drac la revista del ceip pla de dalt droc drac droc · abans de sortir de casa, vam preparar una...

DRACDROC

La revista del CEIP Pla de Dalt

DRAC D

RO

C

Llegiu l’exemplar núm. 6, Sant Jordi de 2010

L A RE V I S T A DE L CE I P P L A DE DA L TDRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

1

DRACDROC


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

2

DRACDROCs

u

m

a

r i

Coordinació: Comissiód’informàtica de l’escola.Redacció: tota l’escola.Col·laboració: tota l’escola.Disseny: Jomajo, s.l.

Portada....Alumnes de 4t.........................................Sant Jordi

3…….…....Equip directiu .........………...….......…….….Editorial

4…….....…Els cargols de P3....……..…….............Els gegants

6…….……Els peixos de P4……..........................Els cabeçuts

8…….........Les granotes de P5….…...............…Els cavallets

10……......Alumnes de 1r Cicle Inicial...Aprendre dels avis

12…....…..Alumnes de 2n Cicle Inicial.........................El joc

14….….....Alumnes de 1r Cicle Mitjà…......Conte col·lectiu

16.…...…..Alumnes de 2n Cicle Mitjà...................…Poemes

18………..Alumnes de 1r Cicle Superior..............Vivències

20…..........Alumnes de 2nA Cicle Superior............Entrevista

23…..........Jornades Culrurals..................................Xerrada

24..............Alumnes de 2nB Cicle Superior............Entrevista

27..............Àrea d’Ed. Musical........................Els avis musicals

28..............Àrea de llengua anglesa....Grandparents’ day

29.............Aula d’acollida......................................Receptes

30.............Àrea d’Ed. Física. ......................Concurs 10 de 10

31..............AMIPA ...........................El nou calendari escolar

Contraportada.....................Concurs de dibuix

Jornades Culturals


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

3

DRACDROC e

d i t

o r

i a l

Equip directiu

Benvolguts,

Un any més, de manera puntual, per Sant Jordi ens arriba la nostrarevista Drac Droc. L’esforç per treure la nostra revista endavantmanté la il.lusió de la primera edició l’any 2005 i en essència la mateixaintenció que la revista publicada el 1992 i el Cu-Cu del mateix any.Els protagonistes han estat diferents i varien any rera any. La revistaha arrelat i ha esdevingut una eina de comunicació entre escola ifamília i deixa una petita petja de la feina ben feta.

Ens enorgulleix estripar el precinte de la capsa i endinsar la mà perestirar la primera revista, amb aquella olor tan peculiar del papersortit de la impremta, i, observar la portada, com a guardiana delscontinguts, que, un any més ens ensenyarà els petits tresors que hiha a l’interior. Cadascun dels dibuixos, textos, entrevistes, jocs, hanestat mimats per mestres i alumnes perquè en gaudim tots plegats.

Els vostres fills són els autèntics protagonistes d’aquesta revista quecreix amb ells. No sabem si, de grans, els quedarà algun record de lamateixa però del que sí estem convençuts és de la il·lusió que tenen els vostres fillsque de manera neguitosa busquen la pàgina per trobar aquell text, dibuix,poema,... que han creat. Aquestes sensacions són les que es fixen en la memòria iajuden a traslladar els coneixements d’unes generacions a les altres.

És indispensable que valorem les petites coses del dia a dia per no perdre’ns enuna societat marcadament consumista. Si nosaltres com a pares les valorem perdescomptat als nostres fills els serà més fàcil no perdre’s en aquest bombardeigd’estímuls constant i permanent.

Més important que la revista és l’instant que en gaudiu de manera conjunta. Mésimportant que la rosa és l’instant que es genera en el moment de rebre-la o donar-la.

Que tinguem un divendres de Sant Jordi ben profitós i que les petites cosesd’aquest dia ens facin tenir aquells instants de felicitat que ens ajuden a caminarde manera positiva.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

4

DRACDROCfa

ràndula

: els

gegants

ELS NENS I NENES D’EDUCACIÓINFANTIL, EN MOTIU DE LES FESTES DEL

TURA, TREBALLEM ELS PERSONATGES DE

LA FARÀNDULA OLOTINA.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

5

DRACDROC p

3

A

i p

3

B

Els cargols de P3

A P-3, LA CLASSEDELS CARGOLS TREBALLEMEL GEGANT I LA GEGANTESSA.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

6

DRACDROCfa

ràndula

:cabeçuts

A P-4, LA CLASSE DELS PEIXOSTREBALLEM ELS CABEÇUTS.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

7

DRACDROC p

4 A

i p

4 B

Els peixos de P4

MIREU QUINS CABEÇUTS MÉSEIXERITS HEM DIBUIXAT!


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

8

DRACDROCfa

ràndula

: els

cavalle

tsA P-5, LA CLASSE DE LESGRANOTES TREBALLEM ELSCAVALLETS.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

9

DRACDROCp

5

A

i

p5

B

Les granotes de P5

ACABEM EL TREBALL DE LAFARÀNDULA AMB UNA VISITA

A L’HOSPICI D’OLOT.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

10

DRACDROCa

pre

ne

mELS AVIS

Els avis són molt savis

perquè molts anys han viscut.

Ens poden ensenyar moltes coses

drets o asseguts.

Els avis

Només cal:

obrir els ulls com unes taronges,

escoltar amb atenció

i agrair l’explicació.

Moltes gràcies a tots,

els que de bon grat ens heu ajudat.

I esperem tornar-vos a veure

molt aviat.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

11

DRACDROC d

els

avis

1rA

/B

Alumnes de 1r de Cicle Inicial

ABANS I ARA

Joc de relacionar i escriure «abans» o «ara»

Telèfon

...........................

Màquinad’escriure

.................................

Mòbil

.............................

Ordinador

.............................

Objectes d’abans vistos pels nens i nenes de 1r de CI

MARMITES

ESCALFALLITS

MOLINETSDE CAFÈ

PICAMATALASSOS


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

12

DRACDROCe

l jo

c 2

nA


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

13

DRACDROC

Alumnes de 2n de Cicle Inicial

el

jo

c

2n

B


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

14

DRACDROCc

on

te

EL VIATGE A PARÍSEn un poblet de França hi vivien una avis: en Jordi i la Carme. Es dedicaven afer formatges, i per aquesta raó s’havien traslladat en aquest poblet perquè hihavia molts ramats de cabres i ovelles i deien que la llet era molt més bona.La seva família vivia a Olot i aprofitant les vacances de Nadal i que els seusavis celebraven les noces d’or, van decidir regalar-los-hi un viatge a París pera quatre persones.Com que en Ferran i la Maria ja eren una mica grans, tenien 8 anys, els paresvan pensar que els faria molta il·lusió anar-hi sols amb els avis.La vigília de Nadal, i després de fer un viatge força llarg, es varen presentar persorpresa a casa dels avis.-Quina alegria!! Quina sorpresa!!-Que contents estem que hàgiu vingut.-Passeu, passeu! Que fa molt fred a fora!Al vespre l’àvia els va preparar un sopar especial per celebrar la seva arribadai les seves noces d’or.A les postres, en Ferran i la Maria, els donen una capsa ben bonica amb un llaçvermell molt gran. Al obrir-la:-Oooh! Què deu ser això?-Un viatge a París!! Quina il·lusió!!L’àvia diu:

-Ja tinc ganes de ser el dia 29 per poder-hi anar!El pare diu: -Tranquil·la de seguida i serem, mira aprofitarem aquests dies per ajudar-vos a fer unsquants formatges.Arribat el dia, els pares els acompanyen a l’aeroport i s’acomiaden amb una forta abraçadadesitjant-los un bon viatge.Quan arriben a París pugen a un taxi que els portarà a l’hotel «Torre Eiffel».Des de l’habitació contemplen un meravellós paisatge il·luminat pels llums de la Torre Eiffel.L’àvia els proposa anar a sopar al restaurant que hi ha.L’endemà, aprofitant que feia un bon dia, van agafar una barca per fer una passejada pel riuSena. Després van visitar algun museu, on hi varen disfrutar moltíssim.En Ferran i la Maria demanen als avis de poder passar l’últim dia al parc d’atraccions d’EuroDisney.Els avis il·lusionats, però una mica espantats, decideixen anar-hi i passar s’ho molt bé. S’informendel metro que han d’agafar i encarreguen les entrades.Cada vegada que pujaven a una atracció, els avis s’ho passaven «Bomba»!!Al vespre varen disfrutar molt amb els focs d’artifici i l’espectacle de llums, sense oblidar decomprar un petit record pels seus pares abans de marxar.De viatge de tornada, a l’avió, l’avi tot llepant-se els llavis pensava en l’oloreta que deurien ferels formatges que havien fet abans de marxar.Al arribar a l’aeroport, els pares, molt contents de tornar-los a veure, els varen fer una fortaabraçada; tenien moltes ganes d’escoltar totes les coses que havien fet durant el viatge, però...l’avi molt impacient només els preguntava pels formatges i de les ganes que tenia de menjar-neun bon tros: Mmmm, que bons que seran!!

Els autors/es d’aquest conte han estat els alumnes de 1r de CM (3r A).

Curs 2009-10

«Dedicat a tots els avis i àvies».

L’ajuda mútua ens encamina en una única direcció:podem aconseguir el que ens proposem!


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

15

DRACDROC c

ol·le

ctiu

Alumnes de 1r de Cicle Mitjà

I...tot va començar, fa molts anys, un famós agost mar endins. La història va anar així... Tot d’una va sonar el timbre de casa.... «Ding-dong»! Era l’avi Joan,acompanyat de la seva xicota, l’àvia Dolors, i les seves nétes, la Daniela i laNúria. Com sempre, l’àvia Dolors duia als braços la Daniela, que només teniadeu mesos.Jo, l’avi Pau, vaig quedar ben sorprès en veure els meus amics preparats comsi volguessin convidar-nos a anar a fer una bona remullada. Vaig avisar lameva dona, la Quimeta, i els meus dos néts: l’Aleix, que tenia catorze anys, ien David, d’ onze. A tots plegats la idea ens va semblar genial! Abans de sortir de casa, vam preparar una mica de menjar i begudes en unanevera portàtil i vam recollir els estris de pesca. Caminàrem fins al port i vam pujar a bord del meu veler. La nostra il·lusió erapassar un dia de pesca a alta mar. Quan ja érem lluny de la costa, i mentre intentàvem pescar, a l’avi Joan li vasemblar veure una mena de peix enorme, que es movia molt lleuger i a contracorrent. L’avi Joan, tot esverat, ens va cridar a tots per explicar-nos el quehavia vist. En aquell moment, l’àvia Quimeta, que havia estat mestra, va recordar quehavia llegit una llegenda sobre un monstre que vivia en aquelles aigüesmarines. La llegenda contava que el monstre canviava de color segons la temperatura de l’aigua. Eraun pop gegantí, lleig i esgarrifós, tenia tres ulls i dues boques i es tractava d’una espècieamenaçada. Tots estàvem tan bocabadats escoltant la història que, sense adornar-nos-en, el monstre marí,forçut com era, va empènyer el nostre veler cap a una illa propera amb la força dels seustentacles. Jo, l’avi Pau, amb l’ajuda de l’ Aleix i en David, vaig intentar, amb totes les meves forces,canviar el rumb; però va ser impossible. Anàvem tan ràpid que una part del veler va quedardestrossada en xocar amb l’illa. Vam tenir sort perquè ningú no va prendre mal. Bé, ningú,ningú... llevat del monstre, que tenia clavades unes quantes estelles en alguns tentacles! El monstre va començar a emetre uns sons molt estranys i profunds. Tot d’una, la Núria, que estrobava més a prop de la platja, es va adonar que el monstre s’havia fet mal de debò. Vaarrencar a córrer en direcció a l’àvia Dolors, que era infermera, per a demanar-li ajuda i aixípoder curar les ferides del pop gegantí. L’àvia Dolors va deixar la Núria i la Daniela al nostrecàrrec i va anar a buscar el seu xicot Joan ben de pressa perquè era un socorrista valent.Tots dos junts, vestits de submarinistes i equipats amb material d’infermeria, es van submergirfins apropar-se al pop. Entre tots dos van aconseguir treure-li les estelles i aturar-li leshemorràgies embenant-lo amb la tela del veler. En agraïment, el monstre els va amanyagar amb els seus tentacles i ells saberen que estractava d’un monstre inofensiu.Com que el pop era bo, va tornar-nos el favor. Amb els seus tentacles, ens va indicar que lipugéssim tots a sobre perquè volia que tornéssim a casa sans i estalvis.

Des d’aquell dia, el pop i nosaltres vam ser amics per sempre més. Vammantenir aquesta història en secret per evitar que el descobrissin i perquè ellpogués continuar formant part de la llegenda.

Diari de bord de l’avi Pau, agost del 1970. «Si el conte us ha agradat, aplaudiu i... s’ha acabat!».

ALUMNES DE 3rBDEDICAT A TOTS ELS AVIS I ÀVIES!

QUINA GRAN AVENTURA!!

Treballar entre tots ens fa sentir especials i ens permetvalorar les idees dels altres.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

16

DRACDROCp

oe

me

s 4

tB

A TOTS ELS ÀVIS I ÀVIESAquest any els nens i nenes de 4t. hem escrit moltspoemes dedicats als nostres avis i àvies. Hemdescobert que els poemes són també una manerad’expressar els nostres sentiments i emocions : d’alegriaamb la seva companyia, de tristesa quan estan

malalts, d’enyorança quan ja no hi són...No és fàcil fer poemes però ho hem intentat i estem contents perquè tots enshem ajudat !!!!!!

Jaume

Aniol


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

17

DRACDROCp

oe

me

s 4

tA

Alumnes de 2n de Cicle Mitjà


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

18

DRACDROCv

iv

èn

cie

sVIVÈNCIES A MÈXIC

Les vivències que ens han explicat els avis i lesàvies durant aquesta setmana de JornadesCulturals han estat molt enriquidores.

Una d’elles és la història de l’avi Miquel.Aquest va néixer l’any 1940. El seu pare esdedicava a construir cuines de ferro i voliaque el seu fill seguís el seu ofici, però ells’estimava més ser mestre (va ser mestre del’actual president de la Generalitat JoséMontilla).El seu avi que també es dedicava a treballar el ferro, va ajudar al’arquitecte Gaudí en la construcció de les baranes dels balconsde la Pedrera.

El Sr. Miquel Martí va estudiar per ser mestre i capals 27 anys decidí ajudar als països pobres i vaentrar a la U.N.E.S.C.O. Aquesta és una associacióque treballa per la PAU al món. Podia escollir si anaral Senegal o a Mèxic i va triar aquestúltim.

El descobridor d’aquestes terres fou Hernán Cortés que va fer construirla capital just al lloc on els indígenes trobessin un nopal (cactus) ambuna àguila que es menja una serp. Aquest lloc el van trobar just almig d’una illa molt petita i allà començaren a fer la ciutat. HernánCortés va conquerir aquelles terres per la força.

Quan el Sr. Miquel va arribar al poble mexicà d’Otomí quevol dir «ocell boig» allà no hi va trobar escoles i ell vacomençar a ensenyar a llegir i escriure a tota la gent. Hihavia molts grups indígenes que parlaven 54 llengüesdiferents. Aquell poble no els hi agradava el seu nom i elvan canviar per Nañú que vol dir «poble organitzat». Erenmolt pobres i per menjar només tenien blat de moro, unsquants «chivitos» que són cabres i gallines. Aquestes cabresno feien llet i el Sr. Miquel les va canviar per unes altres queen feien molta.

Va crear una escola agrària per ensenyar a cultivar la terra i asembrar noves llavors. També va crear una cooperativa de meli de teixits. A partir de llavors tota aquella gent va poder menjari viure millor.

Agraïm la col·laboració del Sr. Miquel Martí i Solé sense el qual no hauria

estat possible descobrir aquest país.

Alumnes de 5èA i 5è B.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

19

DRACDROCv

iv

èn

cie

s

Alumnes de 1r de Cicle Superior

VIVÈNCIES D’UNA GUERRA

Aquest dijous 11 i divendres 12 de febrer celebràvem a l’escola lesJornades Culturals ; aquest any dedicades a la gent gran i queportaven per títol : « APRENEM DELS AVIS «. Per això va venir a lanostra classe la Sra. Carme Puigferrer a fer-nos una xerrada sobre laseva infantesa per tal que poguéssim conèixer una mica i de primeramà com es vivia fa més de seixanta anys.Ella ens va explicar que va viure i patir en la seva pròpia pell la GuerraCivil , ja que quan aquesta va esclatar, només tenia 5 anys . El seupare era rellotger i gràcies a això podien menjar ja que ell anava acases de pagès del voltant a fer intercanvi, canviava rellotges ojoies per menjar .Una de les anècdotes que més ens va impactar va ser que un diaella i el seu germà petit anaven a «rebeixins « tot sols com moltesvegades ho feien , van veure passar avions de guerra i com elsdisparaven des de terra , ells s’ho miraven com una cosaextraordinària sense saber el perill que corrien , quan van arribar acasa i ho van explicar , mai més no van poder anar-hi.

Una altra anècdota que ensva explicar va ser que un diauns homes que els hi deienmilicians, van trucar a laporta de casa seva i vanentrar de mala manera ,demanant si hi havia alguncapellà o monja a la casa , ique es van passejar per totala casa trencant totesimatges i creus quetrobaven, ella encararecorda com agafaven lesimatges i les trencaven elcap donant-los cops amb labarana del balcó.Són uns records difícilsd’esborrar i ens agradariaque no es repetissin mai mésenlloc del món.

Agraïm la col·laboració de la Sra. Carme Puigferrer que ens haajudat a conèixer el que passava i passa en una guerra.

Alumnes de 5è A i 5è B.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

20

DRACDROCe

ntr

ev

is

ta

ENTREVISTA A LA SRA.CARME PUIGFERRERLa Sra. Carme Puigferrer és una àvia olotina de 78 anysque quan era molt petita va viure l’època de la GuerraCivil Espanyola.

Avui l’hem convidat a venir a la nostra escola per explicar-nos quins són elsseus records, les seves vivències... d’una etapa de la seva infància durant laqual , Olot a l’igual que tots els pobles de Catalunya estava vivint les greusconseqüències d’una guerra.La Guerra Civil espanyola va començar el juliol de 1936 i va acabar l’abril de1939.Va enfrontar nacionals i republicans.A Catalunya, la decisiva batalla de l’Ebre , la més sagnant i també la principalde les lliurades per les forces de Catalunya (del juliol al novembre de 1938)fou el preludi de l’ocupació franquista.Al final de la guerra, les conseqüències de la derrota dels republicans forendramàtiques.Milers de catalans van haver d’emprendre el llarg camí de l’exili i Catalunyava conèixer una llarga època de privació de llibertat.Tot encuriosits, hem aprofitat per fer-li una sèrie de preguntes sobre un temamolt desconegut per a tots nosaltres.

1. Quants anys tenia quan va esclatar la guerra?Tenia 5 anys

2. A què es dedicava la seva família? Quants eren a casa seva?Teníem una rellotgeria i joieria. Érem 8.

3. Com es van adonar que començava la guerra?Quan va començar a faltar menjar.

4. Durant aquesta època hi havia molt poc menjar, com l’aconseguien?Aconseguíem menjar anant a les cases de pagès i fent bescanvis. Ens donavenpatates, verdures, fesols,... a canvi de rellotges o joies.

5. Quins eren els aliments més usuals?Patates, fesols, cols i farro.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

21

DRACDROC C

arm

e P

uig

ferre

r

6. El que més li agradava menjar era... i el que menys...El que m’agradava més era la coca que feia la mevamare. El que menys, el farro.

7. Menjaven carn alguna vegada? Com l’aconseguien?Els diumenges menjàvem conill o gallina perquè la iaia els criava a casa.

8. Ens ha explicat que, sovint, anaven al mas Rebaixinc i portàveu unamarmita per anar a buscar llet, però un bon dia els seus pares els hi varenprohibir. Ens pot explicar el perquè?Perquè un dia, sortint de l’escola amb el meu germà, vàrem anar a Rebaixinca buscar llet i allà descobrírem uns avions als quals tiraven tirs des de baix.Això ens va agradar molt i ens vam quedar a contemplar-los. Quan hovam explicar a casa, ens van prohibir tornar-hi mai més.

9. Anaven a l’escola durant la guerra? Com era la seva escola?L’escola era l’Hospici. Hi havia una taula gran i ens assèiem al voltant itambé una pissarra. Recordo que un dia un nen va portar un berenar depa blanc i vaig menjar-me el tros que li quedava. Varen enviar-me a ladirectora (Doña Conxita) i vaig demanar perdó al nen. A casa em vanescridassar, però aquell nen no va tornar a portar mai més pa blanc.

10. Quins eren els jocs més habituals? A què jugava amb els seus germans?M’agradava jugar a: Bèlit, a corda, al soldat plantat, sí o no, blanc onegre. Amb els meus germans jugàvem a: Arrencar cebes, saltar d’una illaa l’altra, ...

11. Què passava quan els roigs entraven en una casa a fer un «registre»?Quan van entrar a casa deien que buscaven capellans o monges i ens trencaren tots elssants que trobaren.

12. Tenia por de que s’emportessin algú de la seva família?Sí, tots teníem molta por.

13. En el moment de la retirada dels roigs, què els va passar a la botiga?Quan es van retirar els roigs, entraren a la botiga i ho destrossaren tot, emportant-se tot elque hi havia.

14. Ens ha dit que durant la guerra es van cremar moltes esglésies, en recorda alguna?Sí, ho recordo especialment, perquè es veien les flames des de casa meva i eren les delSantuari del Tura.

15. Recorda si a Olot va caure alguna bomba?Sí, els diumenges a la tarda anàvem a prendre el sol al Marge Gran (on ara hi ha el polígondel Pla de Baix). El dia que no hi vam anar, hi tiraren dues bombes.

16. Qui era el «Tararí «?Quan a l’entrada dels nacionals arribava menjar, un home (anomenat «el nunci») amb unatrompeta anunciava la casa on es trobava, i la gent corria a fer cua per anar a comprar elmenjar amb les cartilles de racionament. Nosaltres li dèiem el tararí.

17. Cap a la fi de la guerra, la seva mare es va assabentar que a Barcelona es cremavenllibres en català, què va fer amb els llibres de casa?Va desar-los en un fons d’armari i abans de tancar-lo va donar-nos un llibre perquè

aprenguéssim de memòria un poema en català. Va dir-nos que el memoritzéssim,així mai ningú ens el podria prendre.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

22

DRACDROC

18. Ens ha explicat que amb l’entrada dels nacionals,l’any 1939, a les botigues no hi havia gairebé res. Quèeren les cartilles de racionament?Les cartilles eren unes llibretes petites en què hi haviatiquets, amb el nom de cada membre de la família.

El menjar que arribava i que anunciava l’home de la trompeta es podiacomprar amb la cartilla de racionament. La ració de menjar podia ser de:pa, arròs, farina, sucre, fesols...19. Recorda alguna anècdota especial ?Sí, per adquirir el menjar s’havia de fer grans cues i la nostra mare ens posavaals meus germans i a mi en cues diferents i així aconseguíem el menjar mésràpidament.20. Té algun record bo d’aquella època?Sí, era important veure la família tan unida i vam aprendre a veure com elsde casa ajudaven a d’altres que no eren familiars, però que estaven pitjorque nosaltres. Cada dia, a taula, érem més del compte.21. Els nens i nenes com vostè eren feliços?Sí, sempre que teníem menjar suficient.22. Creu que si no s’hagués produït aquesta guerra, la vida seria pitjor omillor de com està ara?No ho sé, personalmentvaig aprendre que havíem d’ajudar-nos i estimar-nos.I sobretot parlar, el diàleg era i continua essent molt important.

Alumnes de 2nA de Cicle Superior

Tots nosaltres avui hem après com van viure la guerra a Olot molts olotins, que malgrat no haverestat al camp de batalla , si que en varen patir les seves conseqüències i que alguns, fins i tot,varen perdre alguns dels seus familiars.

Moltes gràcies per compartir amb nosaltres una agradable estona.

Alumnes de 6è-A


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

23

DRACDROC S

alo

mó M

arquès

En l’acte d’obertura de les jornades culturals d’enguany,el professor i pedagog Salomó Marquès va pronunciar una interessant conferència amb el títol de «L’escola ahir i avui».

En aquesta xerrada el ponent va explicar elscanvis més significatius ocorreguts en el móneducatiu durant el segle passat a Catalunya.En resum podríem dir que hem passat de l’abcals ordinadors, d’una escola sense pares ambpares i institucions, d’escoles petits a ZER’s(passant per èpoques de tancament) i sobretotde la instrucció a l’educació.

Tots aquests canvis queden reflectits en diferents moments històrics. Cal destacarque a principis del segle XX l’escola estava abandonada per les institucions ique els mestres ni tant sols rebien un sou (passar més gana que un mestre d’escola).És en aquest context i que per iniciativa pròpia un grup de mestres de l’AltEmpordà van començar unes trobades que es coneixen amb el nom deConverses Pedagògiques i que poc a poc es van extendre per tot el país. Erenmestres que vivien al poble, que el seu mètode de treball tenia com a eix principall’observació i l’experimentació i que eren els dinamitzadors de la vida culturalde les seves viles. La situació va canviar radicalment amb l’arribada de laRepública ja que aquesta es va posar com objectiu transformar el paísmitjantçant l’escola, ja que aquesta es veia com el camí apropiat permodernitzar Catalunya. Això va portar que la nostra nació estigués en la primerafila de la renovació pedagògica a Europa i que la nostra escola es poguésdefinir com a catalana, laica, coeducativa, activa, gratuïta i obligatòria. En resum es van posarels fonaments perquè l’escola pública fos una escola de qualitat. En aquest període hi va havergran nombre de construccions escolars i es van iniciar les primeres Escoles d’Estiu com a formaciópels professors. El mètode de treball es tornava a basar en l‘observació i l’experimentació i lafinalitat primordial era ajudar a la mainada a pensar i no només a emmagatzemar. Amb laderrota republicana a la guerra civil i amb l’arribada del franquisme hi va haver un trencamentradical de la situació. Molts mestres van haver d’anar a l’exili (tant extern com intern) i la majoriavan ser castigats pel nou règim i substituïts per persones d’altres zones de la península, especialmentper religiosos. L’escola pública estava desprestigiada i l’ensenyament va quedar majoritàriamenten mans de l’església. Va esdevenir una escola nacional catòlica on els valors fonamentals erenl’obediència, el sacrifici, la memorització i la disciplina i on es va imposar com a llengua vehicularel castellà. Moltes escoles rurals van tancar, es van fer moltes concentracions escolars i es vainiciar el transport. De totes maneres, des del principi de la dictadura hi va haver una certavoluntat de resistència que a finals del règim va començar a produir certs canvis, molt lents,principalment a partir dels nous moviments de renovació pedagògica.

Amb l’arribada de la democràcia i l’acabamentde la dictadura va arribar la catalanització delscentres, l’entrada dels pares al món educatiu, lacreació de les zones escolars rurals i sobretot unnou enfocament de l’educació basat en elsprincipis de la UNESCO d’aprendre a conèixer,aprendre a viure junts amb els altres i aprendre aser. A més cal tenir en compte els nous reptesproduïts pels canvis a la societat i en la família amés de la creixent influència en les nostres videsdels mitjans de comunicació i de la introducciótecnològica.

L’ESCOLA AHIR I AVUI

Xerrada XV Jornades CulturalsAprendre dels avis


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

24

DRACDROCe

nt

re

vis

ta

ENTREVISTA AL SR.FRANCESC CLARÀ

RELLOTGES DE SOL

El Sr. Francesc Clarà és un olotí que dedica el seu temps lliure a l’estudi i càlculdels rellotges de sol.

Amb aquests estudis en fomenta la restauració,conservació i divulgació del patrimoni històric, artístic icultural que representen.Avui el tenim entre nosaltres perquè ens ajudi a descobrirquin tipus d’instrument és i a reflexionar sobre les imatgesi missatges que els rellotges de sol exposen.A través de la seva pàgina web hem pogut descobrirque a Olot en concret, i també a tota la comarca de laGarrotxa, n’hi ha molts i que només cal aixecar el capquan camines per les ciutats o pels pobles per anar-losdescobrint.

Nosaltres, després de fer un recorregut virtual per tots els pobles de la comarcade la Garrotxa a través de la seva pàgina web i veure totes les imatges delsrellotges de sol que hi té penjades , tenim un munt de preguntes per fer-li i unagran curiositat pel tema.

1.- Què és un rellotge de sol?El rellotge de sol és el primer instrument científic que va inventar l’home i serveixper mesurar el temps.

Un rellotge de sol és el perfecte rellotge ecològic perquè funciona amb energia solar, nocontamina, no fa soroll i no cal reciclar piles.2.- A través dels rellotges de sol, és possible conèixer la història de la nostra ciutat o del nostrepaís? Per què?La història no ho sé . Però sí que ens donen pistes, a partir de les frases que hi ha escrites en moltsd’ells, per descobrir com vivien els nostres avantpassats, com repartien el seu temps, quinsconeixements tenien d’astronomia i altres ciències i quins valors o normes morals seguien.3.- Quina és la millor ubicació per a un rellotge de sol?Un lloc on hi toqui el sol el màxim de temps possible. En una paret això es dóna en les que estanencarades al sud i s’ha de procurar que no hi hagi arbres, balcons o altres obstacles que hi facinombra.4.- Quan es van començar a construir els rellotges de sol, a quina època?Possiblement al Neolític, quan les tribus esdevingueren sedentàries i es dedicaren a l’agricultura,encara que segurament més que un rellotge de sol, el que feien servir era un «calendari» solar. Elsrellotges de sol tal com els coneixem actualment apareixen a partir del segle XVI o XVII.5.- Quin és el rellotge de sol més antic del qual vostè en té notícia?El rellotge de sol més antic que existeix és del temps del faraó Tutmosis III. Té 3500 anys i esconserva al Museu Egipci de Berlín. A Catalunya, el més antic, és un rellotge romà del segle I. Ésde pedra, té forma còncava i es troba al Museu Municipal de Guissona.A la Garrotxa, crec que el més antic és el que hi ha pintat a la masia can Famada, de Sant Esteved’en Bas. Porta data de l’any 1752.6.- A les fotos, hem vist que en un rellotge de sol no hi ha una esfera i uns números situats com enels nostres rellotges actuals. Com s’organitzen els números en un rellotge de sol? Per què?Al revés dels nostres. Els rellotges de sol tenen l’hora 12 a la part de baix i elsnúmeros també van en sentit contrari. Això és perquè en realitat el que assenyalal’hora no és el sol sinó l’ombra que projecta l’agulla de ferro (se’n diu el gnòmon)i aquesta ombra projectada es mou en sentit contrari al moviment del sol.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

25

DRACDROC F

ra

nce

sc C

larà

7.-Per què en els rellotges de sol els números a vegades són en xifres romanes i d’altres no? I per què, a vegades, sembla que estiguin escrits del dret i altres vegades del revés?Això sol ser a gust de l’artista que decora el rellotge. Potser els números romanspoden semblar més antics, però els que de veritat varen perfeccionar els rellotgesde sol van ser els àrabs, a l’Edat Mitjana. Per això em sembla més lògic fer servirles xifres aràbigues.8.- En la seva pàgina web, vostè parla de càlculs i de coordenades dels rellotgesde sol. Què signifiquen?Per a què s’utilitzen?Perquè un rellotge de sol funcioni bé, el seu gnòmon ha de ser paral·lel a l’eixde gir de la Terra i apuntar cap a l’estrella Polar. No és el mateix calcular unrellotge per Olot que per una ciutat situada molt més al nord o molt més cap al’Equador. Tampoc les parets de les cases solen estar exactament orientades decara al sud. Algunes parets declinen més o menys cap a l’est i altres cap a l’oest.Tot això fa que variïn els angles del gnòmon i de les hores i és el que cal calcularper a cada rellotge.9.-Què és una maqueta? A la seva pàgina web també hem vist que vostè enconstrueix. N’ha fet moltes?Una maqueta és la reproducció d’un objecte a mida reduïda. Amb el temps heconstruït prop de 40 maquetes de rellotges de sol, però no són maquetes derellotges de sol normals, són rellotges curiosos fets sobre superfícies corbes,còniques, sobre un CD i també rellotges portàtils o amb varis gnòmons .10.-Com es comença a construir un rellotge de sol?Actualment es visita el lloc on ha d’anar col·locat el rellotge i es comproven lescoordenades amb un GPS i la declinació de la paret amb un aparell que es diu«declinòmetre». Abans devia ser més complicat.11.- Per què l’agulla de ferro dels rellotges de sol no és recta?No sé si he entès la pregunta. L’agulla ha de ser recta. Si no ho és, pot ser que un cop de pilota o de pedra l’hagi torçada i aleshores el rellotge no marcarà bé.Potser voleu dir per què l’agulla està inclinada? Si és això, ho explico a la respostade la pregunta 8.

12.-Hem vist que molts rellotges de sol, a part de dibuixos molt bonics, tambétenen una frase escrita. Qui triava la frase? I per què li posaven?Normalment la triava l’amo del rellotge. Li posaven per personalitzar-lo.Algunes vegades eren bons consells, altres frases o versos enginyosos i en elsrellotges de les esglésies solien ser pregàries.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

26

DRACDROC

13.-Quan i per què vostè es va començar a interessarpels rellotges de sol?Jo no he conegut el meu avi perquè quan vaig néixer ellja havia mort feia temps, però en la seva biblioteca

vaig descobrir-hi un petit llibre de l’any 1873 que ensenyava com fer rellotgesde sol. Quan em vaig jubilar vaig recordar-me del llibre i així va començar lameva afició.14.-N’ha construït molts ? Ha fet exposicions de les seves obres?N’he calculat per a cases d’Olot i masies de la Garrotxa i també per a poblesde l’Empordà, el Maresme i el Gironès. Potser uns 50. He fet exposicions a moltsllocs i també conferències i tallers.15.-Quin és el rellotge de sol més estrany o més antic que vostè ha vist?N’he vist molts. Potser un dels més espectaculars és el que hi ha en una autopistade França, a l’àrea de descans de Tavel, prop d’Avinyó.16.- A part de la comarca de la Garrotxa, ha buscat rellotges de sol en altresllocs?Sovint organitzem visites guiades per visitar rellotges de Catalunya (N’hi hacatalogats prop de 3000!!!). També n’he visitat a molts llocs d’Espanya, França,Itàlia i Anglaterra, però en la meva pàgina web m’he limitat als de la Garrotxa.17.- Actualment hi ha molta gent aficionada a aquest tema?És una afició minoritària, però hi ha associacions i aficionats arreu del món. ACatalunya hi ha una de les associacions més antigues.18.- Es coneixen entre vostès? Es troben i treballen junts?Sí, he fet molts bons amics. Ens comuniquem per Internet. Cada associació téla seva revista en alguna de les quals col·laboro. També ens trobem en elscongressos internacionals on discutim ponències sobre aquest tema.

Bé, de ben segur que avui tots hem après molt sobre un tema que fins fa poc ens era desconegut.Segur que a partir d’ara, quan anem pel carrer aixecarem el cap i quan veiem a les parets und’aquests rellotges, recordarem i reviurem totes les explicacions que el Sr. Clarà ens ha fet avui.

Moltes gràcies per compartir amb nosaltres els seus coneixements.

Alumnes de 6è-B

Alumnes de 2nB de Cicle Superior


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

27

DRACDROCà

rea e

d.m

usic

al

Àrea d’Educació Musical

US VOLEM PRESENTAR ELS NOSTRES AVIS MUSICALS!

Sóc en Biel i el meu avi,

Fulgenci ens ensenya

com toca el violí i el fiscorn.

Sóc la Lluna i la meva àvia Roser sap cantar corrandes i cantarelles.

Sóc l’Helena i el meu avi Pere sap tocar la

guitarra.

Sóc l’Estel i la meva àvia Ascen ens

ensenya a ballar balls de saló!

Som la Carla i en Pol . El nostre avi Jordi ens

ensenya a construir i tocar flautes.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

28

DRACDROCg

randparents

’ day

GRANDPARENTS’ DAY

Enguany la nostra escola ha realitzat les jornades culturals amb ellema «Aprendre dels avis». Des del departament de llenguaanglesa hem treballat « Grandparents’ Day».«Grandparents’ Day» es celebra als EEUU el primer diumengedesprés del «Labor Day». Aquest 2010 s’escau en el dia 12 desetembre. L a intenció inicial de la seva promotora, MarianMcQuade, era una simple celebració als casals d’avis. Amb eltemps l’objectiu esdevingué més ambiciós : conscienciar els nensi nenes de la saviesa i experiència de la gent gran . Per aquestmotiu l’any 1978 el president dels Estats Units la va declarar festanacional.

My grandma

My grandma is perfect,She always cooks spaghetti for me.She teaches me needlework,She thinks I’m a special person.She lets me snack sweets,She even buys me chocolate and chips.She picks me up when I’m feeling down,I think she should wear a crown.My grandma Carmela is the best.

Karuna, 6è B

Àrea de llengua anglesa

Núria Payola, 5è A


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

29

DRACDROCa

ula

d’a

collid

a

Aula d’acollida

Ingredients:• 4 ous• 2 tomàquets• Oli• Sal• Glutamat monosòdic• Sucre

Preparació:

1. Rentar els tomàquets i tallar-los petits.2. En un bol batre els ous.3. Posar una cassola al foc,tirar-hi un raig d’oli i coure-hi els ous i els

tomàquets.4. Tirar-hi sal, glutamat monosòdic i sucre al gust.5. Finalment emplatar.

Jia Jun

ESTOFAT DE COSTELLES DE PORC(recepta xinesa)

Ingredients:

• ½ Kg de costelles de porc.• Oli• una ceba gran• 4 cullerades de tomàquet• Gingebre• all• vi• sal i sucre

Preparació:

1. Posar una cassola al foc, tirar-hi un raget d’oli i fregir les costelles fins que quedin unamica rosses.

2. Treure les costelles i sofregir la ceba, el gingebre i l’all.3. Ficar les costelles dins la cassola amb el sofregit i afegir-hi el vi,el tomàquet, la sal i el

sucre.4. Deixar-ho a foc lent durant una estona, que vagi fent la xup-xup.5. Emplatar les costelles, acompanyades amb una mica de salsa .

Hanying

TOMÀQUETS AMB OUS(recepta xinesa)


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

30

DRACDROCà

re

a e

d.

físic

a

Àrea d’Educació Física

10 DE 10D’EDUCACIÓ FÍSICA

Respon:

1. Un atleta que fa salt d’alçada podria saltar una porteria defutbol?2. A quin lloc s’ha fet els passats jocs olímpics d’hivern?3. Com es diu l’esport d’hivern que utilitzen una pedra de 20kg. i una escombra o respall?4. Quin nom reben les proteccions de les cames d’un porter dehoquei patins?5. Els patins de patinatge artístic on tenen el fre?6. Quantes boles té cada llançador de petanca?7. Quin és l’únic esport oficial que poden jugar nois i noies junts?8. Quin atleta té el rècord mundial dels 100 mts. llisos?9. Quin jugador porta el número 6 del Barça?10. Quina és la muntanya més alta de la Garrotxa?

Busca les 5 diferencies:

1.si2.vancouver3.curling4.Guardes5.al davant

6.tres7.korfbal8.Usain Bolt9.Xavi10.Puigsacalm

Solucions:


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

31

DRACDROCA

MI

PA

EL NOU CALENDARI ESCOLAREl calendari escolar pel curs actual, 2009-2010, estàregulat per l’Ordre EDU/263/2009, de 19 de maig. Aquest calendari és similar a altres anys. Fixa la data d’inici de lesactivitats del professorat el dia 1 de setembre i l’inici de les classes, el14 de setembre. El final de curs pels alumnes està fixat el 22 de juny ipel professorat, el 30 de juny. Durant el curs escolar hi ha dos períodesde vacances. Les de Nadal, del 23 de desembre de 2009 al 7 degener de 2010 i les de Setmana Santa, del 29 de març al 5 d’abril.

A partir del curs vinent, entra en vigència el nou calendari escolar.L’Ordre EDU/44/2010, de 8 de febrer, estableix el calendari escolardels cursos 2010-2011 i 2011-2012. A grans trets, aquest nou calendaries basa en iniciar el curs escolar una setmana abans del que s’està fent enl’actualitat. O sigui: començar les classes sobre el 7 de setembre i traslladar unasetmana de vacances al febrer. En aquest nou marc normatiu, desapareix tambéla possibilitat de fer jornada intensiva el mes de juny.

Així, els dos propers cursos, l’activitat del professorat es reprendrà el dia 1 desetembre i finalitzarà el dia 7 de juliol, és a dir, 7 dies més tard que fins ara. Pel quèfa als alumnes, l’inici del curs serà el dia 7 de setembre i el final de curs el dia 22 dejuny.

Per aquest cursos escolars es mantenen la setmana de vacances de Nadal, del 23de desembre de 2010 al 6 de gener de 2011, pel curs 2010-2011 i del 23 de desembrede 2011 al 8 de gener de 2012, pel curs 2011-2012. També es mantenen lesvacances de Setmana Santa del 18 al 25 d’abril de 2011, pel curs 2010-2011 i del 2al 9 d’abril de 2012, pel curs 2011-2012.

La gran novetat és el període de vacances anomenat «Febrer», que serà o bé del28 de febrer al 4 de març o del 7 a l’11 de març de 2011, pel curs 2010-2011. Pel quèfa al curs 2011-2012 serà o bé del 13 al 17 de febrer o del 20 al 24 de febrer de 2012.la concreció d’aquesta setmana respondrà a la decisió del director/a dels serveisterritorials, escoltat el consell escolar territorial corresponent.

Davant d’aquest nou ordre ens plantegem diverses qüestions: Hi ha una necessitatreal, en el conjunt de la comunitat educativa, d’emprendremodificacions del calendari escolar? Respon a criteris pedagògics iorganitzatius del conjunt dels centres educatius de Catalunya?Respon a la necessitat de donar sortida a la conciliació de la vidafamiliar i laboral de les famílies del nostre alumnat?

El què és cert però, és que mentre no es modifiqui l’ordenamentactual, aquestes són les regles del joc que ens han fixat.


DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

32

DRACDROC

L A RE V I S T A DE L CE I P P L A DE D A L TDRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

DRACDROC

Gu

an

yad

or d

el C

on

cu

rs de

Dib

uix a

Cic

le M

itjàX

V Jo

rna

de

s Cu

ltura

lsG

uille

m C

ara

vac

a, 4t B

drac la revista del ceip pla de dalt droc drac droc · abans de sortir de casa, vam preparar una...

Documents