Download - Ratafia La Verneda 2010
RatafaLa Verneda
2010
Història de la Ratafia
Ratafies al Món
La nostra recepta: Herbes i les seves propietats
Bons consells i cançó
Breu història de la Ratafa* La ratafia té un origen eclesiàstic
*Almenys fins al segle XVII els licors (que a l'època eren medecines) eren
pràcticament un monopoli dels monestirs, on s´elaboraven.
* Jacint Verdaguer va escriure a la Rondalla de la ratafia que el nom de la
ratafia ve del llatí rata fiat, brindis amb el qual s'´assenyalava la ratificació
d'un acord.
*El conte explica que 3 bisbes, reunits després d'aconseguir posar-se d'acord,
van demanar alguna cosa per beure de casolà. El propietari els va oferir una
beguda anònima que els va agradar molt. Al veure que no tenia nom, els
bisbes van decidir batejar-la amb un nom inspirat en la signatura del tracte,
rata fiat ('ratificat' o 'queda firmat').
Ratafa al Món La ratafia no és només una beguda alcohòlica catalana, sinó
que també s’elabora de manera molt similar a Itàlia – la ja
esmentada Ratafià d’Andorno –, Suïssa – la ratafia
Badaracco–, França, Polònia, Lituània, Austràlia, Bolívia...
De fet, a la ciutat italiana d’Spilamberto s’hi celebra cada
mes de juny la Fiera de San Giovanni Battista des del
1870, en què es divulga i promou el Nocino, el cosí-germà
de la ratafia.
Ratafa menorquinaEs fa una ratafia local casolana que conté nous verdes, cosa que li
dóna color fosc i un toc amarg molt agradable.
Per a fer-la, cal posar en un recipient de vidre un litre d´aiguardent, uns
cent grams (al gust) de sucre, una nou verda sencera, tres o quatre
claus, un tros de canyella, un tros de nou moscada ratllada,
l'escorça d'una llimona i herbes al gust com ara menta, farigola,
romaní, marialluïsa, etc.
Es posa 8 dies a sol i serena, després es pot filtrar o no, i al cap
d'uns dies ja es pot beure. El sucre es pot posar al final, com en les
altres ratafies més val afegir-lo dissolt en aigua, el que es diu un
xarop, o utilitzar sucre glaç, per a que sigui més fàcil de dissoldre.
Val d´Aran – Aigua de Nous Es fa una mena de ratafia que s'anomena aigua de nodes amb nous
verdes i diverses herbes, espècies i escorces de fruita com farigola,
romaní, espígol, sàlvia, melissa, escorça de llimona, clavell,
nou moscada, etc.
Les herbes es deixen assecar una mica i es tallen, s'afegeixen les nous
aixafades i es deixa dins de l'aiguardent en un recipient tapat durant
30 dies a l'exterior, després, com a les altres ratafies, s´afegeix un
xarop de sucre i aigua i es deixa reposar de nou, per a aquest licor cal
un mes de repòs, millor en un lloc fosc i fresc.
Al Llemosí (Occitània) es fa un licor de nous verdes semblant, amb
nous verdes partides i marinades de 42 a 54 dies en aiguardent.
La Nosta Recepta- 2-3 nous verdes aixafades per litre d’anís
- 5 boletes de ginebró negre per litre- 5 boletes de ginebró blanc per litre
- 1 pinya verda tallada a trossets per una garrafa de 8 litres
- 1 branca de sàlvia micròfila( només la fulla i tallant-la)
- 1 pomet de flor de matricària- 1 branca de tots els tipus de menta/ poliol per
litre *de la silvestre una mica menys,potser dues
branques per garrafa de 8 litres- 1 pomet de marialluïsa per garrafa, només la
fulla- 1 fulla de noguera tallada per garrafa. S’ha de
vigilar que amarga molt !- 2 o 3 branques de tarongina per litre
- 1 o 2 flors d’escabiosa per litre- 1 pomet de farigola per garrafa- 4 tiges de verbena per garrafa- 4 o 5 flors de malva per litre
- 2 pomets de flors d’hipèric per litre- 1 rosa aromàtica per litre, només els pètals
- 2 tiges de lavanda per litre- 3 branques de sàlvia per garrafa
- 1 branquilló de ruda, atenció que és molt forta, no passar-se
- ½ branquilló de bayotanigra (malrubí bord) per garrafa
- 1 pomet de fonoll per garrafa- 1 branca de murtra per litre
- 1 tija d’espígol per litre- 1 grapat de fulles d’esbarser
- 2 branques de romaní per garrafa- 4 tiges d’orenga per garrafa
- 1 pomet petit de farigoletes (farigola llimonera)- 2 barretes de canyella
- 1 pell de llimona sense la part blanca per cada 2 litres
- 1 pell de taronja sense la part blanca per cada 2 litres
- marduix- camamilla
Juglans regia
- 2-3 Nous Verdes aixafades per lite d’anís i 1
fla de noguera talada per garrafa. S’ha de vigilar que amarga molt !
*Són molt riques en coure, zinc, ferro,
fòsfor i vitamines A, D, B1, B2, B3, B6,
B8 i E, així com àcid Omega-3 i
Omega-6, motiu pel que són bones
aliades contra l’anèmia, el colesterol
dolent, la hipertensió, l’envelliment
prematur, els desequilibris
hormonals, la falta de concentració, la
depressió, la caiguda de cabell...
AnísAntriscus caucalis
* Pel que fa a l'aparell digestiu, l'anís
té qualitats estomacals,
carminatives per alleugerir els
gasos, antiespasmòdiques i
sedants, és ideal per a alleujar
casos de gastritis.
* Propietats expectorants, principis
antiinflamatoris i antitussígens.
Ajuda als pulmons a desfer l'excés
de secrecions, a disminuir
inflamació en cas de bronquitis així
com també la tos.
* És aconsellat per calmar els nervis i
l'ansietat, gràcies a les seves
propietats sedants.
5 bolets de Ginebró negre per liteJuniperus communis
* El ginebró es troba, principalment, a
partir dels 1.000 metres d`alçada.
* Diürètic i depuratiu.
* Expectorant i antisèptic bronquial.
* Recomenable en cas de menstruacions
escasses o doloroses, donat que
augmenta el fluix sanguini en els
òrgans genitals.
* Revulsiu: Calma els dolors del
reumatisme i de l'artrosi.
NO USAR EN CAS D'EMBARÀS, POT
PROVOCAR ABORTS.
5 bolets de ginebró blanc per liteJuniperus oxicedrus L.
* Aconsellable pel mal de coll. .
* Contra les mossegades de bèsties
verinoses, provoquen l'orina.
* Provoca el període, ajuda als atacs de
mare, enforteix molt l'estómac i expulsa
les ventositats.
* Per a la tos, manca d'alè i tuberculosi, mals
de panxa, fractures, rampes i
convulsions.
* Enforteixen el cervell extremadament,
ajuden a la memòria, i fortifiquen la visió
enrobustint els nervis òptics.
1 Pinya Verda talada a tossets per una garrafa de 8 lites
conusReumatisme, malalties de la gola, refredat,
grips, tos, pneumònia, tuberculosi,
debilitat de la matriu, problemes de la
bufeta, alteracions nervioses causades
per xoc o depressions, inflamació de la
uretra, debilitat corporal, obstrucció dels
ronyons, toxines a la sang.
És indicat per a massatges, pediluvis, banys
de seient i també per a banyar-se
completament, ja que és un bon
restaurador de les energies perdudes.
Poden fer-se inhalacions amb el vapor de
cocció de pi per a les persones que
pateixen de problemes pulmonars.
1 branca de Sàlvia Micròfla ( només la fla i talant-la)La sàlvia, amb el romaní, l'espígol i la
farigola ha format part del El vinagre
dels 4 lladres.
* 4 lladres són agafats presoners a Tolosa ,
mentre robaven a les cases dels veïns
afectats per la pesta. Se'ls condemna a
mort, però se'ls ofereix l'oportunitat de
salvar-se si conten quin secret tenen per
sobreviure enmig de la malaltia sense
contagiar-se.
El seu secret era macerar les 4 plantes
mencionades en vinagre i refregar-se'l.
La propietat principal de totes les sàlvies es
el seu valor vulnerari i bactericida.
1 pomet de Flor de MaticàriaMaticaria chamomila
* Excessos alimentaris
* Ajuda calmant els dolors articulars
* Nerviosisme, especialment si afecta l'aparell digestiu
* Redueix les reaccions alèrgiques i cicatrius a la pell.
* Millora dels símptomes físics de la depressió
* Calma el dolor de la menstruació.
* Calma les tensions de la menopausa.
* Actua en mals de cap causats per tensió i insomni.
* Baixa la febre.
* Elimina greixos de la sang.
1 branca de tts els tpus de Menta/ Poliol per lite*de la silvestre una mica menys,potser dues branques per garrafa de 8 litres
La seva olor desvetlla les seves virtuts tòniques, estimulants i afrodisíaques. És energètica.
Digestiva, és bona per al mal
alè, inflamacions gingivitis, contra les nàusees, espasmes intestinals.
La Menta a nivell psíquic / espiritual ens ajuda a protegir-nos i aclarir-nos.
1 pomet de Marialuïsa per garrafa, només la flaAloysia citodora
Carminatiu: Expulsa els gasos de l'aparell digestiu.
Estomacal: Per a facilitar la digestió o en estómacs dèbils o nerviosos, exerceix una funció tonificant, digestiva
Antirreumàtica: Pel seu contingut en cineol.
Aparell respiratori: exerceix una funció expectorant, resulta adequat per a combatre la tos.
Relaxant: relaxar i tonificar els nervis.
2 o 3 branques de Tarongina per liteMelissa ofcinalis L.
El metge àrab Avicenna assegurava que tenia el poder i la virtut d’alegrar l'esperit i eliminar la tristesa. A l'època medieval, la melissa es solia incloure en algunes fórmules màgiques. Se'ls va arribar a atribuir el do d'allargar la joventut.
La planta floreix a l'estiu i aleshores atrau les abelles, fet d'on prové el nom del gènere ja que melissa és el nom grec de l'abella.
El nom de tarongina procedeix de l'olor típica a llimona que desprenen les seves fulles.
És un sedant .
Una planta per incrementar la producció de la bilis, per calmar el dolor.
Un remei per a l'asma.
Un afrodisíac.
Un remei per l’hipertiroïdisme.
Els carmelites descalços van elaborar una poció que es creia miraculosa, es va anomenar Aigua del Carme.
1 o 2 fors d’Escabiosa per liteScabiosa caucasica
* També és vulgarment coneguda com Viuda Silvestre.
* És una planta vivaç que pot arribar fins a tres pams d'alçada si les condicions del terreny ho permeten.
* La principal virtut atribuïda a aquesta planta des de sempre és la de guarir la sarna.
* És capaç de netejar ferides.
* Té propietats febrífugues, sobretot per combatre febres malignes.
* És una planta poc estudiada des del punt de vista mèdic, encara que popularment s'ha emprat molt.
½ branquiló de Mayotanigra (Malrubí bord) per garrafaBalota nigra* També es coneix amb els noms de
cabruna de llei, herba pudent, malrubí, malrubí bord, malrubí pelut, malrubí pudent, marreu, marreu negre, marreus, nepta, ortiga borda, ortigues.
* Té efecte sedant i és recomanat el seu ús en ansietat, insomni i altres afeccions nervioses suaus.
* Mitiga la tos espasmòdica.
* Estimula la secreció biliar.
* Planta de la família de les labiades, pilosa i fètida.
* Estimulant, tònica, antihistérica.
1 pomet de Farigola per garrafaTymus vulgaris* És tònica i energitzant a nivell físic,
mental i emocional. Millora la memòria.
* Desperta les funcions digestives.
* Mal de cap d'origen nerviós i migranyes.
* Afeccions de l'aparell respiratori.
* Antireumàtica.
* Els antics egipcis van utilitzar ja la farigola en la conservació de les seves mòmies a causa de les seves propietats bactericides.
4 tges de Verbena per garrafaverbena ofcinalis
* L'herba lluïsa o Verbena té altres noms
com l'herba de la princesa o verbena
d'odor.
* Calmant, antiespasmòdic, ideal pels gasos,
per obrir la fam, facilita les digestions.
* Els gregs i els romans creien que tenia
proprietats màgiques: Atesa la planta de
Venus, s'aconsellava per al mal d'amors.
* Encara és present en antics cultes agraris
convertits pels cristians: la Revetlla de
Sant Joan és l'època idònia per a la seva
collita.
4 o 5 fors de Malva per liteMalva sylvestis (Malváceas) * Flors hermafrodites.
* El terme malva deriva del llatí mollire, que indica les seves propietats com emol.lient.
* La flor i el full de malva s'utilitzen en
processos inflamatoris de la
mucosa bucofaríngea, quadres
catarrals de vies respiratòries
superiors i en casos de tos seca o
irritativa, bronquitis, amigdalitis i
laringitis.
* És útil en processos inflamatoris
gastrointestinals i en hemorroides..
2 pomets de fors d’Hipèric per liteHypericum Perforatum L.
* Antidepressiu: en els casos de depressió
lleu.
* Digestiu: Quan apareix acidesa gàstrica.
* Analgèsic: Per a combatre els dolors
corporals.
* L'ús intern d'aquesta planta s'ha de
suspendre si s'han de prendre altres
medicaments.
*Recol·lecció i conservació: Finals de
Juny.
* En cas de seguir un tractament amb
aquesta planta, sigui en ús intern o
extern, no es poden patir exposicions
solars prolongades.
1 Rosa aromàtca per lite, només els pètalsRosa Centfolia
* Nom comú o vulgar: Roser romà, Roser de
cent fulles, Rosa aromàtica, Rosa de
maig, Rosa de Provença.
* Astringent, antiinflamatori, cicatritzant,
afeccions de la boca, hemostàtic,
antianèmic, depuratiu, suau diürètic i
laxant, antidiarreic, antiparasitari en
humans i animals.
* Eficaç contra els refredats; reconstituent
en convalescències.
* Té 5 vegades més vitamina C que la
llimona.
2 tges de Lavanda per lite'Espígol o lavanda(Lavandula angustfolia, Lavandula ofcinalis, Lavandula spica
* Floreix a l'estiu, a partir del mes de juny.
* Tranquil·litzant o inductor del son.
* És bon remei per: la grip, la bronquitis, la de l'intestí, les migranyes, dolors musculars, ja siguin lumbars o menstruals.
* Habita en terrenys calcaris, secs, pobres i solejats.
3 branques de Sàlvia per garrafaSalvia ofcinalis
* Acció colerètica (augmenta la secreció biliar), antiespasmòdica i relaxant dels músculs de l'estómac i l'intestí.
* Té propietats beneficioses per a les fermentacions intestinals, vent inflat, eructes, inapetència, digestions lentes.
* Pel seu contingut en fitoestrògens s'usa per a les regles irregulars.
* Té una lleugera funció hipoglucemiant (millora la diabetes).
* Infeccions de la boca i faringe.
1 branquiló de Ruda, atnció que és molt forta, no passar-seRuta chalepensis
* Una de les plantes més poderoses que existeixen
tant en la bruixeria com en medicina natural.
* Les remeieres modernes creuen que la ruda cura el
mal d'ull i atrau l'amor
* Va ser anomenada "la planta del perdó", perquè
deien que qui la prenia perdonava les traïcions i
els mals sentiments.
* Hi ha moltes espècies d'aquesta planta, però les
principals són la de jardí- la que més s'´utilitza- i
la silvestre, que és la més tòxica.
* Propietats rubefaents (és a dir, que produeixen
enrogiment de la pell), antiespasmòdiques,
emenagoga (que propicien la menstruació),
antiparasitàries, analgèsiques.Tonifica les artèries
i protegeix els capil.lars de les varius.
* Calma l'ansietat.
1 pomet de Fonol per garrafaFoeniculum vulgare
*Incrementa les defenses del sistema immunitari.
*Carminativa, tònica estomacal i digestiva.
*Redueix el nivell de colesterol en la sang.
*Antioxidant, bronquial i antitussiu.
*Conté molt ferro que pot ajudar a superar la falta del mateix en el nostre organisme en casos d'´anèmia.
*Augmenta la potència sexual.
* A Itàlia s'´utilitza l'insult fonoll» (finocchio) amb el significat d'´home efeminat. L'origen d'aquest insult prové de l'´Edat Mitjana, quan el Tribunal eclesiàstic de la Inquisició cremava en la foguera als homosexuals. Es cobria a la víctima amb les fulles del fonoll fresques perquè el suplici durés més temps.
1 branca de Murta per liteMyrtus communis
* El fruit és una baia anomenada murtó. És
de color blau-negrós, poc carnós i comestible. La floració es dóna entre els mesos de maig i principis d'agost.
* Afeccions respiratòries.
* Afeccions microbianes de les vies urinàries: cistitis, prostatitis.
* Entre els grecs antics, la murta era la
planta consagrada a Afrodita, la deessa
de l'amor.
* Amb corones de murta es reconeixien els
campions olímpics i a la Península
Ibèrica les núvies romanes i jueves les
usaven per atreure bona sort al seu
matrimoni.
1 tja d’Espígol per liteLavandula angustfolia, Lavandula ofcinalis, Lavandula spica, Lavandula latfolia
* Lavo significa purificar.
* Comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres.
* Tranquil·litzant o inductor a la son.
* Produeix una relaxació del múscul llis.
* Augmenta la producció de sucs gastrointestinals afavorint la digestió.
* Tradicionalment s'ha utilitzat pel tractament de cefalees, asma, espasmes abdominals, artritis.
1 grapat de fles d’EsbarserRubus ulmifolius * Als Països Catalans se'n troben 14
espècies autòctones.
* Els fruits s´anomenen móra.
* Propietats antidiarreiques.
* Contenen potassi, vitamina C i àcid
làctic.
* Fent gàrgares amb les infusions de les
fulles, es poden tractar inflamacions
del coll i de la boca, gingivitis,
neuràlgies dentàries, angines,
faringitis, i fins i tot la ronquera.
* Propietats antisèptiques urinàries.
2 branques de Romaní per garrafaRosmarinus ofcinalis
* Té efectes estimulants i tònics. Té un efecte
recuperador en les dolences respiratòries
i ens ajuda a superar les afeccions del
fetge i de l'aparell digestiu.
* Antirreumàtica.
* Rebaixa lleugerament els dolors de la
menstruació i facilita el buidat, evitant els
problemes col·laterals que tot això
ocasiona com mal de cap, estómac,
retenció de líquids i irritabilitat general.
* Antioxidant.
* L'elixir de joventut anomenat Aigua de la
Reina d’Hongria.
4 tges d’Orenga per garrafaOriganum vulgare L.
* Aperitiu, digestiu, carminatiu, colerètic,
espasmolític, expectorant, antisèptic
de les vies respiratòries, tònic
general i diürètic.
* Amigdalitis: Igualment podem realitzar
gargarismes amb la preparació
anterior per a combatre les
angines.
* Al temps dels Egipcis, entre d'altres propietats, li atribuïen virtuts afrodisíaques.
1 pomet pett de Farigolets (farigola limonera)Tymus Vulgaris
* Creix en llocs àrids i pedregosos de la
regió mediterrània occidental. És
una planta remeiera per
excel·lència, amb propietats
antisèptiques, antiespasmòdiques,
tòniques, etc, i forneix una essència
rica en tímol.
* Té virtuts estimulants i antivíriques i com a tal es pot utilitzar per a prevenir recidives de l'herpes zòster.
2 barrets de CanyelaCinnamomum zeylanicum o Cinnamomum verum* Cinnamomum prové del grec Kinnamon o
Kinnamomon, que significa fusta dolça.
* Ha estat usada antigament en zones rurals
per induir son als nens, tant en infusions
com fumada.
* El seu ús també és comú en les dones
quan se'ls retarda la menstruació.
* Té beneficiosos efectes contra la diabetis i
la hipercolesterolèmia.
* Quan hi ha abrasions a nivell de la llengua
per menjar o prendre coses calentes la
barra de canyella es xucla o llepa per
calmar el dolor i cicatritzar les papil·les
gustatives.
1 pel de Llimona sense la part blanca per cada 2 litesCitus limon
* El llimoner és originari de les valls del sud de l'´Himalaya, des d'´on va ser importat pels àrabs a Europa.
* Antidiarrèic i protector de la mucosa gastrointestinal.
* Antianèmic.
* Antiemètic (evita o suprimeix el vòmit)
* Antipirètic (fa disminuir la febre)
* Analgèsic.
* Antiescleròtic i remineralizant.
* Augmenta les defenses de l'organisme degut al seu alt contingut en vitamina C.
1 pel de Taronja sense la part blanca per cada 2 litesCitus sinensis
* Desintoxicant.
* Diürètica.
* Antisèptica intestinal i urinari, millorant la funció intestinal i aportant gran quantitat de vitamines, que donen força i energia.
* La taronja inclou diferents substàncies que contribueixen a millorar el bon estat de l'organisme. Entre elles destaquen el calci, fòsfor, ferro, magnesi, potassa, sosa i les nombroses vitamines.
1 grapat de MarduixOriganum Majorana
* Antiespasmòdica i digestiva.
* Sedant.
* Expectorant.
* Antireumàtica.
* L'ús continuat del marduix (més de dues setmanes) pot provocar cefalees i somnolència.
1 grapat de CamamilaMaticaria chamomila L
* Digestiva, hepàtica, biliar,
antiespasmòdica i
carminativa.
* Facilita la menstruació.
* Molt útil en casos de
nerviosisme i insomni.
* Afavoreix l'eliminació de líquid
en el cos.
Bons ConselsTota aquesta llista es pot ampliar amb el que us sembli.
Després de deixar la ratafia a “sol i serena” uns 40 o 50
dies (s’ha d’anar remenant de tant en tant),
s’ha de colar exprement bé les herbes i tastar. Si es
troba forta sempre es pot afegir sucre, 1 cullera per litre
o rebaixar una mica amb aigua.
Un cop embotellada, s’ha d’esperar com a mínim fins
Nadal, tot i que guanya amb el temps, això és el més
complicat.
La Carrau - “Ratafa”Diu la història que fa uns anys a una masia catalana tres bisbes es van trobar per
parlar amb tranquil·litat. Masover, porti'ns a taula algun licor que puguem tastar que ja hem fet passar la
gana i hem de fer baixar el menjar. Masover, porti'ns a taula algun licor que puguem tastar i celebrar que tanta
xerrada ens ha permès frmar un tractat. Ratafa: aiguardent, nous i llimona per a donar gust a la vida. Ratafa: posa-hi herbes i canyella i remena amb alegria. (bis)
Com es diu aquest licor que és bo de debò i que tant ens agrada? No té nom perquè és casolà, el faig amb la Pepeta quan se'ns acaba.
Ai! Doncs com que no té nom, li direm rata fat, que és llatí i que vol dir que el tractat queda signat.
Torneu-nos a omplir els gots ara que li hem dat un nom Que prosperi com el pacte i que volti tot el món.
Una co-producció: Anna Aris Alf Albert Carme Sara
BonMatí 2010www.ibioloveyou.blospot.com