Download - REVISTA DEL SECTOR IMMOBILIARI AMAT
Sant Just DesvernBonavista, 63-65 - 08960 Sant Just Desvern
Sant Cugat del VallèsPlaça de Can Cadena, 2 - 08197 Valldoreix
BarcelonaBalmes, 345 - 08006 Barcelona
Editorial PortadaUna nova etapa
Informació 2-4Ley de la Reforma LaboralMutua de Propietarios. 175 anys d’història
Empresa 5-7Nou projecte, noves il·lusions
Record 8En la mort de la Teresa Cervelló
Entrevista 9-10Pilar de Torres Sanahuja
Notícies 11
Sumari
R E V I S T A I N F O R M A T I V A D E L S E C T O R I M M O B I L I A R I D E S E M B R E 2 0 1 0
esprés de deu anys de ser socis
a l’oficina de Barcelona, Amat i
Sellarès han decidit seguir camins
diferents. En faltar la nostra amiga Carme
Sellarès ara fa un any i mig, els seus
hereus, Josep Maria i Xavier, i nosaltres
vam entrar en un procés de reflexió sobre
quin futur volia cada empresa. La veritat
és que les dues famílies, al final d’aquest
procés, vam arribar a la mateixa conclusió:
havia acabat una etapa i vam decidir de
comú acord que cadascú seguís el seu
camí. El més important per a tots era
mantenir per sobre de tot la bona relació
que des de sempre ens ha unit.
Vam planificar una separació feta amb
tranquil·litat, acomplint tots els compro-
misos adquirits, i amb la ferma voluntat
de mantenir, com sempre, una excel·lent
relació.
A partir d’aquí, a la nostra empresa Amat
se’ns obrien dues possibilitats: o bé
gestionar els clients de Barcelona des de
l’oficina central de Sant Just, o bé fer un
esforç per tenir molta més presència a
Barcelona. Després d’analitzar el tema en
el si del Consell de Família i en el Comitè
de Direcció d’Amat, i tenint molt present
el moment econòmic que totes les
empreses estem vivint, vam decidir que
no podíem, de cap de les maneres, deixar
d’estar presents a Barcelona, al contrari,
que precisament aquest és el moment per
tenir una major presència. Per això
inaugurem, el proper mes de gener del
2011, unes noves oficines ubicades al
carrer Balmes, 345, com a local de
Barcelona.
Els esperem!
D
12
www.amatfinques.cat · 93 480 34 00 · [email protected] · Comercial · Consultora
Una nova etapa
PÀG I N A 2PÀG I N A 2
al y como ya se auguraba desde
diferentes sectores de la sociedad,
el texto legal definitivo no ha sido
del agrado de nadie. Tras más de año y
medio de negociación, las partes intervi-
nientes no se han puesto de acuerdo, por
lo que el resultado ha sido de lo mas
ecléctico y en algunos aspectos, tras la
lectura de un ambicioso preámbulo en el
que se reconoce la crisis económica y la
insostenibilidad económica y social de
nuestro modelo de relaciones laborales,
sigue siendo ambiguo y poco preciso, lo
que da lugar a diversas interpretaciones,
según quien sea la parte que lo desarrolle.
Antes que nada, hay que tener en cuenta,
que estas modificaciones legales para
nada afectan a las relaciones contrac-
tuales anteriores al día 18 de Junio del
2010, en el que entró en vigor el primer
Real Decreto-Ley que en el mes de sep-
tiembre ratificó definitivamente el Parla-
mento, con pequeñas matizaciones.
En materia de Contratación, y con el fin
de eliminar en lo posible la contratación
temporal, ya que era y sigue siendo el
elemento principal, la causalidad del tra-
bajo a realizar, aparece una nueva carac-
terística al Contrato denominado por obra
o servicio, en el que se establece una
duración máxima de 3 años. Entendemos
que la introducción de este elemento es
absolutamente contradictorio con el es-
píritu de esta modalidad contractual, ya
que su característica era precisamente la
indeterminación en el tiempo, pero si una
identificación clara e indubitada de la obra
a realizar, ya que en mucho de los casos,
su duración depende de elementos abso-
lutamente ajenos a las partes contratantes,
por lo que su finalización resulta, en el
mayor número de veces, ajeno e imprevi-
sible a la voluntad de las partes.
También se penaliza la encadenación de
Contratos temporales, con la declaración
de realizados en fraude de Ley y conse-
Ley de la Reforma LaboralEl pasado día 9 de Septiembre, finalizó en el Congresode los Diputados el escasamente provechoso, viaje deida y vuelta al Senado del denominado Proyecto deLey de la Reforma Laboral.Aparece como la Ley 35/ 2010 de 17 de Septiembrey su entrada en vigor se produjo el pasado día 19 deSeptiembre del cte.
Informació
T
Maria Teresa Querol Marza.
Advocada. Bufete Centro de Estudios Legales
PÀG I N A 3
Informació
REFORMAS INTEGRALESTRABAJOS DE ALBAÑILERIA, ELECTRICIDAD, AGUA…
JOSE ESQUEMBRIC/ Cordova, 3 · 08620 Sant Vicenç dels Horts Tel. 667 692 432 · email: [email protected]
cuentemente el trabajador adquiere la
condición de fijo. Es de recordar que en
la práctica eran constantes las decla-
raciones judiciales en este sentido, por lo
que se ha oficializado lo que ya era una
práctica judicial habitual.
Se amplia el colectivo de bonificaciones,
siempre ligado a la contratación indefinida
y con la indemnización máxima de 33 días,
siempre que se acoja al Despido por cau-
sas económicas, no por motivos discipli-
narios, que seguiría la norma legal general
de 45 días por año de servicio. Es decir,
la Ley establece, frente a la obligatoriedad
de la contratación indefinida, la posibilidad
en el supuesto de crisis económica, orga-
nizativa o de producción, de rescindir el
Contrato de Trabajo formalizado con una
indemnización máxima de 33 días por año
de servicio.
En cuanto a los Contratos formativos, se
amplía a esta modalidad contractual la
protección por desempleo, se incrementan
las bonificaciones y se amplia el periodo
de habilitación a cinco años, para la con-
certación de un Contrato en Prácticas.
El tratamiento del Despido, que ha sido
el tema estrella de la denominada
“Reforma Laboral“, en realidad, lo único
que se ha hecho es concretar un poco
más las causas que ya existían en los Art.
51, 52 y 53 del Estatuto de los Traba-
jadores, respecto a las causas y proce-
dimientos de las extinciones (espe-
cialmente de las individuales) por causas
objetivas.
Se trata en concreto de redefinir las cau-
sas económicas, técnicas, organizativas y
de producción para proceder a la ex-
tinción contractual, y lo único que se pre-
tende es acotar el margen de interpre-
tación de los Tribunales de Justicia de lo
Social, que hasta ahora, en el mayor nú-
mero de los casos, eran más que reacios
a una interpretación favorable de la norma.
Por otro lado, se modifica la calificación
jurídica de determinados supuestos de
despido, anteriormente objeto de decla-
ración de nulidad de pleno derecho y en
la actualidad objeto de declaración como
improcedentes.
Otro de los temas modificados en la pre-
sente reforma, ha sido la aplicación de los
Expedientes de Regulación de Empleo,
con especial relevancia a la Suspensión
de los Contratos y Reducciones de Jorna-
da, como medida paliativa ante una situa-
ción de dificultad de la Empresa, ampliando
el número de días de reposición de la
prestación por desempleo hasta 180, y
con un tratamiento del cómputo de días
consumidos ajustado a la realidad de las
jornadas reducidas.
Creo, en definitiva que se trata de una
reforma insuficiente en cuanto a los
objetivos pretendidos y a las medidas
adoptadas y como generalmente su-
cede, los resultados se podrán analizar
trans-curridos unos meses de su apli-
cación e interpretación.
Maria Teresa Querol Marza
PÀG I N A 4
DIRECCIÓ D’ART · DISSENY GRÀFIC · IMATGECORPORATIVA · IMATGE DE PRODUCTE
PUBLICITAT · PACKAGING · CATÀLEGSIL·LUSTRACIÓ · FOTOGRAFIA
pixel infografia i disseny · T 93 370 75 82 · M 656 800 874 . [email protected]
Informació
a Mútua va néixer quan Barcelona
estava tancada entre muralles i va
iniciar la seva expansió a mida que
ho feia la ciutat. Primer enderrocant les
muralles, creant diferents barris, com
l’Eixample, amb el Pla Cerdà i incorporant
a Barcelona els municipis adjacents.
175 són molts anys i en aquest període
s’han produït innumerables i transcenden-
tals fets històrics.
D’alguns ens sentim modestament orgu-
llosos per la nostra participació, com han
pogut ser, la constitució del primer cos
de bombers existent a la ciutat de Barce-
lona i ser l’única Entitat que va indemnitzar
els danys causats per la Guerra Civil.
La societat en general i la Mútua en par-
ticular ha avançat en molts aspectes, però
ha estat a base d’anar superant les suc-
cessives i nombroses crisis de tota mena
que han anat produint-se.
Aquesta és per mi una de les primeres i
positives conclusions que es poden extre-
ure d’aquest aniversari, de les crisis (com
la que ara estem passant) es pot sortir.
De la primitiva denominació “Sociedad de
Seguros Mutuos Contra Incendios de Bar-
celona”, hem passat a Mutua de Propie-
tarios perquè ja no només cobrim incendis,
ni estem només presents a Barcelona.
Ja fa uns anys la Mútua va decidir sortir
de Barcelona, implantar-se a tota Cata-
lunya i tenir presencia a tot el territori de
l’Estat Espanyol, obrint diferents sucursals
i delegacions.
Si la Mútua és avui el que és, ho és gràcies
als que la varen fundar, als seus continua-
dors i sobretot els seus col·laboradors,
que amb la seva confiança permeten que
la Mútua assoleixi dia a dia noves fites.
En aquest sentit la Mútua vol ser fidel
a l’esperit dels que la van constituir,
que no és altre que la voluntat de ser-
vei i de solidaritat adequat a aquests
principis, a les exigències actuals, apro-
fitant els mitjans que avui en dia pro-
porcionen les noves tecnologies i sent
innovadors amb la creació de nous
serveis i productes asseguradors.
Mutua dePropietarios175 anysd’història
Mutua de Propietarios fou fundada a Barcelona per un grup de propietaris i peralgunes institucions ciutadanes, en definitiva per la denominada societat civilcatalana, que van sentir la necessitat de constituir una asseguradora que garantísel seu patrimoni en cas de sinistre, en aquella època, als inicis del segle XIX, el riscmés freqüent i el que més preocupava era el d’incendis.
L
Josep Ordeig Ribot.
Director General. Mutua de Propietarios
PÀG I N A 5
Empresa
solergrup.com · 902 195 694C/ Cros, 25 · 08014 BARCELONA · FAX 93 432 40 16
MUNTATGE, REFORMA I MANTENIMENT D’APARELLS ELEVADORS
PORTES RÀPIDES: MUNTATGE I MANTENIMENT
l que no ens imaginàvem és que
les circumstàncies, en molt poc
temps, ens canviarien la pers-
pectiva. La defunció de la nostra sòcia
històrica a Barcelona ens forçava a pren-
dre decisions ràpides: Volíem o no volíem
continuar tenint presència a Barcelona?
El suport de la tercera generació ha fet
que, malgrat els moments que vivim, con-
sideréssim que amb la força de la joventut
al darrere, preparats i formats en diferents
entorns al país i a l’estranger, podíem
assolir amb èxit aquest nou repte.
L’any 2008, en motiu del nostre seixantè aniversari, vam inaugurar la remodelacióde les nostres oficines centrals, 1.000 m2 a Sant Just Desvern. Era un projectecomençat feia dos anys i, malgrat saber que s’acostava la crisi, el vam voler portara terme com a últim projecte de la meva germana i meu, sobre el qual vam afirmar:“Ara ja, si s’ha de fer alguna cosa més, li tocarà fer-ho a la generació següent”.
E
Nou projecte, noves il·lusions
PÀG I N A 6
Av. 11 de setembre, s/nSANT JUST DESVERNTel: 93 372 82 11Fax: 93 473 38 09www.canmelich.com
AIGUA+OCI+ESPORT+NATURA AL TEU ABAST
Empresa
S’hi ajuntava el fet d’haver pres en el seu
moment la decisió de no reduir personal,
tot al contrari, apostar més que mai per la
formació, la redefinició de procediments
i la total adaptació a les noves circums-
tàncies del mercat. Ens trobàvem amb 53
persones totalment motivades i compro-
meses que cada dia afronten els durs
moments actuals treballant braç a braç
amb els nostres clients.
Les dues circumstàncies sumades i la
confiança de molts clients a qui hem anat
a consultar -atès que la seva opinió sempre
ha estat una guia per a nosaltres- ha fet
que, de nou, renovéssim les il·lusions i ens
poséssim en marxa.
Hem definit la nostra presència com
el reflex fidel que ja tenim tant a Sant
Just com a Sant Cugat. Per això, hem
decidit tancar les oficines del carrer
París i hem escollit un local al carrer
Balmes amb Pàdua, de quasi 300 m2
per tal de poder oferir amb la qualitat
que els nostres clients estant acostu-
mats tots els serveis que integren
AMAT:
Servei patrimonial tant en
l’administració de lloguers com
en l’administració de comunitats.
Servei comercial en la
comercialització d’obra nova,
segona mà i lloguers.
Servei de consultoria en l’àrea
d’inversions, sòl i urbanisme.
PÀG I N A 7
Empresa
· Estucados· Empapelados· Mantenimiento de comunidades· Escaleras, Limpiezas y Abrillantados
Tel. 93 371 78 22 · Móvil: 609 373 781
La nostra voluntat és poder estar-hi ins-
tal·lats a finals d’any, un cop fetes les
petites obres d’adaptació de les instal·la-
cions. La prudència pels moments que
estem vivint fa que imperi l’austeritat en
el projecte, tot i que això no té perquè
estar renyit de cap de les maneres amb
l’atenció al detall a fi de poder acollir els
nostres clients amb comoditat.
Ens queda doncs demanar obertament a
tots els nostres lectors, clients, amics i
coneguts, les recomanacions necessàries
per tal de poder oferir els nostres serveis
a totes aquelles persones a qui puguem
ser útils.
Un cop traslladats voldrem compartir
amb tots vostès aquest nou projecte,
per la qual cosa organitzarem unes
jornades de portes obertes a fi de donar
a conèixer les noves instal·lacions.
Amat
RONDA DEL GENERAL MITRE
BA
LM
ES
CA
RR
ER
D’A
TE
NES
CARRER DE COPÈRNIC
PARCDE
MONTEROLS
TAV
ER
N
CA
RR
ER
D’A
TE
NE
S
CARRER DE PÀDUA
HERZEGOVINA
BE
RL
INE
S
CA
RR
ER
PL.DE
BOSTON
DE
PÀG I N A 8
Limpieza de tuberías · Desatascos · Inspección por TV
Tel. 93 471 02 91UFO LIMPIEZAS, S.L.
Record
a Teresa ha estat “tota una
personalitat”... pel seu caràcter
obert, extravertit, sempre amb el
sí per davant, familiar i amb molts, mol-
tíssims amics, i amb una relació extraor-
dinària amb el seu poble, Montblanc.
També per la seva professionalitat, com
a excel·lent advocada, estudiosa del dret,
professora i, en els últims anys, magistrada
del Tribunal Superior de Catalunya, i sobre-
tot respectada en tots els àmbits jurídics.
Amb la Teresa, ens coneixíem des dels
divuit anys, quan vam començar la carrera
de dret i ja llavors destacava pel seu
tarannà, en una universitat tan classista
com la de l’any 1968. Era una de les
poques persones capaces de relacionar-
se per igual amb els diferents grups socials
que teníem a classe; amb tothom tenia
bona relació i tothom la coneixia. Després,
ja amb l’experiència professional, va
convertir-se en una de les advocades
externes amb qui més ha treballat la nostra
empresa, i així anys i panys fins l’aparició
de la malaltia. En aquests últims anys que
havia hagut de passar majoritàriament a
casa, amb la Joana, anàvem molt sovint
a veure-la, i sempre ens sorprenia el seu
esperit positiu: “ara hem faran això o allò”,
“que si els marcadors pugen, però hi ha
aquest tractament o aquell altre”... Sempre
sense defallir, sempre acompanyada
d’algun familiar o amic… A casa de la
Teresa i de l’Ignasi hi hem conegut un
munt de persones. Per això, quan la
setmana abans de marxar de vacances
vaig trucar-li per anar-la a veure i em va
dir que estava al llit molt cansada i que
millor que no hi anés, un mal pressentiment
em va envair. Vam marxar molt amoïnats
pel que finalment va succeir.
La Teresa ocuparà sempre un lloc privi-
legiat en el nostre record i en la història
de la nostra empresa.
Imma Amat
En la mort de laTeresa CervellóA primers d’agost va morir la Teresa. Era una mortesperada, però mai assumida. Després de tants i tantsanys de malaltia, de veure-la lluitar dia a dia, de veure-la perdre qualitat de vida, però volent viure-la, es fa moltestrany saber que ja no hi és.
Teresa Cervelló
L
PÀG I N A 9
Entrevista
Pilar de TorresSanahuja
“El gran repte és el transport de mercaderies per ferrocarril”
Pilar de Torres Sanahuja va assumir la presidència d'Ifercat, Infraestructures Ferroviàriesde Catalunya, el 2007, procedent de Gisa, l'empresa de la Generalitat encarregada del'obra pública a Catalunya. El seu és un càrrec polític, però té també fort contingut tècnic.Uns dies abans de les eleccions del passat 28 -N, vam parlar amb Pilar de Torres de laseva visió sobre l'estat de les infraestructures a Catalunya i dels reptes pendents.
Especialistas en cerrajería y herrería.Trabajos en acero inoxidable hierro y aluminio • Unificación de bombines, copias de llaves, bisagras…
Cerraduras, porteros electrónicos, apertura de puertas • Carpintería de aluminio, barandillas, escaleras, rejas, vallas
Puertas metálicas, ballestas, motorización de persianas.
albert [email protected] Tel. 610 466 496 · 93 514 28 13
Quan es fan els dissenys dels plans
d’infraestructures i després en la seva
execució real, quant hi ha de component
polític i quant de necessitats estratègiques
i econòmiques i socials?
En els dissenys globals hi ha una necessitat
real, econòmica i de model de país, per exemple
industrial, o turístic, o de serveis, o logístic…
de ciutats més o menys grans, i amb això estàs
definint el model econòmic, i en conseqüència
tens unes necessitats d’infraestructures. La
definició de model de país és bastant política,
tot i que ara ho és menys, perquè a grans trets
els partits acostumen a coincidir bastant. Per
exemple, les esquerres tendeixen a models
de ciutats més concentrades, i les opcions
més de dretes segueixen un model més ex-
pansiu, a l’americana, hi ha més protagonisme
del transport privat que del públic.
També és veritat que en aquests anys de
govern del PSC-PSOE hi ha coses que
s’haurien d’haver fet i no s’han fet, com fomen-
tar el transport de mercaderies per ferrocarril,
que requereix una gran inversió, i està pendent!
Ens estalviaríem molts embussos, al Port de
Barcelona no hi hauria d’entrar ni un camió,
tot hauria d’anar per ferrocarril, com a Rotter-
dam. A Espanya el ferrocarril representa el
4% del transport de mercaderies, i a Alemanya
és el 25%.
I l’eix mediterrani és més polític o econòmic?
L’eix mediterrani és molt polític. Espanya és
molt radial, però és perquè s’ha volgut que ho
sigui, per centralitzar el poder i tenir un Estat
fort, i això ha tingut molt efecte. L’eix mediterrani
seria seguir l’eix de l’economia. No té explicació
que no hi hagi més trens, o que l’Euromed
entre Barcelona i València trigui tres hores!
De fet sí que té una explicació, però és política,
i està per sobre dels partits, reflecteix el cen-
tralisme atàvic.
Quan es dissenya una nova infraestructura,
es tenen prou en compte els interessos
de la zona?
Hauríem de dedicar més temps al disseny i
fer una discussió realment pública, grans de-
bats sobre els avantatges i els inconvenients.
PÀG I N A 10
• PORTES• AUTOMATITZACIONS• SISTEMES D’OBERTURA• SISTEMES DE TANCAMENT• FRENS DE SEGURETAT• SENYALITZACIONS• MIRALLS• INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES• MANTENIMENTS• DISPOSITIUS ANTIROBATORI• COMANDAMENTS A DISTÀNCIA
Av. Prat de la Riba, 180, Nau 6 - 08780 PALLEJÀTel. 902 100 543 - Fax 93 663 03 96 - Tel. 93 663 04 09E-ma i l : e lec t ropark ing@elec t ropark ing .es
automat ismes per a PORTES
CORREDISSALATERAL RÍGIDA
BASCULANT2 FULLS
Entrevista
Aquí dibuixem un traçat, tenint en compte la
posició d’organitzacions ecologistes, de Medi
Ambient… aleshores anem a presentar una
prèvia als alcaldes afectats, i quan està con-
sensuat de forma bilateral, ho presentem a
informació pública. A França hi ha un debat
més clar, més neutre, i menys polític; aquí
només es fa així a vegades.
Si mirem el mapa actual de les infraestruc-
tures a Catalunya, quina nota li posaria?
Necessita millorar molt la part de mercaderies.
I necessita molta coordinació el ferrocarril:
entre rodalies, regional, llarga distància, alta
velocitat. Un exemple a seguir podria ser Japó,
ells han fet les infraestructures bàsiques però
també tenen un “software” molt bo, que és la
informació i la facilitat d’ús. Tot i ser tanta gent,
no tenen cap problema! Això s’aconsegueix
controlant i gestionant. Els trens de rodalies
ja estan transferits a la Generalitat, els trens
regionals es transferiran al gener de 2011, i
aleshores segur que el servei millorarà molt.
En carreteres, deu n’hi do les que tenim a
Catalunya, i en bon estat. No crec que se
n’hagin de fer gaires més. I a sobre veiem que
amb la crisi ha baixat molt el trànsit. Hi ha un
indicador que no falla: quan hi ha embussos
al Morrot (a la ronda Litoral, al Port) és que
l’economia tira. I ara, allà no hi ha embussos…
Personalment, crec que aquí s’hauria de fer
un canvi molt important en la manera com
transportem les mercaderies. El transport per
carretera és molt contaminant. Però hi ha un
teixit molt gran d’empresaris autònoms que fa
que sigui difícil d’afrontar el problema.
Si tingués un xec en blanc per les infra-
estructuras, en què invertiria?
Acabaria ràpidament la Línia 9 del Metro, per
a la que ara mateix tenim dificultats per finançar
de forma ràpida. I faria més transport de ferro-
carril per mercaderies: això vol dir posar més
vies, connectar la zona de Mollet, arribar al
Port, connectar tots els polígons per tren… I
també s’hauria de fer política de preus, que
siguin més competitius. Ara les empreses ja
poden llogar trens, però necessitem millores
en les vies, les connexions. A nivell viari,
s’haurien d’acabar algunes connexions, el
desdoblament de l’Eix Transversal ja fa temps
que era una necessitat perentòria, per segu-
retat, i ara ja s’ha començat.
La Línea 9 és el projecte més emblemàtic
d’Ifercat.
Són 6.800 milions d’euros, un 40% ja està
executat, 14 de les 52 estacions ja estan en
funcionament. Però a Ifercat també hem fet
el projecte de traçat de l’eix transversal ferro-
viari, de 150 kilòmetres. Està dibuixat i feta la
reserva de sòl. En aquest cas el cost és de
9.000 milions d’euros.
Tot això només es pot fer amb diner públic?
Si no es fa amb fons públics, com ho pagues?
És una problemàtica històrica. Al segle XIX,
el sector ferroviari era privat, i van fer fallida
moltes empreses. És molt car i has d’esperar
cent anys a recuperar-ho. I un privat no pot
aconseguir diners a cent anys! Per això cal
ajuda pública. O també es pot fer a través de
concessions, com s’ha fet al túnel de l’Ave al
Pertús. I a la Linia 9 estem concessionant la
construcció i el manteniment amb companyies
privades: els concessionaris construeixen,
mantenen i financen i nosaltres ens compro-
metem a pagar una tarifa per disponibilitat.
Vostè va fer carrera al sector privat i va
arribar a l’Administració ‘en un mal moment’.
El conseller Nadal em va cridar per a Gisa
quan feia dos mesos que s’havia enfonsat el
Carmel. Estava tothom desmoralitzat, va venir
el boom de les obres, s’havia de posar ordre,
aplicar la política de procediments que a la
banca se’n sap molt i a les obres públiques
no tant. Calia una mica més de control, a l’obra
pública sempre va bé una mica més de control,
mai està de més!
I el fet de ser dona, l’ha condicionat d’al-
guna manera?
El sector públic, en polítiques de gènere, crec
que és millor que el privat. El pitjor no és inter-
nament dins de l’empresa pública, sinó el que
tens davant, que en aquest cas són els contrac-
tistes i els constructors, que són els durs. A
vegades em diuen que sóc dura, però si jo no
crido mai! Com no he de ser dura tenint-los a
ells davant? Si no, se’m pujarien a cavall.
I què en pensa de les quotes per assegurar
la presència de dones en determinades
posicions?
Estic a favor de les quotes, perquè és molt
complicat que les dones ascendeixin fins a
determinats càrrecs, perquè estan fent la tasca
social de la família. Les quotes seran neces-
sàries fins que la maternitat no tingui més
reconeixement social, fins que s’entengui que
al ser mare treballadora estàs fent un servei
a la societat, perquè s’han de tenir fills!.
Pilar de Torres (Barcelona, 1956), és llicenciadaen Econòmiques per la UAB i màster en Econo-mia Matemàtica per la London School of Econo-mics. Va desenvolupar la seva carrera al sectorfinancer (Wells Fargo, Chase Manhattan,Dresdner Bank i BBVA), i va passar per PriceWaterhouse abans d’anar a parar al sector públic,primer a Gisa i després a Ifercat, l’ens gestor ipropietari d’infraestructures ferroviàries aCatalunya, propietat de la Generalitat. Amb elseu marit, Antoni Zabalza, també economista,ex secretari d’Estat d’Hisenda i actual presidentd’Ercros, coincideixen en molts actes, i en moltstambé els asseuen en taules diferents, perquècadascú hi va pel seu càrrec. Tenen dos fills, queestudien astrofísica, el Víctor, i medicina, l’Anna:“A casa es discutia massa d’economia, ens diuen”.
Mar GaltésPeriodista de La Vanguardia
Notícies
PÀG I N A 11
SIEMENS
Ens congratulem que Siemens PLM Software traslladi la seva
seu central a Cornellà. Convé que notícies com aquesta
succeeixin més sovint.
Sopar solidari a Caves Vallformosa
Volem felicitar la nostra amiga, Queta Domènech, directora
general de Caves Vallformosa, i la seva família per la magnífica
organització del sopar solidari que Vallformosa va dur a terme
el passat dos de juliol, conjuntament amb l’Institut Català
d’Oncologia, per recaptar fons per la lluita contra el càncer, i
també en record d’en Martí Via, marit de la Queta i que va morir
d’aquesta malaltia.
De promotor immobiliari a inventor
Aquest és el camí que ha fet el promotor Heribert Soler, del
món immobiliari a l’aeronàutica. Avui és el director general
d’Industria Helicat & Alas Giratorias. Si entreu al web, veureu
que és tot un invent.
Nou premi FAD a l’arquitecte Carles Ferrater pel passeig
marítim de Benidorm, una meravella.
Carles Vallès, celebració dels 25 anys de la conquesta
de l’Everest
El nostre client i amic Carles Vallès, a finals de l’agost del 1985
va arribar al cim de l’Everest. Ell, al costat d’Òscar Cadiach i
d’Antoni Sors, van ser els primers catalans que ascendien al
cim més alt del món. Per celebrar-ho, l’acompanyarem a pujar
el Puigmal!
Nova web, més complerta, dinàmica
i interactiva, amb un cercador d’im-
mobles mès àgil i intuïtiu.
Xerrada als Presidents de Comunitat
El passat 29 de Juny Amat. va organitzar a les seves instal·lacions una xerrada dirigida
als Presidents de Comunitat sobre dues qüestions que estimem cabdals: La seguretat
ciutadana i les noves normatives reguladores d’edificis. Van ser-ne ponents el Sr. Joan
Ramon Fabra, Cap de la Policia local de Sant Just Desvern i el Sr. Ernest Cuadrado,
enginyer de l’Ajuntament de Sant Just Desvern. La xerrada va ser un èxit malgrat que
el mateix dia hi havia par-tit del mundial de futbol, des de aquí volem donar les gràcies
a tots els assistents, que fem extensives a l’Ajuntament de Sant Just Desvern.
Immaculada Amat ha estat no-
menada membre del patronat de
la fundació EADA.
www.agorient.com1949 - 2009CARRETERA DEL MIG, 169 08907 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT BARCELONA T. 93 264 39 50
B-40.919-1997