Economia i Empresa | Redacció | Actualitzat el 14/07/2016 a les 12:57

Cambra i CFP formaran joves sensefeina per treballar al sectorindustrialA partir del mes de setembre oferiran conjuntament dos cursos del programaPICE

La Cambra de Comerç de Manresa i el Centre de Formació Pràctica uneixen esforços en la lluitacontra l'atur juvenil a la comarca. A partir del mes de setembre, les dues entitats oferiranconjuntament dos cursos del Programa Integral de Qualificació i Ocupació (PICE), que impulsen lesCambres a tot l'estat amb l'objectiu de formar joves perquè puguin trobar feina de maneraimmediata. La clau de l'èxit del programa és que la formació que s'ofereix està directamentenfocada a ocupar un lloc de treball amb demanda de professionals per part de les empreses delterritori.

Els cursos que proposen la Cambra i el CFP a joves d'entre 16 i 30 anys, que en aquestsmoments no estiguin ni treballant ni estudiant, són un de soldadura i un altre de pneumàtica ihidràulica. Tots dos consten d'un apartat comú de 65 hores de formació en ocupabilitat i habilitatssocials que té per objectiu donar als alumnes les eines i recursos necessaris per apropar-se ales empreses amb confiança i desenvolupar-se adequadament al lloc de treball.

En el curs de soldadura els participants treballaran 60 hores a les instal·lacions del Centre deFormació Pràctica durant les quals aprendran a treballar en les diferents modalitats de la soldadurai aniran avançant en funció de la seva millora. El curs de pneumàtica i hidràulica també té unadurada de 60 hores en les quals els alumnes adquiriran els coneixements bàsics de lesinstal·lacions pneumàtiques, els elements pneumàtics i el seu funcionament. L'objectiu és queaprenguin a interpretar muntatges pneumàtics i en coneguin les seves particularitats, per despréspoder aplicar tot aquest aprenentatge en el dia a dia d'una empresa industrial.

Un cop acabat el programa de formació, els joves entraran a formar part d'una borsa de treball,que tant la Cambra com el CFP donaran a conèixer entre les empreses del territori que, a més,gaudeixen d'incentius econòmics si contracten joves formats dins d'aquest programa. Els cursoss'iniciaran el 19 de setembre (soldadura) i el 17 d'octubre (pneumàtica i hidràulica). Per a mésinformació, cal trucar a la Cambra (93 872 42 22) o al Centre de Formació Pràctica (93 875 72 79).

Pàgina 1 de 1

http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/61131/cambra/cfp/formaran/joves/sense/feina/treballar/al/sector/industrial

ECONOMIARegió7 DIVENDRES, 15 DE JULIOL DEL 2016 25

La superfície visada pelsarquitectes catalans va arribaren el primer semestre a 1,66milions de metres quadrats, el15% més que en el mateixperíode del 2015, però el sectorcreu estar lluny de recuperar-se.

Edificació

LA DATAELS RESULTATSEL SECTOR

MarcadorsLA SUPERFÍCIE

VISADA A CATALUNYACREIX EL 15%

EN UN ANY

Els beneficis el primersemestre del grup bancariJPMorgan Chase, el major delsEstats Units, van arribar als11.720 milions de dòlars, el 4%menys que el registrat en elmateix període del 2015.

JPMorganChase

RETALLA ELS SEUSBENEFICIS EL 4% ELPRIMER SEMESTRE

DE L’ANY

La sentència de lamacrodemanda per lespreferents de Caja Madridarribarà passat l'estiu, desprésque el jutjat del Mercantil 5 deMadrid ajornés ahir lesconclusions fins al setembre.

Setembre

LA SENTÈNCIA DE LADEMANDA PER LES

PREFERENTS,DESPRÉS DE L'ESTIU

La Cambra de Comerç de Man-resa i el Centre de Formació Pràc-tica (CFP) oferiran, a partir delsetembre, dos cursos del ProgramaIntegral de Qualificació i Ocupació(PICE), que impulsen les cam-bres a tot l’estat amb l’objectiu deformar joves perquè puguin trobarfeina de manera immediata. Elscursos que proposen la Cambra deComerç i el CFP a joves d’entre 16i 30 anys, que en aquests mo-ments no estiguin ni treballant niestudiant, són un de soldadura i unaltre de pneumàtica i hidràulica.Tots dos consten d’un apartatcomú de 65 hores de formació enocupabilitat i habilitats socials. Enambdós cursos, els participantstreballaran 60 hores a les instal·la-cions del CFP. Un cop acabat elprograma de formació, els joves en-traran a formar part d’una borsa detreball, que tant la Cambra com elCFP donaran a conèixer entre lesempreses del territori.

REDACCIÓ | MANRESA

Cambra i CFPformaran jovessense feina pertreballar alsector industrial

L’Ajuntament de Sant Fruitósde Bages i l’Associació de Parcsd’Activitat Empresarial (APAES)han signat un conveni de col·la-boració pel qual l’Ajuntamentdóna 1.500 euros a l’APAES perquèl’associació engegui accions depromoció de l’associacionisme i dela captació de socis i accions de mi-llora i desenvolupament dels po-lígons i les empreses. El conveni es-tableix que es faran accions infor-matives, recollida de dades, for-mulació d’enquestes, treballs decamp i estudis per conèixer la si-tuació actual dels polígons.

REDACCIÓ | MANRESA

L’Ajuntamentde Sant Fruitósaporta 1.500euros a l’APAES

Mútua Intercomarcal va tancarel 2015 amb uns ingressos de159,18 milions d’euros, una xifraque suposa el creixement del7,17% respecte dels ingressos del’any anterior. La mútua d’origenmanresà va celebrar ahir la sevaJunta General Ordinària de Mu-tualistes, en la que es van presen-ta els resultats de gestió correspo-nents a l’exercici del 2015. Ale-xandre Blasi, president de l’entitat;Jordi Serres, secretari de la Junta,i Enric González, director general,van presentar als mutualistes elsresultats d’un exercici de creixe-ment generalitzat de l’entitat entots els àmbits, que s’ha vist afa-vorit, van destacar els seus res-ponsables, «per l’important tascadesenvolupada en el control de ladespesa i una gestió orientada a lamàxima eficàcia».

El resultat final de l’exercici haestat de 8,93 milions d’euros, dis-tribuït en 5,87 milions correspo-nents a contingències professio-nals, 2,19 milions corresponents acessament de l’activitat de treba-lladors autònoms, i 0,86 milions

d’euros corresponents a contin-gències comunes.

Després de constituir les reser-ves legals, l’entitat va generar du-rant l’any passat un excedent degestió destinat als comptes de laSeguretat Social de 6,3 milionsd’euros, que s’ingressaran alscomptes corresponents tal com re-corda la mútua que estableix el Re-glament sobre la col·laboració deles Mútues d’Accident de Treball iMalalties professionals.

Durant la Junta es van presen-

tar també les dades corresponentsa empreses afiliades i treballadorsprotegits, que han experimentattambé un notable creixement.Així, l’afiliació d’empreses s’ha vistincrementada el 4,43% fins a les41.543, i els treballadors d’empre-sa protegits han experimentat unaugment del 6,49%, fins a situar-seen 218.985. Pel que fa als treballa-dors autònoms protegits, s’ha re-gistrat un creixement del 7,81%,fins als 55.877.

El president de la mútua, Ale-

xandre Blasi va destacar la «mag-nífica valoració dels serveis del’entitat, tant per part de mutua-listes com dels treballadors pro-tegits», i va remarcar que, un anymés, l’informe de la Direcció Ge-neral d’Ordenació de la SeguretatSocial sobre reclamacions en elsector de les mútues «situa MútuaIntercomarcal com el referent delsector en termes de qualitat iorientació al servei».

Per la seva part, el director ge-neral, Enric González, va remarcarque, d’acord amb l’avantprojectede pressupost del 2017 que espresentarà al Ministeri per la sevaaprovació, la Mútua espera asso-lir una recaptació de quotes de185,43 milions d’euros. Per assoliraquest objectiu, va dir que serà ne-cessari «mantenir uns ingressosequilibrats tant en contingènciesprofessionals com en comunes,millorar les ràtios de prestacionseconòmiques per incapacitat tem-poral o lesions residuals sobre lesrespectives cotitzacions socials, imantenir el màxim nivell de rigorpressupostari en el control de ladespesa corrent».

REDACCIÓ | MANRESA

Mútua Intercomarcal incrementa el7,17% els ingressos, fins als 159,18 milions

L’afiliació d’empreses ha augmentat el 4,43%, i el nombre de treballadors protegits, el 6,49%

Tecnoquark ha entrat al mercatfrancès mitjançant l'adquisició,per 2,5 milions d'euros, del grupd'empreses Techno-Méca/Famo,líder en la fabricació d'utillatges peral sector aeronàutic a França, se-gons va donar a conèixer ahir elgrup manresà.

Amb seu a Pau (França) i amb

26 treballadors, el grup Techno-Méca (comercialització i engi-nyeria) i Famo (producció) va fac-turar 3 milions d'euros i va obtenirun EBITDA normalitzat de 0.6 mi-lions d'euros el 2015. Entre elsclients de Techno-Méca/Famodestaquen les companyies Airbus,Dassault i Safran, per a les qualsprodueix diferents utillatges aero-

nàutics. Dassault despunta perser líder en la tecnologia i la fabri-cació d'avions militars com el Mi-rage o el nou Rafale, o jets privatscom els Falcon. Per la seva banda,Safran és un dels grans fabricantsde motors que hi ha al món ma-nufacturant el motor Leap per a l'A-irbus A320 Neo, entre d'altres.

Amb l'adquisició de Techno-

Méca/Famo, Tecnoquark destacaque passa a ser «un proveïdor deprimer nivell per als fabricantsd'aeronaus».

Tecnoquark Trust SA, nascutde l’antiga Matribages, té la seu aManresa i té una plantilla de 45 tre-balladors. El 2015 va facturar 3,4milions d'euros i va fer la seva en-trada al MAB.

REDACCIÓ | MANRESA

El grup manresà Tecnoquark entra al mercatfrancès amb l’adquisició de Techno-Méca/Famo

ELS RESULTATS DE MÚTUA INTERCOMARCAL La mútua d’origen manresà presenta els resultats de gestiócorresponents al 2015, en què ha tingut lloc un creixement generalitzat de l’entitat en tots els àmbits, afavorit,diuen els seus responsables, «per la tasca en el control de la despesa i una gestió orientada a la màxima eficàcia»

4

Un moment de la Junta General Ordinària celebrada ahir

M. I.

comunicacio@catpress.cat - 15/07/2016 08:03 - 178.23.208.155

15/7/2016 Cambra i CFP formaran joves sense feina per treballar al sector industrial  Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central

http://www.regio7.cat/economia/2016/07/15/cambracfpformaranjovesfeina/370743.html 1/3

Hemeroteca Divendres, 15 juliol 2016 Identifica't o Registra'tTrànsitTVCartellera

Manresa27 / 14º

Berga25 / 12º

Igualada27 / 13º

1

Compartir a TwitterCompartir a Facebook

Regió 7 » Economia

Cambra i CFP formaran joves sense feina pertreballar al sector industrial15.07.2016 | 00:00

REDACCIÓ | MANRESA La Cambra de Comerç de Manresa i el Centre de Formació Pràctica (CFP)oferiran, a partir del setembre, dos cursos del Programa Integral de Qualificació i Ocupació (PICE), queimpulsen les cambres a tot l'estat amb l'objectiu de formar joves perquè puguin trobar feina de maneraimmediata. Els cursos que proposen la Cambra de Comerç i el CFP a joves d'entre 16 i 30 anys, queen aquests moments no estiguin ni treballant ni estudiant, són un de soldadura i un altre depneumàtica i hidràulica. Tots dos consten d'un apartat comú de 65 hores de formació en ocupabilitat ihabilitats socials. En ambdós cursos, els participants treballaran 60 hores a les instal·lacions del CFP.Un cop acabat el programa de formació, els joves entraran a formar part d'una borsa de treball, quetant la Cambra com el CFP donaran a conèixer entre les empreses del territori.

Publicidad

¿invierte 40.000€ con sólo 100€?Descubrelos secretos del apalancamiento ¡GuíaPDF gratis! Si pudieras invertir

Gama Transit, líder en Europa, ahoradesde 5.990€. Redescubre Ford Transit

La merceria Sangrà del Poble Noude Manresa tancarà després de 93anys

 Totes les notícies d'Economia

Economia

Comentar

La propietat de l´establiment ha intentat traspassarlo,sense èxit, en els últims tres anys

Mútua Intercomarcalincrementa el 7,17% elsingressos, fins als 159,18milionsL'afiliació d'empreses ha augmentat el4,43%, i el nombre de treballadors

protegits, el 6,49%

El grup manresà Tecnoquark entra al mercatfrancès amb l´adquisició de TechnoMéca/FamoTecnoquark ha entrat al mercat francès mitjançant l'adquisició,per 2,5 milions d'euros, del grup...

Menú principal Empreses locals Constitucions Nomenaments Licitacions Subvencions Envia la teva notícia Menú principal

Menú

9:42:06

Subscriute Classificats

Local Més Notícies Esports Economia Opinió Cultures Oci Tendències Comunitat Multimèdia Serveis

L´Emília Algarrasangrà i la seva mare Pepita Sangrà darrere el

X

18/7/2016 ElSetmanari.cat

http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=27924 1/3

Portada Actualitat Manresa Comarques Cultura Esports Cercador web Google

 Manresa   16/07/2016

Cambra i CFP formaran joves sense feina per treballar al sectorindustrial

Forma part de les iniciatives per lluitar contra l'atur juvenilDe: Redacció  

La Cambra de Comerç de Manresa i el Centre de Formació Pràctica uneixen esforços en lalluita contra l’atur juvenil a la comarca. A partir del mes de setembre, les dues entitatsoferiran conjuntament dos cursos del Programa Integral de Qualificació i Ocupació (PICE), queimpulsen les Cambres a tot l’estat amb l’objectiu de formar joves perquè puguin trobar feinade manera immediata. La clau de l’èxit del programa és que la formació que s’ofereix estàdirectament enfocada a ocupar un lloc de treball amb demanda de professionals per part deles empreses del territori. Els cursos que proposen la Cambra i el CFP a joves d’entre 16 i 30 anys, que en aquestsmoments no estiguin ni treballant ni estudiant, són un de soldadura i un altre de pneumàtica ihidràulica. Tots dos consten d’un apartat comú de 65 hores de formació en ocupabilitat ihabilitats socials que té per objectiu donar als alumnes les eines i recursos necessaris perapropar-se a les empreses amb confiança i desenvolupar-se adequadament al lloc de treball. En el curs de soldadura els participants treballaran 60 hores a les instal·lacions del Centre deFormació Pràctica durant les quals aprendran a treballar en les diferents modalitats de lasoldadura i aniran avançant en funció de la seva millora. El curs de pneumàtica i hidràulicatambé té una durada de 60 hores en les quals els alumnes adquiriran els coneixementsbàsics de les instal·lacions pneumàtiques, els elements pneumàtics i el seu funcionament.L’objectiu és que aprenguin a interpretar muntatges pneumàtics i en coneguin les sevesparticularitats, per després poder aplicar tot aquest aprenentatge en el dia a dia d’unaempresa industrial. Un cop acabat el programa de formació, els joves entraran a formar part d’una borsa detreball, que tant la Cambra com el CFP donaran a conèixer entre les empreses del territorique, a més, gaudeixen d’incentius econòmics si contracten joves formats dins d’aquestprograma. Els cursos s’iniciaran el 19 de setembre (soldadura) i el 17 d’octubre (pneumàtica ihidràulica). Per a més informació, cal trucar a la Cambra (93 872 42 22) o al Centre deFormació Pràctica (93 875 72 79). 

Imprimir | Enviar per email

Sigues el primer dels teus amics a qui li agrada.M'agrada

 Escriu la teva opinio

Nom:

Opinió:

Embed View on Twitter

Tweets about #manresa #bages

14h

 Històries d'Europa Retweeted

Per conèixer l'impacte de la #GuerraCivil a la ciutat de #Manresa i al #Bages, imprescindible el web @MemoriaCat [memoria.cat]

 

 Esther Garcia Retweeted

Per conèixer l'impacte de la #GuerraCivil a la ciutat de #Manresa i al #Bages, imprescindible el web @MemoriaCat [memoria.cat]

Històries Manresanes @historiesman

Històries Manresanes @historiesman

l sistema financer i monetariactual es fonamenta en el mo-nopoli públic de l’emissió demoneda dels bancs centrals.

L’estat decideix quina moneda és de curslegal dins del seu territori i quina no ho és.Quina moneda s’ha d’acceptar obligatò-riament i serveix per fer els pagaments iquina no. Aquesta moneda és fiduciària, ino té per ella mateixa cap tipus de valorreal. El seu valor deriva de la confiançaque tenim que serà acceptada com a mitjàd’intercanvi. Ni aquest és l’únic sistemamonetari ni sempre s’ha operat així.

L’alternativa al monopoli dels bancscentrals és la banca lliure, en què la pro-ducció de diners és descentralitzada entermes competitius, i una alternativa alsdiners fiduciaris és qualsevol modalitat dediners que tinguin valor real per ells ma-teixos. Els defensors de la banca central,sovint amb interessos crematístics i corpo-

rativistes elevats en el manteniment del’statu quo, sostenen que el banc centralés necessari. Que sense aquestes entitats,per exemple, no es podrien rescatar elsbancs comercials en fallida. Així es va res-catar el sector financer espanyol el 2012,amb la crisi del deute sobirà, i així es tor-narà a fer actualment amb la crisi de labanca italiana. La banca transalpina acu-mula uns crèdits morosos per valor de360.000 milions d’euros, equivalents a unterç del total de l’eurozona. Els defensorsdel banc central consideren bona la fabri-cació d’un mínim de 40.000 milions d’eu-ros per tapar els forats de l’UniCredit, elmés gran, seguit de l’Intesa Sanpaolo, elsegon, i el Monte dei Paschi di Siena, latercera entitat d’Itàlia i la més antiga delmón, fundada el 1472. Polítics i banquers,amb l’inestimable suport intel·lectual d’al-guns economistes prominents, defensenla intervenció activa del Banc Central Eu-ropeu per injectar-hi nous diners i salvarla banca. Això, però, és patir la síndromedel bomber piròman. El Banc Central per-met l’increment descontrolat del crèditbancari, ja sigui enmig d’una bombolla deproporcions gegantines a Espanya o enuna situació d’estancament econòmic aItàlia, i després rescata la banca en proble-mes. Primer cala foc, o en permet la difu-sió, i després s’ofereix per apagar-lo.

És important constatar que el sistema

monetari i financer actual és inestable, ique necessita una reforma urgent i radi-cal. En el sistema alternatiu de banca lliu-re, els bancs no gaudirien de privilegis es-tatals i estarien subjectes a la legislaciómercantil com tota altra empresa. En labanca lliure no hi ha un prestador d’últi-ma instància que sostingui periòdicamentamb programes extraordinaris de liquidi-tat unes entitats financeres subjectes auna crisi de confiança o a una retirada im-prevista de dipòsits –que no tenen dispo-nibles, per haver-los invertit en préstecs allarg termini–, ni cal tampoc una assegu-rança emesa pel govern dels dipòsits ban-caris. Els bancs serien lliures per emetre elseus propis diners, això sí, complint en totmoment els principis generals del dret. Undels avantatges principals de la banca lliu-re, en contraposició al banc central, és queno té els problemes de la centralització dela informació d’un únic banc emissor i potreaccionar més ràpidament i acurada-ment a les condicions canviants del mer-cat i de la demanda de diners proporcio-nant l’oferta més adequada. En un sistemade banca lliure, l’oferta monetària no és elresultat d’una decisió discrecional, sinó laconseqüència no previsible del resultat demúltiples bancs que operen en un entorninstitucional de competència. Els millorsresultats d’un sistema de banca lliure espoden raonar en termes de més coneixe-

ment en la presa de decisions –descentra-lització de la informació–,competència –no existència de monopoli–i incentius –múltiples bancs emissors sen-se privilegis que estan sotmesos a la disci-plina del mercat i a l’obtenció d’un benefi-ci. Un altre avantatge de la banca lliure ésla separació real que s’aconsegueix entreel sistema bancari i el govern. Les típiquesoperacions de mercat obert fetes pel banccentral, que subscriu títols de deute públici finança la despesa pública que el sectorprivat no decideix assumir lliurement enel mercat, no es podrien dur a terme en unsistema de banca lliure. Per tant, seria unamanera excel·lent de posar límits al crei-xement del deute públic, avui tan descon-trolat.

El corrent macroeconòmic dominantactualment, el keynesià o monetarista, de-fensa l’existència del banc central. EntreKeynes i Friedman és més important elque els uneix que les diferències que elsseparen. La successió de crisis financeresgreus acompanyades d’estímuls moneta-ris dels bancs centrals és inacabable: lacrisi del deute de Mèxic (1982), el cracborsari (1987), la crisi financera asiàtica(1997), la fallida del fons d’inversió Long-Term Capital Management (1998), la criside les empreses tecnològiques (2001) i lagran recessió del 2008. En ple 2016, conti-nuen les rondes successives d’estímulsmonetaris dels principals bancs centrals.El monopoli del sistema monetari, però,només agreuja els problemes a mitjà ter-mini n’incrementa les desigualtats socialsa favor de la minoria dels superrics, ambaccés directe als nous diners creats, i encontra de les classes mitjanes i treballado-res, cada dia més depauperades.

E

BANC CENTRAL O BANCA LLIURE?

ESTUDIANT DEL GRAU DE GESTIÓ D’EMPRESA DE LA FUBPROFESSOR DEL GRAU D'ADE DE LA FUB

Andrea Menage i Jordi Franch

TRIBUNA UNIVERSITÀRIA

n projecte ambiciós necessitalideratge, altrament és moltmés complicat d’assolir-ne elsobjectius. El líder ha d’aconse-

guir, d’una banda, proposar una estratè-gia creïble i un pla d’actuació en conso-nància, en què siguin coneguts, acceptatsi admesos les dificultats i els problemesque sorgiran durant el procés. I de l’altra,ha de saber sumar els potencials i la vo-luntat de l’equip que l’ha de dur a terme,gestionant el grup de forma eficient i po-sitivant les situacions complexes quehauran de superar. Penso que una de les

seves qualitats ha de ser saber gestionarla informació amb unes dosis notables detransparència, que permetin tenir l’equipben informat de les metes i les dificultats.Liderar amb opacitat no sol funcionar.També ha de tenir una certa legitimitat iha d’actuar amb generositat, no s’ha d’a-profitar ni de la situació o ni afavorir in-justament uns quants.

Dir que el projecte europeu està man-cat de lideratge és encertat. Els líders legí-tims, el president de la Comissió i el delParlament, no exerceixen. No comuni-quen, no sabem on ens porten ni se’lsveu al peu del canó quan hi ha proble-mes, siguin els refugiats, els indignats o elBrexit. Per contra, la cancellera alemanya,que és molt respectada, es limita a exerciren alguns temes. Ha liderat l’austeritat,que és una estratègia per assolir objectiusmacroeconòmics desitjables i impor-tants, però no se l’ha vist forçant actua-cions microeconòmiques que en suavit-zin efectes col·laterals, que són el grangermen de la indignació actual i el rebuig

del projecte europeu. Qui ens ha endeu-tat és inabastable, i se n’ha acabat cul-pant els immigrants i els refugiats, cosaque obre la porta a una xenofòbia que potarruïnar el projecte. Tampoc no se l’havista explicant als britànics els problemesd’abandonar la UE, sembla que no s’hisent legitimada ni vol entrar en proble-mes aparentment domèstics dels països,però que acaben essent-ho de tots els eu-ropeus. Aquest no lideratge d’Europa ensconvé resoldre’l aviat, i no serà fàcil.

A petita escala, en tenim un cas sem-blant al Bages, des de fa anys. A diferènciad’altres comarques, en què el lideratgedels grans temes l’entoma l’alcalde de lacapital, penso que, de forma legítimaperò poc lògica, els diversos alcaldes de lacomarca no s’han posat mai d’acord aatorgar el lideratge de les qüestions cab-dals a l’alcalde de Manresa de torn, quesegurament ha volgut evitar trepitjar al-tres competències municipals, però el re-sultat és que no s’han abordat grans man-cances. I no em refereixo no sols a la re-

clamació d’infraestructures o d’un papermés digne i just en les institucions catala-nes, sinó també a la coordinació de com-petències locals que permetin mancomu-nar molts més serveis, la planificació delsòl industrial amb molta més lògica, elsentit i l’atracció d’inversions foranes,l’estructuració i l’impuls conjunt de tot elpotencial turístic, etc.

Som el 2 % de la població de Catalu-nya –una mica menys en la generació deriquesa–, tenim potencial en moltscamps, però no en traiem el profit quepodríem. Segurament, la societat civil or-ganitzada no ho sabem empènyer prou,ni tenim la legitimitat per suplir aquestasituació. Però, si més no, hem d’explicarque, sense envair autonomies munici-pals, amb un projecte engrescador, un plad’accions clar, transparència total i un lí-der legítim amb ganes, es podrien delegarcompetències i anar tots junts cap a l’ob-jectiu. De fet, fins ara el projecte europeus’ha tirat endavant així, cedint sobiraniaenvers la causa. No caiguem en el mateix

U

«Els diversos alcaldes de la comarca no s’han posat mai d’acord a atorgar el lideratge de les qüestions cabdals a l’alcalde de Manresa de torn»

SOVINT ÉS UNA QÜESTIÓ DE LIDERATGE

PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE MANRESA

Pere Casals

LLETRES DE CANVI

«El sistema monetari i financer actual és inestable i necessita una reforma urgent i radical»

Regió7DIUMENGE, 17 DE JULIOL DEL 201628

ECONOMIA

comunicacio@catpress.cat - 17/07/2016 16:08 - 178.23.208.155