Download - Som 14
Revista SOM Jocs Florals 2014 nº 37
Carles Bordanaba
2
3
EL DOFÍ SERAFÍ I ELS SEUS AMICS
P3 A CLASSE DELS DOFINS
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
Els follets aventurers. 2n A
33
34
35
36
37
38
La recerca del hàmster. 2n B
La recerca del hàmster. 2n
39
40
41
42
43
44
Les aventures a la selva
Hi havia una vegada una colla d’amics que van acabar el curs a la universitat.
L´Uri va recordar que tenien un treball per fer durant les vacances, i van decidir que
anirien a la selva per fer-lo.
L’Ona apuntaria les coses que passaven, l´Uri portava cantimplora, entrepans i equip
d’explorador, el Jordi era el més intel·ligent i el que faria les investigacions, la Marta
seria la cuinera i havia portat alguns aliments pels primers dies i el Joan, el més
empanat de tots, els anava molt bé perquè era el més fort.
Van agafar l’avió, en arribar van muntar la cabana i van començar a investigar.
El Jordi va trobar un mapa a terra que era d’un tresor.
De cop i volta, mentre se l’estaven mirant, van sentir un soroll a dalt d’un arbre. Van
mirar i tots van dir:
- És un mico amb unes claus, potser són del tresor!
El mico duia les claus a la cua, eren de tres punxes, brillants i d’or.
El Jordi va dir:
- On deu ser aquest tresor?
Tots van pensar mirar i estudiar el mapa per trobar-lo. Al mapa hi havia una creu i
volien seguir les pistes però necessitaven les claus.
45
Van recollir les coses, van fer veure que marxaven, però en realitat estaven
dissimulant per despistar el mico.
Quan el mico va baixar perquè es pensava que marxaven, el Joan se li va tirar a
sobre i el Jordi va agafar les claus.
Llavors van anar a buscar el tresor. Seguint les instruccions del mapa, la creu
marcava el lloc on hi havia una cova al costat de l’arbre del mico, van entrar.
L’Uri va intentar obrir el tresor amb les claus i es va obrir el cofre!!!
El Jordi va investigar les peces del tresor. La Marta l’ajudava amb la llanterna i...
estava tot ple de monedes d’or que eren $$$!!!
Van tornar a la cabana i en arribar la Marta va cuinar macarrons amb tomàquet. Com
era tant GUAI viure allà perquè respiraven aire pur, feien esport, estaven a la natura i
podien investigar: animals, plantes... s’hi van quedar.
Van agafar més troncs i van acabar de muntar la casa i van fer: cadires, taules, una
pica amb la mànega, van pensar la manera de guardar aigua quan plovia, llits,
cuina... Es van fer una casa perfecta per viure allà tan tranquils.
3r A – Segon premi
Biel Xaus
Emma Martín
Ibrahim el Youzghi
Jofre Cendrós
Mar Ruiz
46
VACANCES A HAWAI
Hi havia una vegada un nen i una nena que es deien Pau i Laia, anaven a Hawaii de
vacances.
A l’arribar a la platja de Hawaii, es van trobar un dofí que es deia Wifi , es van fer
molt amics.
Un bon mati van anar a jugar amb el Wifi però no el van trobar. El Pau i la Laia es
Van sorprendre molt , en veure que el Wifi havia desaparegut.
La Laia va dir :
-Hem trobar al Wifi!!
Van troba unes hawaianes americanes, el Pau i la Laia li van preguntar:
-Heu vist un dofí?
- Si! Hem vist un dofí amb un pirata que es diu Barba Girs.
- Hem d’anar a buscar un vaixell per anar a trobar el Barba Gris- Van contestat el
Pau i la Laia.
Al cap d´una estona van trobar un vaixell i van pujar-hi. Les hawaianes van veure al
Wifi dins d´una xarxa. En Pau i la Laia se’n van anar directament cap a la illa gris.
Quan van arribar a la illa gris van dir:
-Quanta boira! Moltes coses són de color gris.
El Pau va veure el Barba Gris i el Wifi amb una xarxa. El Barba Gris i el Wifi se’n van
anar al volcà per cremar el Wifi. El Pau, la Laia i les hawaianes van anar al volcà per
aturar el Barba Gris .
47
Quan el Pau i la Laia estaven al volcà van dir:
-
Aturat les hawaianes et volen ensenyar un ball que es diu Alohahi aloha ha... El
Pau i la Laia van agafar el Wifi i se’l van emportar a Hawaii. Les hawaianes com que
sabien nadar sen van anar fins a Hawaii amb el Barba Gris.
Quan van arribar les hawaianes, el Pau i Laia van portar el Barba Gris a la presó i el
Wifi a la platja . El Pau i Laia se’n van anar a la seva casa amb vaixell i les
hawaianes també.
FI
3r B Primer premi
Laida Queral
Adrià Foz
Lucia Sanchez
Iker Nieto
Noa Parra
48
LA MÀQUINA DEL TEMPS
Un dia solejat al 2014, jo era una nena de 10 anys. El meu pare, com sempre,
estava al garatge fent els seus invents; alguns mai van funcionar.
Un dia se li va acudir una idea; fer una màquina del temps. Com sempre, jo pensava
que estava boig. Em va preguntar a quin any volia anar i jo li vaig seguir el rotllo i li
vaig dir que al 1764. Va prémer uns quants botons i...no m’ho podia creure, va
funcionar! Estàvem allà! Vam anar a visitar el poble. No es deia Sant Sadurní
d’Anoia, si no Sant Sadurní de Subirats. No hi havia cotxes, si no carrosses; tampoc
supermercats, si no paradetes... Però quan vam voler marxar, la màquina del temps
no funcionava!
Sort que els habitants de Sant Sadurní de Subirats ens van ajudar a reconstruir-la i
gràcies a la seva ajuda vam poder tornar. Va ser un viatge fantàstic!
4t A Segon premi
Daniela Sasot
49
En Sadurní i la guerra
Això era i no era. A Sant Sadurní hi vivia un nen que és deia Sadurní. En Sadurní
era un nen a qui no li agradaven les guerres.
Malgrat tot Sant Sadurní estava en guerra amb Subirats. El motiu era molt senzill, a
Sant Sadurní hi havia la caserna de soldats i els habitants havien de pagar el menjar
dels soldats. Els altres pobles de Subirats no volien pagar i Sant Sadurní no estava
d’acord i va començar la guerra .
En Sadurní volia solucionar el problema, però era molt petit i ningú li feia cas. El nen
va insistir molt fins que va aconseguir fer parlar als dos alcaldes.
-Els habitants de Sant Sadurní no poden pagar el menjar pels soldats! - deia l'alcalde
de Sant Sadurní.
-A Subirats hi ha pocs habitants i no tenim diners -contestava el de Subirats.
-Doncs ens haurem de separar.
-D’acord, però amb una condició – va dir el de Sant Sadurní.
-I quina és la condició ?
-La condició és que si us separeu de Subirats tindreu menys terrenys en el municipi.
-D’acord, tracte fet - va contestar.
En Sadurní va anar ha avisar a tota la gent del poble de que ja eren lliures i que
s'havia acabat la guerra, perquè els dos alcaldes havien arribat a un acord. Tot el
poble va fer tota una setmana de festa amb raïm, carn, fruita, peix...
I, conte contat ja s’ha acabat, si no és mentida serà veritat.
4t B Primer premi
Roger Tironi
50
SANT JORDI A L’ANTIC EGIPTE
Aquí comença la història del cavaller Sant Jordi.
Hi havia una vegada a Egipte, a l’edat antiga, un poblet que estava espantat a causa
d’un drac ferotge, que s’amagava entre la sorra i començava a clavar espants, a
calar foc a les cases, i a menjar-se ramats d’ovelles i cabres. La gent per la seva
seguretat es tancava a casa seva i no es movia d’allà. També n’hi havien molts que
s’anaven a queixar al faraó Xom-Pirap.
El faraó tenia una filla, la Pre-su-mi-da. El faraó i la princesa ja no sabien què fer per
allunyar aquell drac d’Egipte, i per culpa d’això la gent es queixava. De cop i volta un
dels servents del faraó Xom-Pirap va tenir una idea. Farien posar el nom de tots els
egipcis del poble inclosos ells . Després el ficarien dins un pot i una persona s’hauria
d’entregar al drac. Al faraó Xom-Pirap li va semblar una bona idea perquè el drac es
començava a mostrar famolenc.
Després de seguir tots els passos, el ministre que havia donat la idea va treure un
paperet. Després de veure-ho el faraó és va quedar petrificat de tristesa...LI HAVIA
TOCAT A LA SEVA ESTIMADA FILLA LA PRE-SU-MI-DA!!!!.Quan la Pre-su-mi-da
ho va veure va abaixar el capi va dir amb coratge:-M’entregaré al drac!!
I així ho va fer. L’endemà al matí van cridar al drac per fer-lo sortir. Abans de donar-li
la princesa van provar de matar-lo llençant-li fletxes i llances però no li van fer més
que pessigolles. Llavors finalment va sortir la princesa Pre-su-mi-da i es va mostrar
davant del drac. Però abans que la pogués mossegar va aparèixer Sant Jordi muntat
en un gran i forçut elefant. El cavaller era alt i robust i amb pinta de ser valent i
coratjós. El drac, sorprès per aquella interrupció, va dir amb un fort rugit:- Mira que
bé! Ara ja tinc un aperitiu complert!! Ja ja ja ja !!!, i es va llançar al cavaller, però no
va passar el que us imagineu,no. VA PASSAR TOT AL CONTRARI!!!. Sabeu aquell
cavaller alt i robust, valent i coratjós muntat en un elefant gran i musculós!!?? Doncs
que es va amagar darrere de la pobra princesa! El pobre faraó, en veure la
desastrosa escena, es va treure la brillant idea de que aquell cavaller salvés a la
seva estimada filla. Però just abans que el faraó Xom-Pirap anés a demanar que
disparessin fletxes al drac, Sant Jordi es va ajupir darrere la princesa perquè no el
veiés, va començar a rodolar fins a posar-se darrere del drac, i li va clavar la llança.
51
El drac però, abans de morir-se, va clavar una mossegada a la cama del Sant Jordi i
aquest va caure al terra mig mort. Llavors Sant Jordi ferit en una cama, va dir que
estava bé però de cop i volta va caure altra vegada a terra, adolorit. Al cap d’uns
quans dies Sant Jordi es va recuperar i va tornar a muntar al seu elefant gris. El
Faraó Xom-Pirap va insistir que es quedés i es casés amb Pre-su-mi-da, però Sant
Jordi va dir que no, que havia de marxar per protegir a més gent de bèsties ferotges.
I així com va acabar de dir-ho va veure que amb la
sang del drac va sortir una rosa bellíssima. Va agafar-la i la va donar a Pre-su-mi-da
que se la va posar als cabells, I junt amb la rosa, Sant Jordi va dir-li a la princesa
que era perquè se’n recordés d’ell.
I vet aquí una rosa que l’ amor s’ hi posa
I vet un drac malvat ...
AQUET CONTE S’HA ACABAT!!!!!!
5è A Primer premi
Noa Sasot
52
SANT CÈSAR
Fa anys i panys, quan els cocodrils eres déus, hi havia un regne fet de pedra on
naturalment hi vivia una reina. La reina es deia Cleopatra i era alta, prima, amb uns
cabells amb petites trenes negres i els ulls marrons. Tothom deia que era realment
preciosa.
Ella era soltera però volia trobar marit. Vivia amb la seva germana gran, Nefertiti i el
seu majordom, Othu, el majordom més fidel que havia tingut mai!
A Cleopatra el seu majordom li queia genial però a Nefertiti, que era una mica
manaire, no tant.
Cleopatra estava una mica preocupada perquè li quedava una setmana per a trobar
marit i si no el trobava, la seva germana gran li havia de trobar un, com manava la
tradició! Llavors, si a Cleopatra no li agradava, digués el que digués, s’hauria de
casar amb ell!
Desesperada, Cleopatra va començar a fer audicions a tots els homes del poble on
ella regnava :
- El següent! - va dir Cleopatra.
-Bon dia sa majestat! - es va presentar el comerciant del poble Ketum.
Nefertiti que estava amb ella va dir:
- Ets baixet i tens grans! Fora!
- Germana, si us plau! Deixa’m opinar a mi! - va fer Cleopatra disgustada.
- I digues-me, Ketum, quants anys tens i d’ on vens?
- Tinc 34 anys i vinc de Roma - va contestar el noi nerviós.
Cleopatra va fer una ganyota amb la cara ...
53
- Ho sento Ketum, però no em puc casar amb un home més gran que jo, ho diu la
dinastia! i tampoc ets de la meva cultura! - va fer Cleopatra molt seriosa.
L’home va fer cara de tristesa i se’n va anar.
- Següent! - va tornar a cridar Cleopatra.
- Bon dia, oh reina, preciosa reina! - va saludar un home d’una manera exagerada.
Cleopatra va sentir un calfred. Aquell home era alt i fort però sense saber perquè a
Cleopatra li va semblar una mica sospitós.
Sense que l’home la sentís, Cleopatra li va dir a la seva germana que busqués una
excusa per expulsar el noi de la sala.
- Ets massa fort! A la meva germana no li agraden els homes tan forts!- va inventar
Nefertiti
-Això creieu? que em podeu rebutjar reina?!
-Cleopatra i Nefertiti van quedar totalment sorpreses quan de sobte...ZAS!!! El noi va
treure un ganivet!
- Aaaaaa! Ajuda, auxili! – cridaven Cleopatra i la seva germana.
-No donis ni un pas més o et clavo la espassa al cor! - va dir de sobte una veu.
- Les dos noies es van quedar molt sorpreses en veure..... un romà! El romà que
l’acabava de visitar i ella havia rebutjat.
Fiiiuuu! Espassa clavada al cor!
- Esteu bé senyoretes? - va dir molt tranquil.
-Si, gràcies - van contestar a la vegada.
54
- Ets baixet i d’un altra cultura però has demostrat molta valentia.
Com et dius? - va preguntar Cleopatra.
- Sant Cèsar, i m’agradaria que m’acceptessis com el teu marit - Cleopatra va estar
d’acord i Nefertitti també.
- Ara he d’anar a salvar altres pobles que no estiguin en pau però tornaré a buscar-te
- es va acomiadar Sant Cèsar.
Cleopatra li va fer un petó i es va acomiadar d’ell feliç sabent que havia trobat el
marit que buscava.
I VAN VIURE FELIÇOS I VAN MENJAR ANISSOS
5è B Segon premi
Martina Berlanga
55
VILA PIRULETA
Abans d’ahir, la meva amiga Anna em va explicar el somni tan estrany que va
tenir, quan me’l va explicar em vaig quedar sobtada.
El somni era així:
Fa molts anys, al principi de l’Edat Contemporània, a una vila anomenada
Piruleta, hi vivien molt poques persones.
En aquell poble tothom es coneixia, quan naixia una persona tothom anava a
veure al nadó, i quan moria algú tothom anava al soterrament.
Però un dia va arribar una família nova, ningú la coneixia, ni tampoc havien
escoltat mai parlar d’aquella família. Era la família Chupa Chup, tenien dues filles
bessones, l’Alexandra i la Judith, la mare era l’Alba i el pare en Jordi.
Ells eren tots molt callats, però una nena del poble, la Martina, es va fer amiga de les
dues bessonetes, aquesta nena sempre explicava a la resta de vilatans que la nova
família eren educats, macos, simpàtics...
En Jordi tenia una cosa especial, li faltava una cama i un braç. Quan la
Martina li va preguntar a en Jordi que era el que li havia ocorregut, ell li va explicar
que havia lluitat contra un drac ferotge abans d’anar a viure a Vila Piruleta. El drac li
va arrencar aquestes dues extremitats, però va ser ell qui va guanyar.
Tota la família va haver d’anar a viure a Vila Piruleta, perquè a l’altre poble la
gent se’n reia d’en Jordi i li ho feien passar molt malament.
La Martina amb les llàgrimes als ulls li va fer una forta abraçada al pare de les
bessonetes i li va dir que a Vila Piruleta tothom els ajudaria sempre.
En Jordi, la seva dona i les seves filles es van emocionar tant que des de
aquell dia van considerar a la Martina com una part més de la família.
56
Així va ser com van ser feliços i van menjar anissos.
Aquest és el conte i el somni que va tenir l’Anna, quan me’l va explicar jo
també em vaig emocionar.
6è A Segon premi
Vinyet Cendrós
57
LA PRINCESA ES FA AMIGA DEL DRAC
Hi havia una vegada als anys 70, els habitants d’un poble que vivien a cases amb
grans persianes, era un poble petit però hi havia força gent.
En aquella època la gent vestia segons la moda dels hippie, amb els pentinats
estranys, floretes als cabells, pantalons de colors, ....
Tothom era molt feliç fins que.....
Al bosc del costat del poble va arribar-hi un drac molt ferotge. Tots els habitants del
poble es van reunir per parlar del conflicte, al cap d’una estona la reina va proposar
que havien de donar-li cada dia una mica de menjar i quan es cansés el drac
marxaria. Tot el poble va estar-hi d’acord, però no massa convençuts.
-Però.........-va dir la reina.
-Però què? – van contestar els habitants.
-Però nosaltres no hi voldrem anar, ho haurem de fer per sorteig.
Van posar tots els noms del poble en un paperet dintre de la bossa i quan van agafar
un..
-La princesa- va dir la reina amb cara d’ espantada. La princesa era filla de la reina i
va anar a explicar-li tot a la seva filla. Ella es va espantar i no volia anar.
La mare li va dir:
- No deixaré que et passi res, vull que vagis a donar-li de menjar. (Era per intentar convèncer-la)
- Ah! Va dir la princesa, una mica més tranquil·la. Al dia següent va anar amb tot el menjar que va trobar al bosc, tots els habitants li
deien adéu amb la mà.
Quan va arribar la princesa, amb una veu molt dolça li va dir al drac:
- Hola, et porto una mica de menjar. I li va apropar el menjar amb veu tremolosa.
58
El drac la va mirar amb cara pena i la princesa va veure que tenia una estella
clavada, es va apropar poc a poquet i li va treure.
De sobte el drac va fer cara de felicitat i es va posar a caminar, va poder comprovar
que no li feia mal.
Va començar a menjar i no es va deixar res!
Després va mirar a la princesa i se’n va anar corrents cap a els afores del bosc. La
princesa va somriure i va tornar al poble, ho va explicar tot i els habitants van estar
molt agraïts.
6è B Primer premi
Aroa Aguilera
59
60
Miquel Poch