Download - Sants complet còpia
SANTS, A LA
RECERCA DEL
POBLE PERDUT.
Carla Molina, Cristina de la Vega,
Mireia Domínguez, Sara Ortiz
i Yolanda Moreno
1r ESO B22011
És un barri del districte de Sants-Montjuïc. Els orígens van ser a l’època dels romans. El nom ve l’església de Santa Maria dels Sants. Al 1855, va començar el procés d’industrialització, al 1890, hi havien múltiples rieres que hi passaven, (Riera Blanca, Riera de Magòria…). Al 1897 es va unir a BCN, i va passar a formar part del districte de Sants-Montjuïc.
Itinerari (des de l’institut Lluis Vives fins a l’Espanya Industrial)
Riera BlancaNeix a Sarrià a uns 200 metres d’altitud.El seu nom es degut a que al seu naixement hi ha una pedra de color blanc que tenyeix l’aigua, i baixa blanquinosa.Fa 5 km de llargada.
Riera Escuder o Riera Tena Neix a l’escorts a uns 90 metres d’altitud.
Riera de SantsNeix per els voltants de l'església de Santa Maria de Sants a uns 50 metres d’altitud.
Riera de MagoriaNeix al Sarrià a uns 120 metres d’altitud.
Al 1890 el barri de Sants va passar de ser un poble agrícola a ser un poble amb indústries tèxtils.
La majoria de les fàbriques van passar de ser una fàbrica tèxtil a una zona pública (es conserven les xemeneies).
VAPOR VELL SERRA I BALET
VAPOR NOU CAN BATLLÓ
CASA OBRERA
Eren petites, estaven
dividides en dues
plantes. A la planta baixa
estaven els animals, que
al hivern donaven
escalfor al pis de dalt, on
si allotjaven els amos de
la casa.
EDIFICIS D’OBRERS
Estaven distribuïts en
pisos i en plantes. Eren
plurifamiliars, cada
família en un pis
diferent. Hi havia un
lavabo per a tots els
veïns.
MASIES
Hi vivien pagesos. Tenien
les portes grans per a que
poguessin passar els
carros.
EDIFICIS MODERNISTES
Hi vivia gent rica.
Acostumaven a estar
decorades amb rajoles, que
tenien dibuixos vegetals i
de fauna. Els ferros
estaven forjats, això vol
dir que estaven mol ben
treballats, i estaven
decorats amb flors. Eren
més confortables.
0
20,000
40,000
60,000
80,000
100,000
120,000
135
9
1717
184
5
185
5
187
7
189
0
189
7
190
0
190
5
1910
1915
192
0
193
0
194
5
196
0
196
5
197
0
197
4
199
6
H
A
B
I
T
A
N
T
S
ANYS
Lluís Vives Van posar la primera
pedra al març 1921 i es va inaugurar al març 1931. Ha sigut un institut i una escola des de els seus orígens.
Mercat de Sants
Va ser construït en l’any 1864. Actualment està en obres. Va substituir al mercat de la plaça d’Osca.
Vapor Vell És la primera gran
fàbrica moderna que s'instal·la a l'antic municipi de Sants. Va ser construïda en l’any 1844. El 1977 el Vapor Vell és comprat per l'empresa Jorba Preciados, en aquesta època propietat del grup Rumasa, amb la intenció d'edificar-hi uns grans magatzems.
Serra i Balet Era una fabrica de
pana, es va construir en l’any 3 de juliol de 1931 per un grup d'entusiastes de l'esport, en particular de la natació, que freqüentaven la platja de la Barceloneta i la piscina dels banys "La Deliciosa" situats en el mariner barri de Barcelona.
És un edifici en el que si guarden documents i
fotografies de com era el barri abans. Serveix per a
trobar informació sobre el districte. És la memòria del
barri.
L’arxiu de Sants és una antiga masia, que està situada
al costat de l’església de Santa Maria dels Sants. Ens a
cridat l’atenció, que poguessin guardar coses tant
insignificants com unes etiquetes, però que en veritat
ens poden donar informació.
És un lloc molt maco per a treballar, però no està
en les condicions adequades per a que pugui anar
gent discapacitada, i el portaran a un nou edifici.
Aquest poema està a la façana de l’arxiu.
Rellotge de SolAl mur que es desploma del rònec casal,com una deixalla, com una despulla,immòbil i corba s’aguanta l’agulla;de ratlles i xifres, no en resta senyal.
Tot temps pel rellotge deu ser tardoral;tot temps li deu caure, resseca, una fulla...La calç s'escrostona, la calç es desfulla,i amb ella s’esfulla el vent llibre mural.
La mort del rellotge, condol de saber-la. El temps passa lent sobre el mur que s’esberla, el sol s’hi passeja amb un riure profà,
I encara es projecta a través de l’agulla,damunt de la quall cantusseja una grulla,L’absolta de l’hora que el temps esborrà.
Josep Miracle