Transcript
Page 1: Regió7: El Diari de la Catalunya Central - TEATRE | MÚSICA | … · 2016. 2. 11. · vessar la carena pirinenca per l’A - ran i les valls d’Àneu, que «con - quistaren fins

Regió7 DIMARTS, 2 DE FEBRER DEL 2016 3333

CulturesTEATRE | MÚSICA | LLETRES | DANSA | ART | TRADICIONS | CINE | TELEVISIÓ

ui va ser Otger Cataló?De fet, ningú real, per-què mai ha existit físi-cament. Es tracta d’un

personatge «llegendari, noble delcastell de Cataló, suposadamentlocalitzat a la Gascunya, que hau-ria iniciat el combat contra elssarraïns l’any 732», com recull laseva entrada al Diccionari d’His-tòria de Catalunya. La seva gent s’a-nomenaven «cathalons» i la lle-genda diu que seria l’arrel del motcatalans i que Catalunya s’ano-mena així en honor seu per la re-conquesta per la fe cristiana d’a-quest territori.

La seva llegenda va ser divul-gada, entre d’altres, pel religiós i ca-valler baganès Pere Tomic al segleXV en la seva compilació Historiase Conquestas dels Excellentíssims eCatholics Reys de Arago et de lursanteçessors Los Comtes de Barce-lona. El lletrat baganès explicaque el príncep Otger viu el castellde Cataló, a Guiena –un territorioccità–, amb la seva gent, «els cat-halons», el nom del qual suposa-dament vindria la paraula «català».L’escrit fa referència a la seva as-cendència alemanya i al seu co-ratge i valor, que el van portar acombatre els sarraïns i va traves-sar els Pirineus amb els nous ba-rons companys seus. «E com lo ditprincep fos alamany e fos de alt li-natge e hagues lo coratge moltvaleros e ple de viruts, e hauria absi nou barons sos companyons, losquals barons eran cascu de gran li-natge e generos, empres lo ditprincep ab los nou barons, soscompanyons, de conquistar la ter-ra e provincia appelada dels gotse pasar los munts Pyreneus, ec-quella terra e provincia tornar a lafe Chrestiana», segons recull unade les diferent edicions de la pu-blicació que es conserva a l’ArxiuComarcal del Berguedà.

L’historiador i director d’aquest

arxiu, el baganès Xavier Pedrals, haestudiat aquesta història al seu lli-bre Pere Tomic i llegendes. El pas-sat segons la noblesa, editat perl’Associació Medieval de Bagà.«L’any de l’encarnació de Jesu-crist, 733 a la província de Guiena,hi havia el castell de Cataló, regitpel príncep Otger Golant, ano-menat Otger Cataló, feudatari delrei de França, malgrat ser d’estirpalemanya». Otger, amb els seusnou barons, va decidir travessar elsPirineus i «tornar a la fe cristianaaquells territoris dominats pelsmahometans».

Un exèrcit de 25.000 homesPer tal propòsit es va organitzar unexèrcit de 25.000 homes i van tra-vessar la carena pirinenca per l’A-ran i les valls d’Àneu, que «con-quistaren fins al castell de Valèn-cia, Pallars, després anaren cap ala Cerdanya i el Capcir, fortificarentot seguit en aquestes terres i edi-ficaren esglésies».

Quan van intentar el setge d’Em-púries, «aquesta ciutat rebé ajut detots els mahometans del país».Xavier Pedrals expli-ca que va ser durantaquest setge que Ot-ger Cataló va morirde malaltia, mentreque «la resta de cris-tians aixecaren el set-ge i es retiraren a lesmunta-nyes que do-minaven, on van re-sistir el moros fins a lavinguda de Carlema-ny». Quan aquest vaintentar prendre laterra al sarraïns «vatrobar ja establerts elsdescents dels Nou Ba-rons i les seves famí-lies a la part munta-nyosa del país iaquests l’ajudaren aconquerir les planes».Els nou barons es vanpresentar davant deCarle-many, que vadecidir acabar la feinai «recuperar el país per

a la fe cristiana i li posà el nom deCatalunya en honor d’Otger Cata-ló». Pedrals detalla que aleshoreses va organitzar la terra en nou

comtats «cada un amb elseu vescomtat i varvassor inou baronies magnades,és a dir, sense subjecciófeudal als comtes», sobi-rans en definitiva.

Valor històricPer a Pedrals el valor his-tòric de la compilació fetapel baganès Pere Tomic rauen el fet que retrata «la fi-liació política» del cavalleri la religiós «i els seus ob-jectius». Sosté que «és untext cabdal en el planteja-ment polític de la noblesacatalana d’aquell momentque respon a la necessitatd’argumentar el seu paperen la direcció del país, ator-gat pel mateix emperador,però de fet anterior i inde-pendent d’ell mateix, quees va limitar a donar valide-sa a una situació anterior».

Q

Qui va ser el príncep Otger Cataló?La mitologia tradicional catalana va crear un ésser llegendari, un noble del castell de Cataló,

a qui s’atribueix l’inici de la lluita contra els sarraïns juntament amb nou barons companys seus�

EL REPORTATGE

D.C. | BERGA

Fonts de la productora De-javu expliquen que «la mi-

tologia tradicional catalana atri-bueix la fundació de Catalunya iels Països Catalans a un cavallerd’origen got anomenat Otger Ca-taló, senyor del castell de Cataló.Otger governava Aquitània i vatravessar els Pirineus per comba-tre els sarraïns, per les valls d’A-ran i Àneu. Va sobreviure a l’esco-mesa sarraïna que va arribar finsa les valls pirinenques. Tots elsguerrers catalans havien mort.Només un va sobreviure malferit,amagat a les muntanyes dels Piri-neus, al regne de la princesa Pire-ne, filla de Túbal-Caín, rei dels po-bles o nacions d’Hispània. Va viu-re molt de temps sota la protec-ció de la seva tenda feta amb pellde cabra». El seu gos gànguil dià-riament li llepava les ferides per-què es guarís, com va ser.

OTGER CATALÓPRÍNCEP

EL PROTAGONISTA

Assumpta Pérez

FER RIURES’ACONSEGUEIXAMB ESCREIX

EL EUNUCO� LLOC: teatre Kursaal (Manresa) �DIA: dissabte, 30 de gener. Adap-tació: Jordi Sánchez, Pep Anton Gómez.Direcció: Pep Anton Gómez. Intèr-prets: Soledad Mallol, Marta Fernández,Eduard Mayo, Antonio Pagudo, PepónNieto, Jordi Vidal, María Ordóñez, AlejoSauras i Toni Sans. Disseny d’il·lu-minació: Miguel Ángel Camacho. Dis-seny d’escenografia: Eduardo Moreno.Disseny de vestuari: Sandra Espinosa.

na comèdia amb l’únicapretensió de fer riure vaarribar dissabte a la Sala

Gran del teatre Kursaal de Man-resa. Es tractava d’El Eunuco, la ver-sió lliure de Jordi Sánchez i Pep An-ton Gómez de l’obra de Terenci,sota la direcció del mateix Gó-mez. Va ser la comèdia revelació dela temporada passada a Madrid.

El eunuco situa l’espectador enles vicissituds amoroses d’unameretriu, Thais (Soledad Mallol),entre els seus dos darrers amants,Fedrias (Antonio Pagudo) i Fanfa(Pepón Nieto). Un regal, un eunuc,fet per Fedrias a Thais, serà l’es-purna que desembocarà les mésesbojarrades històries: el germà deFedrias, Lindus, s’ha enamoratd’una nova esclava de Thais, Pán-fila, i es farà passar per l’eunuc perestar prop d’ella. Al mateix temps,Fanfa, s’encaterinadel fals eunuc,i embolica la troca, que, en tot mo-ment, ha de ser desembolicadapels enginyosos i savis esclaus i ser-vents dels seus amos.

El eunuco és una lleugeríssimai naif comèdia amb un objectiu cla-ríssim: fer riure. I això s’aconse-gueix amb escreix. Diàfana i en totmoment previsible, l’obra està to-cada amb uns vistosos i efectiustocs musicals (ben trobades com-posicions de l’actor Asier Etxean-dia i Tao Gutiérrez) i les pinzella-des, efectives i identificables, depersonatges de comèdia de l’artque fan efecte en aquesta pro-posta. Per sobre de tot, destaca lasolvència de l’elenc d’actors, queaguditzen el nivell textual, cosa quefa interessant la previsibilitat de lacomèdia. Cal subratllar la feina dePepón Nieto, un capitano hila-rant, ple de matisos, que evolu-ciona al llarg del muntatge; i dosmoments musicals a càrrec deJordi Vidal i María Ordóñez. Amè,correcte i sense cap més pretensió.

��

U

��

TEATRE CRÍTICA

La llegenda d’Otger Catalóserà divulgada per la pel·lícu-

la anomenada Pàtria. Permetràveure en escena a actors de la Ca-talunya Central com els bergue-dans Alba López, Xavier Prat, OriolCorriu, Laura Duran, Eva Pagerols iDavid Canal, així com també les ac-trius bagenques Montse Mas i Lau-ra Jodar. El repartiment inclourà ac-tors prou coneguts com Boris Ruiz,Joan Massotkleiner, Miquel Gela-bert i Miquel Sitjar. Es rodarà a par-tir del 15 de febrer al monestir deSant Llorenç de Guardiola de Ber-guedà, a la mina de petroli de Riu-tort, al monestir de Serrateix, alcastell de Balsareny i en escenarisde la vall de Busa, entre d'altres.

Una història quesaltarà al cinema

Portades de diferents edicions del llibre de Pere Tomic que recullen la llegenda

D.C.

Top Related