderament
En aixograve perograve concorren diversos factors concatenats en-
tre ells un context de revitalitzacioacute egravetnica amb presegravencia drsquoun
moviment indiacutegena que des de la polititzacioacute de la pertinenccedila
originagraveria pressioni i formuli demandes i propostes a lrsquoEstat la
les institucions i la societat en general institucions i autoritats
que mdashen diagraveleg reconeixement i respectemdash acusin rebut de les
exigegravencies i acompanyin amb plans i iniciatives drsquoacord amb la
realitat del sector i les seves dinagravemiques un proceacutes organitzatiu
actiu gestat tambeacute des de i en lrsquoentorn que es viu amb capa-
citat i energia per promoure interessos i necessitats i negociar
respecte seu
MAPURBE David Antildeintildeir poeta
Somos mapuche de hormigoacuten
Debajo del asfalto duerme nuestra
madre
Explotada por un cabroacuten
[]
Somos hijos de lavanderas panade-
ros feriantes
y ambulantes
Somos de los que quedamos en
pocas partes
El mercado de la mano de obra
Obra nuestras vidas
Y nos cobra
Madre vieja mapuche exiliada de la
historia
Hija de mi pueblo amable
Desde el sur llegaste a parirnos
Un circuito eleacutectrico rajoacute tu vientre
Y asiacute nacimos gritaacutendoles a los
miserables
Marri chi weu
en lenguaje lactante
[]
Somos hijos de los hijos de los hijos
Somos los nietos de Lautaro to-
mando la micro
Para servirle a los ricos
Somos parientes del sol y del trueno
Lloviendo sobre la tierra apuntildealada
La laacutegrima negra del Mapocho
Nos acompantildeoacute por siempre
En este santiagoniko wekufe malo-
liente
PARAULES DE TANCAMENT
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
33
DOSSIER02
PARAULES DE TANCAMENT
De fet el cas de la urbanitzacioacute indiacutegena a Santiago posa
de relleu que els barris i municipis es configurarien com a agravembits
de referegravencia i com a camps drsquoaccioacute del teixit associatiu des
drsquouna consciegravencia egravetnica 56
Aixiacute mitjanccedilant un seguit de pragravecti-
ques socials lrsquoespai de la ciutat ldquoeacutes omplert de continguts propis
i diferenciadorsrdquo i en molts casos utilitzats ldquocom a instruments
de visibilitzacioacute i protesta poliacuteticardquo 57
En el marc drsquoaquests processos semblaria que es fa meacutes
clar encara que les identitats no soacuten fixes ni estagravetiques sinoacute que
es van reformulant io reconfigurant en contextos posicions
conjuntures sociohistograveriques i poliacutetiques
Aquiacute la vida a lrsquoagraverea urbana passa per lrsquoestabliment de lla-
ccedilos socials i organitzatius en ldquoallograve que eacutes localrdquo Des drsquouna consci-
egravencia drsquoidentitat o pertinenccedila egravetnica es despleguen pragravectiques
socials que no fan sinoacute ldquoresemantitzarrdquo la geografia drsquoaques-
ta manera el barri la comuna la ciutat es ldquoreterritorialitzardquo I
amb aixograve es marca presegravencia puacuteblica
Aquest posicionament fa palpable meacutes que el simple
acatament silencioacutes i subordinat una capacitat drsquoactuacioacute de
vegades ignorada Conjuntament amb aixograve i com assenyala
Bello crida a
replantejar les imatges dels indiacutegenes [] com a subjectes reclosos
en les seves barriades urbanes i obre noves perspectives per
entendre les adaptacions de la cultura i la identitat [] en contextos
urbans 58
Com ja he esmentat aquest agravembit especiacutefic drsquoaccions i el
seu caire no implica el distanciament de les lluites i demandes
indiacutegenes majors territori urbagrave reapropiat i lrsquoexigegravencia de resti-
tucioacute de territori ldquoancestralrdquo coexisteixen es troben i potencien
a la llum dels processos socials indiacutegenes i de la progravepia societat
que a poc a poc comenccedila a reconegraveixer i respectar les justes
demandes
56 Sepuacutelveda i zuacutentildeiGa (2015133)
57 bello (2002 4)
58 Iacutedem
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
34
DOSSIER02
BIBLIOGRAFIA
alboacute xavier ldquoLo Indiacutegena en Viacutesperas del Tercer Mileniordquo [Confe-
regravencia] Actas Congreso Chileno de Antropologiacutea Arica Xile 1998
Disponible en liacutenia a httpsgooglhRKrGi [Consulta 4 febrer 2017]
aNcAacuteN JoSeacute ldquoNo hay una sola forma de ser mapucherdquo [Entre-
vista] Revista PAT (tardor 2013) nuacutem 55 Disponible en liacutenia a
httpsgooglUHeBmu [Consulta 4 febrer 2017]
baNc muNdial Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Balance
poliacutetico econoacutemico y social al teacutermino del Segundo Decenio Inter-
nacional de los Pueblos Indiacutegenas en el Mundo Esborrany Confe-
rencia Mundial de Pueblos Indiacutegenas Nova York setembre 2014
bello Aacutelvaro ldquoMigracioacuten identidad y comunidad mapuche en
Chile entre utopismos y realidadesrdquo Asuntos Indiacutegenas Copen-
hague IWGIA (2002) nuacutem 3-4 p 40-47
beNGoa JoSeacute Historia del pueblo mapuche Siglo xix y xx Santia-
go de Xile LOM Ediciones 1995
beNGoa JoSeacute La emergencia indiacutegena en Ameacuterica Latina Santi-
ago de Xile FCE 2000
catrillaNca JuaN ldquoLa Demanda Territorial del Pueblo Mapuche
al Estado Chilenordquo Enlace Mapuche Internacional Juliol 2009
Disponible en liacutenia a httpsgooglROijGF [Consulta 4 febrer 2017]
cepal De la Urbanizacioacuten acelerada a la consolidacioacuten de los
asentamientos humanos en Ameacuterica Latina y El Caribe el espa-
cio regional Santiago de Xile CEPAL 2000 Disponible en liacutenia
a httpsgooglYQc4BB [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Mujeres indiacutegenas en Ameacuterica Latina dinaacutemicas demograacute-
ficas y sociales en el marco de los derechos humanos Santia-
go de Xile CEPAL 2013 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
TP52u3 [Consulta 4 febrer 2017]
cepal Los pueblos indiacutegenas en Ameacuterica Latina Avances en el uacutel-
timo decenio y retos pendientes para la garantiacutea de sus derechos
Santiago de Xile CEPAL 2104 Disponible en liacutenia a https
googlhpE9hY [Consulta 4 febrer 2017]
de la cadeNa mariSol ldquoLas mujeres son maacutes indias Etnicidad y
geacutenero en una comunidad del Cuzcordquo Revista Isis Internacional
Ediciones de las Mujeres [Santiago de Xile] (1992) nuacutem 16 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgooglRnp9yb [Consulta 4 febrer 2017]
GiSSi NicolAacuteS ldquoSegregacioacuten Espacial Mapuche en la Ciudad de
Santiago de Chile iquestNegacioacuten o revitalizacioacuten identitariardquo Re-
vista de Urbanismo (marccedil 2004) nuacutem 9 mdash
Hall Stuart ldquoEl espectaacuteculo del otrordquo A HALL Stuart Sin garan-
tiacuteas Quito Equador Universidad Andina Simoacuten Boliacutevar Instituto
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
35
DOSSIER02
de Estudios Sociales y Culturales Pensar Pontificia Universidad
Javeriana IEP Enviacuteon Editores 2010 p 419-445 Disponible en
liacutenia a httpsgooglBpqcKZ [Consulta 4 febrer 2017]
meli wixaN mapu - comiSioacuteN de comuNicacioNeS ldquoLa situacioacuten del
Pueblo Mapuche y su lucha por la libre determinacioacutenrdquo [en liacutenia]
(19 drsquoabril 2013) httpsgooglZKBe4D [Consulta 4 febrer 2017]
moreNo camila ldquoDesplazamiento interno forzado de indiacutegenas
en Colombiardquo A IIDH Migraciones Indiacutegenas en las Ameacutericas
San Joseacute de Costa Rica IIDH 2007 p 141-153
pequentildeo bueNo aNdrea Imaacutegenes en disputa Representaciones
de mujeres indiacutegenas ecuatorianas Quito Equador Flacso-Ecu-
ador Abya-Yala 2007 Disponible en liacutenia a httpsgoogl
m9Ui6P [Consulta 4 febrer 2017]
raiSG - red amazoacuteNica de iNFormacioacuteN SocioambieNtal GeoreFereNci-
ada Amazoniacutea bajo presioacuten (2012) Disponible en liacutenia a https
googlSVHyyD [Consulta 4 febrer 2017]
ribotta Julio Diagnoacutestico Sociodemograacutefico de los Pueblos In-
diacutegenas de Chile Santiago de Xile CEPAL 2010 Disponible en
liacutenia a httpsgoogldY1RgH [Consulta 4 febrer 2017]
ScHiwy Freza ldquoEcoturismo indiacutegena y globalizacioacutenrdquo a Nouzei-
lleS Gabriella (comp) La naturaleza en disputa Buenos Aires
Argentina Paidoacutes 2002 p 203-234
Seremi - miNiSterio de deSarrollo Social (2012) ldquoCaracterizacioacuten
socioeconoacutemica de la poblacioacuten indiacutegena en la Regioacuten Metropoli-
tana de Santiago Resultados Encuesta CASEN 2011rdquo Santiago
de Xile Secretaria Regional Ministerial (SEREMI)-Ministerio de
Desarrollo Social-Regioacuten Metropolitana de Santiago 2012 Dis-
ponible en liacutenia a httpsgoogl9bdf5m [Consulta 4 febrer 2017]
Sepuacutelveda baStieN zuacutentildeiGa pauliNa ldquoGeografiacuteas indiacutegenas urba-
nas el caso mapuche en La Pintana Santiago de Chilerdquo Revista
de Geografiacutea Norte Grande nuacutem 62 (2105) p 127-149
tHierS quiNtaNa JeNNiFer ldquoSantiago Mapuche La dimensioacuten in-
diacutegena del espacio urbano en Chilerdquo [Ponencia] XIII Coloquio In-
ternacional de Geocriacutetica El control del espacio y los espacios de
control Barcelona 5-10 de maig de 2014
todorov tzvetaN (1990) ldquoEl cruce de las culturasrdquo Criterios
(gen-des 1990) nuacutem 25-28 p 3-19 Disponible en liacutenia a
httpsgooglrMzPx3 [Consulta 4 febrer 2017]
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
DOSSIER02
El fet que les identitats i els drets dels colmiddotlectius no es respectin
com a fonamentals provoca un impacte directe en la capacitat
de les persones que en formen part mdashde totes i cadascunamdash de
tenir acceacutes a una vida digna que incorpori la seva visioacute del moacuten
en la seva llengua i des de la seva cultura La invisibilitzacioacute i els
atacs a les identitats colmiddotlectives dels pobles soacuten una discrimi-
nacioacute que dificulta mdashi a voltes impossibilitamdash lrsquoexercici efectiu
dels drets humans
Les situacions de vulneracioacute de drets que pateixen els po-
bles sense estat mdashincloent-hi els indiacutegenes perograve no nomeacutesmdash te-
nen causes muacuteltiples i diverses Depenen del seu context histograve-
ric poliacutetic i econogravemic i sovint tenen a veure o estan vinculades
amb la invisibilitzacioacute la discriminacioacute i lrsquoexclusioacute dels espais de
presa de decisioacute la negacioacute de les seves llenguumles i cultures i el
bloqueig de la seva capacitat de decidir lliurement el seu futur
Dones infants i joves soacuten colmiddotlectius especialment vulnerables
en aquests contextos Les dones srsquohan de mobilitzar per defen-
sar espais de participacioacute i presa de decisioacute els seus drets se-
xuals i reproductius i per fer front a la violegravencia de gegravenere En
el cas dels joves soacuten sovint els primers afectats per lrsquoalienacioacute
cultural i la manca drsquooportunitats
Des de la seva fundacioacute el 1974 el CIEMEN ha contribuiumlt
des de la seva posicioacute mdashque combina la investigacioacute la difusioacute de
coneixement i lrsquoactivismemdash a fer meacutes conegudes aquestes pro-
blemagravetiques i a denunciar les vulneracions patides pels pobles
sense estat Ho ha fet a traveacutes de diverses publicacions periograve-
diques i colmiddotleccions de llibres i dossiers en temes tan diversos
com els drets linguumliacutestics lrsquoemancipacioacute nacional o la cooperacioacute
entre pobles
En aquesta logravegica srsquoinsereix la present colmiddotleccioacute ldquoDrets
colmiddotlectiusrdquo textos rigorosos on conflueixen els coneixements de
lrsquoacadegravemia i de lrsquoactivisme amb la voluntat que esdevinguin una
eina uacutetil per a les persones entitats administracions i pobles
que vulguin aprofundir i reflexionar sobre els drets colmiddotlectius
dels pobles des drsquoun enfocament transversal amb atencioacute pre-
ferent pels drets de les dones i les poliacutetiques puacutebliques
36
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS
37
DOSSIER02
COLmiddotLECCIOacute DRETS COLmiddotLECTIUS
DRETS DELS POBLES
DRETS DE LES DONES
POLIacuteTIQUES PUacuteBLIQUES
123
DOSSIERS2016 - 2017ALTERNATIVES ECONOgraveMIQUES DES DELS POBLES SENSE ESTATPOBLES INDIacuteGENES DrsquoAMEgraveRICA LLATINA IDENTITAT TERRITORI I PROCESSOS DrsquoURBANITZACIOacuteDONES FEMINISMES DIVERSOS I DRETS COLmiddotLECTIUS