DIVENDRES38 4 DE SETEMBRE DEL 2015Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Coses de la vida gran barcelona

Dues galeries exploren l’Hospitalet com a brooklyn barceloní de l’art

Nogueras-Blanchard i Ana Mas Projects insuflen aire al pla municipal de crear un districte cultural

Les dues prestigioses firmes deixen la capital i es traslladen a un edifici industrial a Isaac Peral

CARLES COLSL’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Dues avantguardistes gale-ries d’art, Nogueras-Blanchard i Ana Mas Pro-jects, han decidit posar fi

a la seva vida comercial en la ingrata Barcelona (la dels lloguers desorbi-tats, la de la banalització turística i la culturalment una mica sense nord) i renéixer a l’Hospitalet de Llobregat. Per a la segona ciutat de Catalunya, aquesta és una decisió molt oportuna, perquè l’ajunta-ment va posar en l’anterior mandat municipal les bases per convertir 25 cèntriques hectàrees en un districte cultural. Les dues galeries s’han instal·lat, juntes, a quatre passos d’aquella àrea en construcció, en un edifici industrial dels anys 70 del carrer d’Isaac Peral, que de tan lleig fins i tot resulta bonic. «Al seu dia vam ser dels que ens

vam creure l’eix cultural que les ins-titucions públiques van prometre crear a Barcelona –explica Àlex No-gueras–, i durant un cert temps va funcionar bé». Nogueras i la seva sò-cia Rebeca Blanchard van obrir el 2004 la seva galeria al carrer de Xu-clà, a l’extrem nord, per tant, d’un eix que tenia la cúspide al Macba i que baixava a través del Raval fins al Centre d’Art Santa Mònica. L’erràti-ca política de les administracions, que van decapitar en ocasions ges-tors brillants, i, sobretot, l’exponen-cial encariment del metre quadrat de lloguer al cor de la ciutat han po-sat una part substancial de les gale-ries d’art en allò que els biòlegs evo-lucionistes defineixen com un coll d’ampolla demogràfic. La readap-tació garanteix la supervivència. L’enemic, per exemple a la cruïlla més icònica del galerisme d’art bar-celoní, la confluència de la rambla

de Catalunya amb el carrer del Con-sell de Cent, és el rendista,aquella es-pècie que apuja els lloguers al mar-ge de les conseqüències de la seva de-cisió. Tenim el cas de la galeria Joan Prats, que va haver d’emigrar per la pujada del lloguer, i hi va reobrir una botiga de moda que també va haver de tancar perquè no li quadra-ven els comptes mensuals.

GOT MIG PLE, MIG BUIT / Que dues notò-ries galeries (Nogueras-Blanchard va fer parlar molt en l’última edició d’Arco amb el seu got d’aigua mig ple o mig buit de l’artista cubà Wil-f redo Pr ie to ) v ia tg in f ins a l’Hospitalet és, vist d’aquesta ma-nera, fins i tot un procés natural. Al-gunes galeries d’art barcelonines han buscat refugi al Poblenou i a Montjuïc, altres al carrer de Bal-m e s , t a m b é a T r a f a l g a r . . . L’Hospitalet, en aquesta mena de

La metamorfosi d’un sector culturalÁLVARO MONGE

Àlex Nogueras i Rebeca Blanchard, dimecres, davant la seva seu a l’Hospitalet.

33 Quan l’Ajuntament de l’Hospi-talet va fitxar Josep Ramoneda perquè analitzés les possibilitats de convertir aquesta ciutat en un pol de vida cultural hi havia la pos-sibilitat que fos un brindis al sol. Qui va ser director de l’etapa més bri-llant del CCCB va entregar a mit-jans del 2013 a l’alcaldessa Núria Marín el resultat del seu treball d’in-vestigació. Ara, després de les eleccions municipals del mes de maig passat, el pla segueix vigent. «Volem aprovar dins d’aquest man-dat una bateria de bonificacions fiscals, en l’IBI i en l’IAE, a les indús-tries culturals que s’instal·lin a la ciutat», assegura Marín.

33 El districte cultural que l’ajunta-ment pretén configurar en 25 hec-tàrees situades entre l’avinguda del Carrilet i el carrer de Santa Eu-làlia haurà de superar, en alguns casos, obstacles administratius que semblen senzills de resoldre, però que requereixen alambinades negociacions amb administraci-ons de rang superior. Un exemple perfecte és que legalment està pro-hibit a Catalunya que un artista uti-litzi el seu taller com a lloc residèn-cia, cosa general a Berlín o Lon-dres. Segons Marín, és necessari obrir alguna porta legal per esqui-var aquesta trava, encara que sigui d’entrada amb una prova pilot.

L’ajuntament oferirà a la indústria cultural rebaixes fiscals de l’IBI i l’IAE

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

DIVENDRES 394 DE SETEMBRE DEL 2015

diàspora, és el Brooklyn local, el districte novaiorquès en què s’han instal·lat moltes galeries d’art, des-prés de desdenyar el Lower East Si-de com a alternativa a Chelsea. Encara que el gruix principal de l’activitat es manté encara al tram central del carrer del Consell de Cent, aquest indiscutible procés de dispersió (sigui gran o petit, ja que la discussió no s’ha acabat) no és una bona notícia per a Barcelona, subrat-lla Blanchard, i posa com a prova del nou el revelador cas de Madrid. A la capital d’Espanya, una suma de fac-tors han propiciat que fins a 15 ga-leries s’hagin concentrat en un ra-có del barri de Lavapiés, al carrer del Doctor Fourquet. Allò ha sigut un exitàs. Coordinen les seves agendes d’estrenes i, gràcies a la proximitat geogràfica del Centre d’Art Reina Sofia, aquell carreró és un referent internacional.

L’ARQUITECTURA INFLUEIX / Des del punt de vista de Nogueras, l’Hospitalet re-uneix algunes condicions que no són evidents però que val molt la pe-na conèixer. Una d’important és sens dubte que ofereix espais que es-cassegen a Barcelona. Els baixos co-mercials de la capital tenen una ca-racterística comuna que de vegades passa desapercebuda: són de façana estreta i si ofereixen molts metres quadrats és en forma de túnel. Estan bé per a una botiga, per posar-hi un taulell a prop de l’entrada i al darre-re tenir-hi un magatzem, però si es vol realment un espai per exposar-hi

obra d’artistes contemporanis aque-lla arquitectura acaba sent un han-dicap. L’edifici del número 7 del car-rer d’Isaac Peral és tot al contrari. Quedarà àmpliament demostrat a partir del pròxim dia 1 d’octubre, data prevista per a la inauguració de les dues sales, que s’ha fet coincidir amb el que serà la primera edició del Barcelona Gallery Weekend, un llarg cap de setmana ple d’activitats culturals en què participen fins a 20 galeries. El duo Nogueras-Blanchard, per exemple, exposarà aquells dies obra del serbi Mladen Stilinovic, un artista ja consolidat, un privilegi que li permet formular controverti-des teories, com per exemple que el bon art només sorgeix si hi ha vagàn-cia pel mig. La consolidació de l’Hospitalet com una mena de Brooklyn cultural alternatiu, en resum, encara s’ha de veure. Però de moment, les dues no-ves galeries són a dos passos de la Te-cla Sala i a un de la seu del col·lectiu Salamina, un espai de creació per a artistes que ha arrelat sòlidament a la ciutat. Amb tres potes una taula ja és estable. H

LLL

A Madrid, l’èxit ha sigut ajuntar galeries en un mateix carrer. A Barcelona està en marxa una dispersió

de la família Metrás, així que posar el seu «gra de sorra» per «donar veu als artistes al carrer del Consell de Cent, històricament emblemàtic de les galeries» ha sigut una tasca rela-tivament fàcil. Les rendes impossibles tenen molt a veure amb la marxa de les galeries, però el canvi de model de negoci també. «La sala tradicional amb mostra, catàleg i clients fixos ja no és vàlida, la tendència és un despatx, un telèfon i anar a fires. Per a això el lloc al carrer ja no és impor-tant», explica Barnadas. I les sales que s’han mudat tenen el seu nego-ci focalitzat en les fires. Model que no comparteix Barnadas: «A nosal-tres ens funciona el turisme de ni-vell cultural, que suma el 60% de les nostres vendes». Així, que de mar-xar de Consell de Cent ni parlar-ne. De la mateixa opinió és Draper: «Tenim el passeig de Gràcia al cos-tat i per a nosaltres el tema del tu-risme és important». Per a la galeris-ta la marxa de les quatre sales no és un drama: «No ens ha afectat pro-fessionalment, tot i que sí que sap greu perquè com més galeries, més oferta. Però els clients que venien segueixen venint i seguiran venint», afirma. I com els seus col·legues res-pon amb un rotund «no» a un possi-ble trasllat. Resisteixen. H

«Si això fos un desastre, ja haurí-em tancat tots». Amb aquesta con-tundència responia ahir un gale-rista –que s’estima més mantenir l’anonimat, el negoci de l’art sem-pre ha estat molt discret– davant la pregunta de si el carrer del Consell de Cent ha deixat de ser l’eix gale-rístic de la ciutat. I la qüestió venia a tomb per la suposada diàspora que estan vivint les sales d’art his-tòricament ancorades en aquesta zona per culpa dels prohibitius llo-guers a què està arribant la via. Nin-gú nega la major: que se n’han anat quatre galeries emblemàtiques –Senda, Carles Taché, Joan Prats i Fidel Balaguer– i que això genera una sensació de final d’època, pe-rò sí que neguen que ho sigui real-ment: «La resta seguim aquí i Con-sell de Cent segueix sent el carrer amb més galeries de Barcelona», afirma Jordi Barnadas, responsable de la sala homònima. I la resta són 14 negocis dedicats a l’art entre el tros de via que va de Balmes a pas-seig de Gràcia. Si el focus s’amplia un parell de carrers més, arriben a la vintena. Per això la pregunta no agrada. «Sempre es pot pintar de color ne-gre, però no crec que sigui ni bo ni

necessari ni cert», afirma Jordi Mayo-ral, de Mayoral Galeria d’Art. «Tenim present i tenim futur», clama Maria-na Draper, de la Sala Dalmau. Gabriel Pinós, de Gothsland i president del gremi, va més lluny però sense donar noms (coses, una altra vegada, de la discreció): «L’interès dels galeristes pel nucli històric de Consell de Cent segueix sent explícit: molts respon-sables de sales allunyades del cen-tre han visitat els locals alliberats per la Senda i la Taché amb la intenció de llogar-los». Que passi o no passi ho di-rà el temps. De moment, on s’ubicava la primera s’hi anuncia una botiga de roba; el local de la segona galeria se-gueix buit.

Ni parlar-ne d’un trasllat

Malgrat el suposat interès a ocupar aquests espais, hi ha una realitat bas-tant inqüestionable: «Aguantem, so-bretot, els que tenim el local en propi-etat, si no, amb els actuals preus, és gairebé impossible continuar», apun-ta Barnadas. Fora que hi hagi acords beneficiosos entremig, com en el cas de l’Espai Carmen Galofré, una sala en procés d’obrir portes on hi va ha-ver la històrica sala René Metrás, des-apareguda el 2013 i una altra de les que es troben a faltar actualment. La responsable de la iniciativa és amiga

NATÀLIA FARRÉBARCELONA

33 Inamovibles 8 Cati, Mariana i Lucas Draper, responsables de la Sala Dalmau situada a la confluència de passeig de Gràcia amb Consell de Cent.

CARLOS MONTAÑÉS

Els marxants reivindiquen que el cèntric carrer segueix sent l’eix galerístic de BCN

Consell de Cent segueix viuTot i la marxa d’espais emblemàtics, la via segueix concentrant el nombre més gran de sales d’art de la ciutat H El turisme manté actius els negocis del sector a la zona

«Els clients que venien segueixen venint i seguiran venint», afirma Mariana Draper

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Els comptes d’Ensenyament

La consellera d’Ensenyament va presentar ahir les grans xifres del nou curs escolar, que s’obrirà a Catalunya el dia 14 i que comptarà amb el nombre més elevat d’alum-

nes matriculats fins avui: 1,56 milions d’alumnes, gairebé 13.000 més que l’any pas-sat. Un creixement de la demanda com aquest comportarà un augment de 790 pro-fessors. La globalitat de les xifres no pot ocul-tar, no obstant, que el nombre de docents en-cara serà sensiblement inferior al de l’any

2011, que és quan es van aplicar les primeres retallades en el sector educatiu, amb uns efectes tan perversos que encara es deixen notar. En un moment en què el panorama econò-mic general del país sembla anunciar millors temps, l’augment de les partides destinades a les beques de menjador o a les ajudes per a material escolar resulta inexcusable i només peca de certa timidesa en la seva dotació pres-supostària. Més generositat en aquests capí-tols hauria atorgat un caràcter social més

gran als comptes i hauria ajudat les famílies més vulnerables, per a les quals les despeses escolars constitueixen una pesada motxilla difícil de suportar. Potser la proximitat de da-tes electorals va adornar d’un optimisme ex-cessiu la presentació dels números de la con-sellera. Encara són molts els flancs oberts en un sistema educatiu que es mostra incapaç de frenar les elevades taxes d’abandonament escolar prematur. La situació derivada dels anys de crisi hauria requerit un entusiasme més gran en les inversions.

En la nostra innocència, els euro-peus de bona fe pensàvem que la crua imatge de desenes i més de-senes de fèretres perfectament alineats en un hangar de l’illa de

Lampedusa tocaria les consciències dels nostres governants. Han passat gairebé dos anys d’aquell naufragi. Des d’aleshores, de-senes de persones han trobat la mort al Me-diterrani i molts milers de refugiats de di-verses guerres segueixen intentant arribar a Europa. L’absència d’una verdadera polí-tica europea comuna de migració està per-metent que molts estats adoptin mesures amb els refugiats que intenten travessar les seves fronteres que són contràries als va-lors propis de la UE i al principi d’humani-tat que ha de regir en casos de crisi com la que ens ocupa. ¿Una nova i tremenda imatge, la del pe-tit Aylan mort en una platja turca, serà el revulsiu necessari per encarar d’una vega-

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

El naufragi d’Europada des de la humanitat i la solidaritat el dra-ma dels refugiats que s’apilonen a les fron-teres europees? Ho hauria de ser. No obs-tant, cap Govern està a l’altura de les circumstàncies, amb una única excepció, el d’Angela Merkel, que també en aquesta qüestió demostra liderar Europa. La falta de resposta adequada i decent des de les institucions europees (no les mi-niquotes decidides la primavera passada) posa de manifest el canvi que s’està regis-trant a Europa. Si abans les tensions a la UE

giraven al voltant de l’eix esquerra-dreta o sobre més o menys integració, avui hi ha un nou eix, el que formen les elits d’una part i la ciutadania d’una altra. Davant la inope-rància de Brussel·les en l’actual crisi, és la societat civil, la ciutadania, els ens locals, els que es mobilitzen davant les instituci-ons i governs oferint ajuda en forma de menjar, mantes, creant xarxes d’acollida i refugi o rescatant més de mil persones al Mediterrani en un sol dia, com ha fet l’oena-gé Metges sense Fronteres. En aquesta crisi, les elits polítiques –tant Brussel·les com els governs dels estats membres– demostren estar molt lluny del sentiment dels ciuta-dans a qui se suposa que han de represen-tar. Les tensions que genera aquest nou eix són una pèssima notícia per a Europa. Si se-gueix així, el projecte europeu haurà nau-fragat en una crisi per a la qual ha demos-trat fins ara estar incapacitada per posar-hi remei.

Davant la incapacitat dels seus governs per actuar en la crisi dels refugiats, la ciutadania europea està prenent la iniciativa

Editorials

DIVENDRES6 4 DE SETEMBRE DEL 2015

Que la màxima autoritat d’un país sigui el cap d’una xarxa corrupta és motiu més que suficient per a la di-missió. És el que ha passat amb Pé-rez Molina a conseqüència d’una in-vestigació sobre les duanes guate-malenques. 3Pàg. 14

OttoPérez MolinaPresidentde Guatemala

Noms propis

EEEE

El dirigent ha hagut de calmar els mercats, inquiets per les turbulèn-cies financeres de la Xina. Draghi manté els estímuls al creixement i obre la porta a prolongar la compra d’actius més enllà del setembre del 2016. 3Pàg. 22

MarioDraghiPresidentdel BCE

EEEE

Encara que aquest estiu hi ha hagut un lleuger augment de morts a la carretera, Seguí no s’ha mossegat la llengua i ha recordat que segueix pendent una mesura clau com és re-duir la velocitat permesa a les vies secundàries. 3Pàg. 30

MaríaSeguíDirectora general de Trànsit

EEEE

El jove realitzador barceloní l’ha tornat a encertar amb la seva quar-ta pel·lícula, Anacleto: agente secreto, que arriba avui als cines precedida d’expectació. El personatge creat per Manuel Vázquez Gallego ja té versió fílmica. 3Pàg. 56

JavierRuiz CalderaCineasta

EEEE

Animus iocandi Ferreres

Aprofitant la decidida aposta de l’Hospitalet per convertir-se en un potent focus cultural, aquests dos prestigiosos galeristes han decidit deixar el centre de Barcelona i tras-lladar-se a un singular edifici de la ciutat veïna. 3Pàg. 38

À. NoguerasGaleristes

EEEER. Blanchard

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.