Download - Programa Municipals 2015 CUP Terrassa
1
Teixint
PROGRAMA ELECTORPROGRAMA ELECTORPROGRAMA ELECTORPROGRAMA ELECTORALALALAL PER A LES ELECCIONS MUNICIPALS DE TERRASSATERRASSATERRASSATERRASSA
MAIG DE 2015
Terrassa
2
INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ El programa que teniu a les mans és fruit de mesos de
treball obert. Un procés que s’iniciava amb
l’elaboració dels grups de treball per Sobiranies,
passava per la fase d’aprovació de l’anàlisi de ciutat
que vam anomenar “Desfilant Terrassa” i es
concretava amb la darrera assemblea oberta “Teixint
Terrassa” on s’aprovava el programa definitiu amb el
que la Candidatura d’Unitat Popular de Terrassa ens
presentem a les eleccions de la nostra ciutat. És doncs
fruit d’un procés obert i participat que s’ha creat i
aprovat en assemblees obertes, eina essencial per
construir el municipalisme que desitgem i pel que
lluitem.
Davant la conjuntura de despossessió sistèmica i
l’esgotament del règim del 78 la CUP apostem per la
ruptura. La ruptura amb el règim del 78, és a dir, amb
l’Estat Espanyol com a projecte polític i amb el
sistema capitalista patriarcal com a sistema econòmic
i social.
Apostem pel municipalisme com a espai des d’on fer
front a les diferents emergències que pateix la
població de Terrassa i el conjunt del país. Però també
un municipalisme com a espai des d’on començar a
teixir les alternatives, des d’on fer-nos sobiranes del
nostre futur.
Volem recuperar la capacitat de decisió sobre tot allò
que afecta el nostre dia a dia, com a opció política per
bastir estructures de poder popular real que ens facin
realment sobiranes. És per això que parlem de
Sobiranies amb majúscula. Creiem que ha arribat
l’hora de deixar la política electoral amb horitzons de
quatre anys sobre els quals l’únic que es pot modificar
és la gestió administrativa. És l’hora de prendre les
regnes com a poble del nostre futur i començar a
exercir el nostre dret que des de fa anys està en mans
de l’especulació i els mercats. Sobirania és doncs
crear espais populars d’apoderament on entre totes
decidir quin és el nostre futur, ja sigui en aspectes de
cultura, d’espai públic, de producció, d’energia,
d’alimentació, ja sigui del futur que volem com a
poble. És posar al centre de les decisions una vida que
valgui la pena ser viscuda.
No partim de zero. Les persones que han estat
elaborant aquest programa han format part de molts
moviments socials de reivindicació tant de drets com
de construcció d’alternatives. És fruit doncs d’un
procés de coneixement col·lectiu que va cristal·litzant
en propostes concretes que van, per un costat a fer
front a l’embat de la crisi actual, i per l’altre encarades
a construir aquestes Sobiranies.
Aquest procés és llarg i ple d’obstacles, però creiem
que és un camí il·lusionant i que s’ha d’anar construint
des d’ara mateix. Per això el programa lluny d’estar
tancat s’anirà modificant i desenvolupant conforme
avanci la lluita que impulsem dia rere dia.
Candidatura d’Unitat PopularCandidatura d’Unitat PopularCandidatura d’Unitat PopularCandidatura d’Unitat Popular Terrassa, maig de 2015Terrassa, maig de 2015Terrassa, maig de 2015Terrassa, maig de 2015
3
CCCContextontextontextontext
Vivim una crisi multidimensional que afecta
pràcticament totes les esferes de les nostres vides i
que allunya la capacitat de decisió de les persones
d'aquelles qüestions transcendentals per les seves
vides. El centre de decisió real – les instàncies
econòmiques supranacionals- resten lluny de l'àmbit
polític i determinen el poder de decisió de les persones
per garantir-se els propis interessos.
A Terrassa els mecanismes de participació queden
lluny del que haurien de ser. Comptem amb un
Reglament Orgànic Municipal caduc i un Reglament de
Participació Ciutadana desat en un calaix els
mecanismes del qual no s’han arribat a desenvolupar
en la seva totalitat. Les experiències de processos
participatius han acabat sent fracassos sense
participació i sense resultats. Per últim, l’aposta per
l’autoorganització i l’autonomia ha estat nul·la,
demostrant-se l’absència de voluntat per desenvolupar
una veritable democràcia participativa.
HHHHoritzóoritzóoritzóoritzó
Apostar per recuperar la Sobirania Popular vol dir
recuperar la sobirania sobre tots els nostres espais de
decisió, generar estructures vinculants per al nostre
dia a dia, facilitant la intervenció real de la gent en les
seves vides, des del reconeixement mutu i
l'autoorganització que posi el poder de la institució al
servei dels interessos col·lectius. És doncs, permetre
al poble organitzat exercir el govern comunitari, la
gestió directa de les polítiques públiques i projectes
orientats a respondre les necessitats, aspiracions i
voluntats de la comunitat, en definitiva, aconseguir el
benestar i el desenvolupament col·lectiu.
Som conscients que aquesta aposta per recuperar la
Sobirania Popular és un procés que no es fa d'un dia
per l'altre. Amb tot, és l'únic horitzó vertaderament
viable per a la transformació social que busca superar
el sistema capitalista.
Per tal de posar les bases d’un nou municipi i un nou
municipalisme cal reflexionar, generar i articular nous
mecanismes de participació política i social que facin
d’aquest nou model un model de participació directa i
protagonista on les persones siguin cridades a ser
subjectes actius en el sí de la seva comunitat. Per tant,
aquesta sobirania és transversal a la resta d’eixos
programàtics del programa. Hem de fer realitat la
radicalitat democràtica de Joan Fuster, “Tota política
que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.
SOBIRANIA POPULARSOBIRANIA POPULARSOBIRANIA POPULARSOBIRANIA POPULAR
4
Poder Popular: democràcia directa, Poder Popular: democràcia directa, Poder Popular: democràcia directa, Poder Popular: democràcia directa, vinculant i protagonista.vinculant i protagonista.vinculant i protagonista.vinculant i protagonista.
Des de la CUP de Terrassa tenim clar que el paper
dins i fora de l'Ajuntament ha de ser el de permetre,
facilitar i impulsar l'autoorganizació popular. Cal també
apostar per la creació de canals i espais de
participació reals i vinculants que relacionin la
institució amb el carrer i el carrer amb la institució i
que superin les actual limitacions del sistema de
participació actual.
• Elaboració del Pla d'Acció Municipal (PAM) en els
primers 6 mesos de mandat.
El PAM és l’instrument de planificació de l’activitat de
cada mandat. El PAM té naturalesa de directriu i, com
a tal, haurà de ser observat pel que fa a les seves
finalitats i objectius per tots els òrgans municipals.
S’han d’ajustar al PAM el Pressupost General i altres
decisions destacades que
l’equip de govern municipal pugui dur a terme. Les
polítiques de l’Ajuntament hauran de motivar la
coherència de les seves determinacions respecte del
PAM. El Programa té com a finalitat la formulació de
l’estat de necessitats inversores dels barris i el
municipi, i dels programes que l’Administració genera
per al municipi, per a les persones i per al
desenvolupament urbanístic. En els plans d’actuació
municipal, s’han d’impulsar, doncs, de manera
preceptiva, processos de participació directa i
vinculant.
L'objectiu del PAM és concebut com un exercici de
corresponsabilització des d'on construir conjuntament,
entre tots els agents (socials, polítics, econòmics i
associatius) i la resta de residents de la ciutat, un
document amb uns objectius generals i uns projectes
específics. Cal entendre la necessitat de planificar i
actuar amb una visió de conjunt per afrontar el futur
del municipi.
El procés de participació culminarà amb una audiència
pública que farà una síntesi del procés i el mateix
espai servirà anualment per a realitzar el seguiment i
avaluació del desenvolupament dels acords establerts
en el Pla.
MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA
1. Elaborar una Auditoria ciutadana del deute de l’Ajuntament per posar llums i taquígrafs a la gestió
econòmica de la ciutat. Deixar de pagar el deute il·legítim.
2. Elaboració d'un nou Reglament Orgànic Municipal (ROM) i nou Reglament de Participació basat en
processos de deliberació oberta i democràcia directa on s'incloguin les consultes vinculants i les audiències
públiques periòdiques. Cal adequar el reglament per facilitar les Iniciatives Legislatives Municipals (ILM) i
garantir l'aposta pels pressupostos participatius. Aquest nou reglament s'ha de construir des d'una visió
holística de ciutat incorporant tots els eixos sectorials.
3. Fer públiques les agendes sobre l'activitat municipal i les actuacions dels grups i les regidores per poder
conèixer la seva assistència a plens i reunions així com la direcció de les votacions que exerceixen.
5
Desenvolupar mecanismes de participació transversals
i particulars per cada àrea de treball dins l’Ajuntament.
• Realització de Taules temàtiques vinculants per
donar resposta a problemàtiques d'emergència
concretes. Han d'estar participades per tècniques
municipals i organitzacions, havent-hi cabuda per
persones a títol individual.
• Realització d’ Assemblees de barri com a espai on
articular el Poder Popular: Crear espais de
participació real amb estructures a cada barri que
superin els actuals Consells de Districte, creant
models de participació veïnal de manera que totes
les entitats i col·lectius del barri, així com aquelles
persones no organitzades que ho desitgin, puguin
participar d’un espai de participació política
directa. Aquests espais respondran a la realitat de
cada barri, així es potenciarà en els barris on ja
existeixi una xarxa de treball conjunt i s'impulsaran
allà on hi hagi absència d'aquesta.
• Desenvolupar i executar el pla “Jo participo” com
a eina que permeti apropar la cultura de la
participació activa i crítica a les escoles, instituts,
entitats de lleure, etc.
Espais d'articulació del Poder Popular: Espais d'articulació del Poder Popular: Espais d'articulació del Poder Popular: Espais d'articulació del Poder Popular: descentralitzem la política municipal!descentralitzem la política municipal!descentralitzem la política municipal!descentralitzem la política municipal!
Per tal d'aconseguir la transició del model de
democràcia representativa cap a una democràcia
participativa cal habilitar espais des d'on gestar aquest
canvi. Per això, pensem que cal fer un replantejament
respecte la centralitat que ocupa l'Ajuntament sobre
bona part de les decisions que es prenen a la ciutat.
• Replantejar els Consells Sectorials com a espais
reals de decisió d’àmbits temàtics, per debatre
amb el conjunt de la ciutadania i entitats
vinculades a la temàtica.
• Fer comissions mixtes de treball sectorial entre
serveis tècnics municipals i els Consells Sectorials
per tal d’abordar les solucions de ciutat des d’una
perspectiva participativa i inclusiva.
• Repensar el model de gestió dels centres i casals
cívics de la mà de les entitats i espais dels barris i
districtes, transitant cap a models de
coresponsabilitat i autogestió. Cal adequar aquests
espais a les necessitats espaials i d'activitat
flexibilitzant l'horari d’obertura.
• Impulsar l'autoorganització popular facilitant
l'accés als equipaments i recursos de
l'administració.
• Descentralitzar els plens municipals portant-los,
quan calgui, als centres cívics que tinguin especial
rellevància en algun dels debats del ple, per posar
com a protagonistes les veïnes, les quals podrien
deliberar i debatre en peu d’igualtat amb els
representants polítics, a través d’un torn obert i
extens de debat
• Desenvolupar el Reglament de Pressupostos
Municipals Participatius, dotant-lo d'un 5 % del
pressupost total, com a aposta per la democràcia i
la transparència. Apostar perquè les Assemblees
de Barri puguin autogestionar la part corresponent
del pressupost, posant les bases per un major
autogovern. Anar augmentant progressivament la
quantitat anual per aprofundir en l'aposta per
descentralitzar l'acció municipal.
6
Accés a la informació, transparència i Accés a la informació, transparència i Accés a la informació, transparència i Accés a la informació, transparència i obertura de l'administració.obertura de l'administració.obertura de l'administració.obertura de l'administració.
Per tal de fer efectiva la implicació ciutadana cal que
aquesta tingui accés a la informació de manera oberta,
entenedora i àgil. Cal habilitar mecanismes de control i
posar llums i taquígrafs a la gestió de l' Ajuntament.
• Exigir uns pressupostos transparents i facilitar
l’accessibilitat total i amb totes les partides
pressupostàries ben detallades per afavorir-ne la
seva comprensió.
• Auditar els pressupostos anualment per detectar
despeses supèrflues destinades al manteniment
del clientelisme i facilitar el control ciutadà. Acabar
amb el pressupost destinat a alcaldia i destinar-lo
a polítiques socials.
• Auditar les empreses municipals (Egarvia,
Somatesa, eco-equip...)
• Fer consultes vinculants per a totes aquelles
qüestions rellevants que afectin el conjunt de la
ciutat quan els òrgans de participació ho
considerin adient, o la mateixa població si
presenta un 1% de suports sobre el cens de
població major de 16 anys.
• Realització d'Audiències Públiques obligades i per
temàtiques com a mecanismes de rendició de
comptes, accés a la informació directa i
interpel·lació del poble als càrrec electes.
DrDrDrDrets civilsets civilsets civilsets civils
Migracions
En el context de crisi multidimensional, però sobretot
econòmica actual, el racisme i el feixisme prenen força
com a resposta demagògica a la situació de
vulnerabilitat de la població. En els darrers temps
Terrassa ha assumit un increment de la població sense
que ho fessin els recursos i serveis destinats a
assumir-lo. Les ciutats i els pobles són els principals
gestors del fet migratori i són doncs, les que tenen el
repte d' afrontar-lo. Cal doncs desenvolupar un pla
integral que incorpori de manera holística, l'acollida i
atenció a aquestes persones, a través de la
mobilització dels recursos comunitaris i l'adaptació de
l'accés a la informació i formació adequada, que
permetin superar les barreres existents per accedir als
recursos i apropar-se a la cultura d’acollida. Per tal
d'aconseguir amb condicions els nostres objectius, cal
que aquestes accions es facin de manera transversal a
tots els departaments de l'administració municipal.
• Desenvolupar el Pla d’acollida a les persones
migrades.
• Dotar als centres sanitaris públics de Terrassa de
persones traductores per tal de facilitar la
comunicació entre els professionals de la sanitat i
els usuaris, garantint el dret a la informació.
• Garantir l’accés a la informació i la formació com a
mecanisme per garantir la inclusió sociolaboral i la
convivència cultural.
• Defensar el dret i deure de la ciutadania a
empadronar-se i de l’Ajuntament a donar d’alta al
padró a tot resident o persona sense sostre.
• Lluitar contra la xenofòbia, el racisme i el feixisme.
Desenvolupar programes específics “Antirumors”
a través de campanyes a l'espai públic als centres
educatius, entitats cultuals, etc. on s'expliquin les
causes reals de l' immigració i es desarticulin els
mites sobre aquest fet, donant informació real
7
sobre el pes i aportacions que les persones
migrades tenen a la ciutat i al país.
• Apostar per la recuperació de la memòria històrica
a la ciutat com a antídot contra el feixisme.
• Garantir que l’administració local denunciï de
manera contundent les agressions a persones
immigrades, ja siguin per part de la ciutadania o
dels cossos de policia de la ciutat.
• Defensar els drets polítics i de participació de les
persones migrades.
• Sumar-se i impulsar la campanya “papers sense
contracte” desenvolupada per la societat civil.
• Fer de les institucions municipals un altaveu per
demanar els drets polítics pel conjunt de la
ciutadania i impulsar accions a tal efecte.
Diversitat sexual i afectiva
Cal visualitzar les sexualitats no normatives com a part
de la lluita contra el patriarcat i el sexisme, també a
nivell municipal. Per això, el dret a la igualtat i a la no
discriminació per raó d'orientació o identitat sexual
s'ha de fer efectiva en clau local.
• Desenvolupar, dotant dels recursos necessaris, el
Pacte per a la Diversitat Afectiva, Sexual i
d'Identitat de Gènere (DASIG)
• Establir mesures que facin efectiu el dret de
lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres
intersexuals (LGBTI) en totes les àrees de la vida
social i en totes les etapes de la vida.
• Garantir la formació i capacitació especialitzada
dels diferents àmbits municipals per atendre a la
diversitat afectiva i sexual.
• Concretar mesures que facilitin l’eradicació de
l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia en tots els
àmbits de la ciutat, dotant de projecció pública a
aquestes i, evitant l'estigmatització del col·lectiu.
• Impulsar campanyes de promoció de les
masculinitats no heteronormatives com a
mecanismes per eradicar les lgbti-fòbies.
• Compromís en l'educació formal i no formal per
educar en diversitat afectiva i sexual, reflectint la
diversitat en base a models positius.
Polítiques de joventut.
La joventut és un dels col·lectius a qui més afecta la
situació actual d'estancament polític, social i econòmic
i és per si el present que ha de germinar en un futur
de canvi i transformació.
Tot i ser un dels sectors més mobilitzats a la ciutat a
través d'organitzacions juvenils, entitats de lleure o
esportives, etc. no compte amb canals de participació
reals i efectius que garanteixin que la seva intervenció
sigui transcendent en la política municipal.
A més, les possibilitats mínimes de trobar feina i
emancipar-se enfosqueixen una mica més les seves
perspectives. Per tot això proposem:
• Eliminar les través burocràtiques (lloguers, i
permisos distribuïts en diferents regidories) per les
activitats de l’associacionisme juvenil.
• Habilitar espais per un ús enfocat exclusivament a
les joves i les seves activitats. Espais representatiu
de tot el teixit associatiu juvenil que es caracteritzi
per dinàmiques autogestionàries.
8
• Garantir que tota entitat juvenil disposa d'un espai
on realitzar la seva activitat.
• Garantir la recuperació i l’ús de l’espai públic per
part de l’associacionisme juvenil.
L'atur i la precarietat quan no l'exclusió del mercat
laboral és una de les altres característiques que ataca
al nostre jovent. Cal doncs:
• Generar una borsa de treball juvenil a través del
contacte amb els espais cooperatius i de
proximitat de la ciutat assegurant una ocupació
amb unes condicions laborals dignes.
• Fomentar que els projectes arrelats al territori com
són els esplais de dia es nodreixin de les pròpies
joves amb condicions laborals dignes.
• Fer que un % de l’administració municipal estigui
ocupada per joves garantint a la joventut
terrassenca l’accés a un espai, amb unes
condicions dignes, que avui els queda
completament exclòs.
Apostar per l'emancipació juvenil és un dels altres
reptes que té la ciutat de Terrassa i un dels principals
esculls que troba el jovent per la seva auto realització.
Cal apostar doncs:
• Fomentar la cooperació i l'ajuda mútua entre joves
emancipades i en vies d'emancipació.
• Promoure projectes d'habitatge col·lectiu per a
joves com per exemple cooperatives d’habitatge,
cessions d’ús¡ i/o masoveria urbana.
• Dedicar una part important del parc municipal
d'habitatge a polítiques d'emancipació juvenil amb
preus absolutament assequibles tenint en compte
el context actual.
L’àmbit formatiu és per la pròpia condició de la
joventut, un dels àmbits en que té més presència i on
cal desenvolupar polítiques concretes per fomentar el
lliure desenvolupament de les persones.
• Disposar de mecanismes locals de control sobre
els centres educatius pel que fa a la contractació
parcial de la plantilla.
• Proveir la infraestructura necessària pel ple
desenvolupament de les tasques docents als
centres públics.
• Fomentar l'organització juvenil a través
d'assemblees d'estudiants i sindicats, garantint la
seva plena autonomia.
• Fomentar la Insubmissió a la Llei Wert (LOMQE -
Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat
Educativa).
• Esdevenir garant de l’exercici pel ple dret a
manifestació i reunió.
9
ContextContextContextContext
La conjuntura econòmica i les anomenades polítiques
d’austeritat, han incrementat les desigualtats,
accelerant la polarització social i l’extensió del risc de
pobresa i de la vulnerabilitat social. S’està reforçant un
sistema de classes en què les situacions de
marginalitat i de pobresa afecten cada vegada a una
proporció més important de la ciutadania. Cal
recuperar en el debat polític la idea que és necessari
un repartiment dels beneficis de l’activitat humana
d’acord a criteris que no siguin els dels mercats.
No són els serveis socials dirigits a la població
vulnerable els que han d’acabar amb la pobresa i les
creixents desigualtats. El model de benestar social ha
d’anar més enllà del discurs i pràctica assistencial i de
la confusió entre inclusió social i inserció laboral.
El discurs i pràctica han de promoure l’empoderament
de persones i col·lectius i garantir els drets a
l’educació i a la sanitat com a eines bàsiques per a la
reducció de les desigualtats i la lluita contra la
pobresa. Des de l’òptica neoliberal les situacions
d’exclusió s’atribueixen al fracàs o a l’èxit individual de
les persones, però no es poden trobar solucions
individuals a problemes estructurals.
Les tensions socials que es deriven de les polítiques
neoliberals han de ser contestades amb resistència a
les institucions, però també amb iniciatives
comunitàries i de solidaritat i suport mutu als carrers i
als barris.
És l’hora que els Ajuntaments passin a ser un agent
actiu per tal de transformar l'actual sistema neoliberal
basat en el màxim benefici d’uns pocs per damunt
dels drets de la majoria.
El neoliberalisme renuncia a la reducció i eliminació de
la pobresa. A canvi proposa un nou paradigma de
gestió de la pobresa i de l’exclusió social.
HoritzóHoritzóHoritzóHoritzó
El municipalisme ha de recuperar la capacitat d’incidir
en la transformació del model productiu, laboral i de
gestió dels serveis, per fer d’aquests elements eines
de transició cap a un nou model econòmic de país, és
a dir, generar alternatives. En molts aspectes toparem
amb la legislació vigent, amb els interessos del gran
capital i amb els obstacles del poder polític que
garanteix aquest sistema. Un punt essencial serà
mantenir viva la lluita dins i fora de la institució. Cal
atacar l’atur, però fer-ho amb visió de futur,
incentivant nous projectes des de l’economia social i
solidària (cooperativisme, economia col·laborativa,
finances ètiques). Aquests, si estan vinculats a les
necessitats socials, poden generar llocs de treball
dignes i estables a la nostra ciutat.
SOBIRANIA ProductivaSOBIRANIA ProductivaSOBIRANIA ProductivaSOBIRANIA Productiva
10
MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA
1111.... Desmantellar les xarxes clientelars de l'Ajuntament en les licitacions públiques mitjançant auditories dels
mateixos processos de licitació i dels sobrecostos sobrevinguts. Així com fixar un percentatge màxim de
sobrecost sobrevingut.
2222.... Prioritzar la fiscalitat com a eina de redistribució de la riquesa, fiscalitat progressiva i noves eines fiscals.
3333.... Gestionar els comptes de l'Ajuntament a través d'entitats d'economia social i solidària.
4444.... Dur a terme una auditoria interna, independent i integral de la gestió econòmica i laboral de l’administració
fins al dia d’avui, buscant la col·laboració amb entitats externes per a un examen exhaustiu i propostes de
resolució.
5555.... Aplicar de forma immediata un criteri de compra pública ètica per a l’abastiment de recursos i clàusules
socials per a la contractació de serveis, prioritzant, en cas d’igualtat de condicions tècniques, la contractació
amb empreses cooperatives L’Administració local com a consumidor ha de tenir un codi estricte de selecció
dels productes que consumeix i dels proveïdors que li subministren.
6666.... Prendre el compromís de no externalitzar ni privatitzar cap servei públic municipal i paralitzar els que estiguin
en procés o necessitin renovar concessió.
7777.... Aplicar el màxim de bonificacions i exempcions de taxes i impostos i preus públics municipals a les persones
que ho necessitin.
8888.... Descriminar negativament en les contractacions i concursos públics aquelles empreses que tinguin filials en
paradisos fiscals
9999.... Augmentar els percentatge de contractes reservats a Centres Especials de Treball i l’import dels mateixos, i
que aquests contractes siguin per un període de temps superior a un any.
11
Per una fiscalitat justa i unes finances Per una fiscalitat justa i unes finances Per una fiscalitat justa i unes finances Per una fiscalitat justa i unes finances ètiquesètiquesètiquesètiques
Cal recuperar el control sobre els nostres impostos i
finances municipals, fent que paguin més aquells que
més tinguin. Penalitzar fiscalment l’especulació, i
potenciar l’economia local.
• Crear instruments que reforcin el posicionament al
mercat d’aquelles empreses i projectes que
exerciten un model econòmic al servei de les
persones. La compra pública ètica i les clàusules
socials per a la contractació de serveis tenint en
compte els volums de consum de l’Ajuntament
poden ser un mecanisme per afavorir la creació
d’un Mercat Social fort a la ciutat i la comarca.
• Aplicar mesures per potenciar una fiscalitat
ecològica.
• Facilitar el finançament, fomentant les eines ja
existents (Coop57, Fiare) i crear noves eines locals
o comarcals d’estalvi i inversió per l’economia
social. Des del micro-mecenatge fins als Grups
d’Estalvi Social passant per cooperatives de crèdit.
• Fer ús i promocionar les finances ètiques i
solidàries. Cal obrir els comptes en entitats
financeres ètiques.
Apostar per la municipalització de Apostar per la municipalització de Apostar per la municipalització de Apostar per la municipalització de serveisserveisserveisserveis
Cal que recuperem el control públic sobre els serveis
municipals. No podem permetre que serveis bàsics de
competència municipal com l’aigua estiguin gestionats
per empreses privades que únicament busquen el seu
lucre. La municipalització d’aquests serveis ha de
permetre l’abaratiment, la qualitat i una major eficàcia,
tot procurant assegurar una millora de les condicions
laborals dels treballadors.
• Municipalitzar com a eina per a reduir l’atur,
apostant per treballar menys i amb unes
condicions laborals justes i dignes., reduint la
jornada laboral a 35 hores
• Municipalització i gestió transparent i amb criteris
socials dels serveis públics. Ser sobirans en
l’àmbit productiu ha de traduir-se en recuperar el
control dels serveis municipals. La gestió dels
serveis de competència municipal de manera
directa per l’Ajuntament o les seves empreses
públiques, permetrà l’abaratiment i una major
eficàcia i qualitat de la prestació del servei,
eliminant la rendibilitat i el benefici econòmic
especulatiu en la seva gestió
• Recuperar la gestió dels serveis municipals per
garantir-ne la qualitat, la gestió transparent i les
condicions laborals dignes.
Per una economia social, ecològica, Per una economia social, ecològica, Per una economia social, ecològica, Per una economia social, ecològica, solidària i de proximitatsolidària i de proximitatsolidària i de proximitatsolidària i de proximitat
Cal apostar per l’economia social i solidària (ESS) i per
l’estructura cooperativa com a model democràtic
d’empresa, potenciant el teixit productiu local.
• Implantar la Renda Garantida de Ciutadania, com
a eina per a garantir les necessitats bàsiques.
Garantir l’accés a les necessitats bàsiques a totes
les unitats familiars (llum, aigua, habitatge,
alimentació, ...) és l'esglaó previ i imprescindible
per a qualsevol persona per participar en
condicions dignes a la societat.
12
• Apostar per la promoció de l’economia
col·laborativa, la innovació social, el coworking o el
finançament col·lectiu (Ouishare, Verkami, XES,
Coop57). Crear espais col·lectius d’avaluació i
proposta de polítiques de Treball/Atur/Ocupació,
Formació/Educació i Empresa/Indústria/Comerç.
• Plantejar noves polítiques per als treballadors de
serveis, compres o proveïdors: les clàusules
socials a les empreses contractades o
concessionàries inclouran la no aplicació de la
Reforma Laboral i la retirada dels ERO i ERTES de
les plantilles.
• Promoure un model econòmic alternatiu, local
,cooperatiu i transformador
• La promoció de l’Economia Social i Solidària (ESS).
• Revaloritzar i enxarxar aquelles propostes
econòmiques cooperatives i/o entitats que fan
economia buscant incidir en necessitats bàsiques
o en un canvi en el model de producció i consum.
• Propiciar la visualització d’un Mercat Social com a
eina per facilitar un consum conscient.
• Impulsar eines pel naixement, creixement i
enfortiment de les empreses socials, d’auto
ocupació i cooperatives
• Apostar perquè l’administració faci de pont per
facilitar que els treballadors puguin recuperar
empreses que estan a punt de tancar, fomentant
l’autoorganització dels treballadors en cooperativa
o facilitar-ne l’adquisició per part de noves
propostes empresarials locals, evitant la
destrucció del teixit productiu local i de llocs de
treball.
• Fomentar, facilitar i promocionar la intercooperació
entre empreses de l’economia social i d’aquestes
amb el comerç local i les eines de lluita contra
l’atur (sindicats, assemblees d’aturats,
organitzacions juvenils).
• Crear instruments que reforcin el posicionament al
mercat d’aquelles empreses i projectes que
exerciten un model econòmic al servei de les
persones.
13
CCCContextontextontextontext
És necessària la implicació dels municipis en la lluita
per uns serveis sanitaris i sociosanitaris que donin
resposta a les necessitats de la població.
Davant les tendències privatitzadores de
l’administració i tenint en compte els models sanitaris
d’arreu dels Països Catalans, l'Ajuntament de Terrassa
ha d’apostar per la defensa d’uns serveis públics,
universals i de qualitat.
Actuant sobre els veritables determinants de la salut:
les condicions de vida de les ciutadanes (pobresa,
treball, educació, dieta, habitatge, salubritat...) i
vetllant per un correcte ús dels recursos, que donin
resposta a demandes creixents sobretot pel que fa als
aspectes sociosanitaris –atenció a persones malaltes,
gent gran, persones amb mobilitat reduïda... Amb
aquesta finalitat és important la promoció de la
medicina preventiva i la potenciació d’hàbits de vida
saludables.
HoritzóHoritzóHoritzóHoritzó
Cal analitzar l ́impacte en la salut de totes les
polítiques públiques, planificar actuacions sobre els
determinants en salut des d’una perspectiva bio-psico-
social, fomentar la participació, capacitat de decisió i
gestió de tota la comunitat en les polítiques públiques i
avaluar-ne els resultats. Apostem per desenvolupar
una cultura sanitària que embranqui a tota la
comunitat i que garanteixi la universalitat d'aquest dret
a tota la ciutadania.
Sobirania de CURES I AFECTES:Sobirania de CURES I AFECTES:Sobirania de CURES I AFECTES:Sobirania de CURES I AFECTES: UNA CIUTAT SALUDABLEUNA CIUTAT SALUDABLEUNA CIUTAT SALUDABLEUNA CIUTAT SALUDABLE
14
MESURES D’EMERGÈNCIMESURES D’EMERGÈNCIMESURES D’EMERGÈNCIMESURES D’EMERGÈNCIAAAA
1. Establir centres d’informació de salut pública (ex.: punts d’informació sobre drogues en espais d’oci nocturn,
en centres d’educació secundària...).
2. Garantir un equipament municipal per tal de poder fer una bona atenció i seguiment de les persones
afectades per dependéncies i les malalties que se'n deriven.
3. Mancomunar serveis que tenen poca demanda i agrupar les compres de material entre diferents centres
sanitaris.
4. Potenciar el Consell Municipal de la Salut, com a espai representatiu de tots els actors de la ciutat, de
manera que el resultat del seu treball sigui vinculant pel govern municipal.
5. Exigir que els membres del Ple Municipal que formin part del Consorci Sanitari de Terrassa siguin experts,
professionals del sector sanitari o membres d'alguna de les Associacions o Plataformes que treballen en
l'àmbit de la sanitat.
6. Realitzar una auditoria de comptes independent de totes aquelles empreses, entitats o institucions que
formen el entramat Mútua de Terrassa
7. Efectuar des del consistori un control anual dels convenis de Mútua de Terrassa i CST amb CAT-Salut.
8. Buscar els mecanismes per garantir el respecte i la protecció del dret a la salut, assegurant l’accés al
sistema sanitari de totes les persones, sense discriminació.
9. Exigir que es revisin els protocols de totes les intervencions per tal de disminuir les llistes d’espera de les
intervencions quirúrgiques
10. Exigir que, en termes de salut reproductiva, als equipaments sanitaris es garanteixi la pràctica de la
interrupció voluntària de l’embaràs de forma segura i gratuïta.
11. Fomentar l’ampliació de les tasques del consell comarcal en la detecció i organització de serveis que es
poden mancomunar entre els diferents municipis de la comarca en l’àmbit sanitari.
12. Exigir transparència salarial a tot el sector sanitari ja sigui de titularitat privada o pública i establir una escala
salarial pactada amb les treballadores i proposar que s’apliqui als centres de la nostra ciutat.
13. Exigir als diferents governs que dotin dels suficients recursos pressupostaris per tal de desenvolupar de
manera efectiva la Llei de la Dependència.
14. Exigir la separació efectiva de la sanitat pública de la privada.
15. Exigir la dotació de recursos suficients en l' àmbit sanitari per la gent gran fent especial èmfasi en l'àmbit de
la rehabilitació.
15
Educació sanitària a cada barriEducació sanitària a cada barriEducació sanitària a cada barriEducació sanitària a cada barri
Per a potenciar l'educació sanitària des de la visió bio-
psico-social com a eina de prevenció de la salut, cal
treballar de forma descentralitzada per poder fer front
a les diferents necessitats de cada barri.
Aquesta tasca cal fer-la a través d'una xarxa
interdiciplinar que inclogui el Servei de Salut i
Comunitat de Terrassa, les associacions de cada barris
i els Centres d'Atenció Primaria
Amb aquest objectiu proposem:
• Establir taules interdisciplinàries d’agents de salut,
impulsades coordinadament des dels
Departaments Socials i Sanitaris municipals, els
CAP, farmàcies, establiments, associacions i
entitats del sector i amb una implicació activa de
la representació veïnal. ·
• Fer una diagnosi de salut i de la priorització de les
intervencions socials i sanitàries a cada barri des
de les taules d’agents de salut.
• Afavorir la creació d’espais de salut autogestionats
de desmedicalització i d’atenció integral per a la
millora de la salut i la prevenció de malalties.
Aquest espais han de ser una alternativa sanitària
o bé poden treballar coexistir amb el sistema
sanitari públic convencional.
Reapropiació i optimització dels Reapropiació i optimització dels Reapropiació i optimització dels Reapropiació i optimització dels recursos sanitarisrecursos sanitarisrecursos sanitarisrecursos sanitaris
Cal exigir el retorn dels recursos que ens han retallat
amb l’excusa de la crisi i fer-ne el millor ús possible.
L’optimització de recursos i el fet de compartir serveis
serà una exigència que haurà de portar a establir nous
marcs normatius.
• Potenciar l’ús de medicaments genèrics i la
promoció d’hàbits saludables i preventius per
controlar els laboratoris i les farmacèutiques
vetllant perquè la seva funció s’alineï amb les
necessitats i demandes de les persones i del
sistema de salut pública.
• Establir les bases per enfocar el sistema sanitari
cap a un model de salut integral, i universals basat
en la prevenció (i que treballi per la salut física
emocional i psicològica).
• Tractar la salut de forma holística i evitant la
medicalització sistemàtica potenciant recursos i
teràpies naturals que poden ajudar a la prevenció
de malalties i a la millora de la qualitat de vida de
les persones malaltes.
• Exigir l'eliminació de qualsevol tipus de
copagament de la sanitat pública
• Dotar de suficients recursos tan humans com
materials per el transport sanitari a la nostra ciutat
i comarca.
• Eliminar les zones blaves i de pagament en tot
l'àmbit sanitari públic, CAPs, etc.
Salut mentalSalut mentalSalut mentalSalut mental
Entenent que vivim en una societat de contínues
contradiccions i pressions, on prima més el valor
monetari que no pas l’humà això comporta una serie
de conseqüències en la nostra salut mental. En
contextos de crisi aquestes facilitats per desenvolupar
algun trastorn s’agreugen.
16
Actualment és superior la mortalitat per suïcidis que la
provocada per accidents de transit, aquest fet en part
és causat per les greus condicions socioeconòmiques
que viu la població i la dificultat per accedir als serveis
de suport.
• Fomentar els serveis municipals d'atenció a la
salut mental de les persones des d'una
perspectiva inclusiva amb la resta de la societat i
que eviti la estigmatització social.
• Promoure llocs de feina municipals per a persones
d'aquest col·lectiu.
• Apropar la informació a la població sobre l'atenció
a la salut mental.
• Realitzar programes de conscienciació sobre salut
mental i els riscos que se'n deriven.
• Crear un servei públic, adequat a les necessitats
de la ciutat, d’atenció a la drogodependència i als
transtorns alimentaris.
17
CCCContextontextontextontext
Vivim en una societat patriarcal, aquest sistema
d'organització social consisteix en donar la màxima
autoritat social i política a l'home blanc, heterosexual,
adult i cap de família. Es basa en les relacions de
dominació, a través dels criteris de sexe, opció sexual i
edat. Deixant a les dones en una posició de submissió.
El sistema capitalista s’ha beneficiat històricament del
patriarcat assignant gènere masculí el sustentament
econòmic familiar i a la dona les cures, infravalorant
aquest treball.
El sexe femení es troba en una situació d’indefensió en
tots els àmbits: reproductiu, laboral i social. És per
aquest motiu que molts moviments feministes s’han
unit i agafat l'apoderament necessari per a través de
l’ajuda mútua i l’acció directa fer front a la violència
patriarcal.
HoritzóHoritzóHoritzóHoritzó
Apostem per una societat feminista, on totes les
persones puguin desenvolupar lliurament la seva
identitat de gènere lliurement, per una societat basada
en el repartiment del treball i la riquesa,i no en els
fonaments del capitalisme patriarcal el qual prioritza el
treball productiu ja que és el que acumula riquesa. Així
doncs, volem una societat que doni valor a les tasques
de cures i a la feina reproductiva i que la reconegui
com a sustentament del treball productiu. També la
coresponsabilitat en el repartiment d’aquestes
tasques, ja que el fet de perpetuar que siguin les
dones que l’assumeixen, només augmenta la
precarització femenina.
En definitiva on la base de la nostra societat estigui
marcada per una educació no sexista, que generi
homes i dones lliures amb unes noves masculinitats i
amb unes dones empoderades.
Sobirania de CURES I AFECTES:Sobirania de CURES I AFECTES:Sobirania de CURES I AFECTES:Sobirania de CURES I AFECTES: ÀMBIT REPRODUCTIUÀMBIT REPRODUCTIUÀMBIT REPRODUCTIUÀMBIT REPRODUCTIU
18
CoCoCoCorresprresprresprresponsabilitat i presència de laonsabilitat i presència de laonsabilitat i presència de laonsabilitat i presència de la dona a la ciutatdona a la ciutatdona a la ciutatdona a la ciutat
Entenent que vivim en una societat patriarcal on el rols
reproductius i de cures s’aboquen a la dona, creiem
oportú apostar per la coresponsabilitat d’aquestes
tasques. Donant el mateix valor a la tasca productiva
que a la reproductiva i responsabilitzant la figura
masculina del paper que li pertoca.
A la nostra ciutat tenim una manca de places a centres
municipals de cura (escoles bressol, centres de
dia…), ja que hi ha una demanda molt més gran que
l' oferta municipal. Provocant que les dones de la
ciutat s’hagin de fer càrrec d’aquesta tasca
reproductiva, i per tant, hagin de dedicar molt més
temps a fer aquestes tasques de cura, i renunciar a
dedicar el seu temps a altres tasques productives, a
l’oci o al propi temps personal. A més a més segons
les dades estadístiques de l’ús del temps a Catalunya
durant el 2011 les dones dediquen un 20% més del
seu temps en la tasca de cures que no pas els homes.
Però en canvi, els homes dediquen més temps que les
dones en activitats de socialització i d’oci.
Per aquests motius, proposem l’elaboració de
polítiques públiques a través de la detecció de les
necessitats de la ciutadania, que promoguin la
col·lectivització i socialització de la responsabilitat de
cures, i que generin consciència.
.
• Impulsar xarxes de suport mutu i solidari (banc del
temps, recollir infants de l'escola..).
• Consolidar i ampliar la xarxa de serveis municipals
de cura i elaborar campanyes de sensibilització
que fomentin la coresponsabilitat no només en
l’àmbit reproductiu, sinó també en el productiu,
fent partícips els diferents agents socials de la
MESURES D’EMERGÈNCIMESURES D’EMERGÈNCIMESURES D’EMERGÈNCIMESURES D’EMERGÈNCIAAAA
1. Augmentar el pressupost municipal i millorar els serveis actuals per atendre de forma efectiva i immediata a
dones afectades per la violència masclista....
2. Consolidar, ampliar i acostar als barris i al conjunt de la ciutadania la xarxa de serveis municipals (Casa
Galeria).
3. Crear un espai de participació activa vinculant a l' ajuntament on hi intervingui els moviments feministes de
la ciutat.
4. Realitzar formacions obligatòries per la plantilla municipal en perspectiva de gènere.
5. Actualitzar i renovar un protocol de prevenció, detecció i abordatge de les violències masclistes a tots els
organismes municipals que apoderi les dones sense caure en la victimització.
6. Promoció de la contractació pública de dones que estan en situació d’exclusió social o en una situació de
vulnerabilitat.
7. Introducció de la perspectiva de gènere a totes les oficines municipals, inclosos Serveis Socials.
8. Suport a les famílies monoparentals encapçalades per dones.
19
ciutat i garantint condicions dignes per a les
treballadores.
• Treballar pel reconeixement del valor del treball
reproductiu i de cures: conscienciar a la població
de la necessitat del treball reproductiu perquè es
pugui dur a terme el treball productiu.
• Potenciar mesures per promoure la conciliació
familiar i la coresponsabilitat: ajustar els horaris
dels serveis municipals perquè siguin més
accessibles a la vida de les persones, flexibilitzar
els horaris laborals municipals.
• Realitzar anàlisi estadístic que mostrin l'actual
desequilibri entre sexes pel que fa a la realització
del treball reproductiu i fer-lo públic.
• Realitzar les mesures necessàries perquè la ciutat
disposi de places suficients d'escoles bressol
públiques, ja que és un dels recursos que facilita
la conciliació familiar i laboral.
• Potenciar la visualització de les dones a la nostra
ciutat, tant a nivell històric com en el present.
• Recolzar i fomentar l'intercanvi i trobada de grups
de dones feministes per tal de treballar en l'àmbit
d'igualtat i qüestions de gènere de la nostra ciutat
• Fomentar la participació d'organitzacions i
associacions de dones migrants.
• Fomentar la participació de dones i organitzacions
de dones amb diferents opcions sexuals.
• Augmentar la presència d'escultures urbanes i
noms de carrers i places que reconeguin el paper
de la dona a la nostra ciutat
Violències masclistesViolències masclistesViolències masclistesViolències masclistes
En el conjunt dels Països Catalans durant l’any 2014
es van produir 23 feminicidis, és a dir dones
assassinades per culpa de la violència masclista.
Entenem que la violència patriarcal i masclista està
impregnada en la nostra societat, és per aquest motiu
que hem de buscar els recursos necessaris per fer
front a través de l’educació, la sensibilització, però
sobretot l'apoderament de nosaltres les dones.
A la nostra ciutat existeixen diferents agents feministes
que treballen dia a dia per promoure i lluiten per a una
societat feminista, també existeixen diferents recursos
municipals que no són coneguts pel conjunt de la
ciutadania.
La perspectiva de gènere ha de ser transversal en tota
pràctica política per a poder fer front a aquesta realitat.
Actualment podem veure com realitzar una
concentració o una formació, a la nostra ciutat, de
manera puntual no resulta efectiu. Necessitem que el
conjunt de la ciutadania prengui consciencia d’aquest
fet.
Per aquest motiu veiem la necessitat de millorar les
intervencions i la prevenció per tal d'eradicar la
violència masclista en totes les seves manifestacions
des de l’àmbit de la parella a l’àmbit comunitari, des
de l’àmbit físic fins al psicològic i estructural.
• Dur a terme estratègies de sensibilització
ciutadana des de l’Ajuntament davant la violència
masclista, durant tot l’any, de manera transversal.
20
• Instar les empreses a l’elaboració o renovació dels
protocols de prevenció i abordatge de les
violències masclistes a tots els organismes de
l’administració pública, adaptats a les
especificitats de cada servei.
• Garantir la creació d’una comissió específica en
matèria d’igualtat a cada centre de gestió pública
de la ciutat. (CAP, escoles de primària i
secundària, Centres Cívics, Residències, Centres
de dia, etc.)
• Oferir al personal de l'ajuntament formació
continuada en matèria d'igualtat i violències
masclistes, sobretot en l'àmbit de Serveis Socials.
• Actualitzar i renovar un protocol de prevenció,
detecció i abordatge de les violències de gènere a
tots els organismes municipals que apoderi les
dones sense caure en la victimització.
• Realitzar estudis i anàlisi sobre dones que
denuncien i retiren la denúncia, per tal de trobar
patrons de comportament i prevenir situacions.
• Analitzar i investigar les causes de les
reincidències en maltractaments en joves i
parelles del mateix sexe.
• Utilitzar i coordinar-se amb el recurs de Servei
d'Atenció a Homes de Barcelona per tal de poder
fer una atenció a aquests i promoure models de
masculinitat allunyades de conductes masclistes.
• Realitzar campanyes de sensibilització a les dones
de totes les edats per tal de detectar violències
masclistes en totes les seves manifestacions.
• Definir actuacions i campanyes de sensibilització i
prevenció adreçades a població infantil i
adolescent emmarcades en l'educació formal, no
formal i informal.
• Elaboració d’una guia per a la detecció i l’actuació
en situacions de violència masclista que afecten
infants i adolescents en el context dels circuits
contra el maltractament infantil.
CoeducacióCoeducacióCoeducacióCoeducació
Entenent l’educació com la base de construcció d’una
nova societat, és necessari implantar, mitjançant les
formacions complementaries, en el currículum
educatiu la perspectiva de gènere en la totalitat del
currículum escolar. Creant recursos i oferint formació
per a que les professionals de l’educació disposin del
coneixement necessari per transmetre els valors
feministes i d’igualtat.
• Elaborar guies didàctiques de coeducació pel
conjunt de professionals de l’educació
• Introduir en l’àmbit escolar a traves de la
sensibilització i conscienciació la correponsabilitat
en les tasques reproductives i de cures.
• Fomentar a través dels serveis municipals
formacions obertes tant a professionals com a
alumnes en matèria d'igualtat i treball productiu i
reproductiu
• Impulsar campanyes per a infants i joves per tal de
promoure la normalització i la presència de dones
en sectors masculinitzats.
• Impulsar a través dels serveis municipals que els
centres educatius designin als seus consells
escolars la persona responsable de la igualtat real
i efectiva entre homes i dones facilitant-ne la
informació
21
• Acompanyar i ajudar en la formació en igualtat
d'oportunitats entre homes i dones a les famílies
de l'AMPA.
• Difusió de jocs no sexistes i no violents.
Feminització de la pobresaFeminització de la pobresaFeminització de la pobresaFeminització de la pobresa
Durant el 2014 l’atur a la nostra ciutat ha estat de
22.109 persones de les quals 11.228 han sigut
dones, és a dir, més d’un 50% de la població a l’atur
son dones a la nostra ciutat.
Si a aquest factor sumem la precarització del treball
femení (igual treball per inferior sou), l’afectació de
l’atur al sector de serveis tradicionalment feminitzat
(12.559 persones) , la dificultat per tenir unes
condicions de treball dignes i flexibles per tal de
compaginar vida laboral i familiar, entre altres. Es una
obvietat que la crisi capitalista actual afecta de forma
més violenta a les dones.
Capitalisme i patriarcat han anat agafats de la mà fins
els nostres temps, ja que amb la precarització del
treball femení s’ha pogut obtenir mà d’obra barata,
fins i tot gratuïta, per tal de realitzar les tasques que
fan possible la reproducció i cura de les persones.
• Elaborar estudis estadístics no androcèntrics sobre
l'ús del temps segons el sexe. Identificar les
necessitats de les dones per a què puguin accedir
a l’àmbit productiu amb igualtat d’oportunitats.
• Promoció de seleccions de personal amb
perspectiva de gènere tant en càrrecs públics com
a empreses relacionades amb l'Ajuntament.
• Elaborar estudis sobre l'impacte de la crisi
econòmica en les dones tenint en compte les
situacions socials, econòmiques, laborals,
familiars i culturals.
• Elaborar estudis i anàlisis de la intereseccionalitat
entre gènere, origen i renda en relació en com es
situen les dones tant en l'àmbit productiu com en
el reproductiu.
• Desenvolupar diferents accions que mostrin
l'existència del sostre de vidre i les barreres
professionals de les dones treballadores a través
de la col·laboració d'organitzacions de dones de la
ciutat.
• Sensibilització i formació en les diferents
empreses sobre la segregació de les dones en el
mercat de treball.
• Fomentar i recolzar en la creació de plans
d'igualtat a les empreses de la ciutat.
• Garantir l’accés de les dones a la informació i fer
difusió dels recursos al seu abast.
• Introduir la perspectiva de gènere en totes les
oficines d'informació ciutadana que depenen de
l'ajuntament.
• Utilitzar els mitjans de comunicació municipals per
tal de donar a conèixer la doble discriminació que
reben les dones en situació de vulnerabilitat
(migrades, diversitat funcional, diversitat sexual).
• Suport i recursos a les dones grans i també a les
vídues que viuen soles i es troben en situacions de
precarietat.
• Suport a les dones amb discapacitat i que es
troben en risc d’exclusió social.
• Suport a les preses i ex-preses per tal de que
puguin desenvolupar-se lliurement i fugir de
l'estigma social.
22
• Desenvolupament de programes i accions que
ajudin a pal·liar les situacions de precarietat i
estrès de les persones cuidadores afavorint el
treball en xarxa.
• Afavorir el desplegament de la Llei d'autonomia
personal i atenció a la dependència pe tal de
possibilitar els serveis d'atenció domiciliària,
teleassistència , entre altres, i donar més
cobertura a nivell d'hores i dies de la setmana.
D'aquesta manera s'allibera a la dona del servei
de cures.
• Mediar amb la Generalitat l'increment de
residències sociosanitàries i assistides per atendre
les necessitats de la població i per tant alliberar a
les dones de la tasca de cures. En aquest punt
reivindicar la construcció del centre de dia i les
residències necessàries.
• Exigir a les empreses, i fer valer dins de
l’Ajuntament, la mateixa retribució per a un mateix
treball independentment del gènere de qui el
realitzi.
Identitats sexuals i salut reproductivaIdentitats sexuals i salut reproductivaIdentitats sexuals i salut reproductivaIdentitats sexuals i salut reproductiva
Creiem en la diversitat d’identitats sexuals i de gènere,
en la construcció d’aquest més enllà del binarisme
home, dona i de la norma heterosexual. Hi creiem de
paraula però també de fet, per això trobem necessari
garantir el lliure desenvolupament d’aquestes, així com
el respecte cap a les diferents opcions. Parlem de
llibertat en el desenvolupament ja que el nostre horitzó
contempla garantir escenaris sense condicionants, és
a dir, on no s’imposin identitats normatives. D’altra
banda ens referim al respecte, i ho fem en tots els
seus sentits per combatre tota forma de discriminació.
Per altra banda també s'ha de fer referència a la
necessitat de conscienciar i promoure el dret al propi
cos de les dones, i com aquestes han de ser
protegides i apoderades per tal de poder-ne fer total
ús.
• Impulsar programes per a la salut als centres
escolars, adreçats majoritàriament a secundaria,
on s'incorporarà tant aspectes de salut
reproductiva com atenció a la diversitat sexual per
tal de fer conscienciació i formació sobre aquest
àmbit.
• Difusió dels diferents recursos municipals
existents que fan referència a salut sexual i salut
reproductiva. Ex: Centre de planificació familiar,
centre d'atenció sexual per a joves.
• Realització de programes per a una educació
afectivosexual millor en els dos sexes i programes
que integrin la sexualitat amb persones amb
discapacitat.
Treball sexTreball sexTreball sexTreball sexualualualual
Donat que a Terrassa únicament es tracta el tema dels
treballs sexuals a l’ordenança de bases de convivència
democràtica de la ciutat i des de la visió de la salut
sexual a la consulta sexual i ginecològica, apostem per
un anàlisi real de treball sexual a terrassa per a poder
crear propostes polítiques al respecte.
23
• Elaborar estudis i recerques que permetin
aprofundir en el coneixement de la realitat de
l'exercici del treball sexual a la nostra ciutat.
• Creació Pla integral per a l’abordatge del treball
sexual i polítiques públiques per part de les
treballadores sexuals i entitats feministes.
• Realitzar formacions per els treballadors
municipals sobre el treball sexual i la perspectiva
de gènere.
24
CCCContextontextontextontext
A Terrassa existeix un panorama cultural ric i divers,
malgrat una part important de la creació artística i
cultural resta invisibilitzada. Això es deu a un model
que ha potenciat una escena cultural d’aparador, molt
centralitzada i amb una voluntat de projecció exterior
però poc arrelada (Fira Modernista, Programa Estable
del Centre Cultural i Teatre Principal, Festival de Jazz,
etc.).
Pel que fa a la gestió cultural, les polítiques municipals
de l’Ajuntament han seguit un model de col·laboració
públic-privat que implica una certa privatització,
mercantilització i dependència de la cultura envers la
iniciativa privada. Per altra part, l’Ajuntament ha
establert una forma de relació força intrusiva amb les
entitats culturals, amb l’objectiu d’obtenir uns resultats
clientelars i electoralistes, que han generat una
dependència de les entitats culturals envers
l’administració.
HHHHoritzóoritzóoritzóoritzó
La cultura és un dels elements principals a l’hora de
bastir un model de societat integradora, solidària i
dinàmica. Entenem que la cultura ha de ser per a la
ciutadania un mitjà de relació social, de participació,
de diàleg i de reflexió comuna. La cultura ens ha de
permetre reconèixer-nos individualment com a
persones i col·lectivament com a catalans i catalanes i
com a egarencs i egarenques. La cultura és, per tant,
una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració
social.
En aquest sentit, l’objectiu de la política cultural
municipal ha de ser el de fer de la nostra ciutat un
element clau en la revitalització cultural del nostre país
a través de la implicació de tota la ciutadania.
L’ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil,
protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha
de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les
quals el teixit associatiu, l’administració pública i les
iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural
enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.
SOBIRANIA culturalSOBIRANIA culturalSOBIRANIA culturalSOBIRANIA cultural: cultura : cultura : cultura : cultura i suport a La creaciói suport a La creaciói suport a La creaciói suport a La creació
25
LLLLa cultura com a a cultura com a a cultura com a a cultura com a model de model de model de model de convivènciaconvivènciaconvivènciaconvivència i el seu patrimoni i el seu patrimoni i el seu patrimoni i el seu patrimoni
La cultura és un dels elements principals a l’hora de
bastir un model de societat integradora, solidària i
dinàmica. Cal recuperar la cultura pròpia i integrar-hi
tot aquell vagatge cultural de les cultures que
conformen Terrassa. Apostar per la memòria i els
elements d’identitat col·lectius, així com reconèixer i
integrar la riquesa i pluralitat de totes les aportacions
culturals que constitueixen la cultura catalana.
• Promoure una cultura integradora i de qualitat,
que fugi de la mercantilització i de
l’homogeneïtzació.
• Fomentar espais de trobada cultural en els barris,
defugint del model autocentrat de Terrassa on tot
es redueixi a la cultura del centre.
• Garantir l’accés a la cultura als col·lectius més
vulnerables.
• Augmentar la implicació dels col·lectius de
nouvinguts als projectes culturals i potenciar un
model de Mostra de la Diversitat menys dirigit i
sigui un espai de debat que apoderi als col·lectius
a relacionar-se en el dia a dia.
• Potenciar la Cultura Popular com una eina de
cohesió social i com un espai d'oci per infants,
joves i adults.
• Implicar la societat civil en la defensa de la cultura
catalana, reforçant els vincles amb la resta de
cultures.
• Prendre consciència de l’herència de les nostres
tradicions culturals i impulsar la recuperació dels
elements culturals perduts. Reconèixer el
patrimoni cultural terrassenc, fent més jornades
específiques de difusió d’aquest.
MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA
1. L’espai públic i els equipaments culturals i cívics han d’estar a disposició de la ciutadania, sense qualsevol
tipus de taxes que regulin l'accés a entitats o associacions sense ànim de lucre.
2. Potenciar l’aprofitament d’altres espais i equipaments com escoles, instituts o biblioteques per la realització
d’actes o activitats fora del seu horari d’activitat habitual.
3. Apostar pels equipaments culturals de proximitat com a mesura d’accés a la cultura i ampliar-ne els seus
horaris per garantir l’accés a tota la població.
4. Crear una oficina tècnica de suport a la creació, producció i difusió cultural.
5. Incrementar el compromís en la promoció de la llengua catalana en tots els contextos públics, i amb especial
rellevància en aquells espais on hi te menys presència.
6. Garantir l’accés gratuït i universal als cursos de català a tots els nivells.
7. Gestió d'uns pressupostos en cultura participatius amb el teixit associatiu de la ciutat.
8. Prioritzar les associacions i els col·lectius locals en l’agenda cultural dels espais destinats a allotjar les
activitats culturals.
26
• Revocació immediata dels títols honorífics de la
ciutat a persones amb passat franquista, retirada
de tota la simbologia de caràcter feixista i revisió i
modificació del nomenclàtor dels carrers de la
ciutat a través d’un debat obert i col·lectiu.
• Potenciar la Cultura Popular com una eina de
cohesió social i com un espai d'oci per infants,
joves i adults.
• Apostar per un model turístic de territori que vingui
a Terrassa per l’activitat cultural que es genera
entorn al patrimoni promocionant la seva vitalitat i
no limitant-lo a complir una funció estàtica en un
model de ciutat estètic i de decorat.
Suport a la creació artística i culturalSuport a la creació artística i culturalSuport a la creació artística i culturalSuport a la creació artística i cultural
Entenem la cultura com a laboratori de pensament que
cal que es mantingui viva i procurar que s’allunyi de
processos de folklorització que la considerin com a
estàtica.
• Utilitzar les noves tecnologies per potenciar la
interacció cultural evitant l’efecte barrera que pot
suposar per determinats sectors de la població.
• Recolzar els moviments de creació i laboratoris
com el CAET amb el festival TNT, així com en la
mesura del possible continuar establint vincles
amb l’ESCAC.
• Defensar també altres laboratoris d’idees i creació
a petita escala com el BaumannLab o el Tub
d’Assaig 7.70.
• Potenciar la creació artística i cultural dels joves
de la ciutat, com a agents innovadors i amb la
potencialitat de mantenir i ampliar un teixit cultural
dinàmic, crític i transformador.
• Visualitzar i reconèixer la producció cultural de les
dones i de les mirades no androcèntriques de l'art
i la cultura.
• Potenciar la vinculació entre projectes culturals i
artístics amb espais educatius i d'aprenentatge
comunitari, entitats socials i associacions, per fer
de la cultura una forma d'auto reflexió crítica
sobre la ciutat.
• Implicar als grups de cultura popular en els
moviments creatius evitant la seva folklorització.
• Expandir la creació escènica amateur com a via
d’entrada a la reflexió artística i cultural.
PPPPrincipis de participació i rincipis de participació i rincipis de participació i rincipis de participació i transversalitat en la política culturaltransversalitat en la política culturaltransversalitat en la política culturaltransversalitat en la política cultural
La política cultural ha de partir del principi de fer a tot
el municipi partícip de la vida cultural. També es
essencial la vinculació dels projectes culturals en els
diferents àmbits de la societat.
• Reestructurar el Consell Municipal de Cultura i les
Arts de Terrassa perquè sigui representatiu també
del teixit associatiu a la ciutat.
• Recolzar les coordinadores de cultura per tal que
s’impliquin en les decisions col·lectives de les
polítiques culturals de Terrassa.
• Potenciar l’assemblearisme de barri en
democràcia directa i amb transparència com única
mediació del govern i apoderament en la gestió
cultural pública.
• Promoure un model cultural popular i no elitista
que es basi en el reconeixement i la construcció
d’una activitat cultural vinculada a les vides de les
27
persones i a les seves inquietuds. La millora de
l’accés a la cultura passa per que cada persona
que forma part d’aquesta societat sigui un agent
actiu en l’activitat cultural.
• Donar suport obert a la col·lectivització ,
autogestió, a les iniciatives individuals i
col·lectives, a l’associacionisme sense ànim de
lucre i/o de plantejament comunitari, i als
equipaments i serveis públics no externalitzats, per
a l'avenç d'una economia democràtica, social i
solidària en detriment del pes i domini de les
indústries i de la mercantilització cultural.
• Aplicar de manera gradual fórmules de gestió
comunitària en diferents equipaments i espais
públics, que permetin a la ciutadania guanyar
l’accés als espais de la ciutat.
• Fomentar un model de festes participatiu i
sostenible, que garanteixi l’accés a les festes de
tota la població.
• Acostar les festes i les activitats culturals a tots els
barris del poble amb l’objectiu d’enfortir-hi les
relacions i de facilitar-ne la participació.
• Potenciar la realització d’activitats culturals al
carrer.
• Impulsar casals de joves autogestionats, com a
punt de trobada i de lleure, per organitzar-hi
activitats socioeducatives. Aquests casals alhora
han de funcionar com a punts d’informació juvenil.
• Estudiar la disponibilitat i adequació d’espais
actualment en desús o infrautilitzats per la seva
cessió a entitats o associacions sense ànim de
lucre.
La llengua catalanaLa llengua catalanaLa llengua catalanaLa llengua catalana
Volem un català com a llengua d’immersió apostant
perquè sigui la llengua comuna de cohesió social de
les persones que convivim en aquest territori.
• Blindar el català com a llengua vehicular que
serveixi com a eina d'inclusió i cohesió social a les
institucions educatives i tota l’administració
pública.
• Promoure activament l’ús i el foment de la llengua
catalana al teixit associatiu de la ciutat.
Cap a un model de comunicació Cap a un model de comunicació Cap a un model de comunicació Cap a un model de comunicació independent i críticindependent i críticindependent i críticindependent i crític
És important a la ciutat defensar un model de
comunicació obert a la ciutadania i que vetlli per la
representació de totes.
• Promoure una xarxa local de mitjans de
comunicació independents, amb un caràcter
popular i crític que proporcioni l’accés a la
informació a la ciutadania i que fomenti un espai
d’anàlisi i debat.
28
PrPrPrProgramari lliureogramari lliureogramari lliureogramari lliure
Cal potenciar polítiques que permetin l’arrelament i
desenvolupament del programari lliure, incidint en les
implicacions socials del programari i en la importància
del coneixement del funcionament de les eines
telemàtiques que s’utilitzen.
• Establir l’ús de llicències copyleft i el programari
lliure a tot l’àmbit de l’administració municipal, i
fomentar-lo i promoure’l en entitats i associacions
de la ciutat.
29
CCCContextontextontextontext
L’educació és un dret fonamental que està sent
amenaçat per les polítiques neoliberals i
conservadores. Els sectors neoliberals volen convertir
l’educació en una mercaderia a través de la
privatització de serveis, de les retallades en educació i
de l’aplicació de lògiques de mercat en el camp
educatiu. A l’altre cara de la moneda, des del
conservadorisme s’ha volgut aplicar un creixent control
estatal i burocràtic sobre l’educació, que està acabant
amb l’escola laica, democràtica i innovadora.
A Terrassa estem vivint aquestes amenaces de
manera molt concreta i pràctica als centres educatius.
Les retallades han suposat un augment de les ràtios i
han acabat amb els projectes educatius d’entorn i
comunitat. El tancament de línies i escoles senceres
ha augmentat el dèficit en equipaments educatius, i la
creixent desigualtat ens allunya cada cop més d’un
model d’educació inclusiva on la segregació és un dels
principals obstacles per la igualtat.
HHHHoritzóoritzóoritzóoritzó
Entenem l’educació com un dret fonamental i com
un servei públic que ha de ser universal i gratuït per tal
de garantir l’equitat i fomentar la cohesió social en el
marc d’una societat plural. Apostem per l’educació
com una eina d’emancipació i de transformació de la
realitat, que a través de la consciencia crítica permeti
el desenvolupament personal, social i cultural de totes
les persones en plena llibertat. Per això apostem per
l’educació popular com a forma d’apoderament, que a
partir de l’aprenentatge compartit i col·laboratiu ens
permeti teixir una ciutat educadora.
SOBIRANIA cultural: SOBIRANIA cultural: SOBIRANIA cultural: SOBIRANIA cultural: model educatiumodel educatiumodel educatiumodel educatiu
30
PPPPer la defensa d’un model d’eer la defensa d’un model d’eer la defensa d’un model d’eer la defensa d’un model d’educació ducació ducació ducació pública, inclusiva i equitativapública, inclusiva i equitativapública, inclusiva i equitativapública, inclusiva i equitativa
Entenem l’educació com un dret universal i com un
servei públic que ha de ser de tots i totes. Per això
s’ha de promoure un model educatiu que sigui garant
de l’equitat i l’igualitarisme, i no un sistema elitista i de
segregació. Apostem doncs per un sistema educatiu
públic, per la municipalització dels serveis educatius i
per la fi de la privatització i la segregació educativa.
• Integrar les polítiques educatives, de
desenvolupament comunitari i urbanístiques per
avançar cap a un model d'escola no segregada.
• Exigir i treballar per la suspensió dels concerts a
escoles que segreguen nens i nenes i que no
escolaritzen la part proporcional d’alumnes amb
situació socioeconòmica desafavorida del
municipi.
• Establir una moratòria que impedeixi la creació o
l’ampliació de línies privades concertades.
• Estudiar, analitzant les necessitats del mapa
escolar, la construcció d'una nova Escola Pública
als terrenys de la Mina d’Aigües per equilibrar
l'oferta educativa pública en aquesta zona, que
presenta una alta presència d'escoles
concertades.
MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA
1. Establir una línia de despesa prioritària per Beques i ajuts a l’estudi.
2. Garantir l’alimentació adequada de tot l’alumnat a partir d’un programa ampli de beques menjador municipals.
3. Assegurar l’accés a material didàctic de qualitat a les famílies i les escoles amb un pla de beques per les
famílies i ajudes a les escoles amb més necessitat.
4. Fer pública i accessible tota la informació relacionada amb les subvencions que rep cada centre privat concertat.
5. Establir una normativa pròpia més estricte en el repartiment de les quotes d’alumnat entre centres públics i
concertats, generant els mecanismes de control necessaris pel compliment dels acords.
6. Assegurar i garantir els locals i equipaments necessaris a totes les entitats d’educació en el lleure en les
condicions adequades pel desenvolupament de la seva activitat.
7. Reclamar, defensar i emprendre accions legals si és necessari, per tal de garantir la construcció del nou edifici
de l'Institut Les Aimerigues (actualment ubicat a l'antic edifici de l'Escola Germans Amat), de l'Institut Can Roca
(actualment en barracons) i de la reubicació de l'Escola Sala i Badrinas.
8. Reclamar, defensar i emprendre accions legals per tal de garantir el manteniment la línia de P3 de l’Escola Marià
Galí
9. Reactivar accions, serveis i activitats que han quedat aturades per la manca de finançament en el Pla de Barris i
en el Pla Educatiu d’Entorn i reelaborar el Pla Educatiu d’Entorn amb una mirada integral i de ciutat.
10. Aturar les externalitzacions de serveis complementaris de l’àmbit educatiu (menjadors, neteja, etc) i apostar
per les empreses d’economia social i solidaria en cas que no sigui possible.
31
• Declarar Terrassa una ciutat desobedient a la
LOMCE (i a la LEC) i oferir assessorament tècnic i
legal als centres educatius.
PPPPrimera infància i Escoles Bressol rimera infància i Escoles Bressol rimera infància i Escoles Bressol rimera infància i Escoles Bressol
Entenem la primera infància com una etapa clau en
l’educació i el desenvolupament dels infants. En
aquesta etapa tant prematura i important, ja
s’estableixen moltes diferències i desigualtats entre
infants i famílies, ja que l’escolarització no és
obligatòria i l’accés i els preus no en faciliten la seva
universalitat. Per això defensem la municipalització del
Servei de les Escoles Bressol, l’eliminació de les taxes
i la reducció de les ràtios per la millora de la qualitat
educativa i les condicions laborals dels i les
treballadores. Volem teixir un sistema municipal
d’Escola Bressol que ens ha de servir per avançar cap
a un model de cures i d’educació compartida i
socialitzada.
• Reforçar i ampliar els espais de trobada entre
famílies i infants. Crear un Projecte d’Espais de
Criança Comunitària.
• Municipalització progressiva de les escoles bressol
privades.
• Avançar cap a la supressió de les taxes a les
Escoles Bressol Municipals. L’educació ha de ser
un dret universal, públic i gratuït del 0-3 a la
Universitat.
• Augment de la plantilla de professionals
municipals de les Escoles Bressol i reducció de les
ràtios d’infants per educadora per la millora de
l’atenció i la qualitat educativa així com les
condicions de treball dels i les educadores.
Per una educació vinculada a la ciutat Per una educació vinculada a la ciutat Per una educació vinculada a la ciutat Per una educació vinculada a la ciutat i per unai per unai per unai per una ciutat implicada en ciutat implicada en ciutat implicada en ciutat implicada en l’educaciól’educaciól’educaciól’educació
Creiem que l’educació va més enllà dels centres
educatius, ja que tots som agents de l’educació i que
tots tenim sempre coses a aprendre. Per això volem
un model de ciutat educadora com un concepte pràctic
que es basi en una xarxa d’aprenentatge compartit i
col·laboratiu.
• Avançar cap a un model de “Ciutat Educadora”
com a concepte pràctic i real des del punt de vista
comunitari i cultural així com des del punt de vista
urbanístic.
• Promoure la implicació d’entitats, associacions i
altres agents educatius en el desenvolupament
d’un pla formatiu de ciutat perquè totes les
escoles, instituts i agents educatius incloguin una
mirada de gènere a l’educació.
• Promoure la vinculació dels projectes d'economia
social i cooperativa amb els centres que
imparteixen formació professional, i establir com a
prioritat del Consell de la FP de Terrassa, el
foment d'una economia local cooperativa i una
xarxa d'aprenentatge i debat al respecte.
• Elaboració d’un nou Projecte Educatiu de Ciutat
sota els principis de la participació i la vinculació
de tots els agents educatius.
• Potenciar i donar suport als espais de coordinació
de les entitats de lleure educatiu i donar veu a
aquestes entitats en els espais de debat, decisió i
participació sobre l’àmbit socio-educatiu per tal de
dignificar i reconèixer la seva tasca com a
dinamitzadors socials i educatius de la ciutat.
32
• Prioritzar la reobertura dels patis i espais dels
centres educatius que puguin tenir una funció
social, apostant per un model de gestió
comunitària implicant entitats i associacions.
Per una educació democràticaPer una educació democràticaPer una educació democràticaPer una educació democràtica i per i per i per i per una democràcia educativauna democràcia educativauna democràcia educativauna democràcia educativa
L’educació ens ha d’ensenyar a ser persones
implicades i actives en tot allò que passa al nostre
entorn. Per això apostem fermament perquè l’educació
sigui una escola de democràcia real i directa, que
promogui la participació en la presa de decisions i
l’auto organització de tots els agents educatius.
• Potenciar espais de participació real i vinculant de
tota la comunitat educativa basats en la
democràcia directa i en l’assemblearisme.
• Promoure l’associacionisme, l’organització i la
implicació de l’estudiantat, el professorat i les
famílies als centres educatius per enfortir els
vincles entre la comunitat educativa com el
principal agent de l’educació.
• Potenciar la participació d’infants i joves en espais
de decisió, debat i reflexió sobre el model de
ciutat, defugint de l’escenificació i el simbolisme i
apostant pels espais de participació existents com
altaveus de joves i infants.
Èxit educatiuÈxit educatiuÈxit educatiuÈxit educatiu
Entenem que la clau de l’èxit educatiu es troba en
assegurar unes condicions socials d’equitat i d’igualtat
entre els alumnes. Per això creiem que la millor
manera de lluitar contra el fracàs escolar és acabar
amb les desigualtats educatives i fomentar un entorn
de treball i aprenentatge col·laboratiu i no competitiu.
• Crear una comissió de treball contra la pobresa a
l’escola, que sigui oberta i s’encarregui d’aplicar
les mesures d’emergència contra la pobresa a
l’escola, d’avaluar la seva funcionalitat i de
proposar nous mecanismes i estratègies contra les
desigualtats educatives.
• Fomentar projectes d’educació significativa
basada en l’experiència i la relació, que connecti
espais d’educació formal amb altres entorns
educatius.
• Fer accions per impulsar la lectura com a element
clau de generació d’esperit crític.
• Fer de les Escoles i els centres educatius espais
de participació i apoderament dels infants i les
famílies per tal d’implicar tots els agents educatius
en el procés d’aprenentatge.
• Promoure un Pla d’Activitats Extraescolars i
d’educació en el lleure per garantir l’accés de tots
els infants i famílies en espais d’educació no
formal.
33
ContextContextContextContext L’evolució de Terrassa en el marc de les dinàmiques
de la regió metropolitana de Barcelona s’entén a
través de la ordenació urbanística i el model de ciutat
que s’estableix amb els diferents plans d’ordenació. El
darrer d’ells, el POUM aprovat per unanimitat el 2003,
a més de condemnar tots els espais periurbans va ser
una clara aposta per una ciutat desenvolupista, de no
qüestionament del creixement i amb una clara
priorització dels interessos econòmics de les
immobiliàries.
Aquesta visió de l’espai públic a lliure disposició dels
interessos del mercat, es a dir, dels beneficis
econòmics, porta a que el ciutadà es comporti com un
client, com un usuari de la ciutat, que usi la ciutat
segons la seva solvència, els béns i serveis socials
tendeixen a la mercantilització, a la monetarització de
l’exercici de la ciutadania. El ciutadà usuari de la ciutat
metropolitana és àtopic, no és d’un lloc, i la
consciència cívica tendeix a diluir-se, a debilitar-se.
HHHHoritzóoritzóoritzóoritzó Cal entendre l’espai públic no només com a lloc físic
sinó des del seu caràcter simbòlic que el fa
indispensable a la vida urbana. És un referent en el
qual els ciutadans, per una banda, es reconeixen com
a membres d'una comunitat i retroben i recreen la
seva història col·lectiva, i, per una altra, queden
confrontats amb el canvi i la innovació, elements
essencials a la ciutat.
Construïm uns espais públics que siguin l’àmbit físic
de l’expressió col·lectiva i de la diversitat social i
cultural. Un espai per a tothom, un espai polític que
pugui ser el continent de la sobirania popular on totes
les decisions responguin als interessos col·lectius.
Sobirania de l’espai públicSobirania de l’espai públicSobirania de l’espai públicSobirania de l’espai públic
34
Urbanisme, construint societatUrbanisme, construint societatUrbanisme, construint societatUrbanisme, construint societat Defensem un model de ciutat compacta, mediterrània i
diversa, on cada una de les seves parts presenti un
grau de complexitat, barrejant amb l'activitat
residencial equipaments comerç, industria,
infraestructures i serveis.
Una ciutat dinàmica i intensa, complexa i socialment
cohesionadora. Aquest model requereix densitats
raonablement altes i una bona integració territorial. Per
fer-la possible és necessari apostar per la renovació de
la ciutat construïda, evitar el consum de més sòl i
protegir les àrees no urbanitzables, a través de
mesures transversals que integrin en un sol fet
simbòlic la ciutat i el seu entorn, i que no els
confrontin.
• La modificació del Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal ha de ser subjecte a processos
participatius reals, en els quals la població tingui
tota la informació rellevant, accessible i
entenedora dels impactes, tant ambientals, socials
com econòmics, que poden suposar aquestes
modificacions.
• Les plusvàlues generades per l’actuació
urbanística dels ens públics i dels particulars han
de repercutir en la comunitat.
• Elaborar programes col·lectius entre grups de
barris de debat entorn als espais col·lectius i
l’urbanisme per tal de tenir una ciutat
cohesionada, que respecti i potenciï la seva
identitat però a la vegada generi vincles entre
aquests i el centre, trencant la dinàmica
centralitzant de concepció de l’espai públic.
• Oposició a la venda de sòl públic amb tendència a
intentar incrementar-lo per a fins socials.
MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA
1. Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal com a mesura clau per a establir un nou model de ciutat a
nivell d’espai públic, educatiu, residencial i cultural.
2. Aprovació d’un Pla Local d’Inclusió Social
3. Revisió de l’Ordenança de Bases de Convivència Democràtica a la Ciutat per tal d’exloure’n aquelles visions
punitives de les característiques fonamentals de determinats grups que en puguin suposar la discriminació o
empitjorament de les seves condicions de vida.
4. Dissolució dels Grups d’Intervenció Especial (GIEs)
5. Exigir a l’Entitat Metropolitana del Transport la consideració de Terrassa dins de la zona 2 tarifària per facilitar
els desplaçaments amb transport públics.
6. Ampliació de les zones peatonals en els barris.
7. Revisió del concurs públic de concessió del servei d’autobusos i revisió dels procediments realitzats fins al
moment.
8. Regulació de la publicitat en l’espai públic i prohibició dels continguts discriminatoris cap a qualsevol col·lectiu
(dones, immigrants, LGTBQIA...).
35
• Realitzar un cens d’espais inutilitzats susceptibles
de complir una funció social, realitzant una
priorització per barris en base a les necessitats
que identifiquin les taules sectorials de barri
compostes pel teixit associatiu d’aquest, amb
caràcter vinculant.
• En tots aquells espais inutilitzats privats que
s’identifiquin a través del cens i que hagin estat
prioritzats, arribar a acords amb la propietat per tal
de definir les actuacions urbanístiques i vetllar pel
seu màxim rendiment social, incentivant la seva
cessió a través d’exempcions o bonificacions a
l’IBI i d’altres taxes municipals.
• Expropiar declarant-ne la funció pública, aquells
espais privats en els quals en el termini de dos
anys no es pronunciï el propietari, després de
l’exposició pública de la infrautilització de l’espai.
• Aplicar, quan sigui convenient, tots els instruments
que la legislació urbanística i d'habitatge posa a
disposició de l'Ajuntament en matèria de política
de sòl; edificació forçosa i registre de solars sense
edificar, àrees de tempteig i retracte i expropiació
de la propietat o limitada a l'ús de fruit.
• Identificar els sòls contaminats en l’entorn urbà
per tal d’establir prioritats en el tractament dels
mateixos i buscar-ne la possible reparació i
responsabilitat civil dels causants del dany.
• Els beneficis derivats de les activitats constructives
al municipi, es destinaran de forma prioritària a
projectes de rehabilitació urbanística que
responguin a les necessitats expressades per la
ciutadania a través de processos de participació.
Convivència, un espai per a totesConvivència, un espai per a totesConvivència, un espai per a totesConvivència, un espai per a totes No hi ha espai públic sense comunitat i és per això que
cal reforçar els vincles que ens uneixen i treballar per
a què l’espai públic sigui un espai de tothom i no un
simple espai de pas. Cal sobretot trencar amb la
dinàmica històrica que ha limitat l’ús d’aquest als
homes adults i n’ha exclòs les dones, la gent gran i els
infants. És per això que proposem un seguit de
mesures destinades a fer d’aquest entorn un marc de
convivència entre totes les persones i que fomenti la
identitat col·lectiva entre totes les terrassenques i
terrassencs.
• Replantejament de l’Ordenança de Bases de
Convivència Democràtica a la Ciutat per evitar un
model punitiu contra aquelles persones amb risc
d’exclusió social, eliminant les hores de treball a la
comunitat per a aquests grups i que respongui a
les necessitats d’ús de l’espai públic de la
població i no només a criteris estètics.
• Prohibir la publicitat a l’espai públic de forma
gradual, especialment aquella que pot resultar
denigrant o discriminatòria cap a les dones,
col·lectius de persones migrants o població en risc
d’exclusió social.
• Realitzar estudis de camp de la ciutat en
perspectiva de gènere per tal d’identificar la
percepció negativa i de vulnerabilitat de
determinats espais, tant de dia com de nit, per
part de les dones i aprofundir en uns espais que
permetin ser gaudits per tothom i tot el dia.
• Reforçar el Pla per la Diversitat Sexual, Afectiva i
d’Identitat de Gènere establint un pressupost
destinat a la prevenció i realitzant una anàlisi de
ciutat de la situació en termes de discriminació en
36
l’àmbit local per assegurar una prevenció efectiva
de la LGTBQIAfòbia en aquells punts conflictius.
• Apostar per un espai públic laic i que respecti la
llibertat d’expressió sempre i quan no se’n derivin
actituds discriminatòries contra cap col·lectiu
vulnerable.
• Avançar cap a una ciutat educativa en tot el seu
conjunt on les nenes i els nens no hagin de limitar
les seves activitats als parcs infantils sinó que
puguin disposar, com qualsevol adult, de tot
l’espai que requereixin per al lleure, fomentant
mesures per a la convivència.
• Elaborar un Pla de Convivència que fomenti les
actuacions intergeneracionals i interètniques de
cara a millorar la convivència, fomentar l' ajuda
mútua i que potenciï les singularitats de cada barri
i la valoració d’aquestes.
Accessibilitat i mobilitatAccessibilitat i mobilitatAccessibilitat i mobilitatAccessibilitat i mobilitat Terrassa ha de ser accessible, cal fer una nova política
de mobilitat i transport a escala local i comarcal per
afrontar els reptes i els problemes derivats d’un
creixement desmesurat en la utilització de l’espai i dels
recursos no renovables. Les ordenances municipals
relacionades amb la mobilitat responen a necessitats
específiques però no a una visió integrada per tal d'
aconseguir un canvi d’hàbits progressiu.
S’ha d’oferir la major diversitat possible d’opcions de
mobilitat, privilegiant els recorreguts per a vianants
que es recolzen a la varietat funcional del teixit urbà.
Els transports públics han de donar resposta a la
varietat d’horaris del món reproductiu, que genera uns
recorreguts que no són ni lineals ni uniformes. Hem
de pensar la mobilitat responent a la diversitat i a la
seguretat en tots els aspectes, facilitant la planificació
de totes les activitats de la vida quotidiana i fent
possible l’accés a la ciutat en igualtat d’oportunitats.
• Garantir que les accions concretes
desenvolupades a la memòria del Pla de Mobilitat
es duguin a terme mitjançant Plans d’Ocupació
Municipals.
• Dotar d’una perspectiva de gènere la memòria del
Pla de Mobilitat 2015-2020.
• Restructurar la xarxa a través de criteris d'
ecoeficiència i el foment de les distàncies curtes i
la transversalitat per tal de disminuir l’impacte
ambiental.
• Prioritzar la xarxa de vianants per sobre de les
altres xarxes de mobilitat, amb un canvi de fases
semafòriques (cost 0).
• Fer campanyes de conscienciació col·lectiva per
tal de racionalitzar els desplaçaments.
• Augmentar encara més les zones 30 a la ciutat.
• Foment del transport col·lectiu i dels vehicles
d’alta ocupació, establint zones de recollida de
passatgers destinades a compartir vehicle.
• Exigir a la Generalitat el canvi de la zona tarifària
del transport públic integrat (de 3 zones a 2 zones)
• Establir una xarxa completa, continua, segura i
única per a vianants i ciclistes.
• Restringir la circulació del vehicle privat a zones
estratègiques.
• Destinar una part de la recaptació sobre l’Impost
de vehicles de tracció mecànica, els beneficis de
la zona blava i les infraccions de trànsit a
campanyes de mobilitat i a accions concretes.
• Que la participació de la Taula de la mobilitat sigui
realment vinculant.
• Remunicipalització del servei d’autobusos.
37
• Fer la ciutat accessible a tota la població tenint en
compte la diversitat funcional.
• Augmentar els carrils bici sota criteris de seguretat
i continuïtat, no com una suma d’actuacions no
integrades.
• Augmentar les plaçes d’aparcament segur per a
bicicletes i posar estacions de recàrrega per a
bicicletes elèctriques.
• Posar en marxa novament el servei de lloguer de
bicicletes dins del programa Ambicia’t a cost 0
que es troba en suspensió temporal.
• Potenciar la connexió segura a través d’una xarxa
ciclable continua amb les localitats veïnes, com
per ex. Sabadell, St Quirze, Rellinars,
Matadepera...
• Garantir un camí escolar segur degudament
senyalitzat i sense obstacles.
• Augmentar la freqüència dels autobusos, avui la
mitjana és cada 17 minuts, sobretot prioritzant les
linies 9, 3, 1, 8, que són les més utilitzades i
reestructurar la xarxa sota criteris d’ecoeficiència.
• Augmentar els carrils bus per tal de que els
autobusos gaudeixin de prioritat de pas i puguin
competir amb el vehicle privat.
• Millorar l’accessibilitat a peu, bicicleta i transport
públic a les zones industrials.
• Realitzar un pla de finançament per dur a terme
les accions proposades, eliminant i destinant
l’import que suposen els beneficis privats en la
prestació dels serveis actualment.
Espais verds, visquem la ciutatEspais verds, visquem la ciutatEspais verds, visquem la ciutatEspais verds, visquem la ciutat Està demostrat que el verd proporciona benestar,
combat l'estrès, l'agressivitat i té efectes
antidepressius. És per això, que una política encertada
és la que les regidories de Medi Ambient i Urbanisme
treballen conjuntament, en favor de la ciutadania i el
medi. Malgrat la rellevància social i ambiental del Parc
de Vallparadís, Terrassa té tan sols 9 m2/habitant,
molt per sota dels nivells europeus recomanats. Contra
el gris mediocre del model urbà, avancem cap a uns
espais verds inclusius, regeneradors de l’aire de la
ciutat i que permetin un millor contacte entre la
societat i la naturalesa.
• Incrementar la superfície verda a la ciutat,
emprant els espais que han quedat buits i sense
utilitat social, sobretot prioritzant aquells barris
amb menor superfície per habitant com ara Ca
n’Anglada, que només té 2.3 m2/habitant.
• Potenciar la utilització dels solars com a espais per
afavorir la biodiversitat urbana (horts i jardins).
• Fomentar un model de zona verda adaptat a les
condicions mediterrànies per tal de millorar
l’eficiència en l’ús de l’aigua i reduir la incidència
de problemes fitosanitaris.
• Facilitar el reconeixement dels diferents entorns
verds de la ciutat, a través de la seva singularitat i
introduir elements identificatius de la vegetació.
• Millorar la xarxa de camins que connectin la ciutat
amb l’entorn natural, per incrementar-ne la
seguretat per als vianants i marcar noves rutes
cardiosaludables per facilitar l’exercici físic i no
concentrar-lo en els espais urbans.
38
Seguretat no vol dir persecucióSeguretat no vol dir persecucióSeguretat no vol dir persecucióSeguretat no vol dir persecució La seguretat ciutadana és un dels principals motius de
preocupació de la nostra societat, sensació moltes
vegades fomentada i manipulada des dels mitjans de
comunicació i des del poder establert, i és per això que
cal no frivolitzar sobre el tema i avançar cap al model
que volem.
Cal partir de la base de la premissa de l'equilibri entre
el dret a la seguretat col·lectiva i el dret a la llibertat de
les persones.
Les solucions expeditives, malgrat que es portin a
terme en nom de la seguretat, la convivència o el
civisme, són generalment poc efectives i tot sovint
lesionen els drets i llibertats fonamentals de les
persones.
• Revisió del model policial de Terrassa per eliminar
qualsevol comportament xenòfob, discriminatori o
de persecució a moviments socials per part de la
policia local. Garantir que els cossos municipals de
policia tinguin i compleixin protocols per atendre
casos de violència masclista, d’homofòbia i de
transfòbia que assegurin una bona i justa atenció
de les persones afectades per atacs homòfobs o
transfòbics.
• Fer de la Junta Local de Seguretat un òrgan
transparent per a la ciutadania.
• Potenciar el Consell Municipal de Seguretat
Ciutadana com un organisme participatiu i obert a
totes les entitats de Terrassa on es puguin adoptar
mesures concretes i no sigui un lloc només de
consulta i informació. Obrir la seva participació als
col·lectius i associacions que hi vulguin participar.
• Elaborar estudis sectorials de seguretat en zones
concretes, per tal d’establir les necessitats
específiques en polígons industrials, zones
comercials, zones d’oci i zones allunyades del
perímetre urbà.
• Especialització de la Policia Municipal en delictes
ecològics i contra el Medi Ambient.
• Garantir, amb rapidesa i eficàcia, que tota persona
detinguda per la Policia Municipal tingui garantits
tots els drets, i especialment accedir a un advocat
de confiança abans de prestar declaració, ser
examinats per metges de la seva confiança, i que
la seva família i afins siguin informats del fet i lloc
de la seva detenció així com el seu estat de salut i
situació judicial
• Aplicar i garantir que la Policia Municipal sempre
compleixi el Protocol Facultatiu per la Prevenció de
la Tortura de l’ONU.
• La Coordinadora per la Prevenció de la Tortura
esdevindrà membre assessor i de consulta del
Consell Municipal de Seguretat Ciutadana, en cas
que sigui necessari.
• Els Parcs i jardins públics han de ser vigilats per
els cossos de seguretat públics, prescindint de les
empreses de seguretat privades.
• Garantir un protocol entre l’Ajuntament i les
empreses privades de seguretat, on aquestes es
comprometin a complir uns bons serveis i
funcionaments, a l’estil d’una carta de serveis que
garanteixi una bona actuació, basada en el
respecte dels drets humans per part dels agents
privats de seguretat. En aquest aspecte, els locals
d’oci, amb porters, també hauran de signar aquest
protocol.
• Desenvolupar campanyes d’educació i
sensibilització per fomentar bons hàbits en la
39
conducció de vehicles, motocicletes, ciclomotors i
bicicletes, així com educació vial dels vianants.
• Seguir escrupolosament el principi de multar
exclusivament com a element dissuasori i mai com
a element recaptatori.
• La llengua catalana, llengua vehicular i de
comunicació de la Policia Municipal, amb formació
a la Policia Municipal en àrab.
Protecció civil i emergènciesProtecció civil i emergènciesProtecció civil i emergènciesProtecció civil i emergències
Davant la premissa que el risc zero no existeix, els
compromisos en matèria de Protecció Civil i
emergències:
• Vetllar per la constant actualització del Pla Bàsic
d’Emergència Municipal (PBEM), del Pla
d’Actuació Municipal (PAM) i dels plans
d'emergència específics.
• Instar i reclamar a l’Agència Catalana de l’Aigua
(ACA) que faci les tasques de manteniment i
neteja a les rieres del terme municipal.
• Fomentar i establir campanyes d’educació i
conscienciació en matèria de protecció civil,
prevenció d’incendis urbans i forestals, mesures
d’actuació en cas de risc i perill, en tots els
centres educatius de la ciutat, públics i privats,
des de la primària fins la universitat.
• Tenir sempre les darreres eines tecnològiques que
permetin accedir a tota la informació necessària
en les activacions dels plans de protecció civil.
• Tenir un contacte permanent amb la Direcció
General de Protecció Civil, per tal de vetllar en els
criteris de prevenció i elaboració dels plans dels
riscos d'incendi forestals, meteorològics i
accidents químics.
• Oferir cursos de formació continua per al personal
municipal en matèria de protecció civil.
• Dotar l’Ajuntament d’una aplicació informàtica de
servei de notificacions personalitzades, a través
del sistema push, per fer arribar a la ciutadania
d’avisos d'emergència de Protecció Civil.
• Revisar el POUM per adequar-lo a les necessitats
dels diferents vehicles dels serveis d’emergències.
• Instar i reclamar a la Generalitat de Catalunya a
que el Parc de Bombers tingui un mínim de 8
bombers per guàrdia.
• Instar i reclamar a la Generalitat de Catalunya els
mitjans necessaris, a nivell de vehicles i material
per al Parc de Bombers.
• Ampliar les mesures de prevenció i sobretot de
vigilància d’incendis forestals i interpel·lar a les
diferents administracions (Diputació de Barcelona,
Generalitat de Catalunya, etc) el compliment de les
mateixes mesures.
• Manteniment i construir més dipòsits d'aigua per
ajudar en les tasques d’avituallament d’aigua en
l’extinció d’incendis.
• Adequar la xarxa d’hidrants i punts d’aigua a les
necessitats d’extinció i risc.
40
ContextContextContextContext A conseqüència del model neoliberal que prioritza el
benefici econòmic per sobre dels drets més bàsics i
fonamentals, el model residencial arreu i en especial a
la nostra ciutat, en la que un de cada quatre
habitatges construïts després del 2006 son buits, s’ha
basat en una política econòmica que fa servir la
mercantilització de l’habitatge com a suculenta font
d’ingressos per a determinats sectors privats i el
mateix ajuntament, que ha jugat a ser promotor
immobiliari mitjançant la Societat Municipal
d’Habitatge que no hem d’oblidar que s’alimenta de
capital íntegrament municipal, joc que ha costat el
43% del deute municipal actual.
Un únic missatge repetit per immobiliàries, entitats
financeres, administracions públiques i mitjans de
comunicació “ara és el millor moment per comprar”.
Unes polítiques fiscals que desgraven únicament per la
compra, una política de sòl que incentiva
l’especulació, amb una liberalització del lloguer que el
desautoritza com a alternativa real i amb un
insignificant parc d’habitatge social.
HoritzóHoritzóHoritzóHoritzó Hem de recuperar la sobirania residencial, per tal de
restablir en favor de l’ interès col·lectiu, la funció social
de l’habitatge com un dret col·lectiu i fonamental,
apostant per la desmercantilització d’un dret tant bàsic
com aquest, que no pot quedar a la lliure disposició
del mercat.
Cal fomentar doncs, formes alternatives de tinença
d’habitatge, que precisament s’encarin cap a aquest
horitzó, com poden ser el dret de superfície, les
cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús, el
moviment okupa, la masoveria urbana o la gestió
comunitària.
És precís, denunciar l’especulació urbanística, el
desús de molts habitatges, i els beneficis fiscals que
fomenten l’especulació, començar a mirar a llarg
termini i definir de la ma de molts col·lectius i
associacions que treballen aquest àmbit com es
concreta el model d’habitatge que volem, qui n’ha de
tenir la propietat, quants models poden conviure a la
vegada i quina estratègia pot ser la millor per
aconseguir-ho.
Sobirania habitacionalSobirania habitacionalSobirania habitacionalSobirania habitacional
41
Gestió de l’habitatgeGestió de l’habitatgeGestió de l’habitatgeGestió de l’habitatge S’ha de garantir la funció social de la propietat
aplicada a l’habitatge i el sòl, s’han d’impedir els
habitatges buits, especialment els que son propietat de
bancs i grans inversors així com aturar les compres a
preus irrisoris per part d’especuladors, per tal
d’extreure’n benefici d’un dret tan bàsic com és
l’habitatge.
• Assessorament jurídic a tots aquells propietaris
que vulguin cedir les seves vivendes al consistori a
través de la figura jurídica de la cessió d’ús, per tal
de que puguin complir una funció social a canvi de
determinades exempcions sobre l’IBI o les taxes
municipals.
• Fomentar i facilitar la masoveria urbana prestant
assessorament jurídic des de l’oficina d’habitatge
que a petició de les parts realitzarà els contractes
entre el propietari el masover i gestionarà la
masoveria de forma gratuïta.
• Redacció d’un Pla d’habitatge, amb la finalitat
entre moltes d’altres de:
o Identificar les necessitats d’habitatge
a Terrassa (quantitat, tipologia etc).
o Identificar la disponibilitat d’habitatge
i sòl públic construït, així com locals i
qualsevol immoble que pugui ser
susceptible de complir una funció
pública.
MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA
1. Eliminar l’exempció d’un 50% en la quota de l’Impost de béns immobles propietat d’empreses de
construcció, promoció i urbanització immobiliària.
2. Acabar amb el model de reallotjament en pensions o habitatges temporals.
3. Cal controlar la gestió del parc d’habitatge públic i protegit (per evitar la mala gestió i el frau).
4. Prohibició de desnonar per motius econòmics els habitatges habituals. Moratòria immediata de tots els
desnonaments d’aquestes característiques.
5. Donar suport a aquelles persones que estiguin ocupant edificis infrautilitzats, per respondre a la seva
necessitat d’habitatge.
6. Posar en lloguer social i protegit tots aquells habitatges buits propietat de la societat municipal d’habitatge.
7. Imposar unes noves condicions sobre els contractes d’arrendament de lloguer social, per tal de garantir
certa estabilitat als arrendataris.
8. Aturar els desnonaments mitjançant la intervenció dels serveis socials municipals i mediació entre les
entitats bancàries i els afectats per tal d’aconseguir el lloguer social.
9. Realitzar una auditoria de la Societat Municipal d’Habitatge per tal d’identificar i quantificar la part legítima i
il·legítima del deute i si hi ha responsabilitat dels administradors en la gestió de la societat.
10. Garantir el subministrament d’aigua i energia a tots els habitatges.
11. Fomentar l’empoderament de l’afectat en el sí de l’oficina d’intermediació hipotecaria i donar a la PAHT i el
teixit associatiu implicat un paper fonamental en el curs de la mediació.
42
o Crear un cens d’habitatges buits a la
ciutat, amb actualitzacions
periòdiques per tal de que aquells
pisos que s’han adjudicat com a
conseqüència de procediments
d’execució hipotecaria no hi quedin
exclosos.
o Establir les carregues impositives als
habitatges buits.
o Impulsar la masoveria urbana.
o Fomentar la cessió d’us a empreses
socials i cooperatives.
• Iniciar una campanya per tal d’informar a les
entitats bancàries i empreses de construcció,
urbanització i promoció immobiliària de les
facilitats de les que disposen per posar en lloguer
les vivendes de la seva propietat.
• Aplicar l’expropiació temporal per usdefruit
d’aquells habitatges buits que no s’acullen a les
facilitats que dona l’administració.
Nova cNova cNova cNova construcció i gestió del sòlonstrucció i gestió del sòlonstrucció i gestió del sòlonstrucció i gestió del sòl La política de nova construcció i de gestió del sòl, no
pot respondre a interessos mercantils constituint una
suculenta font d’ingressos per uns quants en
detriment de la resta, hem de garantir que aquesta
gestió respongui a la seva essencial funció social
contant amb els moviments socials i al teixit associatiu
de la ciutat en totes aquelles decisions relatives a
aquest àmbit.
• Recuperació del dret de tempteig i retracte per
part de l’ajuntament de Terrassa.
• Totes les noves construccions públiques seran
exclusives de lloguer social.
• Cessió del sol públic o cedit a l’administració, a
cooperatives d’habitatge on una part dels
associats puguin col·laborar amb treball a la
comunitat.
• Desenvolupament d’espais comunitaris de serveis
comuns:
• rentadores, assemblees, ajudes....
• Realitzar plans de rehabilitació i eficiència
energètica, consensuats amb el veïnat sota criteris
de proporcionalitat cost-benefici.
• Informar de totes les modificacions del Poum que
resultin trascendents, per tal de poder engegar
processos participatius i vinculats oberts a tota la
ciutadania.
Accés a l’habitatge social i protegitAccés a l’habitatge social i protegitAccés a l’habitatge social i protegitAccés a l’habitatge social i protegit És imprescindible ampliar el parc públic d’habitatge de
la ciutat de Terrassa per tal de fer front a la creixent
demanda d’habitatge social i protegit, a Terrassa tota
la demanda de lloguer social es canalitza a través del
fons de lloguer social qui només disposa de molt
poques vivendes i en gran part en males condicions.
• Sobre la nova construcció, reservar un 20% dels
metres horitzontals d’habitatges de lloguer social
en construccions de més de 2500m2.
• El percentatge d’habitatge social per a persones
en risc d’exclusió social (contingents especials) en
promocions d’habitatge, no podrà ser inferior al
20% del total d’habitatges de la promoció.
• Potenciar l’entrada d’habitatge social al fons social
d’habitatge que gestiona el departament de
polítiques socials d’habitatge de l’ajuntament de
Terrassa, per a reallotjar tots els casos, de
persones o famílies desnonades per raons
econòmiques i en situació de vulnerablitat.
43
Garantir la funció social dels Garantir la funció social dels Garantir la funció social dels Garantir la funció social dels habitatges infrautilitzatshabitatges infrautilitzatshabitatges infrautilitzatshabitatges infrautilitzats Hi ha moltes famílies que han hagut d’ocupar
habitatges per tal de cobrir la seva imminent
necessitat d’habitatge, donat que des de
l’administració no se’ls ha facilitat cap solució. El
consistori no es pot desentendre de la situació de les
persones que viuen en un edifici ocupat.
• Garantir a les persones que viuen en un edifici
ocupat, els mateixos drets i ajuts que a la resta de
la població.
• Que la policia local no dificulti ni impedeixi
l’ocupació de l’immoble ni que col·labori en fer-los
fora.
• Que la policia local no acompanyi les empreses
energètiques o d’aigua a tallar els subministres de
l’edifici ocupat.
• Col·laborar amb les tasques de rehabilitació i
accés als subministraments, de tal manera que es
puguin acollir als ajuts com la resta d’habitatges.
• Legalització de l’ocupació en cas que l’habitatge
hagi estat infrautilitzat durant més d’un any.
Àmbit fiscalÀmbit fiscalÀmbit fiscalÀmbit fiscal Cal exhaurir la via de la fiscalitat com a instrument de
política d’habitatge per evitar el malbaratament
immobiliari, garantir l’eficiència de la iniciativa pública i
recolzar la promoció sense ànim de lucre.
• Aplicar un Recàrrec del 50% addicional en la
quota de l’impost de béns immobles als habitatges
buits propietat d’entitats bancàries i d’empreses
de construcció, promoció i urbanització
immobiliària.
• Impulsar el sistema d’imposició de multes als
propietaris de pisos buits que actualment no
compleixen amb la seva funció social en el marc
de la llei d’habitatge, a través del cens actualitzat
que es crearà a través del pla d’habitatge.
• Aplicació de descomptes i exempcions de taxes i
impostos municipals (per ex: I.B.I o la taxa de
residus) a les persones desocupades i que no
cobren cap prestació de desocupació o els que
cobrin una prestació mínima o assistencial.
Habitatge joveHabitatge joveHabitatge joveHabitatge jove El jovent té la necessitat de trobar espais propis on
poder desenvolupar els projectes de vida propis, la
intimitat, les relacions i l’autonomia respecte l’entorn
familiar. Actualment aquesta emancipació en la
majoria dels casos esdevé impossible.
• Creació d’una taula d’habitatge municipal en la
que les joves terrassencs hi puguin participar, que
no sigui merament consultiva.
• Facilitar el servei d’informació, assessoria tècnica
i jurídica per casos d’assetjament immobiliari.
• Posicionar-nos amb les afectades de processos
d’execució hipotecària.
• Que l’Ajuntament serveixi d’aval a aquells joves
que no poden accedir a un lloguer per no disposar
d’un contracte de treball estable.
• Suport a aquelles okupacions d’habitatges i locals
que portin molt de temps abandonats i que
pretenguin donar-los un ús social i obert al barri i
a la ciutat.
• Aglutinar, donar veu i recolzar aquells col·lectius i
grups de joves que treballin per la reivindicació
d’un habitatge digne pel jovent i el conjunt de la
44
societat i que al mateix temps denunciïn la situació
actual pel que fa aquest àmbit.
Accés a l’habitatge per a persones Accés a l’habitatge per a persones Accés a l’habitatge per a persones Accés a l’habitatge per a persones amb diversitat funcionalamb diversitat funcionalamb diversitat funcionalamb diversitat funcional Cal garantir l’accés a l’habitatge en igualtat de
condicions per a totes les persones amb diversitat
funcional que requereixen un habitatge adaptat, donat
que en l’actualitat en la majoria de casos només hi
poden accedir les persones que disposen de recursos
econòmics per poder assumir l’adaptació de
l’habitatge.
• Promoure una legislació per garantir l’accés en
igualtat de condicions a totes les persones amb
diversitat funcional que requereixen un habitatge
adaptat.
• Definir programes orientats a l’adaptació
progressiva de totes les promocions d’habitatges
per a que compleixin els paràmetres tècnics
d’accessibilitat. Això inclou la dotació de pre-
instal·lacions domòtiques en la totalitat dels
habitatges.
• Creació d’una xarxa pública de pisos tutelats per
garantir l’autonomia i la integració social en
igualtat de condicions a totes les persones amb
malalties mentals que ho requereixin.
• Augmentar el nombre de places de les residències
adreçades a les persones amb malalties mentals
greus. Residències no tancades que permetin la
relació dels malalts amb el seu entorn.
Habitatge i tercera edatHabitatge i tercera edatHabitatge i tercera edatHabitatge i tercera edat Cal garantir l'accés a l'habitatge en igualtat de
condicions a les persones grans, vetllant pel dret a
l'envelliment en condicions de dignitat.
• Proporcionar habitatges adaptats a les seves
necessitats
• Millorar i promoure el servei d’adequació
d’habitatges per a la gent gran, orientant-los
per millorar la seva llar en funció a les seves
necessitats funcionals i de mobilitat i
assumint-ne els costos en funció de les
necessitats.
• Promoure centres residencials comunitaris
municipals, autogestionats per professionals
i persones usuàries, assegurant prou places per
cobrir la demanda.
• Afavorir la tinença enforma de cooperatives
d'habitatge per la gent gran.
• Fomentar la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió
gestionada per entitats socials de la ciutat.
45
CCCContextontextontextontext
L'aprovació del POUM l'any 2003 va marcar una
aposta per la requalificació d'espais rústics en favor
del model de creixement urbà que deixa Terrassa en
un punt crític en quant a conservació del medi. A més
a més, les infraestructures viàries han suposat la
fragmentació d'aquests espais que progressivament
van perdent el seu potencial ecològic i també
productiu.
Actualment propostes com el Pla de l'Anella Verda
intenten millorar aquesta situació però considerant
aquelles àrees ja requalificades com a perdudes.
Estem molt per sota del potencial agrari que tenim a
Terrassa i no hi ha una política municipal que
s'atreveixi a intentar considerar l'alimentació com un
bé comú fora de la mercantilització, de tal manera que
les alternatives nascudes a Terrassa han de fer front
amb les mercaderies alimentàries a preus molt baixos
que els impedeixen consolidar més projectes
d'agricultura social, que s'acostin progressivament cap
a l'agroecologia i garanteixin el dret a l'alimentació.
D'altra banda també cal repensar el model de gestió
dels residus no com a àmbit aliè a aquests processos
sinó com un procés de tancament de cicle sobre el
qual continua havent-hi molta opacitat i molt camí per
fer.
HHHHoritzóoritzóoritzóoritzó
Volem un territori viu i que avanci cap a l’agroecologia.
És per això que creiem que s’han d’optimitzar les
infraestructures que el travessin adequant-les a
models alternatius als combustibles fòssils i recuperar
els mosaics agroforestals com a mesura de foment de
la biodiversitat i la prevenció dels incendis, assegurant
l’accés a la terra als espais periurbans com fomentant
espais hortícoles dins la ciutat. Cal que recuperem el
contacte amb aquells que treballen amb la natura,
amb sistemes locals de garantia participada i consum
conscient del producte extralocal, sota el paradigma
de l’agricultura social com a mesura d’integració de la
població amb risc d’exclusió. Volem una xarxa de
comercialització justa per a tothom i que s'allunyi del
model d'agroindústries que monopolitzen uns béns
que haurien de ser comuns. Avancem cap a una
societat que sigui capaç de revaloritzar els residus,
reduint-los, reintegrant aquells que es puguin en el
sistema agrari i assolint el residu 0.
SOBIRANIA DELS RECURSOS SOBIRANIA DELS RECURSOS SOBIRANIA DELS RECURSOS SOBIRANIA DELS RECURSOS NATURALSNATURALSNATURALSNATURALS i alimentària i alimentària i alimentària i alimentària
46
MESURES D’EMERGÈNCIA MESURES D’EMERGÈNCIA MESURES D’EMERGÈNCIA MESURES D’EMERGÈNCIA
1. Garantir l'accés a l'aigua i el dret a l’alimentació a totes les persones en situació de risc d'exclusió social no
permetent els talls de subministrament.
2. Declarar Terrassa com a ciutat lliure de transgènics per motius socials, econòmics, sanitaris i ambientals.
Garantir la traçabilitat dels productes que consumeixi l’Ajuntament i les institucions locals.
3. Oposició a qualsevol infraestructura periurbana que no respongui a un model territorial en harmonia amb el
medi ni a les necessitats de la població.
4. Declaració d’interès social dels sòls destinats a processos de requalificació a fi d’evitar l’especulació amb el
sòl rural.
5. Fomentar la utilització d’espais abandonats dins de la ciutat per tal de introduir-hi projectes d’agricultura
urbana.
6. Reconeixement del dret legítim a l’usdefruit de terrenys on s’han establert horts particulars potenciant la
seva integració en el paisatge periurbà o donant-los una alternativa quan estiguin en zones de Domini Públic
Hidràulic on aquesta activitat pugui suposar un perill per a la protecció civil.
7. Adequació dels criteris en la licitació del servei de menjadors prioritzant l’economia social i solidària així com
garantint el dret a l’alimentació i la proximitat.
8. Retirada de la bonificació sobre la quota de l’impost d’activitats econòmiques a les grans superfícies
9. Mesures de bonificació fiscals que fomentin la col·laboració dels comerços alimentaris amb el banc
d’aliments i penalitzacions fiscals a aquells establiments que generin malbaratament alimentari
10. Transició cap a la recollida de residus en servei porta a porta i adoptar una estratègia verídica que ens acosti
cap al Residu 0.
11. Realització d’una anàlisi de cicle de vida sobre la traçabilitat dels residus, procurant evitar la mercantilització
dels mateixos
12. Inici d’un procés participatiu a nivell comarcal per a l’establiment del nou abocador un cop es tanqui l’actual
situat a Coll Cardús, però intervenint abans em reducció i valorització per evitar-ho.
13. Remunicipalització del servei d’aigua que finalitza la seva concessió el 2016. Destinació de l’import íntegre
obtingut per la venda de les accions de MINA propietat de l’Ajuntament a finançar i garantir la futura gestió
pública dels serveis d’abastament i subministrament d’aigua a la ciutat.
47
Espais lliures periurbans i ordenacióEspais lliures periurbans i ordenacióEspais lliures periurbans i ordenacióEspais lliures periurbans i ordenació
El territori que habitem els veïns i veïnes de Terrassa
és fruit de la dinàmica desenvolupista que s’ha
fomentat per part de les institucions, entre elles
l’Ajuntament, i que és mirall de la crisi ecològica sota
la que estem. No volem ni un metre més sota l’asfalt.
El sobredimensionament de les infraestructures ja
construïdes permet buscar alternatives sense
necessitat de seguir menjant-nos més sòl de qualitat.
Entenem la ciutat com a organisme metabòlic que
consumeix recursos de l’exterior i genera residus, per
això creiem que cal avançar cap a una visió simbiòtica
i holística del territori urbà-rural.
• Auditoria de la gestió del planejament urbanístic i
actualitzar la seva execució a la situació de crisi
social i ambiental actual.
• Revertir la qualificació d’aquell sòl urbà no
consolidat que limiti amb l’espai periurbà per tal
de que torni a ser rústic.
• Aposta pel transport públic com a mitjà per a
reduir l’impacte de les infraestructures
periurbanes. Cal plantejar un nou model comarcal
i fer front comú amb la resta de municipis davant
del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques.
• Garantir una harmonització de les infraestructures
periurbanes per garantir la no fragmentació dels
corredors ecològics establint passos adequats en
aquelles infraestructures ja pre-existents.
• El Pla de Mobilitat de Terrassa ha d’incloure
estratègies per evitar una major fragmentació del
territori fent front a models ja caducs com
l’Autovia Orbital B-40. No acceptarem
infraestructures noves no justificades, apostem
per la harmonització de les actuals i la seva
adaptació a les necessitats de mobilitat de la
població.
• Avançar cap al compliment de la Directiva Marc de
l’Aigua. Correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua
aquesta competència, però donat el seu
immobilisme cal prioritzar obres de consolidació
de talussos i millora de la qualitat ecològica
d’aquells espais hidràulics de rellevància especial,
bé sigui per seguretat viària com en la Ronda de
Ponent, com per qualitat ecològica en indrets
periurbans.
• Posar en funcionament, i dotar de recursos per
què així sigui, el Pla de l’Anella Verda establint el
compromís en el manteniment de les seves
funcions ecològiques, socials i econòmiques.
• Introduir al Pla de l’Anella Verda l’aposta per la
recuperació dels mosaics agroforestals i mesures
per tal de facilitar l’establiment de ramaderia
extensiva, prioritàriament ovina, caprina o bovina,
que garanteixi una major vinculació entre
agricultura i silvicultura així com redueixi la
quantitat de càrrega de biomassa als boscos per a
prevenir els incendis.
• Dins del marc del Pla de l’Anella Verda crear una
taula local de l’àmbit agrari per generar sinèrgies
entre productors locals, professionals o no, per
avançar cap a la reintegració de les pràctiques
agràries i els intercanvis entre els mateixos, entre
ramaderia, agricultura i silvicultura.
• Realitzar una auditoria del bon funcionament i
compliment dels acords en matèria de
manteniment de l’espai forestal i de l’ús d’aigües
residuals per part del Golf del Prat.
48
• A nivell urbà fomentar un sistema de ciutat dens,
evitant la seva extensificació i procurant no ocupar
més sòl urbà.
• Fer campanyes de sensibilització respecte el
territori, de la producció local i l’estima per la
qualitat de vida així com per entendre quina és la
necessitat per a la ciutat de Terrassa de tenir un
territori periurbà i agrari viu.
• Adhesió de Terrassa a la Carta de l’Agricultura
Periurbana i als Estatuts de Ciutat pel Comerç
Just, tot fent les mesures que siguin necessàries
per tal de posar en marxa les mesures que
requereixin.
• Impulsar i fomentar una política de trituració de
podes i rostolls, per promoure el reciclatge i
substituir les cremes com a mesura d’eliminació
d’aquestes restes vegetals, ja que poden
ocasionar incendis forestals.
• Dotar a l’Agrupació de Defensa Forestal de
Terrassa, dels mitjans necessaris per a realitzar la
seva activitat fonamental de protecció del territori.
Per l’accés a la terra i als recursosPer l’accés a la terra i als recursosPer l’accés a la terra i als recursosPer l’accés a la terra i als recursos
La superfície agrària útil a la ciutat no para de caure,
només amb un petit augment els darrers anys que
s’ha d’assegurar que es continuï incrementant. És per
això que cal fer una aposta ferma per l’activitat agrària
que pot arribar a ocupar fins a un 63% de la superfície
de Terrassa. A la vegada, més enllà de l’accés a la
terra cal facilitar l’accés als recursos que fan possible
l’activitat agrària a la ciutat, sense assistencialisme i
contribuint a una millora significativa de la relació entre
la població i el medi.
• Posar en funcionament totes aquelles terres la
gestió de les quals està en mans de
l’administració local, com Can Casanovas,
complint així amb els principis del Pla de l’Anella
Verda.
• Creació d’un banc de terres municipal, amb les
terres de titularitat municipal i privada, que faciliti
l’accés a la terra a aquelles persones que desitgin
iniciar projectes, prioritzant aquells agroecològics i
garantint una distribució de la terra suficient, no
excessiva i diversificada. D’aquesta forma, a més
a més, aconseguir que el preu del sòl quedi fora
del mercat i es valori en funció del valor productiu i
no de l’especulatiu.
• Revisar la fiscalitat municipal per afavorir les
activitats agràries, especialment aquelles que
duguin a terme pràctiques respectuoses amb
l’entorn, que estiguin integrades en el medi, que
siguin cooperatives i que impliquin interacció entre
l’àmbit urbà i el rural.
• Potenciar, més enllà de la satisfacció del Dret a
l’Alimentació, la creació d’alternatives
d’autoabastiment, sobretot per aquells grups de
població amb risc d’exclusió social així com les
entitats de lleure.
• Afavorir la regeneració dels espais d’horts privats
per tal que no es quedin buits ni es degradin,
buscant mesures per tal de regularitzar la seva
situació afavorint l’agricultura ecològica en
aquests espais i un ús racional de l’aigua.
• Millorar la xarxa d’horts urbans afavorint aquells
que es treballen de forma col·lectiva, si bé
respectant els individuals.
• Treballar la Sobirania alimentària a través dels
horts escolars amb processos de participació que
49
apoderin a l’alumnat com a agent productiu i
establint una reciprocitat amb els serveis de
menjador (ja sigui amb el compostatge de matèria
orgànica a nivell d’escola com amb la utilització
del poc producte que pugui recollir-se en els
horts). A la vegada fomentar l’ús de llavors locals
en aquests horts.
• Facilitar els processos d’utilització de solars buits
per tal de crear-hi més horts urbans seguint una
lògica coherent amb un model de ciutat dens però
amb suficients espais verds.
• Fer un inventari de varietats locals conjuntament
amb el Parc Agrari de Sabadell i establir
mecanismes de col·laboració per a fer un banc de
llavors comarcal, sense perjudici de les
alternatives que ja existeixen.
• Formar a la gent jove que vulgui treballar en
agroecologia per garantir un relleu generacional i
unes pràctiques adequades del territori, assumint
el compromís de treballar en l’àmbit local. Afavorir
la creació d’equips de “joves amb experiència”
(pagès/a i jove que s’incorpora) per assegurar el
relleu.
• Realitzar campanyes de sensibilització en matèria
de gènere per evitar la masculinització dels
processos d’avenç cap a la Sobirania Alimentària
per tal que homes i dones s’apoderin i el
protagonitzin per igual.
Per una distribució i consum Per una distribució i consum Per una distribució i consum Per una distribució i consum d’aliments local i racionald’aliments local i racionald’aliments local i racionald’aliments local i racional
Si ens prenem de forma seriosa la Sobirania
Alimentària és imprescindible que l’Ajuntament assenti
les bases i faciliti l’apoderament dels agents de cara a
tenir un horitzó en matèria de Política Alimentària.
Perquè no creiem que pugui quedar en mans del
mercat quelcom que és un dret universal. Proposem
doncs un seguit de mesures encaminades a
l’autoconcepció del paper en l’alimentació i en l’efecte
que aquesta té en el medi així com la recerca de
vincles cada cop més forts entre la producció local i el
consum per part de la població.
• Elaborar un Pla Local de Governança Alimentària
2015-2019 amb la participació de tots els agents
implicats (productors, comerciants, entitats locals,
cooperatives de consum i defensores dels
consumidors) que assenti les bases de les
polítiques locals en matèria d’alimentació i gestió
dels recursos naturals existents en el marc agrari.
• Decidir en base al Pla Local de Governança
Alimentària l’estratègia a seguir amb MercaVallès
que finalitza la seva concessió a l’ens comarcal el
2016 i valorar la seva possible gestió a nivell
municipal en funció d’això.
• Crear una marca d’origen i qualitat de proximitat,
bé sigui a nivell municipal com de comarca i fer
una guia de punts de venda de productes de
proximitat.
• Realitzar per altra banda un Pla d’Alimentació
Local que garanteixi l’accés a una alimentació
suficient, adequada, sostenible, innòcua,
culturalment apropiada i accessible per a la
població, fent especial esment en aquelles
persones amb risc d’exclusió social.
• Assumir com a Ajuntament el compromís amb la
Sobirania Alimentària prioritzant el consum de
productes provinents de proveïdors locals així com
ecològics tant en l’administració com en les
empreses públiques. Pel que fa als càterings
50
contractats, introduir clàusules administratives que
ho contemplin.
• Impulsar més cooperatives de consum a la ciutat
així com donar suport a les ja existents. Avançar
cap als sistemes de garantia participada local tot
fomentant l’empatia com a valor principal per a
que funcionin.
• Generar incentius als establiments, i nous
establiments, dels mercats municipals per tal de
facilitar la venda de producte local i ecològic als
comerços.
• Apostar per una defensa del comerç especialitzat i
al detall enfront del monopoli de les cadenes de
supermercats i grans superfícies a través de
mesures fiscals i campanyes de fidelització locals.
• Establir un mercat de producció agrària local, amb
una part específica per a l’agricultura ecològica i
emprar-lo com a altaveu per a l’apoderament en el
consum d’aliments i el comerç de proximitat.
• Donar resposta a la necessitat d’alimentació
infantil en els períodes on l’escola està tancada
per vacances.
• Ajudar a les entitats de lleure, com a agent clau en
l’educació en valors de la ciutat, a introduir en el
projecte educatiu mesures encaminades a la
conscienciació en matèria de Sobirania
Alimentària.
Tanquem el cicle, gestió de residusTanquem el cicle, gestió de residusTanquem el cicle, gestió de residusTanquem el cicle, gestió de residus
Així com passa amb l’alimentació, els residus són cada
cop més un element mercantilitzat. Comprendre la
rellevància que tenen, no només per l’impacte negatiu
sinó pel potencial de revalorització, és clau de cara a
tendir cap a una societat on els residus siguin
l’excepció i no la norma.
• Reactivar les campanyes de sensibilització de
reduir, reutilitzar i reciclar com a estratègia per a
continuar disminuint la producció de residus i
millorar l’efectivitat de la recollida selectiva.
• Incrementar la cobertura de contenidors d’oli i
piles per tal de facilitar a la població el reciclatge.
• Promoure la recuperació de CD’s i bombetes, que
majoritàriament acaben al rebuig per manca de
facilitats en la seva recollida.
• Estudiar vies per tal d’implantar a nivell de ciutat
Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn.
• Buscar una nova ubicació per al mercat de segona
mà i d’intercanvi i impulsar-lo per evitar que siguin
considerats residus aquells recursos que encara
tenen utilitat.
• A la deixalleria de Can Casanovas fer un sistema
de separació d’aquelles suposades deixalles que
entren i continuen essent recursos en bon estat.
• Establir un sistema d’intercanvi que permeti a
aquelles persones que duen residus a la deixalleria
endur-se’n una part proporcional en pes
d’elements en bon estat per tal d’evitar el
malbaratament i fixant un límit anual per unitat
familiar per evitar que aquests puguin ser
mercantilitzats.
• Dotar als serveis socials de capacitat d’atorgar
bons per a la deixalleria per a recollir elements en
bon estat.
• Fer una major difusió del sistema de deixalleria
mòbil.
51
Per la gestió pública de l’aiguaPer la gestió pública de l’aiguaPer la gestió pública de l’aiguaPer la gestió pública de l’aigua
A part de reivindicar la necessitat d’un procés de
municipalització de l’aigua, i la reversió de la venda de
les accions en fins de cara a socialitzar la informació
de cara al mateix, també creiem que es pot optimitzar
la dotació d’aquest servei, assegurant la seva
universalitat i garantint una millor eficiència en el seu
ús.
• Incrementar la participació dels agents de la ciutat
en la Comissió Tècnica de l’Aigua garantint una
capacitat d’incidència de la ciutadania en el
procés de gestió d’aquesta i que la mateixa tingui
accés a la informació.
• Exigir a Mina d’Aigües de Terrassa l’assumpció
per part seva de la tarifa social com a responsable
de garantir la universalitat en l’accés del servei
d’aigua.
• Avaluar la possibilitat d’implementar l’estudi que
mostra la possibilitat d’utilitzar les aigües
residuals, un cop depurades, per a usos
industrials en empreses de Terrassa de tintura i
acabats tèxtils o d’altres indústries amb un alt
consum d’aigua que pugui ser reutilitzada,
buscant el suport de l’ACA per tal de racionalitzar
el consum.
• Iniciar un procés transparent i obert de debat
públic sobre la potabilització i captació de l'aigua a
Abrera conjuntament amb les altres institucions
administratives responsables, que finalitza el seu
procés de concessió el mateix any 2016 per tal de
garantir la qualitat i seguretat en el
subministrament a la ciutat.
52
ContextContextContextContext
El model econòmic mundial està totalment condicionat
per les energies fòssils i molt concretament de la
producció de petroli, de manera que no hi ha
creixement del PIB sense creixement en la producció
de petroli. En l’actualitat, estem arribant a la fi de
l’extracció de petroli viable econòmicament (peak-oil),
que segons l’Agència Internacional d’Energia es va
assolir a l’any 2006.
Cada dia consumim més energia, tot i l’augment en
l’eficiència energètica dels nous aparells i
electrodomèstics. L’Agència Internacional de l’Energia,
en el seu informe del 2012, preveia un creixement de
la demanda global energètica de més d’un terç fins el
2035.
Cal tenir clar que les renovables són l'única alternativa,
però no la solució a la demanda d’energia actual. La
seva taxa de retorn energètic (TRE), o sigui, l’energia
que genera menys l’energia necessària per a produir-
la, és molt baixa en comparació a la què ha tingut el
petroli. L'energia solar tèrmica i fotovoltaica tenen una
TRE de 1,6 a 9 mentre que l’eòlica de 5 a 20.
A Terrassa tenim una Agència Local d'Energia i Canvi
Climàtic dins de l’Ajuntament que s’encarrega de la
implementació del Pla d’Acció d’Energia Sostenible
que hauria de ser la garant d’aquesta transició a través
de processos participats i col·lectius d’acció ciutadana.
Actualment però aquesta Agència no planteja un
model més enllà del capitalisme verd ni fa front a les
relacions desiguals amb les grans empreses.
HoritzHoritzHoritzHoritzóóóó
Garantir l’abastiment de subministrament a tota la
població assegurant que sigui suficient i trencant amb
els monopolis empresarials. L’assoliment d’aquesta
sobirania passa perquè sigui la població qui, a través
de la utilització sostenible dels recursos del planeta
amb energia renovable, aconsegueixi autoabastir-se
col·lectivament de l’energia necessària per satisfer les
necessitats de la comunitat amb una participació
conscient i el control democràtic. Això passa per deixar
de mercantilitzar la naturalesa i considerar els seus
recursos com un bé comú al qual hi ha de tenir accés
tota la ciutadania.
Sobirania ENERGÈTICASobirania ENERGÈTICASobirania ENERGÈTICASobirania ENERGÈTICA
53
Avançant cap a la sobirania Avançant cap a la sobirania Avançant cap a la sobirania Avançant cap a la sobirania energèticaenergèticaenergèticaenergètica
Més enllà de les mesures d’emergència, cal anar fent
passos de cara a bastir una ciutat capaç de fer front al
repte de l’esgotament dels recursos fòssils.
• Aprofitar els recursos energètics naturals de la
ciutat en benefici de la comunitat (principalment
energia solar i de biomassa). Així, cal apropar la
producció de les energies renovables als llocs de
consum i evitar la pèrdua d'energia en el seu
transport.
• Promoure la facturació elèctrica certificada
d’origen 100% renovable i gestionada per
empreses de l’economia social i compromeses
amb el territori.
• Realitzar campanyes de conscienciació per tal de
reduir el consum energètic.
• Avançar cap a un sistema de xarxes intel·ligents
en les quals el consumidor sigui conscient de la
oferta d’energia al llarg del dia.
• Incorporar criteris energètics (mínim consum i
emissions, residu 0, reutilització, responsabilitat
social) en els concursos públics de licitació
municipal.
MESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIAMESURES D’EMERGÈNCIA
1. Garantir que no es produeixin talls de subministrament elèctric a les famílies o persones en risc d’exclusió
social. L’accés a l’energia suficient per a les tasques bàsiques per a tenir una vida digne ha de ser un dret
fonamental.
2. Dividir el bloc d’electricitat en paquets petits per tal d'afavorir la diversificació en la contractació, evitant el
monopoli i afavorint aquelles empreses que utilitzen energies renovables.
3. Afavorir l'autoconsum elèctric tant de producció solar com mini-eòlica a través d’una ordenança municipal
que em generi els mecanismes adients per a la seva implantació.
4. Aprofitar els recursos forestals propers (restes forestals) al lloc de consum per generar energia a través de la
biomassa. Avaluar la possibilitat d’iniciar processos de transició com ara posar una caldera de biomassa,
alimentada per les restes forestals dels boscos propers al Pla del Bonaire i que abastís les instal·lacions
esportives d'aquest barri, complint així una funció laboral, energètica i ambiental.
5. Fer propostes estructurals a la ciutadania per oferir les solucions més adequades a cada llar és necessari
conèixer amb detall quines són les seves mancances i les seves potencialitats. Bonificació a l’IBI per
aquelles accions que en millorin l’ecoeficiència assegurant que reverteixi en el llogater.
6. Modificar l’Ordenança que regula la construcció per avançar cap a les construccions de balanç 0, altament
eficients energèticament, i que penalitzin a aquelles constructores que no implementin les mesures exigides
en les condicions establertes.
54
• Promoure l’autoproducció d’energia a partir de
fonts renovables a les comunitats de veïns pel seu
ús col·lectiu, així com incentivar que el sector
privat també faci actuacions per autoproduir
l’energia que utilitza.
• Millorar l’eficiència energètica dins de
l’Ajuntament, potenciant que es dugui a terme a
tot Terrassa i prendre el Pla d’Acció d’Energia
Sostenible com a referent informant periòdicament
de l’evolució dels resultats i fent-ne un seguiment
acurat.
• L’aprofitament de les energies renovables
permeten aproximar els centres de producció als
punts on s’utilitza aquesta energia. Aquest fet
permet produir energia tan individualment com a
través de petites comunitats de ciutadans i obre
les portes a la gestió col·lectiva d’aquesta,
convertint a la ciutadania en agents actius en
aquest procés
• Assolir el control ciutadà de les xarxes de
distribució i transport d’energia per garantir la
qualitat del servei i el control de la població sobre
la seva gestió i el seu desenvolupament.
• Modernitzar les xarxes energètiques per facilitar la
incorporació de les fonts renovables, fer-les més
eficients i facilitar la integració de diverses fonts i
formes d’energia (electricitat, gas, calor).
• Promoure la rehabilitació energètica dels edificis
aplicant criteris d’eficiència energètica i la
utilització de materials que no suposin danys per
les persones ni pel medi natural.
• Modificació del POUM per acceptar l’increment de
superfície construïble d’aquells edificis sempre i
quan es destini tota a la millora de l’eficiència
energètica.
• Avançar cap a la mobilitat elèctrica i de baix
consum.
55
Context i horitzóContext i horitzóContext i horitzóContext i horitzó
El municipi o els barris en les grans ciutats són l’espai
on es desenvolupen les relacions veïnals, culturals,
associatives i, sovint, laborals d’on emergeixen una
plural i multiforme varietat d’organitzacions,
candidatures municipalistes, grups, associacions i
col·lectius que actuen i incideixen dia a dia en els
diferents àmbits de la realitat.
Per això, i donat el seu paper fonamental com espai
d’autoorganització i politització popular, considerem
que Terrassa i els seus barris conformen l’àmbit de
partida des d’on els subjectes socials han impulsat fins
ara i han de continuar impulsant, des de baix, el
procés cap a la independència i la transformació
social.
Tenim en la història molts exemples on els municipis
han jugat un paper clau en l’activació des de la base
de processos constituents. Foren els ajuntaments els
que a l’Estat espanyol proclamaren, el 14 d’abril de
1931, la II República. O foren també els municipis els
que, el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt,
iniciaren l’onada de centenars de consultes municipals
que va obrir l’actual procés independentista a la
Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC). És per això
que volem continuar contribuint a aquest procés de
ruptura que ens ha de capacitar a tots i totes, i partint
des del municipalisme, cap a la transformació social i
la plena consecució de les Sobiranies, entre elles la
nacional.
Un Ajuntament que avanci cap a la Un Ajuntament que avanci cap a la Un Ajuntament que avanci cap a la Un Ajuntament que avanci cap a la independènciaindependènciaindependènciaindependència Les eleccions del 24 de maig són un plebiscit cap a la
construcció d'una majoria social cap a la
independència del nostre país. La població ha estat en
aquest procés per davant de les institucions i volem
que continuï essent així, però si que creiem que des
d'aquestes institucions administratives també cal fer
passos que les reivindiquin com a partícips d'aquest
procés d'emancipació.
• Proposar al primer Ple municipal ordinari l’adhesió
de l’Ajuntament a l’Associació de Municipis per la
Independència (AMI) i a tenir-hi un paper actiu.
• Promoure campanyes des del nostre grup
municipal, així com dels moviments populars, per
contribuir a fer que les eleccions al Parlament del
27 de setembre tinguin un clar sentit plebiscitari.
• Assumir que, en el cas que les eleccions
plebiscitàries del 27 de setembre configurin una
majoria independentista al Parlament, proposarem
que el nostre Ajuntament es posi a disposició del
govern del país per tot el que consideri oportú en
la gestió de la constitució de l’Estat català,
superant, si cal, totes les traves que hi puguin
posar els poders de l'Estat espanyol.
Sobirania nacionalSobirania nacionalSobirania nacionalSobirania nacional
56
• Les regidores i regidors de la CUP participaran
activament i es proposarà que l’alcalde o
alcaldessa participi també a l’Assemblea de
Càrrecs Electes que es constituirà per donar
suport al procés d'emancipació nacional.
• Potenciar a Terrassa un debat social entorn a la
independència que permeti a tothom saber-ne els
arguments de totes les parts i que no es
desenvolupi entorn a debats identitaris.
• Impulsar la conformació en l’àmbit institucional i
popular d’estructures organitzatives comunes dels
Països Catalans, com l’Assemblea de regidors i
regidores dels Països Catalans o la Xarxa
municipalista dels Països Catalans, des d’on posar
en marxa polítiques municipals cooperatives i de
solidaritat entre els diferents municipis en els
àmbits social, econòmic i cultural i iniciatives
socials que vagin en la direcció de construir
alternatives concretes i de futur al capitalisme en
molts àmbits diferents.
• Fomentar i aprofundir l’intercanvi i les relacions
polítiques, culturals, econòmiques i educatives
entre els diferents municipis, comarques, països,
entitats i organitzacions dels Països Catalans
trencant les fronteres politico-administratives com
les províncies o la frontera franco-espanyola, i
impulsant la construcció d’un marc territorial
comú.
Solidaritat internacionalistaSolidaritat internacionalistaSolidaritat internacionalistaSolidaritat internacionalista Actualment, la situació internacional és d’una gravetat
sense límits. L’imperialisme dels Estats Units
d’Amèrica i tots els seus aliats europeus i del món
sencer, tenen el camí obert ,-sobretot des de la
caiguda del món socialista - per fer i desfer amb un
únic objectiu: assegurar i afiançar els seus interessos
econòmics i/o geoestratègics, sense cap mena de
consideració per a la població atrapada en les diverses
guerres provocades.
Entenem doncs la Solidaritat Internacionalista com a
reconeixement del dret a exercir totes les Sobiranies
per part de qualsevol altre territori. No entenem la
independència i la transformació social dels Països
Catalans si no és vinculada al suport a tots els altres
pobles que treballen per la seva llibertat social i
nacional.
Òbviament, la consecució de les diverses Sobiranies
per part nostra, facilitarà que cada poble aconsegueixi
les seves, però és una tasca col·lectiva en la que
també volem contribuir. És per això que impulsarem
mesures a l’Ajuntament que en garanteixin aquest
dret.
• Revisar el pressupost destinat a Cooperació i
Solidaritat, procurant incrementar-lo fins a l’1.4% i
procurant que es dediquin a projectes no
assistencialistes, d’apoderament ciutadà i que
respectin els drets, les necessitats i la voluntat
dels pobles.
• Avançar cap al reconeixement, valoració i
restitució de l’espoli dels països nord- centrals als
del sud-perifèria i que ha servit pel procés
57
d’acumulació primitiva del capital, i en el que es
basa actualment l’imperialisme.
• Recolzament als moviments que tan al sud com al
nord lluiten i treballen activament per un futur amb
dignitat, llibertat, pau i justícia social.
• Suport als processos transformadors que es basen
en el suport mutu.
• Reconeixement del dret a l’autodeterminació dels
pobles, no sols sobre la seva forma política sinó
sobre totes les decisions que els afecten.
58
Ella está en el horizonte. Yo me acerco dos pasos y ella se aleja dos pasos.
Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. Por mucho que yo camine, nunca la alcanzaré.
¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve, para caminar. Eduardo Galeano (1940-2015)