PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR (9+18) PROMOTOR: ARQUITECTES: GOVERN DE LES ILLES BALEARS ANTONI BARCELÓ BAEZA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA (IBISEC) BÀRBARA BALANZÓ MORAL
I. MEMÒRIA II. ANNEXES MEMÒRIA III. ANNEXES AL PROJECTE IV. PLEC DE CONDICIONS V. AMIDAMENTS I PRESSUPOST VI. PLÀNOLS
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M2 de 96
PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR (9+18) ÍNDEX I. MEMÒRIA 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1. AGENTS 1.1.0. OBJECTE DEL PROJECTE 1.1.1. AGENTS. PROMOTOR I PROJECTISTA 1.1.2. SITUACIÓ 1.2. INFORMACIÓ PREVIA 1.2.1. ANTECEDENTS DE PARTIDA I DADES DE L’ENTORN 1.2.2. DOTACIÓ DE SERVEIS EXISTENTS 1.2.3. SERVITUTS 1.2.4. NORMATIVA URBANÍSTICA 1.3. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE 1.3.1. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA I DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA 1.3.2. QUADRE DE SUPERFICIES CONSTRUIDES I ÚTILS 1.4. NIVELL DE COMPLIMENT DEL CTE I PRESTACIONS DE L’EDIFICI 2. MEMORIA CONSTRUCTIVA 2.1. SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI
2.1.1. ANÀLISI DEL TERRENY I ESTUDI GEOTÈCNIC 2.1.2. REPLANTEIG I DEFINICIÓ GEOMÈTRICA 2.1.3. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES
2.2. SISTEMA ESTRUCTURAL 2.3. SISTEMA ENVOLVENT
2.3.1. TANCAMENTS 2.3.2. TANCAMENTS METÀL·LICS I ENVIDRAMENTS 2.3.3. COBERTES I AILLAMENTS
2.4. SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS
2.4.1. DIVISIONS INTERIORS i EXTERIORS
2.5. SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS 2.5.1. ARREBOSSATS, REVESTIMENTS I APLACATS 2.5.2. ENGUIXATS I FALSOS SOSTRES 2.5.3. PAVIMENTS 2.5.4. FUSTERIA 2.5.5. SERRALLERIA 2.5.6. PINTURA
2.6. SISTEMA D’CONDICIONAMENT I INSTAL·LACIONS 2.6.1. FONTANERIA I COMPLIMENT DEL CTE DB HS4 I HE4 2.6.2. SANEJAMENT I COMPLIMENT DEL CTE DB HS5 2.6.3. CALEFACCIÓ, VENTILACIÓ I COMPLIMENT DEL CTE DB HE2 2.6.4. INSTAL·LACIO CONTRA EL LLAMP I COMPLIMENT DEL CTE DBSU8 2.6.5. INSTAL·LACIÓ D’ELECTRICITAT 2.6.6. INSTAL·LACIONS MOLT BAIXA TENSIÓ
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M3 de 96
2.7. EQUIPAMENTS 2.8. URBANITZACIÓ 3. COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS 3.0 NORMATIVA TÈCNICA 3.1. COMPLIMENT DEL CTE
- DB SI - DB SU - DB HE - DB HS - DB SE - DB HR
3.2 COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS - Habitabilitat
- Reglament de supressió de barreres arquitectòniques - Infraestructures comuns d’accés als serveis de Telecomunicacions - Previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió - Residus de construcció- demolició - Control de Qualitat D59/94 II. ANNEXES A LA MEMÒRIA II.1. INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT II.2. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA III. ANNEXES AL PROJECTE III.1. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT IV. CARACTERÍSTIQUES DE CONTRACTE V. PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS I TÈCNIQUES VI. AMIDAMENTS I PRESSUPOST D’ EXECUCIÓ MATERIAL VI.1. PRESSUPOST D’ EXECUCIÓ MATERIAL VI.2. AMIDAMENTS VI.3. PREUS UNITARIS, AUXILIARS I DESCOMPOSTS VII. PLÀNOLS
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M4 de 96
PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR I. MEMÒRIA 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1. AGENTS 1.1.0. OBJECTE DEL PROJECTE L’objecte del projecte és la construcció del nou Centre d’Educació Infanti i Primària a Manacor, que es situa sobre la parcel·la d’equipament municipal EQ/D C/ de Son Boga, s/n MANACOR. 1.1.1.1. Promotor Govern de les Illes Balears Institut Balear d’Infraestructures i Serveis educatius i culturals. IBISEC C.I.F.: Q- 0700452 -F C/ Capità Salom, 29. Palma 07004 1.1.1.2. Projectistes ANTONI BARCELÓ BAEZA Nº Col·legiat 290467 (COAIB) BÀRBARA BALANZÓ MORAL Nº Col·legiada 29955/3 (COAC) 1.1.2. SITUACIÓ C/ de Son Boga, s/n; Camí de Ses Bones Dones; C/ de Son Talent Manacor 07500 1.2. INFORMACIÓ PRÈVIA 1.2.1. ANTECEDENTS DE PARTIDA I DADES DE L’ENTORN. DESCRIPCIÓ DEL SOLAR El solar està situat en la parcel·la delimitada pels carrers C/ de Son Boga, s/n, el Camí de Ses Bones Dones i el Carrer de Son Talent de Manacor, amb una superfície total resultant de 8720,31m2,. El solar manté el mateix nivell que el carrer, amb una lleugera pendent en direcció sud-nord, poc apreciable. En sentit est-oest el carrer de Son Boga presenta una diferència de cota entre els dos extrems del solar d’ 1’30 m aproximadament.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M5 de 96
Vista des del Camí de ses Bones Dones Vista des del Carrer de Son Boga
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M6 de 96
1.2.2. DOTACIÓ DE SERVEIS EXISTENTS Disposa de tots els serveis necessaris per a atribuïr-se la qualitat de solar, als efectes de la vigent "Llei del Sòl": - Calçada pavimentada i encintat de voreres - Accés rodat - Xarxa de subministrament d’aigua potable - Xarxa de subministrament d’energia elèctrica baixa tensió - Xarxa d’enllumenat públic - Xarxa de clavegueram - Escomesa de telefonia 1.2.3. SERVITUDS El solar no està afectat per cap tipus de servitud. 1.2.4. NORMATIVA URBANÍSTICA Es compleixen les determinacions generals contingudes a la normativa vigent. Es troba en classificació de Sòl Urbà, Zona EQ/D de les NN.SS. de Manacor (aprovades el 14/3/08) Planejament Projecte Definició: sòl urbà destinat específicament a usos vinculats a l’exercici de la competència municipal incloses les seves variants i activitats annexes. Tipologia edificatòria edificació aïllada edificació aïllada Usos Equipament Docent EQ/D Equipament Docent Superfície parcel·la mín. La existent 8720,30 m² Façana a vial mínima 20 m 134,17 m Altura màxima reguladora (ARM) 10 m 9,81m Altura total (m) 13 m 10,56 m Altura total (plantes) S+B+2PP S+B+2PP (*) Edificabilitat màxima 1m²/m² (8720,30 m²) (s/rasant) 4225,82 m² Ocupació màx. No es defineix 2458,91 m² Separació vial i llindes 3m >= 3m PGOU Reserva aparcament 1 plaça/100m2 (42pl.) 33 places interiors (**) IBISEC Reserva aparcament 20m²/unitat (540m²) (Article 5.8.03.) (*) Soterrani dedicat exclusivament a aparcament (**) Es cedeixen 323,6 m2 de solar com a viari per a aparcament en superfície. Les places previstes en bateria seguint la vorera del carrer, amb una capacitat de 33 places.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M7 de 96
1.3. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE 1.3.1. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA I DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA El solar es troba en el límit edificat de la ciutat, entre aquesta i el parcel·lari agrícola. La posició de l’edifici escolar dins el solar es situa en el límit més proper a la ciutat, per alliberar la resta d’aquest per a les pistes de joc, incorporant d’aquesta manera el buit del programa específic de l’escola al camp. D’aquest plantejament neix la proposta: un prisma elevat compacte amb corredor central i alineat al carrer d’accés que resol la major part del programa de primària; s’orienten les aules comuns a sud i les especialitzades a nord, ambdues bandes construïdes es conecten mitjançant un ampli corredor que es planteja com un àmbit de relació per a ubicar pannells de treball, etc. El límit de l’escola es retranqueja del límit del solar per tal ampliar l’espai de vorera i la zona d’accés, de manera que s’incrementa l’activitat del carrer i s’aprofita en la seva totalitat la gran longitud de façana del solar. Es disposen tres escales al llarg de l’edifici, que provoquen dilatacions que atenuen el carácter lineal d’aquest espai. De la mateixa manera, es plantegen quatre patis exteriors disposats al portell al llarg del corredor, que connecten visualment la planta primera i segona, defineixen uns àmbits d’estar i garanteixen la il·luminació natural de les zones centrals. La planta baixa es concep com un sòcol construït d’una planta d’alçada, en forma d’L i que acull la resta del programa. L’accés al centre es produeix pel punt d’inflexió del sòcol, a través d’un porxo generós que connecta directament amb el pati de jocs de l’escola. A la dreta de l’accés principal es situa el programa d’infantil, amb les aules orientades a sud, donant a uns patis d’ús exclusiu que compliran les funcions d’aules exteriors. L’àmbit d’infantil, tot i que està connectat a la resta de l’escola a través del porxo d’entrada, té un accés independent situat a l’altre exterm del corredor, pròxim a l’aula de psicomotricitat i l’espai exterior de jocs infantil. A l’altra banda del porxo d’accés es situa el vestíbul amb les principals peces de l’administració, i el programa d’usos comuns de gran dimensió: el menjador i la cuina i al fons, amb accés exterior i cobert, el gimnàs, que connecta directament amb les pistes de joc. La biblioteca i l’AMPA es situen també en planta baixa, on es permet el seu accés exterior a través d’un pati restringit per tal de permetre el seu ús en horari extraescolar. En planta baixa l’edifici es desenvolupa al voltant de les pistes de joc, i es forma un porxo al llarg de tot el perímetre que permet el joc a cobert i la comunicació entre totes les peces aixoplugats. La zona est del solar es manté lliure per a futures ampliacions, pensant en la posible construcció d’una escoleta que es construïria en planta baixa donant continuïtat al cos de planta baixa, i amb funcionament independent. Es planteja una planta semisoterrani sota la franja de l’edifici que conté el vestíbul, menjador i gimnàs, que conté 33 places d’aparcament i instal·lacions. Té ventilació natural per dos dels seus costats i està comunicat amb la planta superior mitjançant el nucli sectoritzat que conté l’escala i l’ascensor. També desposa d’un accés directe a la zona de la cuina amb escala restringida i munta-càrregues per a l’accés de mercaderies, catering i sortida d’escombraries. L’accés a la planta semisoterrani es produeix tangent a l’edifici mitjançant una rampa. Finalment, es disposen 33 places d’aparcament exterior situades en bateria al carrer. Es preveu l’espai per a la instal·lació d’una estació transformadora (ET) al costat dels comptadors elèctrics situats en el mur que limita el pati de la biblioteca i AMPA amb el carrer, amb accés directe des d’aquest. Al costat hi haurà els comptadors d’aigua. En aquest tancament, a l’altra banda de l’accés a la planta soterrani, hi haurà l’armari per a les ampolles de gas, per al subministrament de la cuina, amb accés des de l’interior del solar. Actualment discorre una línia elèctrica per l’interior del solar, paral·lela a la façana del carrer principal i situada a uns 3m de distància; l’Ajuntament s’ha compromès a treure-la abans de l’inici de les obres.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M8 de 96
1.3.2. QUADRE DE SUPERFÍCIES ÚTILS I CONSTRUÏDES Quadre de superficies. Comparatiu amb programa de necessitats – CEIP
PROGRAMA DE NECESSITATS CP 9+18. MANACOR
Sup. (m2) Sup. (m2)
PROGRAMA uts sup/ut. PROJECTE1 ZONA INFANTIL
1.1 Aules infantils (9 ut.) (450) 50 c/u 9,00 50,00 450,001.2 Aula psicomotricitat 60,00 1,00 61,81 61,811.3 Lavabo alumnes psico (1 ut.) 5 c/u 1,00 8,63 8,631.3 Lavabos alumnes (9 ut.) (45) 5 c/u 9,00 5,00 45,00
2 ZONA PRIMÀRIA2.1 Aules 1er cicle (6ut.) (180) 45c/u 4,00 45,00 180,00
(90) 45c/u 2,00 45,95 91,902.2 Aules 2on cicle (6ut.) (180) 45c/u 4,00 45,00 180,00
(90) 45c/u 2,00 45,95 91,902.3 Aules 3er cicle (6ut.) (180) 45c/u 4,00 45,00 180,00
(90) 45c/u 2,00 45,95 91,902.4 Aula petits grups (6ut.) (120) 20c/u 6,00 19,15 114,902.5 Taller música 45,00 1,00 49,93 49,932.6 Taller polivalent (plàstica) 120,00 1,00 119,10 119,102.7 Aula d'informàtica 45,00 1,00 49,93 49,932.8 Biblioteca 60,00 1,00 60,92 60,922.9 Lavabos alumnes 135,00 145,72 145,72
3 GIMNÀS3.1 Sala 200,00 1,00 205,11 205,113.2 Vestidor 70,00 1,00 67,20 67,203.3 Magatzem 15,00 1,00 16,60 16,60
4 ZONA ADMINISTRACIÓ4.1 Despatx director 15,00 1,00 13,85 13,854.2 Despatx cap d'estudis 10,00 1,00 9,54 9,544.3 Secretaria i arxiu 30,00 1,00 30,67 30,674.4 Sala de professors 50,00 1,00 50,38 50,384.5 Lavabos professors 20,00 1,00 14,56 14,564.6 APIMAS-Asoc.Alumnes 20,00 1,00 27,48 27,484.7 Consergeria - Reprografia 5+5 1,00 10,77 10,774.8 Farmaciola 7,00 1,00 8,28 8,28
5 ESPAIS COMPLEMENTARIS5.1 Cuina 60,00 1,00 74,93 74,935.2 Menjador 240,00 1,00 247,43 247,43
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M9 de 96
Sup. (m2) Sup. (m2)
PROGRAMA uts sup/ut. PROJECTE
6 SERVEIS COMUNS6.1 Lavabos-vestidor PND 10,00 1,00 9,50 9,506.2 Instal·lacions 30,00 1,00 66,90 66,906.3 Comptadors 5,00 1,00 1,70 1,706.4 Neteja 8,00 1,00 11,00 11,006.5 Fems 4,00 1,00 4,83 4,836.6 Magatzem 30,00 1,00 29,58 29,58
Passos 559,77 559,77Escales 190,27 190,27Porxo 664,43 664,43
Superfície útil espais 2.874,00 2.821,95Circulació passos (25%) 718,50 750,04Total superfície útil Centre 3.592,50 3.571,99Superfície gruixos d'obra 431,10Sup. Construïda tancada 4.023,60 3.893,6050% superfície de porxos 168,75 332,22Total superfície construïda 4.192,35 4.225,82Relació m2/alumne 6,21 6,26
P.SoterraniInstal·lacions 29,36 29,36Aparcament 800,30 800,30Escales 46,58 46,58Total útil 876,24Sup.Construïda P.Soterrani 967,62
Sup.construïda total 5.193,44
QUADRE RESUM DE SUPERFÍCIES (per plantes)
Sup construïda P.Baixa 1760,09Sup construïda P.Primera 1101,39Sup construïda P.Segona 1032,12Sup construïda P.Soterrani 967,62
porxos (50%) 332,22TOTAL sobre rasant 4.225,82
TOTAL sota rasant 967,62Total construïda 5.193,44
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M10 de 96
1.4. NIVELL DE COMPLIMENT DEL CTE I PRESTACIONS DE L’EDIFICI COMPLIMENT DEL CTE:
CTE CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ. Aplicació completa del CTE Part I i Part II. Opció 1. - Seguretat en cas d’ incendi (DB SI). S’ adjunta memòria justificativa. - Seguretat d’ utilització (BD SU). S’adjunta memòria justificativa.. - Estalvi d’energia (DB HE)
HE1. Limitació de demanda energètica. HE2. Instal·lacions tèrmiques en els edificis. Exigència desenvolupada actualmente pel RITE (1751/98) HE3. Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació HE4. Contribució solar mínima d’ACS. Es reserva un espai per als pannells solars per a la producció d’ACS a la coberta de l’edifici, segons s’indica en els plànols de projecte. HE5. Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica. No es d’ aplicació Salubritat (DB HS). S’adjunta fitxa justificativa. HS1. Protecció enfront a la humitat. HS2. Recollida i evacuació de residus. HS3. Qualitat de l’aire interior. HS4. Subministrament d’aigua. HS5. Evacuació d’aigües.
- Seguretat estructural (DB SE) - Protecció enfront al soroll (DB HR)
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M11 de 96
Prestacions de l’edifici
A continuación se indican las prestaciones del edificio proyectado a partir de los requisitos básicos indicados en el Art. 3 de la LOE y en relación con las exigencias básicas del CTE. En el segundo y si procede, se indican las prestaciones del edificio acordadas entre el promotor y el proyectista que superen los umbrales establecidos en el CTE. Finalmente, en el tercer apartado se relacionan las limitaciones de uso del edificio proyectado. Requisitos básicos: Según CTE En
proyecto Prestaciones según el CTE
en proyecto
Seguridad DB-SE Seguridad estructural DB-SE
De tal forma que no se produzcan en el edificio, o partes del mismo, daños que tengan su origen o afecten a la cimentación, los soportes, las vigas, los forjados, los muros de carga u otros elementos estructurales, y que comprometan directamente la resistencia mecánica y la estabilidad del edificio.
DB-SI Seguridad en
caso de incendio
DB-SI
De tal forma que los ocupantes puedan desalojar el edificio en condiciones seguras, se pueda limitar la extensión del incendio dentro del propio edificio y de los colindantes y se permita la actuación de los equipos de extinción y rescate.
DB-SU Seguridad de utilización DB-SU De tal forma que el uso normal del edificio no suponga riesgo de
accidente para las personas.
Habitabilidad DB-HS Salubridad DB-HS
Higiene, salud y protección del medioambiente, de tal forma que se alcancen condiciones aceptables de salubridad y estanqueidad en el ambiente interior del edificio y que éste no deteriore el medio ambiente en su entorno inmediato, garantizando una adecuada gestión de toda clase de residuos.
DB-HR Protección frente al ruido DB-HR De tal forma que el ruido percibido no ponga en peligro la salud de las
personas y les permita realizar satisfactoriamente sus actividades.
DB-HE
Ahorro de energía y
aislamiento térmico
DB-HE De tal forma que se consiga un uso racional de la energía necesaria para la adecuada utilización del edificio.
Otros aspectos funcionales de los elementos constructivos o de las instalaciones que permitan un uso satisfactorio del edificio
Funcionalidad - Habitabilidad D145/1997 D20/2007
De tal forma que la disposición y las dimensiones de los espacios y la dotación de las instalaciones faciliten la adecuada realización de las funciones previstas en el edificio.
- Accesibilidad L 3/1993 D 20/2003
De tal forma que se permita a las personas con movilidad y comunicación reducidas el acceso y la circulación por el edificio en los términos previstos en su normativa específica.
- Acceso a los servicios
RDL1/1998 RD401/2003
De telecomunicación audiovisuales y de información de acuerdo con lo establecido en su normativa específica.
Requisitos básicos: Según CTE En proyecto Prestaciones que superan el CTE
en proyecto
Seguridad DB-SE Seguridad estructural DB-SE No procede
DB-SI Seguridad en caso de incendio DB-SI No procede
DB-SU Seguridad de utilización DB-SU No procede Habitabilidad DB-HS Salubridad DB-HS No procede DB-HR Protección frente al ruido DB-HR No procede
DB-HE Ahorro de energía DB-HE No procede
Funcionalidad - Habitabilidad D145/97 D20/2007 No procede - Accesibilidad L 3/1993 D 20/2003 No procede - Acceso a los servicios RDL1/1998 RD401/2003 No procede
Limitaciones
Limitaciones de uso del edificio:
El edificio solo podrá destinarse a los usos previstos en el proyecto. La dedicación de algunas de sus dependencias a uso distinto del proyectado requerirá de un proyecto de reforma y cambio de uso que será objeto de licencia nueva. Este cambio de uso será posible siempre y cuando el nuevo destino no altere las condiciones del resto del edificio ni sobrecargue las prestaciones iniciales del mismo en cuanto a estructura, instalaciones, etc.
Limitaciones de uso de las dependencias:
Las dependencias solo podrán destinarse a los usos previstos en el proyecto; en caso contrario, requerirá de un proyecto de reforma y cambio de uso que será objeto de licencia nueva. Este cambio de uso será posible siempre y cuando el nuevo destino no altere las condiciones del resto del edificio ni sobrecargue las prestaciones iniciales del mismo en cuanto a estructura, instalaciones, etc.
Limitación de uso de las instalaciones:
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M12 de 96
2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 2.1. SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI DB SE-C CTE DB SE . Seguretat estructural (DB SE).
CTE DB SE-C. En el projecte d’edifici destinat al nou CEIP, l’altura màxima total de l’edifici és de 10,56m (des de la cota C.P.A 0,00m = C.T. 78,10m). D’acord amb el Código Técnico de Edificación, Documento Básico Seguridad Estructural - Cimientos, que classifica el sistema estructural en funció del tipus de construcció (Taula 3.1) i del tipus de terreny (Taula 3.2), és necessari realitzar un determinat nombre de sondeigs i assaigs de laboratori per a la caracterització del comportament geomecànic del terreny. D’acord amb l’esmentat Codi i a efectes de reconeixement del terreny es classifica l’estructura de l’edifici com a C-1 (Altres construccions de menys de 4 plantes) i T-1 (terrenys favorables), estant el terreny format bàsicament per argiles llimoses a argiles margoses amb graves, gravilles i bolos amb intercalació de calices fracturades. Sobre aquests es detecta una cobertera vegetal de 40-60cm aprox. 2.1.1. ANÀLISI DEL TERRENY I ESTUDI GEOTÈCNIC Es desposa de l’Estudi realitzat per LBC Laboratorio Balear para la Calidad S.L., el 3 de febrer de 2009, núm de visat 010900438, Ref. LBC 61838/081074/001, geòloga Sandra Castaño Rodríguez, col·legiada núm. 6149, del qual es transcriben les següents conclusions. S’han realitzat 7 sondeigs de 10m de profunditat i 1 assaig de penetració dinàmica a la zona de la pista exterior. Definició del sòl: Es defineixen 2 horitzons en el solar: Horitzó nº1: desde l’inici dels sondeigs fins una profunditat entre 0,4 i 0,6 m. Constituit per la cobertera vegetal formada per argila marró fosca amb graves, gravilles i restes vegetals. Horitzó nº2: Comença a continuació del l’horitzó anterior, és a dir, a partir de 0,4 – 0,6m i fins el final dels sondeigs (10m). Està format per una argila llimosa sorrenca de color beige amb intercalacions de trams color marró vermellós, a mur passa a una gravilla llimosa margosa del mateix color beige. De mur a sostre dels sondeigs el contingut en graves, gravilles i bolos calcaris és variable. Puntualment el sondeig S5 entre 4,8 i 8,9 m de profunditat s’observa una intercalació de caliça groc clar altament trincada i fracturada que apareéis amb bolos, graves i gravilles entre els que s’intercala un llim argilós beige. Fonamentació En l’estudi geotècnic es recomana extreure totalment l’horitzó nº1 i fonamentar a una cota entre 0.6 i 1 metre respecte la cota de l’inici dels sondeigs. La càrrega admissible que defineix és de 1,5 Kg/cm2 per a sabates quadrades i 1,2 Kg/cm2 per a sabata correguda. Nivell freàtic, assaigs i recomanacions - En els sondejos realitzats no s’ha detectat la presència de nivell freàtic. Cap esperar-lo profund i no afectarà a una fonamentació superficial - Dels assaigs realitzats a 2 mostres d’argiles de l’horitzó 2, es dedueix un grau d’expansivitat baix o nul per a la primera i mig per a la segona. - L’assaig de contingut de sulfats ha donat un resultat NEGATIU. - S’ha detectat una petita fissura o indici d’aquesta al perdre’s aigua d’injecció en el sondeig S-5 a 7,2m de profunditat. Recomanacions generals:
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M13 de 96
- Durant l’execució de les excavacions es comprovarà que els terrenys existents coincideixen amb les previsions del present estudi (geotècnic). Si es trobessin discordàncies en algun punt, caldrà estudiar detalladament el cas i completar la prospecció si fos necessari. Convé que a l’inici de la construcció es confirmi que el subsòl (terreny i aigua) està en consonància amb les conclusions de l’estudi. - L’excavació es tindrà oberta el mínim temps possible procedint-se aviat al formigonat de la fonamentació per tal d’evitar l’alteració o descompressió de la capa de recolzament. - Com a norma general, en cas que es donessin talusos durant l’excavació, aquests no es consideraran estables en cap cas, tret que s’especifiqui en el present informe. Així mateix, convindria que aquests es mantinguessin oberts el mínim temps possible, i no s’aconsella en cap moment deixar talusos verticals per tal d’evitar desmoronaments en el propi solar, solars i vials adjacents. El solar té ús d’equipament i presenta un desnivell aproximat d’1,30 m entre els dos extrems del carrer i de 70cm en direcció nord-sud. La cota de planta baixa (paviment acabat) de l’escola es planteja 1 metre per sobre el terreny actual, de manera que l’accés directe d’infantil es produeix a la mateixa cota que el punta d’accés del carrer i l’accés a primària es resol mitjançant una rampa de pendent màxim 6%. L’edifici presenta una geometria en planta baixa en forma d’L, delimitant el pati. La planta primera i segona conformen un prisma rectangular col·locat en el sentit del carrer. Es formarà una planta semi-soterrani sota el cos de planta baixa perpendicular al carrer, per a la qual cosa es preveu una excavació mitja d’1,5 m aproximandament. En compliment de l’apartat 3 de l’article 145 de la Llei 13/95 de Contractes amb l’Administració pública, s’adjunta una còpia completa de l’Estudi Geotècnic realitzat per l’empresa ‘Laboratorio Balear para la Calidad’ en data de febrer del 2009, del qual la Conselleria en té còpia. 2.1.2. REPLANTEIG I DEFINICIÓ GEOMÈTRICA El replanteig és farà a partir de la referència topogràfica i altimètrica de les rasants del carrer que s’indica en el plànol topogràfic, d’acord amb el que s’expressa en el plànol de replanteig. 2.1.3. ENDERROCS I MOVIMIENT DE TERRES Donades les característiques del solar, no caldrà fer cap enderroc, tret de dues pilones existents en el límit del carrer de Son Boga. L’estudi geotècnic recomana un tipus de fonamentació superficial, amb un seguit de recomanacions degut a la presència de terreny expansiu. Segons s’extreu de l’estudi geotècnic, en l’apartat de recomanacions, i degut al grau mig d’expansivitat detectat en les capes d’argila del terreny, es recomana:
- equilibrar la càrrega transmesa amb la tensió màxima admissible del terreny - evitar el recolzament directe sobre soleres de terreny expansiu. Es recomana situar una capa
de graves sota la fonamentació per evitar empentes. - evitar entollaments d’aigua - prestar especial atenció a elements de poca càrrega, degut al seu alt grau d’afectació enfront
terrenys expansius. També es recomana situar un llit de formigó en les canonades, i compactar-les amb un sòl granular fi.
- realitzar les excavacions i formigonat amb el menor temps possible per a evitar l’exposició prolongada del substrat de suport a l’acció de la natura.
Es formaran els nivells de les plataformes que es defineixen al projecte, i l’excavació per a la formació de la planta semisoterrani. Es formaran les rases i excavacions necessàries per a la fonamentació dels murs, pilars i riostres, i rases pel pas de les instal·lacions que convingui.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M14 de 96
Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.2. SISTEMA ESTRUCTURAL A continuació s’adjunta memoria de càlcul del projecte. En l’apartat d’annexes s’adjunten les figures i isolínies i llistat de dades dels càlculs del projecte.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M15 de 96
INDEX
MD4.01 REQUISITS BÀSICS DE SEGURETAT (S)
1. MD4.01 ESTRUCTURAL (SE)
MC.2 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA (SISTEMA ESTRUCTURAL)
2. INTRODUCCIÓ
2.01 FONAMENTS
2.02 SISTEMES DE CONTENCIÓ DE TERRES
2.03 ESTRUCTURA
2.03.1 NORMATIVA
2.03.2 MATERIALS
2.03.3 ACCIONS PREVISTES PEL CÀLCUL
2.03.4 BASES DE CÀLCUL
2.03.5 HIPÒTESIS DE CÀLCUL
2.03.6 MÈTODE DE CÀLCUL
2.03.7 CRITERIS DE DIMENSIONAMENT
CN COMPLIMENT DE NORMATIVA
SEGURETAT ESTRUCTURAL
AN ANNEX DE CÀLCUL
SEGURETAT CONTRA INCENDIS
AN ANNEXES AN.pm MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M16 de 96
MD4.01 REQUISITS BÀSICS DE SEGURETAT (S) MD4.01 ESTRUCTURAL (SE)
Exigències bàsiques de seguretat estructural (SE)
Amb l’objectiu de satisfer les exigències bàsiques de seguretat estructural (SE), assegurar un
comportament adequat davant de les accions i influències previsibles a les que pugui estar sotmeses al llarg
de la construcció i ús previst, s’ha seguit les exigències bàsiques de Resistència i Estabilitat (ELU), i
d’Aptitud al servei (ELS). Aquestes són:
ELU:
1. Pèrdua de l’equilibri de l’edifici, o part estructuralment independent.
2. Fallida per deformació excessiva, transformació de l’estructura o part d’aquesta en un mecanisme, i
trencament o inestabilitat d’elements estructurals.
ELS:
1. Afectació al confort i benestar del usuaris, bon funcionament i aparença de l’edificació (
deformacions, vibracions, durabilitat y funcionalitat de l’obra).
Per tal de complir les exigències anteriors, es compliran els següents documents i
normatives:
Document Bàsic CTE:
1. “DB-SE-AE Acciones en la Edificación”.
2. “DB-SE-C Cimientos”.
3. “DB-SE-A Acero”.
4. “DB-SE-F Fábrica”.
EHE-98, Instrucció de Formigó Estructural.
NCSE, Normativa de construcció sismorresistent: part general i edificació.
MC MEMORIA CONSTRUCTIVA
2. INTRODUCCIÓ
A petició dels arquitectes Bàrbara Balanzó Moral i Antoni Barceló Baeza, aquesta societat ha procedit a
realitzar el càlcul de l’estructura corresponent al Projecte Executiu d’un Centre d’Educació Infantil i Primària
(CEIP) al C/Son Boga – Camí de Se Bones Dones, al terme municipal de Manacor (Mallorca). L‘edifici
principal presenta una distribució geomètrica regular conformat per dues mòduls perpendiculars entre si com
es pot veure en la Figura 1. Els dos mòduls presenten una geometria rectangular i es troben connectats en tota
la Planta Baixa. Addicionalment l’edifici es troba subdividit en tres mòduls separats per junta de dilatació en
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M17 de 96
la zona del gimnàs i el menjador, i per una junta constructiva en la zona central del edifici principal (Figura
1).
L’edifici té la següent distribució en superfície: 1067.61 m2 en la Planta Soterrani; 2458.92 m2 en el
Sostre de Planta Soterrani, dels quals 194.53 m2 corresponen a la zona del gimnàs; 2458.92 m2 en el Sostre de
la Planta Baixa i 1265.38 m2 en el Sostre de la Planta Primera i Sostre de Planta Segona (Coberta).
FONAMENTS
La transmissió de càrregues al terreny es realitza mitjançant una solució de fonamentació de sabates
aïllades encastats en l’horitzó No.2 amb un encastament en l'estrat resistent de com a mínim 50 cm El
sistema de fonamentació ha estat calculat a partir d’informació existent de l’estudi geotècnic: “Informe
Geotécnico CEIP en Manacor”, elaborat per l'empresa LABORATORIO BALEAR PARA LA CALIDAD
(LBC), Informe Referència No.: 61838/081074/001/2 del 3 de febrer de 2009, amb informe Annex del dia 26
de març de 2009. En l’informe es presenten els paràmetres geomecàniques del terreny de fonamentació,
obtinguts a partir de la informació recollida dels assajos de camp en diferents punts del solar i de mostres
recollides per a la seva anàlisi en laboratori.
Els paràmetres geomecàniques utilitzats en el càlcul del sistema de fonamentació es presenten en la
Taula 1.
Paràmetre Horitzó No.1 Horitzó No.2
Tipus de terreny Capa vegetal (0.00-0.60 metres)
Argiles llimoses sorrencas beige (0.60 a 10.00 metres)
Tensió admissible (N/mm2) - 0.150
Nivell freàtic - No s’ha trobat
Agressivitat de l’aigua - -
Agressivitat del sòl - No agressiu
Densitat aparent γ (kN/m3) - 13.00 – 18.00
Angle de fregament intern (φ) - 16º - 22º
Cohesió c (kN/m2) - 0.00 - 90.00 Taula 1. Paràmetres geomecàniques utilitzats en el càlcul del sistema de fonamentació. (Estudi Geotècnic Ref.: No.:61838/081074/001/2 del Laboratorio Balear para la calidad). La tensió admissible presenta un coeficient de seguretat de 3.0.
Els materials del Horitzó No.1 i 2 son excavables amb màquines ordinàries de moviment de terres,
d’acord amb l’estudi geotècnic anteriorment referenciat.
SISTEMES DE CONTENCIÓ DE TERRES Per la contenció de terres es realitzaran murs de formigó armat en mènsula per a tancament perimetral
del solar, que corresponen a murs de soterrani. Aquests murs, donades les característiques geomecàniques
del terreny i la profunditat de l’execució del sistema de fonamentació es van calcular com murs de formigó
armats amb barres d'acer corrugat, per a una altura màxima de 3.50 metres i 40 cm de gruix.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M18 de 96
El càlcul es va realitzar assumint que en la zona de trasdòs del mur es disposarà d'un replè de material
granular per a un correcte drenatge d'aigua, evitant en tots els casos, durant la fase constructiva, l'empenta de
terres sobre el mur de formigó armat projectat.
Pel càlcul dels murs de soterrani, s’adopten els valors proporcionats per l’estudi geotècnic, referenciats en la Taula 1. La informació referent al formigó armat es detalla en el punt 2.03 Estructura d’aquesta memòria.
D'acord amb l'estudi geotècnic realitzat per l'empresa Laboratorio Balear para la Calidad (LBC) i com
norma general per a l’execució de la fonamentació del Soterrani, s’ha de disposar de berma i talús amb una
relació d’inclinació 3:4 (horitzontal : vertical), executant posteriorment el mur de contenció de terres per
trams. L’ample d’aquests trams està condicionat per les sobrecàrregues en coronació.
Procés d’execució de la fonamentació del Soterrani:
1. Excavació de les sabates de la zona central, corresponent als pilars P6, P7, P10, P11, P14, P15, P18,
P19, P22, P23, P26, P27, P30, P31, P34, P35, P38, P39). Per a realitzar la excavació central s’haurà de
deixar berma i talús amb relació mínima d’inclinació 3:4 (horitzontal : vertical), d’acord amb l’establert
en l’estudi geotècnic.
2. Armat i formigonat de les sabates de la zona central.
3. Excavació per bastaixos (trams) de les sabates i murs perimetrals. En el trasdos del mur s’haurà de
disposar de berma i talús amb relació mínima 3:4 (horitzontal : vertical).
4. Armat i formigonat de tram de sabata i mur de contenció
NOTES:
- No es realitzarà el reblert del trasdos dels murs referenciats en el plànol de fonamentació fins que no
s'hagi executat el forjat del sostre de la planta soterrani.
- En cap cas s'han de deixar talls d'excavació verticals per a evitar despreniments o ensorraments del
terreny.
- Abans de reomplir el trasdós del mur perimetral s’haurà de realitzar el correcte arriostrament i unió de
les sabates de la zona central i las de la zona perimetral (mur).
- No es realitzarà la fonamentació dels pilars P45, P46, P47 i P48 i de l’àrea de influència de l’excavació
fins a que no s’hagi executat el mur perimetral, així com el forjat de la Planta Soterrani, i s’hagi realitzat
el correcte reblert en el trasdós del mur.
- La longitud del tram excavat per a l’execució del mur (buidat per bastaixos) s’haurà de comprovar en
obra i en cap cas podrà ser major de 3 metres.
- el reblert del trasdos del mur haurà d'executar-se amb material granular amb un grau de compactació del
100 % del Proctor Normal. De ser necessari s’utilitzarà equip mecànic de compactació vibratori. L'ús del
qualsevol equip de compactació ha de ser prèviament autoritzat per la Direcció Facultativa. L'objectiu
d'aquest procediment és el de millorar les propietats resistents del terreny mes proper a la fonamentació
dels pilars P4A, P8A, P12A i P16A.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M19 de 96
- De no ser possible realitzar aquest sistema de reforç del terreny en el trasdos del mur, s'haurà de
replantejar el sistema de fonamentació dels pilars P4A, P8A, P12A i P16A, baixant al nivell de la Planta
Soterrani la fonamentació d'aquests pilars, realitzant un arriostrament en les dues adreces dels mateixos.
- Qualsevol modificació del sistema d’execució de la fonamentació del soterrani haurà de ser notificada
per escrit per a la seva comprovació per part de la Direcció Facultativa del Projecte.
ESTRUCTURA L'edifici presenta la mateixa configuració estructural en tots els nivells. Totes les plantes es destinaran a
usos relacionats als serveis proporcionats pel Centre d’Educació Infantil i Primària amb els valors de
sobrecàrregues establerts d'acord amb la normativa vigent.
La Planta Soterrani s’executarà mitjançant solera de formigó armat de 15 cm d’espessor, realitzada amb
formigó HA-25/P/20/IIa N/mm2., grandària màxima de l’àrid 20 mm., elaborat en central i armat amb malla
electrosoldada #150 x 150 x 6 mm., amb respectives juntes, serrat de les mateixes, fratassat, sobre sub-base
de grava 40/80 de 15 cm. d’espessor, estès i compactat al 100% del Proctor Normal i làmina intermèdia de
PVC aïllant.
La Planta Baixa, en la zona del gimnàs, s’ha resolt mitjançant forjat de llosa massissa de 35 cm de gruix
amb un armat base inferior i superior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de reforços addicionals tant en
la zona de negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de les càrregues previstes en el
projecte.
La Planta Baixa en la zona de menjador i en la zona de connexió amb el edifici principal s'ha resolt
mitjançant forjat bidireccional de tipus reticular (30+5), executat amb cassetons perduts i nervis de 12 cm
d'ample i 35 cm de cant, amb una separació entre eixos de nervis de 82 cm, mes una capa de compressió de 5
cm. Aquests forjats tenen un armat base inferior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de reforços
addicionals tant en la zona de negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de les
càrregues previstes en el projecte.
La Planta Primera, zona de voladís de Planta Primera, Planta Segona i Planta Coberta del edifici
principal, s'han resolt mitjançant forjat bidireccional de tipus reticular (30+5), executat amb cassetons perduts
i nervis de 12 cm d'ample i 35 cm de cant, amb una separació entre eixos de nervis de 82 cm, mes una capa de
compressió de 5 cm. Aquests forjats tenen un armat base inferior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de
reforços addicionals tant en la zona de negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de
les càrregues previstes en el projecte.
En la Planta Primera en la zona de dipòsits d’aigua, s’ha disposat una llosa massissa de 35 cm de gruix
amb un armat base inferior i superior de 1φ16 en les dues adreces.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M20 de 96
En la Planta Primera, zona de voladís entre pilars P20 - P24 - P28 i P32, s’imposarà una contrafletxa en
el voladís de 10 mm, amb retirada de puntals no abans de 28 dies. No es permet la col·locació de cap element
de tancament o façana sobre l’ampit del límit del voladís. Las càrregues de treball estan reflexades en els
plànols d’estructura i en aquesta memòria de càlcul.
La coberta del gimnàs s’ha resolt mitjançant forjat de llosa massissa de 25 cm de gruix amb un armat
base inferior i superior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de reforços addicionals tant en la zona de
negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de les càrregues previstes en el projecte.
En la unió dels forjats reticulars amb els pilars de formigó armat es realitza un massissat del forjat amb
l'objectiu de complir els Estats Límits Últims de tensió tangencial (tallant i punxonament) assegurant que
l'estructura sigui monolítica i rígida en la unió forjat-pilar. Es disposa una creueta o armadura de muntatge
per a garantir el bon funcionament de la unió.
Les escales i rampes projectades es resolen mitjançant lloses de formigó armat de cantell variable en
funció de les llums dels trams, les quals recolzen sobre murs portants i bigues de forjat col·locades
expressament per a la seva subjecció.
2.03.1 - NORMATIVA
La totalitat dels càlculs s’han dut a terme d’acord amb les prescripcions de les següents normes
(Normativa actual):
- Norma DB AE “Seguridad estructural Acciones en la edificación” (CTE).
- Norma DB SE-C “Seguridad estructural Cimientos” (CTE).
- Norma DB SE-A “Acero” (CTE).
- Norma DB SE-F “Fábrica” (CTE).
- Norma EHE-08 “Instrucción de Hormigón Estructural”.
- Norma NCSE-02 “Norma de Construcción Sismorresistente”.
2.03.2.- MATERIALS
Les característiques dels materials previstes pel càlcul són les següents:
Formigó:
• Formigó per Fonamentació i Contenció de
Terres
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M21 de 96
HA-25/B/20/IIa
fck= 25 N/mm2
Pes específic: 25.0 KN/m3
Màxima a/c: 0,50
Mínim contingut ciment (kg/m3): 350
Nivell de control del formigó: Estadístic
• Formigó massa per a rases i pous
HM-20/P/20/I
fck= 20 N/mm2
Pes específic: 23.0 KN/m3
Màxima a/c: 0,60
Mínim contingut ciment (kg/m3): 200
Nivell de control del formigó: Estadístic
• Formigó per Estructura
HA-25/B/20/IIa
fck= 25 N/mm2
Pes específic: 25.0 KN/m3
Màxima a/c: 0,50
Mínim contingut ciment (kg/m3): 300
Nivell de control del formigó: Estadístic
• Formigó Vist
HA-30/B/20/IIIa
fck= 30 N/mm2
Pes específic: 25.0 KN/m3
Màxima a/c: 0,50
Mínim contingut ciment (kg/m3): 300
Nivell de control del formigó: Estadístic
Els recobriments nominals s’han tingut en compte d’acord amb la resistència del formigó, la classe
d’exposició ambiental, en funció del tipus d’element i del nivell de control d’execució (normal) d’acord amb
l’article 37.2.4., i en funció de la resistència al foc de cada element segons les recomanacions de l’annex 6 de
la Instrucció EHE.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M22 de 96
Característiques mecàniques. Diagrama σ-ε de càlcul.
Per a la determinació del comportament de les peces de formigó i per la seva comprovació ulterior se ha
adoptat el diagrama paràbola-rectangle, establert per la Instrucció EHE-08 en el seu Capítol 8.
D’aquest diagrama, cal destacar el tramo elàstic no lineal constituït por la rama parabòlica, de equació:
( ) 002.00;2501850 ≤≤−= εεεσ cdf on:
σ es la tensió.
fcd es la resistència de càlcul a compressió del formigó, obtinguda després de
l’aplicació sobre la resistència característica, fck, el coeficient de minoració de
resistències, γf, detallat en l’apartat corresponent de la present memòria.
ε es la deformació esdevinguda.
així com el tram rectilini de la seva fase plàstica, l’equació del qual és:
0035.0002.0;85.0 ≤<= εσ cdf
Característiques mecàniques. Mòdul de deformació longitudinal.
A nivell deformacional han sigut considerats els següents mòduls de deformació:
a) Per a càrregues instantànies o ràpidament variables, el mòdul de deformació longitudinal
inicial del formigó (pendent de la tangent en l'origen) a l'edat de 28 dies, pot prendre's aproximadament igual a:
c EE Ecmβ=
1.30 1.175400
ckE
fβ = − ≤
b) Mòdul instantani de deformació longitudinal secant, Ej:
38.500cm cmE f=
Coeficient de Poisson.
S’ ha considerat el valor 0.2.
Coeficient de dilatació Tèrmica.
S’ ha considerat el valor 10-5 (ºC)-1
Coeficient de retracció.
Segons indicacions de l’article 39.7 de la EHE.
Coeficient de fluència.
Segons indicacions de l’article 39.8 del la EHE
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M23 de 96
Assajos i control.
Les característiques del material en totes les seves variants, així com els assajos a que haurà d’estar
sotmès, queden especificats en els Plecs de Condicions per a la Execució y la Posada en Obra del Formigó
Armat i en el Pla de Control adjunt.
Acer per armadures passives:
• Acer per armar B-500-S
fyk= 500 N/mm2
Pes específic: 78.5 KN/m3
Nivell de control de l'acer: Normal
• Malla electrosoldada B-500-T
fyk= 500 N/mm2
Pes específic: 78.5 KN/m3 Nivell de control de l'acer: Normal
Característiques mecàniques. Diagrama σ-ε de càlcul.
El diagrama tensió- deformació considerat és el corresponent als acers de duresa natural que estableix la
norma EHE, en el seu article 38.4. En aquest diagrama s’ observa una llei trilineal, en la que el seu tramo
inclinat posseeix una pendent que es el mòdul de deformació longitudinal, de valor E=200.000 MPa, vàlid
per a llindars de tensió compresos entre ydyd ff <<− σ , sent fyd la resistència de càlcul del material,
obtinguda després d’aplicar sobre el seu límit elàstic els coeficients de minoració de resistència, γs.
Característiques del material i assajos.
Les característiques del material que es detalla, així com els assajos a que hauran de sotmetre’s, queden
especificats en los Plecs de condicions per a la Execució i la Posada en Obra del Formigó Armat i en el pla
de Control Adjunt
Acer laminat: Per a la realització dels elements estructurals metàl·lics, tant principals com secundaris. L'acer utilitzat
per a la confecció dels diferents elements estructurals del present projecte és del tipus S-275 JR.
• Acer laminat S-275 JR
fyk= 275 N/mm2
Pes específic: 78.5 KN/m3
Nivell de control de l'acer: Normal
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M24 de 96
Mòdul d’elasticitat: E = 2100000 kp/cm2
Mòdul d’elasticitat transversal: G = 810000 kp/cm2
Coeficient de Poisson: m = 0.30
• Acer passadors
fy= 780 N/mm2
Pes específic: 78.5 KN/m3
Nivell de control de l'acer: Normal
Mòdul d’elasticitat: E = 2100000 kp/cm2
Mòdul d’elasticitat transversal: G = 810000 kp/cm2
Coeficient de Poisson: m = 0.30
Cargols, rosques i arandelles
Seguint les especificacions establertes en la normativa vigent, taula (DB SE-A-13, taula 4.3), les
característiques mecàniques dels acers per cargols, rosques i arandelles són les següents:
Classe 4.6 5.6 6.8 8.8 10.9 Tensió de límit elàstic fy (N/mm2) 240 300 480 640 900
Tensió de trencament fu (N/mm2) 400 500 600 800 1000
En la taula següent (DB SE-A-11, taula 4.1) s’ especifiquen les característiques mecàniques mínimes
dels acers UNE EN 10025, obtingudes per el present projecte d’ estructura:
Espessor nominal t (mm)
DESIGNACIÓ Tensió de límit elàstic
fy (N/mm2) Tensió
trencament Fu (N/mm2)
t ≤16 16< t ≤40 40< t ≤63 3≤ t ≤100
Temperatura de l’assaig Charpy
ºC
S235JR 20 S235J0 0 S235J2
235 225 215 360 -20
S275JR 20 S275J0 0 S275J2
275 265 255 410 -20
S355JR 20 S355J0 0 S355J2 -20 S355K2
355 345 335 470
-20 (1)
S450J0 450 430 410 550 0 (1) Se li exigeix una energia mínima de 40J
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M25 de 96
Materials d’ aportació
Les característiques mecàniques dels materials d’ aportació seran en tots els casos superiors a les del material
base.
Resistència de càlcul
Es defineix resistència de càlcul, fyd, al coeficient de la tensió de límit elàstic i el coeficient de seguretat
del material, definit en el seu corresponent apartat.
fyd= fy/γM
Per el cas específic de les comprovacions de resistència última del material o la secció s’ha adoptat com
resistència de càlcul el valor:
fud=fu/ γM2
sent γM2 el coeficient de seguretat per resistència última.
Fàbrica de maó:
Denominació i tipificació.
El maó utilitzat és de tipus perforat.
Característiques mecàniques. Mòdul de deformació longitudinal.
Com mòdul de deformació secant instantània s’ha pres1000 fk.
Característiques mecàniques. Resistència característica a compressió.
La resistència característica del maó fb és de 20 N/mm2, y la del morter fm= 10 N/mm2. La fàbrica s’ha
calculat amb una resistència de 7 N/mm2.
Blocs de Formigó: Denominació i tipificació.
Bloc de formigó amb una densitat superior a 19 kN/m3.
Característiques mecàniques. Resistència característica a compressió.
La resistència característica del bloc fb és de 20 N/mm2, y la del formigó fk= 25 N/mm2. Els murs de
bloc s’ha calculat amb una resistència a compressió de 6 N/mm2 i una resistència a la flexió de 0.4 N/mm2.
2.03.3- ACCIONS PREVISTES PEL CÀLCUL
6.1.- Accions gravitatòries
S’han tingut en compte diferents accions en funció de l’ús de cada forjat.
1. Sostre Planta Soterrani (forjat reticular 30+5 cm)
Pes propi del forjat ....................................................................5.00 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................3.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us (en zones d’accés i evacuació)....................1.00 kN/m2
Total...................11.00 kN/m2
Sostre Planta Soterrani en zona de Gimnàs (Llosa massissa 35 cm)
Pes propi del forjat ....................................................................8.75 kN/m2
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M26 de 96
Càrregues mortes ......................................................................2.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................5.10 kN/m2
Total...................15.85 kN/m2
2. Sostre Planta Baixa (forjat reticular 30+5 cm)
Pes propi del forjat.....................................................................5.00 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................3.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us (en zones d’accés i evacuació)....................1.00 kN/m2
Total.....................11.00 kN/m2
Sostre Planta Baixa zona de coberta (forjat reticular 30+5 cm)
Pes propi del forjat.....................................................................5.00 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.50 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................1.00 kN/m2
Sobrecàrrega de neu...................................................................0.30 kN/m2
Total.....................8.80 kN/m2
Sostre Planta Baixa en zona de Dipòsits (Llosa massissa 35 cm)
Pes propi del forjat.....................................................................8.75 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.00 kN/m2
Càrrega morta en zona de dipòsits...........................................15.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................1.00 kN/m2
Sobrecàrrega de neu...................................................................0.30 kN/m2
Total.....................12.05 kN/m2
Sostre Planta Baixa en zona de Lluernari (Llosa massissa 20 cm)
Pes propi del forjat.....................................................................5.00 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.50 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................1.00 kN/m2
Sobrecàrrega de neu...................................................................0.30 kN/m2
Total.....................8.80 kN/m2
3. Sostre Planta Primera (forjat reticular 30+5 cm)
Pes propi del forjat.....................................................................5.00 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................3.00 kN/m2
Sobrecàrrega d’us (en zones d’accés i evacuació)....................1.00 kN/m2
Total.................11.00 kN/m2
4. Coberta Gimnàs
Pes propi del forjat.....................................................................6.25 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.50 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................1.00 kN/m2
Sobrecàrrega de neu...................................................................0.30 kN/m2
Total...................10.05 kN/m2
5. Sostre Planta Segona (forjat reticular 30+5 cm)
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M27 de 96
Pes propi del forjat.....................................................................5.00 kN/m2
Càrregues mortes ......................................................................2.50 kN/m2
Sobrecàrrega d’us .....................................................................1.00 kN/m2
Sobrecàrrega de neu..................................................................0.30 kN/m2
Total.....................8.80 kN/m2
Altres accions considerades:
- Sobrecàrrega lineal actuant en les vores de voladís................................2.00 kN/ml
- Tancament exterior (façana) ....................................................................14,00 kN/ml
- Paret de 15 cm ............................................................................................8,00 kN/ml
El conjunt d’aquestes càrregues s’han repartit uniformement en el lloc de la seva ubicació, disposant de
la càrrega uniformement equivalent en funció del seu àmbit d’aplicació.
6.2.- Accions eòliques
Segons el Código Técnico al Documento básico SE-AE. Seguridad estructural Acciones en la
edificación. Capítol 3.3.
S’admet que el vent actua horitzontalment en qualsevol direcció. Per tant es considera en cada cas la
direcció o direccions que produeixin les accions més desfavorables. El vent produeix sobre cada element
superficial d’una construcció una sobrecàrrega unitària p (en kg/m2) en la direcció de la seva normal positiva
(pressió) o negativa (succió) de valor donat per l’expressió:
qe =qb·ce·cp
on
qb = pressió dinàmica del vent. (Annex D)
ce = coeficient d’ exposició (punt 3.3.3., taula 3.3.)
cp = coeficient eòlic o de pressió (punt 3.3.4., taula 3.4)
Zona ρ Velocitat (vb) Pressió dinàmica (qb)
C 1.25 kg/m3 29 m/s 0.50 kN/m2
Grau d’ exposició Altura del
punt
ce
IV 10.66 1.81
Els valors corresponents als coeficients eòlics ce i cp dependrà de l’esveltesa de l’edifici en el pla paral·lel al
vent.
En les superfícies de façana en la zona de gimnàs i en la façana de l'edifici principal s'han de disposar
d'elements de fixació als forjats en totes les zones intermèdies, així com disposar d’elements de arriostrament
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M28 de 96
vertical (perfils metàl·lics embeguts en els tancaments recolzats en els forjats), que assegurin l'estabilitat a
nivell local de la façana en funció de possibles increments de pressió eòlica.
La disposició i comprovació de les seccions dependrà de les característiques dels materials utilitzats en la
façana.
6.3.- Accions sísmiques
Segons les prescripcions de la “NCSE-02: Norma de Construcció Sismorresistente” reflectides en el seu
Annex 1, l'acceleració sísmica bàsica de càlcul (ab/g) i el coeficient de contribució (K) per al Municipi de
Manacor (Mallorca) són respectivament 0.04 i 1.0. Segons l'article 1.2.2 de la Norma NCSE-02 les
estructures que componen el present projecte es classifiquen com d'importància normal. En aquestes
condicions segons la formulació reflectida en l'article 2.2 de la norma NCSR-02 l'acceleració sísmica de
càlcul val:
Acceleració sísmica bàsica, ab = 0.04g
Coeficient de sol: C = (C1·e1 + C2·e2 + C3·e3 + C4·e4 )/30 = 1.6
S = (C/1.25) = 1.6/1.25 = 1.28 (para ρa ≤ 0.1g)
Acceleració sísmica càlcul: ac = S • ρ • ab = 1.28 x 1.0 x 0.040 = 0.051
Així mateix pel tipus de materials detectats poden considerar-se els següents coeficients de sòl (C):
Horitzó Tipus de sòl
Coeficient
2 III 1.6
En el nostre cas, l'estructura és d'importància normal amb pòrtics ben esbiaixats en les dues adreces amb una
acceleració bàsica de càlcul ab inferior a 0.04g. Atenent les indicacions de l'article 1.2.3 de la Norma NCSR-
02, no és obligatori el càlcul sísmic.
6.4- Accions tèrmiques
No s'han verificat
6.5- Accions del terreny
Són les derivades de l’empenta del terreny, tant les procedents del seu pes com d’altres accions que
actuen sobre ell, o les accions degudes als seus desplaçaments i deformacions.
Seguint les directrius establertes en el DB SE-C s’han determinat les accions del terreny sobre els
diferents elements afectats . S’ han determinat les accions del terreny sobre la fonamentació i elements de
contenció segons 3 tipus de acciones ( apartat 2.3.2.3 del DB):
1. Accions que actuen directament sobre el terreny i que per raons de proximitat poden afectar al
comportament de la fonamentació.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M29 de 96
2. Càrregues i empentes degudes al pes propi del terreny.
3. Accions de l’aigua existent en l’ interior del terreny.
Fonamentació superficial
Per la determinació de les accions del terreny s’ ha considerat la forma i dimensions de les sabates
aïllades a fi de incloure el seu pes, així com el de les terres o aquell que pugui gravitar sobre els elements
nomenats.
Elements de contenció
Per la determinació de les accions del terreny s’ ha considerat les sobrecàrregues degudes a la presència
d’ edificacions pròximes, vehicles, etc. Les forces dels puntals i ancoratges s’ han considerat com accions.
S’ha seguit els estats d’ empenta estipulats en l’apartat 6.2.1 de la DB SE-C.
Empenta activa: quan el terreny empeny l’ element de contenció. Aquest gira o es desplaça cap a l’
exterior baix les pressions del farciment o la deformació de la seva fonamentació fins a arribar a unes
condicions d’ empenta mínim.
Empenta passiva: quan l’ element de contenció es desplaçat i és comprimit contra el terreny per les
càrregues transmeses por una estructura o un altre efecte similar fins a arribar unes condicions de màxima
empenta.
Es detecta nivell freàtic en els tres punts d’assaig realitzats a una fondària de 6.10 metres de profunditat.
2.03.4- BASES DE CÀLCUL
Tots els elements estructurals s’han calculat davant a estats límits últims d’equilibri, estats límits últims
de sol·licitacions normals i tangencials, i estats límits de servei de deformació. Coeficients parcials de
seguretat per a les accions, aplicables per a l’ avaluació dels Estats Límit Últims. ( EHE ).
TIPUS D’ ACCIÓ Situació persistent o transitòria Situació accidental
Efecte favorable Efecte desfavorable Efecte favorable Efecte desfavorable
Permanent γG = 1,00 γG = 1,5 γG = 1,00 γG = 1,00
Permanent de valor no constant γG* = 1,00 γG* = 1,50 γG* = 1,00 γG* = 1,00
Variable γQ = 0,00 γQ = 1,6 γQ = 0,00 γQ = 1,00
Accidental - - γA = 1,00 γA = 1,00
Coeficients parcials de seguretat per a les accions, aplicables per a l’ avaluació dels Estats Límit de Servei:
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M30 de 96
TIPUS D’ ACCIÓ Efecte favorable Efecte desfavorable
Permanent γG = 1,00 γG = 1,00
Permanent de valor no constant γG* = 1,00 γG* = 1,00
Variable γQ = 0,00 γQ = 1,00
Coeficient de minoració de la resistència del formigó: γa = 1,5
Coeficient de minoració de la resistència de l’ acer: γa = 1,15
Coeficients parcials de seguretat per a les accions, aplicables per a l’ avaluació dels Estats Límit Últims en
Fonaments. ( DB- SE-C ). Aquests coeficients corresponen a un nivell de control normal.
2.03.5-
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M31 de 96
HIPÒTESIS DE CÀLCUL
Es consideren les hipòtesis de càlcul que produeixen les sol·licitacions més desfavorables possibles, tant
pels estats límits últims, com pels estats límits de servei. Les combinacions d’accions pels forjats han estat
confeccionades pel mateix programa de càlcul.
- Hipòtesi I: Concàrregues gravitatòries.
- Hipòtesi II: Sobrecàrregues gravitatòries.
- Hipòtesi III, IV, V i VI: Càrregues de vent
Les combinacions d’hipòtesis s’han dut a terme d’acord amb l’article 13 de la Instrucció EHE:
A. Estats límits últims
Per estructures d’ edificació, simplificadorament, per a les diferents situacions de projecte, podran seguir-se els
següents criteris:
- Situacions persistents o transitòries a) Situacions amb una sola acció variable Qk,1
Q+G k,1Q,1jk,jG,1j
γγ∑≥
b) Situacions amb dos o més accions variables
Q0,9+G ik,iQ,1i
jk,jG,1j
γγ ∑∑≥≥
c) Situacions sísmiques
Q0,8+A+G ik,iQ,1i
kE,Ajk,jG,1j
γγγ ∑∑≥≥
B. Estats límits de servei
Per aquests Estats Límit es consideren únicament les situacions de projecte persistents i transitòries. En aquests casos,
les combinacions d’accions es definiran d’acord amb els següents criteris:
Situació poc probable o freqüent a) Situacions amb una sola acció variable Qk,1
Q+G k,1Q,1jk,jG,1j
γγ∑≥
b) Situacions amb dos o més accions variables Qk,i
Q0,9+G ik,iQ,1i
jk,jG,1j
γγ ∑∑≥≥
c) Situació quasi permanent
Q0,6+G ik,iQ,1i
jk,jG,1j
γγ ∑∑≥≥
En el cas de considerar l’ integritat dels elements constructives, considerant les
deformacions que es produeixen després de la posada en obra de l’element (totes les
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M32 de 96
càrregues excepte el pes propi de l’element estructural), limitant-les als valors exposats en
la taula següent:
Tipus de tancament Relació fletxa/llum
Pisos amb envans fràgils o paviments rígides sense
juntes 1/500
Pisos amb envans ordinaris o paviments rígids amb
juntes. 1/400
Resta dels casos 1/300
En el cas de tenir en compte el confort dels usuaris, considerant les deformacions
produïdes por les accions de curta duració (accions variables), limitant-les a L/350 (sent L
la llum de l’element).
En el cas de considerar l’ aparença de l’obra, considerant les deformacions produïdes per
qualsevol combinació d’ accions quasi permanent, limitant-les a L/300 (sent L la llum de l’
element).
ELS de vibracions: Les estructures i els seus elements susceptibles de sofrir vibracions por
efecte rítmic de les persones han estat dissenyats amb maneres pròpies de oscil·lació
majors que els que es mostren en la taula següent.
Estructura Freqüència mínima (Hz)
Gimnasos, palaus de deports, estadis 8,00
Sales de festes o amb certs sense seients 7,00
Centres comercials i locals de pública concurrència
sense seients fixes 5,00
Sales d’espectacles sense seients fixes 3,40
Passarel·les 4,50
El resto de elements han estat dissenyats amb una primera manera pròpia de vibració de valor pròxim a 3,00Hz.
2..03.6- MÈTODE DE CÀLCUL
El procés de càlcul dels esforços que les accions produeixen sobre cadascun dels elements estructurals,
s’efectua manualment i mitjançant ordinador. Els esforços sobre els forjats es troben amb l’ajuda del
programa comercial CYPECAD® versió 2008. Aquest analitza les sol·licitacions mitjançant un càlcul
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M33 de 96
espacial en 3D, per mètodes matricials de rigidesa. Per a tots els estats de càrrega es realitza un càlcul estàtic
i es suposa un comportament lineal dels materials. L’estructura es discretitza en engraellats i elements tipus
barra (bigues i pilars). Els forjats reticulars i les lloses massisses es discretitzen mitjançant malles d’elements
tipus barra.
Els murs es discretitzen per elements finits de tipus làmina gruixuda tridimensional, que considera la
deformació per tallant, formats per sis nodes. L’anàlisi tèrmic i l’anàlisi d’elements estructurals singulars tal
com els elements metàl·lics de porxos han estat calculats utilitzant el programa de càlcul SAP2000 i
mitjançant comprovació manual d'Estats Límit Últims.
Els elements de contenció s’han calculat mitjançant el mòdul de càlcul CYPECAD “Muros Mènsula”, versió
2008.
2.03.7- CRITERIS DE DIMENSIONAMENT
Els criteris de dimensionament són els habituals de la mecànica clàssica i la resistència de materials.
S’han dimensionat els elements per a les combinacions més desfavorables d’hipòtesis d’accions. El
dimensionament en certs casos es realitza automàticament mitjançant el programa de càlcul a partir dels
esforços calculats. En aquests casos el programa conté implementat els criteris de dimensionament de la EHE
i la CTE. A la resta de casos s’adopten els criteris de dimensionament en estats límits últims i estats límits de
servei descrits a Instrucción de Hormigón Armado EHE 2008.
CN COMPLIMENT DE NORMATIVA
2.01.1.- SEGURETAT ESTRUCTURAL (SE)
Per tal de complir els requisits de seguretat, es compliran els següents documents i normatives:
- Norma DB AE “Seguridad estructural Acciones en la edificación” (CTE).
- Norma DB SE-C “Seguridad estructural Cimientos” (CTE).
- Norma DB SE-A “Acero” (CTE).
- Norma DB SE-F “Fábrica” (CTE).
- Norma DB SI- “Seguridad Contra Incendios” (CTE).
- Norma EHE-2008 “Instrucción de Hormigón Estructural”.
- Norma NCSE-02 “Norma de Construcción Sismorresistente”.
2.01.2.- SEGURETAT CONTRA INCENDIS (SI)
Amb l’objectiu de satisfer les exigències bàsiques de seguretat contra incendis (SI), reduint a límits
acceptables el risc de que els usuaris de l’edifici pateixin danys derivats d’un incendi ja sigui d’origen
accidental, de construcció i/o manteniment del mateix, s’han seguit les exigències establertes en el la CTE i
EHE de forma que l’estructura portant mantingui la seva resistència al foc durant el temps necessari per
l’evacuació del ocupants.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M34 de 96
Resistència al Foc Normalitzada
Especificacions Exigides
Suports de formigó R-60 Recobriment mín. 20 mm**
Dimensió mín. 200 mm**
Suports de formigó R-120 Recobriment mín. 40 mm
Dimensió mín. 250 mm
Suports metàl·lics R-60
De les diferents seccions, les massivitats obtingudes no
són superiors a 150 m-1. El recobriment necessari per
garantir 60 minuts es de 10 mm (de morter d’àrids
lleugers expandits de perlita i vermiculita o
equivalent). En el cas de pilars vistos, s’haurà de
preveure vernissos i/o pintures intumescents
d’espessors al voltant de 1700 micres.
Forjats bidireccionals de formigó armat.
R-120
R-60
Segons l’Annex 7 de la EHE, apartat5.7. Pel gruix de
la capa de compressió, ample d’ànima i de nervi es
podrà tenir en comte els gruixos de d’enrajolat i les
bovedilles no recuperables que mantinguin la seva
funció aïllant durant un període de Resistència al foc.
A falta de dades experimentals es pot admetre 120
minuts.
** Aquests valors, necessaris per la protecció contra el foc, es veuen augmentats per temes de durabilitat del formigó i execució d’obra, establerts en la EHE.
AN ANNEXES
AN.pm MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT- MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA-
I.- Elements constituïts per acer laminat. Principalment, el manteniment dels elements constituïts per acer laminat tindrà com objecte detectar, prevenir i
resoldre l’ oxidació i la corrosió dels seus elements.
Per tant, caldrà protegir l’estructura de la intempèrie mitjançant els elements constructius especificats en
projecte, en les condiciones que fixen els Plecs de Condicions adjuntes.
La durabilitat de l’ estructura quedarà garantida mitjançant un programa de manteniment concret en base als
següents preceptes:
1. Control general del comportament de l’estructura
a) Inspecció convencional cada 10 anys. S’ examinarà amb especial atenció, la existència de símptomes de danys
estructurals que es manifesten en danys en els elements inspeccionats (fissures en tancaments a causa de
deformacions...). També s’ identificaran danys potencials (humitats, condensacions, ús inadequat...).
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M35 de 96
b) Inspecció cada 15 anys. Amb objecte de descobrir danys de caràcter fràgil, que encara no afecten a altres
elements no estructurals (tancaments...). En aquest cas s’ observaran situacions on puguin produir-se lliscaments
no previstos d’unions cargolades, corrosions localitzades...
2. Control de l’estat de conservació del material.
Es distingirà segons la classificació de l’ estructura, en funció de la seva exposició:
a) Estructura metàl·lica o element é interior o no exposat a agents ambientals nocius
(Classes d’ exposició C1 y C2 segons taula 6). S’haurà de realitzar una revisió de
l’estructura cada cinc anys, detectant punts de inici de l’oxidació. En aquests punts i en les
zones adjacents s’haurà d’alçar, sanejar el material degradat i protegir la zona deteriorada
mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes
característiques que la utilitzada en l’obra.
Es realitzarà una revisió exhaustiva de tota l’ estructura cada 15 anys, realitzant un posterior pintat total de la
mateixa con un material com a mínim de les mateixes característiques que l’ utilitzat en l’ obra.
b) L’ estructura metàl·lica o element és exterior o queda en un ambient d’agressivitat
moderada (Classe d’ exposició C3 segons taula 6). S’haurà de realitzar una revisió de l’
estructura cada tres anys, detectant punts d’ inici de l’ oxidació. En aquests punts i en les
zones adjacents s’haurà d’alçar, sanejar el material degradat i protegir la zona deteriorada
mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes
característiques que la utilitzada en l’ obra.
Es realitzarà una revisió exhaustiva de tota l’ estructura cada 10 anys, realitzant un posterior pintat total de la
mateixa con un material com a mínim de les mateixes característiques que l’ utilitzat en la obra.
c) L’ estructura metàl·lica és exterior i exposada a un ambient d’ agressivitat elevada
(Classe de exposició C4 y C5 segons taula 6). S’haurà de realitzar una revisió de l’
estructura anual, detectant punts d’ inici de l’ oxidació. En aquests punts i en les zones
adjacents s’haurà d’alçar, sanejar el material degradat i protegir la zona deteriorada
mitjançant l’ imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes
característiques que l’ utilitzada en l’ obra.
Es realitzarà una revisió exhaustiva de tota l’ estructura cada 5 anys, realitzant un posterior pintat total de la
mateixa amb un material com a mínim de les mateixes característiques que l’ utilitzat en l’ obra.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M36 de 96
En el present cas la classe d’ exposició es del tipus C3. Les inspeccions es coordinaran fent coincidir los dos
conceptes: comportament de l’ estructura i conservació del material.
Designació Pèrdua de massa per unitat de superfície/pèrdua de grossor en el primer any,
acers amb contingut baix de carboni
Classe d’ exposició a la
corrosió atmosfèrica. Pèrdua de massa g/m2 Pèrdua de grossor μm
C1 Molt baixa ≤10 ≤1.3
C2 Baixa >10 fins 200 >1.3 fins 25
C3 Mitja >200 fins 400 >25 fins 50
C4 Alta >400 fins 650 >50 fins 80
C5-I Molt alta (Industrial) >650 fins 1500 >80 fins 200
C5-M Molt alta (marina) >80 fins 200 >30 fins 60
Taula 6
II- Estructures de formigó.
Bàsicament, el manteniment haurà de fer front a la detecció, prevenció i reparació de l’ oxidació i la corrosió de
les seves armadures.
La durabilitat de l’ estructura quedarà garantida mitjançant un programa de manteniment concret en base als
següents preceptes:
a) L’ estructura de formigó és interior (Classe d’ exposició I segons taula 8.2.2 del
capitulo II de la Instrucció EHE). Serà precisa una revisió dels elements als dos anys d’
haver estat construïts i després establir una revisió dels mateixos cada 10 anys amb
objecte de detectar possibles fissuracions, carbonatatzacions o anomalies dels
paràmetres.
Si les fissuracions resulten visibles, serà convenient procedir a la injecció i protecció d’aquestes amb algun tipus
de resina epoxídica. Així mateix, si s’ observen zones profunditzades de carbonatació anòmales, serà convenient
procedir a la protecció mitjançant pintures protectores anti - carbonatació.
b) L’ estructura de formigó és exterior o queda inmersa en un ambient humit (Classe d’
exposició IIa y IIb segons taula 8.2.2 i classe especifica d’ exposició tipus H segons taula
8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE). Serà precisa una revisió dels elements a l’ any
d’haver sigut construïda i després establir una revisió dels mateixos cada dos anys amb objecte
de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paràmetres.
Si les fissuracions resulten visibles, serà convenient procedir a la injecció i protecció d’aquestes amb algun tipus
de resina epoxídica. Així mateix, si s’ observen zones profunditzades de carbonatació anòmales, serà convenient
procedir a la protecció mitjançant pintures protectores anti - carbonatació.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M37 de 96
c) L’ estructura de formigó queda exposada a un ambient d’ agressivitat elevada (Classe de
exposició IIIa, IIIb, IIIc i IV segons taula 8.2.2 i la resta de las classes especifiques d’
exposició segons taula 8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE). Serà precisa una
imprimació amb resina epoxi de tots els paraments dels seus elements després d’ haver-se
completat el fraguat i procedir a una revisió després de sis mesos d’haver estat construït.
Posteriorment es sotmetrà a l’estructura a un programa de revisions cada dos anys amb objecte
de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paràmetres.
Si les fissuracions resulten visibles, serà convenient procedir a la injecció i protecció d’aquestes amb algun tipus
de resina epoxídica. Així mateix, si s’ observen zones profunditzades de carbonatació anòmales, serà convenient
procedir a la protecció mitjançant pintures protectores anti - carbonatació.
Serà, a més, preceptiva una nova imprimació de pintura anti- carbonatació cada cinc anys, excepte indicació
expressa del fabricant de la pintura en relació a un altre calendari, que no serà superior a 10 anys.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M38 de 96
2.3. SISTEMA ENVOLVENT 2.3.1. TANCAMENTS I DIVISIONS EXTERIORS La façana de l’edifici en les Plantes Primera i Segona es composa d’un sistema de façana convencional format per doble full; l’interior serà de bloc de formigó arrebossat per la seva cara interior, i un aïllant de 4cm de gruix de poliuretà projectat per la cara extreior. Aquest gruix passarà per davant dels pilars i forjats, evitant el pont tèrmic. El full exterior serà de bloc de formigó de 10cm i anir+à acabat amb morter monocapa. Es recolzarà sobre perfils d’acer laminat en L fixats als forjats de l’edifici. Ambues parets aniran travades. Els panys de paret entre les obertures de façana es remataran verticalment amb une pletines fixades als perfils horitzontals, formant una retícula. Les obertures aniran encerclades amb unas marcs de pletina metèl·lica. Les parets es remataran en la part superior amb xapa d’acer galvanitzat que fan de coronament i trencaaigües i de recolliment de les teles d'impermeabilització. En el cas de les obertures amb protecció solar, els marcs disposaran d’un sistema de lames fixes formades per tubs d’alumini horitzontals fixades a muntants verticals; aquests es fixaran al perfil corregut en L, segons detall. En el cas de les obertures de la façana nord que no disposin de tancament metàl·lic, es col·locaran unes lames d’alumini coincidint amb l’alçada dels travessers de la fusteria. Tot el sistema de marcs vindrà fixat a l’estructura de formigó (forjats i pilars), mitjançant perfils metàl·lics en L, segons detalls. Aquestes fixacions permetran absorbir les deformacions provocades per causes pròpies del panell, com per exemple la dilatació tèrmica i la retracció. Tots els elements d’acer vindran galvanitzats de taller. En Planta Baixa la façana es resol amb un tancament de doble full, format per full exterior de bloc de formigó vist de color a triar per la DF i 14 cm de gruix, col·locat amb les juntes coincidents; cambra d’aire amb aïllament a l’interior de 4cm de poliuretà projectat, i full interior de bloc de formigó de 7 cm de gruix, acabat arrebossat i pintat Els tancaments exteriors perimetrals de l’edificació, es resoldran amb murs de bloc de formigó de 20 / 30 cm de gruix, segons plànols, del mateix color que la resta de paraments vistos, i col·locats amb les juntes coincidents. Tots els murs de bloc vistos poratran un reforç tipus mumfor galvanitzat en les juntes horitzontals cada 4-5 filades per garantir el trabat entre peces. La resta de paraments exteriors, es resoldran segons detalls (lluernaris, gimnàs, ...). Per a la formació de les gelosies de protecció solar de planta baixa, s’utilitzarà una peça prefabricada de bloc de formigó vista de 20x20x40cm i 3cm de paret, color a triar per la DF. Es col·locarà de la mateixa manera que els tancaments de bloc de formigó, inclòs reforç tipus mumfor. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.3.2. TANCAMENTS METÀL·LICS I ENVIDRAMENTS Les fusteries seran d’alumini anoditzat i doble vidre tipus climalit amb cambra d’aire 4/6/4, 6/6/4, 6/6/6, segons la seva ubicació i dimensions. Els vidres que es trobin per sota d’1m d’alçada seran, a més, de seguretat 3+3/6/3+3, segons plànols de fusteria i Estat d’Amidaments del Projecte, color a definir per la Direcció Facultativa. Els trencaigües i planxes de revestiments seran de xapa d'alumini de les mateixes característiques i color. Tota la perfileria d’alumini anirà segellada amb silicona a to a l'obra i amb escuma de poliuretà entre el premarc i la perfileria. Les portes d’accés i sortida als espais exteriors seran amb vidres laminats de 10mm de gruix (5+5).
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M39 de 96
Els paraments que es defineix al projecte es faran amb perfil de vidre colat i armat amb secció en forma d’u de gran rigidesa, tipus u-glas. Aquests panys aniran dins d’un marc de perfileria d’alumini i es faran amb doble full i cambra d’aire. Es segellaran convenientment. Tots els tancaments compliran les normes UNE, en quant a permeabilitat, estanquitat i resistència al vent, no essent la seva classificació inferior a: V2 les corredores i V4 les practicables (resistència al vent UNE 85 204-79), E2 les corredores i E4 les practicables (estanquitat a l’aigua UNE 85 206-81) i A3 les corredores i practicables (permeabilitat a l’aire UNE 85 214-80). Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments 2.3.3. COBERTES I AILLAMENTS La coberta dels edificis estan previstes amb una solució constructiva de coberta invertida, formada per formigó cel·lular sense granulat per a formació de pendents, amb un mínim de 5cm i una pendent mínima del 1,5%, impermeabilització amb doble làmina asfàltica de betum modificat LBM(SBS)-40-FV (PN1) la primera i LBM(SBS)-40-FP (PA6) la segona amb armadura de feltre de polièster de 160gr/m2, de major flexibilitat i resistència al punxonament, col·locades entre làmines geotextils separadores, aïllament tèrmic amb plaques de poliestiré extruït de 4 cm de gruix, encadellades, i acabat amb capa de protecció de grava de 12 cm de gruix promig. En el perímetre i punts singulars es reforçarà amb una tercera capa de reforç LBM-40/G-FP 130g/m2. Els remats sobre els ampits i recrescuts de coberta s’acabaran amb xapa d’acer galvanitzat plegada, fent goteró. Es col·locarà una banda de poliestiré expandit de 2cm al llarg de tot el perímetre per permetre dilatacions de coberta. Els desguassos es preveuen amb tub de PVC, connectats a les buneres de les cobertes planes. Els patis de l’edifici de primària s’impermeabilitzaran amb doble làmina de betum asfàltic amb armadura de feltres de polièster, la segona autoprotegida. Es col·locarà aïllament format amb plaques de poliestiré extruït encadellades de 4cm de gruix, que anirà protegida amb làmina geotextil. S’acabaran segons es defineix a l’apartat de paviments. S’impermeabilitzarà sota la solera de tots els cossos habitables (el cos d’infantil, la planta nivell –1 part tancada, i la planta baixa en contacte amb el terreny de l’edifici de primària). Els murs de contenció s’impermeabilitzaran amb una primera mà d’imprimació asfàltica i una làmina impermeable drenant tipus Enkadrain. La part inferior del mur s’acabarà formant una mitja canya i es col·locarà un tub de formigó porós que recollirà les aigües. Aquestes es conduiran fins un pou de graves format a tal efecte, per tal de garantir la seva absorció en aquest terreny argilòs. Les juntes de dilatació aniran convenientment segellades en tota l’alçada de l’edifici, amb reblert de junt amb cordó cel·lular de polietilé expandit de diàmetre 25mm, col·locat a pressió a l’interior del junt i segellat amb massilla de silicona neutra monocomponent, aplicada amb pistola manual, prèvia imprimació específica. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.4. SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ 2.4.1. DIVISIONS INTERIORS Les parets divisòries entre espais de diferents usos es faran amb paret de bloc de 15cm de gruix (part del menjador, gimnàs, nuclis d’escala i banys) i amb envà tipus pladur de 15cm (format per doble estructura de 46mm amb llana de roca i doble placa de 12,5mm cadascuna a cada cara) segons la
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M40 de 96
seva situació i requeriment acústic. En els paraments on no hi ha obertures –com les divisions entre aules- serà suficient amb un envà de 98mm (format per estructura de 46mm amb llana de roca i doble placa de 12,5mm cadascuna a cada cara). La resta de divisions interiors es realitzaran amb envà de bloc de formigó de 10cm i envà de guix laminat en la resta de casos. El full interior de façana de planta baixa es farà amb paret de bloc de formigó de 7cm de gruix. Tots ells aniran agafats amb morter M-40/a. Als lavabos i vestidors s’han previst les separacions mitjançant mampares de resines fenòliques, segons plànols i Estat d’Amidaments. Les parets de la caixa d’ascensor i de les escales protegides es faran amb paret de 15cm, garantint la sectorització d’incendis. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.5. ACABATS 2.5.1. ARREBOSSATS, REVESTIMIENTS I APLACATS S’arrebossaran totes les parets dels corredors, menjador, banys, vestidors fins el nivell del fals sostre o fins a 2,40m en els casos que no n’hi hagi, segons projecte executiu, amb morter M-40/a, deixat a regle per a rebre aplacats, i aniran revestides amb un acabat ceràmic tipus gresite 5x5cm fins a una alçada de 2,10m col·locada amb ciment cola sobre l’arrebossat previ. El revestiment dels paraments interiors de bloc de morter es farà amb arrebossat reglejat i referit de morter de ciment pòrtland, inclòs els paraments que hagin d’anar amb un altre tipus d’acabat. Les arestes aniran protegides amb cantoneres de PVC. Els paraments que no hagin d’anar recoberts es pintaran. Per a la resolució dels aplacats de fusta del gimnàs, i les portes plegables separadores d’aquest i del menjador, consultar plànol de detall específic. Els paraments de les façanes interiors dels patis aniran acabats arrebossats i pintats. Els paraments de tancament de la caixa d’escala i del nucli de serveis de la planta, així com les cambres d’instal·lacions i magatzems, aniran acabats arrebossats i pintats. Es disposarà de trencaaigües de planxa d’alumini anoditzat, del mateix color que la fusteria, en l’ampit de finestres i panys de vidre. En les franges entre finestres i folrat de pilars que es defineix al plànol de fusteries es farà un aplacat amb xapa d’alumini anoditzat, del mateix color que la fusteria, amb aïllament tèrmic de poliestiré expandit tipus styropor. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.5.2. ENGUIXATS I FALSOS SOSTRES En tots els espais on no s’instal·li fals sostre es resoldrà amb un enguixat i pintat. Es disposarà de fals sostre de plaques de cartró guix continu amb registres puntuals en les zones indicades en els plànols, per tal de resoldre el pas d’instal·lacions. En els corredors de les aules de planta baixa, planta primera, i planta segona, es formarà en el fals sostre de guix una franja d’1,20 m d’amplada i tota la longitud amb plaques registrables de cartró-guix. El menjador es resoldrà amb un fals sostre tipus Heraklith amb guia semi-oculta, a fi de millorar les seves condicions acústiques i ocultar la instal·lació de climatització.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M41 de 96
Per al sostre del gimnàs, aula de música i bilioteca, s’acabarà amb un projectat de vermiculita, per millorar les condicions acústiques dels espais. El sostre del porxos de planta baixa, s’acabarà amb un projectat de vermiculita que alhora de resoldre l’acabat del forjat, aïllarà tèrmicament els espais situats sobre aquests. El projectat es realitzarà fins a l’aresta que limita amb el pla vertical; aquest s’acabarà amb arrebossat i pintat. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.5.3. PAVIMENTS L’edifici es resoldrà pràcticament en la totalitat dels seus espais interiors amb un paviment de terratzo 50x30cm amb acabat rebaixat, polit i abrillantat in situ. En les zones humides i escales, el paviment serà antilliscant tipus 2 segons requeriments del CTE DB SU. En l’encontre amb el parament es col·locarà un sòcol de trusplas. Les escales es faran amb graons d’una sola peça formant frontal i estesa, amb el cantell arrodonit. En la zona de la cuina i vestidors el paviment es farà amb rajola de gres extrusionat antilliscant de format rectangular; el sòcol es realitzarà amb mitja canya. El gimnàs, i aula de psicomotricitat es resoldran amb un paviment flexible com la goma sintètica, tipus PVC esportiu. Es col·locarà sobre solera de formigó amb acabat de xapa de neteja i regularització de morter d’alta resistència. Totes les zones exteriors que s’han previst pavimentades, així com totes les zones porxades es resoldran amb un paviment de formigó vist amb acabat helicòpter i juntes a tall de serra. Els patis de l’edifici de primària s’acabaran amb escorça vegetal. Prèviament s’impermeabilitzarà i aïllarà segons el capítol d’impermeablitzacions i aïllaments. El tractament i acabat de les zones exteriors està definit a l’apartat d’urbanització. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.5.4. FUSTERIA Les cabines dels lavabos i vestidors es faran amb tauler fenòlic. Les peces de fixació i suport es faran amb materials inoxidables. Les divisòries interiors de vidre es faran sobre fusteria d’alumini anoditzat o amb fusta, segons el cas i segons plànols de fusteria. Els envidraments que estiguin dins les zones de risc de rebre algun impacte seran laminars de seguretat. Les fusteries interiors seran totes amb amples estàndard de 70, 80 o 90 cm segons posició i d’alçada també estàndard, amb tarja vertical, o no segons especificacions en plànols. Totes elles seran de fusta resistent als impactes i al frec amb aplacat de gruix mínim de 8mm per cada cara, acabat pintat a l’esmalt, per afavorir la seva neteja i cantell reforçat, de 40mm de gruix. L’accionament de les portes es realitzarà mitjançant tiradors i pany de clau. En el plànol corresponent s’especifiquen els diferents tipus i nombre d’unitats. En les separacions de les aules d’infantil, es plantegen unes portes correderes segons detalls de fusteria tipus monobloc. Per a la resolució dels aplacats de fusta del gimnàs, i les portes plegables separadores d’aquest i del menjador, consultar plànol de detall específic. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M42 de 96
2.5.5. SERRALLERIA Les portes exteriors i reixes de tancament dels accessos seran metàl·liques, segons detalls en els plànols corresponents. La pintura dels elements metàl·lics i estructurals i de serralleria serà amb esmalt sintètic mate, amb dues capes d’acabat prèvia imprimació antioxidant. Es formarà una barana metàl·lica a les escales, amb xapa d’acer acabada pintada i passamà superior amb pletina d’acer de manera que no permetin escalar als nens ni possibilitin el pas d’una esfera de 10cm de diàmetre. L’alçada mínima en qualsevol punt serà de 100cm. La tanca d’accés a l’escola, sota el porxo, es formarà amb perfils d’acer laminat. Estarà formada per diverses fulles batents i pivotants. Aniran subjectades a un perfil HEB que incorporarà la il·luminació. Les portes dels comptadors es realitzaran amb xapa metàl·lica microperforada conformada en marcs, segons detalls, a fi de garantir la seva registrabilitat. Excepte en el límit del carrer, es formarà una tanca al voltant del solar conformada per un muret de 45 cm d’alçada (60cm sobre sabata) i 20 cm de gruix de bloc de formigó vist, i una xarxa “de galliner” amb muntants verticals cada 2m i 1,65m d’alçada, formnt una tanca d’alçada total de 2,10m. Tots els elements metàl·lics exteriors de baranes, reixes i tanques seran galvanitzats i pintats. Es col·locaran portes RF a les cambres d’instal·lacions, escales protegides i llocs definits en el projecte. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments 2.5.6. PINTURA Es pintaran totes les parets interiors acabades amb morter, amb pintura plàstica llisa a dues mans, color blanc. Els sostres, acabats enguixats, es pintaran amb pintura alcalina a base d’aigua. Les fusteries interiors de fusta estaran acabades amb melamina per ambdues cares. La resta d’elements de fusta aniran acabats amb esmalt sintètic, mínim dues mans. Prèviament estaran tractades amb imprimació fungicida. Els paraments interiors del gimnàs estaran acabats envernissats acabat mate, no inflamable complint CTE. Els elements de serralleria aniran protegits amb dues mans d’imprimació antiòxid i acabat pintat amb dues mans d’esmalt sintètic. Es pintaran de color blanc totes les canonades vistes d'aigua, contraincendis etc. Es pintaran amb una capa d'emprimació fosfatant, dues d'esmalt sintètic de color blanc. Es pintaran els paraments exteriors de planta primera i segona acabats arrebossats que es defineix al projecte (a partir del sostre planta baixa). Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M43 de 96
2.6.- SISTEMA D´ACONDIONAMENT I INSTAL.LACIONS -Les instal.lacions s´han desenvolupat en coordinació amb Antoni Aguilà Fuster i Jordi Quer Sopeña que les han resolt tenint en compte la previssió de conductes i passos dels plànols de distribució. El present projecte no inclou l’apartat d’instal·lacions ja que aquest es desenvolupa completament en el Projecte d’Activitats corresponent que l’acompanya, segons petició de la Propietat. -S´ha previst un espai específic per instal.lacions a cada planta, a darrera l’ascensor així com un espai a planta 2 per les m’aquines exteriors d’aire condicionat. - Es projecta una coberta plana accesible a la que s´integren els captadors solars tal com es grafia a plantes cobertes i alçats, així com el climatitzador del menjador. La maquinària exterior de l’aire condicionat s’ha situat a la planta 2 a un espai descobert i reservat per a tal fi; el grup electrògen, la previsió d’armari de gas, així com els comptadors d’aigua i electricitat s’han situat a la façana d’entrada al centre. S’ha reservat un espai per la construcción d’un centre de transformació però no és objecte d’aquest projecte. El passadis d’accés a les aules per on discorren la majoria de es instal·lacions serà totalment registrable, d’aquesta manera es facilitaran les tasques de manteniment.. 2.6.1. FONTANERIA I COMPLIMENT DEL CTE HS4 I HE4 Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat 2.6.2. SANEJAMENT I COMPLIMENT DEL CTE HS5 Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat Sanejament Es planteja un sistema de sanejament separatiu per a aigües pluvials i fecals. Les baixants seran de polietilè, que es conduiran per sota la solera, i es conduiran a la xarxa de clavegueram. Es col·locaran tubs de Ø50mm per a la ventilació dels baixants; aquests tubs es conduiran fins la coberta. Al final de la xarxa de sanejament, abans de produir-se la connexió a la xarxa general, es col·locarà un pericó sifònic registrable. Els baixants de pluvials procedents de cobertes es conduiran verticalment fins l’aljub situat a la planta soterrani. En aquest recorregut vertical pels patis, aniran vistos i es faran amb tub d’acer galvanitzat. Es formarà la ventilació necessària per als elements d’instal·lacions, calderes i campanes, que es conduiran fins la coberta. Es complirà amb les determinacions referents a ventilació del CTE DB HS, segons desenvolupament del projecte executiu. 2.6.3. CALEFACCIÓ, VENTILACIÓ I COMPLIMENT DEL CTE HE2 Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat 2.6.4. INSTAL·LACIÓ CONTRA EL LLAMP I COMPLIEMNT DEL CTE SU8 Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat 2.6.5. ELECTRICITAT I COMPLIMENT DEL CTE SU4 I HE3 Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat 2.6.6. INSTAL·LACIONS DE MOLT BAIXA TENSIÓ Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M44 de 96
2.7. EQUIPAMENTS No és objecte d’aquest projecte la construcció i instal·lació de la cuina, que es deixarà acabada a nivell de paraments i els seus acabats (paviment, parets i sostre) i connexions de les instal·lacions. Es preveu que la cuina funiconi amb gas, i es reserva l’espai per a l’emmagatzematge dels dipòsits en el límit del solar, pròxim a l’accés a l’aparcament. Es preveu l’equipament de taulells per a les piques dels lavabos, així com els accessoris necessaris per als banys i vestidors adaptats. Es preveu la ubicació d’espatlleres en el gimnàs, que aniran fixades de terra a sostre, davant el bloc de vestidors. Es preveuen els elements d’urbanització que es defineixen al capítol d’urbanització. 2.8. URBANITZACIÓ Els acabats de les zones exteriors seran els especificats als plànols d’urbanització. Les zones exteriors que s’indiquen en el Projecte executiu s’acabaran amb paviment de formigó vist acabat arremolinat, antilliscant, sobre solera armada. Les rampes exteriors seran del mateix material. Les pistes esportives es realitzaran sobre una solera d’encatxat de grava i sobre el terreny compactat. S’acabarà amb formigó remolinat mecànic amb enduridor d’adormiment. Es realitzaran junts de retracció cada 16m² de superfície com a màxim. Tindran un pendent mínim d’un 1.5% i es preveurà la recollida de les aigües. A la zona de jocs infantil es formarà una àrea de jocs amb paviment de lloses de seguretat de 50x50cm, segons indicacions del programa de necessitats per aquest tipus de centres. Hi haurà una zona amb terres vegetals adequades delimitada com a horta. La resta es farà amb un compactat de terres, formant unes suaus pendents per afavorir l’evacuació de les aigües de pluja. Es conduiran cap als pous omplerts amb graves per facilitar el seu drenatge, segons plànols. També es preveu la plantació d’arbrat als patis restringits d’infantil i pati general d’infantil i de primària, segons es grafia al plànol del projecte. La tanca perimetral serà de reixat tipus malla metàl·lica de simple torsió d’acer galvanitzat amb postes de tub d’acer sobre suports, en tots els límits del solar excepte en la tanca del carrer que serà formada per paret de bloc de formigó de color a triar per la DF, que es deixarà vista. Es preveurà una dotació de bancs, papereres, fonts d’aigua i fanals d’exterior. Es preveu la plantació d’arbrat als patis d’infantil d’us restringit, al pati comú d’infantil i al pati de primària, tal com es grafia als plànols del projecte. Es realitzarà la zona d’aparcament exterior, situada en el carrer d’accés, així com la vorera, l’arbrat i la seva urbanització. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M45 de 96
3. COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS 3.0. NORMATIVA TÉCNICA
COMPLIMENT DEL CTE
- Seguretat en cas d’ incendi (DB SI). S’ adjunta memòria justificativa. - Seguretat d’ utilització (BD SU). S’adjunta memòria justificativa.. - Estalvi d’energia (DB HE)
HE1. Limitació de demanda energètica. HE2. Instal·lacions tèrmiques en els edificis. Exigència desenvolupada actualmente pel RITE (1751/98) HE3. Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació HE4. Contribució solar mínima d’ACS. Es reserva un espai per als pannells solars per a la producció d’ACS a la coberta de l’edifici, segons s’indica en els plànols de projecte. HE5. Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica. No es d’ aplicació Salubritat (DB HS). S’adjunta fitxa justificativa. HS1. Protecció enfront a la humitat. HS2. Recollida i evacuació de residus. HS3. Qualitat de l’aire interior. HS4. Subministrament d’aigua. HS5. Evacuació d’aigües.
- Seguretat estructural (DB SE) - Protecció enfront al soroll (DB HR) ÍNDEX GENERAL PER CAPÍTOLS 00 GENERAL 01 ABASTECIMIENTO DE AGUAS Y VERTIDOS 02 ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN 03 AISLAMIENTO ACÚSTICO 04 APARATOS ELEVADORES 05 APARATOS A PRESIÓN 06 AUDIOVISUALES / TELECOMUNICACIONES 07 BARRERAS ARQUITECTÓNICAS, HABITABILIDAD Y MANTENIMIENTO 08 CALEFACCIÓN, CLIMATIZACIÓN, A.C.S. 09 CEMENTOS 10 COMBUSTIBLES 11 CONTROL DE CALIDAD 12 CUBIERTAS 13 ELECTRICIDAD 14 ENERGÍA 15 ESTRUCTURAS DE ACERO 16 ESTRUCTURAS DE FORJADOS 17 ESTRUCTURAS DE HORMIGÓN 18 INSTALACIONES ESPECIALES 19 LADRILLOS Y BLOQUES 20 MADERA 21 MEDIO AMBIENTE 22 PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS 23 RESIDUOS 24 SEGURIDAD Y SALUD 25 YESOS 26 PISCINAS / PARQUES ACUÁTICOS
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M46 de 96
00 GENERAL CTE. CÓDIGO TÉCNICO DE LA EDIFICACIÓN Real Decreto 314/2006 de 17 de marzo LEY DE ORDENACIÓN DE LA EDIFICACIÓN Ley 38/1999, de 5 de noviembre de 1.999 BOE 06.11.99 (en vigor desde el 06.05.2000) Observaciones: La ley 53/2002, de 30 de diciembre, de acompañamiento de los presupuestos del 2003, modifica la disposición adicional segunda de la Ley 38/1999. BOE 31.12.02 (en vigor desde el 01.01.2003) 01 ABASTECIMIENTO DE AGUAS Y VERTIDOS DECRETO 55/2006 de 23 de junio, POR EL CUAL SE ESTABLECE EL SISTEMA DE MEDIDAS PARA LA INSTALACIÓN OBLIGATORIA DE CONTADORES INDIVIDUALES Y FONTANERÍA DE BAJO CONSUMO Y DE AHORRO DE AGUA. Real Decreto 1138/90, de 14 de Septiembre de 1.990 BOIB 29.06.06 REGLAMENTACIÓN TÉCNICO SANITARIA PARA EL ABASTECIMIENTO Y CONTROL DE CALIDAD DE LAS AGUAS POTABLES DE CONSUMO PÚBLICO Real Decreto 1138/90, de 14 de Septiembre de 1.990 BOE 20.09.90 NORMAS BÁSICAS PARA LAS INSTALACIONES INTERIORES DE SUMINISTRO DE AGUA Orden de 9 de Diciembre de 1.975 del Ministerio de Industria BOE 13.01.76 Corrección de errores BOE 12.02.76 COMPLEMENTO DEL APARTADO 1.5 DEL TÍTULO Y DE LAS NORMAS BÁSICAS PARA LAS INSTALACIONES INTERIORES DE SUMINISTRO DE AGUA EN RELACIÓN CON EL DIMENSIONAMIENTO DE LAS INSTALACIONES INTERIORES PARA TUBOS DE COBRE Resolución de 14 de febrero de 1.980 de la Dirección General de Energía BOE 07.03.80 02 ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN NBE AE-88 “ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN” Real Decreto 1370/1988, de 11 de Noviembre de 1.988 BOE 17.11.88 Observaciones: La MV 101-1962 pasa a denominarse NBE AE-88 NORMA DE CONSTRUCCIÓN SISMORRESISTENTE: PARTE GENERAL Y EDIFICACIÓN (NCSR-02) Real Decreto 997/2002, de 27 de septiembre de 2002 BOE nº 244, 11.10.02 Observaciones: Entra en vigor el 11.10.2004 y sustituye la NCSE-94. 03 AISLAMIENTO ACÚSTICO NBE CA-88 “CONDICIONES ACÚSTICAS EN LOS EDIFICIOS” Orden de 29 de Septiembre de 1.988 BOE 08.10.88 Observaciones: Aclaración y correcciones de los anexos a la NBE-CA-82, pasando a denominarse NBE-CA-88 04 APARATOS ELEVADORES REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES Y SU MANUTENCIÓN Real Decreto 2291/85, de 8 de Noviembre de 1.985 BOE 11.12.85 INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA ITC-MIE-AEM 1, REFERENTE A ASCENSORES ELECTROMECÁNICOS Orden de 23 de Septiembre de 1.987 BOE 06.10.87 Corrección de errores BOE 12.05.88
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M47 de 96
Modificación (Orden de 12 de septiembre de 1.991) BOE 17.09.91 Corrección de errores BOE 12.10.91 PRESCRIPCIONES TÉCNICAS NO PREVISTAS EN LA INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA ITC-MIE-AEM 1 Resolución de 27 de Abril de 1.992 de la Dirección General de Política Tecnológica del Mº de Industria BOE 15.05.92 DISPOSICIONES DE APLICACIÓN DE LA DIRECTIVA DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO 95/16/CE, SOBRE ASCENSORES Real Decreto 1314/1997, de 1 de Agosto de 1.997, del Mº de Industria y Energía BOE 30.09.97 Corrección de errores BOE 28.07.98 (aplicación obligada desde el 01.07.1999) 05 APARATOS A PRESIÓN REGLAMENTO DE APARATOS A PRESIÓN Real Decreto 1244/79, de 4 de abril de 1.979 BOE 29.05.79 Corrección de errores BOE 28.06.79 Modificación de los artículos 6º y 7º BOE 12.03.82 Modificación de los artículos 6º, 9º, 19º y 22º BOE 28.11.90 06 AUDIOVISUALES/ TELECOMUNICACIONES INFRAESTRUCTURAS COMUNES EN LOS EDIFICIOS PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIONES Real Decreto 1/1998, de 27 de Febrero de 1998 BOE 28.02.1998 Observaciones: Deroga la ley, 49/66 sobre antenas colectivas. REGLAMENTO REGULADOR DE LAS INFRAESTRUCTURAS COMUNES DE TELECOMUNICACIONES PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN EN EL INTERIOR DE LOS EDIFICIOS Y DE LA ACTIVIDAD DE INSTALACIÓN DE EQUIPOS Y SISTEMAS Real Decreto 401/2003, de 4 de abril. Ministerio de Ciencia y Tecnología. BOE nº 115, 14.05.2003 Observaciones: En vigor desde 15.05.2003. Deroga el Real Decreto 279/1999. DESARROLLO DEL REGLAMENTO REGULADOR DE LAS INFRAESTRUCTURAS COMUNES DE TELECOMUNICACIONES PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN EN EL INTERIOR DE LOS EDIFICIOS Y DE LA ACTIVIDAD DE INSTALACIÓN DE EQUIPOS Y SISTEMAS DE TELECOMUNICACIONES, APROBADO POR EL REAL DECRETO 401/2003, DE 4 DE ABRIL Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo BOE nº 126, 27.04.2003 07 BARRERAS ARQUITECTÓNICAS , HABITABILIDAD Y MANTENIMIENTO MEJORA DE LA ACCESIBILIDAD Y SUPRESIÓN DE LAS BARRERAS ARQUITECTÓNICAS Ley 3/1993, de 4 de Mayo de 1993, del Parlament de les Illes Balears. BOCAIB 20.05.1993 REGLAMENTO DE SUPRESIÓN DE BARRERAS ARQUITECTÓNICAS Decreto 20/2003, de 28 de Febrero, de la Conselleria d’Obres Publiques, Habitatge i Transport. BOIB nº 36, 18.03.2003 Observaciones: En vigor desde 18.09.2003 CONDICIONES DE DIMENSIONAMIENTO, DE HIGIENE Y DE INSTALACIONES PARA EL DISEÑO Y LA HABITABILIDAD DE VIVIENDAS ASÍ COMO LA EXPEDICIÓN DE CÉDULAS DE HABITABILIDAD Decreto 20/2007, de 23 de Marzo de 2007, de la Conselleria d’obres públiques, habitatge i transport . BOCAIB 31.03.2007 MEDIDAS REGULADORAS DEL USO Y MANTENIMIENTO DE LOS EDIFICIOS Decreto 35/2001, de 9 de Marzo de 2.001, de la Conselleria de d’Obres Públiques, Habitatge i Transports. BOCAIB 17.03.2001 Observaciones: En vigor desde el 17.09.2001 y para todos los proyectos obligados por la LOE
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M48 de 96
08 CALEFACCIÓN, CLIMATIZACIÓN, ACS REGLAMENTO DE INSTALACIONES TÉRMICAS EN LOS EDIFICIOS (RITE) Y SUS INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS (ITE) Y SE CREA LA COMISIÓN ASESORA PARA INSTALACIONES TÉRMICAS DE LOS EDIFICIOS Real Decreto 1751/1998, de 31 de Julio de 1.998 BOE 05.08.1998 Observaciones: el Real Decreto 1218/2002 de 22 de noviembre, modifica el Real Decreto 1751/1998 de 31 de julio por lo que se aprobó el Reglamento de Instalaciones Térmicas RITE y sus instrucciones técnicas complementarias ITE, y se crea la comisión asesora de las instalaciones térmicas de los edificios. BOE nº 289, 03.12.2002 (en vigor desde el 03.03.2003) 09 CEMENTOS INSTRUCCIÓN PARA LA RECEPCIÓN DE CEMENTOS (RC-03) Real Decreto 1797/2003, de 26 de diciembre del Ministerio de la Presidencia BOE nº 14, 16.01.2004 (en vigor el día siguiente de su publicación) Corrección de errores BOE nº 63, 13.03.2004 10 COMBUSTIBLES (Gas y Petróleo) REGLAMENTO DE APARATOS QUE UTILIZAN GAS COMO COMBUSTIBLE Real Decreto 494/1988, de 20 de Mayo de 1.988 BOE 25.05.88 Corrección de errores BOE 21.07.88 INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO DE APARATOS QUE UTILIZAN GAS COMO COMBUSTIBLE Orden de 7 de junio de 1988, del Ministerio de Industria y Energía. BOE 20.06.88 Modificación ITC-MIE-AG 1 y 2 BOE 29.11.88 Publicación ITC-MIE-AG 10, 15, 16, 17 y 20 BOE 27.12.88 REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE GAS EN LOCALES DESTINADOS A USOS DOMÉSTICOS, COLECTIVOS O COMERCIALES Real Decreto 1853/1993, de 22 de Octubre de 1.993 BOE 24.11.93 REGLAMENTO SOBRE INSTALACIONES DE ALMACENAMIENTO DE GASES LICUADOS DEL PETRÓLEO (GLP) EN DEPÓSITOS FIJOS Orden 29 de enero de 1986, del Ministerio de Industria y Energía. BOE 22.02.86 Corrección de errores BOE 10.06.86 INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MI-IP03 Y MI-IP04 “INSTALACIONES PETROLÍFERAS PARA USO PROPIO” Real Decreto 1523/1999 de 1 de octubre, del Ministerio de Industria y Energía BOE nº 253 22.10.99 Observaciones: Este RD también modifica los artículos 2, 6 y 8 del Reglamento de instalaciones petrolíferas, aprobado por RD 2085/1994, de 20 de octubre. 11 CONTROL DE CALIDAD CONTROL DE CALIDAD DE LA EDIFICACIÓN, USO Y MANTENIMIENTO Decreto 59/1994, de 13 de Mayo de 1.994, Conselleria de Obra Públicas y Ordenación del Territorio. BOCAIB 28.05.94 Modificación de los artículos 4 y 7 BOCAIB 29.11.94 Orden de 28.02.95 para el desarrollo del Decreto 59/1994 en lo referente al control de forjados unidireccionales y cubiertas BOCAIB 16.03.95 Orden de 20.06.95 para el desarrollo del Decreto 59/1994 en lo referente al control de las fábricas de elementos resistentes BOCAIB 15.07.95
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M49 de 96
12 CUBIERTAS NBE-QB-90 “CUBIERTAS CON MATERIALES BITUMINOSOS” Real Decreto 1572/1990, de 30 de Noviembre de 1.990 BOE 07.12.90 13 ELECTRICIDAD REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO PARA BAJA TENSIÓN E INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS (ITC) BT01 A BT51. Real Decreto 842/2002, de 2 de Agosto, del Ministerio de Ciencia y Tecnología BOE 18.09.2002 Observaciones: En vigor desde el 18.09.2003 NORMAS SOBRE ACOMETIDAS ELÉCTRICAS. Real Decreto 7/1982, de 15 de Octubre BOE 12.11.1982 Corrección de errores BOE 04.12.1982 Corrección de errores BOE 29.12.1982 Corrección de errores BOE 21.02.1983 PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO APLICABLE EN LA TRAMITACIÓN DE LAS INSTALACIONES ELÉCTRICAS DE LA COMUNITAT ANTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS. Decreto 36/2003, de 11 de abril, por el que se modifica el Decreto 99/1997 de 11 de julio de la Conselleria d’Economia. Comerç i Indústria BOIB nº 56, 24.04.2003 REGLAMENTO DE LÍNEAS ELÉCTRICAS AÉREAS DE ALTA TENSIÓN. Decreto 3151/1968, de 28 de noviembre, del Ministerio de Industria BOE nº 311 27.12.1968 Corrección de errores BOE nº 58 08.03.1969 REGULACIÓN DE LAS ACTIVIDADES DE TRANSPORTE, DISTRIBUCIÓN, COMERCIALIZACIÓN, SUMINISTRO Y PROCEDIMIENTOS DE AUTORIZACIÓN DE INSTALACIONES DE ENERGÍA ELÉCTRICA. Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre BOE 27.12.2000 14 ENERGÍA NBE CT-79 “CONDICIONES TÉRMICAS EN LOS EDIFICIOS” Real Decreto 2429/1979, de 6 de Julio BOE 22.10.1979 15 ESTRUCTURAS DE ACERO NBE EA-95 “ESTRUCTURAS DE ACERO EN EDIFICACIÓN” Real Decreto 1829/1995, de 10 de Noviembre BOE 18.01.1996 Observaciones: Refunde y ordena en un solo texto las normas básicas relativas a estructuras de acero (NBE MV 102 a
111), con algunas modificaciones de los textos primitivos y actualización de normas UNE. 16 ESTRUCTURAS DE FORJADOS INSTRUCCIÓN PARA EL PROYECTO Y LA EJECUCIÓN DE FORJADOS UNIDIRECCIONALES DE HORMIGÓN ESTRUCTURAL REALIZADOS CON ELEMENTOS PREFABRICADOS (EFHE) Real Decreto 642/2002, de 5 de Julio, del Ministerio de Fomento BOE 06.08.2002 Corrección de errores BOE 30.11.2002 Observaciones: En vigor desde el 06.02.2003 FABRICACIÓN Y EMPLEO DE ELEMENTOS RESISTENTES PARA PISOS Y CUBIERTAS Real Decreto 1630/1980, de 18 de julio, de la Presidencia del Gobierno BOE nº 190 08.08.1980 Corrección de errores BOE nº 301 16.12.1989 Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados BOE nº 56 06.03.1997
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M50 de 96
17 ESTRUCTURAS DE HORMIGÓN (EHE) INSTRUCCIÓN DE HORMIGÓN ESTRUCTURAL Real Decreto 2661/1998, de 11 de Diciembre BOE 13.01.1999 Modificación y corrección de errores BOE 24.06.1999 Observaciones: El presente Real Decreto deroga con fecha 01.07.1999 “La Instrucción para el proyecto y ejecución de
obras de hormigón en masa y armado” (EH-91). Este Real Decreto también deroga con fecha 01.07.1999 “La Instrucción para el proyecto y la ejecución de obras de hormigón pretensado” (EP-93).
18 INSTALACIONES ESPECIALES PARARRAYOS RADIOACTIVOS Real Decreto 1428/1986, de 13 de Junio BOE 11.07.1986 19 LADRILLOS Y BLOQUES NBE FL-90 “MUROS RESISTENTES DE FÁBRICAS DE LADRILLO” Real Decreto 1723/1990, de 20 de Diciembre de 1.990 BOE 04.01.91 RL-88 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE LADRILLOS CERÁMICOS EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN Orden de 27 de Julio de 1.988 del Mº Relaciones con las Cortes y Presidencia del Gobierno. BOE 03.08.88 RB-90 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE BLOQUES DE HORMIGÓN EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN Orden de 4 de Julio de 1.990 del Mº de Obras Públicas y Urbanismo. BOE 11.07.90 20 MADERA DEROGACIÓN DEL DECRETO 2714/1971 Y EL REAL DECRETO 649/1978, SOBRE LA MARCA DE CALIDAD PARA LAS PUERTAS DE MADERA. Real Decreto 146/1989, de 10 Febrero del Ministerio de Industria y Energía. BOE 14.02.89 21 MEDIO AMBIENTE EVALUACIÓN DEL IMPACTO AMBIENTAL Real Decreto 1302/1986, de 28 de Junio, del Mº de Obras Públicas y Urbanismo. BOE 30.06.86 REGLAMENTO PARA LA EJECUCIÓN DE LA EVALUACIÓN DEL IMPACTO AMBIENTAL Real Decreto 1131/1988 de 30 de Septiembre, del Mº de Obras Públicas y Urbanismo. BOE 05.10.88 PROTECCIÓN DEL MEDIO AMBIENTE CONTRA LA CONTAMINACIÓN POR EMISIÓN DE RUIDOS Y VIBRACIONES Decreto 20/1987 de 26 de Marzo, de la Conselleria de Obras Públicas y Ordenación del Territorio. BOCAIB 30.04.87 22 PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS CTE DB-SI. CÓDIGO TÉCNICO DE LA EDIFICACIÓN- SEGURIDAD EN CASO DE INCENDIO Real Decreto 1371/2007, de 19 de Octubre. BOE 23.10.07 Corrección de errores en RD 314/2006 BOE 25.01.08 MEDIDAS DE SEGURIDAD Y PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS EN ESTABLECIMIENTOS TURÍSTICOS Decreto 13/1985 de 21 de Febrero, de la Conselleria de Turismo. BOCAIB 20.03.85 REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M51 de 96
Real Decreto 1942/1993, de 5 de Noviembre, del Mº de Industria y Energía. BOE 14.12.93 Corrección de errores BOE 07.05.94 NORMAS DE PROCEDIMIENTO Y DESARROLLO DEL REAL DECRETO 1942/1993, DE 5 DE NOVIEMBRE POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS Y SE REVISA EL ANEXO I Y LOS APÉNDICES DE MISMO Orden, de 16 de Abril, del Mº de Industria y Energía. BOE 28.04.98 REGLAMENTO DE SEGURIDAD CONTRA INCENDIOS EN LOS ESTABLECIMIENTOS INDUSTRIALES Real Decreto 786/2001, de 6 de julio, del Ministerio de Ciencia y Tecnología. BOE 30.07.2001 Observaciones: En sentencia de 27 de octubre de 2003, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo se declara “nulo por ser
contrario a Derecho” el Real Decreto 786/2001, de 6 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Seguridad contra incendios en establecimientos industriales.
BOE nº 293, 08.12.2003
23 RESIDUOS LEY BÁSICA DE RESIDUOS TÓXICOS Y PELIGROSOS Ley 20/1986, de la Jefatura del Estado. BOE 20.05.86 RESIDUOS. NORMAS REGULADORAS DE LOS RESIDUOS Ley 10/1998, de 21 de abril, de la Jefatura del Estado. BOE nº 96 22.04.1998 REGLAMENTO PARA LA EJECUCIÓN DE LA LEY BÁSICA DE RESIDUOS TÓXICOS Y PELIGROSOS Real Decreto 833/1988 de 20 de Julio. BOE 30.07.88 24 SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO (Ver estudio básico o estudio de seguridad y salud) ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO Orden de 9 de Marzo de 1.971 BOE 16 y 17.03.71 Corrección de errores BOE 06.04.71 Observaciones: El artículo 39.1 ha sido derogado por el Decreto 1316/1989 de 27.10.89 (BOE 02.11.89). Se han
derogado los Capítulos I y III por la ley de prevención de riesgos laborables PREVENCIÓN DE RIEGOS LABORALES Ley 31/1995, de 8 de Noviembre de 1.995 BOE 10.11.95 REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIEGOS LABORALES Ley 54/2003, de 12 de diciembre, de la Jefatura del Estado BOE nº 298 13.12.2003 SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN Real Decreto 16 27/1997, de 24 de octubre del Ministerio de la Presidencia BOE 25.10.97 Observaciones: Este Real Decreto sustituye el RD 555/1986, de 21 de Febrero de 1.986 (BOE 21.03.86)
INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA “MIE-AEM-2” DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE LEVACIÓN Y MANUTECCIÓN, REFERENTE A GRÚAS TORRE PARA OBRAS U OTRAS APLICACICIONES Real Decreto 836/2003, de 27 de junio, del Ministerio de Ciencia y Tecnología BOE nº 170 17.07.2003 (en vigor desde el 17.10.2003) 25 YESOS YESOS Y ESCAYOLAS PARA LA CONSTRUCCIÓN Y ESPECIFICACIONES TÉCNICAS DE LOS PREFABRICADOS DE YESOS Y ESCAYOLAS Real Decreto 1312/1986, de 25 de Abril de 1.986 BOE 01.07.86 Corrección de errores BOE 07.10.86
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M52 de 96
RY-85 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE YESOS Y ESCAYOLAS EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN Orden de 31 de Mayo de 1.985 de la Presidencia del Gobierno. BOE 10.06.85
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M53 de 96
Seguridad en caso de incendio (DB SI) Se cumplen las exigencias básicas de seguridad en caso de incendio SI 1 a SI 6. A tal efecto se aplican las correspondientes secciones del DB SI. SI 1 Propagación interior El edificio constituye varios sectores de incendio al ser la superficie construida mayor de 4.000 m2. Los diferentes sectores són:
- Planta Baja. - Planta Piso 1 y Planta Piso 2. - Aparcamiento. - Gimnasio.
Se prevé la existencia de los siguientes locales de riesgo especial, de acuerdo con lo indicado en la tabla 2.1 del DB SI 1:
- Aparcamiento de vehículos de hasta 100 m2. - Cocinas (según potencia instalada) - se instalará un equipo de extinción automático-. - Salas de máquinas de instalaciones de climatización. - Local de contadores de electricidad. - Centro de transformación. (es objeto de este proyecto únicamente la reserva de espacio, pero
se indica a nivel de cumplimiento del SI)
- Locales de riesgo especiales: Todos los locales anteriormente indicados, se clasifican con el mismo tipo de riesgo, Tabla
2.1 CTE DB SI1, y por tanto cumplirán con lo especificado en la Tabla 2.2 CTE DB SI1, que es: Riesgo considerado : Bajo Resistencia al fuego de la estructura: R90 Resistencia al fuego de paredes y techos: EI90 Vestíbulo de independencia: No (Se ha previsto uno en el parking) Puertas de comunicación con el resto del edificio: Puerta interior : EI2 60-C5.
Puerta exterior: No se le exige una resistencia al fuego.
Máximo recorrido hasta alguna salida del local: <25 m
En el momento de redactar esta documentación se desconocen la potencia de los equipos de
preparación de alimentos instalados en el local de cocina, cuyo valor determina el riego intrínseco de dicho local, se ha optado por indicar que en cualquier caso, se incluirá un sistema de extinción automático para dichos equipos de preparación, lo cual exime de riesgo el local en el que se incluyen, así de esta manera se flexibliliza la instalación y aumenta el grado de protección de la misma.
-La clase de reacción al fuego de paredes, techos y pavimentos, es la prevista en la tabla 4.1 de la sección SI 1 apartado 4 del DB SI del CTE. SI 2 Propagación exterior -La separación entre zonas de riesgo especial y otras zonas del edificio es de acuerdo con la figura 1.6 del apartado 1 del DB SI 2, superior a 50 cm. En vertical, de acuerdo con la figura 1.7, es superior a 1 m. SI 3 Evacuación de los ocupantes A efectos de calcular el número de salidas y dimensionar los medios de evacuación, se ha previsto una ocupación en función de la superficie y el uso de los locales según la tabla que sigue a continuación:
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M54 de 96
TAULA DE SUPERFICIES I OCUPACIÓ CP 9+18. MANACOR
Sup. (m2)
uts sup/ut. Densitat Ocup/ut Ocup total PROJECTE
1 ZONA INFANTIL 1.1 Aules infantils (9 ut.) 9,00 50,00 1,5 m2/per 33,33 225,00 450,00 1.2 Aula psicomotricitat 1,00 61,81 1,5 m2/per 41,21 25,00 61,81
1.3 Lavabo alumnes psico (1 ut.) 1,00 8,63 nula 0,00 0,00 8,63
1.3 Lavabos alumnes (9 ut.) 9,00 5,00 nula 0,00 0,00 45,00 250,00
2 ZONA PRIMÀRIA 2.1 Aules 1er cicle (6ut.) 4,00 45,00 1,5 m2/per 30,00 100,00 180,00
2,00 45,95 1,5 m2/per 30,63 50,00 91,90 2.2 Aules 2on cicle (6ut.) 4,00 45,00 1,5 m2/per 30,00 100,00 180,00
2,00 45,95 1,5 m2/per 30,63 50,00 91,90 2.3 Aules 3er cicle (6ut.) 4,00 45,00 1,5 m2/per 30,00 100,00 180,00
2,00 45,95 1,5 m2/per 30,63 50,00 91,90 2.4 Aula petits grups (6ut.) 6,00 19,15 1,5 m2/per 12,77 77,00 114,90 2.5 Taller música 1,00 49,93 5 m2/per 9,99 10,00 49,93
2.6 Taller polivalent (plàstica) 1,00 119,10 5 m2/per 23,82 24,00 119,10
2.7 Aula d'informàtica 1,00 49,93 5 m2/per 9,99 10,00 49,93 2.8 Biblioteca 1,00 60,92 5 m2/per 12,18 13,00 60,92 2.9 Lavabos alumnes 145,72 nula 0,00 0,00 145,72
584,00 3 GIMNÀS
3.1 Sala 1,00 205,11 5 m2/per 41,02 42,00 205,11 3.2 Vestidor 1,00 67,20 nula 0,00 0,00 67,20 3.3 Magatzem 1,00 16,60 nula 0,00 0,00 16,60 42,00
Sup. (m2) uts sup/ut. PROJECTE
4 ZONA ADMINISTRACIÓ
4.1 Despatx director 1,00 13,85 10 m2/per 1,39 2,00 13,85 4.2 Despatx cap d'estudis 1,00 9,54 10 m2/per 0,95 1,00 9,54 4.3 Secretaria i arxiu 1,00 30,67 10 m2/per 3,07 4,00 30,67 4.4 Sala de professors 1,00 50,38 10 m2/per 5,04 6,00 50,38 4.5 Lavabos professors 1,00 14,56 nula 0,00 0,00 14,56 4.6 APIMAS-Asoc.Alumnes 1,00 27,48 10 m2/per 2,75 3,00 27,48
4.7 Consergeria - Reprografia 1,00 10,77 10 m2/per 1,08 2,00 10,77
4.8 Farmaciola 1,00 8,28 nula 0,00 0,00 8,28 18,00
5 ESPAIS COMPLEMENTARIS
5.1 Cuina 1,00 74,93 10 m2/per 7,49 8,00 74,93 5.2 Menjador 1,00 247,43 1,5 m2/per 164,95 165,00 247,43
173,00
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M55 de 96
6 SERVEIS COMUNS 6.1 Lavabos-vestidor PND 1,00 9,50 nula 0,00 0,00 9,50 6.2 Instal·lacions 1,00 66,90 nula 0,00 0,00 66,90 6.3 Comptadors 1,00 1,70 nula 0,00 0,00 1,70 6.4 Neteja 1,00 11,00 nula 0,00 0,00 11,00 6.5 Fems 1,00 4,83 nula 0,00 0,00 4,83 6.6 Magatzem 1,00 29,58 nula 0,00 0,00 29,58
Passos 1,00 559,77 nula 0,00 0,00 559,77 Escales 1,00 190,27 nula 0,00 0,00 190,27 Porxo 1,00 664,43 nula 0,00 0,00 664,43
Superfície útil espais 2.821,95 Circulació passos (25%) 750,04 Total superfície útil Centre 3.571,99 Superfície gruixos d'obra Sup. Construïda tancada 3.893,60
50% superfície de porxos 332,22
Total superfície construïda 4.225,82 Relació m2/alumne 6,26 P.Soterrani
Instal·lacions 1,00 29,36 nula 0,00 0,00 29,36 Aparcament 1,00 800,30 15 m2/per 53,35 54,00 800,30 Escales 1,00 46,58 nula 0,00 0,00 46,58 Total útil 54,00 876,24
Sup.Construïda P.Soterrani 967,62 Sup.construïda total 5.193,44 RESUM SUPERFÍCIES (per plantes) Sup construïda P.Baixa 1760,09
Sup construïda P.Primera 1101,39
Sup construïda P.Segona 1032,12
Sup construïda P.Soterrani 967,62 porxos (50%) 332,22 TOTAL sobre rasant 4.225,82 TOTAL sota rasant 967,62 Total construïda 5.193,44
OCUPACIO TOTAL EDIFICI 1.121,00
Ocupación total: 1.309 personas Nota: Para el cálculo de la ocupación en las aulas se ha aplicado el RD 1004/1991, de 14 de junio, por el que se establecen los requisitos mínimos de los centros que impartan enseñanzas escolares de régimen general. No se considera ocupación o se considera alternativa en los recintos, tales como aseos, vestuarios, almacenes, salas de instalaciones etc.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M56 de 96
Por este motivo, se han proyectado 3 escaleras como salida de planta piso 1 y planta piso 2. El ancho mínimo de las escaleras es de 150 cm. De acuerdo con la tabla 4.2 CTE DB SI, cada una de ellas puede evacuar 356 personas para escaleras protegidas de 2 plantas y 240 personas para escaleras no protegidas, por lo que queda garantizada la correcta evacuación. Considerando la suma de ocupantes de ambas plantas, la capacidad de evacuación de las escaleras es de 356+356+240 = 952 personas (suponiendo hipótesis de bloqueo de la escalera no protegida cumpliríamos con las condiciones de evacuación para escaleras). En todas las plantas, el recorrido de evacuación hasta alguna salida de planta no excede de 30 m y la distancia hasta recorridos alternativos es inferior a 25 m. El origen de evacuación es todo punto ocupable, y en los locales de baja densidad con menos de 50m2 de superficie se considera el origen en la puerta de salida. La salida de planta en la planta piso, es el arranque de cualquiera de las tres escaleras que no tienen un ojo de escalera superior a 1,3 m2. De acuerdo con la tabla 4.2 del apartado 4.2 del DB SI 3 del CTE, la capacidad de evacuación de cada escalera es al menos 240 personas (escalera no protegida, evacuación descendente, ancho 150 cm) y 356 personas (escalera protegida, evacuación descendente, ancho 150 cm). Todos los pasos y puertas en los recorridos de evacuación tienen un ancho superior a 80 cm y los pasillos y rampas de al menos 100 cm. Se cumple además también que el ancho es superior a P/200 siendo P el número de personas previstas. Las puertas situadas en recorridos de evacuación cumplen las condiciones de la sección SI 3 apartado 6 del Documento básico SI del CTE. SI 4 Instalaciones de protección contra incendios La ejecución y puesta en funcionamiento, materiales, componentes y equipos de las instalaciones de protección contra incendios, cumplirán lo establecido en el RIPCI (Reglamento de Instalaciones de Protección contra incendios), en sus disposiciones complementarias y en cualquier otra reglamentación específica que le sea de aplicación. Se señalizarán siguiendo las condiciones que fija la sección SI 4 apartado 2 del Documento Básico SI del CTE. La dotación e instalación de protección contra incendios, que el proyecto de actividades desarrollará, consiste de acuerdo con la tabla 1.1 del DB SI 4 del CTE en:
-Extintores portátiles -Bocas de incendio -Sistema de alarma -Detectores de incendio.
Se señalizarán tal como especifica el apartado 2 del DB SI 4 del CTE, los extintores, bocas de incendio y pulsadores manuales de alarma. Por exigencia del Ibisec, las bocas de incendio y los extintores portátiles han de quedar empotrados en los tabiques. Por este motivo, en las plantas se grafía la posición de estos elementos. SI 5 Intervención de bomberos Al ser la altura de evacuación descendente inferior a 9 m, no tratase de una zona limítrofe o interior a área forestal y cumplir las condiciones de accesibilidad por fachada que fija la sección SI 5 apartado 2 del Documento básico SI del CTE, se considera cumplimentada la exigencia básica SI 5. SI 6 Resistencia al fuego de la estructura Al tratarse de un uso docente, se proyecta una estructura con resistencia al fuego R60. Ver apartado estructuras
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M57 de 96
Exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU) REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. (BOE núm. 74, 28 marzo 2006) Se cumplen las exigencias básicas de seguridad de utilización SU 1 a SU 8. A tal efecto se aplican las correspondientes secciones del DB SU. Artículo 12. Exigencias básicas de seguridad de utilización (SU) 1 El objetivo del requisito básico "Seguridad de utilización" consiste en reducir a límites aceptables el riesgo de que los usuarios sufran daños inmediatos durante el uso previsto de los edificios, como consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y mantenimiento. 2 Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, mantendrán y utilizarán de forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes. 3 El Documento Básico DB-SU Seguridad de Utilización especifica parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de seguridad de utilización. 12.1. Exigencia básica SU 1: Seguridad frente al riesgo de caídas Se limitará el riesgo de que los usuarios sufran caídas, para lo cual los suelos serán adecuados para favorecer que las personas no resbalen, tropiecen o se dificulte la movilidad. Asimismo se limitará el riesgo de caídas en huecos, en cambios de nivel y en escaleras y rampas, facilitándose la limpieza de los acristalamientos exteriores en condiciones de seguridad.
12.2. Exigencia básica SU 2: Seguridad frente al riesgo de impacto o de atrapamiento Se limitará el riesgo de que los usuarios puedan sufrir impacto o atrapamiento con elementos fijos o practicables del edificio.
12. 3. Exigencia básica SU 3: Seguridad frente al riesgo de aprisionamiento Se limitará el riesgo de que los usuarios puedan quedar accidentalmente aprisionados en recintos.
12.4. Exigencia básica SU 4: Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada Se limitará el riesgo de daños a las personas como consecuencia de una iluminación inadecuada en zonas de circulación de los edificios, tanto interiores como exteriores, incluso en caso de emergencia o de fallo del alumbrado normal.
12.5. Exigencia básica SU 5: Seguridad frente al riesgo causado por situaciones con alta ocupación Se limitará el riesgo causado por situaciones con alta ocupación facilitando la circulación de las personas y la sectorización con elementos de protección y contención en previsión del riesgo de aplastamiento.
12.6. Exigencia básica SU 6: Seguridad frente al riesgo de ahogamiento Se limitará el riesgo de caídas que puedan derivar en ahogamiento en piscinas, depósitos, pozos y similares mediante elementos que restrinjan el acceso.
12.7. Exigencia básica SU 7: Seguridad frente al riesgo causado por vehículos en movimiento Se limitará el riesgo causado por vehículos en movimiento atendiendo a los tipos de pavimentos y la señalización y protección de las zonas de circulación rodada y de las personas.
12.8. Exigencia básica SU 8: Seguridad frente al riesgo causado por la acción del rayo Se limitará el riesgo de electrocución y de incendio causado por la acción del rayo, mediante instalaciones adecuadas de protección contra el rayo.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M58 de 96
SU-1. Seguridad frente al riesgo de caídas
1. PROPIEDADES DE DESLIZAMIENTO DE LOS SUELOS
Uso: localización pendiente clasificación de los suelos Valor Rd
ADMINISTRATIVO Interior seca <6% 1 15<Rd<35escaleras 2 35<Rd<45
PUBLICA CONCURRENCIA Interior seca <6% 1 15<Rd<35escaleras 2 35<Rd<45
2. DISCONTINUIDADES EN EL PAVIMENTO
2.1 Condiciones de los suelos CUMPLESin discontinuidades o irregularidades con diferencia de nivel superior a 6 mm SISin desniveles < 50 mm SISin perforaciones ni augeros en el suelo en las zonas interiores de circulación de SIpersonas
2.2 Condiciones de las zonas de circulación CUMPLEUso Administrativo y comercialBarreras de delimitación: NO DISPONE SIDesniveles salvados con más de 3 escalones SIDistancia entre puerta de acceso al edificioy el escalon más cercano >1,2 m y el ancho de la puerta SI
3. DESNIVELES
3.1 Tratamiento de desniveles CUMPLEProtección de desniveles >0,55 mm SIZonas de público, señalización desniveles <0,55m SI
3.2 Barreras de protección CUMPLE
Altura de las barandillas de protección (h) h mínima (m) h proyecto(m)Desnivel 0.55mm<INCR.H<6m 0,90 1,00 SIdesnivel > 6m 1,10 1,10 SIdesnivel >6m escalera con hueco <0,40m 0,90 1,00 SI
Configuración de las barreras:Uso LocalizaciónComercial, administrativo zona común
No escalables SIAberturas <0,1m SI
Resistencia de las barreras de protección
Categoria de uso SubcategoriasFuerza horizontal (qk) (kN/m)
Zonas administrativas en general 0,8 SIPublica Concurrencia locales comerciales 0,8 SI
4. ESCALERAS
4.1 ESCALERAS DE USO RESTRINGIDO PROYECTO CUMPLENo es de aplicación en el ámbito de este proyecto
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M59 de 96
4.2 ESCALERAS DE USO GENERAL PROYECTO CUMPLEESCALONESEscalones tabica 0,13<t<0,185 0,1675 SI
meseta >0,28 m 0,3 SI0,54<2T+M<0,7 0,635 SI
Tramos curvos NO HAY SIEvacuación ascendente frontal <15º 0º SITRAMOSEn general ancho >1,00 1,52 SI
>3 escalones SIcada tramo <3,20 m < 1,90 SIigual tabica y meseta SIUso comercia ancho >1,20 NO HAY SIRELLANOS
tramos de una misma direcciónancho >1,00m y > ancho escalera SI
tramos con cambio de dirección ancho no se reduce SIlibre de obstáculos SI
PASAMANOSescaleras ancho menor o igual 1,20 a 1 lado SI
ancho mayor a 1,20 2 lados SIaltura colocación entre 0.90 i 1,10 1,1 SIconfiguración según DB-SU SI
4.3 ESCALERAS FIJAS PROYECTO CUMPLENO hay en este proyecto
4.4 PASILLOS ESCALONADOS DE ACCESO A LOCALIDADES EN GRADAS Y TRIBUNASNO hay en este proyecto
5. RAMPAS
5.1 RAMPAS DE USO GENERALNO hay en este proyecto <= 6%
5.2 RAMPAS PREVISTAS PARA USUARIOS EN SILLA DE RUEDASNO hay en este proyecto <= 6%
6. LIMPIEZA DE LOS CRISTALES EXTERIORES CUMPLE
VIDRIOS FACILMENTE DESMONTABLES SICONDICIONES DE LIMPIEZA DESDE EL EXTERIORMostradores de planta baja h<6mResto de cristaleras:Toda la cristaleria es practicable, por lo que se prevé limpieza desde el interior SICONDICIONES DE LIMPIEZA DESDE EL INTERIORAccesibilidad de la superfície del cristal (R= 0,85m desde h<1,30 m) SIVidrios reversibles SI
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M60 de 96
SU-2. Seguridad frente al riesgo de impacto a de atrapamiento
1. IMPACTO
1.1 Impacto con elementos fijos o practicables
Zonas de circulación general CUMPLEAltura libre de paso 2,20 m SIPuertas altura > 2,00 m SIElementos sobresalientes de las fachadas h> 2,20 m SILimitación de elementos salientes de la pared < 0,15m SIentre 1,00 y 2,00 m de alturaProtección de los elementos volados con altura < 2m SIPasillos de ancho <2,50 m no seran invadidos por la SIabertura de puertas lateralesPuertas de vaivén con partes transparentes o traslúcidas SIentre 0,70 y 1,50 m de altura
Zonas de circulación de uso restringido CUMPLEAltura libre de paso 2,20 m SIPuertas altura > 2,00 m SIElementos sobresalientes de las fachadas h> 2,20 m SILimitación de elementos salientes de la pared < 0,15m SIentre 1,00 y 2,00 m de alturaProtección de los elementos volados con altura < 2m SIPuertas de vaivén con partes transparentes o traslúcidas SIentre 0,70 y 1,50 m de altura
1.2 Impacto con elementos frágiles CUMPLE
Superfícies vidriadas * Resistirán sin romper el nivel de impacto especificado a continuación
SIParamentos fijos: (incr h entre 0,55 y 12 m): NIVEL 2 SI
* Areas especificadas en el DB-SU
1.3 Impacto con elementos insuficientemente perceptibles CUMPLEAmbito de aplicaciónGrandes superficies de cristalPuertas de cristal sin elementos que las identifiquen:Señalización mediante 2 bandas en toda su longitud:inferior, h entre 0,85 i 1,1 SIsuperior entre 1,5 i 1,7 SI
Puertas: (incr H<0,55 m) NIVEL DE IMPACTO 3 o rotura de forma segura
2. ATRAPAMIENTO
Puertas correderas de accionamiento manual PROYECTO CUMPLENo estan contempladas en el presente proyecto
Elemento de abertura y cierre automático PROYECTO CUMPLE
SI
Dispondran de dispositivos adecuados al tipo de accionamiento y cumplirán las especificaciones técnicas propias
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M61 de 96
SU-3. Seguridad frente al riesgo de aprisionamiento en recintos
1. INMOBILIZACIÓN EN RECINTOS CERRADOS
1.1 Impacto con elementos fijos o practicables
En general CUMPLEFuerza de abertura de las puertas <150 N SISi tienen dispositivo de bloqueo desde el interior:
Tendrán sistema de desbloqueo desde el exterior SITendrán iluminación controlada desde el interior SI
SIEs de aplicación a los aseos de los locales (baños) SI
Para posibles usuarios en silla de ruedas CUMPLEFuerza de abertura de las puertas <25 N SILas dimensiones i disposición del espació facilitará
Uso de los mecanismos de abertura y cierre SIGiro en su interior SI
El presente proyecto cumple la Ley de accesibilidad y mejora de barreras arquitectónicas
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M62 de 96
SU-4. Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada
1. ALUMBRADO NORMAL
1.1 En zonas de circulación
Nivel de iluminación mínimo INTERIOR (lux) EXTERIOR (lux) CUMPLEPersonas: Escaleras 75 10 SI
Resto de zonas 50 5 SIPersonas y vehículos 50 10 SI
1.2 En zonas de pública concurrenciaSe dispondrá iluminación de balizamiento en rampas SIcada uno de los escalones de las escaleras SI
2. ALUMBRADO DE EMERGENCIA
En el ámbito de este proyecto es de aplicación a:Recorridos de evacuaciónLocales para los equipos generales de protección contra incenidosZonas de cuadros de distribución o accionamiento de las anteriores zonasSeñales de seguridad
2.1 Características de las luminarias CUMPLEAltura de colocación > 2m SIUbicación: en cada puerta de salida, para destacar los equipos de seguridad y existencia de peligros potenciales SI
2.2 Condiciones de la instalación CUMPLEFija SI
SIEntrará en funcionamiento automáticamente ante el fallo de alimentación SIdel alumbrado normalIluminancia horizontal (E, lux)vias de evacuación ancho <2m, E>1 lux SIequipos de seguridad, instalaciones manuales de protección contraincendiosy cuadros de distribución de seguridad, E>5 lux SIIndice de rendimiento cromático (Ra) > 40 SI
2.3 Iluminación de las señales de seguridad CUMPLE
Luminancia mín. (cd/m2)horizontal (E, lux)
Señales de evacuación SALIDA > 2 50% a los 50 s y 100% a los 60 s. SI
Señales indicativas de los medios manuales contraincendios > 2 50% a los 50 s y 100% a los 60 s. SISeñales primeros auxilios > 2 50% a los 50 s y 100% a los 60 s. SI
Provista de fuente de energía propia
SU-5. Seguridad frente al riesgo causado por situaciones de alta ocupación
No es de aplicación en el ámbito de este proyecto
SU-6. Seguridad frente al riesgo de ahogamiento
1. Piscinas
El presente proyecto NO PREVÉ la construcción de piscinas.
2. Pozos y depósitos
En el presente proyecto no existen pozos de profundidad mayor de 40 cmEn el presente proyecto no existen canalizaciones abiertas de ningún tipo
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M63 de 96
SU-7. Seguridad frente al riesgo causado por vehículos en movimiento
1. APARCAMIENTO
1- Las zonas de uso Aparcamiento dispondrán de un espacio de acceso y espera en su incorporación al exterior, con una profundidad adecuada a la longitud del tipo de vehículo y de 4,5 m como mínimo y una pendiente del 5% como máximo. 2- El acceso a los aparcamientos permitirá la entrada y salida frontal de los vehículos sin que haya que realizar maniobras de marcha atrás. 3- Los accesos y salidas del garaje para peatones serán independientes de las puertas motorizadas para vehículos. Cuado sean contiguos a éstas o bien cuando los recorridos hacia dichas salidas transcurran por una rampa para vehículos deberán cumplir las siguientes condiciones:
a) su anchura será de 800 mm, como mínimo; b) estará protegido, bien mediante barreras de protección de 800 mm de altura, como mínimo, o bien
mediante pavimento a un nivel más elevado, en cuyo caso el desnivel cumplirá lo especificado en el apartado 3.1 de la Sección SU 1; 4- Las pinturas o marcas utilizadas para la señalización horizontal o marcas viales serán de Clase 3 en función de su resbaladicidad, determinada de acuerdo con lo especificado en el apartado 1 de la Sección SU 1. 4- Señalización 1- Debe señalizarse, conforme a lo establecido en el código de la circulación: a) el sentido de la circulación y las salidas; b) la velocidad máxima de circulación de 20 km/h; c) las zonas de tránsito y paso de peatones, en las vías o rampas de circulación y acceso; Los aparcamientos a los que pueda acceder transporte pesado tendrán señalizado además los gálibos y las alturas limitadas. 2- Las zonas destinadas a almacenamiento y a carga o descarga deben estar señalizadas y delimitadas mediante marcas viales o pinturas en el pavimento. SU 8 Seguridad frente al riesgo causado por la acción del rayo -En anexo a esta memoria, apartado 2.6.4., se justifica de acuerdo con la sección SU 8 la necesidad de instalación de un sistema de protección contra el rayo.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M64 de 96
Exigències bàsiques de salubritat (HS) REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. (BOE núm. 74, 28 marzo 2006) Artículo 13. Exigencias básicas de salubridad (HS) 1 El objetivo del requisito básico “Higiene, salud y protección del medio ambiente”, tratado en adelante bajo el término salubridad, consiste en reducir a límites aceptables el riesgo de que los usuarios, dentro de los edificios y en condiciones normales de utilización, padezcan molestias o enfermedades, así como el riesgo de que los edificios se deterioren y de que deterioren el medio ambiente en su entorno inmediato, como consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y mantenimiento. 2 Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, mantendrán y utilizarán de tal forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes. 3 El Documento Básico “DB HS Salubridad” especifica parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de salubridad. 13.1 Exigencia básica HS 1: Protección frente a la humedad Se limitará el riesgo previsible de presencia inadecuada de agua o humedad en el interior de los edificios y en sus cerramientos como consecuencia del agua procedente de precipitaciones atmosféricas, de escorrentías, del terreno o de condensaciones, disponiendo medios que impidan su penetración o, en su caso permitan su evacuación sin producción de daños.
13.2 Exigencia básica HS 2: Recogida y evacuación de residuos Los edificios dispondrán de espacios y medios para extraer los residuos ordinarios generados en ellos de forma acorde con el sistema público de recogida de tal forma que se facilite la adecuada separación en origen de dichos residuos, la recogida selectiva de los mismos y su posterior gestión.
13.3 Exigencia básica HS 3: Calidad del aire interior 1 Los edificios dispondrán de medios para que sus recintos se puedan ventilar adecuadamente,
eliminando los contaminantes que se produzcan de forma habitual durante el uso normal de los edificios, de forma que se aporte un caudal suficiente de aire exterior y se garantice la extracción y expulsión del aire viciado por los contaminantes.
2 Para limitar el riesgo de contaminación del aire interior de los edificios y del entorno exterior en fachadas y patios, la evacuación de productos de combustión de las instalaciones térmicas se producirá, con carácter general, por la cubierta del edificio, con independencia del tipo de combustible y del aparato que se utilice, de acuerdo con la reglamentación específica sobre instalaciones térmicas.
13.4 Exigencia básica HS 4: Suministro de agua Los edificios dispondrán de medios adecuados para suministrar al equipamiento higiénico previsto de agua apta para el consumo de forma sostenible, aportando caudales suficientes para su funcionamiento, sin alteración de las propiedades de aptitud para el consumo e impidiendo los posibles retornos que puedan contaminar la red, incorporando medios que permitan el ahorro y el control del agua.
Los equipos de producción de agua caliente dotados de sistemas de acumulación y los puntos terminales de utilización tendrán unas características tales que eviten el desarrollo de gérmenes patógenos.
13.5 Exigencia básica HS 5: Evacuación de aguas Los edificios dispondrán de medios adecuados para extraer las aguas residuales generadas en ellos de forma independiente o conjunta con las precipitaciones atmosféricas y con las escorrentías.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09)
3.1 Salubridad: HS. Sección 1- Protección contra la humedad T1 Muros en contacto con el terreno Presencia de agua baja media alta
Coeficiente de permeabilidad del terreno 10-2 ≥ Ks ≥ 10-5
Grado de impermeabilidad 1
tipo de muro de gravedad flexorresistente pantalla situación de la impermeabilización interior exterior parcialmente estanco PROYECTO Condiciones de las soluciones constructivas I2+I3+D1+D5 I1+D1+D3
Condiciones de los puntos singulares
Se establece en el pliego de condiciones T3 Suelos apoyados sobre el terreno Presencia de agua baja media alta
Coeficiente de permeabilidad del terreno 10-2 ≥ Ks ≥ 10-5
Grado de impermeabilidad 1
tipo de muro de gravedad flexorresistente pantalla
Tipo de suelo suelo elevado solera placa
Tipo de intervención en el terreno sub-base inyecciones sin intervención PROYECTO
Condiciones de las soluciones constructivas C1+C2+C3+D1+D4+P2+S2+S3 C2+C3+I1+D1
Condiciones de los puntos singulares
Se establece en el pliego de condiciones
Dimensionado
Tubos de drenaje:
Grado de impermeabilidad: 1 Pendiente mínima: 4% Pendiente máxima: 6%
Diámetro nominal (mm) de drenes bajo suelo 100 Diámetro nominal(mm) de drenes
en el perímetro del muro 100 Superficie mínima de orificios (cm2/m) 15
Bombas de achique:
Caudal (l/s) = 2,7 l/s
Volumen (l) =
M1 MD Fachadas y medianeras Zona pluviométrica de promedios IV
Altura de coronación del edificio sobre el terreno ≤ 15 m 16 – 40 m 41 – 100 m > 100 m
Zona eólica A B C
Clase del entorno en el que está situado el edificio E0 E1
Grado de exposición al viento V1 V2 V3
Grado de impermeabilidad 1 2 3 4 5
Revestimiento exterior si no
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09)
PROYECTO Condiciones de las soluciones constructivas R1+B1+C1 R3+B3+C2
Condiciones de los puntos singulares
Se establece en el pliego de condiciones
C1 C2 Cubiertas, Terrazas y Balcones Grado de impermeabilidad Según condiciones de las soluciones constructivas del punto 2.4.2 (DB-HS)
Tipo plana inclinada convencional invertida
Uso intransitable ajardinada Tipo de vegetación
Condición higrotérmica ventilada sin ventilar
Condiciones de los puntos singulares
Se establece en el pliego de condiciones Composición constructiva CUBIERTAS
Barrera contra el paso del vapor de agua barrera contra el vapor por debajo del aislante térmico
Sistema de formación de pendiente
elementos prefabricados (cerámicos, hormigón, fibrocemento) sobre tabiquillos elemento estructural (forjado, losa de hormigón)
Aislante térmico
Aislante térmico Poliestireno extruido Espesor 40 mm
Capa separadora Para evitar el contacto entre materiales químicamente incompatibles
Bajo el aislante térmico Bajo la capa de impermeabilización
Pendiente Minimo 2%
Tejado Teja Pizarra Zinc Cobre Placa de fibrocemento Perfiles sintéticos Aleaciones ligeras
Composición constructiva CUBIERTAS
Barrera contra el paso del vapor de agua
barrera contra el vapor por debajo del aislante térmico
Sistema de formación de pendiente hormigón ligero de picón
Aislante térmico
Aislante térmico Poliestireno extruido Espesor 40 mm
Capa de impermeabilización Impermeabilización con materiales bituminosos y bituminosos modificados
Sistema de impermeabilización
adherido semiadherido no adherido fijación mecánica Capa separadora
Para evitar el contacto entre materiales químicamente incompatibles Bajo el aislante térmico Bajo la capa de impermeabilización
Para evitar la adherencia entre: La impermeabilización y el elemento que sirve de soporte en sistemas no adheridos La capa de protección y la capa de impermeabilización
Capa de protección
Pesada - Gravas Baldosas recibidas con mortero Capa de mortero Piedra natural recibida con mortero
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M65 de 96
CTE Ficha justificativa del cumplimiento de HS 2 DOCENTE. Programa específico IBISEC HS 2
Evacuación de residuos (* ) Se proyecta un cuarto de basuras con la superficie que exige el programa de necesidades facilitado por el IBISEC,
con lo que se da por cumplimentada la exigencia relativa a la recogida y evacuación de residuos.
AMBITO DE APLICACIÓN
1
SISISISISISISISISISI
146papel / cartón0,039 materia organic0 varios 0,038envases ligero0,06 vidrio total 0,137
Superfície útil espai de reserva, SR = P · Σ (Ff xMf) m2 4,83 (* )
riesgo bajo 5m2<S≤15m2
riesgo medio 15m2≤S≤30m2
riesgo alto S > 30 m2
R90 R120 R180 EI 90 EI 120 EI 180
- Si SiEI2 45-C5 2 x EI2 30-C5 2 x EI2 45-C5≤ 25 m ≤ 25 m ≤ 25 m
B-s1,d 0BFL-s1
Caudal caudal mínimo de ventilación exigido qv 10 l/ s/ m2útil 200,02 l/ s
SI
SI
-SI espacio de almacenage inmediato
CONJUNTO DEL EDIFICIO Contemplado en proyecto
Residencial
tipos de recogida municipal o de barrio espacios del edificio
espacio de reserva
- Si està fuera del edificio, la distancia a el acceso del mismo, es inferior a 25 m - El disseño y emplazamiento garantizan que la temperatura interior no supere los 30ºC - Revestimiento de paredes y suelos impermeables y fàcilmente lavables
‣ SUPERFICIE
P ocupantes habituales del edificio
espacios de la vivienda
Espacio de reserva
Características
HS 2
‣ SITUACIÓN:
‣ CONFIGURACIÓN
recogida con contenedores en la calle
- Recorrido entre almacén y exterior, ancho ≥ 1,20 m (admite estrangulamientos ≤ 20 cm i L ≤ 45 cm) - Las puertas del recorrido, abren en el sentido de la salida - La pendiente del recorrido es inferior al 12% y no hay escalones
SI
- encuentros entre paredes y suelos son redondeados
‣ INSTALACIONES - Contiene al menos una toma de agua con valvula de cierre y y un bornal sifonico antimurido en el suelo - Dispone de iluminación artificial que proporciona 100 lux a una altura de 1m
Dotación contra incendis
- Base de enchufe fija 16A 2p+T (según UNE 20.315:1994)
resistència al fuego estructura portante resistència al fuego paredes y techosvestíbulo de independència puertas de comunicación recorrido màximo de evacuación hasta salida del local
Ff factor de fracción en m2/ persona
20,002
las aperturas de extraccion se conectan a conductos de extraccion, que no se compraten con locales de otros usos
SI
‣ PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS
Zona de riesgo
especial (condiciones
de los elementos en
relacion al resto del edificio)
segun superfície
clases de reacción al fuego de los elementos constructivos paredes y techospavimentos
SI 4
los conductos de admissión tienen longitud ≤10 mel almacen esta compartimentado, la apertura de extracion se dispone en el compartimiento mas contaminado, la de admision en el otro espacio, y se disponen apertras de paso entre los espacios
eficàcia 21 A-113 B
en el interior del almacen, recorrido real hasta alguno de ellos, incluso el del exterior, no mayor de: 15 m 15 m 10 m
extintor portàtil en el exterior del almacen y proximo a la puerta de acceso
mecànica
el almacen esta compartimentado, la apertura de extracion se dispone en el compartimiento mas contaminado, la de admision en el otro espacio, y se disponen apertras de paso entre los espacioslas aperturas de extraccion se conectan a conductos de extraccion, que no se compraten con locales de otros usos
HS 3
‣ VENTILACIÓN Tipos ventilación
natural
apertura mixta (admisión y/o extracción) situada sl menos en dos paredes opuestas del almacen, ningun puento dista mas de 15 m de la apertura mas proximase ventila a traves de aperturas de admision y extraccion comunicadas directamente con el exterior, y con una separacion vertical entre ellas de 1,5 m
híbrida
HS 3 Calidad del aire interior En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el cumplimiento de esta sección. Al tratarse de un uso no residencial, para justificar la misma se ha dado cumplimiento al RITE (CTE HE2). HS 4 Suministro de agua En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el cumplimiento de esta sección. HS 5 Evacuación de aguas En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el cumplimiento de esta sección.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M66 de 96
Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (DB HE) Es compliran totes les exigències bàsiques que siguin d’aplicació en el projecte, segons l’art. 15, capítol 3, part I del CTE: HE1 a HE5
REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. (BOE núm. 74, 28 marzo 2006) Artículo 15. Exigencias básicas de ahorro de energía (HE)
1 El objetivo del requisito básico “Ahorro de energía” consiste en conseguir un uso racional de la energía necesaria para la utilización de los edificios, reduciendo a límites sostenibles su consumo y conseguir asimismo que una parte de este consumo proceda de fuentes de energía renovable, como consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y mantenimiento. 2 Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, utilizarán y mantendrán de forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes. 3 El Documento Básico “DB-HE Ahorro de Energía” especifica parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de ahorro de energía. 15.1 Exigencia básica HE 1: Limitación de demanda energética Los edificios dispondrán de una envolvente de características tales que limite adecuadamente la demanda energética necesaria para alcanzar el bienestar térmico en función del clima de la localidad, del uso del edificio y del régimen de verano y de invierno, así como por sus características de aislamiento e inercia, permeabilidad al aire y exposición a la radiación solar, reduciendo el riesgo de aparición de humedades de condensación superficiales e intersticiales que puedan perjudicar sus características y tratando adecuadamente los puentes térmicos para limitar las pérdidas o ganancias de calor y evitar problemas higrotérmicos en los mismos.
15.2 Exigencia básica HE 2: Rendimiento de las instalaciones térmicas Los edificios dispondrán de instalaciones térmicas apropiadas destinadas a proporcionar el bienestar térmico de sus ocupantes, regulando el rendimiento de las mismas y de sus equipos. Esta exigencia se desarrolla actualmente en el vigente Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, RITE, y su aplicación quedará definida en el proyecto del edificio.
15.3 Exigencia básica HE 3: Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación Los edificios dispondrán de instalaciones de iluminación adecuadas a las necesidades de sus usuarios y a la vez eficaces energéticamente disponiendo de un sistema de control que permita ajustar el encendido a la ocupación real de la zona, así como de un sistema de regulación que optimice el aprovechamiento de la luz natural, en las zonas que reúnan unas determinadas condiciones.
15.4 Exigencia básica HE 4: Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria En los edificios con previsión de demanda de agua caliente sanitaria o de climatización de piscina cubierta, en los que así se establezca en este CTE, una parte de las necesidades energéticas térmicas derivadas de esa demanda se cubrirá mediante la incorporación en los mismos de sistemas de captación, almacenamiento y utilización de energía solar de baja temperatura adecuada a la radiación solar global de su emplazamiento y a la demanda de agua caliente del edificio. Los valores derivados de esta exigencia básica tendrán la consideración de mínimos, sin perjuicio de valores que puedan ser establecidos por las administraciones competentes y que contribuyan a la sostenibilidad, atendiendo a las características propias de su localización y ámbito territorial.
15.5 Exigencia básica HE 5: Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica. En los edificios que así se establezca en este CTE se incorporarán sistemas de captación y transformación de energía solar en energía eléctrica por procedimientos fotovoltaicos para uso propio o suministro a la red. Los valores derivados de esta exigencia básica tendrán la consideración de mínimos, sin perjuicio de valores más estrictos que puedan ser establecidos por las administraciones competentes y que contribuyan a la sostenibilidad, atendiendo a las características propias de su localización y ámbito territorial.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M67 de 96
DB-HE1
Definición de los valores medios límites de los paramentos característicos, según la taula 2.2 del DB-HE1.
Zona climàtica B3.
Taula 2.2.- Valors límit dels paràmetres característics mitjos
Zona climàtica UMlim USlim UClim FLlim
B3 0,82 0,52 0,45 0,30
Transmitancia límit de buits UHlim W/m2K Factor solar modificat limit de buits
FHlim
N E/O S SE/SO Baixa càrrega
interna Alta càrrega interna Zon
a clim.
Codi % de buits
N N' E/O E/O' S S' SE/SO SE/SO' E/O S SE/SO E/O S SE/SO
UMn Lími
t
B3_1 de 0 a 10 5,40 5,70 5,70 5,70 5,70 0,58
B3_2 de 11 a 20 3,80 4,70 4,90 5,70 5,70 5,70 0,58
B3_3 de 21 a 30 3,30 3,80 4,30 4,70 5,70 5,70 0,57 0,58
B3_4 de 31 a 40 3,00 3,30 4,00 4,20 5,60 5,70 5,60 5,70 0,45 0,54 0,50 0,58
B3_5 de 41 a 50 2,80 3,00 3,70 3,90 5,40 5,50 5,40 5,50 0,53 0,38 0,45 0,57 0,43 0,58
B3
B3_6 de 51 a 60 2,70 2,80 3,60 3,70 5,20 5,30 5,20 5,30 0,46 0,33 0,40 0,51 0,38 0,58
Es compleixen amb les condensacions i permeabilitat corresponents.
HE 2 Rendimiento de las instalaciones térmicas En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el cumplimiento de esta sección. HE 3 Eficiencia energética de las Instalaciones de Iluminación En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el cumplimiento de esta sección. HE 4 Contribución solar mínima de ACS En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el cumplimiento de esta sección. Es reserva l’espai a la coberta de l’edifici per a la ubicació dels captadors solars per a la producció d’ACS, així com la cambra d’instal·lacions necessàries.1.0.4. Contribució solar mínima de ACS (HE4)
HE 5 Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica -Al no ser el uso uno de los relacionados en la tabla 1.1 de la sección HE 5 (hipermercado, centro de ocio, nave de almacenamiento, hotel de más de 100 plazas, administrativa de más de 4000 m2...) no es de aplicación esta sección.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09)
3.1 Estalvi d’Energia: HE secció 1 Limitació de demanda energètica
Nacional Autonòmic Local Edificis de nova construcció
Modificacions, Reformes o Rehabilitacions d’edificis existents amb Su > 1.000 m² on
es renovi més del 25% del total dels seus tancaments
Àmbit d’aplicació
Edificis aillats amb Su > 50 m²
Procedimiento de verificación:
El procediment per a la verificació serà l’opció SIMPLIFICADA ja que es compleixen les següents condicions:
• El percentatge d’obertures en cada façana és inferior al 60% de la seva superfície. • El percentatge de lluernaris sigui inferior al 5% de la superfície total de la coberta.
Determinación de la zona climática: Determinació de la zona climàtica a partir de los valors tabulats de la taula D.1 del DB HE-1.
Ubicació: Manacor Municipi: Manacor Altitud: 0>50 metros Z.Climàtica: B3
Clasificación de los espacios: Projecte: Col·legi d’educació infantil i primària
Tots els espais de l’edifici es consideren de baixa càrrega tèrmica, essent per tant espais en els que es dissipa poca calor. Uso principal del edificio: Zona A: Col·legi d’educació infantil i
primària
Espai: Baixa ocupació permanent. Alta ocupació puntual.
Càrrega Tèrmica:
Baixa Higrometria: 3
Definición de la envolvente:
tancament Component Descripció
C1 En contacte amb l’aire UC1 Tipos 1 y 2 C2 En contacte amb un espai no habitable UC2 Coberta PC Pont tèrmic (contorn de coberta) UPC M1 Mur en contacte amb l’aire UM1 M2 Mur en contacte amb espais no habitables UM2 PF1 Pont tèrmic contorn d’obertures > 0,5 m2 UPF1 PF2 Pont tèrmic pilars en façana > 0,5 m2 UPF2 Aislamiento pasante PF3 Pont tèrmic (caixa de persianes) > 0,5 m2 UPF3 No hay PF4 Pont tèrmic (Front de forjat) > 0,5 m2 UPF4 Aislamiento pasante
Façanes
PF5 Pont tèrmic (Biga de Façana) > 0,5 m2 UPF5 Ménsula en porche S1 Recolzats en el terreny US1 Vestíbulo - Bar S2 En contacte amb espais no habitables US2 Sòls S3 En contacte amb l’aire exterior US3 Porche T1 Murs UT1 Muros sótano
T2 Cobertes enterrades UT2 Contacte amb el terreny
T2 Profunditat superior a 0,50 m UT3 Solera sótano
Mitgeres MD Tancaments mitgers UMD
Particions Interiors M2V Particions interiors entre zones distintes UM2V
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09)
Càlcul dels paràmetres característics dels tancaments i particions interiors: Es calcularan els paràmetres característics dels paraments que defineixen l’envolvent tèrmica. S’ha utilitzat l’apèndix E de la HE-1 com a guia detallada de procediments i s’han pres de referència les dades i models que apareixen en el Catàleg d’Elements Constructius del mateix Codi Tècnic.
Façana de doble fulla de mur de formigó Revoco: 1,0 cm BHA: 10 cm Cámara de aire: 5c m XPS [0,034 W(mK)]: 4,0 cm BHA: 15 cm Enguixat: 1,0 cm
Façana de doble fulla de mur de formigó Revoco: 1,0 cm BHA: 10 cm XPS [0,034 W(mK)]: 4,0 cm BHA: 15 cm Enguixat: 1,0 cm
C1 Coberta en contacte amb l’aire (Aprox. Codi C5.6-FR-CH)
U = 0,330 W/m2ºK Protecció pesada de grava: 10 cm XPS [0,034 W(mK)]: 4,0 cm Làmina anti-puxonament – geotèxtil: 0,1 cm Làmina asfàltica no adherida: 0,4 cm Làmina interposició – geotèxtil: 0,1 cm Morter d’àrids lleugers: 15 cm Forjat: 35 cm Cambra de aire: variable Placa de cartró-guix: 1,3 cm
Pc Pont tèrmic: Contorn muret de coberta
U = 0,937 W/m2ºK Remat de planxa galvanitzada: 0,1 cm Peça de suport remat de planxa-contraxapat 2,0 cm Bloc massissat amb morter d’arlita: 40 cm Formigó forjat: 30 cm
S1 Solera
U = 0,339 W/m2ºK Terratzo: 4 cm Llit d’arena: 6 cm Formigó armat: 15 cm Polietilè de baixa densitat: 0,5 cm Dren d’arlita: 15 cm Làmina interposició – geotèxtil: 0,1 cm
M1 Façana Sud, Est i Oest (Aprox. Codi CTE F3.12) U = 0,380 W/m2ºK
M2 Façana Nord (Aprox. Codi CTE F3.11) U = 0,393 W/m2ºK
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09)
Plancha de aluminio lacada 0,1 cm Poliestireno expandido 0,044 W(mºK)]: 2,5 cm Revoco: 1,0 cm BHA: 15,0 cm Cámara de aire: variable Enguixat: 1,0 cm
Façana de doble fulla de mur de formigó Cambra d’aire: variable XPS [0,034 W(mK)]: 5,0 cm Revoc: 1,0 cm BHA: 10 cm
Cámara de aire: variable XPS [0,034 W(mK)]: 5,0 cm Revoco: 1,0 cm Hormigón armado: 35 cm
S3 Forjat en contacte amb la intempèrie – porxo U = 0,388 W/m2ºK
Terratzo: 4 cm Llit d’arena: 6 cm Forjat: 35 cm Projectat de vermiculita: variable
M2DZ Particiones zonas distintas
U = 0,552 W/m2ºK Placa de cartón-yeso intemper -2-: 2,6 cm Placa de lana de roca semirrigida tipo IV: 4,0 cm Cámara de aire: 5,2 cm Placa de cartón-yeso intemper -2-: 2,6 cm
L’edifici del present projecte COMPLEIX així amb els objectius de limitar la demanda energètica del mateix, limitar la presència de condensacions tant en la superfície com en l’interior dels tancaments, i limitar les infiltracions d’aire a través de les obertures. Tot això queda justificat amb els càlculs realitzats i amb les següents fitxes justificatives de càlcul dels paràmetres caracterítics mitjos i els formularis de conformitat que s’exposen a contiunuació.
PF1 Pont tèrmic en façana: Contorn d’obertures U = 0,585 W/m2ºK
PF2 Puente térmico en fachada: Canto forjado U = 0,404 W/m2ºK
PF4 Puente térmico en fachada: Canto forjado U = 0,404 W/m2ºK
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09)
Fichas justificativas de la opción simplificada Ficha 1: Cálculo de los parámetros característicos medios
ZONA CLIMÁTICA B3 Zona de baja carga interna Zona de alta carga interna
Muros (UMm) y (UTm)
Tipos A (m²) U (W/m²K) A · U (W/K) Resultados
M1 503,78 0,393 219,14
PF1 44,4 0.585 25,97
PF2 50,53 0,375 18,94N
PF4 33,70 0,404 13,61
∑A = 632,41 m²
∑A · U = 256,52 W/K
UMm = ∑A · U / ∑A = 0,399 W/m²K
M1 75,52 0,380 28,69
PF1 2,60 0,585 1,51
PF2 3,49 0,375 1,30E
PF4 5,22 0,404 2,10
∑A = 86,83 m²
∑A · U = 33,63 W/K
UMm = ∑A · U / ∑A = 0,387 W/m²K
M1 75,52 0,380 28,69
PF1 2,60 0,585 1,51
PF2 3,49 0,375 1,30O
PF4 5,22 0,404 2,10
∑A = 86,83 m²
∑A · U = 33,63 W/K
UMm = ∑A · U / ∑A = 0,387 W/m²K
M1 503,78 0,380 191,44
PF1 44,4 0,585 25,97
PF2 50,53 0,375 18,95S
PF4 33,70 0,404 13,61
∑A = 632,41 m²
∑A · U = 249,97 W/K
UMm = ∑A · U / ∑A = 0,395 W/m²K
T1 1256,00 0,297 373,07
T2 - - -C-TER
∑A = 1256,00 m²
∑A · U = 373,07 W/K
UTm = ∑A · U / ∑A = 0,297 W/m²K
Suelos (USm)
Tipos A (m²) U (W/m²K) A · U (W/K) Resultados
S1 789,22 0,339 267,55
∑A = 789,22 m²
∑A · U = 267,55 W/K
USm = ∑A · U / ∑A = 0,339 W/m²K
Cubiertas y lucernarios (UCm, FLm)
Tipos A (m²) U (W/m²K) A · U (W/K) Resultados
C1-1 1256 0.330 373,07
∑A = 1256,00 m²
∑A · U = 373,07
UCm = ∑A · U / ∑A = 0,330 W/m²K
Huecos
Tipos %h. A (m²)
F A · F (m²) Resultados
S 32,00% 203,50 0,39 79,36
E 17,50% 13,80 0,61 8,42
O 17,50% 13,80 0,47 6,48
∑A = 231,10 m2
∑A * F= 94,26 m2
FHm = ∑A * F / ∑A 0,407
Tipos A (m²) U (W/m²K) A · U (W/K) Resultados
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09)
37 4,70 3,240 563,436
N
32,00%
∑A = 173,90 m2
∑A · U = 563,436 W/K
UHm = ∑A · U / ∑A = 3,240 W/m2K
Ficha 2: Conformidad. Demanda energética
ZONA CLIMÁTICA B3 Zona de baja carga interna Zona de alta carga interna
Cerramientos y particiones interiores de la envolvente térmica Umáx(proye Umáx(2)
Muros de fachada 0.393 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K
Primer metro del perímetro de suelos apoyados y muros en contacto con el 0.339 W/m2K ≤ 0,82 W/m²K
Particiones interiores en contacto con espacios no habitables ----- -----
Suelos 0.339 W/m²K ≤ 0.52 W/m²K
Cubiertas 0.371 W/m²K ≤ 0.45 W/m²K
Marcos de huecos y lucernarios - Este 3,145 W/m2K ≤ 4,20 W/m²K
Marcos de huecos y lucernarios - Oeste 3,188 W/m2K ≤ 5.70 W/m²K
Marcos de huecos y lucernarios - Norte 3,117 W/m2K ≤ 3,80 W/m²K
Marcos de huecos y lucernarios - Sur 3,180 W/m2K ≤ 5.70 W/m²K
Medianerías ----- -----
Particiones interiores 0.550 W/m²K ≤ 1.20 W/m²K
Muros de fachada Huecos
UMm(4) UMlim(5) UHm(4) UHlim(5) FHm(4) FHlim(5)
N 0,352 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K 3,117 W/m2K ≤ 3,80 W/m²K
E 0,373 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K 3,145 W/m2K ≤ 4,20 W/m²K ≤ −−−−−
O 0,346 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K 3,188 W/m2K ≤ 5,70 W/m²K ≤ −−−−−
S 0,336 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K 3,180 W/m2K ≤ 5,70 W/m²K ≤ −−−−−
Cerr. contacto terreno Suelos Cubiertas y lucernarios Lucernarios
UTm(4)
UMlim(5)
USm(4)
USlim(5)
UCm(4)
UClim(5)
FLm(4)
FLlim(5)
0,322 W/m²K ≤ 0.82 W/m²K 0,339 W/m²K ≤ 0.52 W/m²K 0,371 W/m²K ≤ 0.45 W/m²K ------------------ �
0.29 (1) Umáx(proyecto) corresponde al mayor valor de la transmitancia de los cerramientos o particiones interiores indicados en el proyecto. (2) Umáx corresponde a la transmitancia térmica máxima definida en la tabla 2.1 para cada tipo de cerramiento o partición interior. (3) En edificios de viviendas, Umáx(proyecto) de particiones interiores que limiten unidades de uso con un sistema de calefacción previsto desde proyecto con las zonas comunes no calefactadas. (4) Parámetros característicos medios obtenidos en la ficha 1. (5) Valores límite de los parámetros característicos medios definidos en la tabla 2.2.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09)
Ficha 3: Conformidad. Condensaciones
Cerramientos, particiones interiores, puentes térmicos. (se aplica 3.2.3.1.2)
C. C. intersticiales Tipos fRsi > Rsmin
Pn < Psat,n
Capa 1 Capa 2 Capa 3 Capa 4 Capa 5 Capa 6 Capa 7 Capa 8
M1, C1-1, C1-2, S1, PF1, PF2, PF4, PF5-1, PF5-2, PF5-3, S-3, M-2Z, M-2DZ cumplen cuadro 2.1
fRsi 0,76 Pn
PC fRsmin 0,55
Psat,n
Nombre
e (cm)
� (kg/m³)
� (W/mK)
RT (m²K/W)
Cp (J/KgK)
�
Betún fieltro o lámina 0.10 1100 0.23 0.004 1000 50000
Betún fieltro o lámina 1.00 1100 0.23 0.043 1000 50000
BHV 120 mm 12.00 1050 0.45 0.195 1000 6
BHV 90 mm 9.00 1289 0.45 0.161 1000 6
Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 1.50 1150 0.57 0.026 1000 6
FU Entrevigado de hormigón -Canto 300 mm 30.00 1240 1.42 0.211 1000 80
Hormigón con arcilla expandida como árido principal d 1400 10.00 1400 0.55 0.182 1000 6
Mortero de cemento o cal para albañilería y para revoco/enlucido 1250 < d < 1450 1.00 1350 0.7 0.014 1000 10
Mortero de cemento o cal para albañilería y para revoco/enlucido 1250 < d < 1450 2.00 1350 0.7 0.029 1000 10
Mortero de cemento o cal para albañilería y para revoco/enlucido 1250 < d < 1450 4.00 1350 0.7 0.057 1000 10
Mortero de áridos ligeros [vermiculita perlita] 5.00 900 0.41 0.122 1000 10
Mortero de áridos ligeros [vermiculita perlita] 7.00 900 0.41 0.171 1000 10
Plaqueta o baldosa cerámica 1.00 2000 1 0.010 800 30
Plaqueta o baldosa cerámica 2.00 2000 1 0.020 800 30
XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0.034 W/[mK]] 3.00 38 0.034 0.882 1000 100
XPS Expandido con hidrofluorcarbonos HFC [ 0.032 W/[mK]] 5.00 38 0.032 1.563 1000 100
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M68 de 96
Exigències bàsiques de seguretat estructural (SE) REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. (BOE núm. 74, 28 marzo 2006) Artículo 10. Exigencias básicas de seguridad estructural (SE) 1 El objetivo del requisito básico "Seguridad estructural" consiste en asegurar que el edificio tiene un comportamiento estructural adecuado frente a las acciones e influencias previsibles a las que pueda estar sometido durante su construcción y uso previsto. 2 Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, fabricarán, construirán y mantendrán de forma que cumplan con una fiabilidad adecuada las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes. 3 Los Documentos Básicos “DB-SE Seguridad Estructural”, “DB-SE-AE Acciones en la Edificación”, “DB-SE-C Cimientos”, “DB-SE-A Acero”, “DB-SE-F Fábrica” y “DB-SE-M Madera”, especifican parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de seguridad estructural. 4 Las estructuras de hormigón están reguladas por la Instrucción de Hormigón Estructural vigente. 10.1. Exigencia básica SE 1: Resistencia y estabilidad La resistencia y la estabilidad serán las adecuadas para que no se generen riesgos indebidos, de forma que se mantenga la resistencia y la estabilidad frente a las acciones e influencias previsibles durante las fases de construcción y usos previstos de los edificios, y que un evento extraordinario no produzca consecuencias desproporcionadas respecto a la causa original y se facilite el mantenimiento previsto.
10.2. Exigencia básica SE 2: Aptitud al servicio La aptitud al servicio será conforme con el uso previsto del edificio, de forma que no se produzcan de-formaciones inadmisibles, se limite a un nivel aceptable la probabilidad de un comportamiento dinámico inadmisible y no se produzcan degradaciones o anomalías inadmisibles.
Les característiques, dades i predimensionament utilitzades en el càlcul de l’estructura del Centre multiusos i activitats turístiques complementàries de Cala Ratjada, es troben definides a l’apartat MC.1.0.1 Sistema estructural. En el apartado de esta memoria SISTEMA ESTRUCTURAL se justifica el cumplimiento de esta sección.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M69 de 96
Exigències bàsiques de protecció enfront el soroll Es complirà amb les exigències del DB HR. Els paràmetres a complir són: Aïllament acústic a soroll aeri R en dBA (elements constructius verticals) Separacions verticals interiors entre àrees del mateix ús ...............................................................>= 33 dBA entre àrees de diferent ús (amb recinte protegit) ...........................>= 50 dBA entre àrees de diferent ús (entre recintes habitables) ...................>= 45 dBA Parets separadores entre unitat d´´us i zona comuna (s/forats).................>= 50/45 dBA Parets separadores entre unitat d´´us i zona comuna (compartint forats)..>= 50 dBA (protegit) .....................................................................................................................>= 30 dBA (porta) Parets separadores unitat dús i instal·lacions o d’activitat..........................>= 55 dBA (protegit) .....................................................................................................................>= 45 dBA (habitable) Tancaments en contacte amb l’exterior Façanes, Cobertes i terres en contacte amb exterior .................................>= 30 dBA (per aules i Ld <= 65dBA) Mitgeres.......................................................................................................>= 50 dBA Separacions Horitzontals Interiors Elements horitzontals de separació (espai protegit) ..................................Ln<= 65 dBA Exigències de Control de temps de reverberació Aules volum <350m3...................................................................................< 0,7 s Menjadors....................................................................................................< 0,9 s Exigències de soroll i vibracions de les instal·lacions Es limitarà el nivell de soroll i de vibracions que les instal·lacions puguin transmetre als recintes protegits o habitables de l’edifici a través de punts de contacte amb els elements constructius, de manera que no s’augmentin els nivells deguts a les restant fonts de l’edifici. S’adjunten les fitxes amb justificació de compliment de la normativa.
Annex L Fitxes justificatives
L.1 Fitxes justificatives de l’opció simplificada d’aïllament acústic Les taules següents recullen les fitxes justificatives del compliment dels valors límit d’aïllament acústic mitjançant l’opció simplificada. Per al cas de particions interiors es justifica amb la opció general en fulls annexos Envans. (apartat 3.1.2.3.3)
Característiques Tipus de projecte exigides
m (kg/m2)= 27,49
≥ - Envans aula infantil-lavabo - envà 76/400 (46) 15+46+15 -
RA (dBA)= 43,5 ≥ 33 Elements de separació verticals entre recintes (apartado 3.1.2.3.4) S’ha de comprovar que es satisfà l’opció simplificada pels elements de separació verticals situats entre:
a) recintes de unitats d’ús diferents; b) un recinte d’una unitat d’ús i una zona comuna; c) un recinte d’una unitat d’ús i un recinte d’instal·lacions o un recinte d’activitat
S’ha d’omplir una fitxa com aquesta per a cada element de separació vertical diferent, projectats entre a), b) y c) Solució d’elements de separació verticals entre: es justifica amb la opció general en fulls annexos…………………
Característiques Elements constructius Tipo de projecte exigides Element de separació vertical Element base m (kg/m2)= ≥
RA (dBA)= ≥ Trasdossat ΔRA (dBA)= ≥ Porta
RA (dBA)= ≥ 30 Element de separació vertical con portes i/o finestres
Mur RA (dBA)= ≥ 50
Condicions de les façanes d’un full, ventilades o amb l’aïllament per l’exterior vinculades amb elements de separació verticals Façana Tipus Característiques de projecte exigides No n’hi ha m (kg/m2)= ≥ RA (dBA)= ≥ Elements de separació horizontals entre recintes (apartat 3.1.2.3.5) S’ha de comprovar que es satisfà l’opció simplificada pels elements de separació horitzontals situats entre:
d) recintes de unitats d’ús diferents; e) un recinte d’una unitat d’ús i una zona comuna; f) un recinte d’una unitat d’ús i un recinte d’instal·lacions o un recinte d’activitat
S’ha d’omplir una fitxa com aquesta per a cada element de separació horitzontal diferent, projectats entre a), b) y c) Solució d’elements de separació horitzontals entre:………………………………………………………………………................
Característiques Elements constructius Tipus de projecte exigides Element de separació horitzontal Forjat Reticular 350mm m (kg/m2)= 433 ≥ - RA (dBA)= 58 ≥ 50
Ln (dBA)= 75 < 65 Terra flotant Lamina PE reticulat sota llit de sorra ΔRA (dBA)= 8 ≥ - * 75-20=55 < 65
ΔLw (dB)= 20 ≥ ok* *
Protegit / protegit
Sostre suspès
- ΔRA (dBA)= ≥
Mitgeres. (apartat 3.1.2.4)
Característiques Tipus de projecte exigides No n’hi ha RA (dBA)= ≥ 45
Façanes, cobertes i terres en contacte amb l’aire exterior (apartat 3.1.2.5) Solució de façana, coberta o terra en contacte amb l’aire exterior:………….………………….……………………………………
Característiques Elements constructius Tipus Àrea (1)
(m2) % Obertures de projecte exigides
Part massissa F3.11a (RE+BH AD 10 + AT + BH AD 150 + Enl15) 13,7 =Sc
RA,tr(dBA) = 49 ≥ 30 Obertures Finestra corr. Al+doble vidre 5 =Sh
26% RA,tr(dBA) = 30 ≥ 30
(1) Àrea de la part massissa o de l’obertura vista des de l’interior del recinte considerat. Es considera Ld<65dBA
Documento Básico HR Protección frente al ruido
Cálculo conjunto del Aislamiento Acústico a ruido aéreo y de impactos entre recintos interiores. Recintos adyacentes con 4 aristas comunes.Datos de Entrada
Elemento Separador
7,2 3 21,6
REF m'i (kg/m2) Ri,A REF ΔRD,A REF ΔRd,A
P37 42,0 52,3 R.0.0 0 R.0.0 0
DnT,A
Dn,ai,A 52 50Svpl (m2) Rvpl,A Transmision Aérea Directa Dn,e,A 0 (aireadores) L'nT,w
0 0 Transmision Aérea Indirecta Dn,s,A 0 (techos suspendidos, conductos y pasillos) 44 65
Recinto Emisor
REF m'F (kg/m2) RF,A Ln,w Ss (m2) REF ΔRF,A ΔLw
Fo.R.6 433,0 58,0 75,0 45 S.1.h 0 20
Fo.R.6 433,0 58,0 75,0 R.0.0 0 0
F3.11.a 296,0 47,0 - R.0.0 0 0
P37 42,0 52,3 0,0 R.0.0 0 0
Recinto Receptor
135
REF m'f (kg/m2) Rf,A REF ΔRf,A
Fo.R.6 433,0 58,0 S.1.h 0
Fo.R.6 433,0 58,0 R.0.0 0
F3.11.a 296,0 47,0 R.0.0 0
P37 42,0 52,3 R.0.0 0
Uniones de los Elementos Conctructivos
REF KFf KFd KDf
C 0.1 -2,8 14,6 14,6 Vista en sección
C 0.1 -2,8 14,6 14,6 Vista en sección
T 0.1 -2,2 9,8 9,8 Vista en planta
C 0.3 17,7 11,7 11,7 Vista en planta
Febrero 2008
Ancho l1(m)
RE + BH AD 150 + AT + BH AD 80 + Enl 15
pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5
Revestimiento
AC + M 50 + AR PE 3
Sin Revestimiento
Sin Revestimiento
Sin Revestimiento
Superficie Ss (m2)
Revestimiento Recinto Receptor
Sin Revestimiento
Revestimiento Recinto Emisor
Sin Revestimiento
Requisito CTECUMPLE
Elemento F1 (Suelo)
Requisito CTEVentanas, puertas y lucernarios
R_BH 350 mm
Otra unidad de usoElemento Estructural Básico
Alto l2(m)
Elemento Estructural Básico
Elemento f2 (Techo)
Tipo de RecintoProtegido
R_BH 350 mm
RE + BH AD 150 + AT + BH AD 80 + Enl 15
pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5
Elemento F3 (Pared)
Volumen Vr (m3)
Elemento Estructural Básico
pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5
Tipo de Recinto
Elemento F2 (Techo)
Arista 4 (Unión Elemento-
Pared)
Arista 1(Unión Elemento-
Suelo)
Arista 2 (Unión Elemento-
Techo)
Elemento f3 (Pared)
Elemento f4 (Pared)
Sin Revestimiento
Elemento F4 (Pared) Sin Revestimiento
Arista 3 (Unión Elemento-
Pared)
Elemento f1 (Suelo)
Elemento Estructural Básico
R_BH 350 mm
R_BH 350 mm
CUMPLE
Revestimiento
AC + M 50 + AR PE 3
Esta herramienta facilita la aplicación del método de cálculo de la opción general del DB HR Protección frente al ruido, del CTE.
Unión flexible en + de elementos homogéneos (orientacion 2)
Unión rígida en T de elementos homogéneos
Unión rígida en + de elementos homogéneos
Unión rígida en + de elementos homogéneos
Sin Revestimiento
Documento Básico HR Protección frente al ruido
Cálculo conjunto del Aislamiento Acústico a ruido aéreo y de impactos entre recintos interiores. Recintos adyacentes con 4 aristas comunes.Datos de Entrada
Elemento Separador
6,25 3 18,75
REF m'i (kg/m2) Ri,A REF ΔRD,A REF ΔRd,A
P39 52,7 66,5 R.0.0 0 R.0.0 0
DnT,A
Dn,ai,A 50 50Svpl (m2) Rvpl,A Transmision Aérea Directa Dn,e,A 0 (aireadores) L'nT,w
1,8 38 Transmision Aérea Indirecta Dn,s,A 0 (techos suspendidos, conductos y pasillos) 42 65
Recinto Emisor
REF m'F (kg/m2) RF,A Ln,w Ss (m2) REF ΔRF,A ΔLw
Fo.R.6 433,0 58,0 75,0 45 S.1.h 0 20
Fo.R.6 433,0 58,0 75,0 R.0.0 0 0
F3.11.a 296,0 47,0 - R.0.0 0 0
P37 42,0 52,3 0,0 R.0.0 0 0
Recinto Receptor
135
REF m'f (kg/m2) Rf,A REF ΔRf,A
Fo.R.6 433,0 58,0 S.1.h 0
Fo.R.6 433,0 58,0 R.0.0 0
F3.11.a 296,0 47,0 R.0.0 0
P37 42,0 52,3 R.0.0 0
Uniones de los Elementos Conctructivos
REF KFf KFd KDf
C 0.1 -2,2 13,5 13,5 Vista en sección
C 0.1 -2,2 13,5 13,5 Vista en sección
T 0.1 -1,7 8,9 8,9 Vista en planta
C 0.3 19,2 11,8 11,8 Vista en planta
Febrero 2008
CUMPLE
Revestimiento
AC + M 50 + AR PE 3
Esta herramienta facilita la aplicación del método de cálculo de la opción general del DB HR Protección frente al ruido, del CTE.
Unión flexible en + de elementos homogéneos (orientacion 2)
Unión rígida en T de elementos homogéneos
Unión rígida en + de elementos homogéneos
Unión rígida en + de elementos homogéneos
Sin Revestimiento
Sin Revestimiento
Elemento F4 (Pared) Sin Revestimiento
Arista 3 (Unión Elemento-
Pared)
Elemento f1 (Suelo)
Elemento Estructural Básico
R_BH 350 mm
R_BH 350 mm
Arista 4 (Unión Elemento-
Pared)
Arista 1(Unión Elemento-
Suelo)
Arista 2 (Unión Elemento-
Techo)
Elemento f3 (Pared)
Elemento f4 (Pared)
Elemento Estructural Básico
pladur152: 2placa15 + 48 AT+ 48 AT + 2placa15
Tipo de Recinto
Elemento F2 (Techo)
Alto l2(m)
Elemento Estructural Básico
Elemento f2 (Techo)
Tipo de RecintoProtegido
R_BH 350 mm
RE + BH AD 150 + AT + BH AD 80 + Enl 15
pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5
Elemento F3 (Pared)
Volumen Vr (m3)
CUMPLE
Elemento F1 (Suelo)
Requisito CTEVentanas, puertas y lucernarios
R_BH 350 mm
Otra unidad de usoElemento Estructural Básico
Sin Revestimiento
Revestimiento Recinto Emisor
Sin Revestimiento
Requisito CTE
Ancho l1(m)
RE + BH AD 150 + AT + BH AD 80 + Enl 15
pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5
Revestimiento
AC + M 50 + AR PE 3
Sin Revestimiento
Sin Revestimiento
Sin Revestimiento
Superficie Ss (m2)
Revestimiento Recinto Receptor
L.3 Fitxes justificatives del mètode general del temps de reverberació i de la absorció acústica La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació i de absorció acústica mitjançant el mètode de càlcul Tipus de Recinte:.......AULA P1 Volum, V (m3): 135 m3
αm Coeficient de absorció acústica
mig Element Acabat S
Àrea, (m2)
500 1000 2000 αm
Absorció acús-tica (m2)
Sm ⋅α
Terra Pav. terratzo 45 0
0
Sostre Vermiculita 31,87 14,34
Fals sostre (pladur R15nº8) 13,12 9,45
0,45 0,72
Paraments Parets/ finestres (vidre) 76,7 3,84
Suro perforat i enganxat en paret
4 3,8
0,05 0,95
Àrea de absorció acústica equi-valent ponderat, m,OA (m2) Objectes(1) Tipus N
número 500 1000 2000 m,OA
NA m,O ⋅
Coeficient d’atenuació de l’aire, mm (m-1) Absorció aire (2) N
número 500 1000 2000 mm
Vm4 m ⋅⋅
0,003 0,005 0,01 0,006
A, (m2) Absorció acústica del recinte resultant
Vm4AS·A m
N
1jj,m,O
n
1iii,m ⋅⋅++α= ∑∑
==
31,4
T, (s) Temps de reverberació resultant
AV16,0T =
0,69
Absorció acústica resultant de la zona comuna Absorció acústica exigida A (m2)= 31,4 ≥ 27 =0,2·V
Temps de reverberació resultant Temps de reverberació exigit T (s)= 0,69 ≤ 0,7
(1) Només per a sales de conferencies de volum fins 350 m3 (2) Només per a volums majors de 250 m3
L.3 Fitxes justificatives del mètode general del temps de reverberació i de la absorció acústica La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació i de absorció acústica mitjançant el mètode de càlcul Tipus de Recinte:.......BIBLIOTECA Volum, V (m3): 179 m3
αm Coeficient de absorció acústica
mig Element Acabat S
Àrea, (m2)
500 1000 2000 αm
Absorció acús-tica (m2)
Sm ⋅α
Terra Pav. terratzo 59,85 0
0
Sostre Vermiculita 59,85 26,93
0,45
Paraments Parets/ finestres (vidre) 13,6 0,68
Suro perforat i enganxat en paret
6 5,7
Prestatgeria amb llibres 12 8,4
0,05
0,95
0,7
Àrea de absorció acústica equi-valent ponderat, m,OA (m2) Objectes(1) Tipus N
número 500 1000 2000 m,OA
NA m,O ⋅
Coeficient d’atenuació de l’aire, mm (m-1) Absorció aire (2) N
número 500 1000 2000 mm
Vm4 m ⋅⋅
0,003 0,005 0,01 0,006
A, (m2) Absorció acústica del recinte resultant
Vm4AS·A m
N
1jj,m,O
n
1iii,m ⋅⋅++α= ∑∑
==
41,71
T, (s) Temps de reverberació resultant
AV16,0T =
0,69
Absorció acústica resultant de la zona comuna Absorció acústica exigida A (m2)= 41,71 ≥ 35,91 =0,2·V
Temps de reverberació resultant Temps de reverberació exigit T (s)= 0,69 ≤ 0,7
(1) Només per a sales de conferencies de volum fins 350 m3 (2) Només per a volums majors de 250 m3
L.3 Fitxes justificatives del mètode general del temps de reverberació i de la absorció acústica La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació i de absorció acústica mitjançant el mètode de càlcul Tipus de Recinte:.......MENJADOR Volum, V (m3): 672 m3
αm Coeficient de absorció acústica
mig Element Acabat S
Àrea, (m2)
500 1000 2000 αm
Absorció acús-tica (m2)
Sm ⋅α
Terra Pav. terratzo 240 0
0
Sostre Heraklith 220 110
0,5
Paraments Parets/ finestres (vidre) 141,96 7,098
Parament xapa fusta-gimnàs 35 3,5
0,05
0,10
Àrea de absorció acústica equi-valent ponderat, m,OA (m2) Objectes(1) Tipus N
número 500 1000 2000 m,OA
NA m,O ⋅
Coeficient d’atenuació de l’aire, mm (m-1) Absorció aire (2) N
número 500 1000 2000 mm
Vm4 m ⋅⋅
0,003 0,005 0,01 0,006 1,07
A, (m2) Absorció acústica del recinte resultant
Vm4AS·A m
N
1jj,m,O
n
1iii,m ⋅⋅++α= ∑∑
==
121,67
T, (s) Temps de reverberació resultant
AV16,0T =
0,889
Absorció acústica resultant de la zona comuna Absorció acústica exigida A (m2)= 121,67 ≥ 134,4 =0,2·V
Temps de reverberació resultant Temps de reverberació exigit T (s)= 0,89 ≤ 0,9
(1) Només per a sales de conferencies de volum fins 350 m3 (2) Només per a volums majors de 250 m3
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M70 de 96
3.2. COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS
3.2.1. Habitabilitat El present edifici compleix amb el Real Decreto 145/97 de 21/11/97 i amb el Real Decreto 20/2007 de 23 de març de la Conselleria d’obres públiques, habitatge i transport, pel qual es regulen les condicions de dimensionat, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i la habitabilitat d’habitatges, així com l’expedició de cèdul·les d’habitabilitat. En l’edifici de Centre d’Educació Infantil i Primària de Manacor no hi ha cap habitatge. A la memòria es relacionen les dependències amb les seves superficies útils. En els plànols es grafien quadres d´aquestes dependències amb les corresponents superficies d´ iluminació i ventilació. L´ edifici compleix les condicions de l´article 4.3 i l´annex I del Decret: les dependències tenen una alçada superior a 2,5 m i els banys ventilació natural. Les dependències amb funció d´estar (aules, despatxos...) tenen superficie d´ il.luminació superior a 1/10 de la seva superfície i a 0,80 m2, amb amplada mínima superior a 50 cm, i superfície de ventilació superior a 1/3 de la superficie d´ il.luminació. 3.2.2. Supressió de barreres arquitectòniques S’adjunta fitxa de compliment. 3.2.3. Infraestructures comuns d’accés als serveis de Telecomunicacions. RDL1/1998 i RD401/2003 Es compleix el RDL 1/1998 y RDL 401/2003 de infraestructuras de telecomunicación y su Reglamento (RD 401/2203, por el que se aprueba el Reglamento regulador de las ICT, instalaciones comunes de telecomunicación). El projecte d´activitat contempla les instal.lacions de telecomunicacions d´acord amb la normativa vigent. 3.2.4. Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió
El proyecto cumple el vigente "Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión e instrucciones complementarias", Decreto 842/2002 de 2 de Agosto de 2002 y ITC complementarias. En el apartado de la memoria “Sistema de acondicionamiento e instalaciones” se describe la instalación eléctrica que se ha proyectado de acuerdo con el citado Reglamento. 3.2.5. Residus de construcció- demolició Plan Director sectorial para la gestión de residuos en Mallorca
En cumplimiento del artículo 9, apartado 2 del Plan Director Sectorial para la gestión de residuos de construcción y demolición en la isla de Mallorca (BOIB de 23.11.2002) se adjuntarán en el proyecto de ejecución una evaluación de los residuos que se generaran en la obra, las medidas preventivas de separación a origen o reciclaje in situ durante la fase de ejecución de la obra, el coste de su gestión y si procede una evaluación de los residuos (tierras y desmontes) que no requieran ningún tratamiento y que puedan destinarse directamente a la restauración de pedreras. S’adjunta fitxa de compliment. 3.2.6. Control de Qualitat (D 59/1994) A les Illes Balears és vigent el Decret 59/1994, de 13 de maig de la Conselleria d’Obres Públiques i Ordenació del Territori, referent al Control de Qualitat en l’Edificació. Aquest Decret es superposa parcialment amb les exigències del CTE i a l’espera de la modificació o concreció per part de l’Administració competent, es justifica a la memòria del projecte el compliment de l’esmentat Decret i el Pla de Control de Qualitat que es presenta fa referència als materials no relacionats en el Decret 59/1994 però sí requerits obligatòriament en els DBs. Es preveu partida amb valoració econòmica de les proves a realitzar (veure Pla de Control i pressupost). S’adjunta memòria de Control de Qualitat.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M71 de 96
3.2.7. Normativa específica docent En el projecte s´ha garantit el compliment del RD 1004/1991 que estableix els requisits mínims pels centres docents de primària (capítol III). Es compleix igulament l´Ordre de 4 de novembre de 1991, i la normativa de Seguretat i salut en relació a la dotació d´espais pel personal del centre. Als quadres del projecte es justifica el compliment. 3.2.8. Decret 486/1997 de disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de feina
Se cumple el decreto 486/1997. A tal efecto, el edificio ofrece seguridad frente a resbalones o caídas, choques o golpes contra objetos y derrumbamientos o caídas de materiales sobre los trabajadores. El diseño y características constructivas facilitan el control de las situaciones de emergencia en especial en caso de incendio, posibilitando la rápida y segura evacuación de los trabajadores.
Se cumplen los requisitos de los Anexos al decreto en lo que afecta al diseño arquitectónico
del edficio: -Seguridad estructural (anexo I): La estructura y su solidez, son apropiados para el uso al que
se destina el edificio. En la presente memoria se justifica su adecuación a las normativas vigentes. -Espacios de trabajo y zonas peligrosas (anexo I): Las dimensiones y alturas de las
dependencias se han proyectado de acuerdo con el programa de necesidades y el pliego de bases técnicas de la Consellería y cumplen los requisitos que exige este apartado del anexo I del Decreto.
-Suelos, aberturas, desniveles, barandillas, tabiques, ventanas, vanos, puertas, portones,
rampas y escaleras (anexo I): Estos elementos cumplen las exigencias del apartado del anexo I, tal como puede comprobarse en la documentación gráfica y en la justificación del cumplimiento del DB SU del CTE, que afecta a estos elementos.
-Las vías de circulación, vías y salidas de evacuación así como las condiciones de protección
contra incendios cumplen las exigencias del anexo I del decreto. Se han dimensionado de acuerdo con las bases técnicas de la Consellería, con las prescripciones del DB SI del CTE. Los pasillos tienen anchura superior a 1 metro y las puertas hoja mínima de 80 cm.
-Corresponde al proyecto de actividad justificar que las condiciones ambientales y el nivel de
iluminación se ajustan a las exigencias de los anexos III y IV del Decreto. -Los servicios higiénicos se han diseñado de acuerdo con las bases técnicas del la
Consellería y los DB HS 3 y HS 4 del CTE y cumplen en todo caso las exigencias del anexo V del Decreto en lo que se refiere a agua potable, duchas, lavabos y retretes.
DEC
RET
20/
2003
, de
28 d
e fe
brer
R
egla
men
t de
supr
essi
ó de
bar
rere
s ar
quite
ctòn
ique
s
Fitx
es ju
stifi
cativ
es p
er a
l com
plim
ent d
el D
ecre
t C
onse
lleria
d’O
bres
Púb
lique
s, H
abita
tge
i Tra
nspo
rts
BO
IB n
úm. 3
6 18
.03.
2003
en
vigo
r als
sis m
esos
(18.
09.2
003)
Ofic
ina
Tècn
ica
del C
OA
IB
Ver
. 29.
10.2
003
DA
DE
S G
EN
ER
AL
S I T
IPU
S D
’AC
TU
AC
IÓ
RE
GL
AM
EN
T D
E S
UPR
ESS
IÓ D
E B
AR
RE
RE
S A
RQ
UIT
EC
TÒ
NIQ
UE
S In
terp
reta
ció
del D
ecre
t 20/
2003
, per
a la
seva
apl
icac
ió p
ràct
ica
Ver
. 29.
10.2
003
PRO
JEC
TE
PRO
JEC
TE B
ÀSI
C I
EXEC
UTI
U D
E C
ENTR
E D
’ED
UC
AC
IÓ IN
FAN
TIL
I PR
IMÀ
RIA
A M
AN
AC
OR
EM
PLA
ÇA
MEN
T C
/ DE
SON
BO
GA
, S/N
; CA
MÍ D
E SE
S B
ON
ES D
ON
ES; C
AR
RER
DE
SON
TA
LEN
T, 0
7500
MA
NA
CO
R
PRO
MO
TOR
IB
ISEC
– IN
STIT
UT
D’I
NFR
AES
TRU
CTU
RES
I SE
RV
EIS
EDU
CA
TIU
S I C
ULT
UR
ALS
. GO
VER
N D
E LE
S IL
LES
BA
LEA
RS
TÈC
NIC
O T
ÈCN
ICS
RED
AC
TOR
S D
EL P
RO
JEC
TE
AN
TON
I BA
RC
ELÓ
BA
EZA
I B
ÀR
BA
RA
BA
LAN
ZÓ M
OR
AL
ÀM
BIT
D’A
PLIC
AC
IÓ
El D
ecre
t 20/
2003
, de
28 d
e fe
brer
, ref
eren
t al r
egla
men
t de
supr
essi
ó de
bar
rere
s ar
quite
ctòn
ique
s, és
apl
icab
le a
la C
omun
itat A
utòn
oma
de le
s Ill
es B
alea
rs, a
tote
s le
s ac
tuac
ions
púb
lique
s o
priv
ades
en
mat
èria
de
trans
port,
urb
anis
me
o ed
ifica
ció
que
supo
sin
una
nova
con
stru
cció
, una
am
plia
ció,
refo
rmes
o re
habi
litac
ions
inte
gral
s. A
ixí m
atei
x, ta
mbé
s’ap
licar
à qu
an e
s can
viï l
’ús e
n el
s loc
als i
ndic
ats e
n el
qua
dre
de l’
A2,
pun
t 2.1
, i e
n el
s edi
ficis
d’h
abita
tges
. TI
PUS
D’A
CTU
AC
IÓ
X
Nov
a co
nstru
cció
ٱ
Ref
orm
a o
reha
bilit
ació
inte
gral
ٱ
Can
vi d
’ús
ٱA
mpl
iaci
ó ٱ
Altre
s....
......
......
......
......
......
......
...
OB
SER
VA
CIO
NS
Art.
15).
Tots
els
edi
ficis
, ins
tal·l
acio
ns i
espa
is d
’ús p
úblic
, de
titul
arita
t púb
lica
i els
de
nova
con
stru
cció
han
d’e
star
ada
ptat
s.
(Art
. 16)
. Tot
s el
s ed
ifici
s, in
stal
·laci
ons
i esp
ais
d’ús
púb
lic, d
e no
va c
onst
rucc
ió d
e tit
ular
itat p
riva
da h
an d
e te
nir
adap
tats
els
esp
ais
d’ús
com
unita
ri, a
ixí c
om e
ls q
ue s
ol·li
citin
llic
ènci
a de
ref
orm
a in
tegr
al, c
anvi
d’
ús o
am
plia
ció
que
supe
ri e
l 50%
de
la su
perf
ície
edi
ficad
a ex
iste
nt.
Ref
orm
a o
reha
bilit
ació
inte
gral
: obr
es q
ue p
ropo
rcio
nen
a to
t l’e
dific
i o lo
cal d
’ús p
úblic
con
dici
ons s
ufic
ient
s d’h
abita
bilit
at o
les q
ue m
odifi
quen
la d
istr
ibuc
ió d
e l’e
dific
i, en
cara
que
no
n’af
ectin
l’es
truc
tura
. A
dapt
ació
: la
qual
itat d
’un
espa
i, un
a in
stal
·laci
ó o
un s
erve
i qua
n s’
ajus
ta a
ls re
quer
imen
ts fu
ncio
nals
i di
men
sion
als
que
en g
aran
teix
en la
util
itzac
ió a
utòn
oma
i am
b co
mod
itat p
er a
les
pers
ones
am
b m
obili
tat r
eduï
da.
Prac
ticab
ilita
t: la
qua
litat
d’u
n es
pai,
una
inst
al·la
ció
o un
serv
ei q
uan,
sens
e aj
usta
r-se
a to
ts e
ls re
quer
imen
ts e
smen
tats
aba
ns, a
ixò
no n
’impe
deix
la u
tilitz
ació
de
man
era
autò
nom
a pe
r a le
s per
sone
s am
b m
obili
tat
redu
ïda.
CL
ASS
ES
DE
BA
RR
ER
ES
AR
QU
ITE
CT
ÒN
IQU
ES
R
EG
LA
ME
NT
DE
SU
PRE
SSIÓ
DE
BA
RR
ER
ES
AR
QU
ITE
CT
ÒN
IQU
ES
Inte
rpre
taci
ó de
l Dec
ret 2
0/20
03, p
er a
la se
va a
plic
ació
prà
ctic
a ver
. 29.
10.2
003
In
diqu
i les
fitx
es q
ue c
al e
mpl
enar
en
func
ió d
el ti
pus
de b
arre
res
arqu
itect
òniq
ues
que
té e
l pro
ject
e o
inte
rven
ció
a re
alitz
ar.
X
No
En re
ferè
ncia
al D
ecre
t 20/
2003
, no
es re
quer
eix
cap
prev
isió
esp
ecífi
ca.
Itin
erar
is p
er a
via
nant
s P
arcs
, jar
dins
, pla
ces,
espa
is ll
iure
s púb
lics i
pla
tges
S
erve
is h
igiè
nics
Elem
ents
d’u
rban
itzac
ió
Apa
rcam
ents
Bar
rere
s ar
quite
ctòn
ique
s ur
baní
stiq
ues
S ٱ í
Mob
iliar
i urb
à
FI
TX
A 0
1.01
N ٱ
o E
n re
ferè
ncia
al D
ecre
t 20/
2003
, no
es re
quer
eix
cap
prev
isió
esp
ecífi
ca.
Allo
tjam
ents
turís
tics
Res
idèn
cies
per
a p
erso
nes m
ajor
s am
b m
obili
tat r
eduï
da
Res
iden
cial
(1)
H
otel
s, re
sidè
ncie
s d’e
stud
iant
s, cà
mpi
ngs i
cen
tres p
enite
ncia
ris.
Com
erci
al
Mer
cats
mun
icip
als,
esta
blim
ents
com
erci
als,
bars
i re
stau
rant
s. S
anita
ri H
ospi
tals
i cl
íniq
ues,
cent
res d
e re
habi
litac
ió i
de d
ia.
Oci
D
isco
tequ
es i
bars
mus
ical
s, pa
rcs t
emàt
ics i
d’a
tracc
ions
. Es
porti
u C
entre
s esp
ortiu
s C
ultu
ral
Mus
eus,
teat
res i
cin
emes
, sal
es d
e co
ngre
ssos
, aud
itoris
, bib
liote
ques
, ce
ntre
s cív
ics,
sale
s d’e
xpos
icio
ns.
Adm
inis
tratiu
C
entre
s de
l’A
dmin
istra
ció,
ofic
ines
de
les c
ompa
nyie
s sub
min
istra
dore
s i d
e se
rvei
s púb
lics,
ofic
ines
obe
rtes a
l púb
lic.
Doc
ent
Cen
tres
doc
ents
R
elig
iós
Cen
tres r
elig
ioso
s A
parc
amen
t G
arat
ges i
apa
rcam
ents
Edi
ficac
ions
d’ú
s púb
lic
Altr
es
Loca
ls se
nse
ús
FI
TX
ES
02.0
1 i 0
2.02
Uni
fam
iliar
Plu
rifam
iliar
Bar
rere
s ar
quite
ctòn
ique
s en
l’ed
ifica
ció
X
Sí
Edifi
cis d
’hab
itatg
es
Am
b ap
arca
men
ts
FI
TX
A
02.0
3
X N
o En
refe
rènc
ia a
l Dec
ret 2
0/20
03, n
o es
requ
erei
x ca
p pr
evis
ió e
spec
ífica
. P
arad
es d
’aut
obús
E
stac
ions
À
rees
de
serv
ei d
e ca
rret
eres
Bar
rere
s ar
quite
ctòn
ique
s en
el
s m
itjan
s de
tr
ansp
ort
S ٱ í
Ben
zine
res
FI
TX
A
03.0
1
O
BSE
RVA
CIO
NS
(1)
En
cas d
’edi
ficis
d’h
abita
tges
(uni
fam
iliar
s, pl
urifa
mili
ars o
/i ap
arca
men
ts p
er a
ús p
riva
tiu),
pass
i dir
ecta
men
t a e
mpl
enar
la fi
txa
02.0
3.
(Def
inic
ió d
els e
lem
ents
que
cal
ver
ifica
r en
l’edi
ficac
ió) F
ITX
A 0
2.01
R
EG
LA
ME
NT
DE
SU
PRE
SSIÓ
DE
BA
RR
ER
ES
AR
QU
ITE
CT
ÒN
IQU
ES
Inte
rpre
taci
ó de
l Dec
ret 2
0/20
03, p
er a
la se
va a
plic
ació
prà
ctic
a v
er. 2
0.10
.200
3 C
apíto
l II
BA
RR
ER
ES
AR
QU
ITE
CT
ÒN
IQU
ES
EN
L’E
DIF
ICA
CIÓ
Secc
ió 1
a. D
ISPO
SIC
ION
S G
EN
ER
AL
S SO
BR
E E
DIF
ICA
CIO
NS
D’Ú
S PÚ
BL
IC
X e
dific
is d
e tit
ular
itat
públ
ica
Art
15. T
ots
els
edifi
cis,
inst
al·la
cion
s i e
spai
s d’
ús p
úblic
, de
titul
arita
t púb
lica
i els
de
nova
con
stru
cció
, han
d’e
star
ada
ptat
s i s
’han
d’a
just
ar a
l con
tingu
t d’
aque
st c
apíto
l i d
els
A2
i 4, p
unts
4.4
.2 i
4.5.
� E
dific
is d
e tit
ular
itat
priv
ada
Art.
16.
Tot
s el
s ed
ifici
s, in
stal
·laci
ons
i esp
ais
d’ús
púb
lic, d
e no
va c
onst
rucc
ió d
e tit
ular
itat p
rivad
a, h
an d
e te
nir
adap
tats
els
esp
ais
d’ús
com
unita
ri, i
s’ha
n d’
ajus
tar
a le
s co
ndic
ions
esp
ecifi
cade
s en
els
ann
exos
2 i
4 pu
nts
4.4.
2 i 4
.5. A
ixí c
om e
ls q
ue s
ol·li
citin
llic
ènci
a de
ref
orm
a in
tegr
al, c
anvi
d’ú
s o
ampl
iaci
ó qu
e su
peri
el 5
0% d
e la
sup
erfíc
ie e
dific
ada
exis
tent
.
Ú
S D
E L
’ED
IFIC
I A ٱ
llotja
men
ts tu
rístic
s (A
rt. 1
7)
1.
> d
e 30
uni
tats
d’a
llotja
men
t, di
spos
arà
d’un
a un
itat a
dapt
ada
i per
cad
a 50
uni
tats
més
o fr
acci
ó s’
ha d
’afe
gir
una
altr
a un
itat
adap
tada
. D’a
cord
am
b l’A
2, p
unts
2.4
.5, 2
.4.6
, 2.4
.7, 2
.4.8
, i l’
A4, p
unts
4.4
.2 i
4.5.
2.
Si
són
de
nova
con
stru
cció
, tot
s el
s lo
cals
d’ú
s pú
blic
, esp
ais
públ
ics,
zone
s co
mun
es, p
isci
nes,
jard
ins
i sim
ilars
han
d’e
star
ad
apta
ts, d
’aco
rd a
mb
l’A2,
pun
ts 2
.1, 2
.2, 2
.4.1
, 2.4
.2, 2
.4.3
, 2.4
.4, 2
.4.5
, i l’
A4, p
unts
4.4
.2 i
4.5.
3.
Q
uan
es re
form
in ín
tegr
amen
t els
est
ablim
ents
turí
stic
s, s’
han
de fe
r pra
ctic
able
s o a
dapt
ades
les z
ones
rese
rvad
es a
l púb
lic.
4.
Els
esta
blim
ents
a q
uè f
a re
ferè
ncia
aqu
est
artic
le h
an d
e di
spos
ar, a
les
zon
es i
nter
iors
o e
xter
iors
des
tinad
es a
gar
atge
i
apar
cam
ents
púb
lics,
la m
atei
xa p
ropo
rció
de
plac
es d
’apa
rcam
ents
per
a p
erso
nes
amb
mob
ilita
t re
duïd
a qu
e de
pla
ces
d’al
lotja
men
t ad
apta
des.
Sego
ns l’
A2, p
unt 2
.4.4
. R ٱ
esid
ènci
es p
er a
per
sone
s m
ajor
s i p
erso
nes
amb
mob
ilita
t red
uïda
(Art.
18)
H
an d
e te
nir
adap
tade
s to
tes
les
unita
ts d
’allo
tjam
ent i
les
depe
ndèn
cies
com
unità
ries
que
estig
uin
al s
erve
i d’a
ques
tes
pers
ones
, d’
acor
d am
b l’A
2, p
unts
2.2
i 2.
4, i
l’A
4, p
unts
4.2
i 4.
5.
R ٱ
esid
enci
al (
1)
Hot
els,
resi
dènc
ies d
’est
udia
nts,
càm
ping
s i c
entre
s pen
itenc
iaris
C ٱom
erci
al
Mer
cats
mun
icip
als,
esta
blim
ents
com
erci
als,
bars
i re
stau
rant
s
S ٱan
itari
Hos
pita
ls i
clín
ique
s, ce
ntre
s de
reha
bilit
ació
i de
dia
O ٱci
D
isco
tequ
es i
bars
mus
ical
s, pa
rcs t
emàt
ics i
d’a
tracc
ions
E ٱsp
ortiu
C
entre
s esp
ortiu
s
C ٱul
tura
l M
useu
s, te
atre
s i c
inem
es, s
ales
de
cong
ress
os, a
udito
ris, b
iblio
tequ
es, c
entre
s cív
ics,
sale
s d’e
xpos
icio
ns
A ٱdm
inis
tratiu
C
entre
s de
l’A
dmin
istra
ció,
ofic
ines
de
les c
ompa
nyie
s sub
min
istra
dore
s i d
e se
rvei
s púb
lics,
ofic
ines
obe
rtes a
l púb
lic
X D
ocen
t C
entr
es d
ocen
ts
R ٱel
igió
s C
entre
s rel
igio
sos
A ٱpa
rcam
ent
Gar
atge
s i a
parc
amen
ts
A ٱltr
es
Loca
ls se
nse
ús, e
tc.
Per a
l niv
ell d
’acc
essi
bilit
at p
er a
uso
s pú
blic
s en
edifi
cis d
e no
va c
onst
rucc
ió,
ampl
iaci
ó, c
anvi
d’ú
s de
loca
ls i
refo
rmes
o
reha
bilit
acio
ns in
tegr
als.
(veg
eu A
2,
punt
2.1
),
empl
eneu
la fi
txa
02.0
2
O
BSE
RVA
CIO
NS
Edi
fici d
e tit
ular
itat p
úblic
a o
priv
ada
dest
inat
a l’
ús p
úblic
: qua
n un
esp
ai, i
nsta
l·lac
ió o
serv
ei d
’aqu
est é
s sus
cept
ible
de
ser u
tilitz
at p
er u
na p
lura
litat
inde
term
inad
a de
per
sone
s per
a la
real
itzac
ió d
’act
ivita
ts
d’in
terè
s soc
ial o
pel
púb
lic e
n ge
nera
l. (1
) P
er a
edi
ficis
d’h
abita
tges
(uni
fam
iliar
, plu
rifa
mili
ar o
/i ap
arca
men
ts a
mb
ús p
riva
tiu),
pass
i dir
ecta
men
t a e
mpl
enar
la fi
txa
02.0
3.
(Def
inic
ió d
els
elem
ents
que
cal
ver
ifica
r en
l’edi
ficac
ió)
FIT
XA
02.
02
RE
GL
AM
EN
T D
E S
UPR
ESS
IÓ D
E B
AR
RE
RE
S A
RQ
UIT
EC
TÒ
NIQ
UE
S In
terp
reta
ció
del D
ecre
t 20/
2003
, per
a la
seva
apl
icac
ió p
ràct
ica
v
er. 2
0.10
.200
3
AN
NE
X 2
pun
t 2.1
N
IVE
LL
D’A
CC
ESS
IBIL
ITA
T E
XIG
IBL
E P
ER
A U
SOS
PÚB
LIC
S E
N E
DIF
ICA
CIO
NS
DE
NO
VA
CO
NST
RU
CC
IÓ
Iti
nera
ri El
emen
t ada
ptat
, si s
’esc
au
ÚS
DE
L’ED
IFIC
AC
IÓ
A
dapt
at
Prac
t. Es
c.
Apa
rc.
C. H
ig.
Dor
m.
Ves
t. M
ob.
SU
PER
FÍC
IE/C
APA
CIT
AT
– A
rticl
es d
e re
ferè
ncia
2.
2 2.
3 2.
4.3
2.4.
4 2.
4.5
2.4.
6 2.
4.7
2.4.
8 + ٱ
100
m²
P
A
D ٱ
ocen
t C ٱ
entr
es d
ocen
ts
+ ٱ 5
00 m
² A
A
A
A
A
A
O
BSE
RVA
CIO
NS
(1)
El c
once
pte
de “
loca
l sen
se ú
s” n
o es
tà p
revi
st a
l Dec
ret
20/2
003,
per
ò és
mol
t ha
bitu
al e
n el
s en
càrr
ecs.
En
prev
isió
d’e
vita
r pr
oble
mes
en
el m
omen
t de
tra
mita
r el
pro
ject
e o
proj
ecte
s
d’ac
tivita
ts, e
s re
com
ana
que
sigu
i pra
ctic
able
l’ac
cés
de c
ada
loca
l. A
ixí m
atei
x, e
n el
s ca
sos
en q
uè é
s po
ssib
le u
na s
ubdi
visi
ó d’
un lo
cal o
rigin
al e
n lo
cals
més
pet
its. F
inal
men
t, si
l’ac
cés
no
és d
irect
e de
s de
la v
ia p
úblic
a, e
s re
com
ana
alm
enys
un
reco
rreg
ut p
ract
icab
le q
ue c
onne
cti l
a vi
a pú
blic
a am
b l’a
ccés
de
cada
un
dels
loca
ls.
Art
. 19
Edi
ficis
des
tinat
s a
l’oci
, la
cultu
ra i
l’e
spor
t. El
s es
tabl
imen
ts i
rec
inte
s es
port
ius,
sale
s de
pro
jecc
ions
cin
emat
ogrà
fique
s i t
eatr
es, p
alau
s de
con
gres
sos,
sale
s de
con
ferè
ncie
s i,
en g
ener
al, l
ocal
s d’
espe
ctac
les i
act
ivita
ts a
nàlo
gues
, han
de
disp
osar
d’e
spai
s res
erva
ts d
’ús p
refe
rent
per
a p
erso
nes a
mb
mob
ilita
t red
uïda
, d’a
cord
am
b al
lò q
ue in
dica
l’A2
, pun
t 2.4
.8.
Els e
scen
aris
i le
s tar
imes
han
de
ser a
cces
sibl
es a
trav
és d
’un
itine
rari
ada
ptat
. Nom
bre
mín
im d
e pl
aces
d’ú
s pre
fere
nt e
n fu
nció
de
l’afo
ram
ent: ≤
100
plac
es, 2
; de
101
a 50
0 p
lace
s, 5;
de
501
a 1.
000
plac
es, 5
; de
1.00
1 a
2.50
0, 7
; de
2.50
1 a
5.00
0 pl
aces
, 8; >
5.0
00 p
lace
s, 10
pla
ces,
més
1 p
er c
ada
frac
ció
de 1
.000
pla
ces a
par
tir d
e le
s 5.0
00.
A
NN
EX 2
FITX
ES D
E C
ON
TRO
L R
EFER
ENTS
A L
ES B
AR
RER
ES A
RQ
UIT
ECTÒ
NIQ
UES
EN
L’E
DIF
ICA
CIÓ
2.
2.
Itin
erar
i ada
ptat
2.
3.
Itin
erar
i pra
ctic
able
2.
4.
Ele
men
ts a
dapt
ats d
e l’e
dific
ació
2.
4.1.
A
cces
sos
2.4.
2.
Com
unic
ació
ver
tical
2.
4.3.
Es
cale
s ada
ptad
es e
n ed
ifici
s d’ú
s púb
lic
2.4.
4.
Apa
rcam
ent a
dapt
at
2.4.
5.
Cam
bra
higi
ènic
a ad
apta
da
2.4.
6.
Dor
mito
ri ad
apta
t 2.
4.7.
V
estid
ors a
dapt
ats e
n ed
ifici
s d’ú
s púb
lic
2.4.
8.
Mob
iliar
i ada
ptat
en
edifi
cis d
’ús p
úblic
2.
4.9.
In
terio
r de
l’hab
itatg
e ad
apta
t
2.
2
ITIN
ER
AR
I AD
APT
AT
2.2
IT
INE
RA
RI A
DA
PTA
T
PRO
JEC
TE
ITIN
ERA
RI
Ha
de te
nir u
na a
mpl
ada
= 0,
90 m
i un
a al
çària
lliu
re d
’obs
tacl
es e
n to
t el r
ecor
regu
t = 2
,10
m.
Es c
ompl
eix
CA
NV
I DE
SE
NT
IT
A c
ada
plan
ta h
i ha
d’ha
ver
un e
spai
lliu
re d
e gi
r on
es p
ugui
insc
riur
e un
cer
cle
de ø
=
1,50
m.
Es c
ompl
eix
PAV
IME
NT
El
pav
imen
t és n
o lli
scan
t. Es
com
plei
x C
AN
VIS
DE
D
IRE
CC
IÓ
En e
ls c
anvi
s de
dire
cció
, l’a
mpl
ada
de p
as h
a de
per
met
re in
scriu
re u
n ce
rcle
de
ø =
1,20
m.
Es c
ompl
eix
POR
TE
S
po
rta 1
full
Les p
orte
s han
de
teni
r una
am
plad
a =
0,80
m i
una
alçà
ria =
2,0
0 m
. Le
s man
etes
de
les p
orte
s s’h
an d
’acc
iona
r mitj
ança
nt m
ecan
ism
es d
e pr
essi
ó o
pala
nca.
Es
com
plei
x po
rtes +
d’1
full
Un
dels
fulls
hau
rà d
e te
nir u
na a
mpl
ada
= 0,
80 m
. Es
com
plei
x po
rtes d
e vi
dre
Llev
at d
el c
as e
n qu
è el
vid
re si
gui d
e se
gure
tat,
tindr
an u
n sò
col i
nfer
ior =
0,3
0 m
. Han
de
teni
r una
fran
ja
horit
zont
al =
0,0
5 m
d’a
mpl
ada,
col
·loca
da a
una
h =
1,5
0 m
i am
b m
arca
t con
trast
de
colo
r. Es
com
plei
x ba
ndes
A
les d
ues b
ande
s d’u
na p
orta
ha
d’ex
istir
un
espa
i lliu
re h
oritz
onta
l, qu
e no
sigu
i esc
ombr
at p
er
l’obe
rtura
de
la p
orta
, i e
n qu
è es
pug
ui in
scriu
re u
n ce
rcle
de
ø =
1,50
m (e
xcep
te a
l’in
terio
r de
la c
abin
a de
l’as
cens
or).
Es c
ompl
eix
man
etes
Le
s man
etes
de
les p
orte
s s’h
an d
’acc
iona
r mitj
ança
nt m
ecan
ism
es d
e pr
essi
ó o
pala
nca.
Es
com
plei
x R
AM
PES
R
ampa
ext
erio
r por
xo
pend
ents
Lo
ngitu
dina
ls: x
< 3
,00
m –
màx
. 10%
; 3,0
0 m
= x
= 1
0,00
m –
màx
. 8%
; 10,
00 <
x =
20,
00 m
– m
àx. 6
%.
Tran
sver
sal:
màx
. 2%
. Es
com
plei
x (p
ende
nt m
àx. 6
%)
prot
ecci
ons
Si h
i ha
un d
esni
vell
= 0,
20 m
, es d
ispo
sarà
d’u
n el
emen
t de
prot
ecci
ó lo
ngitu
dina
l d’u
na a
lçàr
ia =
0,0
5 m
. R
ampe
s = 8
% -
Pass
aman
s o b
aran
es a
mb
pass
aman
s als
dos
cos
tats
(0,7
0 m
– 1
,00
m).
Es c
ompl
eix
elem
ents
de
supo
rt El
emen
ts d
e su
port
de d
isse
ny a
natò
mic
secc
ió =
0,0
4 –
0,05
m se
para
ts d
e qu
alse
vol a
ltre
elem
ent,
una
d =
0,04
m i
que
es p
rolo
ngar
an m
és e
nllà
del
s ext
rem
s a l’
acab
amen
t de
cada
tram
, una
d =
0,2
5 m
. Es
com
plei
x re
plan
s R
epla
ns in
term
edis
(lla
rgad
a en
la d
irecc
ió d
e ci
rcul
ació
= 1
,50
m),
en la
uni
ó de
tram
s de
dife
rent
pe
nden
t. A
l’in
ici i
fina
l de
cada
tram
de
ram
pa h
i hau
rà u
n re
plà
de ll
arga
da =
1,5
0 m
.
Es c
ompl
eix
ASC
ENSO
R
AD
APT
AT
dim
ensi
ons
Dim
ensi
ons c
abin
a: e
n el
sent
it de
l’ac
cés d
= 1
,40
m i
en e
l tra
nsve
rsal
d =
1,1
0 m
. Es
com
plei
x po
rtes
Les p
orte
s de
la c
abin
a i d
el re
cint
e só
n au
tom
àtiq
ues i
d’a
mpl
ada
= 0,
80 m
. A
l seu
dav
ant e
s pot
insc
riure
un
cerc
le d
e ø
= 1,
50 m
. Es
com
plei
x pa
ssam
ans
Alç
ària
ent
re 0
,90
m –
0,9
5 m
. Dis
seny
ana
tòm
ic se
cció
= 0
,04
– 0,
05 m
sepa
rats
de
para
men
ts v
ertic
als
= 0,
04 m
. Es
com
plei
x bo
tone
res
Han
de
teni
r la
num
erac
ió e
n br
aile
o e
n re
lleu.
Le
s bot
oner
es, t
ant l
es in
terio
rs c
om le
s del
s rep
lans
, s’h
an d
e co
l·loc
ar a
una
altu
ra d
’ent
re 1
,00
m –
1,4
0 m
resp
ecte
al t
erra
. D
ispo
sen
d’un
sist
ema
visu
al-a
cúst
ic p
er ta
l d’in
form
ar d
e le
s par
ades
, que
est
à co
l·loc
at e
n llo
c vi
sibl
e di
ntre
de
la c
abin
a.
Es c
ompl
eix
seny
alitz
ació
A
cad
a pl
anta
i al
cos
tat d
e l’a
scen
sor,
hi h
a d’
have
r un
núm
ero
en a
lt re
lleu
que
iden
tifiq
ui la
pla
nta
(10
x 10
cm
) a u
na d
= 1
,40
m.
Es c
ompl
eix
2.
4
EL
EM
EN
TS
DE
L’E
DIF
ICA
CIÓ
AD
APT
AT
S
2.4.
1
AC
CE
SSO
S PR
OJE
CTE
G
ENER
AL
Com
a
mín
im
un
dels
ac
cess
os
a l'i
nter
ior
de
l'edi
ficac
ió
haur
à d'
esta
r de
spro
veït
de
barr
eres
ar
quite
ctòn
ique
s que
impe
deix
in o
difi
culti
n l'a
cces
sibi
litat
de
les p
erso
nes a
mb
mob
ilita
t red
uïda
. E
n el
cas
d'u
n co
njun
t d'e
dific
is i
d’in
stal
·laci
ons,
com
a m
ínim
un
dels
itin
erar
is p
er a
via
nant
s qu
e el
s un
eixe
n en
tre e
lls i
am
b la
via
púb
lica
com
plirà
les
con
dici
ons
esta
bler
tes
per
als
itine
raris
ada
ptat
s.
En e
ls c
asos
en
què
exis
teix
i un
accé
s al
tern
atiu
per
a le
s pe
rson
es a
mb
mob
ilita
t red
uïda
, aqu
est n
o po
t te
nir
un r
ecor
regu
t su
perio
r a
sis
vega
des
l’hab
itual
i e
l se
u ús
no
es p
ot c
ondi
cion
ar a
aut
oritz
acio
ns
expr
esse
s o a
ltres
lim
itaci
ons.
Es c
ompl
eix
2.
4.2
CO
MU
NIC
AC
IÓ V
ER
TIC
AL
PR
OJE
CTE
G
ENER
AL
La m
obili
tat o
com
unic
ació
ver
tical
ent
re e
spai
s, in
stal
·laci
ons o
serv
eis c
omun
itaris
en
edifi
cis d
’ús
públ
ic s’
ha d
e re
alitz
ar m
itjan
çant
un
elem
ent a
dapt
at.
Es c
ompl
eix.
Asc
enso
r ada
ptat
inte
rior.
2.4.
3
ESC
AL
ES
AD
APT
AD
ES
EN
ED
IFIC
IS D
’ÚS
PÚB
LIC
PR
OJE
CTE
G
RA
ON
S A
lçàr
ia ≤
0,1
6m i
este
sa ≥
0,3
0m. L
’est
esa
no p
rese
nta
disc
ontin
uïta
ts o
n s’
unei
x am
b la
con
trape
tja. E
l no
mbr
e m
àxim
de
grao
ns se
guits
, sen
se re
plà
inte
rmed
i, és
de
12.
Es c
ompl
eix
PLA
NT
A N
O
RE
CT
A
Esca
les a
mb
proj
ecci
ó en
pla
nta
corb
a o
no re
cta,
dim
ensi
ó m
ínim
a de
l’es
tesa
= 0
,30
m d
e la
car
a in
terio
r.
SEN
YALI
TZA
CIÓ
A
l’in
ici i
al f
inal
d’u
na e
scal
a, a
la z
ona
del r
eplà
, s’in
stal
·lara
n el
emen
ts d
e co
lor i
text
ura
que
cont
rast
in
amb
el p
avim
ent g
ener
al, e
n un
a fr
anja
de
long
itud
igua
l a la
fron
tal d
e l’e
scal
a i u
na a
mpl
ària
=0,
30 m
. Es
com
plei
x E
SCA
LE
S L’
ampl
ada
de p
as ú
til é
s 1,5
0 m
. Es
com
plei
x PR
OT
EC
CIO
NS
Es c
ol·lo
cara
n, a
ls d
os c
osta
ts, p
assa
man
s o b
aran
es a
mb
pass
aman
s d’a
lçàr
ia =
1,0
0 m
. Tub
rodó
= 0
,04-
0,05
m.
Es c
ompl
eix
RE
PLA
NS
Els r
epla
ns in
term
edis
tene
n un
a lla
rgad
a ≥
1,20
m.
Es c
ompl
eix
2.4.
4.
APA
RC
AM
EN
T A
DA
PTA
T
PRO
JEC
TE
DIM
ENSI
ON
S D
imen
sion
s mín
imes
per
al v
ehic
le d
e 3,
50 m
x 4
,50
m e
n ba
teria
i de
2,0
0 m
x 4
,50
m e
n fil
era.
S’
acce
pta
una
ampl
ària
de
2,50
m si
ent
re d
ues p
lace
s hi h
a un
esp
ai d
’1,0
0 m
. A
parc
amen
t ext
erio
r E
SPA
IS
D’A
PRO
FIT
AM
EN
T
L’es
pai d
’apr
opam
ent h
a d’
esta
r com
unic
at a
mb
un it
iner
ari a
dapt
at.
Es c
ompl
eix
SEN
YA
LIT
ZA
CIÓ
Le
s pla
ces d
’apa
rcam
ent i
l’iti
nera
ri d’
accé
s a la
pla
ça se
seny
alitz
en p
inta
nt e
n el
terr
a el
sím
bol
inte
rnac
iona
l d’a
cces
sibi
litat
i es
col
·loca
rà v
ertic
alm
ent e
l cor
resp
onen
t sen
yal d
e re
serv
a d’
apar
cam
ent
per a
veh
icle
s con
duïts
o q
ue tr
ansp
ortin
per
sone
s am
b m
obili
tat r
eduï
da, e
ssen
t obl
igat
òria
l’ac
redi
taci
ó m
itjan
çant
la ta
rget
a.
Es c
ompl
eix
MÀ
QU
INE
S O
RA
Le
s màq
uine
s exp
ened
ores
de
tique
ts ti
ndra
n l’e
lem
ent m
anip
ulab
le m
és a
lt a
una
altu
ra =
1,4
0 m
.
2.4
E
LE
ME
NT
S D
E L
’ED
IFIC
AC
IÓ A
DA
PTA
TS
2.
4.5.
C
AM
BR
A H
IGIÉ
NIC
A A
DA
PTA
DA
PR
OJE
CTE
G
ENER
AL
Hi h
aurà
d’h
aver
ent
re 0
,00
i 0,7
0 m
d’a
ltura
resp
ecte
al t
erra
i un
esp
ai ll
iure
de
gir d
e ø
= 1,
50 m
. C
ambr
es h
igiè
niqu
es a
tote
s les
pla
ntes
i gi
mnà
s. E
SPA
I D
’APR
OFI
TA
ME
NT
La
tera
l al w
àter
, bid
et, b
anye
ra i
dutx
a =
0,80
m. /
Fro
ntal
al r
enta
man
s = 0
,80
m.
Es c
ompl
eix
DIS
TÀ
NC
IA 1
D
istà
ncia
ent
re l’
eix
del w
àter
i/o
l’eix
del
bid
et i
la p
aret
late
ral q
ue c
onté
la b
arra
fixa
= 0
,40
m –
0,4
5 m
. Es
com
plei
x D
IST
ÀN
CIA
2
Dis
tànc
ia e
ntre
el p
unt m
és e
xter
ior d
e la
tass
a (w
àter
i bi
det)
i el m
ur p
oste
rior =
0,7
0 m
– 0
,75
m.
Es c
ompl
eix
BA
RR
ES
SUPO
RT
D
ispo
sarà
de
dues
bar
res d
e su
port
de lo
ngitu
d =
0,70
m se
para
des e
ntre
elle
s, i r
espe
cte
a l’e
ix d
= 0
,70
m,
situ
ades
per
dam
unt d
el te
rra
a un
a al
tura
d’e
ntre
0,7
0 m
i 0,
75 m
. La
barr
a si
tuad
a al
cos
tat d
’apr
opam
ent
serà
bat
ent.
Es c
ompl
eix
AL
ÇÀ
RIE
S L’
alçà
ria d
el se
ient
(wàt
er i
bide
t) es
tà c
ompr
esa
entre
0,4
5 m
i 0,
50 m
. Es
com
plei
x R
EN
TA
MA
NS
A u
na p
rofu
ndita
t de
0,30
m, t
indr
à un
esp
ai ll
iure
dav
all d
e 0,
70 m
d’a
lt. A
lçàr
ia c
ara
supe
rior =
0,8
5 m
. Es
com
plei
x M
IRA
LL
S El
s mira
lls ti
ndra
n co
l·loc
at e
l can
tell
infe
rior a
una
altu
ra =
0,9
0 m
del
terr
a.
Es c
ompl
eix
DU
TX
A
L’es
pai d
’util
itzac
ió d
’una
dut
xa ti
ndrà
une
s dim
ensi
ons m
ínim
es d
e 0,
85 m
d’a
mpl
ada
i 1,2
0 m
de
fond
ària
, a
més
de
l’apr
opam
ent l
ater
al. B
ase
enra
sada
am
b el
pav
imen
t. Se
ient
0,5
0 x
0,50
m a
una
altu
ra d
’ent
re 0
,45
m i
0,50
m.
En v
estid
ors
AIX
ET
ES
Les a
ixet
es d
el b
idet
, ren
tam
ans,
dutx
a i b
anye
ra s’
acci
onar
an a
mb
mec
anis
mes
de
pres
sió
o pa
lanc
a. L
es
aixe
tes d
e le
s ban
yere
s es c
ol·lo
cara
n al
cen
tre, n
o al
s ext
rem
s. En
dut
xes,
no p
odra
n es
tar a
l mat
eix
pla
del
seie
nt.
Es c
ompl
eix
POR
TE
S A
mpl
ada
= 0,
80 m
. No
podr
an e
nvai
r el c
ercl
e de
ø =
1,5
0 m
. Es
com
plei
x T
EL
ÈFO
N
Telè
fon
o tim
bre,
situ
at d
intre
la z
ona
dels
0,8
0 m
de
l’esp
ai d
’apr
opam
ent a
l wàt
er, c
ol·lo
cat a
una
altu
ra
= 0,
90 m
. Es
com
plei
x PA
VIM
EN
T
El p
avim
ent s
erà
no ll
isca
nt.
Es c
ompl
eix
SEN
YA
LIT
ZA
CIÓ
En
est
ablim
ents
púb
lics h
i hau
rà in
dica
dors
del
s ser
veis
mitj
ança
nt u
n lle
tra H
(hom
es) o
D (d
ones
) en
alt
relle
u.
Es c
ompl
eix
2.
4.7.
V
EST
IDO
RS
AD
APT
AT
S E
N E
DIF
ICIS
D’Ú
S PÚ
BL
IC
PRO
JEC
TE
POR
TE
S Le
s por
tes i
obe
rture
s de
pas t
indr
an u
na a
mpl
ada
= 0,
80 m
. Ind
icad
ors d
e se
rvei
s am
b H
o D
en
alt r
elle
u.
Les m
anet
es d
e le
s por
tes s
’acc
iona
ran
mitj
ança
nt m
ecan
ism
es d
e pr
essi
ó o
pala
nca.
Es
com
plei
x E
SPA
I DE
GIR
H
i hau
rà u
n es
pai d
e gi
r de
ø =
1,50
m q
ue n
o po
t ser
esc
ombr
at p
er l’
ober
tura
de
cap
porta
. Es
com
plei
x E
SPA
I D
’APR
OPA
ME
NT
El
s esp
ais d
’apr
opam
ent l
ater
al a
taqu
illes
, ban
cs, d
utxe
s i m
obili
ari t
indr
an u
na a
mpl
ada
= 0,
80 m
. Es
com
plei
x PA
VIM
EN
T
El p
avim
ent s
erà
no ll
isca
nt.
Es c
ompl
eix
BA
NC
S I L
LIT
ER
ES
Tind
ran
el se
ient
a u
na a
ltura
d’e
ntre
0,4
5 m
i 0,
50 m
del
terr
a. L
’am
plad
a de
l sei
ent s
erà
= 0,
50 m
. Es
com
plei
x Z
ON
A D
’AB
AST
To
ts e
ls m
ecan
ism
es h
an d
’est
ar a
una
altu
ra =
0,4
0 m
i =
1,40
m so
bre
el te
rra.
Mai
no
pode
n se
r al m
atei
x pl
a qu
e el
seie
nt.
Es c
ompl
eix
LL
ITE
RA
D
ispo
sarà
d’u
na ll
itera
d’u
na a
lçàr
ia =
0,4
5 –
0,50
m, 0
,50
m d
’am
plàr
ia i
2,00
m d
e lla
rgàr
ia p
er fa
cilit
ar
canv
iar-
se d
e ro
ba.
Es c
ompl
eix
2.
4.8.
M
OB
ILIA
RI A
DA
PTA
T E
N E
DIF
ICIS
D’Ú
S PÚ
BL
IC
PRO
JEC
TE
SOR
TIN
TS/V
OLA
TS
Els e
lem
ents
sorti
nts i
/o v
olat
s = 0
,15
m d
e vo
lada
i qu
e lim
itin
amb
itine
raris
: Ti
ndra
n un
ele
men
t fix
i pe
rimet
ral =
0,1
5 m
d’a
lçàr
ia p
erqu
è el
s inv
iden
ts e
ls p
ugui
n de
tect
ar, o
bé
se si
tuar
an a
una
altu
ra =
2,1
0 m
.
CO
MA
ND
AM
EN
T
Els e
lem
ents
de
com
anda
men
t se
situ
aran
ent
re 1
,00
m i
1,40
m d
’altu
ra.
A
P. T
EL
EFÒ
NIC
S L’
elem
ent m
anip
ulab
le m
és a
lt de
ls a
pare
lls te
lefò
nics
i m
àqui
nes e
xpen
edor
es, h
a d’
esta
r situ
at a
una
altu
ra
= 1,
40 m
.
CA
BIN
A L
OC
UT
OR
I Le
s dim
ensi
ons m
ínim
es d
e la
cab
ina
locu
tori,
lliu
res d
’obs
tacl
es, s
eran
: am
plad
a =
0,80
m i
fond
ària
= 1
,20
m.
El te
rra
ha d
e qu
edar
enr
asat
am
b el
pav
imen
t circ
umda
nt.
L’es
pai d
’acc
és a
la c
abin
a ha
urà
de te
nir u
na a
mpl
ada
= 0,
80 m
i un
a al
çària
= 2
,10
m.
AT
EN
CIÓ
AL
PÚ
BL
IC
El m
obili
ari d
’ate
nció
al p
úblic
tind
rà, t
otal
men
t o p
arci
al, u
na a
lçàr
ia re
spec
te a
l ter
ra =
0,8
5 m
. Si
nom
és d
ispo
sa d
’apr
opam
ent f
ront
al, l
a pa
rt in
ferio
r ent
re 0
,00
m i
0,70
m d
’alç
ària
i en
una
am
plad
a =
0,80
m q
ueda
rà ll
iure
d’o
bsta
cles
per
per
met
re l’
apro
pam
ent d
’una
cad
ira d
e ro
des.
Es c
ompl
eix
TA
UL
A
La ta
ula
tindr
à un
a al
çària
= 0
,80
m.
La p
art i
nfer
ior,
entre
0,0
0 m
i 0,
70 m
d’a
lçàr
ia, i
en
una
ampl
ada
= 0,
80 m
i un
a pr
ofun
dita
t = 0
,60
m
qued
arà
lliur
e d’
obst
acle
s per
per
met
re l’
apro
pam
ent d
’una
cad
ira d
e ro
des.
PLA
ÇA
D
’ESP
EC
TA
DO
R
La p
laça
d’e
spec
tado
r per
a u
suar
is a
mb
cadi
ra d
e ro
des t
indr
à le
s dim
ensi
ons s
egüe
nts:
am
plad
a =
0,80
m i
fond
ària
= 1
,20
m. E
ls se
ient
s situ
ats a
ls p
assa
diss
os ti
ndra
n el
bra
ç de
l lat
eral
que
dón
a al
pas
sadí
s aba
tible
.
O
BSE
RV
AC
ION
S PA
RT
ICU
LA
RS
RE
GL
AM
EN
T D
E S
UPR
ESS
IÓ D
E B
AR
RE
RE
S A
RQ
UIT
EC
TÒ
NIQ
UE
S In
terp
reta
ció
del D
ecre
t 20/
2003
, per
a la
seva
apl
icac
ió p
ràct
ica
ver.
20.1
0.20
03
OB
SE
RV
AC
ION
S P
AR
TIC
ULA
RS
D’A
QU
ES
T P
RO
JEC
TE
CO
NS
IDE
RAC
ION
S F
INAL
S D
’AQ
UE
ST P
RO
JEC
TE
x E
s com
plei
xen
tote
s les
dis
posi
cion
s del
Dec
ret.
ٱ A
lgun
es d
e le
s di
spos
icio
ns d
el D
ecre
t no
es
com
plei
xen
a ca
usa
de m
otiu
s de
car
àcte
r hi
stor
icoa
rtíst
ic,
de c
ondi
cion
s fís
ique
s de
l te
rreny
, d’
impo
ssib
ilita
t mat
eria
l o u
n al
tre m
otiu
, fet
que
es
just
ifica
a l’
apar
tat a
nter
ior d
’obs
erva
cion
s pa
rticu
lars
d’a
ques
t pro
ject
e.
D
ata
i sig
natu
ra d
el/s
tècn
ic/s
, Pa
lma
de M
allo
rca,
mar
ç de
200
9 A
nton
i Bar
celó
Bae
za i
Bàr
bara
Bal
anzó
Mor
al
RESIDUOS PROCEDENTES DE EXCAVACIÓN
A Evaluación del volumen y características de los residuos que se originan
B Medidas previstas de reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra
Procedentes de excavación en terrenos naturales
Procedentes de excavación de rellenos
Total excavado
RESIDUOS DENSIDAD(Tn/m3)
VOLUMEN(m3)
PESO(Tn)
Grava y arena compactas
Grava y arena sueltas
Arcilla
TOTAL
RESIDUOS DENSIDAD(Tn/m3)
VOLUMEN(m3)
PESO(Tn)
Tierra vegetal
Terraplén
Pedraplén
Otros
TOTAL
29748.60
amidament terraplenat ..........................................................................................................................................................................................
Previsión de residuos destinados a la restauración de canteras 15678.60 Tn
2.0000
1.7000
2.1000
0.00 0.00
0.00 0.00
14166.00 29748.60
5.8000 14166.00 29748.60
1.7000
1.7000
1.8000
0.0000
0.00 0.00
0.00 0.00
0.00 0.00
0.00 0.00
5.2000 0.00 0.00
PROYECTO:
PROMOTOR:
ARQUITECTO:
NOU CENTRE D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANACOR
IBISEC Institut Balear d'Infraestr. i S. Educatius i Cultura
ANTONI BARCELÓ BAEZA i BÀRBARA BALANZÓ MORAL
EMPLAZAMIENTO: C/ SON BOGA s/n, CAMÍ DE SES BONES DONES
C Gestión de los residuos de excavación generados
COMENTARIOS:
(reutilización en la propia obra, otros usos, ...)
............................................................................................................................................................................................................................................................................COMENTARIOS:
Otros 0.0000 0.00 0.00
Medidas de reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra:
Total
2"PLA DIRECTOR SECTORIAL PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ-DEMOLICIÓ, VOLUMINOSOS I PNEUMÀTICS FORA D’ÚS" BOIB 141. 23/11/2002
amidament excavació; transport de terres (excavació - terraplenat)..................................................................................................................................................................COMENTARIOS:
Març de 2009
14166.002.1000
6700.00 14070.002.1000
NOTAS:
1.- Los desmontes y tierras no contaminadas se pueden destinar directamente a la restauración de canteras, por decisión del promotor y/o constructor, con la autorización de la dirección técnica.
2.- Condiciones de aplicación del punto 1: a) que esté previsto en el proyecto o por decisión del director de obra. b) que se realice la correspondiente comunicación al Consell de Mallorca.
(Versión Ene06)
Firma, Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral
Nº LICENCIA:
MUNICIPIO: MANACOR971177247CIF: Q0700452F TEL:
RESIDUOS PROCEDENTES DE DEMOLICIÓN Y CONSTRUCCIÓN
A Evaluación del volumen y características de los residuos que se originan
B Medidas previstas de separación en origen o reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra
Residuos procedentes de demolición
Residuos procedentes de construcción
Cantidad total de residuos generados en la obra
Viviendas de obra de fábrica
Industrial de obra de fábrica
Viviendas de hormigón armado
Viviendas de hormigón armado
RESIDUOS I. VOLUMEN(m3/m2)
I. PESO(Tn/m2)
VOLUMEN(m3)
PESO(Tn)
Obra de fábrica
Hormigón
Pétreos
Metales
MaderasVidrios
Plásticos
TOTAL
SUPERFICIE DE LA ZONAA DEMOLER SEGÚN TIPOLOGÍA
4.00 m2
SUPERFICIE CONSTRUIDA /REFORMADA SEGÚN TIPOLOGÍA
RESIDUOS I. VOLUMEN(m3/m2)
I. PESO(Tn/m2)
VOLUMEN(m3)
PESO(Tn)
Obra de fábrica
Hormigón
Pétreos
Embalajes
Otros
TOTAL
280.15 Tn
............................................................................................................................................................................................................................................................................
¿Se prevé la separación en obra de residuos inertes? .............................................. SÍ NO
¿Se prevé la separación y almacenamiento diferenciado de residuos peligrosos? ...
SÍ NO
¿Se prevé la separación del resto de residuos? ......................................................... SÍ NO
Cantidad de residuos a gestionar en instalaciones autorizadas 252.15 Tn
Valoración económica del coste de gestión 51.66 €/TnTarifa
0.5270 0.5580
0.2550 0.3450
0.0240 0.0350
0.0017 0.0078
0.0644 0.02300.0005 0.0008
0.0004 0.0004
2.11 2.23
1.02 1.38
0.10 0.14
0.01 0.03
0.26 0.090.00 0.00
0.00 0.00
0.8740 0.9760 3.50 3.89
0.0018 0.0015
0.0244 0.0320
0.0009 0.0010
0.0640 0.0179
0.0011 0.0008
9.35 7.79
126.71 166.18
4.67 5.19
332.35 92.95
5.71 4.15
0.0922 0.0532 478.79 276.26
PROYECTO:
PROMOTOR:
ARQUITECTO:
NOU CENTRE D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANACOR
IBISEC Institut Balear d'Infraestr. i S. Educatius i Cultura
ANTONI BARCELÓ BAEZA i BÀRBARA BALANZÓ MORAL
EMPLAZAMIENTO: C/ SON BOGA s/n, CAMÍ DE SES BONES DONES
C Valoración económica del coste de una gestión adecuada de los residuos generados
COMENTARIOS:
(cerámicos, restos de hormigón, tierras y similares)
(aplicación obligatoria en todas las ocasiones)
(restos metálicos, restos de madera, plásticos y similares no peligrosos)
............................................................................................................................................................................................................................................................................COMENTARIOS:
Bituminosos 0.0000 0.0000 0.00 0.00
Otros 0.0010 0.0060 0.00 0.02
Medidas de reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra:
SÍ NO
........................................................................................................................................................................................................................................................Tn28.00
16282.59 €125% x Total x Tarifa =FIANZA
Total
m20.00
m24.00
m20.00
m20.00
Superficie total demolida
Viviendasm20.00(2)
m20.00(2)
Industriam20.00(2)
Viviendasm20.00(2)
5193.00 m2Superficie total construida/reformada
m20.00
m25193.00
m20.00
m20.00
(1)
Locales (1)
(1)
(1)
1"PLA DIRECTOR SECTORIAL PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ-DEMOLICIÓ, VOLUMINOSOS I PNEUMÀTICS FORA D’ÚS" BOIB 141. 23/11/2002
enderroc de 2 fites ...........................................................................................................................................................................................COMENTARIOS:
* Tarifa para Densidad 0,5-1,2 t/m3
març 2009, Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral
(Versión Ene06)
(1) OBRA NUEVA Y/O AMPLIACIÓN(2) REFORMA
CIF: Q0700452F 971177247TEL:
Nº LICENCIA:
MANACORMUNICIPIO:
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M72 de 96
3.2.6. CONTROL DE QUALITAT (D 59/1994) Decreto 59/1994 y Plan de Control de Calidad
De acuerdo con el Decreto 59/94 sobre "Control de calidad en la edificación", se efectuarán los siguientes controles para la correcta ejecución
de la obra.
El arquitecto Técnico o Aparejador designado en la obra elaborará el proyecto de control de calidad, de acuerdo con la enumeración y definición
que especifica el presente proyecto de ejecución.
Excepto que los otros documentos pormenoricen con más detalle cualquier característica física o de resistencia de un material, exigirán las
siguientes características y controles: 1. ACERO PARA ESTRUCTURAS METÁLICAS 1.1. Elemento estructural Perfilería según planos de estructuras y detalles.
Tipo de acero B500S y 5.100 kg./cm2 de resistencia característica.
Perfilería europea.
Cumplirá las normativas del Ministerio de la Vivienda NBE EA-95. 1.2. Elemento de unión Cordón de soldadura continua o tornillos de alta resistencia 6.000 kg./cm2. 1.3. Control y ensayo Se controlará la identificación del fabricante, dimensionado del perfil, estado aparente y símbolo de la clase de acero.
En perfilería atípica o que no cumpla las especificaciones anteriores se efectuará el ensayo de recepción que determine la Dirección Facultativa
para comprobar el cumplimiento de la garantía del fabricante. 2. HORMIGÓN EN MASA y ARMADO 2.1. Elaboración en obra Resistencia característica en cimientos y muros: HA-25/B/20/IIa.
Resistencia característica en forjados y jácenas: HA-25/B/20/IIa.
Consistencia blanda en todos los casos.
Diámetro del árido < 20 mm. en chapas de forjados y otros. 2.2. Prefabricado en central Resistencia característica en cimientos y muros: HA-25/B/20/IIa.
Resistencia característica en forjados y jácenas: HA-25/B/20/IIa.
Consistencia blanda en todos los casos.
Diámetro del árido < 20 mm. en chapas de forjados y otros. 2.3. Control y ensayo Se efectuarán ensayos previos en los casos siguientes:
- hormigones de planta, con aditivos.
- hormigones especiales, sin experimentar.
Se realizará un control reducido de la obra según determina la norma EHE para obras de hormigón armado y en masa.
Este control consistirá en:
- Prefabricado en central:
- Hojas de suministro con especificación de fabricante, resistencia, consistencia y tiempo entre fabricación y puesta en obra.
- Si se cumple el apartado anterior y se dispone de sello de calidad, no es necesario otro control, si no se hará la estadística según EHE.
- Fabricado en obra:
- Control estadístico, a nivel reducido, según EHE. 3. ACERO DE ARMAR 3.1. Definición Se utilizará únicamente acero REA corrugado del tipo ANC-500-A, según los diámetros, anchuras y separaciones prescritos en el proyecto o por
indicación de la Dirección Facultativa con especificación expresa del coeficiente de seguridad utilizado.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M73 de 96
3.2. Control y ensayo No se podrán utilizar partidas de acero que no lleguen acompañadas de certificado de garantía del fabricante, excepto que se efectúe ensayo del
acero según NBE EA-95 a nivel normal.
El control a efectuar será:
- Identificación de las partidas de acero utilizadas.
- Estado aparente.
- Certificado de garantía del fabricante. 4. ADICIONES y ADITIVOS 4.1. Definición Se denominan adiciones a los tipos de cenizas volantes que, añadidas al hormigón, mejoren algunas de sus propiedades y aditivos los que, sin
modificar sus propiedades, facilita la reacción química de fraguado en condiciones especiales.
Como adiciones se aceptan únicamente las puzolanas suministradas en planta que cumplan con la EHE y se prohiben las cenizas volantes y los
cementos de origen africano.
Como aditivos se aceptan los que especifique la Dirección Facultativa en cada caso y para temperaturas inferiores a 0o C los anticongelantes
que obligatoriamente se tendrán que añadir. 4.2. Control y ensayo Se ensayarán los hormigones que utilicen cenizas volantes con control normal.
El control a efectuar será:
- Etiquetaje y fabricante
- Dosificación recomendada por el fabricante
- Certificado de garantía del fabricante. 5. AGUA 5.1. Definición Se utilizará únicamente agua dulce sancionada por la práctica. Normalmente será el agua potable de suministro regular en el municipio. 5.2. Control y ensayo Se verificará la procedencia. Se efectuará control de ensayo cuando no se tengan antecedente o en caso de duda. 6. ÁRIDOS 6.1. Definición Se utilizaran áridos de arenas o gravas de canteras naturales, rocas machacadas o escorias siderúrgicas que no contengan piritas, sulfuros o
materia orgánica, arcillas ni reactivos con alcalino del cemento. 6.2. Control y Ensayo Se verificará la procedencia. Se efectuará control de ensayo para las escorias siderúrgicas, los que contienen sulfuros oxidables o los que no se
tengan antecedentes de aplicaciones sancionadas por la práctica. 7. CEMENTO 7.1. Definición Se utilizaran en la obra únicamente los cementos regulados por el RC-03. Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción de
cementos, figurando lo siguiente: Portland (P), Portland con adiciones activas (PA), Siderúrgico (S), Puzolania (PUZ) y Alúmina (A), en casos
especiales per prescripción de la Dirección Facultativa. 7.2. Control y ensayo Se verificará: la identificación, la homologación y el distintivo de calidad o certificación de conformidad oficial.
Si cumple el control se conservará en la obra una muestra preventiva del cemento a efectos de contraste.
Si falta la homologación o la identificación no se permitirá hacerlo servir.
Si no es nacional ni europeo tampoco se permitirá hacerlo en la obra.
Si se utiliza cemento sin distintivo o certificado se efectuará ensayo según la RC-03.
8. YESOS
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M74 de 96
8.1. Definición Se utilizarán en la obra yesos y escayolas que figuren en el Pliego de Recepción RY-88, se tengan homologados y dispongan del certificado de
la "Comisión de Vigilancia y Certificación del Ministerio de Industria y Energía". 8.2. Control y ensayo Se verificará: identificación, envasado, buen estado aparente, homologación y sello de calidad o certificado de conformidad.
Se rechazará todas las partidas que no cumplan este control. 9. IMPERMEABILIZACIONES 9.1. Definición Se utilizará como impermeabilizante materiales bituminosos, preferentemente membranas de PVC o butilo, debidamente protegidas contra la
intemperie. 9.2. Control y ensayo Preferentemente se utilizarán sistemas amparados con el documento de aptitud técnica y se realizará de acuerdo con el citado documento.
Se guardará una muestra del material a emplear y se colocará la fecha de ejecución.
En los casos que no cumpla la norma MV-301/86 se rechazará el material. 10. AISLAMIENTO ACÚSTICO 10.1. Definición En los casos en que lo especifique el proyecto se utilizará aislante acústico del tipo HERACLIT o similar con las especificaciones que se
indiquen. 10.2. Control y ensayo Se verificará: el tipo de material, la densidad y la absorción fonoacústica, que suministra el fabricante. 11. AISLAMIENTO AL FUEGO 11.1. Definición En los casos en que lo especifique el proyecto se colocarán retardadores de fuego con las especificaciones que se indiquen. 11.2. Control y Ensayo Se verificará: el tipo de material y la resistencia al fuego que suministra el fabricante.
Se controlará: la ubicación en obra y el certificado acreditativo del fabricante que se cotejará con el apéndice 1 de la NBE-CPI-96. 12. AISLAMIENTO TÉRMICO 12.1. Definición Se colocará el aislamiento térmico especificado en las hojas de cálculo de la NBE-AT/87 que se adjunten al final de este pliego.
El cálculo se ha basado en 4 cm. de poliestireno expandido (POREX) de 20 kg./cm2 en paramentos verticales y 40 kg./cm2 en paramentos
horizontales, a pesar de todo se aconseja la colocación de poliuretano proyectado con un grueso de 3 cm. 12.2. Control y ensayo Se colocarán únicamente productos con sello de calidad o certificado de conformidad del fabricante.
Se controlará: la identificación, la homologación, la conductividad térmica y la densidad aparente que certifica el fabricante.
Se prohiben los materiales orgánicos. 13. TECHOS UNIDIRECCIONALES 13.1. Definición Se utilizarán preferentemente forjados unidireccionales de semiviga armada preindustrialitzados pudiéndose utilizar también los prefabricados a
pié de obra y los hormigonados "in situ". Siempre de acuerdo con la EFHE. 13.2. Características Se establecerán, a pie de obra y de conformidad con el Constructor, las características de los techos que compondrán la obra.
Se establecerá: el tipo de vigueta, el tipo de bovedilla, la sobrecarga estimada, los momentos máximos y la superficie total. 13.3. Control y ensayo
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M75 de 96
Los techos prefabricados fuera de la obra tienen que disponer de autorización de ·s para poder colocarse.
Se controlará: certificado de garantía, código de identificación de las viguetas y identificación y compatibilidad de laos bovedillas.
Se efectuará una prueba de carga cuando las viguetas no dispongan de sello de calidad y superen los 2.000 m de superficie.
Se efectuará una prueba de carga para cada techo superior a 5.000 m o fracción, aunque se disponga de sello de calidad. 14. LADRILLOS CERÁMICOS 14.1. Definición Todas las paredes de carga, esquinas y jambas de ventana tendrán que ser de ladrillo hueco tipo "gero".
Unicamente se admitirá la tochana para paredes de cerramiento (excepto esquinas y jambas) y tabicones. 14.2. Control y ensayo Todos los ladrillos cerámicos que intervengan en obra, sea quien sea el promotor, tendrán que cumplir el pliego de condiciones a la recepción de
ladrillos cerámicos RL-88 excepto de ladrillos especiales expresamente aprobados por la Dirección Facultativa.
Se controlará: el buen estado aparente del material, la identificación, el sello de calidad INCE o el certificado de control y ensayo de un
laboratorio acreditado, de fecha inferior a 6 meses.
El incumplimiento de alguno de estos controles obligará a efectuar ensayo de control.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M76 de 96
II. ANNEXES A LA MEMÒRIA II.1. INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT A les Illes Balears és vigent el Decret 35/2001, de 9 de març de la Conselleria d’Obres, Habitatge i Transport, referent a Mesures reguladores de l’ús i manteniment dels edificis, el qual es superposa amb les exigències del CTE i a l’espera de la modificació o concreció per part de l’Administració competent, s’adjuntarà a la documentació del Final d’Obra, les instruccions d’ús i manteniment de l’edifici acabat, les quals es realitzen segons l’esmentat Decret i compliran els requeriments del CTE. II.2. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA -Antecedents: D’acord amb la directiva europea 2002/91/CE, el BOE del 31 de gener de 2007 va publicar el Real Decreto 47/2007, de 19 de gener, que aprova el procediment bàsic per a la certificació d’eficiència energètica d’edificios de nova construció. Aquesta directiva estableix que els edificis han de disposar d’un certificat d’ eficiència energètica. S’adjunta fitxa de la qualificació energètica. Un cop l’edifici estigui acabat es realitzarà la certificació energètica i s’inclouran les proves, comprovacions i inspeccions pertinents.
El
pres
ente
certif
icado
de ef
icien
cia en
ergé
tica s
upon
e la c
onfor
mida
d de l
a info
rmac
ión qu
e con
tiene
con l
a cali
ficac
ión en
ergé
tica o
btenid
a y co
n el p
roye
cto de
eje
cució
n del
edific
io, qu
edan
do lig
ado a
él co
mo pa
rte in
tegra
nte de
l mism
o. CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DEL PROYECTO -Opción general-. Ver. 4.4.2007
R.D. 47/2007, DE 19 DE ENERO POR EL QUE SE APRUEBA EL PROCEDIMIENTO BÁSICO PARA LA CERTIFICACIÓN DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DE EDIFICIOS DE NUEVA CONSTRUCCIÓN. ANTONI BARCELÓ BAEZA, arquitecto colegiado número 290467 del Colegio Oficial de Arquitectos de las Islas Baleares i Bàrbara Balanzó Moral, arquitecta colegiada número 29955/3 del Colegio Oficial de Arquitectos de Catalunya, según lo establecido el artículo 5º del R.D. 47/2007, de 19 de enero, por el que se aprueba el procedimiento básico para la certificación energética de edificios de nueva construcción, certifico que el edificio por mi proyectado cuyos datos se exponen a continuación cuenta con una eficiencia energética de proyecto del tipo: A B C D E Identificación del edificio: Descripción y uso del edificio: CEIP de Manacor Programa elegido para la obtención de la certificación de eficiencia energética: Programa CALENER
Versión VyP
Versión GT
Programa alternativo ...................................................................... (Indicar el programa utilizado) Descripción de las características energéticas del edificio, sistema envolvente, instalaciones, condiciones normales de funcionamiento y ocupación: Según proyecto de ejecución adjunto al presente certificado Descripción de las pruebas comprobaciones e inspecciones llevadas a cabo durante la ejecución del edificio según el artículo 7.2 del R.D. 47/07: Se detallarán en la documentación final de obra Etiqueta de eficiencia energética:
Válida hasta 01/01/2019 maig del 2009
Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral Arq.col nº 290467del COAIB i 29955/3 COAC
(*) Con el empleo de la opción simplificada, para cuya utilización se cumplen los requisitos establecidos en el R.D. 47/2007, no es necesaria la cumplimentación de los valores requeridos de emisiones de CO2 y consumo de energía.
Edificio: Centre Multiusos Localidad / Zona climática: B3 Uso del edificio:Centro Multiusos Consumo de energía anual: (*) kWh/año (*) kWh/m2 Emisiones de CO2 anual: (*) kg CO2/año (*) kg CO2/m2 El consumo real de energía del edificio y sus emisio- nes de dióxido de carbono dependerán de las condi- ciones de operación y funcionamiento del edificio y de las condiciones climáticas entre otros factores.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M77 de 96
III. ANNEXES AL PROJECTE III.1. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT S’adjunta l’Estudi de Seguretat i Salut. III.2. ESTUDI GEOTÈCNIC Estudi realitzat per LBC Laboratorio Balear para la Calidad S.L., el 3 de febrer de 2009, núm de visat 010900438, Ref. LBC 61838/081074/001, geòloga Sandra Castaño Rodríguez, col·legiada núm. 6149.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M78 de 96
IV. CARACTERÍSTIQUES DEL CONTRACTE 1. CLASSIFICACIÓ DE L’EMPRESA CONTRACTISTA La classificació de l’empresa contractista d’obres haurà d’incloure els següents grups, segons l’art. 289 del Reglament General de Contractació: Grup C. Tots els subgrups (subgrups principals C-2 i C-4) La categoria del contracte d’execució d’obra és Categoria F, segons prescriu l’Ordre Ministerial de 28/6/91 (BOE 176 de 24/6/91) Anualitat mitja: Pressupost Contracta x 12 mesos / mesos durada obra 2. FÓRMULA DE REVISIÓ DE PREUS Segons el termini proposat per l’execució de les obres, si es donen les condicions requerides per a poder revisar, s’aplicarà la Fòrmula Polinòmica segons la normativa vigent. Segons l’article 77 de la LSCP i l’article 104 del Reglament. Correspon la Fòrmula 19 3. ADAPTACIÓ DE PREUS AL MERCAT El pressupost s’ha realitzat en base a un ajust de preus reals de mercat. Els valors unitaris considerats en les diferents partides d’obres han estat contrastats i ponderats convenientment, en relació als que habitualment s’apliquen a la zona d’emplaçament del projecte, i segons les característiques i exigències de l’obra esmentada. La base de preus utilitzada ha estat el Banc de Preus de l’ITEC de 2009, preus per la Comunitat de les Illes Balears. 4. CARÀCTER DE L’OBRA Segons l’article 127.2 del Reglament de la llei de contractes, es fa constar que el projecte comprèn una obra completa d’un Centre d’Educació Infantil i Primària (9+18). 5. TERMINI D’EXECUCIÓ DE L’OBRA. PLA D’OBRA DE CARÁCTER INDICACTIU, AMB PREVISIÓ DEL TEMPS I EL COST El termini d’execució previst per a les obres objecte del present projecte es pot estimar en un període màxim de catorze mesos (14 mesos). S’adjunta annex un diagrama de Gantt relatiu ala proposta del pla d’obra a seguir en les diferents fases d’execució dels treballs i instal·lacions inclosos en el projecte. 8. TERMINI DE GARANTIA D’acord amb les determinacions de la vigent Llei d’Ordenació de l’Edificació L.O.E. i del que resulta de la legislació sobre els procediments de contractació dels organismes de les Administracions Públiques, el termini mínim a considerar en aquest cas és d’un any (1 any). Es compliran la resta d’especificacions de l’esmentada Llei.
TERMINIS D'EXECUCIÓ
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
0 mesos 2 m 4 m 6 m 8 m 10 m 12 m 14 m
(2) 30% 60% 100%
El termini d'execució previst per a aquesta obra és de 14 mesos
(1) Pressupost contarctual PEM×1,19+IVA en euros)(2) Indiqueu el mes que es preveu la realització del 30 / 60 / 100% del Pressupost
PROGRAMA DE TREBALL PER CAPÍTOLSPEC per Capítols
mes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 PEM per CapítolPEM per CapítolsCapítols en euros ×1,19+IVA en € %
enderro E.01 496,00 € 684,68 0,01m.terre E.02 171.654,52 € 236.951,90 4,60fonam E.03 252.043,31 € 347.920,59 6,75estr E.04 615.716,49 € 849.935,04 16,49t.prima E.05 469.876,02 € 648.616,86 12,58t.interio E.06 174.307,68 € 240.614,32 4,67acab.ex E.07 3.794,68 € 5.238,18 0,10acab.in E.08 467.294,42 € 645.053,22 12,51t.secun E.09 319.143,95 € 440.546,31 8,55int.secu E.10 75.767,93 € 104.590,05 2,03instal E.INS. 821.594,38 € 1.134.128,88 22,00eq.fix E.21 3.250,97 € 4.487,64 0,09urb/vial 01.0U 260.632,40 € 359.776,96 6,98SS 01.0Z 67.221,36 € 92.792,37 1,80CQ 01.CQ 31.725,78 € 36.801,90 0,85
(PEM+IVA)
SUMA PC MES 12
8.07
5,02
414.
035,
56
376.
294,
38
410.
667,
85
408.
107,
21
408.
107,
21
336.
183,
53
476.
437,
81
477.
335,
34
477.
335,
34
361.
884,
76
361.
884,
76
256.
343,
82
255.
446,
29
SUMA ACUM. 12
8.07
5,02
542.
110,
58
918.
404,
96
1.32
9.07
2,81
1.73
7.18
0,02
2.14
5.28
7,24
2.48
1.47
0,77
2.95
7.90
8,58
3.43
5.24
3,92
3.91
2.57
9,26
4.27
4.46
4,02
4.63
6.34
8,78
4.89
2.69
2,60
5.14
8.13
8,89
3.734.519,89 € 5.148.138,89 100,00
PEM×1,19+IVA 1.
329.
072,
81
2.95
7.90
8,58
5.14
8.13
8,89
% 30 60 100
3.734.519,89 €
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M79 de 96
I.A. DOCUMENTACIÓ ANNEXA. FITXES GENERALITATS - FITXA DE DECLARACIONS BÀSIQUES - FITXA D’ACCESSIBILITAT, TANCAMENT I CONNEXIONS DE SERVEI PROVISIONALS. - FITXA DE DECLARACIONS RELATIVES A LES NORMES DE SEGURETAT. - COMPLIMENT DE LA LOGSE. - COMPLIMENT DE LA NORMATIVA D’EDUCACIÓ. - Art. 138. ADAPTACIÓ AL MEDI AMBIENT. - FITXA URBANÍSTICA MEMÒRIA CONSTRUCTIVA - MOVIMENT DE TERRES - FITXA DE L’INFORME GEOTÈCNIC - FITXA DE CONDICIONS TECNIQUES
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M80 de 96
FITXA DE DECLARACIONS BÀSIQUES RELATIVES AL PROJECTE Aquest projecte de CONSTRUCCIÓ DEL CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR (9+18)....................... redactat pels arquitectes ANTONI BARCELÓ BAEZA I BÀRBARA BALANZÓ MORAL .............. a- Conté obra completa, capaç de prestar servei en el sentit exigit per la llei i el reglament de
Contractes de les Administracions Públiques. b- S’ha redactat disposant de la informació geotècnica i topogràfica precisa i les solucions adoptades
s’hi adapten. c- El projecte compleix la legislació vigent en matèria del programa de necessitats per a centres
docents de les característiques corresponents. d- El projecte compleix i incorpora totes les disposicions pertinents de la normativa bàsica vigent, i en
general totes les disposicions de compliment obligat, especialment aquelles relacionades amb qüestions de seguretat. S’adjunta relació d’aquesta normativa.
e- El projecte compleix la normativa de caràcter urbanístic corresponent al solar, i els autors del
projecte han obtingut la informació precisa i han realitzat les consultes necessàries perquè el projecte pugui obtenir en el seu moment la corresponent llicència municipal d’obres.
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE Antoni Barceló Baeza
Bàrbara Balanzó Moral
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M81 de 96
FITXA D’ACCESSIBILITAT, TANCAMENT I CONNEXIONS DE SERVEI PROVISIONALS En els plànols corresponents s’indica la situació i l’emplaçament de les obres, de manera que el constructor pugui verificar abans de la construcció quines seran les condicions dels accessos a l’hora de la realització de les obres i haurà de tenir-ho en compte a l’hora de valorar les repercussions relatives a aquest punt. Serà per compte del contractista l’execució de tots els treballs que siguin necessaris per al tancament temporal de les obres, com també els permisos i taxes, i és també al seu càrrec la posterior demolició i restauració d’accessos, voreres, etc. Així mateix, seran exclusivament a càrrec del contractista l’execució dels treballs precisos per l’accés a les obres, l’abastament, les taxes i permisos, i haurà de reparar, un cop acabada l’obra, aquells que per causa seva s’hagin deteriorat. Durant el temps que duri l’obra, el contractista haurà d’obtenir l’aigua i l’electricitat de les corresponents connexions de servei provisionals d’obra, que haurà d’obtenir al seu càrrec exclusiu.
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
EL CONTRACTISTA ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE
Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M82 de 96
FITXA DE DECLARACIONS RELATIVES A LES NORMES DE SEGURETAT Aquest projecte de CONSTRUCCIÓ DEL CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR (9+18)....................... redactat pels arquitectes ANTONI BARCELÓ BAEZA I BÀRBARA BALANZÓ MORAL .............. Compleix les disposicions relatives a seguretat següents: BARANES: No han de ser escalables, ni permetre passar al seu través. L’alçada mínima 100/110 cm. amidada des de qualsevol punt al que els nens puguin enfilar-se (amb passamà d’acord amb la normativa sobre persones amb mobilitat reduïda). Si són de barrots verticals, separació màxima de 10 cm (segons CTE DB SU, per a ús infantil). VIDRES: Qualsevol vidre situat total o parcialment per sota d’1,00 m d’alçada, serà armat, laminat de seguretat d’un gruix de ≥ 3+3 mm. (es recomana que s’apliqui aquesta solució a tot el centre). FINESTRES: La descomposició de la finestra serà de tal manera que no hi hagi elements practicables per sota d’1,10/1,20 m (o bé s’instal·larà barana protectora) mesurat sobre qualsevol element al qual el nen pugui enfilar-se (radiador, lleixa, etc.).
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE Antoni Barceló Baeza
Bàrbara Balanzó Moral
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M83 de 96
- Compliment de la LOGSE El projecte s’ha realitzat seguint les recomanacions i el programa definit per la LOGSE. S’adjunta quadre de superfícies comparatiu. - Compliment de la normativa d’educació: Ordre de 4 de novembre de 1991 del MEC per la que s’aproven els Programes de Necessitats per a la redacció dels projectes. (BOE nº 271, dimarts 12 novembre 1991). Reial Decret 1004/1991; de 14 de juny, del M.E.C.D., pel que se estableixen els requisits mínims dels Centres. (BOE nº 26). - Article 138 sobre adaptació al medi ambient. Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei sobre el Règim del Sòl i Ordenació Urbana. Art. 138. Adaptación al ambiente.- Las construcciones habrán de adaptarse, en lo básico, al ambiente en que estuvieran situadas, y a tal efecto: b) En los lugares e paisaje abierto y natural, sea rural o marítimo, o en las perspectivas que ofrezcan los conjuntos urbanos de características histórico-artísticas, típicos o tradicionales, y en las inmediaciones de las carreteras y caminos de trayecto pintoresco, no se permitirá que la situación masa altura de los edificios, muros y cierres, o la instalación de otros elementos, limite el campo visual para contemplar las bellezas naturales, rompa la armonía del paisaje o desfigure la perspectiva propia del mismo. La solució adoptada en el present projecte no entra en oposició o controvèrsia complint amb el que s’estableix en l’article 138-b de la Llei del Sòl abans descrita.
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M84 de 96
MOVIMENT DE TERRES Les característiques del terreny són les que figuren a l’estudi geotècnic que forma part del projecte, dins de l’apartat I.3/1 de la memòria. El constructor, per tant, en coneix amb anterioritat a la contractació, la naturalesa, les capes, la profunditat, etc. i les ha de tenir en compte a l’hora de valorar les condicions d’execució dels treballs corresponents. En els plànols corresponents s’indica la posició de l’edificació, i per tant el constructor pot conèixer amb anterioritat les possibilitats d’abocar les terres sobrants o d’obtenir les terres necessàries i tenir-ho en compte a l’hora de valorar les condicions d’execució dels treballs corresponents.
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
EL CONTRACTISTA ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE
Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M85 de 96
FITXA DE L’INFORME GEOTÈCNIC Es disposa de l’Estudi realitzat del qual es transcriuen les següents conclusions L’informe geotècnic que segueix a continuació ha estat realitzat per l’empresa LBC Laboratorio Balear para la Calidad S.L., el 3 de febrer de 2009, núm de visat 010900438, Ref. LBC 61838/081074/001, geòloga Sandra Castaño Rodríguez, col·legiada núm. 6149, i conté la informació necessària per a una concepció, càlcul i dimensionament correcte de la fonamentació de l’edifici. Fa referència al solar objecte del present projecte i la informació que conté ha estat tinguda en compte a l’hora de redactar el projecte, particularment en el càlcul dels fonaments; les solucions adoptades s’ajusten a les recomanacions que hi consten. Aquest informe s’incorpora al projecte entre d’altres qüestions perquè el contractista general pugui conèixer, amb anterioritat a la seva oferta econòmica, quines són les condicions del terreny en què han de realitzar-se les obres, i esmenar possibles errors continguts en aquest.
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE Antoni Barceló Baeza
Bàrbara Balanzó Moral
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M86 de 96
FITXA DE CONDICIONS TÈCNIQUES El Plec de Condicions Tècniques generals completarà, en defecte de documentació del Plec de Condicions Tècniques Particulars, la normativa assenyalada d’obligat compliment, les normatives de compliment condicional per a la ubicació de l’edifici i establerta pels organismes de l’Administració local i empreses concessionàries de serveis públics, que haurà de ser coneguda i emplenada per l’empresa constructora i els seus representats a l’obra; com també el Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura, i la Reglamentació vigent sobre Seguretat i Higiene en el Treball.
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
EL CONTRACTISTA ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE
Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M87 de 96
V. PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS I TÈCNIQUES
PLIEGO DE CONDICIONES PARTICULARES
Modelo adaptado a la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación PROYECTO: ...................NOU CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR ........... EMPLAZAMIENTO:.........C/ SON BOGA s/n – Camí de Ses Bones Dones. 07500 MANACOR .......... LA PROPIEDAD: .............. Govern de les Illes Balears. Institut d’Infraestructures i .........................................Serveis educatius i culturals. IBISEC .......................................................... ARQUITECTO:................ANTONI BARCELÓ BAEZA i BÀRBARA BALANZÓ MORAL ....................... Condiciones particulares que han de regir en el adjunto proyecto del que forma parte el presente Pliego de condiciones y que consta además de Memoria, Planos, Estado de mediciones y presupuesto, preceptuando para lo no previsto en el mismo el Pliego general de condiciones de la edificación compuesto por el Centro Experimental de Arquitectura, aprobado por el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España y adoptado para sus obras por la Dirección General de Arquitectura y Edificación.
TITULO ÚNICO:
CONDICIONES PARTICULARES DE ÍNDOLE FACULTATIVA EPÍGRAFE I.-DE LAS OBLIGACIONES GENERALES Y DERECHOS DEL CONTRATISTA El Constructor es el agente que asume contractualmente ante el Promotor, el compromiso de ejecutar con medios humanos y materiales, propios y ajenos, las obras o parte de las mismas, con sujeción al proyecto y al contrato. Sus obligaciones, de acuerdo con el artículo 11 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, son las siguientes: S Ejecutar la obra con sujeción al proyecto, a la legislación aplicable y a las instrucciones del Director de obra y del
Director de la ejecución de la obra, a fin de alcanzar la calidad exigida en el proyecto. S Tener la titulación o capacitación profesional que habilita para el cumplimiento de las condiciones exigibles para
actuar como Constructor. S Designar al Jefe de obra que asumirá la representación técnica del Constructor en la misma y que por su titulación o
experiencia, deberá tener la capacitación adecuada de acuerdo con las características y la complejidad de la obra. S Asignar a la obra los medios humanos y materiales que por su importancia requiera. S Formalizar las subcontrataciones de determinadas partes o instalaciones de la obra dentro de los límites establecidos
en el contrato. S Firmar el acta de replanteo, el acta de recepción de la obra y demás documentos complementarios. S Facilitar al Arquitecto director de obra los datos necesarios para la elaboración de la documentación de la obra
ejecutada. S Suscribir las garantías previstas en el artículo19 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la
edificación. Documento de Estudio y análisis del proyecto de ejecución: El Constructor antes del inicio de la obra solicitará del Promotor la aportación del documento de Estudio y análisis del proyecto de ejecución redactado por el Aparejador o Arquitecto Técnico desde la óptica de sus funciones profesionales en la ejecución de la obra. Estudio de seguridad y salud o estudio básico de seguridad y salud en las obras: El Constructor antes del inicio de la obra solicitará del Promotor, de acuerdo con el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras en construcción, el Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud en las obras, según se den los supuestos especificados en el artículo 41. Dicho documento deberá haber sido redactado por Técnico competente y el Constructor está obligado a conocer y dar cumplimiento a las previsiones contenidas en dicho documento. Oficina en la obra: El Constructor habilitará en la obra una oficina en la que existirá mesa o tablero adecuado donde puedan extenderse y consultarse los planos. El Constructor deberá tener siempre en dicha oficina una copia de todos los documentos necesarios para la realización de las obras: S Proyecto básico y de ejecución redactado por el Arquitecto y facilitado por el Promotor. S Libro de órdenes y asistencias, facilitado por el Arquitecto director de obra. S Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud en las obras, según se den los supuestos
especificados en el artículo 41 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, redactado por Técnico competente y facilitado por el Promotor.
S Plan de seguridad y salud a disposición permanente de la Dirección facultativa (artículo 7.5 del Real Decreto
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M88 de 96
1627/1997). S Libro de incidencias, en su caso y en cumplimiento del artículo 13 del Real Decreto 1627/1997. Asimismo tendrá
copia de aquellos documentos exigibles por las disposiciones vigentes durante la realización de la obra. Deberá también tener expuesto en la obra de forma visible el aviso previo que, de acuerdo con el artículo 18 del Real Decreto 1627/1997, debe haber efectuado el Promotor a la autoridad laboral competente antes del comienzo de los trabajos.
Presencia del Constructor en la obra: El Constructor por sí, o por medio de sus facultativos, representantes o encargados, estará en la obra durante la jornada legal de trabajo y acompañará al Arquitecto director de obra, al Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y al Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra, en las visitas que hagan a la obra, poniéndose a su disposición para la práctica de los reconocimientos que consideren necesarios, suministrándoles los datos precisos para la comprobación de mediciones, liquidaciones y cumplimiento de las medidas legales de seguridad y salud. Representación técnica del Constructor: Tendrá obligación el Constructor de poner al frente de su personal y, por su cuenta, un representante técnico legalmente autorizado cuyas funciones serán, de acuerdo al artículo 11 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, las de asumir las funciones de Jefe de obra por lo que deberá tener la capacitación adecuada de acuerdo con las características y complejidad de la obra. Realizará la vigilancia necesaria para que la obra se ejecute con sujeción al proyecto, a la licencia, a la legislación aplicable y a las instrucciones del Arquitecto Director de obra y del Director de la ejecución de la obra con el fin de alcanzar la calidad prevista en el proyecto. En este sentido deberá vigilar los trabajos y colocación de andamios, cimbras y demás medios auxiliares, cumplir las instrucciones de la Dirección facultativa, verificar los replanteos, los dibujos de montea y demás operaciones técnicas, cuando, sea cual fuere la importancia de la obra, el Constructor no fuese práctico en las artes de la construcción y siempre que, por cualquier causa, la Dirección facultativa lo estimase oportuno. Asimismo los materiales fabricados en taller tales como viguetas, cargaderos, etc. del material que sean, deberán llevar garantía de fabricación y del destino que se les determina, satisfaciendo en todo lo especificado en las disposiciones vigentes en el momento de su utilización en obra, siendo el Constructor responsable de los accidentes que ocurran por incumplimiento de esta disposición, o por no tomar las debidas precauciones. En cumplimiento del deber de prevención de riesgos laborales, el Constructor designará a uno o a varios trabajadores para ocuparse de dicha actividad (servicio de prevención) o concertará dicho servicio con una entidad especializada ajena a la empresa (artículo 30 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales). En empresas de construcción de menos de 6 trabajadores podrá asumir las funciones de prevención el propio Constructor. Trabajos no estipulados expresamente en el pliego de condiciones: Es obligación del Constructor el ejecutar cuando sea necesario para la buena construcción y aspecto de las obras, siempre que, sin separarse de su espíritu y recta interpretación, lo disponga la Dirección facultativa y dentro de los límites de posibilidades para cada tipo de ejecución. Interpretaciones, aclaraciones y modificaciones de los documentos del proyecto: La interpretación del proyecto corresponde al Arquitecto director de obra. Cuantas dudas tenga el Constructor en la interpretación de los planos y demás documentos del proyecto deberá aclararlas antes de la adjudicación y/o realización de las obras, en la inteligencia de que las presentadas posteriormente serán resueltas por el Arquitecto director de obra, siendo responsabilidad del Constructor no haber tomado dicha precaución. Reclamaciones contra las órdenes del Arquitecto director de la obra: Las reclamaciones que el Constructor quiera hacer contra las órdenes del Arquitecto director de obra sólo podrá presentarlas, a través del mismo, ante el Promotor si son de orden económico. Contra disposiciones de orden técnico o facultativo del Arquitecto director de obra no se admitirá reclamación alguna, pudiendo el Constructor salvar su responsabilidad, si lo estima oportuno, mediante exposición razonada dirigida al Arquitecto director de obra, el cuál podrá limitar su contestación al acuse de recibo, que en todo caso será obligatorio en estas circunstancias. Recusaciones: La Dirección facultativa de la obra podrá recusar a uno o varios productores de la empresa o subcontratistas de la misma por considerarle incapaces, obligándose el Constructor a reemplazar a estos productores o subcontratistas por otros de probada capacidad. El Constructor no podrá recusar a los Arquitectos, Aparejadores o Arquitectos Técnicos o personal de cualquier índole dependiente de la Dirección facultativa, ni solicitar del Promotor que se designen otros facultativos para los reconocimientos y mediciones. Cuando sea perjudicado con los resultados de éstos procederá de acuerdo con lo estipulado en el apartado precedente, pero sin que por esta causa pueda interrumpirse ni perturbarse la marcha de los trabajos. Libro de órdenes y asistencias: El Constructor tendrá siempre en la oficina de la obra y a la disposición de la Dirección facultativa el Libro de órdenes y asistencias a que hace referencia el Decreto de 11 de marzo de 1.971 y a la Orden de 9 de junio de 1.971 con el fin de dar cumplimiento a lo dispuesto en los citados preceptos. Dicho Libro de órdenes y asistencias será provisto por el Arquitecto director de obra al inicio de las obras. Libro de incidencias: El Constructor tendrá, siempre que sea preceptivo, en la oficina de la obra y a disposición del Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra o de la Dirección facultativa, el Libro de incidencias a que hace referencia el artículo 13 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre. A dicho Libro tendrá acceso la Dirección facultativa de la obra, los contratistas, subcontratistas y los trabajadores autónomos, así como las personas u órganos con responsabilidades en materia de prevención en las empresas intervinientes en la obra, los representantes de los trabajadores y los técnicos de los órganos especializados en materia de seguridad y salud en el
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M89 de 96
trabajo de las Administraciones públicas competentes. Efectuada una anotación en el Libro de incidencias, el Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra o la Dirección facultativa, si aquel no fuera necesario, remitirá una copia a la Inspección de Trabajo y Seguridad Social en el plazo de veinticuatro horas y notificarán las anotaciones al contratista afectado y a los representantes de los trabajadores de éste. EPÍGRAFE II.- DE LAS OBLIGACIONES ESPECIFICAS Y RESPONSABILIDADES DEL CONSTRUCTOR Y SUBCONTRATISTAS Obligaciones específicas del Constructor y subcontratistas en materia de seguridad y salud en las obras: De conformidad con el artículo 11.1 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, el Constructor y los subcontratistas estarán obligados a: S Aplicar los principios de la acción preventiva que se recogen en el artículo 15 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre,
de prevención de riesgos laborales y en particular al desarrollar las tareas o actividades indicadas en el artículo 10 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre.
S Cumplir y hacer cumplir a su personal lo establecido en el Plan de seguridad y salud al que se refiere el artículo 7 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre.
S Cumplir la normativa en materia de prevención de riesgos laborales, teniendo en cuenta, en su caso, las obligaciones sobre coordinación de actividades empresariales previstas en el artículo 24 de la Ley de prevención de riesgos laborales, así como cumplir las disposiciones mínimas establecidas en el anexo IV del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, durante la ejecución de la obra.
S Informar y proporcionar las instrucciones adecuadas a los trabajadores autónomos sobre todas las medidas que hayan de adoptarse en lo que se refiere a su seguridad y salud en la obra.
S Atender las indicaciones y cumplir las instrucciones del Coordinador en materia de seguridad y de salud durante la ejecución de la obra o, en su caso, de la Dirección facultativa.
Responsabilidades del Constructor y de los subcontratistas: De conformidad con el artículo 11.2 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, el Constructor y los subcontratistas serán responsables de la ejecución correcta de las medidas preventivas fijadas en el Plan de seguridad y salud en lo relativo a las obligaciones que les correspondan a ellos directamente o, en su caso, a los trabajadores autónomos por ellos contratados. Además, el Constructor y los subcontratistas responderán solidariamente de las consecuencias que se deriven del incumplimiento de las medidas previstas en el Plan, en los términos del apartado 2 del artículo 42 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales. Responsabilidades específicas del Constructor: De conformidad con el artículo17.6 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, el Constructor responderá directamente de los daños materiales causados en el edificio por vicios o defectos derivados de la impericia, falta de capacidad profesional o técnica, negligencia o incumplimiento de las obligaciones atribuidas al Jefe de obra y demás personas físicas o jurídicas que de él dependan. Cuando el Constructor subcontrate con otras personas físicas o jurídicas la ejecución de determinadas partes o instalaciones de la obra, será directamente responsable de los daños materiales por vicios o defectos de su ejecución. Así mismo el Constructor responderá directamente de los daños materiales causados en el edificio por las deficiencias de los productos de construcción adquiridos o aceptados por él. EPÍGRAFE III.- PRESCRIPCIONES GENERALES RELATIVAS A LOS TRABAJOS, A LOS MATERIALES Y A LOS MEDIOS AUXILIARES Comienzo de la obra y ritmo de ejecución de los trabajos: Una vez obtenidas las licencias y autorizaciones correspondientes el Constructor dará comienzo a las obras en el plazo marcado en el Pliego de condiciones que rija en la obra, desarrollándolas en la forma necesaria para que dentro de los períodos parciales en aquel señalados queden ejecutadas las obras correspondientes, y que, en consecuencia, la ejecución total se lleve a efecto dentro del plazo exigido en el contrato. Obligatoriamente y por escrito deberá el Constructor dar cuenta al Arquitecto director de obra y al Director de la ejecución de la obra del comienzo de los trabajos con una antelación mínima de 48 horas. De no efectuarse así los Técnicos mencionados eluden toda responsabilidad de los trabajos efectuados sin su consentimiento, pudiendo ordenar el derribo de todas las construcciones que consideren incorrectas. Orden de los trabajos: En general y dentro de las prescripciones del Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud y, en su caso, del Plan de seguridad y salud una vez aprobado por el Coordinador durante la ejecución de la obra, en las obras será potestad del Constructor la determinación del orden de los trabajos, salvo aquellos casos en que por cualquier circunstancia de orden técnico estime conveniente su variación la Dirección facultativa. Estas órdenes deberán comunicarse por escrito si lo requiere el Constructor, quién será directamente responsable de cualquier daño o perjuicio que pudiera sobrevenir por su incumplimiento. Ampliación del proyecto por causas imprevistas de fuerza mayor: Cuando durante las obras sea preciso por motivo imprevisto o por cualquier accidente ampliar el proyecto no se interrumpirán los trabajos, continuándolos según las instrucciones dadas por el Arquitecto director de obra en tanto se formula y tramita el proyecto reformado. El Constructor está obligado a realizar con su personal y materiales cuanto la Dirección facultativa de las obras disponga para apeos, apuntalamientos, derribos, recalces o cualquier otra obra de carácter urgente, anticipando de momento este
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M90 de 96
servicio cuyo importe le será consignado en el presupuesto adicional o abonado directamente por la propiedad de acuerdo con lo que mutuamente se convenga. Prórrogas por causa de fuerza mayor: Si por causa de fuerza mayor o independientemente de la voluntad del Constructor, siempre que esta causa sea distinta a las que especifiquen como de rescisión del contrato, aquél no pudiese comenzar las obras, tuviese que suspenderlas o no le fuese posible terminarlas en los plazos prefijados, se le otorgará una prórroga proporcionada para el cumplimiento de la contrata previo informe favorable del Arquitecto director de obra. Para ello el Constructor expondrá en escrito dirigido al Arquitecto director de obra la causa que le impide la ejecución o la marcha de los trabajos y el retraso que por ello se originaría en los plazos acordados, razonando debidamente la prórroga que por dicha causa solicita. Seguridad y salud durante la ejecución de la obra: El Constructor en aplicación del Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud y de acuerdo con el artículo 7 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, deberá elaborar un Plan de seguridad y salud en el trabajo. Dicho Plan deberá ser aprobado, antes del inicio de la obra, por el Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra. Cuando no sea necesaria la designación de Coordinador la aprobación deberá darla la Dirección facultativa mediante la suscripción del acta de aprobación del Plan de seguridad y salud. El Constructor podrá modificar el Plan de seguridad y salud en función del proceso de ejecución de la obra, de la evolución de los trabajos y de las posibles incidencias o modificaciones que pudieran surgir a lo largo de la obra, pero siempre con la aprobación expresa de los técnicos anteriormente mencionados. El Plan de seguridad y salud estará siempre en la obra y a disposición de la Dirección facultativa. El Constructor deberá cumplir las determinaciones de seguridad y salud previstas en el Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud y, en su caso, en el Plan de seguridad y salud aprobado por el Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra o, en su caso, por la Dirección facultativa, tanto para la obra como para el personal y maquinaria afectos a la misma siendo responsable de cualquier incidencia que por negligencia en su cumplimiento pudiese surgir en el transcurso de las obras. El Constructor está obligado a cumplir cuantas disposiciones de seguridad y salud estuvieran vigentes en el momento de la ejecución de las obras. Especialmente las previstas en el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, y las determinaciones de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales, que entre otras obligaciones establece el deber de constituir un servicio de prevención o a concertar dicho servicio con una entidad especializada ajena a la empresa (artículo 30), excepto que asuma el propio Constructor dichas funciones, cuando la empresa tenga menos de seis trabajadores. El Constructor está obligado a cumplir con todas las disposiciones de la Policía Municipal y leyes comunes en la materia, siendo el único responsable de su incumplimiento. Condiciones generales de ejecución de los trabajos: Todos los trabajos se ejecutarán con estricta sujeción al proyecto que haya servido de base a la contrata y a las modificaciones del mismo que hayan sido aprobadas. Obras ocultas: De todos los trabajos y unidades de obra que hayan de quedar ocultos a la terminación del edificio se levantará los planos precisos e indispensables para que queden perfectamente definidos por cuenta del Constructor, firmados todos por éste último con la conformidad del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y el V1B1 del Arquitecto director de obra. Dichos planos deberán ir suficientemente acotados. Trabajos defectuosos: El Constructor deberá emplear materiales que cumplan las condiciones exigidas en las condiciones generales de índole técnico del Pliego de condiciones de la edificación y realizará todos y cada uno de los trabajos contratados de acuerdo también con lo especificado en dicho documento. Por ello, y hasta tanto que tenga lugar la recepción definitiva del edificio, el Constructor es el único responsable de la ejecución de los trabajos que ha contratado y de las faltas y defectos que en éstos puedan existir por su mala ejecución o por la deficiente calidad de los materiales empleados o aparatos colocados, sin que puedan servirle de excusa, ni le otorgue derecho alguno la circunstancia de que la Dirección facultativa no le haya advertido sobre el particular, ni tampoco el hecho de que hayan sido valorados en las certificaciones de obra, que se entiende que se extienden y abonan a buena cuenta. Como consecuencia de lo anteriormente expresado cuando la Dirección facultativa advierta vicios o defectos en los trabajos ejecutados, o que los materiales empleados o los aparatos colocados no reúnan las condiciones preceptuadas, ya sea en el curso de la ejecución de los trabajos o finalizados éstos, podrá disponer la Dirección facultativa que las partes defectuosas sean demolidas y reconstruidas de acuerdo a lo contratado, y todo ello a expensas del Constructor. Vicios ocultos: Si el Arquitecto director de obra tuviese fundadas razones para creer en la existencia de vicios ocultos de construcción en las obras ejecutadas, ordenará ejecutar en cualquier tiempo, antes de la recepción definitiva, las demoliciones que crea necesarias para reconocer los trabajos que suponga defectuosos. Los gastos de demolición y reconstrucción que se originen serán de cuenta del Constructor siempre que los vicios existan realmente y en caso contrario correrán a cargo del Promotor. Empleo de los materiales y aparatos: No se procederá al empleo de los materiales y aparatos sin que antes sean examinados y aceptados por la Dirección facultativa en los términos que prescriben los Pliegos de condiciones, depositando al efecto el contratista las muestras y modelos necesarios previamente contraseñados para efectuar con ellos las comprobaciones, ensayos o pruebas preceptuadas en el Pliego de condiciones vigente en la obra y los que juzgue necesarios la Dirección facultativa. La Dirección facultativa podrá exigir del Constructor y éste vendrá obligado a aportar a sus expensas las certificaciones de idoneidad técnica o de cumplimiento de las condiciones de toda índole especificadas en el proyecto de los materiales e instalaciones suministrados. Los gastos que ocasionen los ensayos, análisis, pruebas, etc. antes indicados, serán de cuenta del Constructor. La Dirección facultativa podrá fijar un plazo para que sean retirados de la obra los materiales
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M91 de 96
rechazados. El Constructor a su costa transportará y colocará agrupándolos ordenadamente y en el sitio de la obra que se le designe a fin de no causar perjuicios a la marcha de los trabajos, los materiales procedentes de la excavación, derribos, etc. que no sean utilizables en la obra y los que juzgue necesarios la Dirección facultativa hasta tanto sean retirados de la obra o llevados a vertedero. Si no hubiese nada preceptuado sobre el particular se retiraran de ella cuando lo ordene el Arquitecto director de obra, pero acordando previamente su justa tasación, teniendo en cuenta el valor de dichos materiales y los gastos de su transporte. De los medios auxiliares: Serán por cuenta y riesgo del Constructor los andamios, cimbras, máquinas y demás medios auxiliares que para la debida marcha y ejecución de los trabajos se necesiten. Todos ellos, siempre y cuando no se haya estipulado lo contrario, quedarán en beneficio del Constructor, sin que éste pueda fundar reclamación alguna en la insuficiencia de dichos medios, cuando éstos estén detallados en el presupuesto y consignados por partidas alzadas, incluidos en los precios de las unidades de obra o incluidos en las determinaciones de Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud y, en su caso, en el Plan de seguridad y salud aprobado por el Coordinador. Dichos elementos deberán disponerse en obra de acuerdo con las prescripciones contenidas en dichos documentos, siendo por tanto responsabilidad del Constructor cualquier avería o accidente personal por el incumplimiento de dichas prescripciones. EPÍGRAFE IV.- DE LA RECEPCIÓN DE EDIFICIOS Y OBRAS ANEJAS Treinta días como mínimo antes de terminarse las obras el Constructor comunicará al Promotor, al Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y al Arquitecto director de obra la proximidad de su terminación, para que éste último señale la fecha para la expedición del certificado de terminación de obras a los efectos pertinentes y lo notifique por escrito al Promotor para que conjuntamente con el Constructor, en presencia del Arquitecto director de obra y del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de las obras, suscriban el acta de recepción de la obra según lo previsto en el artículo 6 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación. Recepción de la obra: La recepción de la obra es el acto por el cual el Constructor, una vez concluida ésta, hace entrega de la misma al Promotor y es aceptada por éste. Podrá realizarse con o sin reservas y deberá abarcar la totalidad de la obra o fases completas y terminadas de la misma, cuando así se acuerde por las partes. Deberá consignarse en un acta, extendida por cuadriplicado y firmada por el Constructor de la obra y el Promotor, así como, en su caso, a los efectos de su conocimiento, sin que ello implique conformidad con lo expresado en la misma, con la firma del Arquitecto director de obra y del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra. A dicha acta, en cumplimiento del artículo 6.2 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, se adjuntará el certificado final de obra suscrito por el Arquitecto director de obra y el Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y en ella, el Constructor y el Promotor, harán constar: S Las partes que intervienen. S La fecha del certificado final de la totalidad de la obra o de la fase completa y terminada de la misma. S El coste final de la ejecución material de la obra. S La declaración de la recepción de la obra con o sin reservas, especificando, en su caso, éstas de manera objetiva, y
el plazo en que deberán quedar subsanados los defectos observados. S Las garantías que, en su caso, se exijan al Constructor para asegurar sus responsabilidades. La recepción de la obra, salvo pacto expreso en contrario, tendrá lugar dentro de los treinta días siguientes a la fecha de su terminación, acreditada en el certificado final de obra, plazo que se contará a partir de la notificación efectuada por escrito al Promotor. Transcurrido ese plazo sin que el Promotor haya manifestado reservas o rechazo motivado por escrito la recepción se entenderá tácitamente producida. Si el Promotor rechazara la recepción de la obra, ya sea por no encontrarse ésta terminada o por no adecuarse a las condiciones contractuales, las causas deberán motivarse y quedar recogidas por escrito en el acta que, en este caso, se considerará como acta provisional de obra. Dicha acta provisional de obra se extenderá por cuadriplicado y deberá estar firmada por el Constructor de la obra y el Promotor, así como, a los efectos de su conocimiento, sin que ello implique conformidad con las causas indicadas en la misma, con la firma del Arquitecto director de obra y del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra. En ella deberá fijarse, de acuerdo con el artículo 6.3 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, un nuevo plazo para efectuar la recepción definitiva de la obra. Transcurrido el mismo y una vez subsanadas por el Constructor las causas del rechazo, se hará constar en un acta aparte, suscrita por los firmantes de la recepción provisional, dando la obra por definitivamente recepcionada. Esta recepción también se entenderá tácitamente producida, salvo pacto expreso, si el Promotor, transcurridos treinta días del fin del plazo indicado en el acta de recepción provisional, no comunica por escrito su rechazo a las subsanaciones efectuadas por el Constructor. Inicio de los plazos de responsabilidad: El cómputo de los plazos de responsabilidad y garantía establecidos en la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, se inician, de acuerdo con lo establecido en su artículo 6.5, a partir de la fecha en que se suscriba el acta de recepción, o cuando se entienda ésta tácitamente producida. Conservación de las obras recibidas provisionalmente: Los gastos de conservación durante el plazo existente entre el fijado en el certificado final de obra y el momento de suscribir el acta de recepción o el comprendido entre la recepción provisional y la definitiva correrán a cargo del Constructor. Si el edificio fuese ocupado o utilizado antes de la recepción definitiva, la guardería, limpieza y las reparaciones causadas por el uso correrán a cargo del Promotor y las reparaciones
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M92 de 96
por vicios de obra o defectos en las instalaciones a cargo del Constructor. En caso de duda será juez inapelable el Arquitecto director de obra, sin que contra su resolución quede ulterior recurso. Medición definitiva de los trabajos: Previamente a la fecha de terminación de la obra, acreditada en el certificado final de obra, se procederá inmediatamente por el Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra a su medición general y definitiva con precisa asistencia del Constructor o del Jefe de obra que ha asumido, de acuerdo con el artículo 11 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, la representación técnica del mismo. Servirán de base para la medición los datos del replanteo general, los datos de los replanteos parciales que hubiese exigido el curso de los trabajos, los de cimientos y demás partes ocultas de las obras tomadas durante la ejecución de los trabajos y autorizados con la firma del Constructor el conforme del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y el V1B1 del Arquitecto director de obra, la medición que se lleve a cabo de las partes descubiertas de las obras de fábrica y accesorios en general las que convengan al procedimiento consignado en las mediciones de la contrata para decidir el número de unidades de obra de cada clase ejecutada, teniendo presente, salvo pacto en contrario lo preceptuado en los diversos capítulos del Pliego de condiciones generales de índole técnica compuesto por el Centro Experimental de Arquitectura y adoptado para sus obras por la Dirección General de Arquitectura al establecer las normas para la medición y valoración de los diversos trabajos. De las recepciones de trabajo cuya contrata haya sido rescindida: En los contratos rescindidos tendrá lugar una recepción y liquidación única sea cual fuere el estado de realización en que se encuentren. EPÍGRAFE V.- DEL APAREJADOR O ARQUITECTO TÉCNICO DIRECTOR DE LA EJECUCIÓN DE LA OBRA El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra es el agente que, formando parte de la Dirección facultativa, asume la función técnica de dirigir la ejecución material de la obra y de controlar cualitativa y cuantitativamente la construcción y la calidad de lo edificado. Son obligaciones del mismo, de acuerdo con el artículo 13 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, las siguientes: S Estar en posesión de la titulación académica y profesional habilitante y cumplir las condiciones exigibles para el
ejercicio de la profesión. En caso de personas jurídicas, designar al técnico director de la ejecución de la obra que tenga la titulación profesional habilitante.
S Verificar la recepción en obra de los productos de construcción, ordenando la realización de ensayos y pruebas precisas.
S Dirigir la ejecución material de la obra, comprobando los replanteos, los materiales, la correcta ejecución y disposición de los elementos constructivos y de las instalaciones, de acuerdo con el proyecto y con las instrucciones del Arquitecto director de obra.
S Consignar en el Libro de órdenes y asistencias las instrucciones precisas. S Suscribir el acta de replanteo o de comienzo de obra y el certificado final de obra, así como elaborar y suscribir las
certificaciones parciales y la liquidación final de las unidades de obra ejecutadas. S Colaborar con los restantes agentes en la elaboración de la documentación de la obra ejecutada, aportando los
resultados del control realizado. El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra será nombrado por el Promotor con la conformidad del Arquitecto director de obra y deberá conocer todos los documentos del proyecto. El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra viene obligado a visitar la obra todas las veces necesarias para asegurar la eficacia de su vigilancia e inspección, realizando en ella todas las funciones inherentes a su cargo e informando al Arquitecto director de obra de cualquier anomalía que observare en la obra y de cualquier detalle que aquél deba conocer, dándole cuenta, por lo menos semanalmente, del estado de la obra. El Arquitecto director de obra podrá a su juicio variar la frecuencia de estas notificaciones dando orden en este sentido al Aparejador o Arquitecto Técnico. El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra velará de manera especial para que todo lo que se utilice en la obra reúna las condiciones mínimas que figuran en el Pliego de condiciones compuesto y editado en 1.948 por el Centro Experimental de Arquitectura, actualizado y editado en 1.960 por la Dirección General de Arquitectura, Economía y Técnica de la Construcción, así como aquellas condiciones especiales que quedan determinadas en alguno de los documentos del proyecto. También comprobará que todos los elementos prefabricados cumplan además las condiciones específicas en las disposiciones vigentes en el momento de realizarse las obras. El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra viene obligado a cumplir con todas aquellas determinaciones de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales y del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, especialmente aquellas derivadas del artículo 9 y 12 cuando desarrolle las funciones de Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra. El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra cumplirá aquellas obligaciones derivadas del Decreto 59/1994, de 13 de mayo, y posterior modificación recogida en el Decreto 11/1994, de 22 de noviembre, por el que se regula el control de la calidad de la edificación, su uso y mantenimiento en les Illes Balears. Especialmente las de redacción y dirección del correspondiente Programa de control (artículo 4 del Decreto 11/1994), documentando los resultados obtenidos y transcribiendo obligatoriamente al Libro de órdenes y asistencias de la obra las conclusiones y decisiones que se deriven de su análisis (artículo 7 del Decreto 11/1994). EPÍGRAFE VI.- DEL ARQUITECTO DIRECTOR DE OBRA
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M93 de 96
El Arquitecto director de obra es el agente que, formando parte de la dirección facultativa, dirige el desarrollo de la obra en los aspectos técnicos, estéticos, urbanísticos y medio-ambientales, de conformidad con el proyecto que la define, la licencia de edificación y demás autorizaciones preceptivas y las condiciones del contrato, con el objeto de asegurar su adecuación al fin propuesto. Son obligaciones del Arquitecto director de obra, de acuerdo con el artículo 12 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, las siguientes: S Estar en posesión de la titulación académica y profesional habilitante y cumplir las condiciones exigibles para el
ejercicio de la profesión. En caso de personas jurídicas, designar al técnico director de obra que tenga la titulación profesional habilitante.
S Verificar el replanteo y la adecuación de la cimentación y de la estructura proyectadas a las características geotécnicas del terreno.
S Resolver las contingencias que se produzcan en la obra y consignar en el Libro de órdenes y asistencias las instrucciones precisas para la correcta interpretación del proyecto.
S Elaborar, a requerimiento del Promotor o con su conformidad, eventuales modificaciones del proyecto que vengan exigidas por la marcha de la obra siempre que las mismas se adapten a las disposiciones normativas contempladas y observadas en la redacción del proyecto.
S Suscribir el acta de replanteo o de comienzo de obra y el certificado final de obra, así como conformar las certificaciones parciales y la liquidación final de las unidades de obra ejecutadas, con los visados que en su caso fueran preceptivos.
S Elaborar y suscribir la documentación de la obra ejecutada para entregarla al Promotor, con los visados que en su caso fueran preceptivos.
S Las relacionadas en el apartado 2.a del artículo 13 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, en aquellos casos en los que el director de obra y el director de la ejecución de la obra sea el mismo profesional.
Además de todas las facultades particulares que corresponden el Arquitecto director de obra, expresadas anteriormente, podrá también, con causa justificada, recusar al Constructor si considera que adoptar esta resolución es útil y necesario para la debida marcha de la obra. El Arquitecto director de obra suscribirá, junto con el Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra, el acta de aprobación del Plan de seguridad y salud redactado por el Constructor, en el caso de que no fuera preceptiva la designación de Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de las obras.
Palma de Mallorca, 30 de març de 2009
El/los Arquitecto/s Director/es de obra El Promotor
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M94 de 96
VI. AMIDAMENTS I PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL S’adjunten amidaments, pressupost, i justificació de preus unitaris, auxiliars i descomposts del projecte VI.1. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL i PRESSUPOST DE CONTRACTA PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL I DE CONTRACTA. DADES ECONÒMIQUES PEM Edificació 2.845.704,16 € 76,2%
PEM Instal·lacions 821.594,38 € 22,0%
PEM Seguretat i Salut 67.221,36 € 1,8%
100,0%
PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA 3.734.519,90 €13% Despese Generals (sobre 3.734.519,89) ................................................ 485.487,59 €6% Benefici Industrial (sobre 3.734.519,89)................................................... 224.071,19 €SUBTOTAL ..................................................................................................... 4.444.078,68 €16% IVA 711.052,59 €TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE D'OBRA .................................... 5.155.131,27 €
QUADRE RESUM DE SUPERFÍCIES (per plantes)
Sup construïda P.Baixa 1760,09Sup construïda P.Primera 1101,39Sup construïda P.Segona 1032,12Sup construïda P.Soterrani 967,62
porxos (50%) 332,22TOTAL sobre rasant 4.225,82
TOTAL sota rasant 967,62Total construïda 5.193,44
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M95 de 96
El pressupost d’execució material de les obres s’estima en:
3.734.519,90.- Euros
TRES MILIONS SET-CENTS TRENTA-QUATRE MIL CINC-CENTS DINOU EUROS I NORANTA CÈNTMS
Palma de Mallorca, març de 2009 El Promotor Govern de les Illes Balears, Institut d’Infraestructures i Serveis educatius i culturals. IBISEC Els Arquitectes Antoni Barceló Baeza Bàrbara Balanzó Moral
CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M96 de 96
VII. PLÀNOLS