2 número disset

E D I T O R I A LS U M A R I

EDITORIAL

AMFITEATRE

4 4t de Primària6 2n de Primària.8 1r de Primària.10 5è de Primària.12 Parvulari.14 2n d’ESO.16 4t d’ESO.18 1r d'ESO.20 3r de Primària.22 3r d’ESO.24 6è de Primària.

CALAIX DE SASTRE

26 Thau Natura.

PLANA OBERTA

27 Consum quilòmetre zero.

Revista escolarNúmero DISSET – desembre 2012Disseny, maquetació i impressió:Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1.100 exemplars

2

3

26

27

escolaBarcelona

Dins el projecte educatiu de l’escola contemplem les sortides de convivències com un valor afegit.

Entenem per convivències aquelles sortides en què els alumnes passen una o més nits fora de casa.

Les primeres convivències les gaudei-xen les nenes i els nens de primer de primària.Certament, hauran estat algun cop una nit o méssense els pares, a casa dels avis o a casa de cosins,però estar amb els companys de classe i sense elspares ja és tota una novetat, segurament tota unaaventura. Fóra interessant poder ser dins del seucaparró i percebre com viuen en el seu interioraquesta nova situació.

Què tenen en comú? Quina és la vir-tut de les convivències? En primer lloc, a les convi-vències els alumnes segueixen aprenent amb lesactivitats proposades, unes més lúdiques, altresrelacionades fortament amb els aprenentatgesescolars, o, segons el curs, més esportives: a cadaedat, activitats diferents.

En segon lloc, a les convivències espotencien l’autonomia i les relacions socials. Els

alumnes es troben en situacions diferents d’aquelles en què es poden trobar en l’àmbit purament escolar o familiar. Són situa-cions que permeten conèixer habilitats i aptituds d’alumnes que en l’àmbit més acadèmic del dia a dia a l’escola queden difoses.

És per tot plegat que és recomanable que els nens i nenes, a part de gaudir de les convivències escolars, aprofitintambé les oportunitats que en aquest sentit els proporcionen els Caus i els Esplais, on poden trobar noves situacions i oportu-nitats per al seu desenvolupament.

Calendari: Alumnes de P-5

Les convivències

Consell de redacció: Anna Belart, Anna Brengaret, Anna de Casacuberta, Josep M Comas, Marta Fontclara, Pep Marguí,Salvador Morros, Agustí Olivares, Glòria Serrano i Toni Rubió.

www.iccic.edurevista@thaubcn.iccic.edu

Quan fèiem 4t vam anar al Pou de Glaç. Era una casaantiga, molt gran i molt bonica. Tenia un jardí enorme ipodíem jugar al que volíem, però hi havia normes, eh!Vam fer uns tallers espectaculars perquè eren d’esportsd’aventura: ens vam tirar per una tirolina gegant, totsvam escalar, també vam tirar amb arc i vam passar perponts de mico. Era molt emocionant. La primera nit vam fer un joc, i la darrera nit vam anar ala discoteca i vam ballar.Al cel es veien tots els estels, fins i tot es va veure un estelfugaç. Va ser súper!

Víctor Busquets i Aina Farrés (alumnes de 5è d’EP)Calendari: alumnes de 5è d’EPLa Bisbal (Baix Empordà)

Quan fèiem segon, vam anar a Vilopriu, a una casa que es diu el Ginebró. La casa de fora semblava una masia, però per dinstot era molt modern. L’entorn era molt bonic.Hi havia un petit bosc, gespa i al costat del pati, un tancat amb ases i cavalls, i un camp de futbol.Vam fer tallers i activitats interessants, com la tirolina. Vam jugar a fut-bol i a moltes altres coses. Vam donar menjar als ases, vam veure commenjaven els cavalls.Els jocs de nit eren molt divertits i a l’hora de dormir fèiem gresca. Vam fer nous amics.Ens ho vam passar molt bé. Van ser uns dies impressionants.

Text: Marc Arbós, Pol Balaguer, Pol Barceló, Albert Isabal, Santiago Mercado, Joan O’Callaghan, Ariadna Sala (alumnes de 3r d’EP)

Calendari: alumnes de 1r de Primària.

Vilopriu (Baix Empordà)

Clariana de Cardener (Solsonès)

Atenció nens i nenes de primer:Quan aneu a Can Bajona us ho passareu pipa!Estareu tres dies i dues nits en una casa molt gran ambtots els vostres amics i amigues.Can Bajona és una granja amb molts animals.Un indi us portarà a veure tota la granja i podreu pujaren un cavall, donar menjar a les ovelles, a les cabres, alsporcs i al poni. Veureu gallines, pollets, conills, la vacaBarbie i el seu fillet.Fareu tallers, que són unes activitats molt interessants,com fer pa.A la nit, agafareu les llanternes i fareu jocs molt emocio-nants: haureu de seguir pistes.Dormireu en lliteres, a dins dels sacs. Abans de dormirfareu una mica de gresca. Els mestres us diran:--Dormiu molt bé, que demà haureu de fer moltes acti-vitats!Ja veureu com us ho passareu mooooooolt bé.

Oriol Bisquert, Jan Canal, Roger Escofet, Eduard Escusa,Xurxo Rodríguez, Júlia Qintana (alumnes de 2n d’EP)

Calendari: alumnes de P-5

Aquestes colònies van ser molt divertides. A l’hora de fer les habitacions vam ser molt felices ja que ens van deixar escollir amb qui volíem anar. Quan anàvem amb bici-cleta ens sentíem lliures, i encara que no t’agradés massa anar-hi, al final t’hi acabes acostumant. A la nit fèiem jocs a l’aire lliure i a l’hora d’anar a dormir ens deixavenparlar una mica. També van passar coses estranyes, per exemple, van haver-hi objectes que ens van desaparèixer i canviaven de lloc…

Text: Fabiola Castany, Aina Codina, Cloe Solé de 6è D. Calendari: alumnes de 6è.

Delta de l’Ebre

La Clàudia diu: “M’agrada anar d’excursió! Puc anar a buscar floretes, fulles i bolets.

En Pau diu:”M’agrada tant! Puc fer escalada i esport. Estic a l’aire lliure i m’ho passo molt bé. Puc

fer moltes cabanes i jugar amb els meus amics. Corro tant que em faig fort.”

I en Max diu:”M’agraden les plantes i els arbres.”

L’Escala (Empordà)

Les colònies de 2n d’ESO es basen en la convivència, l’esport i la millora dels vincles entre elscompanys. No només es gaudeix del paratge on es desenvolupa la setmana de convivències,sinó que també es fomenta l’interès per les activitats aquàtiques i el descobriment de novessensacions.Text: Laia Casas i Joana Reventós de 3r d’ESO.Calendari: Anna de la Mota de 2n d’ESO.

Oliola (La Noguera)

Les colònies de 4t són una bona manera d’acomiadar-se dels companys amb qui has compartitgairebé tota una vida.Per això, les tutores organitzen una sortida a una casa de colònies que ofereix diverses activi-tats d’aventura, com caiac, ràfting, barranquisme... Es formen grups independents barrejantalumnes de diverses classes.Text i calendari: Anna Borràs, Clara Torner, Júlia Boronat i Elisenda Alaball de 4t d’ESO.

Can Montcau (Vallès)

Vam anar de colònies amb una classe nova i amb companys nous, vam començar un nou cicle,l’ESO. Vam aprofitar aquestes colònies per conèixer-nos entre nosaltres i fer nous amics. Encaraque només van durar dos dies van ser molt divertides.

Text: Clàudia Geli i Paula Garcia de 2n d’ESO. Calendari: alumnes de Parvulari.

Viladasens (Gironès)

Quan fèiem 3r, tot just començar el curs, vam anar a conviure tres dies a Cans Sans, aViladasens. Ens va anar molt bé per conèixer els nous companys i companyes de la classe. La casa era molt gran i bonica. Tenia un bosc al voltant on anàvem a fer cabanes. Tambéfèiem activitats: cistells, curses d’orientació, investigació dels invertebrats del riu...Vam tenir estones de joc lliure que estaven molt bé perquè podíem anar a les nostres cabanes. La part mes apassionant venia després de sopar: la primera nit vam fer un joc pel bosc, i lasegona nit ens vam posar ben elegants per anar a la “disco”, on ballàvem i fèiem gresca.Vam tornar a casa molt cansats, però va valer la pena: va ser fantàstic!

Text:Eduard Bernal, Màrius Cano, Xian Fernández, Nora Fuentes, Olatz Garcia, Guillem Morte(alumnes de 4t d’EP)Calendari: alumnes de 3r de Primària.

L’Armentera (Osona)

Les convivències de tercer són una bona oportunitat per conèixer millor les persones amb lesquals acabarem la nostra etapa a l’escola Thau. Cada classe va a una casa diferent. S’organitzenactivitats de grup com gimcanes, jocs de nit, excursions, piscina, circuits d’aventura...

Text: Anna Lasús, Blanca Mallol i Judit Mateu de 4t d’ESO. Calendari: Núria Rodríguez i Mar Palouzié de 3r d’ESO.

La Molina (La Cerdanya)

Quan fèiem sisè tots estàvem nerviosos perquè marxàvem de convivències a la neu, durant unasetmana!En arribar a l’alberg vam veure que tot era blanc. L’alberg era acollidor, s’hi menjava bé. A latarda vam anar a esquiar, ens van classificar per nivell. Les pistes eren genials, hi esquiàvem demeravella!

Text: Montserrat Domingo, Blanca Garzón, Alèxia Martorell i Berta Santanach de 1r d’ESO.Calendari: Alumnes de 2n d'AP.

26 número disset

C A L A I X D E S A S T R E

THAU NATURAEls campaments s’escriuen amb

majúscules a les escoles Thau quan parlemde THAU NATURA. Durant el mes de juliol,mestres i monitors de l’escola organitzen estades de convivència amb una pinzellada de qualitat educativa extraordinària.Travesses amb bicicleta, acampades amb tendes de campanya, excursions i capbussades als gorgs, vetllades sota la lluna...

En aquests dies d’estiu els alumnes organitzen i participen en un caramull de jocs (gimcanes, jocs de pistes, jocs decucanya, jocs cooperatius com la descoberta del mapa i la clau del tresor, jocs de nit...).

Un dels jocs de nit que més agrada a grans i petits és “El joc de les matrícules”.A entrada de fosc, havent sopat, quan els tanys de la campana del poble i el cant vellutat dels grills anuncien l’arri-

bada de la vànova de la nit, tothom s’aplega a la clariana amb la seva llanterna. Es fan dos equips, cada participant durà unamatrícula escrita al front (CAT2102 per exemple). S’acorden els límits del camp de joc i la seva durada. La dinàmica consisteixa aconseguir llegir les matrícules dels membres de l’altre equip fent servir la llum de la llanterna. Els nens, per a no ser desco-berts, hauran d’intentar amagar la seva matrícula sense fer servir les mans.

Les matrícules es van dient al monitor de cada equip que les anirà anotant. En acabar, es farà una rotllana per fer elrecompte. Guanya l’equip que descobreix més matrícules.

27número disset

P L A N A O B E R T A

CONSUM QUILÒMETRE ZEROMaria Bastida Fernàndez Barcelona

Avui, aquest matí, he acompanyat a lameva mare al “súper” per airejar-me una mica i anaraprenent a comprar. Nosaltres solem anar a comprara una cadena de supermercats catalana del barri moltconeguda. Després de fer la compra rutinària de ren-tavaixelles, sabó per a la rentadora, bosses d’escom-breries... hem arribat a la carnisseria. Segons la mevamare, la carnisseria és petita però tenen de tot. Lameva mare sol encarregar la carn d’una setmana perl’altra, però aquesta setmana se li va oblidar i és clar…dissabte, a la una del migdia, poca cosa quedava.

Hem preguntat si quedava vedella de Girona, i ens handit que no, que només quedava “la seva”. En preguntar-los pelseu origen, la pobra noia no sabia massa què contestar. Desprésde pensar una mica ens ha dit que era del país. La meva mare hainsistit, i li ha demanat de quina part del país, i ella ha contes-tat: “està matada a escorxadors d’Espanya, però pot haver estatengreixada en altres països de la CE, crec que aquesta ve dePolònia”. De Polònia?... I ella ha contestat, és qüestió de preu, ésbastant més barata.

La meva indignació s’ha disparat. Com pot ser que unacarn engreixada a Polònia, transportada fins a escorxadors d’a-quí amb camions frigorífics i després servida al supermercat,sigui més barata que una carn engreixada aquí al costat i mata-da al mateix lloc? Està clar que hi ha alguna cosa que falla.

La meva mare reia i deia, ja m’agrada quede tant en tant vagis d’indignada! Sí nois, hem d’o-brir els ulls, no ens hem de quedar parats quan veiemcoses rares que no tenen una explicació raonable. Josempre intento comprar productes d’aquí, de la terra;no sols perquè són boníssims, sinó per tradició fami-liar. El meu avi era veterinari de poble i ens deia queel millor porc era el del “Solsonès” i la millor vedellala de “Girona”, que ell ho sabia de primera mà, per-què les vacunava, les cuidava i les mimava igual queels seus amos, pagesos i ramaders de la nostra terra

que les cuiden cada dia de la setmana sense descansar.

Crec que consumint els nostres productes, no nomésmillorem la nostra salut, ja que són productes engreixats perexplotacions ramaderes conegudes i no perden gens de qualitatquan són transportats (perquè són de proximitat), sinó que a mésa més millorem el nostre entorn disminuint la despesa energèti-ca que produeix el seu transport i garantim el futur de les peti-tes explotacions agràries i ramaderes catalanes.

Sí, ja sé que la cosa no està per llançar la casa per lafinestra, que les butxaques estan escurades, que el preu no ésimportant, sinó IMPORTANTÍSSIM, però hem d’aconseguir queels nostres productes siguin més barats que els d’importació iaixò només ho aconseguirem si tots, i dic TOTS, en comprem.

Productes de proximitat Can Perol, Viladecans

escola

Barcelona