drogues
TRANSCRIPT
DROGUES I CERVELL
1. Classificació de les drogues psicoactives
Les drogues són substàncies químiques psicoactives: alteren l'estructura o la funció dels sistemes biolóqics, i originen canvis en la conducta individual i social del subjecte.
TOLERÀNCIA
Estat de menor sensibilitat a la droga, que es produeix com a resultat de l’exposició a la mateixa.La tolerància es presenta quan una dosi determinada de droga té menys efecte a mesura que avança el consum (cada cop es necessita més droga per produir el mateix efecte).
DEPENDÈNCIA
Es produeix quan l’eliminació sobtada de la droga en l’organisme provoca l’aparició d’un síndrome característic (síndrome d’abstinència).Hi ha dos tipus de dependència: Dependéncia física: es produeix quan la persona utilitza compulsivament la droga per a mantenir el benestar corporal i l'SN s'habitua a funcionar sota els seus efectes. Dependéncia psicològica: es produceix quan la persona presenta comportaments addictius en absència de síndrome d’abstinència.
1. Classificació de les drogues psicoactives
2. Classificació de les drogues psicoactives
Depressors de l'SNC
•Aquestes substancies disminueixen l'estat d'alerta i minoren l'activitat de l'SNC.
•Els consumidors atenen menys als estímuls de l'exterior i les seves reaccions són més lentes.
•També disminueixen les seves funcions mentals: atenció, raonament, memòria i intelIiqencia.
•Els depressors més importants són: alcohol, barbitúrics, ansiolítics i opiacis.
Estimulants de l'SNC
•Aquestes drogues produeixen una activació general de l'organisme, agiliten l'entesa i augmenten el rendiment mental.•També treuen la gana i milloren l'estat d'ánirn.
Psicodislèptics
•Aquestes drogues produeixen canvis mentals que distorsionen la percepció de la realitat
2.1. Depressors dels SNC
ALCOHOL
En contra de la creenca popular, l'alcohol no és un estimulant sinó un depresor. A dosis baixes pot estimular la descarga neuronal, però a dosis moderades/altes decrementa l’activitat neuronal (augmenta l’acció del neurotransmisor GABA). Els efectes de l'alcohol depenen de la quantitat i freqüéncia de la ingestió. En petites quantitats amorteix la consciencia, redueix les inhibicions socials i produeix sensacions de relaxació i euforia. Pero un consum excessiu produeix greus efectes: danys de l'SN o del fetge, interfereix en la percepció i disminueix l'autoconsciencia.
En alcoholics crónics pot originar Delirium tremens o la síndrome de Korsakov.
L’alcohol traspassa fàcilment la membrana de la placenta i afecta al fetus. En els fills de mares consumidores d’alcohol es pot produir el síndrome alcohòlic fetal (retard mental, creixement retardat, to muscular baix
2.1. Depressors dels SNC
BARBITÚRICS
Els barbitúrics (hipnòtics i sendants), en dosis lleugeres, tenen un efecte similar a l'embriaguesa alcohólica i, en dosis altes. poden ocasionar confusió mental greu o símptomes psicótics (pérdua de contacte amb la realitat). La sobredosi pot causar el coma o la mort. perqué produeixen parálisi dels centres cerebrals, reguladors de la respiració.
Aquests sedants faciliten els efectes sináptics del neurotransmissor GABA i s'utilitzen per a induir el son, controlar l'epilepsia o com a sedants preoperatoris.
2.1. Depressors dels SNC
ANSIOLÌTICS
A final de la década dels seixanta, el químic Leo Sternbach va descobrir les benzodiazepines. Unes són d'acció llarga i s'utilitzen com a ansiolítics: el diacepan (Valium) i el clorazepat (Tranxilium), que alleugen l'ansietat i la por. D’altres són d'acció curta, flunitracepan (Rohipnol), i s'utilitzen com a inductores del son i pels heroïnomans per a combatre la síndrome d'abstinència.
Els ansiolítics serveixen per a combatre l'ansietat o alleujar el nerviosisme i l'estrés. Encara que el seu poder addictiu és escás, amb dosis altes es pot generar dependencia física.
2.1. Depressors dels SNC
OPIACIS (estupefaents)
Les tres substancies més importants derivades de l'opi són la morfina, la codeïna i la tebaïna (alcaloïdes)
La morfina va ser descoberta el 1805 i ha estat un dels analqésics més utilitzats durant la historia per a alleujar el dolor.
Durant el segle xx l'addicció als opiacis ha girat entorn de l'heroïna, que el 1898 es va posar a la venda com a medicament per a combatre la tos.
Resina de l’adormidera, matèria primera de l’opi
Fins al començaments del segle XX, l’opi es podia comprar legalment i en consumia en grans quantitats en moltes parts del món, inclós Europa i Norteamèrica. El seu consum es feia per inhalació o formant part de xarops, pastissos, etc.
Fumadero d’opi a Nova York
2.1. Depressors dels SNC
2.1. Depressors dels SNC
El 1914 es va prohibir el consum d’opi i morfina a USA, però no de l’opiaci semisintètic heroïna. Es va comercialitzar com un analgèsic, sense recepta i sense efectes addictius.Es va prohibir el 1924.
•Els opiacis produeixen una alta tolerància, dependencia física i psicològica.
•La morfina produeix euforia, somnolència i alleujament del dolor, i quan se n'interrornp la ingestió, l'addicte es torna hiperexcitable, deprimit i hipersensible al dolor.
•L’heroïna produeix un intens plaer inicial que evoluciona cap a una eufòria serena i somnolència.
•Els opiacis actuen sobre els receptors de les endorfines (o encefalines: substàncies endògenes amb efectes semblants als opiacis sintètics)
•Els opiacis tenen pocs perills directes per a la salut física. La major part dels riscos són indirectes (SIDA, hepatitis, adulteració,
•El fármac més utilitzat per a combatre l'addicció als opiacis és la metadona: substància sintética derivada de l'opi, S'utilitza per al tractament de la dependencia a l'heroïna
2.1. Depressors dels SNC
2.2. Estimulants dels SNC
AMFETAMINA
Les amfetamines acceleren l'ús dels recursos corporals i produeixen gran varietat d'efectes conductuals: augmenten el rendiment, milloren el nivell d'alerta i Combat la fatiga. A curt termini, permeten un esforc continuat sense descans ni son, pero no subministren energia de forma mágica.
El seu consum prolongat produeix tolerancia, i dosis elevades produeixen insomni, pérdua de pes i deteriorament de les condicions físiques i mentals.
Encara que el seu poder addictiu és escás, amb dosis altes es pot generar dependencia física. També poden originar una pérdua de contacte amb la realitat, coneguda com a psicosi amfetamínica: els usuaris afectats se senten arnenaçats i pateixen deliris paranoïdes.
2.2. Estimulants dels SNC
COCAÏNA
La cocaïna incrementa l'activitat de les vies del cervell sensibles a dos missatgers químics: la noradrenalina i la dopamina .
Provoca sensacions d'eufória, seguretat i benestar, i quan s'acaben els seus efectes, el subjecte pot patir trastorns del son, ansietat o depressió. El consum massiu de cocaïna (“atracón”) pot produir psicosis cocaïnica (semblant a la conducta esquizofrènica)
Té un alt potencial addictiu.
Aquest estimulant de l'SN s’extreu de les fulles de la planta de coca.
Crack, derivat de la cocaïna de baix cost. Es fuma. Efectes immediats, alt poder addictiu
2.2. Estimulants dels SNC
2.3.Psicodislèptics
MDMA (éxtasi)
La metilendioximetamfetamina (MDMA) es va descobrir el 1912, però la primera investigació científica de MDMA en humans va ser feta el 1976.
La MDMA és una droga sintètica amb propietats euforitzants, empatògenes (apertura emocional) i al·Iucinógenes.
Els efectes són resultat de la seva acció sobre la serotonina, noradrenalina i dopamina.
Pot provocar deshidratació, hipertèrmia, tensió muscular, desmais i calfreds. També pot causar confusió, depressió, problemes amb el son, ansietat i paranoïa.
CANNABINOÏDES (marihuana i haixix)
La principal substancia química activa de la marihuana és el tetrahidrocannabinol o THC, un al·lucinoqen moderat.
A dosis baixes, els efectes són subtils i molt influïts per la situació social (benestar, expansió, despreocupació…).
A dosis altes es produeix alteració de la MCP, dificultats en la conversa, irrealitat, alteració del pensament, etc. Alguns han proposat el concepte de síndrome de desmovitació.
El potencial addictiu és baix.
2.3.Psicodislèptics
Aquestes substancies són derivades de la planta de cánem Cannabis sativa. La marihuana es compon de les fulles i les flors de la planta de cánern i el haixix és un material resinós raspat de les fulles del cannabis
SUBSTÀNCIES PSICODÈLIQUES
En aquest grup es troben substancies que alteren la percepció sensorial i produeixen experiencies peculiars: l'LSD (dietilamida de l'ácid lisèrqic), la mescalina (obtinguda del peiot i molt utilitzada pels indis mexicans) i la psilocibina.
Actuen sobre els receptors de la serotonina i la noradrenalina.
Els efectes inclouen: visions, sinestèsia (transmutació de les sensacions. El so es pot experimentar com a visió. el tacte com a so, etc.), potencial introspectivo,
2.3.Psicodislèptics
Paper impregnat amb LSD