Download - Test Constructos Kelly PDF
-
1
Test de constructes
personals de Kelly
Mnica Celda Gmez
Mara Moratal Vives
Rosario Fernndez Gins
-
2
ndex
1. Introducci. ............................................................................................. 3
2.Caracterstiques del test de constructes personals de Kelly. ..................... 4
2.1. Procediment dadministraci .............................................................. 5
FASE 1: Obtenci delements ................................................................ 5
FASE 2: Elicitaci de constructes .......................................................... 6
FASE 3:Puntuaci de la reixeta .............................................................. 6
2.2. Avaluaci i diagnstic ......................................................................... 7
3.Caracterstiques rellevants de la tcnica .................................................. 9
4.En quin tipus d'avaluaci s ms til. ...................................................... 11
5.Avantatges i inconvenients de la tcnica. ................................................ 15
6.Reflexi personal. ..................................................................................... 16
7.Bibliografia. .............................................................................................. 17
-
3
1. Introducci.
La tcnica de reixeta s un instrument d'avaluaci de les dimensions i estructura del
significat personal. Pretn captar la forma en la qual una persona dna sentit a la seva
experincia en els seus propis termes. No es tracta, doncs, d'un test convencional sin
d'una forma d'entrevista estructurada orientada a explicitar els constructes amb els quals
la persona organitza el seu mn, es a dir, la nostra forma de conixer i dinterpretar el
nostre entorn. La tcnica de reixeta s, en la seva diversitat de formes, un mtode que
ens permet explorar l'estructura i el contingut d'aquestes teories implcites o xarxes de
significat a travs de les quals percebem i actuem en la vida quotidiana.
George A. Kelly, posant la seva formaci matemtica al servei de la comprensi de
l'sser hum, va crear la tcnica de la reixeta com a instrument per a l'obtenci i anlisi
de constructes personals. En efecte, la tcnica de reixeta s un enfocament que ha estat
considerat predecessor de la perspectiva cognitiva avui predominant en la psicologia
clnica contempornia.
La teoria de Kelly, al contrari que altres teories, afirma que els adjectius utilitzats per les
persones sn maneres de construcci de la persona que qualifica. Els homes, afirma
Kelly, mirem el mn a travs de les pautes o categories cognitives que constitueixen
maneres de construir el mn, denominades constructes. Un constructe s una categoria
descriptiva que s'utilitza per categoritzar esdeveniments i que representa la nostra
especial manera de construir el mn. El postulat principal de la teoria de Kelly ve a dir
que tot els processos psicolgics d'una persona, inclosa la seva conducta externa, estan
determinats per la manera en qu un individu anticipa el que va a passar en un futur.
Daquests postulats es deriven els corolaris de construcci, de individualitat, de
organitzaci, de dicotomia, elecci, daplicaci o mbit, dexperincia, de modulaci,
de fragmentaci, de comunitat i de sociabilitat.
Conixer a l'individu significa conixer els seus constructes. L'estructura de la
personalitat per a Kelly consisteix en un sistema de compartiments formats per
distincions binries en el qual cada compartiment es pot identificar per la relaci que
guarda amb la resta. Per conixer la manera en qu les persones construeixen el seu
-
4
entorn, Kelly va elaborar una tcnica d'avaluaci, el Rep-test (Test de repertoris de
constructes de rols), que s una de les tcniques diagnstiques que guarda relaci ms
estreta amb la teoria de la qual es deriva.
2. Caracterstiques del test de constructes personals de Kelly.
Com em comentat abans, la tcnica de la reixeta (TP) s un instrument d'avaluaci de
les dimensions i estructura del significat personal. Aquesta tcnica sanomenat aix pel
seu format de matriu, en la qual s'encreuen els constructes amb els elements, i t com
objectiu captar la forma en qu una persona dna sentit a la seva experincia fent s dels
seus prpis termes. La TR explora l'estructura i contingut dels sistemes de constructes,
teories implcites o estructures de significat amb qu les persones construeixen la seva
experincia, s a dir, la forma en qu perceben el mn i actuen en ell.
La tcnica va ser creada per Kelly dins de la seva Teoria dels Constructes Personals
(TCP) i es centra en l'estudi de la construcci que fa el subjecte de si mateix i de les
persones significatives del seu mn interpersonal. Tractem la TR en la seua modalitat
interpersonal, que t la peculiaritat de que la persona entrevistada s qui ha d'identificar
a persones significatives del seu entorn, i des de la recerca de similituds i diferncies
entre parells d'aquests elements, s'estableixen els constructes. Una vegada establerts els
elements i els constructes, se sollicita a la persona que puntue a cada un dels elements,
a travs d'una escala Likert (normalment 7 punts) segons cada constructe, la qual cosa
dna lloc a una matriu numrica. Amb aix queden constituts els tres components
bsics d'una reixeta: elements, constructes i puntuacions.
-
5
2.1. Procediment dadministraci
La reixeta no compta amb un conjunt d'tems o preguntes concretes, sin que es va
construint amb el subjecte en funci de les seves respostes i d'acord amb unes pautes
generals en relaci a les caracterstiques del problema o rea d'estudi.
La tcnica pot aplicar-se a persones al llarg de gran part del cicle evolutiu i en la majoria
dels nivells socioculturals, per requereix una adequaci de la tcnica a les capacitats de
lentrevistat. En general la TR s'administra mitjanant una entrevista estructurada, on s
important generar un context relaxat i permetre que la persona expresse les seves
impressions sense que tinga cap preocupaci pel judici de l'entrevistador. La reixeta no
sol passar-se en la primera entrevista, ja que es necessari que en el procs davaluaci
sobtinguin les dades bsiques del client. No hi ha respostes correctes o incorrectes, sin
que es tracta que el subjecte expressi els seus punts de vista personals i necessriament
subjectius sense que l'entrevistador hagi manifestar la seva opini al respecte.
Podem dividir l'administraci de la TR en tres etapes: l'obtenci d'elements, elicitaci
de constructes i puntuaci.
FASE 1: Obtenci delements
Consisteix a seleccionar un conjunt de persones significatives del mn del subjecte
habitualment dentre 10 i 20. Es trien en funci d'una srie de rols, a ms d'incloure al
propi subjecte i com li agradaria ser. Es poden incloure altres elements del jo com a "jo
abans de la crisi" o "jo segons el meu marit", que permeten investigar altres aspectes
que poden tenir inters en funci del cas. A mesura que es van identificant, els elements
s'anoten en el protocol de la reixeta.
-
6
FASE 2: Elicitaci de constructes
En aquesta etapa es busquen similituds i diferncies entre les persones que l'entrevistat
ha triat. Aquestes similituds i diferncies representen constructes personals que
sempren per discriminar els elements. Hi ha diverses formes d'elicitar constructes, per
s habitual fer-ho segons el mtode didic, basant-se en la comparaci delements
obtesos de dos en dos, o mondic, basant-se en elements obtesos d1 en 1.
Per a cada diada es comena preguntant per les similituds entre els dos elements, en
termes de la seva forma de ser, carcter, o personalitat. Per a cada similitud que
proporciona el subjecte se li demana que digui la caracterstica oposada, el que
constitueix el constructe. Ex: atrevit-reservat. Quan l'entrevistat ja no se li ocorren ms
similituds, es pregunta per les diferncies entre les persones d'aquesta mateixa diada. Si
al expressar la diferncia no aporta ja el parell d'oposats, se li demana i es va obtenint
aix un llistat de constructes bipolars que s'anota a les files del protocol de reixeta. En
acabar amb les similituds i diferncies de la primera diada, se segueix amb la segona.
Cal excloure no noms constructes superficials sin tamb els que ja han estat esmentats
en dades anteriors. L'elicitaci conclou quan es produeix la saturaci o dificultat perqu
apareguin constructes nous. En total s'obtenen uns 10 constructes com a mnim, mentre
que el nombre mxim pot ser molt variable.
FASE 3: Puntuaci de la reixeta
Una vegada disposem dels elements, es poden emprar diversos sistemes de puntuaci,
per el ms utilitzat s el de intervals tipus Likert. A cada element se li assigna un valor
en una escala definida pels dos pols oposats del constructe, en la prctica l'escala amb 7
intervals resulta molt adequada.
Al principi pot comenar l'entrevistador a omplir les caselles, preguntant al subjecte
com valora l'element d'acord amb lescala, per a mesura que l'entrevistat s'habitua al
-
7
sistema pot omplir ell. Un cop completat el protocol queda la tasca d'anlisi, basada en
sintetitzar i analitzar la riquesa d'impressions i valoracions que el subjecte ha anat
expressant.
2.2. Avaluaci i diagnstic
Per conixer el model en que les persones construeixen el seu entorn, Kelly va elaborar
una tcnica davaluaci, el Rep-test (Test de Repertoris de Constructes de Rols). El
Rep-test consisteix en una llista de rols o figures social que sn significatives i
suposadament important per a les persones. Kelly suggereix que ens percebem com a
cientfics a causa que, en els nostres esforos per entendre el mn, desenvolupem
constructes que actuen com a hiptesi.
La tcnica del Rep-test pot ajustar-se als objectius concrets de la investigaci i permet la
modificaci dels elements i les caracterstiques dels constructes que es generen. Com a
tcnica davaluaci subjectiva, mesura consistentment les prpies elaboracions
cognitives individuals, permitint que el subjecte qualifique els personatges o
esdeveniments importants en el seu medi amb els seus propis constructes personals.
Aquest ltim aspecte sobt grcies a una reixeta que Kelly va elaborar i en la qual el
subjecte, una vegada obtinguts els constructes, va avaluant cadascun dels rols o
elements de llista en funci de les dimensions que ha generat.
-
8
-
9
3. Caracterstiques rellevants de la tcnica
Aquesta tcnica es classifica en el conjunt de tcniques subjectives, que estan orientades
a recollir i organitzar informaci sobre l'estructura psicolgica i els processos de les
visions subjectives o significats personals sobre un mateix i el mn, estudiant
sistemticament l'estructura de la seva subjectivitat. Sorgeixen en el context de teories,
com el constructivisme, que defensen el valor de les construccions subjectives a l'hora
de comprendre la conducta i les emocions.
Les tcniques subjectives sn dispositius que permeten la qualificaci o classificaci
segons atributs o descripcions verbals que el subjecte realitza sobre si mateix, sobre
persones, objectes o conceptes o b que altres realitzen sobre ell.
Les tcniques subjectives tenen les segents caracterstiques:
1. Font de dades: mateix subjecte, objectes, persones o conceptes significatius.
2. Tipus de material: s flexible i s'adapta als objectius que es plantegen.
3. Resposta del subjecte: s voluntria i pot ser falsejada.
4. Tipus de tasca: descripci, qualificaci o classificaci del propi subjecte o d'altres.
5. Manipulaci dels resultats: plantejaments qualitatius o quantitatius.
6. Construdes mitjanant plantejaments terics fenomenolgics i / o cognitius.
Aquesta tcnica subjectiva en concret s un autoinforme, perqu suposa un missatge
verbal que un subjecte emet sobre qualsevol tipus de manifestaci prpia, i dins
daquestos es podria definir com una entrevista semiestructurada ja que la interacci es
fa cara a cara i les preguntes del psicleg no sn vagues, ja que tracten de descobrir els
constructes de la persona.
Aquestos han sigut emprats desde la psicologia diferencial de la personalitat com a base
de la avaluaci i medici de trets i han sigut els elements prioritaris en la psicologia
fenomenolgica i, des de recentment, en la evaluaci constructivista.
-
10
Des d'una perspectiva ms actual de l'enfocament conductual (anomenat per alguns
conductual-cognitiu), els autoinformes sn utilitzats per a levaluaci de la conducta
cognitiva per tant, per a analitzar constructes cognitius (idees irracionals, atribucions,
etc.)
Finalment, ja hem dit que el model constructivista considera de forma descriptiva el
comportament del subjecte, i, per tant, els nivells d'inferncia sn baixos. No obstant
a, el constructivisme, en emfatitzar la importncia dels constructes idiogrficos, sol
mantenir alts nivells de molaritat i inferncia que utilitzen els propis subjectes
Cal afegir que els autoinformes han sigut desenvolupats amb l'objecte d'avaluar
constructes cognitius a partir de el model cognitiu-social de l'aprenentatge (Mischel,
1981; Bandura, 1987), de conductisme social, paradigmatic o psicolgic (Staats, 1975)
i, ms recentment, de l'enfocament cognitiu (Ingram, 1986; Brewin, 1988) i del
constructivisme (Freixas, 2003).
Les qestions o estmuls que figuren en els autoinformes sn seleccionats en virtut de
diferents criteri . Segons Kelly (1967), tres sn els tipus d'estratgies utilitzades a l'hora
de construir un autoinforme o qualsevol una altra tcnica de mesura: racionals,
empriques i factorials.
Quan es construeix un autoinforme des d'una perspectiva racional, es reunixen aquelles
qestions que resulten dinters per a l'avaluador, b perqu sn bviament interessants
(anomenades per Kelly de sentit com), b perqu el siguen des d'una determinada
teoria.
Per exemple, la Llista de pensaments de Cautela ha sigut construda mitjanant un
procediment racional de sentit com, ja que el que pretn aquest autor s saber si una
srie de pensaments negatius ocorren en un determinat subjecte. Per contra, quan
demanem al subjecte que registre els antecedents i conseqents d'una determinada
conducta, ho fem en virtut d'una teoriia concreta (en aquest cas, conductista), com aix
succeeix quan li demanem que compare a les persones importants de la seua vida en una
srie de constructes que el propi subjecte identifica, com ocorre en el REP de Kelly.
-
11
En la recollida d'informaci es fan servir tres tcniques:
Les llistes d'adjectius (LA): Consisteix en una llista d'adjectius que es presenten
a un subjecte amb la finalitat que aquest jutgi si li poden ser aplicables, i els
resultats sn recollits en una escala de puntuaci per contrastar-lo en les escales
on es quantifica la intensitat amb la que l'adjectiu pot ser aplicat. Dues tcniques
de llistes d'adjectius sn: la llista d'adjectius (ACL) (llista mes completa i
mplia), a llista d'adjectius de depressi (DACL)(requereix estudis primaris
complets).
La classificaci - Q: Es requereix descripcions significatives per a la persona i /o
tasca de la qual es pretn obtenir informaci.
La tcnica del Diferencial Semntic (DS): permet la investigaci de la
significaci que els subjectes tenen per a un subjecte o grup de subjectes.
S'adrea a l'avaluaci de la significaci semntica que un concepte o grup de
conceptes tenen per a un subjecte o grup de subjectes. Es mesuren les respostes
dels subjectes en conceptes definits per adjectius bipolars segons un format
prviament definit. Requereixes de:
Una srie d'estmuls semntics o conceptes
Una escala d'estimaci definida per adjectius bipolars
L'elecci d'un format a utilitzar
4. En quin tipus d'avaluaci s ms til.
-
12
Com ja hem dit, la tcnica de la reixeta s'inclou en les teories constructivistes, que
propugna un tipus devaluaci idiogrfica que afirma que els individus creen sistemes
per a comprendre el seu mn y les seues experincies, estructura en la qual es
construir la seua personalitat.
L'mfasi de la PCP en el significat encaixa millor amb la psicologia actual que amb les
teories dels anys cinquanta. Si b la revoluci cognitiva, iniciada en aquella dcada,
paregu una oportunitat privilegiada per a recuperar el significat com a objecte d'estudi,
segons Bruner (1990) va decebre tals expectatives en convertir-se en una versi
tecnolgicament sofisticada del conductisme, ms interessada per inputs, outputs i
processament de la informaci que per la atribuci de sentit a aquesta informacin.
Aquesta visi, per tant, s totalment diferent d'altres perspectives, com ara la del
psicoanlisi, on es preten lestudi de la vida mental inconscient del subjecte amb
tcniques projectives per a explicar el seu comportament, de la del model mdic, que
explica la conducta anormal partint de factors endgens o interns, b biolgics, b
intrapsquics, o la del model del tret, segons el qual lavaluaci tindria per objecte la
troba de les puntuacions diferencials que un subjecte obt en una srie de
caracterstiques, s a dir , en un determinat tret, amb l'objectiu de descriure la seua
conducta o predir-la en diverses situaciones clniques, laborals o escolars.
Ms prxim ja del constructivisme trobem les teories conductistes, on es cerca lanlisi
de les relacions funcionals existents entre les respostes (motores i/o cognitives i
psicofisiolgiques) objecte d'estudi i aquelles variables que les mantenen o controlen, o
les teories cognitives, que estableixen la rellevncia de l'estudi de les estructures,
processos i estratgies cognitives, establint la importncia dels factores cognitius com a
determinants del comportament anormal.
En concret, el cognitivisme emfatitza en la explicaci del comportament el estudi de una
serie de estructures internes, mentals (como la representaci, els magatzems de
memria, les distintes fases en el processament de la informaci, etc.), amb
especial mfasi en els procesos o estratgies cognitives que medien entre els
-
13
estmuls i les respostes o ejecucions del subjecte, mentres que el model constructivista
postula un conjunt de variables internes, com el significat que el subjecte assigna a la
realitat, la seua forma de construir el mn,els seus planes futurs, etc.
A ms, el cognitivisme inclou tcniques experimentals i correlacionals, mentres que el
constructivisme empra estratgies observacionals, utilizant el primer ejecucions(temps
de reacci, acerts/errors, RR fisiolgics) davant tasques cognitives, pensamientos en
veu alta) i el segon usa narrativa autobiogrfiques, tcniques subjectives, documents
personals, etc.
Cal dir que l'mbit d'aplicaci del cognitivisme inclou els contextos clnics, educatius i
de laboratori, mentres que el constructivisme, i en concret, la tcnica de la reixeta
s'utilitza sobre tot en l'aspecte clnic, ja que pretn que les persones s'briguen cap a les
seues alternatives, ajudant-los a descobrir la seua llibertat i permetent-los viure amb els
seus potencials.
Suggereixque existeix una altra manera de relacionar-nos amb els nostres pars. Si veiem
al nostre igual com un mer mecanisme conductual, ho tractarem com a un animal
infrahum i fins i tot com a un objecte inanimat. Per si ho comprenem com una
criatura que t tamb un punt de vista (que inventa, prova i revisa) la nostra interacci
ser d'un ordre diferent. En aquest cas ho construirem com a un sser que tamb
desenvolupa construccions per la seua banda. Per a entendre a una persona hem
d'interpretar les seues construccions, no solament el seu comportament (Kelly, 1965,
Pg.183)
Per les caracterstiques del mtode, podem veure que s til sobre tot en lmbit clnic i
en el de lorientaci vocacional. Tamb s una metodologia molt utilitzada en ambits
com l' educaci, l'orientaci vocacional i el mn empresarial.
Com a exemple, podrem intervindre en les consultes sobre quins estudis emprendre al
acabar el batxillerat. El psicleg haur de tindre en compte les seues aptituds, actituds,
preferncies vocacionals i caracterstiques de personalitat i tamb conixer quins sn els
perfils ms idonis quants a eixes caracterstiques per cursar un conjunt destudis que sn
-
14
potencialment elegibles per el subjecte. En altres paraules, es tracta densamblar les
caracterstiques de lindividu amb les caracterstiques dptim rendiment en uns
determinats estudis.
O tamb podem fer servir per a entendre la relaci entre una situaci determinada i una
altra situaci o sentiment, connexi la qual no s clara a simple vista per que per a un
subjecte pot ser molt relevant.
La aplicacin d'aquesta etcnica consisteix en elicitar el pensament que suscit un fet
determinat i preguntar al client qu significariia si acceptassem que s cert. En aquest
sentit difereix de les tcniques cognitiu- racionalistes, doncs no se centra en la elicitaci
de les evidncies a favor o en contra d'una determinada construcci, sin en les seues
implicacions hipottiques. Davant la repetici del mateix tipus de preguntes, el pacient
va elicitant la cadena d'associacions que per a ell suposa.
Per ltim, podem citar lexemple duna famlia que consulta per les dificultats escolars
del seu fill de 10any, on cal analitzar les solucions que els pares han emprat per a
ajudar-ho. El seu estil d'ajuda consisteix a intentar assistir-li ocasionalment en la
preparacin de les classes, sense cap coordinacin entre ells. La intervenci que intenten
els terapeutes consisteix a demanar a les germanes majors, d'12 i 14 anys, que
s'encarreguen d'ajudar-li durant un temps pautat . A implica que els pares deleguen el
seu funcin de recolze en les filles majors. Aquesta proposta troba certa inquietut per
part dels pares.
El seu sistema de construcci no pot acceptar la delegaci d'aquesta responsabilitat en
les seues filles, ja que a implicaria ser uns pares despreocupats i dolents. La
intervencin dels terapeutes en aquest punt t com a objectiu canviar aquesta
implicaci, i consisteix en assenyalar que la delegaci s una forma eficient d'ajuda, i a
ms la necessria en aquest cas. Com veiem, shan trencat els constructes ajuda/es
despreocupa i actua/delega. Certament, desprs d'aquesta intervenci els pares es veuen
disposats a autoritzar la tasca, la qual cosa t com a conseqncia una millora
substancial del rendiment del xiquet.
-
15
5. Avantatges i inconvenients de la tcnica.
La teoria dels constructes personals de Kelly va passar lleugerament desapercebuda en
el moment de la seva formulaci, sent necessria l'arribada de l'auge constructivista dels
anys 80 en Psicologia de la Personalitat perqu fos redescoberta i se la reivindiqui com
una teoria pionera dins d'aquesta orientaci.
Kelly inaugura una tendncia que entn que la conducta est moguda per l'estructura
cognitiva del subjecte (els seus esquemes mentals, els seus mapes cognitius, els seus
constructes, etc). Com ja hem dit, no es tracta, per tant, d'un test convencional sin
d'una forma d'entrevista semiestructurada orientada a explicitar i analitzar els
constructes amb els quals la persona organitza el seu mn i per aix pot adaptar-se a
diverses rees d'aplicaci avaluaci individual, grupal, familiar i de parella, intervenci
psicoeducativa, assessorament vocacional, recerca de mercats, assessorament
empresarial, recerca psicoteraputica, estudi de l'estructura cognitiva de la personalitat,
etc.
Altre dels seus punts forts s que pot adaptar el seu disseny a finalitats especfiques
d'avaluaci d'acord amb les caracterstiques concretes d'un subjecte o grup en particular.
Grcies al programa RECORD,el primer programa informtic en espanyol per a l'anlisi
de la tcnica de reixeta, l'usuari no precisa dominar els grans paquets estadstics per a
poder realitzar els clculs precisos, ja que RECORD ofereix totes les dades d'una forma
clara i proporciona a ms una srie de grfics de fcil interpretaci. Tot a permet
dibuixar l'estructura del mapa cognitiu del subjecte des de la seua prpia semntica.
En canvi, aquest tipus de mtode tamb t inconvenients, com que s sempra molt de
temps, ja que s individualitzat i per tant, requereix una entrevista prvia i la correcta
elicitaci dels constructes.
Tamb que lanlisi d'aquest certs conflictes entre constructes poden resultar de gran
inters evaluatiu i teraputic, si b la interpretaci del significat d'aquests desequilibris
tampoc s unvoca, ja que alguns autors (per exemple, Winter, 1983) els han relacionat
amb la complexitat del sistema de constructes ms que amb un possible conflicte
psicolgic.
-
16
A ms a ms, la reixeta pot convertir-se en un artefacte sense fonament teric que acabe
enfosquint l'mfasi fenomenolgic i constructivista de la teora kelliana; per no hem
doblidar que s noms una de les possibles formes de evaluaci del sistema de
construcci del pacient.
6. Reflexi personal.
Mara Moratal: Aquest treball mha perms conixer un dels mtodes ms importants
de la histria per tal davaluar la personalitat i les diferncies que en sorgeixen entre tots
els ssers humans. Em sembla de gran importncia lafirmaci de Kelly, segons la qual
ens percebem com a psiclegs degut a que, en el nostre esfor per entendre el mn,
desenvolupem constructes que ens serveixen com hiptesis. A partir daquesta
afirmaci inicial sabem actualment que els processos d'una persona sn canalitzats de
forma psicolgica per les formes en qu anticipem els esdeveniments". La teoria dels
constructes personals de Kelly continua vigent avui en dia sense gaire modificacions, s
aquest un dels motius pels que mha produt major inters i que mha motivat per tal de
realitzar aquest treball. A ms considere el Rep-test com una tcnica molt til, sobretot
avui en dia que amb lajuda de les noves tecnologies podem fer que aquest procs siga
molt ms rpid i mes fcil demprar.
Mnica Celda: el descobriment i linvestigaci de la teoria dels constructes personals de
Kelly i el test de la reixeta mha resultat molt interesant degut al fet de que s un test
molt individualitzat, tot i que aix fa dell un test molt costos demprar. el fet de que
siga tan individual fa que es centre en el subjecte i siga ms precs.
La teoria dels constructes tamb mha semblat interesant per el fet de tracta a cada
subjecte com a creador de la seva realitat. cada persona construeix el mon segons la
forma que t de mirar-lo degut als seus constructes. tot i que em sembla que aquest test
no permet conixer tots els aspectes de la personalitat de la persona, crec que si que ens
acosta i s un bon mtode per estudiar-la.
-
17
Rosario Fernndez: Fer aquest treball mha perms conixer una teoria i una tcnica
que considere necesries per superar els plantejaments merament conductuals que de
vegades han predominat en la psicologia. Crec que la filosofia del constructivisme es
basa en que no podem conixer ni guiar a una persona pels nostres propis mapes, i per
aix aquesta tcnica em pareix molt encertada, ja que cal establir un vincle de confiana
amb el pacient i intentar entendre el seu propi mn per a poder ajudar-li.
Sobre tot en el camp clnic, veig til l`us daquesta tcnica per ajudar al pacient a
adonar-se de possibles pensaments de tot o res, crences irracionals o errors
datribuci, molt freqents en certs tipus de trastorns.
Ara b, no cal abusar daquest mtode per tant de no crear-li a la persona conflictes
inexistents.
7. Bibliografia
LLIBRES:
Fieras, G. i Cornejo, J.M. (1996): Manual de la tcnica de rejilla. Barcelona: Paids.
Kelly, George A. (1996): La psicologa de las construcciones personales. Buenos Aires:
Troquel.
Fernndez-Ballesteros, R. (1998). Introduccin a la evaluacin psicolgica II. Madrid: Pi-
rmide.
CAPTOLS DE LLIBRES:
Captols 10 i 11 de Bermdez Moreno, J. (2011): Psicologa de la personalidad. Madrid:
UNED.
REFERNCIES ESTRAGUDES DE XARXES INFORMTIQUES:
Psicode (Psicologa y desarrollo personal). Las tcnicas subjetivas. Consultat el 10 de
novembre, 2015. Document disponible en: http://www.psicocode.com/resumenes/7eval-
uacion.pdf
Psicologa de los Constructos Personales, Doctor Guillem Feixas de la Universidad de
Barcelona. Consultat el 13 de novembre. Document disponible en:
http://www.ub.edu/personal/pcp/pcp1.htm
1. Introducci.2. Caracterstiques del test de constructes personals de Kelly.2.1. Procediment dadministraciFASE 1: Obtenci delementsFASE 2: Elicitaci de constructesFASE 3: Puntuaci de la reixeta
2.2. Avaluaci i diagnstic
3. Caracterstiques rellevants de la tcnica4. En quin tipus d'avaluaci s ms til.5. Avantatges i inconvenients de la tcnica.6. Reflexi personal.7. BibliografiaPsicologa de los Constructos Personales, Doctor Guillem Feixas de la Universidad de Barcelona. Consultat el 13 de novembre. Document disponible en: http://www.ub.edu/personal/pcp/pcp1.htm