TEORIA UNITAT 3 VALENCIÀ
1
LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí.
GRAMÀTICA: l’adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals
forts. Gènere dels adjectius
ORTOGRAFIA: accent diacrític i la contracció, apòstrof
ESCRIPTURA: la carta i el correu electrònic
TEORIA UNITAT 3 VALENCIÀ
2
GRAMÀTICA:
L’ADJECTIU
Els adjectius són paraules que expressen qualitats o estats dels noms
a què es refereixen o acompanyen: poma dolça, any plujós, caldera
vella, pa blanet.
Els adjectius concorden en gènere i nombre amb el nom a què es
refereixen; és a dir, tenen el mateix gènere i nombre que aquest,
s’anomena la concordança.
Exemples: caldera (femení singular) vella (femení singular), pa (masculí
singular) blanet (masculí singular).
La majoria dels adjectius són variables, és a dir, tenen formes
diferents per al gènere i per al nombre; però també n’hi ha que són
invariables.
TEORIA UNITAT 3 VALENCIÀ
3
RECORDA:
En molts casos el pas del masculí al femení o del singular al plural
implica canvis ortogràfics: humit – humida, roig – roja, lleig – lletjos,
tranquil – tranquil·la – tranquil·les...
L’adjectiu generalment s’escriu darrere del nom del qual indica una
qualitat (la neu blanca), però quan volem destacar aquesta qualitat,
escrivim l’adjectiu davant del nom (la blanca neu).
ELS GRAUS DE L’ADJECTIU
ELS PRONOMS PERSONALS FORTS
TEORIA UNITAT 3 VALENCIÀ
4
Observa que tots els pronoms destacats substitueixen un nom de
persona (nosaltres substitueix els noms Pau i Jaume), de lloc (hi
substitueix a la festa que faig a casa), d’un objecte (en substitueix
alguna botella de refresc)… D’esta manera s’eviten repeticions
innecessàries que farien el llenguatge molt carregós.
Els pronoms poden ser de diferents tipus. En esta unitat estudiarem
els pronoms personals forts i en la unitat 4 els pronoms febles.
DEFINICIÓ:
Els pronoms personals forts són paraules que es refereixen a
persones o a animals. Segons a qui substitueixen, poden ser de
primera persona (el qui parla), de segona persona (el qui escolta) o
de tercera persona (de qui o de què es parla).
Fixa’t que en estos exemples els pronoms ella i ell fan referència a les
persones de les quals s’està parlant (Marta i el seu marit):
TEORIA UNITAT 3 VALENCIÀ
5
ORTOGRAFIA:
ACCENT DIACRÍTIC:
L’accent gràfic serveix per assenyalar el colp de veu més fort i també per a
diferenciar algunes paraules que s’escriuen igual però no tenen el mateix
significat. Este tipus d’accent gràfic s’anomena accent diacrític.
Alguns exemples de parelles de paraules amb accent diacrític:
LA CONTRACCIÓ
bé: de bona manera be : nom de lletra bóta: recipient bota: verb botar déu: ésser suprem deu: número dóna: verb donar dona: senyora és: verb ser es: pronom feble més: quantitatiu mes: part de l’any mòlt: verb moldre molt: quantitatiu món: tot allò creat. Planeta Terra mon: possessiu àton nét: parentiu familiar net: contrari de brut ós: mamífer os: part de l’esquelet sóc: forma del verb ser soc: mercat als països àrabs té: verb tindre te: herba d’infusió.
Quan els articles masculins el, els van precedits de les preposicions a, de i per es forma
una contracció. S’escriuen així:
a + el al a + els als als carrers
de + el del de + els dels dels moments
per + el pel per + els pels pels parcs
TEORIA UNITAT 3 VALENCIÀ
6
La contracció es desfà quan hem d’apostrofar l’article.
L’APOSTROF
Recorda que l’apòstrof ( ’ ) és un signe ortogràfic que indica que s’ha
eliminat una vocal.
Les preposicions a, de i per no s’uneixen a l’article l’ quan van davant d’aquest.
a + l’ l’ vaig a l’escola
de + l’ de l’ El cotxe de l’home
per + l’ per l’ Vaig per l’antiga avinguda
L’últim ressò de l’escola acaba a l’hora d’eixir al carrer. Demà, amb la classe primera, tornarà el soroll dels xiquets. L’ocell menut de l’albereda, al costat de la porta d’entrada, picoteja les molles del terra mentre somia amb la classe
primera.
TEORIA UNITAT 3 VALENCIÀ
7
ESCRIPTURA:
LA CARTA I EL CORREU ELECTRÒNIC
La carta és un text escrit en el qual contem (a un amic, familiar) notícies, vivències personals... Hi ha dos tipus de cartes:
La carta personal si s’utilitza un llenguatge col·loquial.
La carta formal va adreçada a institucions i empreses. S’utilitza un llenguatge
formal.