Download - Xavier Vila Powerpointa
Hezkuntza sisteman hizkuntza sustatzeakdituen potentzialtasunak eta mugak. Kataluniako kasuaren irakaspenak
(estrapolagarriak?)
Xarxa CRUSCATConeixements, representacions i usos del català
F. Xavier Vila i MorenoXarxa CRUSCAT –IEC
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (UB / PCB)Sociolinguistica Klusterraren I. Jardunaldia, 2008ko otsailaren 29a
Parents i amics
Eskolaren zeregina hizkuntzarenikaskuntzan
Família
Educació
Feina
Consum cultural
Sociosanitari
Religió, associacionisme,, etc.
Comercial
Administració(usuaris)
Esferas de socializaciónlingüística de
niños y preadolescentes
1900-1950
Testuinguru berri bat eskolarentzat
Garrantzia galtzen dute
Garrantzia hartu
Telebista kontsumoa (Mataró 2007)
Fuente: alumnado 6º en Mataró, curso 2006-07, proyecto RESOL
17,737,9
50,8
50,7
43,230,8
25,916,2 12,2
3,6 1,3 2,40,9 0,4 0,91,2 1,1 2,9
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
100%
Setmana Cap de setmana Vacances d'estiu
més de 3h cada dia entre 1 i 3h cada diamenys d'1h cada dia Almenys un cop a la setmanaAlmenys un cop al mes Mai
94,3% 97,3%93,8%
Parents i amics
Haur eta nerabeen sozializaziolinguistikoaren eremuak gaur egun
FamíliaEducació
Feina
Consum cultural
Sociosanitari
Associacionisme, religió, etc.
Comercial
Administració(usuaris)
Eskolaren zeregin berria
Papel fundamental en la socialización lingüística
La escuela no salvará ninguna lengua
Pero sin la escuela, difícilmente sobrevivirá una lengua al siglo XXI
Eskolako hizkuntza ereduak katalanarenlurraldeetan
Catalunya: modelo de conjunción en catalánPaís Valencià: líneasIlles: oscilaciones entre conjunción y trilingüismoAndorra: pluralidad de sistemas y EscolaAndorranaCatalunya Nord: brechas bilingües en el sistema francés + la BressolaL’Alguer: enseñanza lengua y La CosturaFranja: catalán asignatura optativa
Bilakaera makrosoziala: eskolaren emaitzaKatalunian
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
2-4 5-9 10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
?85
Edat
% q
ue p
arl
en
el
cata
là
1986 1991 1996 2001
Alderaketarako: ValentziaGràfic 8. Coneixement ampli i intermedi de català al País Valencià segons l'edat. 2004. Percentatges
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Parlar prou bé 24 16 14 17 16 17
Parlar perfectament 34 33 33 36 42 39
Escriure prou bé 35 22 12 9 6 5
Escriure perfectament 23 14 9 7 4 3
De 15 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys Més de 64 anys
Alegia
Conjunción en catalán, sin duda, mejor para aprendizaje generalizadoPero... ¿Y el uso?
Erabilera lagunekin
Catalan (always/almost always) or Castilian (always/almost always) with best friends. Catalonia, secundary education. Sources: ESL 2006
39,9 39,1 37,3 39,3 37,3 35,3
46,3 46,7 46,9 47,3 48,1 48,2
0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
Best friendwithin school
Second bestfriend within
school
Third best friendwithin school
Best friend outof school
Second bestfriend out of
school
Third best friendout of school
Catalan (always or almost) Castilian (almostor always)
Font: Vila, Vial i Galindo
61%42%
39%58%
79,94%
20,06%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
cs1 bi ct1
català
castellà
Erabilera ikaslegoaren H1aren arabera
Font: Vila, Vial i Galindo
68,81%
18,21%
31,19%
81,79%93,90%
6,10%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
cat1 ≤ 30% 30% < cat1 ≤ 70% cat1 > 70%
catalàcastellà
Erabilera ikastetxean, etxetik katalana den ikasleen %aren arabera
Font: Vila, Vial i Galindo
92
75
31
80
46
20
31
24
2
8
25
69
20
55
80
69
76
98
0% 20% 40% 60% 80% 100%
catalàcastellà
parlant
ct1
bi
cs1
destinatari
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
Erabilera hiztunen H1aren arabera
Font: Vila, Vial i Galindo
508
58
503
74
5092
9592
509793
96100
0% 20% 40% 60% 80% 100%
catalàcastellà
parlant
ct1
bi
cs1
destinatari
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
Erabilera hiztunen H1aren arabera(ikastetxean cat H1 ≤30%)
Font: Vila, Vial i Galindo
7079
2479
231715
6
3021
7621
10077
8385
94
0% 20% 40% 60% 80% 100%
catalàcastellà
parlant
ct1
bi
cs1
destinatari
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
Erabilera hiztunen H1aren arabera(ikastetxean %30<cat1 ≤%70)
Font: Vila, Vial i Galindo
9999
92100100
9490
979
8
610
391
11
0% 20% 40% 60% 80% 100%
catalàcastellà
parlant
ct1
bi
cs1
destinatari
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
ct1
bi
cs1
Erabilera hiztunen H1aren arabera(ikastetxean cat1>%70)
Laburtuz
Más castellano que catalánPeso fundamental de la demolingüística del centro i del áreaNormas de uso flexibles, pero todavíafavorables al castellanoLa lengua de la docencia (catalán vs. catalán y castellano) implica pocoscambios
Auzi ideologiko bat?
Años 80: promoción del conocimientoAños 90: promoción del usoResultado: en términos generales, en Catalunya,
más conflictividad, deslegitimación de normalización, desarme discursivo de los sectors proNL (“cansancio”, “desencanto”, “desorientación”, “desmobilización”...)
El ultranacionalismo español impulsadoNuevas inmigraciones plantean un reto
Krisian lagundu egin du...
Conjuntura políticaHegemonia dels mitjans hispanocastellansCrisi -i reforçament- dels Estats nacionals en el marc de la UE i la mundialitzacióRepercussió dels conflictes als BalcansEtc.
Baina... Ez al dugu batere akatsik egin?
El segle XX ha dissolt el «jo responsable»: sempre actuem moguts per factors exteriors (publicitat, moda, inconscient, determinaciósocial...)El segle XX ha entronitzat la «llibertat individual» per damunt de la col·lectivitat, la responsabilitat, la tradició...
Sáez Mateu, Ferran (2003) Què (ens) passa? Subjecte, identitat i cultura en l'era de la simulació, Barcelona: Proa
Azpimarra ezagutzan (edo ezagutza faltan)
El desconeixement del català era atribuïble a «algú altre»: dictadura, societat, etc.El coneixement és un capital, i és (pot ser) additiuL’escola té per funció essencial la distribució de coneixementsResultat:
Menys espai per a la conflictivitat Més destinataris sensibles
Azpimarra erabileraren hazkundean
L’ús lingüístic és un comportament suposadament individual i lliureLa llibertat individual és un dels valors centrals de la societat contemporàniaL’escola rebutja modificar comportaments (com a molt, transmet valors)Resultat: obertura d’un flanc ideològic
Més espai per a la conflictivitatMés destinataris reticents
Adibide bat?
«El segon principi de la [nostra] política lingüística és el de lliure opció de llengua, segons el qual cada individu té total llibertatper decidir quina llengua vol utilitzar en les seves relacions amb els altres individus i amb els poders públics.El tercer gran principi estableix que tota llengua minoritària —i el català, òbviament, ho és— ha de rebre un tracte especial, consistent en mesures de protecció i foment de les seves expressions culturals. El límit d’aquestes mesures ha de ser, però, el dret a la lliure opció lingüística dels individus. En el cas de Catalunya, el que s’ha de protegir molt especialment és el bilingüisme, l’autèntic fet diferencial del nostre país.» (Fòrum Babel, 1998)
Ezagutzaren hazkundeari buruzko ñabardurak Capacitat de parlar el català entre no catalanoparlants o bilingües català-castellà inicials i pes d'aquests
sobre el seu grup d'edat. Catalunya 2003. Percentatges
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Entre 5 i 7 35,5 33,1 31,0 35,2 38,3 35,4 34,5 29,5 34,7 27,2 27,4 23,0 16,2 17,0 0,0
Entre 8 i 10 59,1 59,7 55,2 49,3 45,8 41,8 35,7 35,9 25,8 27,2 31,5 35,1 41,0 22,6 18,8
% no cat o cat/cast 52,0 53,5 61,9 63,1 64,2 57,1 59,5 61,2 61,6 56,4 55,8 47,3 44,0 36,5 32,0
De 15 a 19 anys
De 20 a 24 anys
De 25 a 29 anys
De 30 a 34 anys
De 35 a 39 anys
De 40 a 44 anys
De 45 a 49 anys
De 50 a 54 anys
De 55 a 59 anys
De 60 a 64 anys
De 65 a 69 anys
De 70 a 74 anys
De 75 a 79 anys
De 80 a 84 anys
De 85 anys i més
bueno\16
(.) y::_15
{P puedo continuar/}14
o:\13
te lo explico detalladamente/12
bueno el perro está--11
(.) e::_10
bueno se’n van a dormir_8se van a dormir_9
(.) i::_7(.) y::_MP:8
mhm:_EE:7
(.) a un: envàs de vidri_6frasco de vidrio_6
una: granota_5(.) f- en un:_5
que: tenen a la seva habitació_4(.) en un:_4
el seu gosset_3tienen una ranita (??) en:_3
i_2(.) y su perro\2
doncs hi ha: un nen_MP:1se trata de un niño\MP:1
C2NT14SSS1NT14SS
CATALÀ (L2)CASTELLÀ (L1)FXV1
Diapositiba 26
FXV1 no traduir!!!F.X. Vila ; 2008/02/28
s’assomen a: la finestra_23se asoman a la ventana_34
e:_22bueno\33
bueno\21se--32
i::_20que se van_31
(INH)19(.) y total\30
per tot\18(.) y::_29
(.) pe:r l’envàs de vidri_17debajo de la cama_28
(.) i comencen a buscar pe:r les botes_
16en el frasco:_27
després el nen_15(.) en la zapato:s_26
i:_14y se ponen a mirar en la_25
e:s lleva_13no la encuentran\24
que e:l gosset_12(.) y no:_23
total\11el niño (cop de porta) y el perro de despiertan_
22
(.) e:_10(.) entonce:s_MP:21
mhm:_EE:20
(.) i la granota: desapareix\9la ranita se escapa\19
y la:_18
se van a dormir_17
y se le rompe_MP:44
mhm_EE:43
m se cae_42
(.) se ve como el perro_41
se--40
frasco de vidrio en la cabeza_39
(.) y como llevaba el:_38
pel que sembla\}26s- primero se cae el perro_37
{(P) i es fa una mica de mal\25(.) e::_36
(.) i el gosset es cau\24se caen_35
Beste hizkuntzen hiztun (aloglota) direnen erabilerak Matarón (n =114)
3,8 7,318,1
24,1
41,5
10,6 7,5
65,4
6,37,7
13,8
19,3
25,1
30,2
3,5 11,8
11,1
3,1
15,4
27,5
42,1
46,6
20,8
24,727,3
19,8
21,9
13,5
17,4
4,2
1,51,9
14,18,6
0,0
12,5
59,6
33,9
16,2
2,7 5,7
47,1 44,9
3,7
56,3
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Pare
s
German
s
Amics
Compa
nys d
e clas
seEn
trena
dor-
monito
rs
Tiets
Cosins
Profe
ssors Àv
is
Català Català i Castellà Castellà Combinacions altres llengües Altres llengües
Amazig hiztunen erabilerakUsages oraux des amazigophones initiaux. Vic. Pourcentages
50,0 54,2
100,0
41,7
0,04,2
20,84,2
8,3 4,216,7
12,5
29,220,8
0,00,0
8,3
0,0
25,0
0,0
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Germans/germanes Millor amic/-iga Persones grans de l'escola Persones grans fora escola icasa
Català sol o predominant Tant català com castellà Castellà sol o predominant Amazic Altres llengües i combinacions
Sintesia
Importancia de los aprendizajes verticales y horizontalesDimensiones diferentes pero entrelazadas: conocimiento, usos, actitudes y sistemaDiferenciación de situaciones comunicativasEscuela esfera compleja, necesaria peroinsuficiente
Hizkuntzaren piramidea
Sistema
Uso
Representaciones Competencia/ Adquisición
Komunikazio motak edo hizkuntzaerabilerak eskolaren eremuan
+ Institucionalizadas
Interpersonales
- Institucionalitzadas(individualitzadas, privadas)
Comunicacions del Departament d’Educació
Usos vehiculars a l’aula
Conversa íntima entre alumnes
Claustre
Tutoria
Debat a classe
Activitat en petit grup
Primera entrevista amb els pares
Iradokizun batzuk erronkei aurre egiteko
1. Ponderad bien los recursos y los apoyos disponibles – siempre harán falta más
2. Identificad bien las prioridades: Ex.: alfabetización? Mantenimiento? Integración?
3. Sed pragmáticos antes que dogmáticosEx.: dilema público vs. privado
4. Combinad la extensión con la intensidad5. Adaptaos a las circunstancias del entorno6. Revalorizad la lengua fuera de la escuela
Qui no s’arrisca, no pisca!
Mila esker zuenarretagatik!
¡Moltes gracies!