Download - Visions i cants s. buñuel i a. moreno
1. VISIONS I CANTS
Joan Maragall
Sara Buuel Alvarez, Alba Moreno Pearrubia 2 BAT. B
2. NDEX
- AUTOR 3. MOVIMENT LITERARI (MODERNISME) 4. EL VITALISMEI EL NACIONALISME 5. LOBRA, VISIONS I CANTS 6. LES VISIONS:
- El mal caador
- Joan Gar
- El comtearnau
- La fi denSerrallonga
- Lestimada de Don Jaume
7. JOAN MARAGALL
Joan Maragall(Barcelona, 1860-1911), conegutpopularmentcom a poeta,
s tamb autor d'assajosd'intersideolgic, cultural i poltic, i de
traduccions. D'esperitromntic i partcep del moviment modernista, la
sevateoria de la "paraula viva" en poesia no tan sols t una
significaciestticasin tamb humana, ja que entn el fetpoticcom a
manifestaci natural, no elitista, prxima a la societat i
capad'influir-hi. La sevaproduccipoticacomptaambpoemes tan
difososcomCant espiritual,El cant de la senyera,La vaca cega,La
sardana,Oda a EspanyaiEl comte Arnau. Destaquen les
sevestraduccions de Goethe, Novalis, Pndar, Homer i Nietzsche.
Arran de la crisi de la SetmanaTrgica (1909), i gaireb sol entre
elsintellectuals, reacciona ambelsarticlesAh, Barcelona...,La
ciutat del perdiL'esglsia cremada, insistint en la part de
responsabilitat que pertoca a la burgesia catalana. ProclamatMestre
en Gai Saber (1904), foumembre fundador de la SecciFilolgica de
l'Institutd'EstudisCatalans.
8. EL MODERNISME
El Modernismeliteraris un moviment que es don aCatalunyaa la
darreradcada delsegle XIXi durant la primera delXX.
Les sevescaracterstiquesprincipalssnl'afany per la musicalitat, la
presncia de lanaturai d'allusionsalssentits, i la recerca de
labellesa perfecta per fugird'unarealitat hostil. L'artista es
considera un bohemi que viu la veritableexistncia, la del plaer i
la bellesa, lluny de les obligacionsquotidianes.
A Catalunya, el Modernismeadquireix una dimensi reformadora i
revolucionria. No es tractasols de modernitzar, sin tamb de
contraposar-se a una societatimmobilista i antiquada.
Lapoesiamodernista rebutjava la tradicijocfloralesca i
enllaambelscorrentspoticseuropeus en voga: simbolisme,
decadentisme, parnassianisme, etc.
9. EL VITALISME I EL NACIONALISME
La poesia de Joan Maragall passa per diverses etapes, per, sempre
es mant fidel a dos corrents que caracteritzen els seus versos: el
vitalismei el nacionalisme, situats en lmbitcom del
modernisme.
- El vitalismes un corrent que rebutjalexplicaci mecanicista de la vida, imposadapelpositivisme, i reclama una explicacidelsacteshumans que escapi a la mera influncia de lambient, la raa, etc. 10. El nacionalismes un corrent que, al marge de la ra, prendecisionsespontnies que traspuen el desig, lalegria, el moviment i la vida en suma. s la formulacidundesig i no dunaproposta poltica concreta.
VISIONS I CANTS,lobra
Visions i Cants cont vint-i-set poemesagrupats en tres parts:
Visions, Intermezzo i Cants. La part central -Intermezzo- cont
catorzepoemes en qu es reflexiona sobre el pas del temps al llarg
de lany. Shirepassenfestespopulars i esdevenimentsquotidians, de
manera que podemllegiraquestspoemescom una incursi en la
quotidianitat del present i les sevesalteracions, les festes. A
partir daquestareflexi sobre el present, el llibre es desplegacap
al passat -Visions- i cap al futur -Cants. Les Visions recullen
cinc personatges del passathistoricollegendaricatal i els Cants
contenen crides eufriques a una juventut que ha de construir sobre
unes bases noves.
11. VISIONS
Les Visions sn un compost de narracions en vers que recullencinc
personatges del passathistoricollegendaricatal. Aquestspoemestenen
una estructura molt variada i poc convencional. Lalternana entre la
veu del narrador i la delspersonatgessinteressant,
perquprogressivamentaquestessimposen sobre aquella.
Elspoemes que componen les Visions sn el El mal caador, Joan Gar,
El comte Arnau, La fi denSerrallonga, Lestimada de don Jaume.
Els dos primerspoemes, una veu narrativa omniscientsapodera de la
histria i noms hi ha un breuintercanvidialogat. En La fi
denSerrallonga, en canvi, no hi ha narrador i per tantlestructuras
la dun poema dramticamb dos personatges. En El comte Arnau es dna
una gran varietat de veus, que laproximensovint a una obra dramtica
o al llibretabans, la versificacismoltlliure.
12.
- Visions i elsseuspersonatges:
Les Visions se centren en personatgessubversius, trangressors:
El mal caador ha coms un pecatdimpieat (abandonar una missa per
perseguir una llebre endiablada); Joan Gar ha
trencatelsseusvotsmonsticsviolant i assassinant la joveRiquilda; El
comte Arnau s un personatge amoral que sedueix una monja
ambnocturnitat i tradora, i Serrallongas un bandoler que ha comsels
set pecatscapitals. Totsquatrepersonatges han transgredit la
lleidamor i totsquatre, doncs, serancastigats: el Caador,
correntsensedescansrere la llebre; Gar, degradant-se a la condici
animal; Arnau, vagantcom a nima en pena sense poder morir, i
Serrallonga, essentexecutat. En totsquatre, per, el cstig no
setern: el Caadormant una mirada de pietat en el seucrrerincessant;
Garsperdonat per una veudinnocncia; Arnau acabarredimit en
lltimapart del poema (no publicada a Visions i Cants sin a
Seqncies), i Serrallongainvocarmaliciosament la creena en la
resurrecci de la carn per manifestar alshomes la inutilitat de la
pena que li imposen.
13. EL MAL CAADOR
14. Assumpte
Un caador que escoltava missa davant una ermita, vei passar de
sobte una llebre enorme molt a prop seu, i, per tal de poder-la
caar abans no s'escaps, deix a mitges el cerimonial sagrat i sort
corrents amb els seus gossos a perseguir la pea. Per aix, per haver
ofs Du deixant la missa sense acabar, el Cel el condemn a perseguir
la llebre eternament per sense assolir-la per ms que
corregus.
15. El personatge
El personatge principal s el caador el qual, avar, surt corrents
just en el moment en que la missa inicia lanomenat Corpus Christi,
lentrega a Du. Representa, doncs, l'avarcia i el despreocupament
cap a la seva acci: abandona el moment de missa on lhostia es
consagrada.
16.
- Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:
Aqu podem veure com la condemna del caador no serveix per
escarmentar-ho i ell sen riu ja que la seva avarcia i el seu afany
per la caa no el deixen veure ms enll i, encara sent castigat
corrents tota la vida, ell senorgulleix i no sen penedeix.
Corres i correras.Maimst'aturaras.Aquestas la sentencia.
Doncs, corro i correr.Maimsm'aturar.Alegra s la sentencia.
17. JOAN GAR
18. Assumpte
Joan Gar, un fra penitent a la muntanya de Montserrat, sedueix,
viola i mata Riquilda, que se lhi a presentat per temptar-lo; el
crim li fa perdre la seva condici i dignitat humanes i es castigat
a convertir-se en una fera salvatge. A la fi, s redimit per una veu
d'innocncia.
19. El personatge
A Fra Joan Gar se limposa el poder de linstint de manera
irresistible i el converteix en vctima de si mateix i els seus
actes. Fra Joan Gar, doncs, mostra ser un personatge feble a la
carn, ja que no s capa de resistir-se a les temptacions a les quals
ha sigut exposat. No obstant, acaba penedint-se dels seus actes ja
que a lhora de fer-los ell havia perdut per complet el seny: s a
dir, deixant de banda lacte malvol, Fra Joan Gar mostra una faceta
tendre, duna persona bona i penedida.
20.
- Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:
En aquest vers podem observar com el diable disfressat de
Riquilda intenta seduir a Joan Gar i aquest, amb totes les seves
forces, intenta no acostar-se ni caure en la temptaci. No obstant,
el desig de la carn el faran caure. Podem veure la seva feblesa
referent al plaer carnal.
Fra Joan dintre la covaestavafentoraci:
Riquilda se li presentavestida de temptaci.Fra Joan clou les
parpelles,ms la veu contra-claror.
21. En aquestfragmentpodemveurecomFra Joan Garja ha coms el pecat
(s a dir, ha matat a Riquilda) i es comena a posar nervis per
lactefet: les cames li tremolen i aixs simbol duninici de
penediment.
Desprs del pecattant gran
ell resta boca-terrosa.
Riquildastimbesavall,
Montserrat snt de boira.
FraGarveuelsabims
i les cames li tremolen.
En aquestfragmentpodemveurecom les veusdinnocncia salven a Fra Joan
Gar del cstigimposat: el perdonen perquaquestja ha compls,
jashapeneditsuficient per elsseusactes. Podemveure el
carcterpenedit i bondads.
Al capd'anys de terrejarsent una veud'ignocencia:Aixeca-t, Joan
Gar:la tevasortscomplerta:japotsallsulls al cel,que
jalstensprouplens de terra.
22. EL COMTEARNAU
23. Assumpte
Arnau, volaconseguir a Adalaisa, labadessa del convent de Sant
Joan. En un primer moment, lextremaespiritualitatdellaimpideix que
Arnau assoleixielsseuspropsits; les veus de la terra li retreuen
del fracs. En un segonmoment, Arnau rapta a Adalaisadurant la nit;
les veus de la terra celebren el triomf del comte i li confereixen
la categoria de sobrehome. La relacidArnau i
Adalaissapotestablir-se per fi, per en el regne de la nit, smbol
del mnultraterrenal. A la fi, en descobrir Arnau que ella
estembarassada, i veientlinfant que ha de venir com una restricci a
la sevallibertat i al seumaterialisme individualista,
labandonasensecap mena de recana.
24. El personatge
El comte Arnau mostra ser, en tot el transcurs del poema, un
personatge materialista i atent a linstint, segur de la
sevavoluntat i el seu poder, lliure i individualista. Un
personatgeavar que deixa de banda elssentiments i lamorpelsdems i
es converteixen una persona egocntricai ambmalcia.
25.
- Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:
El comte Arnau no es lleva,tampoc no se'n va al llit,que corre i
corre sempre,i sempreambmsdelit.
No segueixnord ni via,que va d'en i enll.Arreuonpassa, mira:no es
cansa de mirar.
No hi ha res que el deturi,que corre com el vent:si
algundestorbl'afronta,l'abatd'uncop, rient.
En aquestfragmentpodemveurecom Joan Maragall descriu al propi comte
Arnau: remarca el seuindividualisme, ellslliure, fa el que vol, no
pensa en ningsin, noms, en ellmateix.
26. Totes les veus de la terra - s'hi van arremolinar; pro de
seguidal'infantpes en el ventred'Adalaisai els va tornar a la
terra. I digu Arnau: "Coms'haespessitta figura!La boca et
surtenforavida i dura: demana per l'infant. S'hadeformatta cinturai
el teuesguard al celsmenysbrillant.Ja et lliguen a la
terraproufortsllaos...Doncs, en la terra et deixo... I, ara,
adu.-Arnau, si jo era teva, no eres meu!
-Jo scsolsdelsmeusbraos i elsmeuspassos".
Aqu podemveurecom el comteambelsseusactesensmostra la
sevapersonalitat: no li interessalAdalaissa, es deixa embaucar per
les seveslleis i les veus de la terra: treudefectes a
labadessadiscriminant-la i remarcant el seu carcter dhomefidel a si
mateix.
27. LA FI DEN SERRALLONGA
28. Assumpte
En Serrallonga ha sigut tota la seva vida un bandoler i el poema es
remonta en el moment en que aquestsestconfesant. Ellcomena a
recordar tot el que ha fet al llarg de la seva vida per lliurar la
sevanima, i senpenedeix de totmenys del pecat de lamor. Maragall
enssitua en el moment final de la vida denSerrallonga, quan es
troba pres a punt de ser ajusticiat i fa una repasada, amb el
confesor, dels set pecatscapitals.
29. El personatge
El personatgedaquest poema fa referncia a Joan Sala, un
bandolercapdunaquadrilla que va actuar a principis del segle XVII
per tota Catalunya, i el valor i la fama que va adquirir en el
poble el van convertir en un personatgemtic i admirat.
En Serrallongas un personatgejusticier que actuapelseucomptedavant
del greulle de les difernciessocials, s a dir, robavaalsrics per
donar-hoals pobres. T un orgull que es converteix en un valor vital
que remarca una fora individualista, una fora que li permetanar en
contra de les forcescentralistes de la monarquiaespanyola. El
seupecatsconnotatiu per lagressivitat que mostra,
perestdotatpelvitalisme: el mal que provoca en elsaltres el fa
sentir b. Ellenveja i volcorrompre la glriadelsaltres, daquells que
tenenms. s un home avarper, alhora, mostratindresentimentsdavant
una dona que el fan convertir-se en un home diferent, ple de
peresa.
30.
- Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:
s una cosa dola i fa alegriaveure un enemicalspeus ben
manillat!I fer mal! I fer mal! All era viure:destruir sols per gust
i per voler;sentir plorar tothom i poder riure...Ser comrei de
dolor... sbell, a fe!
Aqu podemveurecom en Serrallongamostra el seucarcter vitalista i la
sevaagressivitat: ellmateix confesa com li fa
alegriaveurealsseusenemicsderrotats i dolorits.
31. - He estatavar: mai he tingut de sobra,sempre he anat per ms al
camral;per molt que posses, sentia'm pobrei amb la por d'anar a
raure a l'hospital.Ai! La cobdcia no emdeixavaviure,era ro
pelsaltres i per mi:per un parell de bous, per una
lliura,hauriafetdeuhores de cam.
En aquestvers, en Serrallonga declara la seva avarisia i mostra el
seu penediment: podem veurecomellmateixreconeix que hovoliatot per
a ell i per aquella gentnecessitada i que totseguiasentpoc.
En aquestfragmentpodemveurelestimaci i lamor que sent el
protagonista que, no obstant i ser una persona avar i
individualista, mostratindre un autnticsentimentdestimacap un altre
persona, que volambbogeria.
I el tracteambnaJoana, no sinjriaque clama tamb a
DuNostreSenyor?Acusa't: - Pare, no!... no fouluxria,sin una
veritableestimaci.
32. LESTIMADA DE DON JAUME
33. Assumpte
L'estimada de Don Jaume s una composici que fa referncia al
reiJaume I el Conqueridor i a la conquesta deMallorcaque
ellmateixencapall'any 1229.
Maragall tracta aqu l'illa de Mallorca com si talmentfos una dama,
com si el rei Jaume en fosl'amant i com si l'expedici militar fos
una aventura de conquesta amorosa. Les equiparacions de l'amorhum i
l'amor per una terra es manifesten en elsdesitjs del reid'anar a
cercar amb la flota la seva estimada, quanguerreja contra
elssarransambvalentia, i quanenalteix les dolors de la terra
mallorquina. El poema acaba amb la mort del rei, moltsanysmstard,
aValncia. saleshoresquan, cam del seusepulcredefinitiu aPoblet, el
sobirrecorda la conquesta de joventut i dirigeix la vista cap a la
platja i la mar comtractant de poder veure la sevaterrams
estimada.
34. El personatge
Com a personatgehistric, Jaume I ha estatmoltmitificat per
laRenaixenai el nacionalismecatal, totconvertint-lo en un
smbolpatritic de les virtutsheroiques i el coratged'un bon sobir;
provad'aixsque sempreva ser el reicatalmsfams i recordat. Don
Jaume, a lobra, queda com un personatgevalent i moltpatritic, heroi
i conqueridordelsseusideals. s un personatgea quiDu li perdona les
morts que causa ja que han esdevingutdunacteheroici duna ofrenda al
propi Du.
35.
- Fragments que ensajuden a identificar la personalitat del personatge:
Don Jaume t una estimada
que ben jove el va emprendar.
L'estimada de Don Jaume,
una terra sobre el mar.
No ms de sentir parlar-ne
ja en va quedar enamorat.
Diu alsbarons que l'ajudin,
que la volanar a cercar .
En aquestfragmentpodemveurecom Maragall presenta a Don Jaume i a la
seva estimada, lilla de Mallorca. Podemveurecomlautor del
versensmostralamor incondicional que sent per la terra mallorquina
i les ganes daquestrei per conquerirlla.
36. L'illa es toma tota roja
i el cap del reinimbatd'or .
Ell, quan posa el peu en terra,
jase'nsent conquistador .
En terra posa la planta
i en el cell'esguardpiads.
La terra la volpelcel,
el rei Jaume d'Arag.
Per'xosalt de msalada
que no totselsseusbarons,
i per'xoelsulls li blavegen,
i per'xo t el captant ros.
En aquests versos es veuclar el sentimentpatritic del personatge
(el color roig i dorat que reflexa el sol en el cabell del rei fan
referncia a la senyera) i, de nou, lafanydaquest per conquerir la
terra. Tamb es veu el sentimentdiv, un sentimentpelqual el rei
Jaume lluitar a mort.
Semprems hi ha pensat
en Mallorca cristiana:
ni elsgransamors de Valencia,
ni els de Murcia, ni capaltre,
li han fetperdre la memoria
de la dolailla daurada.
En aquestfragment, observem el sentimentetern de Jaume I cap a la
seva illa mallorquina. Ellmateix recalca que sempre la tindr sota
memoria i que mailoblidar.