Edat Mitjana. Rubén PonceEn la història d’Europa, l'edat mitjana és el període intermedi entre l’edat antiga i

l‘edat moderna. Se sol considerar que l'edat mitjana dura des de la caiguda de l’Imperi romà, l'any 476 fins al segle XV.

Les dues dates de referència per situar la fi d'aquesta edat són el descobriment

d’America l'any 1492 o la caiguda de l’Imperi Romà d’Orient, el 1453 . El nom va

ser posat pels homes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la

consideraven una l'època fosca compresa entre dos moments d'esplendor cultural.

Instruments.

• L’Arpa. Fídula.

Feudalisme.

• El sistema econòmic i polític imperant era el feudalisme i l'estructura de la població piramidal, amb els nobles i els clergues manant sobre els vassalls. Destaca el teocentrisme dominant, els centres religiosos eren també focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat. La llengua de cultura i d'intercanvi era el llatí.

Musica.

Instruments corda 1.

• ARPAÉs un instrument molt antic, el qual el seu origen es remunta l’any 1200 aC. L’arpa va ser l’instrument del rei David, l’arpa va gaudir d’un impuls notable durant l’Edat Mitjana. Va començar acompanyant a poetes històrics, i més endavant es va convertir progressivament en un instrument de la Cort. De 6 a 25 cordes, es toca amb les dues mans, però les seves limitacions acústiques fa que sigui molt restringit. Amb els anys, augmenta de tamany i és objecte de millores decisives a finals del segle XVIII.

•LLAÜTIntroduït a Europa cap al segle X, prové de l’Orient Pròxim. Es tracta d’un instrument amb caixa de ressonància en forma de mitja pera amb un màstic trastejat en dues parts que es tallen en angle recte. El llaüt és un instrument de corda polzada que sembla que hagi estat associat especialment amb la cultura àrab, encara que trobaven ús en l’ Europa del sud també.Va ser un dels instruments més importants de la música Europea durant els segles XVI i XVII. El so platejat i brillant del llaüt s’utilitzava per acompanyar cançons, així com en conjunts petits i en els formats només per aquest instrument. 

Instruments edat mitjana.

Instruments corda 2.

• SALTIRIÉs un instrument de corda que per amplificar el so té una caixa poc profunda de fusta. El saltiri sol ser portàtil i es toca en posició horitzontal. S’utilitza fonamentalment en la música popular i tradicional. El saltiri es remunta a temps grecs. Dos escriptors medievals van recomanar cordes d’argent per al saltiri, amb bronze o llautó i fins i tot or esmentat com alternatives. Les cordes es podrien haver puntejat amb un plectre de plomes o amb els dits.

• VIELLA DE RODACom el seu propi nom indica, aquest instrument té una roda que frega cordes. Amb la mà dreta, el músic gira el mànec que acciona aquesta roda, amb la qual fa vibrar les cordes en les que es recolza. L’instrument té 6 cordes de budell i tecles que permeten l’execució melòdica.L’instrument de la música culta en l’Edat Mitjana, la Viella de roda passà a ser d’un ús essencial popular en el segle XVI.

Instruments corda 3.

• REBELLEl rebell en forma de mitja pera, tallat d’una sola peça de fusta, sovint portava muntades 3 cordes. Al voltant del segle XII, va ser molt utilitzat pels ministrils, que el tocaven a l’espatlla. El rebell és un instrument de corda fregada que va arribar a Europa, procedent de l’Orient Mitjà, al segle XII. Va arribar a la seva màxima popularitat durant l’Edat Mitjana i el Renaixement, quan s’utilitzava a la cort, en les cerimònies religioses i en festes rurals. Era, normalment més prim que el llaüt, tenint només tres cordes i el seu so té una qualitat nasal distintiva.

Instruments corda 4 .

• ORGUEL’orgue ( del grec organon = màquina ) constitueix el més antic dels instruments de teclat ( segle III a. C ). Els primers models derivaven probablement de la Flauta de Pa. A l’Edat Mitjana, l’orgue fa les seves primeres irrupcions a l’església.L’orgue portàtil es tocava en l’alta Edat Mitjana, recolzat als genolls. L’instrumentista accionava amb la mà esquerra un forat que permetia bufar aire en una sèrie de petits tubs controlats amb la mà dreta al teclat.

• Aquests han sigut els intruments de corda. 

Instruments vent 1.

• FLAUTA TRAVESSERA • Hi ha constància de la utilització de la flauta travessera

pels “ Minnesänger” a Alemanya desde els segles XI i XII . La flauta travessera és un instrument de vent fusta que es remunta a la Roma antiga, però no es va introduir a Europa fins el segle XI o XII. S’estén progressivament per tota Europa, i es converteix en l’instrument preferit a la Cort dels nobles i dels senyors.Després gaudia de popularitat considerable excepte, estranyament, al segle XV en què inexplicablement desapareix a les pintures, però va tornar a reaparèixer al segle XVI. La flauta medieval és simplement un tub cilíndric aturat a un extrem, amb un forat de boques. A la seva reaparició en l'edat mitjana sembla que hagi estat especialment popular a Alemanya.

Instruments vent 2

• FLAUTA DOLÇAEn l’Edat Mitjana, l’instrument és més aviat rústic. Per lo general, es tracta d’un tros de canya amb 6 forats. És una flauta vertical amb una embocadura de pic. Aquesta és la flauta dolça soprano: un membre de la família de flautes dolces, que inclou des de la petita sopranino fins la gran baix.  Als segles XVII i XVIII, la flauta dolça era l’instrument solista i de conjunt preferit, molt popular pel seu so dolç i suau. La flauta dolça, a diferència de la flauta travessera, és bufada per un extrem.Les flautes dolces tenien un forat de polzes al darrere, prop de l’extrem i set forats de dit a l’altra banda col·locats a la llargada de l'instrument.

Instruments vent 3

• FLABIOL Aquesta petita flauta de bec, disposa de 3 forats i es toca amb la mà esquerra mentre que l’altra colpeja un tamborí. Símbol de la música provençal, la parella “flauta-tambori” també es troba en altres regions europees: Catalunya, País Basc. El flabiol i el tamborí són dos instruments que han anat junts des de el segle XIII, encara són populars en la música folklòrica, especialment a França del sud i Espanya.

Fotografies.

Instruments percusió.

• Els instruments de percussió són, naturalment, molt antics. Les naqqares, un parell de petits instruments que es deriven de l’àrab, importats a Europa durant les Croades; i la pandereta, una altra importació, que a Anglaterra medieval es coneixia com el timbre, són instruments de percussió. Les naqqares són timbales que es toquen en tot el món islàmic i en el centre d’Àsia. Solen tocar-se en parella encara que no sempre. Aquestes són de l’Índia, on acostumen a dir-se nagara, i s’utilitzen en els temples per interpretar música religiosa. En altres llocs, la naqqara és molt utilitzada en música militar, religiosa i cerimonial.

Oboès antics 1.

• XEREMEIA La xeremeia descendeix de l’oboè doble egipci. Existeixen testimonis regulars de la seva utilitat a Europa des de el segle XII.  Aquest “alt instrument” està dotat d’una llengüeta doble i s’associa normalment a les trompetes, les percussions...Primer apareix al segle XIII, al final de l'edat mitjana era l'instrument fort més important en ús, trobant un lloc en orquestres de ball també com conjunts per a cerimònies municipals i de jutjat. La majoria de les ciutats medievals, per exemple, tenien bandes de xeremeies en la cívica nòmina per ser de guàrdia per a esdeveniments socials i cerimonials.Abans de l’ultima edat mitjana, la xeremeia també havia desenvolupat com a mínim una mida més gran, anomenada la bombarda.

Oboès antics 2.

• CORNAMUSA La cornamusa és d’origen medieval, és un instrument popular utilitzat pels joglars, els pastors... Consta d’un dipòsit d’aire consistent en un ordre en el qual s’ajunten varies dolçaines o punters dotats de llengüeta. El músic omple aquest dipòsit per mitjà d’una bufada i disposa així d’una pressió d’aire constant que controla amb el moviment del braç. Inicialment, a l’Edat Mitjana estava dotada de dos punters.Aquest instrument amb dipòsit d’aire dotats de punters o dolçaines de llengüeta simple o doble es troben casi per totes parts d’Europa, en el Nord de l’Àfrica e inclús a l’Índia.El so és produït per canyes que són posades en la vibració per la pressió aèria feta dins d’una bossa de pells d’animal.Les gaites poden ser tocades fàcilment per si, però una combinació popular en l’edat mitjana posterior sembla que hagi estat la gaita i la xeremeia.

Cant gregorià.

• El cant gregorià és música vocal, i es canta a capella. Es canta al uníson. Es canta amb ritme lliure. És una música modal escrita en escales particulars de sons. La seva melodia de vegades és sil·làbica. El text està en llatí, la llengua oficial de l'Imperi Romà estesa per Europa. Escriptura: el cant gregorià s'escriu sobre el tetragrama, és a dir sobre 4 línies, a diferència del pentagrama.

Alta edat mitjana.

• Convencionalment, es considera que l'Alta Edat Mitjana comprèn el període que va des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fins al ressorgir de la cultura i economia al voltant de l'any 1000. És una època de clarobscurs i forts contrasts. Tres imperis conviuen i lluiten entre si. El més antic d'ells és Bizanci que, encara amb alts i baixos, és durant tot aquest període la llum i la guia cultural de la resta de pobles. Es forma un particular civilització grega que continua reclamant l'hegemonia sobre la resta del món com a hereus de la corona de l'emperador August.

Baixa edat mitjana.

• Començant des de l'any 1000, Europa occidental va experimentar un període d'estabilitat. Llevat de les breus incursions mongoles, les invasions bàrbares ja havien acabat. L'avançament dels regnes cristians i de les ordres militars sobre les regions "paganes" bàltiques i finlandeses van forçar l'assimilació de nous pobles a l'entitat europea. La baixa edat mitjana descriu l'avivament expansionista cultural i intel·lectual del segle II al segle XIV. Aquest va ser un període d'explosió de la població, que seria, però, aturada i revertida per les fams i les pestes del segle XIV. Al centre i nord d'Itàlia i als Països Baixos van sorgir les grans ciutats amb un grau elevat d'autonomia, exemples de la re-urbanització d'Europa Occidental.

L'ocàs de l'edat mitjana.

• Durant el segle XIV Europa va experimentar un declivi econòmic, després d'un llarg període inflacionista i d'expansió econòmica que havia començat des del segle XII. Les temperatures van començar a canviar: després d'un llarg període medieval amb temperatures càlides el clima va començar a refredar-se donant inici a la Petita edat de gel. La pesta negra va devastar Europa, matant al terç, i en algunes regions, a la meitat de la població, especialment a les grans ciutats per les seves condicions insalubres.