UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILIFACULTAT DE CINCIES JURDIQUES

Ensenyament de Dret pla 2002

Curs 05-06

Dret Rom

Codi: 15071012

Curs: Primer Assignatura Troncal

Primer quadrimestre Crdits Totals: 7.5

Crdits Terics: 6

Crdits Prctics: 1.5

__________________________________________________________________Departament/s: Departament de Dret Privat, Processal i Financer

__________________________________________________________________Professor/s: Dra. Encarnaci Ricart Mart

Sra. Carmen Gmez Buenda

Breu contingut:

El nom amb el que la normativa vigent designa la matria a que es refereixaquest programa s adequat en el seu complet significat: ordenament jurdic quees va crear i desenvolupar en una llarga i variada experincia histrica, icategories i mtodes d'anlisi d'aquest ordenament que han estat vlides al llargde la histria jurdica europea.

Presentaci:

El programa est estructurat en dues parts ben diferenciades: una partintroductria en la que s'inclouen la histria del Dret Rom i els diversosprocediments civils, i una altre part a la que s'estudien les institucions msimportants del Dret Privat Rom. Quant a la primera part, l'estudi de la histria deRoma es fa imprescindible per entendre que les institucions jurdiques, en el seuorigen i el seu desenvolupament, no estan mai desconectades de la societat i deles vicisituds en les que es produeixen; s'inclou l'estudi de les fonts jurdiquessegons el moment histric en el que sorgeixen; l'estudi dels diversosprocediments civils, sobre tot del procediment formulari, a ms del seu carcterformatiu, es fa necessari per entendre per una banda la pluralitatd'estratificacions jurdiques, tan genunament romana, i per altre el quel'ordenament jurdic privat rom no s un sistema de drets subjectius protegitsmes o menys intensament, sin que s un sistema d'accions que protegeixsituacions en tan que es puguin canalitzar en la previsi d'aquestes accions.

La segona part segueix la sistemtica pandectista, subdividida alhora en cincparts, persones i famlia, (parts que tradicionalment es troben separades per queper la conjunci temtica permeten impartir-se unitariament i s recomanable pereconomia de temes), coses (possessi i drets reals donant gran protagonisme al'adquisici de la propietat i fent noms una referncia als drets reals limitatius).Obligacions i contractes, donant ms importncia a la teoria general de lesobligacions i fent noms una referncia conceptual als contractes; i finalmentsuccessions, intentant donar una visi encara que molt general, dels aspectesessencials d'aquesta part de l'ordenament jurdic privat. La finalitat d'aquestasistemtica s la d'assolir l'objectiu propedutic proposat, ja que la sistemticaamb la que l'alumne estudiar el Dret civil, molt probablement ser tambpandectista.

Hi ha un espai virtual especfic de l'assignatura a travs de l'eina telemticamoodle, que el servei de recursos educatius de la URV posa a disposicid'alumnes i professors; en aquest espai es podr consultar material docent iparticipar en els debats previstos. Pel que fa a la bibliografia, aquest programasegueix les orientacions del Professor Joan Miquel, catedrtic emrit de dret Romde la Universitat Pompeu Fabra. Tant el seu llibre dedicat a la histria del Dretrom (Histria del Derecho romano, PPU, Barcelona, 1990), que el meu programasegueix de manera molt propera, com l'obra dedicada al procediment civil i a lesinstitucions de dret privat (Dret privat rom ed. Marcial Pons, Madrid 1995; lamateixa obra en llengua castellana, Madrid 1992), sn les publicacions mscomplertes. Per les classes prctiques s molt recomenable utilitzar, sobre tot enel treball individual, l'obra de Joan Miquel, Quaestiones, Docencia del Derecho a

travs del casuismo romano, Editorial Ariel, Barcelona 1985.Per aix aquesta s una matria que es troba entre dos camins; el de lesconcretes estructures jurdiques de cada instituci, i la prpia histria del dret. Noresulta fcil trobar el lloc on situar aquesta ambivalncia, amb l'agreujant que laprofunda comprensi de fenmens complexos requereix certa maduresaintel.lectual improbable en alumnes que s'inicien en l'estudi de la cincia jurdica.Tot i aix, la col.locaci d'aquesta matria a primer curs s adequada perqu potdesenvolupar el seu extraordinari component formatiu de manera ms intensaque si ho ests en un curs ms avanat de la llicenciatura. A ms, all que s'haestudiat forma part sempre del bagatge per a la reflexi, i en definitiva el que esbusca s formar un jurista capa de fer una reflexi crtica de l'ordenament jurdicvigent, i capa tamb de proposar camins superadors.

Temari:

I. HISTRIA DEL DRET ROMA) poca de l'Estat ciutat: el Dret rom arcaic(desde la fundaci de Roma 753 a.C.? fins el primer ter del segle III a.C.)

Tema 1. Els orgens histrics: 1) Prehistria o protohistria itlica. 2) La Monarquia. 3)La Repblica. Tema 2. L'organitzaci constitucional: 1) Les magistratures. 2) El Senat. 3) Lesassamblees populars.

Tema 3. El ius civile de l'Estat ciutat: 1) La tradici de les XII Taules. 2) Contingutde les XII Taules. 3) L'evoluci jurdica desprs de les XII Taules.

B) poca de l'Imperi universal: Dret preclssic i clssic(fins el primer ter del segle III d.C.)

Tema 4. Apogeu i crisi de la constituci republicana: 1) Ascensi de Roma apotncia universal. 2) L'administraci de l'Imperi: a) Itlia b) Provncies. 3) Crisi dela constituci republicana.

Tema 5. El Principat: 1) La fundaci del sistema per Octavi August i evoluciposterior del Principat. 2) L'administraci del nou sistema. 3) El problema de lasuccessi. 4) Aparici i difusi del cristianisme en el Principat.

Tema 6. Ius civile, Ius gentium Ius honorarium: 1) La dicotomia ius civile/iusgentium. 2) L'anttesi ius civile /ius honorarium. 3) La pluralitat d'estratifiacionsjurdiques.

Tema 7. Legislaci: 1) La legislaci popular i senatorial al Principat. 2) LesConstitucions Imperials. 3) Drets nacionals i Dret imperial.

Tema 8. La jurisprudnica romana: 1) Els comenaments. 2) La jurisprudnciaclssica: a) primera etapa clssica (130 a.C.-30 a.C) b) etapa clssica alta (fins el130 d.C) c) etapa clssica tardana (fins els 230 d.C)

C) L'Estat rom tard: Dret postclssic i compilaci justinianea(fins el segon ter delsegle VI d.C.)

Tema 9 L'organitzaci constitucional: 1) La crisi del segle III. 2) poca de lamonarquia absoluta o el "dominat". 3) La institucionalitzaci del cristianisme.

Tema 10. L'evoluci jurdica de l'poca postclssica: a) Aspectes ms importants: 1) Corrupci de la literatura jurdica. 2) Dret vulgar.3) Escoles jurdiques orientals.b) Fonts: 4) Legislaci imperial i col.leccions de Constitucions. 5) Lleis de cites icompilacions prejustinianees.

Tema 11. La compilaci justinianea: 1) L'obra jurdica de Justini. 2) Procs decompilaci. 3) El Digest. 4) Les Institucions. 5) Primer i segon Codex, Novellae. 6)Dret bizant.

D) La recepci a Europa del Dret RomTema 12. Dret Rom i tradici romanstica: 1) Glosadors i comentaristes. 2) Larecepci del Dret Rom. 3) La jurisprudncia elegant. 4) Escola histrica ipandectstica. 5) La direcci neohumanstica.

II. PERSONES I FAMLIATema 13. Idea de Status i capitis deminutio: 1) Status libertatis. 2) Condicijurdica dels esclaus. 3) El peculi. 4) Causes d'esclavitud i formes de manumissi.

Tema 14. Status civitatis: 1) Oposici entre el principi de personalitat del Dret iprincipi de territorialitat. 2) Situacions diverses dels habitans de l'Imperi i procsque porta a l'adquisici general de la ciutadania.

Tema 15 Status familiae: 1) Sui iuris oposat a alieni iuris. 2) El parentesc. 3) Elmatrimoni 3.1) Rgim patrimonial al matrimoni 4) El paterfamilias 4.1.) adquisici iextinci de la patria potestas 4.2.) Situaci jurdica del filius familias 4.3.) El peculi.4.4.) Accions pretries contra el paterfamilias.

Tema 16. Subjecte del dret: 1) La persona natural 2) Comenament i extinci de lapersonalitat. 3) Causes modificatives de la capacitat d'obrar que afecten el Dretprivat amb especial referncia a l'edat 4) La tutela i la curatela 5) Personesjurdiques.

II. PROCEDIMENT CIVILTema 17. El procediment civil rom: 1) Autoajuda. 2) Protecci jurdica de l'Estat:iudicium, actio. 3) poques en la histria del procediment civil rom: a) Accions deLlei. b) El procediment Formulari. c) El procediment a l'poca postclssica.

Tema 18. El procediment formulari: 1) Origen histric. 2) La frmula: a) conceptuacib) estructura: intentio, demonstratio, exceptio, praecriptio, condemnatio,adiudicatio. 3) Classes d'accions: 3.1.) Actiones in rem vs. Actiones in personam3.2.) accions civils i honorries: a) fictcies b) amb transposici de persones c) infactum conceptae d) actiones utiles .

Tema 19. Les fases del procediment formulari: a) Fase in iure: 1) Iniciaci i marxadel procediment fins a la litis constestatio 2) La litis constestatio b) Fase apudiudicem: 3) Compareixena i prova. 4) Sentncia

Tema 20. Complements extraprocessals de la jurisdicci pretria: 1) Interdictes. 2)

Missiones in possessionem. 3) Estipulacions pretries. 4) Restitutiones inintegrum.

IV. DRETS REALS(Possessi i situacions protetgides amb actio in rem)Tema 21. Els drets reals: 1) Concepte i posici histrica d'aquesta categoria. 2)Actio in rem i actio in personam, l'anttesi entre dret real i dret d'obligaci. 3)Classificaci dels drets reals.

Tema 22. Les coses i la seva classificaci: 1) Concepte de cosa. 2) Classes decoses: res intra i res extra commercium, res intra i extra patrimonium: resmancipi i res nec mancipi: coses mobles i coses immobles; coses consumibles ino consumibles; coses divisibles i indivisibles; coses simples i compostes; cosesprincipals i accessries; els fruits.

Tema 23. La possessi: 1) Concepte i evoluci histrica. 2) Adquisici i prdua de lapossessi. 3) Tutela de la possessi.

Tema 24. La prop