ÈPOCA IV-N,a 107. Gener 1996Fet amb PaP& reciclat

Edita: STEPVDirector: Vicent Esteve Montalvà

Coordinació: Joan Blanco PazAdministració, Redacció i Publicitat:

Juan de Mesa, 14, baix. 45008 ValènciaTel. 391 91 47. Fax: 392 43 34

Imprimeix: BC Artés Gróficas, S. A.Cambrils, 8. València. Tel. 365 04 50

Tiratge: 9.000 exemplarsDepòsit Legal: V-l .454-1981Franqueig Concertat 46/75 QUADERNS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

mfsnu, H tiaM, wALIQ.GALL:D'EN SARRI

Celebrat el VI Congrés de laConfederació d'STEs

La situació de les plantillesarreu l'Estat ...„„..„........,..„„„

Oposició del 91 5

El desplegament normatiu dela LOPEGCD: La Contrareforma 6

Entrevistem a Ferran Zurriaga... 7

Signat l'Acord de Centresen Crisi 9

La Llei de l'EPA 10

Retribucions del 96...... ......... 12

Hemos perdido, en1995, un 0'8% mas

Efectivamente, los preciós (oficiales) de las cosas que compramos haniclo, duranie 1995, mas alia de lo que lo ha hecho nueslra nòmina. Al acabarel ano, la diferencia entre lo que aumenló nueslro salario y lo que han subidolos preciós (IPCJ es dci 0'8% a favor de los preciós, claro. Las previsiones,como siempre, fueron demasiado optirnistas. Y los previsores, los que acor-daron què hacer si esto pasaba (Acuerdo Administraeión-UGT-CC OO-CSI.CS1F), tendràn que ver cómo aplican eso de los fondos destinados acompensar esta pérdida, que no clàusula de revisión automàtica. ^A quicn seaplicaran los fondos? ^Cómo se entcnderà que aumente la masa salarial delos funcionaiïos con los sexenios o el acuerdo de los médicos, por ejemplo?Quien no es medico ni cobra sexenios, <,vera alguna peseta?

Continuarà

El Mapa!Bé, tothom té El Mapa.Tothom hi podrà conèixer i opinar.Pares i mares, alumnes, patronals i sindicats tenim laparaula.El Mapa Escolar del Govern valencià serà sotmès,durant un mes, a la consideració de tota la societat. Taixò és bo. Però serà definitivament bo per a la societatvalenciana si la resposta a aquestes preguntes éspositiva.Tots els valencians i valencianes van a tindré lesmateixes possibilitats educatives?.És compensaran les desigualtats socio-econòmiques iculturals?Els dèficits del món rural seran superats?Tindrem un sistema educatiu bilingüe?És a dir, el valencià serà llengua de l'ensenyament?Hi haurà més llocs de treball?Tots els centres educatius seran dignes?El transport serà el mínim imprescindible i gratuït?Els serveis educatius externs seran a prop?Es passarà del clientelisme polític?Es primarà l'interès general sobre el particular?El sector públic eixirà reforçat?Açò no és tot.

i el que li falta al MapaSi el Sistema Educatiu fóra una taula amb 4 potes, elMapa Escolar n'és una. Per a que no trontolle, en faltentres: les plantilles (més treball i més qualitat), laplanificació lingüística (desenvolupament estatutari i dela LUEV) i l'adscripció del professorat i les seuescondicions laborals.Si la taula ha de ser sòlida i ben polida i capaç perdonar cabuda a tothom, si a més ha de ser per moltsanys, i no queden més de 6 mesos de curs, estemobligats a treballar de valent En primer lloc, el Governvalencià, així, mancomunadament, perquè no seriapresentable que una Conselleria diga que una altraConselleria no autoritza, que hi ha coses que caldria ferdes de Madrid...! també s'ha de posar a la feina laComunitat Educativa, destinatària i protagonista delservei educatiu.Si volem una escola de qualitat hem d'anar a per totes.

L'AllPer a Àlvaro Marchesi, Secretaria deEstíitio para la EducaciÓn i abanderatde ííí Contrareforma, que s'ha entestata deixar-nos com a herència política delseu pas pel MEC la legislació mésregressiva per a la gestió dels centreseducatius,

...i l'OliPer al Moviment Cooperatiu d'EscolaPopular (MCE?) i a tots els i les mes-tres que amb la llavor de Cekstin Frei-net iian sembrat ics nostres escoles detrebaü cooperatiu i gust per ['aprenen-

Col·laboren en aquest número: Josep M. Andrés, José Luis Arnés, Carme Berruezo, Assumpció Boix, Manolo Cabanillas, Adel Francés, Emili Gonga, Pilar Gonzàlves, Lluís Linares, Vicent Mauri, Joan Moliner, J. Joaquín Pérez García, Anloni Vifias.Alacanl: Orense, 3. E. Dta. 03003 Alacanl Tel. 522 80 88. Alcoi: Sani Jaume, 15.03800 Alcoi. Tel. 554 45 16. Alzira: Avgda. Luis Sufier, 28-4.46600 Alzira. Tel. 240 02 21. Castelló: PI. País Valencià, 6,3.13002 Castelló. Tel, 20 68 27. València: Juan de Mena, 14. 46008 València. Tel. 391 91 47.

d'interès &f'tt&j&ïfrt n.5 107 • gener 1996

BREUS• Encara que semble mentida, encara hi ha professorat que no hacobrat des d'octubre. Pel que fa als SS.TT. de València, hi ha uns 20professors/professores de Secundària, en vacant, que no van a cobraren gener; molts són-de Religió, i no cobren des d'octubre perquè no hiha crèdit. Els pressupostos per a vacants de Secundària s'han esgotat.

• Respecte al pagament de Iriennis, sexennis i altres complements,els SS.TT. informen que a partir de febrer s'agilitzarà la seua gestió,paralitzada pel desgavell de les nòmines. En tot cas, es van a prioritzartriennis i sexennis per davant d'altres complements (direcció, capora-Ha d'estudis, secretaria, etc.).

• En el cas del reconeixement de .serveis previs als opositors del 91,els SS.TT. reconeixen que tenen un bon embús, però que amb el per-sonal clc què disposen no ho tindran resolt fins a juny.

• Sobre noves construccions i reparacions, els SS.TT, de Valènciainformen que algunes de les obres previstes que podrien començar enmarç o abril són:Bcllrcguard, 2 línies d ' Infant i l i Primària. Puçol, Secundària. Aiora,Secundària Obligatòria. València, 20 unitats de cicles formatius (perl'Avgda. Ausiàs Marc), i Algemesí, 2 línies d ' In fan t i l i Primària.Les obres menors de l ' any 95 no s 'han fel i probablement no esfacen. Del pressupost per a l'any 96 no saben amb quin pressupostcompten.

Va de sexennis...• Un bon embussament: de 4.000 sol.liciluds de reconeixement desexennis als SS.TT. de València, la meitat està a la Conselleria senserevisar. De la resta, 300/400 cobraran (quan?) i els altres 1.600/1.700tenen problemes en la documentació.

• Els sexennis que NO s'han pagat automàticament a mesura ques'ha anat complint el calendari establert (acabat el passat octubre 95)s'han de sol·licitar. Mentre no es faça, no es paguen.

V No cal obtenir prèviament el reconeixement de triennis; els sexen-nis es demanen quan es reuneixen les condicions de temps (períodesde sis anys de serveis docents prestats) i, si s'escau, dels crèdits neces-saris. D'acord amb açò, els opositors del 91 (des que són funcionarisde carrera) que reuneixen aquestes condicions han d'haver demanat elreconeixement de triennis (serveis previs) i, alhora, el sexenni quecorresponga.

• Segons els SS.TT., entre febrer i març s'agililzarà el reconeixementde sexennis.

• A les seus de l'STEPV hi podeu trobar models de sol·licitud i tam-bé de reclamació, en cas que esteu farts/fartes d'esperar el reconeixe-ment que no arriba.

Jornada sobre l'EducacióSecundària

Es ben sabut que l'Educació Secundària és l'etapa educativa que concentramés canvis en el nou Sistema Educatiu. Les novetats en matèria de legislació,així com les adaptacions pertinents, conformen un gran volum de lemes sobreels quals cal estudiar, reflexionar i aportar la nostra posició.

Per totes aquestes raons, el Secretariat Nacional, a proposta del sector deSecundària, convoca una jornada sindical per a tota l'afiliació del sector, ambel següent contingui:

Jornada de SecundàriaDIA: Dissabte 27 de gener de 1996.HORARI: de 10 a 14 hores i de 16 a 18 hores.LLOC: Seu de València. Cl Juan de Mena, 14-baix.

Temes a tractar:1. EL NOU DECRET D'ESPECIALITATS.

- Criteris de recol.locació i redistribució del professoral. Professoratde Tecnologia i d'altres especialitats de nova creació. Adscripció a les placesdel Departament d'Orientació.

2. INFORMACIÓ DE LES NEGOCIACIONS AMB LA CONSELLE-RIA.

- Instruccions començament de curs.- Concurs de Trasllats.- Acord Interins/Contractes a temps parcial. .

3. CRITERIS PER A LA CONFECCIÓ DE LES PLANTILLES.4. LA SITUACIÓ DELS MESTRES DE TALLER.5. VALENC1ANITZACIÓ DE L'ENSENYAMENT.6. EL DESPLEGAMENT DE LA LEPEGO.

VI Congreso de laConfederación de STEs

Nuestra Confederación inicio los trabajos del VI Con-greso en jülio de 1994, en Puerto de la Cruz (Tenerife).Con esta primera fase se atendía debidamente una coyun-lura preeleclorai que requeria una deiïnición del modelosindical, asícomo loífplazos estalutarios establecidos. Yacntonces decidimos aplazar la segunda fase para momen-tos mas apropiades para reflexionar sobre el f u turó de laConfederación de STEs.

Esta segunda fase se celebro los pasados 7, 8 y 9 dediciembre en Platja d'Aro (Girona), con la asistencia de190 delegados y delegadas.

Después del informe del Secretariado Confederal se

tralaron en comisión y en pleno las ponencias de AcciónSindical y la de Modelo Sindical, Estatutos y CartaFinanciera. Tras la aprobación de varias resoluciones, seeligió el Secretariado Confedera!. Los trabajos del Con-greso han concluido con la actualización de nuestrasposiciones ante la Reconversión del Sistema Educativo,así como con la apertura a otros seclores de traba j adoresy trabajadoras y la confluència con otras òrgan izaciones,en la línea marcada por el VI Congreso del STEPV y porotros STEs.

Estamos trabajando para construir la alternativa sindical.

Pagament de nòmines, complements, triennis, sexennis, centres...Instal.lats en la ineficàcia

Però... ací qui paga?Instal·lats en la ineficàcia. Així és com estan els res-

ponsables del pagament de les nòmines del professoral,dels seus complements específics, dels Iriennis, delssexennis i, ara també, dels fons que han de rebre els cen-tres per al seu sosteniment.

No sols no funciona la gestió eficaç que cabria esperardel que acabem d'esmentar, sinó que no es compleixenels compromisos per escrit del Govern valencià. Comvam informar en el darrer AU-i-Oli (n.° 106, desembre95), el passat 28 de novembre, al caliu de les concentra-cions del professorat que no cobrava convocades per lesJuntes de Personal, se'ns va lliurar als sindicats un docu-ment subscrit per la Presidència Í la Conselleria d'Educa-ció en el qual es comprometia el Govern a regularitzar elpagament de la nòmina, per a Lot el professorat afectat, enla del mes de desembre; al mateix temps, es proposava lacreació d 'una comissió, en el marc de la Mesa Sectoriald'Educació per a estudiar la situació de la gestió de lanòmina creada des de gener de 1995.

Doncs bé, ni tot el professorat va cobrar en desembre(ni en gener), ni s'ha constituït la comissió. T per tald'alleugerir la confecció de la nòmina, durant els darrersmesos s'ha abandonat la gestió del pagament dels altresconceptes retributius: càrrecs, complements varis, trien-nis i sexennis, de manera que és difícil trobar un centreon no hi haja "damnificats" per aquest desgavell.

En def in i t iva , l'Administració, ara despulla un santper vestir-nc (però no del tot) un altre, ara firma el quesiga etnpentada per la pressió social (i perquè queda mala la premsa), encara que s'oblida de seguida de complir-ho. I com que no arriben les solucions defini t ives, elsproblemes creixen: hi ha centres que no han rebut encaraels fons per a funcionar del darrer trimestre de 1995, peròtampoc la subvenció dels PAEPs o dels plans de forma-ció. I si no reben els diners corresponents al primer tri-mestre de 1996 fins a març o abril , poden passar ben bésis o set mesos sense ingressos. Com es funciona així?Mal. A qui li importa? A qui defensa un model d'EscolaPública.

Un comentari a part per als sexennis. Fins ara, s'haatès al voltant del 10% de totes les sol.liciluds presenta-

des des de gener-febrer del 95. Els Serveis Territorialstramiten (si no hi ha problemes amb la nòmina, ja se sap)les sol·licituds a la Conselleria, on rau el negociat que lesrevisa totes, destria entre correctes i incorrectes (i elsdefectes poden ser molts), torna les que cal esmenar alsServeis Territorials i va aprovant la resta, tot fet per unasola persona. Nosaltres, mentrestant, hem de discutir ambqui ens atén en la "finestreta" si les certificacions delscrèdits han de ser originals o sí valen les còpies, si falta ladata, cl lloc o la precisió en definir de quina activitat estracta. I si en lloc de pagar-nos (és una mera suposició,clar) des del dia que podem acreditar que reunim totes lescondicions (temps i crèdits) per a "sexenniar", enspaguen (tant de bo!) des que ho hem sol·licitat (unpoquct, un poc o prou després) ho haurem de recórrer.Des de l'STEPV proposem acabar amb aquest desficaciper la via ràpida: fora sexennis í un complement linial -Íformació permanent- per a tothom. Anem pensant-ho. Imentre ho pensem, mirem les diferències (per què?) sala-rials entre companys i companyes que fem la mateixa fei-na i tenim la mateixa responsabilitat.

n.2107 • gener 1996 de la primera plana

La proposta de Mapa EscolarLa Conselleria de Cultura, Educació i Ciència ha presentat el Mapa Escolar

per a l'aplicació de la L.OGSE al País Valencià en la Mesa Sectorial del 23 degener. Amb posterioritat ho Ha fel a la Mesa de Pares i Mares, al Consell Valen-cià de la Formació Professional, al Conseil Escolar Valencià i als Ajuntaments ÍConsells Escolars Municipals.

S'obri un període d'un mes d'estudi i consulta entre tota la Comunitat Educa-tiva per a fer les aportacions que han de contribuir a la configuració definitivadel Mapa Escolar.

La documentació lliurada comprèn un document de criteris i la relació decentres amb la distribució d'unitats dels diferents nivells educatius.

Es concreten les ofertes educatives de! 2n. cicle d'Educació Infantil, Educa-ció Primària, Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat i FormacióProfessional Específica. No figuren les ofertes del lr. cicle d'Educació Infantil,els centres específics d'Educació Especial, els centres de Formació de PersonesAdultes (FPA) ni els centres d'ensenyaments de règim especial. L'oferta de 3anys es farà de forma progressiva, en funció de la demanda.

En la rciació dels centres s'inclouen tant els de titularilat pública com els detitularitat privada.

Els criteris utilitzats en la proposta es concreten en: l'evolució de la demogra-fia, la distribució de la població escolaritzada, l'acluai xarxa de centres, l'acces-sibilitat i la connexió entre les diferents localitats i l'entorn sòcio-econòmic, amés a més de l'oferta.mínima necessària i del nombre màxim d'alumnes perunitat que marca la LOGSE (2n cicle d'Ecl. Infantil: 25 alumnes, EducacióPrimària: 25, ESO: 30, Batxillerat: 35, i Formació Professional: 30).

Les unitats territorials seran: el municipi en Primària i la zona d'agrupamentper a l'ESO. Per a !a Formació Professional s'han considerat zones més amples.Totes les localitats amb un mínim de 8 alumnes entre 3-12 anys tindran ofertaeducativa d'Infantil i Primària. En el cas de l'ESO, ha d'haver un nombre de240-360 alumnes, a excepció de les zones rurals, que amb 200 alumnes hi hauràoferta. Els batxillerats s'oferlaran en les localitats que tingueu 16 unitats d'ESO.

Com a norma general, hi haurà centres d'Infantil Í Primària (3 a i I anys) icentres d'Educació Secundària. En alguns casos es mantindran centres especí-fics, bé d'Infantil de Primària o de Formació Professional. Ens juguem futur. Juga amb cl cap.

Una primera valoracióL'aplicació de la LOGSE, per a

l'STEPV, és un tot que haurem devalorar des de la seua globalitat.És per açò que duran t els darrersanys estem demanant , de formac o n t i n u a d a , l a NEGOCIACIÓGLOBAL de lots els temes. Ens

.estem refer in t a q u a t r e pi larsbàsics que configuren la RECON-VERSIÓ de! SISTEMA EDUCA-TIU: el Mapa Escolar, la planifica-ció l ingü í s t i ca , les p l a n t i l l e s il 'adscripció del professorat i lesseues condicions laborals. Enaquesta negociació ens fixem coma objectius l ' avanç cap al modeld'escola que volem, entesa com aservei ' p ú b l i c de qua l i t a t , i ladefensa dels drets laborals del pro-fessorat.

Ara coneixem el Mapa Escolar,però no hi ha cap proposta oficialde l 'Administració sobre la restade temes.

Sobre el Mapa Escolar, tot ivalorant posit ivament que és laprimera vegada que es fa públic undocument d'aquestes característi-ques, hem de fer algunes conside-racions negatives.

La r e n ú n c i a expressa del'Administració a planificar l'ofer-ta educativa del lr. cicle de l 'Edu-cació Infant i l i la no generalitzacióa partir del curs 1996-97 de l'ofer-ta de 3 anys en tots els centrespúbl ics , són dos fe ts de greusr e p e r c u s s i o n s per a l f u t u r del ' esco la p ú b l i c a , que deixen aldescobert l ' aposta de l ' a c t u a lGovern v a l e n c i à per po tenc ia rl 'ensenyament privat i la conse-güent subsidiarietal d'aquella res-pecte d'aquest. L'argumentació ésclara: si no hi ha oferta de llocsescolars púb l i c s de 3 anys , elspares/ les mares escolari tzen elsseus íïlls/fillés en els centres quesí la tenen, els privats, i a part ird'aquesta primera "elecció" (?) icom que la concertació s'entendràals nivells següents . . . , per què

mirar cap a la pública? I si es dei-xa en mans de la iniciativa privadatot el primer cicle de l'EducacióIn fan t i l (0-3 anys), l'"elecció" espot donar des de bon comença-ment. És el primer pas per al des-.mantellament del servei educatiupúblic.

Per altra banda, no apareixeneís centres específics d 'EducacióEspecial. No hi ha cap argumentde pes per a no incloure ' l s enl 'actual proposta de Mapa Escolar;més encara, es poden lesionar elsdrets del professorat d ' aques tscentres de cara al procés de l'ads-cripció. Hem demanat l'Adminis-tració que reconsidere la seua pos-tura i rectifique ràpidament.

No s'inclou tampoc la planifi-cació educativa de la Formació dePersones Adu l t e s (FPA). Enaquest sector estem davant d'unprocés d ' involució. No es vol des-plegar la Llei de Formació de Per-sones Adultes per ajornar la con-frontació entre el model defensatper l 'actual Govern i el conjuntdels agents socials.

Tampoc no s'inclouen les pro-postes referides als ensenyamentsde règim especial: Escoles Oficialsd ' Id iomes, Conservatoris, serveisexterns als centres...

Per altra banda, no s 'explici tala temporalització de les propos-tes fetes en el document presentat.Per exemple, no es diu qu ins cen-tres de Pr imàr ia- c o n t i n u a r a nimpart in t el primer cicle d'ESOt r a n s i t ò r i a m e n t i d u r a n t quant detemps. Tenim la "foto final", peròno sabem ni com ni quan s'arri-barà.

Es preveu construir 107 centresde Secundària i transformar-ne 14més. Però, no s 'adjunta ni un plade reforma i construcció dels cen-tres ni una memòria que quantif i -que les necessitats econòmiques;per tant, l 'Adminis t rac ió no escompromet a res de concret. Si en

aquest exercici pressupostar i esdes t inen en t re 15.000 i 16.000milions de pessetes a les inver-sions Í equipament dels centres i elcost, segons les declaracions delpropi Conseller d 'Educació , esx i f r a e n t r e 150.000 i 200.000milions de pessetes (altres fontsparlen de 400.000 milions), podemsospitar que estem davant d 'unaproposta que no anirà endavant.

Es constata una disminució depersonal en certes focalitats/zonesd'agrupament, per tant de llocsescolars públics, tant d ' In fan t i l iPrimària com de Secundària.

Considerem que eís mínims pera o f criar els distints nivells educa-tius són massa elevats . S 'ha degarantir l'oferta educativa en leszones rurals, i reduir tant la distàn-cia de les zones d'agrupament (30km./40 m i n u t s ) com el mínimd'a lumnat previst per a ofertar unlloc escolar.

Per acabar, no sabem quins sónels "criteris per a l 'ubicació de lesofertes educatives en alguns cen-tres, però no poden compart ir laproposta per la mobilitat a què esveurà sotmès l ' a lumnat ; creiemque en alguns casos la distància ésexcessiva, tant en algunes zonesrurals com urbanes.

Com a conclusió, estem davantd ' u n a primera proposta que témoltes l lacunes, que es decantaper un model de sistema educatiuque defineix clarament quines sónles intencions del Govern valen-cià: l 'escola púb l i ca , subsidiàriade la privada; és a dir, allà on laprestació del servei e d u c a t i u notinga interès per al sector privat,s'ofertaran llocs escolars públics.

I ara, què fem?La Conselleria ha donat un termini d'tm mes per a l'estudi de! Mapa

Escolar als diferents agents socials i òrgans de representació. Aínb aques-ta finalitat s'ha creat una Mesa Tècnica on hem d'intervindre, tant sobreels criteris com sobre la proposta de les ofertes educatives.

Des del STEPV hem iniciat un procés d'informació i consulta entre e)professorat, amb l'objectiu que tothom conega quines són les propostes Íens faça arribar els suggeriments.

Per a nosaltres bi ha tota una sèrie de criteris que han d'es tai' presentsen el debat:

-S'ha de fer una oferta formativa completa que abaste el conjunt demodalitats educatives, tant en zones rurals com urbanes.

-La planificació del primer cicle de l'Educació Infantil.-La generalització d'unitats escolars de 3 anys en tots els centres

públics.-La planificació de l'Educació Especial, la Formació de Persones

Adultes i dels ensenyaments de règim especial, així com dels serveiscomplementaris, com són els serveis i departaments d'orientació, els ser-veis de menjador i transport escolar...

-Pressupost extraordinari per a l'adequació dels centres al requisitsmínims de la LOGSE i noves construccions.

-La lemporalització de la proposta.-S'ha d'explicitar quins centres de Primària continuaran impartint el

primer cicle d'ESO transitòriament i quant de temps.-La compensació, tant en recursos humans com materials, de les zones

rurals, de les d'acció educativa preferent i les d'especial dificultat.-La planificació lingüística d'un sistema educatiu bilingüe.Però, com hem assenyalat, el Mapa Escolar és soJs un dels quatre

pilars de l'aplicació de la LOGSE, per la qual cosa aquesta negociaciósobre el Mapa Escolar ha de ser simultània a la negociació de plantilles,de les condicions laborals i del model d'adscripció i de la planificació lin-güística.

Si no és així, estarem fent un debat parcial i en bona mesura fals, queno ens durà enlloc, doncs no tindrem una visió global de la Reconversió idels seus efectes.

'Per tant, des del STEPV exigim a Ja Conselleria de Cultura, Educació iCiència la convocatòria immediata de les Meses Tècniques pertinents.Esperem tindré una resposta ràpida i adequada a la importància delsassumptes pendents.

Per acabar, volem fer una crida a la participació del conjunt del profes-sorat. Sols des d'una posició activa, disposats al diàleg i, si s'escau, a lamobilització, podrem aconseguir els nostres objectius, la millora de lesnostres condicions laborals i l'avanç cap al model d'escola pública quedefensem.

Ultima horaDimecres, 31 de gener, està convocada la primera Mesa Tècnica per a parlar del Mapa Escolar.El dia 12 de febrer s'ha fixat la primera Mesa Tècnica sobre plantilies. L'STE-PV considera que la proposta de

plantilles s'hauria de negociar al mateix temps que e! Mapa Escolar i evitar així tensions innecessàries, donada lacomplementarietat dels dos temes.

,de l'ensenyament públic n.s 107 -gener 1996

L'OPINIÓ

£,Qué està pasando en la inspección?Una recíente Orden de la Conselleria de Adminis-

tración Pública dispone la ejecución de la sentenciaque el ano 1990 dicto el Tribunal Superior de Justíciade la Comunidad Valenciana, ratificada por otra delTribunal Supremo del ano 1995, que supone la anu-lación de tres ordenes que dicto la Conselleria deEducaciónen 1986.

Dicha sentencia condena a la Generalitat Valen-ciana por habèr incurrido en "desviación de poder" alutilizar su potestad reglamentaria inadecuadamente eimpedir en su: dia (ano 1986), mediante una pràcticaadministrativa torcida, que un inspector del Cuerpodestinado en Galícia pudiese participar en un concur-so de traslados para obtener destino en nuestraComunidad.

La reposición del derecho que según el tribunalasistía al mencionado funcionario (por cierto, hoydesgraciadamente fallecido) trae como consecuenciala anulación dei concurso de íraslados para inspecto-res del Cuerpo, que convocaba la Orden de 11 dejunio de 1986; la adscripción de los inspectores delCuerpo, que se transfirieron el ano 1983, a los pues-tos de la inspección de la Comunidad Valenciana(realizada por Orden de 17 de junio de 1986) y laconvocatòria de acceso a la inspección educativa delos funcionarios doceníes, que hacía la Orden de 18de junio del mismo ano.

Habría que resaltar que tanto el motivo del recursodel inspector del Cuerpo como el fundamento bàsicode la sentencia tienen que ver con la imposibilidad deque los inspectores del Cuerpo destinades en oírasCC AA pudiesen participar en el concurso de trasla-dos convocado por la Conselleria, al no reservar nipublicitar esta un porcentaje de vacantes para esteobjeto. Las otras dos ordenes se anulan, como con-secuencia de que tanto las vacantes que cubrieronlos inspectores del Cuerpo como las plazas convoca-das para docentes pudieron ser distintas en númerode haberse garantizado el porcentaje en el concursode traslados.

Pues bien, ^qué hace el actual Gobierno Autonó-mico para deshacer el entuerto y enmendar sus erro-res? Muy simple, piensa que los yerros los cometie-ron otros con sus "chapuzas", que no van con el, y,para rehabilitarse, no se le ocurre otra fórmula mejorque obstinarse en hacer la interpretación mas desfa-vorable para los funcionarios y la ejecución mas duraque cabé hacer de la sentencia (no olvidemos que esa la Administración a quien condenan los jueces).

Niega que los inspectores que accedieron por laOrden anulada hayan sido jamàs inspectores (algú-

nos llevan ejerciendo la inspección doce afíos conse-cutivos, no se aviene a dialogar con los interesadosde nada), y no se sabé bien què va a hacer con ellos.Lo cierto es que va a remover de sus puestos de tra-bajo a 49 inspectores docentes, sin negociar nadacon ellos ni con las organizaciones sindicales.

Diversos dictàmenes jurídicos y opiniones de pro-fesionales del derecho y funcionarios de !a Adminis-tración consideran disparatada la fórmula que utilizala Conselleria para despachar a estos inspectores desus puestos de trabajo, lo que, sin duda, va a condu-cir a un proceso contencioso, sin que se haya siquie-ra iniciado ninguna solución administrativa previa-mente negociada.

Ciertamente, hay que reconocer que, en los esca-sos meses que el PP gobierna la Generalitat, nos vie-ne sorprendiendo casi a diario a una buena parte dela ciudadanía. Hoy nos sobresalta con una nuevaconcepción de la Administración autonòmica.

Un desenlace del tenor y talante que venimos des-cribiendo nos parece que aporta un mensaje transpa-reníe sobre la finalidad de la Administración autonò-mica, que se conforma como una prestacïón o mira-miento para satisfacer el interès particular de la"clientela habitual" del partido en el Gobierno, aiejàn-dose de servir al interès general de los valencianes.Desde esta sugerente perspectiva, naturalmenté, nise asume la historia administrativa como pròpia, ni setiene por què respetar las instituciones de autogobier-no, ni preservarlas de los avatares electorales, segúnel sentido de estado que se presume en el patrimoniode cualquier organización política democràtica, quehoy parece cualidad caduca.

Bien al contrario, parece que la nueva calidad pro-fesional que ahora se pretende reinsíaurar íiene quever con las viejas "cesantías", con aquellas alternan-cias de los tiempos de la Restauración, nacidas delas adhesiones serviles e interesadas a los partidos,que hoy, cual si volviésemos atràs en el túnel deltiempo, nacen de nuevo con las renovadas pràcticasclientelistas,

En fin, sorprendente però esclarecedora y persua-siva lección la que acabamos de aprender. Llegaranlos tiempos del "aquí todos son sospechosos mien-tras no se demuestre lo contrario", del "hay que des-politizar la Administración y hacerla profesional", del"sàlvese quien pueda", etcètera. Tiempo, en fin, desoluciones. Como decía el dicho: "jQue Dios nos pilleconfesados!".

José J. Pérez García

B re ve deí contenciosoLa Orden de la Conselleria de Cultura, Educación

y Ciència de 11 de junio de 1986 convoco concursode traslados entre los funcionarios del Cuerpo de Ins-pectores al Servicio de la Administración Educativa(CÍSAE), creado por la Ley 30/1984.

Tal Orden, por los motivos que el Sr. Requejo (ins-pector recurrente) expone en su recurso, le impidie-ron acceder a la Inspección Educativa de la C. Valen-ciana. Ello motivo numerosos escrites del Sr. Reque-jo a la Conselleria y, finalmente, el Contencioso queahora se sentencia.

Las sentencias del TSJ y del TS, como conse-cuencia del recurso del Sr. Requejo, afectan tambiénlas ordenes de 17 y 18 de junio de 1986, que, res-pectivamente, adscribían a los inspectores transferi-dos por el Estado a la Comunidad Autònoma, por losdecretos de transferencias del ano 1983, y a los fun-cionarios docentes que en primera promoción acce-dieron a la función inspectora, según quedo configu-rada por la adicional decimoquinta de la Ley 30/1984.

La Generalitat Valenciana apeló la Sentencia delTSJ oportunamente, y posteriormente, como se havisto, el Tribunal Supremo confirmo la Sentencia deaquel Tribunal.

El actual Gobierno de la Generalitat mantiene lasiguiente postura respecto al proceso de ejecuciónde las sentencias:

1.1 Las sentencias anulan las referidas ordenesde 11, 17 y 18 de junio de 1986. Según ellas, sonnulas de pleno derecho. Consecuentemente, nun-ca los docentes accedidos a la función inspectorapor la última de las mencionadas han sido inspec-tores.

2.a De nada sirve que, ademàs de acceder a lafunción inspectora por el concurso convocado por laOrden mencionada, hayan sufrido dos renovacionescon exigència de evaluación positiva en los ahos1989 y 1993. Es decir, se sostiene que todos losactos administrativos desarrollados penden de laOrden anulada y no son vàlidos ninguno.

3.- Tampoco sirve que estos funcionarios hayandesempenado su condición de inspectores al amparode lo dispuesto en la Ley 30/84, modificada por la23/88; el Decreto 180/92 y el 197/93, que modifica-ban el 36/86, estableciendo un nuevo marco normati-vo para el desempeho y funciones de la inspeccióneducativa. Disposiciones que ni tan siquiera mencio-nan las sentencias y mucho menos anulan.

4.1 De nada sirve que la Ley 9/95 establezca unnuevo marco de acceso e integración de los inspec-tores de educación en el Cuerpo de Inspectores quela nueva Ley crea, ni tampoco el desarrollo de la Leymediante el Real Decreto 2.193/95.

En consecuencia, las acciones de la Generalitathasta hoy se resumen:

1.§ Se dicta una Orden de ejecución de la senten-cia (Orden de 24 de noviembre de 1995, de la Con-selleria de Administración Pública).

2.a Se cesa a los funcionarios docentes por Reso-lución de esa misma Conselleria.

3.- Se reintegra a la docència a los funcionariosafectades.

4.- Cuando se convoquen los procesos de accesoal Cuerpo de Inspectores que la Ley 9/95 crea, sedesconoce en què condiciones podran participar, si lodesean.

Professorat interí:Estabilitat i millora de

les condicions de treball

La situació del professorat interí ha empitjorin aquest curs. Els l'els queens han portal a aquesta situació són, des del nostre p u n t de v is ta , elssegüents:

-La convocatòria de Ics oposicions de Secundària amb cl suport de iots elssindicats amb l'excepció de l'STEPV. els quals, malgrat conèixer els recur-sos de COEP i AF1D (els dos amb la maleixa argumentació, encara que sem-ble increïble), insistiren en que Ui convocatòria s'havia de fer, sense tindré encompte que s'entrava en un procés semblant ai de Ics oposicions de 1991. Defet. a hores d'ara, la legalitat de Ics oposicions del 95 depèn de la sentènciaque ha de diciar el Tribunal Superior de Justícia de la CV.

- L'STEPV va plantejar el curs passat en la Comissió de Seguiment del'Acord sobre Professorat Interí la necessitat de substituir l'actual acord deprioritat en ei treball per un acord d'estabilitat. Tothom es va negar; és més,la resta de les organitzacions sindicals van actuar contra les mobilitzacionsconvocades per l'STEPV.

-Les actuacions de la Conselleria d'Educació en lemes com: les substitu-cions, la durada dels nomenaments, fes contractacions a temps parcial oS'impagament de les nòmines... En aquest apartat T Administració ha incom-plit reiteradament l'acord sobre professorat interí. En concret, moltes vacantss'han considerat com a substitucions, la qual cosa suposa no pagar al profes-sorat interí els mesos d'estiu. També s'han fet nomenaments a temps parcialsense haver negociat la normativa corresponent. En aquests dos temesl'Administració està retardant, des de principi de curs, la resposta a les nos-tres reivindicacions.

Darrerament, a més a més, s'ha desplaçat del seu lioc de treball a més dequaranta persones per a executar una sentència que afecla la inspecció educa-tiva.

Tots els fets anteriors, entre d'altres, han suposat que una part considera-ble del col.lecüu haja deixat de treballar o ho faça en condicions moll precà-ries.

Però la situació es pol agreujar, encara més, amb l'aprovació dels Pressu-postos de la Generalitat Valenciana per a 1996, ja que suposen una reduccióde la plantilla del professorat en 378 llocs de treball de mestres i 114 de mes-tres de taller.

Des de l'STEPV considerem necessari que es done una solució definitivaa aquesta situació, l'accés al funcionaria!. I, mentrestant, és prioritari un pac-te d'estabilitat i la millora de les condicions de treball (regularització delsnomenaments, pagament de les nòmines...). Per a que açò siga possible hemd'aconseguir obrir les negociacions amb la Conselleria.

L'STEPV ha demanat al Conseller i al Secretari General que s'inicie unprocés de negociació per abordar la problemàtica del professorat interí: con-dicions laborals, cessaments per l'execució de la sentència d'inspecció i pac-te d'estabilitat.

Per a l'STEPV la transformació dels llocs de treball precaris en eslabiesno vol dir que les persones que actualment ocupen aquests llocs de treballsigueu acomiadades; ans el contrari, hem d'impulsar acords per a que l'aclualprofessorat interí puga romandre en el sistema i accedir a la funció públicadocent, per a la qual cosa impulsarem les següent mesures:

-Ampliació de les plantilles i aplicació de ía ràtio LOGSE en els centreseducatius. Cobertura de totes les substitucions a partir del tercer dia.

-Pacte d'estabilitat del professorat interí fins l'accés a la funció públicadocent.

-Accés lligat a la formació que garantesca la funcionarització del profes-sorat interí després de tres anys d'experiència docent.

-Equiparació total de les condicions laborals del professorat interí amb elfuncionariat de carrera.

-Reconeixement de la mateixa titulació amb què s'accedeix a la interinitatper a presentar-se a les oposicions.

-Garantir l 'estabili tat laboral del professorat tècnic de Formació Professio-nal i altres col.lectius afectats per problemes de titulacions derivats de l'apli-cació de la LOGSE (Pròrroga de la Transitòria 5.6).

-Control sindical dels nomenaments. Exigència per a que se'ns lliurecòpia del nomenament del funcionariat interí.

A aquestes reivindicacions cal afegir la solució a la problemàtica creadapel desplaçament del seu lloc de treball de més de quaranta persones.

Sols amb la participació, organització i mobil i tzació del conjunt delcol·lectiu podrem aconseguir-ho.

n,s 107-gener 1996 .de l'ensenyament públic

L'estat de la negociació de les plantillesLa negociació de les plantilles presenta uns rit-mes desiguals al conjunt de l'Estat. Algunescomunitats autònomes ja han tancat el tema(Catalunya... ); en altres la negociació està prouavançada i les diferents Administracions han fetpropostes concretes (MEC, Galícia, Andalusia...).

En el cas del País Valencià, no han començatencara les negociacions, per la qual cosa la pro-posta del quadre és la dels sindicats.En aquest estudi pretenem fer una comparacióde les diferents alternatives a l'espera delcomençament de la negociació.

PROPOSTES SOBRE PLANTILLES DE CENTRES DE PRIMÀRIA

E. INFANTILGENERALISTESIDIOMAE. FÍSICAE. MUSICALP. TERAPÈUTICAAUDICIÓ I LLEN.SUPORT

TOTAL

. CENTRES D'UNA LÍNIA(3 UNITATS D'INFANTIL

I 6 DE PRIMÀRIA)

MEC

13

CAT

351111

t+(D

13/14

GAI,

34

2111

(D

ni13

AND

3

5"

1

1

1

1

1

13

PV

"461111

14

CENTRES DE 2 LÍNIES(6 UNITATS D'INFANTIL

1 12 DE PRIMÀRIA)

MEC

26(27)

CAT

6102212

(D+(1)+

(D24/25/26

GAL

6.9

3211

1

0)

23724

AND

61022I2

23

PV

. 8

12

2212

27

CENTRES DE 3 LÍNIES(9 UNITATS D'INFANTIL

1 18 DE PRIMÀRIA)

MEC

37(38)

CAT

1015322

2

lf(0+(1)35736/37

GAL

9173211

1

d)

34/35

AND

91533

12

'33

PV

11183322

39

Aspectes a considerar de les propostesLA PROPOSTA DEL MECLes dades que reproduïm sobre plantilles del MEC

estan incloses en la proposta anomenada "acord per a lamillora de la qualitat de l'ensenyament i les condicionsde treball del professorat pertanyent al cos de mestres".Aqueix document es pot considerar com a definitiu i elMEC ha convocat els sindicats per al dia 9 de febrer persignar-lo.

Cal destacar els següents aspectes:- Les plantilles són globals i, per tant, no especifica

especialitats. El període d'implantació finalitzarà en elcurs 98-99 en els centres amb ràtio mitjana superior a.20alumnes i en el curs 1999-2000 en la resta de centres.Aquestes plantilles es podran incrementar amb professo-ral d'educació especial en determinats centres, en funciódel nombre i del tipus de necessitats educatives que pre-senten.

- Hi ha un punt que no queda clar, i segons la inter-pretació que es faça d'ell les plantilles tipus en centresd ' i n f a n t i l i primària que t inguen més de 5 uni ta tsd'infantil, tindran un mestre més que nombre d'unitats.(Són les que hi ha entre parèntesi al quadre comparatiu.)

- Les plantilles mínimes en els CRAS (Centres RuralsAgrupats) s'implantaran en els 3 propers cursos i seran:

- CRAS de 9 unitats 13 mestres- CRAS de 12 unitats 17 mestres* CRAS de 15 unitats.* CRAS de 18 unitats.*CRAS de 21 unitats.* CRAS de 24 unitats.

21 mestres26 mestres29 mestres

• 33 mestres* CRAS de 27 unitats 37 mestres

L'ACORD DE CATALUNYALes dades pertanyen a l'anomenat "Acord de l 'Admi-

nistració, CC OO Í CSIF", signat el 21 de. desembre de1995. Els STEs Catalunya no signaren aquest acord,entre altres molles raons, per considerar que la propostaen al lò referent a plantilles és del tot inadequada perassolir els objectius previstos amb el nou sistema educa-tiu i per entendre que no es pot supeditar l'augment dela plantilla a la ràtio; en tol cas, cal una disminuciógeneralitzada de les ràlios per aiendre correciameni ladiversilat. Un acord com aquest és donar-li a l'Adminis-tració educativa un xec en blanc per fer les supressionsque vulga.

Les plantilles tipus corresponen a 13, 24 i 35 mestresrespectivament. En centres d'una, dues o tres línies,quan la ràtio supere els 22 alumnes/grup la plantillas'incrementarà en un mestre, que realitzarà lasques desuport a educació infantil.

En centres de dues o tres línies que superen la ràüode 24 alumnes/grup a l'educació i n f a n t i l , t indran unmestre més, que realitzarà tasques de suport.

- En el curs 1998-99 el 75% de centres tindrà lesplanti l les previstes, i en acabar el curs 1999-2000 hofaran la resta.

- L'assignació de mestres especialistes itinerantsen les plantilles de les zones rurals es farà amb elscriteris següents:

- Cada agrupament disposarà d'una dotació com-plementària de 3 mestres especialistes (Ed. Física,Música Í Idioma).

- La dotació anterior s'ampliarà o bé en funció delnombre d'alumnes (més de 170), o bé segons el nom-bre d'escoles de l'agrupament (a partir de 5 escoles), o

- En funció del nombre d'alumnes amb necessitatseducatives especials es podrà assignar un mestre iti-nerant d'educació especial.

- Aquest acord finalitzarà el curs 2000-2001.

LA PROPOSTA DE GALÍCIAEs tracta d 'una proposta, pràcticament definitiva,

de la Xunta de Galícia.- En tots els centres s'adscriu professorat de dos

idiomes moderns.- Les p lan t i l l e s tipus corresponen a 12, 23 i 34

mestres, respectivament. Si en un centre hi ha més de6 hores del segon idioma, la plantil la s'incrementariaamb un lloc de treball de suport.

LA PROPOSTA D'ANDALUSIA,- *Es lambé 1 ultima oferta de p lant i l les feta per la

Junta d 'Anda lus ia .- El professora t que i n d u ï m en Pe_dagogia

Terapèutica pot ser d 'Audició i Llenguatge o Genera-listes, depenent de les necessitats de cada centre.

- Tots els centres d'educació infantil i primària tin-dran personal laboral de suport per a l 'EducacióInfant i l .

- Els centres que escolaritzen alumnat amb necessi-tats educatives especials podran comptar, en funciódel tipus i les característiques de les discapacitats,amb Monitors d'Educació Especial.

- Les plantilles finals aniran aplicant-se paulatina-ment de la manera següent:

Curs 96-97. C-l: 12 mestres; C--2: 22 mestres;C-3: 33 mestres.

C-l: 12 mestres;Curs 97-98.C-3: 33 mestres.

Curs 2000-01C-3: 33 mestres.

C-2: 23 mestres;

C-l: 13 mestres; C-2: 23 mestres;

PAÍS VALENCIÀ: LA PROPOSTA SINDICALUNITÀRIA

Aquesta és la proposta que en abril del 94 elSTEPV, junt a d'altres sindicats, va elaborar desprésd 'un minuciós estudi de necessitats horàries de cadacentre. Aquest ha estat el document sindical de nego-ciació durant ets darrers cursos amb l'anterior governvalencià. És, per tant, la proposta que c o n t i n u e mdefensant davant els actuals responsables educatius.

los opositores del 91 deben oponerse a lalimitación de su nombramienfro

Opositores del 91:Y la bola va creciendo

La oposición del 9 I escomo una bola de nieve que'en su caída por la pendienlede la gran montana de lasAdministraciones -la Admi-nistïación Pública y la Admi-nislración de Justícia- vaengordando con cuantoencuentra a su paso, sin que,por el momento, se pueda verel final de su carrera.

Un ano después de lapublicación en el BOE delnombrainiento como funció-narios de carrera de los opo-sitores, la bola crcce con dosasuntos mas: el libramiento alas personas interesadas delos títulos administrat!vos defuncionarios de carrera y el lenlísimo reconocimiento de los servicios previos aefectos de trienios.

Como quiera que, en su momento (BOE 23 de febrero de 1995), no se reco-noció la antigüedad del nombramiento desde septiembre/octubre de 1992 (lafecha de referència para quien siempre ha cumplido con una convocatòria ajus-tada a la legalidad), todos los actos que se derivan de ese nombramiento estancontaminades por los defectes del mismo (muchos opositores recunieron en sumomento la Orden ministerial de nombramiento).

Por lo que hace al titulo de funcionarios de carrera que se ha entregadodurante estos días, se limítan sus efectos económicos y administrativos a febre-ro de 1995, cuando la Orden de nombramiento omitía la referència a dichosefectos y, en todo caso, reconocía antigüedad para concursos de traslados desdeseptiembre/octubre de 1992. Ciertamente, la Administración educativa valen-ciana viene dando por sentado que la fecha de referència, para todo lo que noha sido concursos de traslados, es la de febrero de 1995.

Por otra parte, el reconocimiento de servicios previos, que està llegando concuentagotas a las personas que lo solicitaron, determina que el cobro de los trie-nios correspondientes serà efectivo solo a partir de febrero de 1995,f echa depublicación de la Orden.

En ambos casos, los opositores de 1991 deben oponerse sin dilación a laAdministración si, como ya lo ha heclio un buen número de opositores, se pre-tende la retroactividad del nombramiento desde el ano 1992.

El STEPV proporcionarà los medios necesarios a todo el profesorado queasí lo solicite. En las sedes del sindicato concretaremos mas la información.

d'assegurançaresponsabilitat civil

El proppassat 16 d'agost es signàla pòiissa d'assegurança entre la Con-selleria de Cultura, Educació i Ciènciai l'asseguradora La Estrella, S. A.

L'objectiu és la cobertura de laresponsabilitat civil de lot el perso-nal, docent i no docent, dependentde la Conselleria d'Educació i Cièn-cia que presta els seus serveis encentres públics de la General i tatValenciana i en els serveis educatiusd'inspecció, orientació i suport, engarantia del pagament de les indem-nitzacions que els hi poden ser exi-gides i que es deriven de l'activitat ifuncions pròpies de l'esmentat per-sonal, pel funcionament normal oanormal del servei públic d'ensenya-ment no universitari. Queda inclòstol el personal funcionari públic queexerceix les seues funcions en lesescoles de patronat.

Queden incloses la defensa jurídi-ca Í el pagament de les fiances.

L'assegurança comprèn, entrealtres, a mode d'enumeració però nolimilaliu: Impartir classes, ordinàrieso de recuperació. Desenvolupar acti-vilals d'experimentació o pràctiquesen les diverses modalitats o.assigna-tures. Realitzar les funcions devigilància, cura i, si escau, direccióde l 'alumnat. Participar en viatges,visites, excursions o activitats exlra-escolars o complementàries. Submi-nistrament d'aliments i begudes.Realitzar pràctiques esportives.

Es considera tercera personaqualsevol persona física o jurídicaque resulle danyada en la seua inte-gritat física, drets o patrimoni, peracció o omissions. També tenencaràcter de tercera persona els propisassegurats, excepte l'autor de l'accióo omissió de la qual es deriva la res-ponsabilitat.

Cobertura de riscResponsabilitat civil del personal

assegurat fins a 50 milions de pes-setes.

La defensa jurídica del personalassegurat, davant de qualsevol ordrejurisdiccional.

Les fiances exigides al personalassegurat

ExclusionsEl transport per qualsevol mitjà

de locomoció de l'alumnat cap i desdel centre escolar, colònies d'estiu(el transport sempre ha de tenir asse-gurança pròpia). Però queda cobertala defensa per reclamació.

Capitals garantitzatsDanys coiporals^-Inclosos.Danys materials: Inclosos.Fiances judicials, defensa: Incloses.Màxim per sinistre: 50 milions.Màxim per víctima: 50 milionsMàxim per anualitat: 100 milions.Franquícia: 10.000 ptes. per sinistre.

.de l'ensenyament públic IJ&1&4 n.2107-gener 1996

NOTICIESDE LES

JUNTES DEPERSONAL

Sobre la jubilación por laLOGSE

Esta Junta de Personal Docentedemanda a la Adminislracíón queproceda al estudio y actualizaciónde la graiiíïcación extraordinàriaque corrcspondc a los jubilades porla LOGSE y que està sin actualizar,injustamente, desde ei 14-3-92,incumpliendo el acuerdo de! Con-sejo de M-inistros, punto 4, delAnexo de fecha 28/12/90, que dicetextualmente:

"Las gratificaciones deberànfijarse en atención a las retribucio-nes complementarias".

Sobre la necessitat d'uncentre d'EducacióEspecial a la comarca dela Safor

És notòria la manca de centresd'Educació Especial per tal d'aten-dre degudament les necessitats de!conjunt de la societat valenciana,per la qual cosa l 'Administracióhauria de procedir a planificar laseua deguda cobertura. En aquestsentit, la població amb necessitatseducatives especials de la comarcade la Safor no compta més que ambun centre de titularitat privada, a lalocalitat de Potries, que a més amés presenta un estat lamentable deles seues instal·lacions.

En relació a aquesta situació, elpassat 17 de febrer de 1995, elConseller d'Educació va presentara Gandia un projecte de centred'atenció global de les necessitatsde la població de la comarca.

És per açò que la Junta de Per-sonal Docent de València reclamade l'Administració la construcciód'un nou centre, capaç d'atendre lapoblació dels 31 pobles de lacomarca, i que a més d'atendreactivitats educatives en realitze lesd'estimulació precoç, tinga residèn-cia per a discapacitats i taller ocu-pacional.

Sobre la gratuïtat de lestaxes universitàries

Aquesta Junta de Personal, queha instat el Govern valencià en rei-terades ocasions per tal que intro-duirà en la denominada "LLeid'Acompanyament" dels Pressu-postos de la Generalitat Valencianala gratuïtat de la matrícula en lesUniversitats Valencianes, manifestael seu malestar per l 'actitud delsgrups parlamentaris a les CortsValencianes (PP, PSOE, i UV), perno donar supoit a una esmena delsgrup d'EU-Els Verds que arreple-gava aquesta petició, feta expressa-ment per aquesla Junta de Personala tots els grups polítics.

Sobre la construcció d'uncentre a Àlpatró

La Junta de Personal Docentd'Alacant demana la construccióimmediata d 'un centre de duesunitats a la Vall de Gallinera, con-cretament al poblet d 'Alpatró,donat que des d'abril de 1994 elcentre Ausiàs Marc d'aqueslapoblació de la Marina Alta va serdeclarat en ruïna i els alumnesdesallotjats.

El desplegament normatiu de la LOPEGCD

La contrareforma del sistema educatiuNo ha trigat massa des que va seraprovada pel Parlament espanyolla Llei Orgànica de Participació,Avaluació i Govern dels CentresDocents per a que el Govern cen-tral promulgarà les normes quedespleguen alguns dels aspectesmés significatius i, al temps, mésregressius que conté l'esmentadallei: l'organització del Cos d'Ins-pectors d'Educació, la regulacióde l 'acreditació exigida per aexercir la direcció d'un centreeducatiu i el mecanisme de conso-lidació de la part del componentespecífic que corresponga alsdirectors una vegada .acabada laseua tasca en la direcció.

De nou/ el Cos d'InspectorsEl Reial Decret 2.I93/Í995, de 28 de desembre (BOE de 30/X1I/95),

estableix les normes bàsiques per a l'accés Í la provisió de llocs de tre-ball en el Cos d'Inspectors d'Educació i la integració en aquest delsactuals inspectors. Constitueix, per tant, en aquest aspecte el marc i lanorma bàsica per a tot l'Estat, susceptible de desenvolupament per lesComunitats Autònomes amb competències plenes en matèria educativano universitària. Com assenyala amb tota claretat l'exposició de motiusde l'esmentat Reial Decret, el Cos d'Inspectors es crea com una de leseines centrals del sistema configurat per la Llei en allò relatiu a l'avalua-ció dels centres educatius. Es configura com la base d'actuació i d'inter-venció externes de l 'Administració per a dur a terme en els centres lamena de política educativa que considere oportuna des de l'existènciad 'un Cos que, encara que s'emmascara i es disfressa de cos docent, rea-litza les seues tasques fonamentalment des de l'exterior del propi siste-ma, tasques aquestes redefinides en relació a les que tenia atribuïdes perla LOGSE, a les quals s 'afegeixen sospitosament dues de noves: "a)Controlar i supervisar... el funcionament dels centres educatius", i "f)Informar... sobre qualsevol aspecte relacionat amb l'ensenyament que Hsiga requerit per l 'autoritat competent o que conega en l'exercici de lesseues funcions", activitats que defineixen suficientment el caràcter de la'nova inspecció', que més que nova no és altra cosa que l 'antiga inspec-ció-policia de l 'anterior sistema. Coherentment amb aquestes caracterís-tiques, no es fa més que recrear l 'antic cos d'inspectors, i amb açò la Lleii el Reial Decret que la desenvolupa ens condueixen pel túnel del temps aèpoques i situacions que alguns pensàvem que no tornarien: es tracta sen-zillament de la contrareforma. Es un cos i unes funcions que sens dubtedistorsionaran aclaparadorament el funcionament dels centres educatiusmés que l'auxiliaran, i que no obeeixen ni de lluny a la concepció que elssectors progressistes de l'ensenyament, sindicats i moviments de renova-ció pedagògica tenen del necessari equilibri que cal mantenir entre ava-luació interna i externa dels processos educatius. El Cos d'Inspectors, amés, suposa el trencament de la un i t a t dels cossos i de la funció docents,creant una estructura alienant i aliena a la pròpia pràctica educativa.

En concret, el Reial Decret conté al·lusions a la creació, funcions irègim legal aplicable al cos d'inspectors i a l'exercici de la funció ins-pectora per part de les comunitats autònomes. Enumera els funcionarisque integren el Cos: els funcionaris de l 'antic Cos a extingir d'Inspectorsal Servei de l 'Administració educativa que opten per la integració, elsfuncionaris docents que hagen accedit a la funció inspectora que resultenintegrals pe! la LOPEGCD en la disposició addicional primera, és a dir,els docents del grup A que hagen efectuat la primera renovació de tresanys en la funció inspectora o estiguen en situació d'efectuar-la, i elsdocents del grup B que en el futur ingressen en un dels cossos del grup Ao que superen el concurs-oposició, per un torn especial d'accés al Cosd'Inspectors, a més dels funcionaris docenls que accedesquen pel proce-diment establert per la Llei i pel Reial Decret. En tot cas, els actuals ins-pectors que no s'integren podran romandre fins a la jubilació exercint lafunció inspectora.

El Reial Decret, a més a més, regula detalladament els procedimentsd'accés, provisió de llocs de treball i d ' integració. El procedimentd'accés consisteix en un concurs-oposició constituït per una fase de con-curs, una altra d'oposició amb diverses proves i una de pràctiques.Podran participar en aquest procediment els funcionaris pertanyents alscossos docents amb una experiència de deu anys en el sistema educatiu ique estiguen en possessió del títol de Doctor, Llicenciat, Enginyer oArquitecte.

Acreditar-seper a la direcció dels centres

Una altra de les normes que despleguen la LOPEGCD és la relativa al'acreditació exigida per a l'exercici de la direcció dels centres educatius.Aquest Reial Decret 2.192/1995, de 28 de desembre, com el que regula la

consolidació parcial del component específic dels directors, 2.194/1995(tots dos en BOE de 30/XII/95), no és norma bàsica per a tot l'Estat, peròmanté el caràcter de norma supletòria per a les Comunitats Autònomesamb competències plenes en educació no universitària.

L'acreditació prèvia exigida per a l'exercici de la direcció ha estat undels punts de la LOPEGCD més combatuts pels sindicats i moviments derenovació pedagògica, perquè aquest aspecte constitueix el nus de la con-cepció que de la direcció i de la gestió dels centres impregna la Llei. Lanovetat de l'acreditació com a requisit per presentar candidatura a ladirecció ve arreplegada en l'article 18é, al costat de l'exigència de pos-seir 5 anys d 'ant iguitat en el cos í en l'exercici de la funció docent.L'article 19é, desplegat ara per l'esmentat Reial Decret, estableix al seutorn les condicions que han de reunir els candidats per ser acreditats: a)Superació de programes de formació o tenir alguna de les titulacions res-senyades en el Reial Decret, i b) experiència Í valoració positiva del tre-ball previ desenvolupat en l 'exercici dels càrrecs corresponents alsòrgans unipersonals de govern, o valoració positiva de la labor docent enl'aula o en tasques de coordinació pedagògica, o en funcions d'organitza-ció, gestió i participació en òrgans de govern. Naturalment, les diferentsvaloracions recauen de manera directa en la 'nova inspecció' que fins itot ha d'incloure en el procés de valoració del treball docent la visita al'aula o aules en què el professor o professora preste els serveis, junt adiferents informes de la Direcció del centre, de la Caporalïa d'Estudis ode Departament o del Coordinador de Cicle.

La "recompensa"dels serveis prestats

Completa el panorama normatiu, com s'ha exposat més amunt, el ReialDecret que 'recompensa' fins a la jubilació els serveis prestats com adirector/a de centres educatius amb la consolidació parcial del componentdel complement específic percebut en l'exercici de la direcció, a títold'incentiu retributiu. En aquest sentit, i en desenvolupament de l'article25.5 de la LOPEGCD, que contempla "la percepció d'una part del comple-ment retributiu corresponent", el professorat dels centres públics quehagen exercit el càrrec de Director de centre consolidaran, prèvia valoraciópositiva, una part de complement específic segons el període de temps depermanència en e! càrrec: 4 anys, 25%; 8 anys, 40%, i 12 anys, 60%.

Contrareforma i gestió democràticaNo cal explicar com d'allunyades es troben aquestes mesures de la

concepció de la gestió democràtica dels centres, expressada, desplegada idefensada pel moviment sindical progressista i renovador. S'ha d'emfa-titzar, però, que la LOPEGCD i els Reials Decrets que la desenvolupenno sols consoliden un model de Direcció de centres relativament burocra-titzat, en què la Direcció és més representant de T Administració que dela comuni ta t educativa, en què es configura com una estructura perdamunt dels diversos estaments que la integren, concepció que els sec-tors progressistes del professoral han tractat de neutralitzar amb projectesi pràctiques democràtiques i participatives, sinó, sobretot, perquè a partird'ara serà pràcticament impossible que una determinada comunitat edu-cativa d 'un centre puga democràticament, en el moment que vulga icomptant amb les persones que vulga, formar un equip de direcció ajustata les seues estrictes necessitats de funcionament. A partir d'ara ser o noser director o directora dependrà de la planificació i decisió d'aquellespersones que aspiren, en un futur més o menys immediat, a exercir ladirecció, convertint-se així en un objectiu i un esglaó de la carrera admi-nistrativa de les que així ho decidesquen, les quals, a més a més, sabenque la consolidació parcial del complement retributiu, quan acabe la seuatasca, depèn d'una valoració positiva de la pròpia Administració, quecompra així el seu sotmetiment i submissió. No debades la Confederaciód'STEs qualificava aquesta llei com l'agressió més forta que ha patitl'escola pública des de la transició democràtica fins ara.

n,s 107 • gener 1996 l'entrevista

Entrevistem aFerran Zurriaga

Mestre d'escola i membre del Moviment Cooperatiu d'Escola Popular (MCEP),l'organització al si de la Renovació Pedagògica que més ha destacat en la difusió deles idees de Celestin Freinet, en ocasió del centenari del seu naixement

Ferran Zurriaga i Agustí va nàixer a Olocau del Carraixet (Campde Túria). Va fer les oposicions a Magisteri en 1961. Destinat pro-visionalment a Llíria i definitiva a Bellmunt (Priorat). EstudiaPedagogia Terapèutica i treballa de mestre d'Educació Especial alCP Ruiz-Jiménez, de València. Temporalment, deixa la pissarra

per exercir de Cap de Divisió d'Administració i Planificació Edu-cativa de l'ICE de la Universitat de València en 1984, més tardServei de Formació Permanent del Professorat. A partir de 1990és mestre de Valencià i Ciències Socials al CP Explorador Andrés,de València.

1. Què va representar Freinet a l'esco-la del seu temps?

Representà el primer moviment de mestresper transformar l'escola. Naix de les ideesd ' u n mestre rural -Celestin Freinet- quedemana la col·laboració de l'entorn escolar.Mobilitzà educadors de tot el món, per unaescola que és vol lligada a l'emancipació deles classes populars. Açò continua essent l'eixconductor d'un moviment que ha donat peu auna teoria didàctica partint del treball delsmestres i alumnes a les aules.

2. Què aporta el Moviment Freinet a laRenovació Pedagògica?

Dues són les bases de les seues idees: ladimensió cooperativa del treball entre totsels implicats en la vida escolar i el tempteigexperimental com a base psicològica. Quel ' i n f a n t expresse les seues necessitats deconeixement en allò que anomenem l'assaigexperimental empíric i oferir-li tots els mit-jans necessaris per arribar a l'assaig experi-menta l i c i en t í f i c que li siga ú t i l per ald e s e n v o l u p a m e n t i n t e l · l e c t u a l i per al 'adquisició d ' u n a "permeabilitat a l'expe-riència", que és com dir ara "coneixementssignificatius".

3. Què hi ha de Freinet a l'escolaactual? En quines característiques se'lreconeix?

Entre nosaltres -els valencians- recordemel mestre freinetià Soler i Godes, que allà al'escola de Moro ens va deixar els senyalsde "fer escola en valencià". Una escola on

El contacte amb FreinetA l'estiu de 1962, al camp de treball del Ser-

vei Civil Internacional de Rulus-les-Bains(França), va descobrir et Moviment de l'EscolaFreinet. En 1965 participa a l'estatge de l'Esco-la Moderna (Tècniques Freinet) a Rudonor, i en1966 comença la seua participació als congres-sos de l'esmentat Moviment: Perpinyà (1966),Pau(1968),etc.

El Moviment Cooperatiu, en marxaEn 1964, junt a Carme Miquel, Pilar Calata-

yud, Teresa Pilxer, Pilar Vela, Presentació Sàez,Vicent Moliner, Enric Alcorissa, Joan Tortaja-da... creen dins Lo Rat Penat la Secció de Peda-gogia i publiquen un butlletí sota el nom "Esco-la". En 1967 van organitzar el I Estatge sobreLlengua i Cultura, a Sant Pau d'Albocàsser.

Els mestres "freinetistes" es van organitzant ien 1974 constitueixen l'Associació per laCorrespondència i la Imprempta Escolar(ACIES), que a partir de 1977 esdevé e! Movi-ment Cooperatiu d'Escola Popular.

Els estudis del mediEn 1974 apareix el llibre "Veles Í Vents",

amb disseny i dibuixos de Manolo Boix. En1978, la "Guia Didàctica" de l'exposició deJosep Renau, la qual enceta tot un seguit deguies, itineraris didàctics i estudis de l'entorn idel medi, un treball que continua completant latasca escolar de Ferran Zurriaga. EI darrer itine-rari, en 1995: "Una veu i un camí". Carles Sal-vador (Homenatge en el centenari del seu naixe-ment), fet amb la col·laboració de FrancescNavarro, Albert Dasí, Roger Pons i LlorençGiménez.

es reconeix en moltes de les seues accions itreballs l'obra dels "freinet", que in ten tatraure partit de cada una de les coses que elsxiquets i les xiquetes aporten. Després, comuna gran descoberta, vindran els qui ensdiran allò que l ' infant en sap.

L'infant aporta allò que sap. Per a nosal-tres, cercar-ho cada dia és ser receptiu aqualsevol ideà Í novetat que ens fa imagina-t ius , creadors, vius..., i aprofitar-ho perdonar vida al cl ima escolar per faci l i tar - l iels aprenentatges.

El rastre freinetià és la nostra forma de"fer escola". Des del començament, ens des-marquem dels que pretenen canviar l'escolasolament amb idees. El "fer escola" ambmaterials diversos, amb racons, amb lectu-res de textos, amb confecció de nous llibres,dossiers, investigar el medi, treballar mono-grafies, utilitzar fitxers, partir d'una organit-zació del t reba l l , de l 'assemblea , d ' u n splans de treball, etc., són a c t i v i t a t s quepodem descobrir a moltes aules i que són lacaracterística d'una forma de "fer" i "enten-dre" l'escola.

També podríem veure com se'l reconeixen la valoració que tenen actualmemt elstextos escolars com a eina de aprenentatgede les llengües. Molts infants valencians handescobert la seua llengua mitjançant els seuspropis textos. Amb ells aconseguim fer del'escriptura una evocació, com un projectereeixit per un futur escriptor o escriptora,una descoberta del plaer d'escriure, de llegirels altres... Són conquestes i aportacions delMoviment Coorperaliu de l'Escola Popular.

U A E- R E S C

f 93 6 J U N Y

Homenatge a

ENRIC SOLER GODES

4. 1996 és un aniversari per a la nostàl-gia, per a la ressenya històrica, o pot serun impuls renovat per a continuar gua-nyant el futur?

Un aniversari per a la nostàlgia, no!, derevolta, de rebuig a tot allò que segueix ofe-gant el procés "natural" de l'aprenentatge del ' infant . De rebuig a l'escola que segueixmanifestant la seua incapacitat en el desen-volupament viu de la relació entre les perso-nes i de la dinàmica cooperativa de la rela-ció pedagògica. Creure en la vida com afont de progrés i com a motiu de les accionshumanes.

Els mestres cooperatius tenim en aquestcentenari el motiu d'exigir la professionalit-zació de la nostra tasca. Contra l'ambigüitatdel rol del mestre i la semiprofessionalilza-ció a la qual estan abocant-nos. Ací qualse-vol es veu amb capacitat de dir la seua sobrecom "fer escola", cosa diferent a d'altresprofessions. Penseu que molts creuen queser mestre és un pas per ser altra cosa..., iaixò, com es nota a l'escola! Bé, recordemel mestre Freinet, i reclamem la part nostra ino deixem que "altres" tinguen el control del'escola.

5. Avui hi ha més Formació Permanentdel Professorat que mai... però n'hi ha laque caldria?

Als mestres cooperatius ens preocupamolt també la formació inicial. Ens pregun-tem quin és el discurs dels mestres que aca-ben els estudis, que en saben de les l luitesdels mestres del XIX i del XX per una esco-

la popular ,solidària, vita-lista... els parla

,algú d ' a i x ò ?No estaran pre-parant-los per afer el pas ia n a r - s e ' n mésenllà de l'esco-la? Als païsosmés r i c sd'Europa, no hiha prou mes-tres, i molts novo len ,ser-ho.La R e f o r m a ?S ' h a pe rdu tuna gran ocasióper equ ipa ra rels mestres alses tudis supe-r iors , a lal i c e n c i a t u r a .Sense e l l a ésu t ò p i c pensa ren la dignificarla professió, endonar poder acada mestre imestra per serels gestorsdirectes del seuprojecte esco-lar. Aques t ésel "front" ambel qual caldriacelebrar aquestcen tenar i deln a i x e m e n t deFreinet. Desen-mascarar la

L A

N*. I

lògica de la racionalitat tecnocràtica de tants"dissenyadors curriculars" que estan barrantel pas a la professionalització del mestre,d'aquells que buiden de continguts una pro-fessió que sembla ser que té com a ún icpoder definidor ser aquel ls que més horeslectives fan.

6. En el moment educatiu actual(l'aplicació de la Reforma, nova políticaeducativa del Govern valencià, davalladade l'acció reivindicativa, etc.), quinesprioritats de treball en comú, de reflexiócol·lectiva, ens hem de marcar?

Prioritats, reflexió col·lectiva...crec queja he parlat de moltes d'aquestes coses, aram'agradaria recordar unes paraules del mes-tre Carles Salvador; crec que són oportunesper completar aquesta entrevista en relacióal moment actual:

"El nostre caminar és en grup, cert. Lavia és ampla i hi ha poca gent. Els altrestenen les seues orquestres i amb elles no ensfan alterar les passes.

Fitem la ruta, amics, amb tremolososbanderíns de colors. I qui entre sàpia qu in ésel nostre ritme i quina cançó que floreix alsllavis.

I remarquem cada dia: l'extensió i la uni-tat de la llengua.

I practiquem cada dia: les Normes Gra-maticals del Mestre Fabra"(lJ.

7. Des de la teua trajectòria personal ide treball col·lectiu de molts anys com amestre compromès amb l'escola Í la socie-tat del país, el treball docent té el reconei-xement social que cal? Des de la teuaexperiència, paga la pena tota una vida demestre?

Comprometre's per l'escola vol dir enca-ra lluitar èticament i ideològica per moltescoses. La cooperació escolar és una ideanecessària, però en moltes escoles les ten-sions i contradiccions segueixen essent for-tes; això vol dir que cal més esforç, prepa-rar-nos per al treball en grup, noves idees,nous projectes educatius.

Els mestres de la meua generació hemviscut una militància amb sensibilitat pelque fa a l'organització i dinamitzacíó delscentres, a la dinamització de les classes coo-peratives i als canvis per una escola nova,popular i valenciana. Alguns de nosaltresvàrem trobar en les tècniques Freinet unapràctica escolar alternativa que ens ajudà apromoure canvis i viure situacions novesd'aprenentatges tant per a l ' a lumna t com pera nosaltres, els mestres.

Ara, després dels anys recorreguts, penseque han estat aquestes accions viscudesentre els meus alumnes i jo, entre moltsc o m p a n y s i c o m p a n y e s preocupats perl'escola, allò que veritablement ha valgut lapena de viure l'ofici de mestre.

EI repte de començar cada dia el treball al 'aula , la descoberta i la creació de situa-cions noves, amb la implicació d'unes tècni-ques , crec que m ' h a sa lva t en a l g u n smoments de l 'engranatge escolàstic quemoltes vegades ofega la nostra professió.

Val la pena? Crec que el treball i l'oficide mestre, com qualsevol treball on elrecurs a la creativitat no és negat, és fermentd'optimisme.

(1) EI nostre camí i la nostra veu. Carles Salva-dor. Taula de Llibres valencians. 1929.

8,del Personal Laboral i Funcionari •h n.s 107-gener 1996

La Llei de Pressupostos del 96i la Llei d'Acompanyament

LLI Llei de Pressupostos per a 1996 i la L le id ' A c o m p a n y a m e n t d ' aques t a ( a n o m e n a d a Llei8/1995, de 29 de desembre, de la Generalitat Valen-ciana , de mesures fiscals, adminis t ra t ives i d'orga-nització de la General i ta t Valenciana) p lan tegena lgunes variacions en el règim de funció públ icaque paga la pena d'aclarir:

Per a començar, la Llei 8/1995 conté un Capítol11 en el q u a l es m o d i f i q u e n diversos ar t ic les del 'actual Text Refós de la Llei de la Funció PúblicaValenciana . En concret, es m o d i f i c a la regulaciódels funcionaris interins, que a partir d'ara podranser cessats si el lloc que ocupen es proveeix per unfuncionari mi t jançant comissió de serveis, així comla pròpia regulació de la comissió de serveis, ja quepassa a ser l ' ú n i c a forma de provisió p rov i s iona ld ' u n lloc per funcionar is de carrera, si exceptueml'adscripció p rov i s iona l . Desapareix, per tant, elnomenamen t provisional, que tants maldecaps hadut . La poss ib i l i t a t que llocs de l 'Admin i s t r ac ióeducativa i sanitària siguen coberts per funcionarisdocents o personal estatutari sanitari .es restringeixals llocs de l l iu re designació, però també s'obriperillosament la mà, quan es permet que s'ocupen"llocs d 'assessorament tècnic o que i m p l i q u e nrepresentació, directament vinculats al nivell direc-tiu de r Administració". L'excedència voluntàr iaautomàtica es restringeix als casos en que el nome-nament en una al tra Adminis t rac ió o en un altregrup siga com a funcionari de carrera (abans cabiala possibilitar que fóra com a personal interí). Final-ment, s ' a m p l i a la n o r m a t i v a (i s ' incorpora a laLleu) sobre el descompte en nòmina per incompli-ment de l 'horari.

Aquesta Llei conté també un Capítol I, que tractadel personal al servei de la Generalitat Valenciana.La veritat és que no s'entén per què no s ' inclouenaquestes normes en la Llei de la Funció Pública, jaque cal tindré en compte que són normes perma-nents, no anuals, com la Llei de Pressupostos. Elcas és que aquest capítol conté una norma estranyasobre les relacions de llocs de treball, que caldràcomentar més avant, una volta sapiam com es pensaaplicar; una norma de congelació efectiva de planti-lles: per a ampliar les dotacions de personal o crear

noves unitats, primer s 'haurà de reduir la despesacreada en altres unitats. També s'hi pot trobar unadisposició d' increment percentual de les indemnit-zacions per raó de servei, que no sabem per què esrealitza per Llei, ja que fóra suficient amb la modi-ficació del Decret 200/1985, alhora que es podriaabordar la reforma d 'una de les normes més arbitrà-ries i discriminatòries de la Generalitat. Per úl t im,com a norma probablement més greu, es disposaque com a requisit previ a les negociacions col·lec-tives i a la modificació de les condicions retributi-ves del personal no funcionari Í laboral, la Conselle-ria d 'Economia i Hisenda haurà d 'autor i tzar elmàxim de massa salarial que pot comprometre laGeneralitat (!!!).

Per a acabar aquest breu repàs a les novetatslegislatives, la Llei de Pressupostos conté una dis-posició addicional tercera que no ens pot passatdesapercebuda: "S'autoritza al Govern Valencià pera revisar la quantia dels complements de destinació,compensant els increments que s'hi puguen produiramb tes corresponents minoracions en les restantsre t r ibucions complementàr ies ' ' , En resum: enspugen a tols el complement de destinació, però ensbaixen l'específic. Alerta, que comencen a fer cosesels de! PP!

Universitat: Funcionaritzacióo Conveni Col·lectiu

El dia 7 de novembre de 1995 les Universitats dela Comunitat Valenc iana iniciaren l 'anomenat pro-cés de funcionar i tzac ió . Aquest procés compor tal 'adequació jurídica dels llocs de treball amb la cate-goria de qui l'ocupa. L'adaptació s'ha de fer teninten compte el Decret Legis la t iu de 24-X-1995, delConsell de la Generalitat Valenciana, pel que s'apro-va el Text Refós de la Llei de la Funció PúblicaValenciana.

Com sempre, les presses per arribar a un acord,per part de les Universitats, són ben patents -ens avi-sen de hui per a demà sense trametre'ns cap docu-.menlació, fel que ens impedeix de realitzar un pri-mer es tudi - . A l t r e s s i n d i c a t s , però, pensen que"encara que el procés de funcionari lzació no l 'hemproposat nosaltres, la proposta de la U n i v e r s i t a ts'acosta molt a la nostra idea".

És en aquest marc on FSTEPV entra a discutir elprocés, exposant arguments que fan canviar la pri-mera proposta feta a Alacant. Després d'una reunió aCastelló i una altra a la Universitat Politècnica deValència, els s indicats implicats en el procés (CGT,CC OO, UGT, CS1F i STEPV) no arribem a un acordamb les Univers i ta ts (les quals ens presenten unaproposta de procés d'adaptació que no s'ajusta a lesfuncions que es desenvolupen a cada lloc de treball),i decidim ajornar la reunió i tornar a reunir-se abansde Nadal per a u n i r criteris i presentar una propostaconjunta a les Univers i ta ts , El mateix dia de la reu-nió, membres de CC OO ens c o m u n i c a r e n queaquesta quedava ajornada i que més endavant se'nstornaria a convocar.

La nostra sorpresa va ser, després de les vacancesde Nadal , quan ens arribà un escrit signat pel Secre-tari d ' U n i v e r s i t a t s de FETE-UGT i pel Secretari

d 'Universitats de CC OO on comuniquen que lesn e g o c i a c i o n s per a l 'acord de f u n c i o n a r i t z a c i ós'ajornen temporalment i proposen (no sabem a quifan la proposta, ja que l'escrit no va dirigit a ningúen particular) l 'apcrlura de la Comissió Negociadoradel II Conveni Col·lectiu de les Univers i ta t s de laComunitat Valenciana.

No sabem (però sí ens ho imaginem) per quèCC OO i UGT demanen u'n ajornament de les nego-ciacions del procés de funcionari tzació i proposeni'apertura de la Comissió Negociadora del ConveniCol·lectiu de les Universitats de la Comunitat Valen-ciana; però, per què ho demanen ara?, és una manio-bra de prepotència?

Sabem que, pels resultats de les úl t imes eleccionssindicals , CC OO i UGT ostenten la majoria en lanegociació del conveni i que a tots ens interessa queel conveni es negocie quant abans mi l l o r . Però tam-bé sabem que per a negociar el conveni cal saber ladefinició dels llocs de treball, a no ser que ho vul-guen "arreglar" tot des del propi conveni. A horesd'ara no'entenem per què es denuncia el conveni sino es té una proposta alternativa, definida i transpa-rent.

L'STEPV ha demanat a la Gerència de la Univer-sitat un esborrany de la seua proposta sobre el con-veni i poder, com a mínim, informar sobre el futurd'un col·lectiu tan ampli com és el del personal labo-ral. La resposta ha estat que no existia'l'esmentatesborrany.

Creiem que és hora d'informar a tots els treballa-dors i treballadores, que són els qui després sofriranIcs conseqüències, sobre qu ines coses s'estan pac-tant en les negociacions del conveni i en quins ter-mes.

ELS BREUSDE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

I/ Els concursos de t ras l la t sde l ' any 1993 es r e so ld ran(per fi!) durant aquest mes degener, i es publicaran aquestmateix mes o a principis def e b r e r . Segons hem p o g u tsaber, la in tenció és que elspart ic ipants prengueu posses-sió el dia I de febrer o, si noarriben a icmps, cl dia 1 demarç.

i/ Sembla que la intenció ésque quan hi haja concursos enm a r x a de l ' a n y 1993 i del ' a n y 1995, pe r t anyen t s almateix grup, sector Í catego-ria, es prenga possessió alho-ra d'ambdós concursos.

•" Respecte dels nous con-cursos generals, pareix que es

retardaran, ja que cal publicar les noves relacions de llocs de treball,com a conseqüència dels canvis produïts en l'estructura de moltesconselleries. Responsabilitat de tots, en especial de nosaltres, seràpressionar perquè aquestes publicacions no es demoren massa.

*/ Tanmateix, i com a excepció, cal traure ràpidament un nou con-curs general per al grup D d'administració general, auxiliars adminis-tratius. La raó és que, segons les modificacions de la Llei de FuncióPúbl ica , els aspirants que siguen seleccionats en les proves quecomencen el dia 21 de gener han de tindré destinació definitiva dinsdels 6 mesos següents a l 'acabament de les proves. Com que els fun-cionaris de l'anterior oposició no tenen encara, en la seua gran majo-ria, destinació definitiva, podríem trobar-nos amb que els de l'OPEdel 94 passarien per davant dels de l'OPE del 92. La solució, per tant,és la que apuntàvem: traure un gran concurs amb tots els llocs quepuguen ser proveïts.

t/ Ajudes socials. Estem a l'espera de la publicació en el DOGVd'una resolució obrint un termini de 10 dies per a que al.legen les per-sones excloses. Esperem que aquest darrer tràmit es resolga ràpida-ment i paguen.

n.2107-gener 1996 ,de l'ensenyament privat

Signat l'Acord de Centres en CrisiEl proppassat dia 12 de gener

es va signar l'Acord de Centres ehCrisi per T A d m i n i s t r a c i ó , Icspatronals i els sindicats, per a larecol.locacïó del professorat afec-tat pel tancament d 'un i ta t s con-certades.

L' acord afecta a un total de 78treballadors i treballadores que,des de l'any 90 fins ara, han per-du t el seu lloc de treball i a horesd ' a r a encara no h a v i e n es ta trccol.locats.

El contingut de l'acord es des-plega així:

-Tres opcions diferents per alsafectats:

a) Inclusió en la borsa d ' i n l e -rins/ncs de l 'ensenyament públic.

b) Indemnització incenlivada;és a dir, una q u a n t i t a t comple-mentàr ia a la indemnització quelegalment correspon per acomia-dament. Aques ta quan t i t a t quedaestablerta en 2.500.000 ptes. per ales persones menors de 55 anys Íde 4.500.000 per als majors de 55anys. Amb aquesta opció queda-rien ja exclosos del sistema edu-c a t i u .

c) Reco l . l ocac ió en cent resconcertats com a professors/es desuport.

-Compromís formal de les patro-nals de recol.locació de tots i totesels afectats/des que així ho dema-nen i, com a conseqüència, buidarla borsa que fins ara existeix.

-Augment de l'oferta de placesde professor/es de suport per cen-tres per part de l 'Admin i s t r ac ió( f i n s ara el nombre de profes-sors/es de supor t era d 'un perlínia, fins a un màxim de dos percentre; en aquest moment no hi haun màxim, és a dir, si un centre té4 línies li corresponen 4 profes-sors/es de suport).

-La forma de recol.locació havar ia t substancialment. Fins araera la persona afectada la que tria-va, mitjançant un acte públic, elcentre on volia recol.locarse, atès

cl barem i en funció d'uns criterisestablerts. Amb el nou acord és elcentre el que tria; és a dir, cadaafectaí/da enviarà el seu currícu-lum als centres de la seua pre-ferència, el centre baremarà iremetrà el resultat a la Comissióde Seguiment (formada per repre-sentants de l ' A d m i n i s t r a c i ó ,pat ronals i s i nd i ca t s ) , la qua lassignarà professors/es a centresen funció de la baremació delscentres i les preferències del tre-ballador/a. ,

-L'àmbit temporal d'aplicació

de l'acord serà per al present cursescolar.

Des de l'STEPV valorem posi-t i v a m e n t la s ignatura d 'aquestacord, ja que g a r a n t e i x larecol.locació de totes les personesafectades que ho desitgen, malgratque lamentem el retard en la sig-natura del mateix, per causes úni-cament imputables a l'Adminis-tració, ja que d'haver-se signat enel seu moment haguera permèsque els treballadors/es estigueren,a hores d'ara, treballant, al mateixtemps que s'hauria evitat una des-

pesa innecessàr ia per a l ' e rar ipúbl ic d' unes 150.000 ptes. dià-ries a comptar des de I'l desetembre de 1995 fins a la data dela signatura de l'acord (retallenper un lloc en els pressupostosgenerals i malbaraten per un altre:un exemple més de la gestióeconòmica de l'Administració).

Tanmateix, entenem que l'Acordés la solució a un problema conjun-tural, però que la reconversió queafecta al sector és un problemaestructural sense resoldre i que. solses pot abordar mitjançant una nego-

ciació global sobre plantilles, retri-buc ions , jornada. . . , que haur iad'estar acabada abans de finalitzarel present curs escolar.

F i n a l m e n t , esperem de lespatronals l 'estricte complimentdel seu compromís de recol.locara tots i totes els afectats/des, pertal que no es repetesca l'incompli-ment de l'acord del 91 i que vaprovocar que, dels 78 afectats pelpresent acord, 38 provenen deborses d 'anys anteriors que lesPatronals no varen recol.locar enles vacants existents.

Negociacions amb

La dinàmica de negociació amb l'Administració valenciana es caracteritza per bonesparaules, incompl iment dels calendaris i manca de serietat davant un problema tan com-plex i urgent com és la reconversió del sector per l'aplicació de la LOGSE. I bona provad'açò que diguem és el que està passant amb la negociació retríbutiva.

Com sabeu, el passat mes de novembre ens varen pagar a compte del conveni el 4' 1 23%,en lloc del 3'5% previst als pressupostos generals, i sense que hi haguera -encara no n'hiha- un acord relribuliu al País Valencià. Doncs bé, aleshores, des de l'STEPV, ja avisàremque podria haver problemes en Hisenda per continuar abonant aquesta diferència (recordeu:1 . 1 03 ptes./mes) quan estiguera publicat el conveni.

Dit i fet, el passat dia 10 de gener ens va convocar la Conselleria per tal de veure compodíem sol.lucionar el problema del pagament d'eixes 1.103 ptes. Finalment, quedàrem enque es deixaren d'abonar fins a t indré l'acord retr ibut iu Í reprendre immediatament la nego-ciació del mateix a partir del p r i n c i p i d'acord a què vàrem arribar amb Educació (veureú l t i m All-i-Olï), però amb la incorporació d'un representant de la Conselleria d'Hisenda.

La reunió s 'hauria d'haver fet el passat dia 18 de gener, però es va ajornar i estem al'espera de que la tornen a convocar. També quedàrem en in ic iar la negociació de plant i l lesel proper dia 2 de febrer. Esperem que no l'ajornen també.

Per a aquesta negociació hem constituït un grup de treball de Secundària, per tal dedefinir la proposta que portàrem a la Mesa. Us convidem a sumar-se a la fe ina, elsd imar t s per la vesprada, a la seu del sindicat a València.

Negociació col·lectivaAquest any és decisori per al sector, ja que, per una part, entra en vigor la LOGSE per als

centres d'ensenyament reglat i cal adaptar els convenis; per altra, cal rcncgociar els 9 conve-nis col·lectius que van sorgir de la desfeta negociadora en l ' any 94.

A hores d'ara haurien d'haver-se constituït totes les Meses Negociadores, i tan sols hohan fel dues: la d'Educació Especial i la d'ACADE, però sense que s'haja avançat ni un pasde puça; més bé tot el contrari, s'han ajornat les reunions negociadores.

En aquest moment, a pesar de les gestions fetes per nosaltres, no pareix que hi haja massainterès per la resta d 'organitzacions -tant les patronals com les sindicals- per tal d ' iniciar lanegociació. Desconeixem quins interessos poden tindré per ajornar-la, però elements com elsresultats de les eleccions sindicals -que encara tardaran en eixir- o l'espera d 'un canvi en elmapa polític -que en tot cas es donaria a partir de març- o les negociacions per sota, podenser els elements definitoris de la situació.

Els objectius que des de l'STEPV i des de la Confederació d'STEs ens hem marcatenguany per a la negociació podem resumir-los en:

-Adaptació dels convenis a la LOGSE.-Increments salarials que permeten la recuperació del poder adquis i t iu perdut, sobretot en

les categories amb salaris més baixos.-Disminució·de la jornada.-Recuperació de les condicions laborals perdudes per la desfeta de la negociació del 94.Des d'aquestes consideracions generals procurarem anar cap a plataformes unitàries,

com l 'únic camí per frenar l'avanç que les patronals estan aconseguint els darrers anys ambel suport, per una parí, d 'una legislació laboral que és cada vegada més favorablea elles i,per altra, de sindicats sempre disposats a plegar-se a les scues pretensions.

10...de la política educativa n.21 Or-gener 1996

Realitzades les Jornades sobre el Món Rural,organitzades per la Plataforma Rural del PV

La derogació de l'Ordre delvalencià, contra la societat civil

Els passats dies 16 Í 17 del mes de desembre se cele-braren Ics primeres Jornades sobre el Món Rural, orga-nil/ades per la Plataforma Rural del País Valencià, de laqual l'STEPV és membre fundador.

Les jornades s'estructuraren en 4 ponències i 4 grupsde treball , i han resultat un èxit de participació, doncsmes de 100 persones de dis t in tes comarques del PaísValencià, bé com a representants de col · lectius, bé an i v e l l i n d i v i d u a l , han explicital la scua preocupaciósobre el futur del món rural, sobre la necessitat de la seuarevitalil/ació i de la conscienciació de grups Í persones,tant de! món rural com de l 'urbà.

La discussió sobre projectes i l'intercanvi d'experièn-cies ens va donar una visió general sobre com entenemque s'ha de produir la revitalització que propugnem.

Apuntem, per la seua específic i lat, les conclusions deltaller "L'Educació, la Formació i la Cultura":

A mode d'introducció- Encara que el tal ler es va centrar en cl món rural,

entenem que els valors universals de la cultura, l'cduca-ció i la formació han de posar en bona relació el mediurbà respecte de la realitat del m.ón rural.

- Cal encetar el treball en plalíilbrines comarcals; lesconsideracions que aportem han d'adaptar-sc Í assumir-se des de cada reali tat concreta local Í , sobretot, comar-cal.

- S'ha d'exigir de l 'Adminis t rac ió la potenciació il 'augment de recursos.

Conclusions[.- La cu l tu ra no pot basar-se, Í menys en el món

rural, en la rendabili lat "comercial" i "econòmica" queimpregnen les relacions del món urbà.

Cal incidir en que eís paràmetres en què es basen elsdiversos projectes de formació i cultura han d'aplicar-seamb flexibilitat en el món rural.

2.- L'acció sobre el món rural necessita la uni ta t detotes les persones i la seua conscienciació sobre la pro-blemàtica que es vol resoldre:

-Des de i en Lots els moments de l 'activitat escolar,com un factor educatiu clau de la població infantil i juve-nil .

-Des de l 'activitat econòmica, política, inst i tucional isocial que recorre la vida de les persones adultes.

3.- Aquesta conscienciació s'ha de basar en l'assump-ció i la defensa del patrimoni rural en ei sentit més amplidel concepte.

4.- S'ha de recuperar i potenciar la cultura rural comun valor d'intercanvi amb tols els àmbits, tant rurals comurbans.

5.- Treballarem per çncctar, dins les pla taformescomarcals i col·lectius, projectes culturals comarcals perassolir aquests objectius.

6.- Cal estudiar un nou model d'EPA rural, que comp-te amb equips comarcals multiprofessionals i sociocultu-

El Conseller d'Educació, FernandoVillalonga, va derogar, divendres 22 dedesembre, l'Ordre d'Homologació detitulacions Administratives de Valencià iCatalà.

La derogació, no per esperada Ísobradamenl anunciada', deixa de seruna mesura que persegueix més larevenja política que prestar un servei ala scx'ieiat valenciana.

El balanç entre suport polític, lécni-co-cienlíftc 1 cl rebuig, exclusivamentpolític, a l'Ordre, deixa ben a Ics clarescl talant sectari de la derogació: d'unabanda, l'Ordre ha comptat amb cl suportde la Junta Qualificadora de Coneixe-ments del valencià, les Universitatsvalencianes, el Consell Escolar Valen-cià, Ics Juntes de Personal Docent, elssindicats i els pailils polítics de l'actualoposició al Govern en les Corts Valen-cianes, i tot això en sintonia amb el PPde Catalunya i el de les Illes lïalears.copartíccps tic la reciprocitat en cl reco-neixement de Ics titulacions; de la bandade l 'oposició política, sols l 'actualGovern del PP i els seus aliats d'UV.

Per a PSTEPV. amb la derogació, la

societat civil ha perdut una eina útil pera la normalil/ació lingüística i per alsciutadans i ciutadanes que han de fervaldré la seua formació, en el món labo-ral. I guanya la irracionalitat, que a partird'ara té via lliure per a imposar cl des-propòsit més absurd a un govern ques'ha mostrat disposat, fins i lot. a situar-se al marge del món acadèmic i científicper a governar.

Però és que, a mes a més, açò esdóna en un context on la derogació éspura propaganda (i de consum exclusi-vament intern), perquè les Universitatsvalencianes i les de tol l'Estat espanyolvan a continuar mantenint la unitat lin-güística i convalidant Ics t i tu lacionsacadèmiques. Davant d'açò: quin fona-ment té derogar l'Ordre del valencià? Laservitud del Govern valencià amb elssectors més reaccionaris dels què lidonen suport.

El President de la Generalitat. Eduar-do Zaplana, Í el Conseller Villalongahaurien de ser més coherents, ni quesiga des del rigor inteücclual, amb clcorrecte valencià (català) que, ocasional-ment, fan servir.

Els MRPs preparen el III Congrés Estatal

rals, amb ofertes de formació de les que puga obtindré'suna posterior capacitació.

7.- El desplegament del nou model de Formació Pro-fessional de la LOGSE és dificultós en el món rural, raóper la qual és necessària i imporlantíssima la seua adap-tació.

8.- Cal assegurar la qualitat de l'ensenyament infant i li primari del nou sistema educatiu, amb l'esforç que cal-ga per part de l 'Administració.

9.- La Formació que necessilem s'ha de dur a termeen tres fronts principals:

-Formació de les persones adultes.-Formació professional i capacitadora.-Impuls de les escoles de pares i mares.

Necessitem de persones interessades en cl tema perpromoure i participar en Ics Plataformes Comarcals. Sivoleu més informació, poseu-vos en contacte amb nosal-tres.

Els MRPs han encetat un Procés deDebat que conduirà al III CONGRÉSDE LA RENOVACIÓ PEDAGÒ-GICA, que se celebrarà a Màlaga almes de desembre de 1996.

Es pretén en aquest Congrés actua-litzar aquells aspectes del nostre modeld'Escola Pública dintre de l'actual con-text sociopolílic. Però des del II Con-gres sabem que no podem fer-ho sensela resla de Moviments Socials d'esque-rra amb les mateixes reivindicacionssocials. És per això que el I I ICONGRÉS DE MRPs és OBERT a-laresta de Moviments Socials, col·lectiusi fins Í tot persones amb les que puguemcompartir un projecte comú,

Calendari del III CongrésAl País Valencià

1. Escoles d'Estiu-Juliol 1995. Conclu-sions.

2.11 de Novembre, dissabte: Jornadesde Federació per situar el debat, fer el

guió definitiu, formar comissions detreball...

3. Abril 1996: Jornades de Federacióper discutir els documents elaboratsal País Valencià.

4. Juliol 3996: Escoles d'Estiu. Cap alprimer bloc "Política i Escola".Debat de formació.

5. Octubre 1996: Jornades de Federa-ció Debat de les ponències base peral III Congrés. Concretar les expe-riències a aportar.

A l'Estat1. Desembre 1995: Les Federacions

expliquen el seu guió de treball.2. 15 de Maig 1996: fi de la recepció

d'aportacions de les Federacions.3. Juliol 1996, segona setmana: Redac-

ció de les ponències base.4. Setembre 1996: Repartiment de les

ponències base a les Federacions.5. Octubre i Novembre 1996: Debat de

les ponències base a les Federacions.6. Desembre 1996: Congrés (Màlaga).

La Llei de l'Educació de Persones Adultes, un any desprésEl dia 20 de gener és el primer ani-

versari. Fa un any, les Corts Valencia-nes aprovaren la Llei de Formació dePersones Adultes, que, publicada alDOGV cl 31 de gener de 1995, encarano ha estat desenrotllada ni aplicada.

El procés seguit per a la publicacióde la Llei ha estat ben costerul i, desde la Mesa d'Agents Socials que lapromogué, sabem dels esforços quehan sigut necessaris per arribar a onestem.

L'actual Govern valencià noavança pel camí traçat per la pròpiaexistència de la Llei: als Pressupostosdel 96 es fan retalls substancials alhoraque es retrocedeix cap a una concep-ció de la Formació d'Adults meramentcompensatòria Í centrada en la conse-cució de les t i t u l a c i o n s bàs iquesacadèmiques.

S ' o b l i d a que avu i la formaciód'adulis arreplega altres supòsits con-tinguts en la LOGSE i en les darreresindicacions i estudis realitzats per la

UNESCO per a societals democràti-ques com la nostra.

La Formació de Persones Adultes(FPA) exigeix donar resposta a lesnecessitats dels adults mit jançantactuacions en les següents àrees:

a) Formació orientada a garantir atoies les persones adultes una educacióbàsica, així com facilitar-ne l'accés alsdiferents nivells del sistema educatiu.

b) Formació orientada a l'exercicidels drets, de les responsabilitats ciuta-danes i a la participació social.

c) Formació per al desenvolupa-ment personal i per a la participació enla vida cultural .

d) Formació ocupacional, orientadaal desenvolupament professional quefacilite la inserció, l'actualització i lapromoció laboral.

e) Formació social orientada a lainserció, al desenvolupament comuni-tari, a la cohesió social i a F atenció depersones adultes amb necessilals espe-cífiques.

Per Formació de Persones Adulteshem d'entendre, per lant, una dimen-sió global que abasta tres aspectes: elformatiu, l'ocupacional i el sociocullti-ral.

Qualsevol actuació política que noconsidero la FPA des d'aquesta pers-pectiva està abocada al fracàs.

Davant de les properes eleccions,tornarem a sentir beninlcncionadespropostes polítiques d'un govern per atots els ciutadans, que aprofundesca lademocratització de la societat, quelluite contra les desigualtats, contra laxenofòbia i el racisme; que actue des

de la solidaritat, sense discrimina-cions. Si vertaderament açò es el quees propugna, un dels camins a seguirpassa per desenrotllar, ara i ací, la For-mació de Persones Adultes.

S'ha fet molt de camí, el treballparticipatiu dels darrers tres anys desde tots els col·lectius ha fet possiblel 'existència de la Llei de PersonesAdultes. La resta és una qüestió devoluntat política i la responsabilitatés del Govern valencià, el qual, desdel nostre p u n t de v is ta , h a u r i ad'abordar:

1. La coordinació dels recursos

pressupostaris de ies administracionspúbliques.

2. La creació i el funcionament delsòrgans de gestió, coordinació i partici-pació previstos en la Llei.

3. La creació dels Consells Localsde FFPA, encarregats d'atendre un plad'actuacions elaborat per les pròpiescorporacions locals i de fer-ne elseguiment i avaluació.

4. Enllestir els programes formatiusprevistos.

5. Dignificar les instal·lacions delsactuals centres públics d'FPA Í crear-ne d'altres específics.

6. Fomentar i potenciar l'associa-cionisme dels seus part icipanls ifinançar les seues associacions i fede-racions.

Açò és el que suposa ireballar per!a Formació de Persones Adultes .Esperem que, d'ací un any, la realitatsiga una altra i s'haja superat la paradaÍ la sensació retrospectiva d 'un anyperdut.

n.2107-gener 1996 .fent camí11

•'

Agostin Minani, un nino de 12 anos, fue delenido junto con cincochicos mas por miembros de las fuerzas armadas en septiembre de 1994en Butare. Les retuvieron en una cabana y sufrieron una brutal paliza. Unmes después salieron lodos menos el. Los soldados le informaron de quese encontraba al l í porque se acusaba a su hermano de matar ttttsis duran-te las matanzas producidas entre abril y julio de 1994. El alega que anlesde ser trasladado de la cabana, en febrero de 1995, le obligaron a firmaruna declaración donde confesaba haber cometido un asesinato.

Actualmente està en la -càrcel de hombr.es de Butare, junto con o tros35 menores. Sègún la legislación ruandesa, la edad mínima para ser dele-nido es de 14 anos. Entre los 14 y los 16, según dicha legislación, sedeben mantener separados a los menores y los adultos. Se encuenlra biende salud, però sufre un grave trauma.

Os pedimos que enviéis cartas al ministro de Asuntos Exteriores,explicando que Agustín Minani y miles de menores mas eslàn deteni-dos en Ruanda sin cargos y sin conocimiento de las causas de sudetención.

- Expresad preocupación porque no t ienen abogados y porque estanpresos junlo con adultos, estando esto prohibido por las normas interna-cionales.

- Decid que Ruanda viola los derechos del nino.Enviad los llamamientos inmediatamente al Excmo. Sr. Ministro,

Ministerio de Asuntos Exteriores, Plaza de la Provincià, 1. 28012Madrid.

Resolución de apoyoal pueblo saharaui

El VI Con-greso de laÇo n federació n

. STEs, celebra-do en Pla t jad ' A r o (Giro-na) en dïciem-bre de 1995,ante el actualproceso parareal izar unR e f e r è n d u mde Autodeler-minacïón en elSàhara Occi-dental , auspi-ciado por laONU, acuerdalo siguiente:

1. Manifes-tar nues t ramas profundas o I i d a r i d a dcon el pueblosaharauí, porsu e j e m p l a rlucha hacia la1 i b e r a c i ó nnacional y porsu supervivèn-cia como pue-blo en las mas adversas condicio-nes y ante los intereses expansio-nislas e imperialistas de la Admi-nistración marroquí.

2. Instar a la comunidad inter-nacional para que mantenga crite-rios de justicia y firmeza ante laspretensiones del Gobierno marro-quí de asegurarse un r e s u l t a d ofavorable a sus tesis anexionistas,inflando con 150.000 de sus súb-ditos el ctierpo censal de la con-sulta. De no ser así, se estariacontribuyendo a que la guerra queenfrenta a Marruecos con el pue-blo saharaui, en la actualidad lar-vada, se vuelva a activar.

3. Denunciar la actitud de la CEen la renegociación del AcuerdoP e s q u e r o con M a r r u e c o s , porreconocer de una forma implícitala soberanía marroquí sobre las

aguas del Sàhara, negociando conello el expo l io de un p rec i adorecurso natural propiedad del pue-blo saharaui.

4. Exigir al Gobierno del Esta-do espanol un compromiso masfirme con el pueblo saharaui en sulucha de liberación nacional, pre-sionando al Gobierno de Hassan IIpara que acepte un re fe rèndumjusto controlado por la ONU, conlo que en parte se saldaria la deu-da històrica por el nefasto procesode descolonización que supuso laventa del Sàhara a Marruecos yMauri tània y el exilio para el pue-blo saharaui.

jVIVA EL PUEBLO SAHA-RAUI! jPOR UN S À H A R AL1BRE Y SOBERANO!

En Platja d'Aro (Girona), a 9de diciembre de 1995.

30 de gener:El sentit actual del Dia de la PauEn ets últims anys, e) sentit que li donem al DIA DE LA

PAU te a veure amb el respecte a les diferències, amb eldesenvolupament en llibertat de cada cultura i poble, amb elreconeixement de que la nostra societat actual és muíticultu-ral. Només acceptant els trets diferenciadors, sense intentarimposar unes cultures a altres, podrem aconseguir conviureen pau i enriquir-nos de les nostres pròpies diferències.

Des del punt de vista del treball, en els centres educatius,aquest principi es pot desenvolupar a diferents nivells, tantrelacionant-lo amb l 'aula, el barri, la ciutat, q bé analitzantnotícies de premsa sobre els esdeveniments mundials, comara situacions bèl·liques de tothom conegudes.

Considerem que el treball sobre La Pau i la Solidaritat noés una cosa puntual, sinó que aquests valors i objectius hande quedar concretats en el Projecte Educatiu del Centre, enels diferents apartats del Projecte Curricular, i a més a més,no han de ser únicament un document. Ens hem de preguntarsi fem educació per a la pau en la vida quotidana del centre, al'hora de resoldre conflictes entre alumnat, alumnat i profes-sorat, i també entre el propi professorat; en el temps quel'alumnat passa al pati, en els jocs que ensenyem a l'alumnat(està dins de la nostra programació treballar jocs cooperatiusamb l'alumnat?), en les pujades i baixades per les escales, encom enfoquem les relacions amb pares i mares, etc:

Si més no, podem organitzar cada any la Setmana de laSolidaritat, de l'Interculturalisme, de la Tolerància, de lesCultures d'una determinada àrea del món (el Mediterrani, elMagrib, els Balcans, Centre-Amèrica, Àfrica Negra...).

En la preparació d'aquestes activitats posem en pràctica lacooperació, el treball en equip, la resolució de conflictes demanera cooperativa, el respecte a les opinions i idees de tot-hom, tant alumnat com professorat i pares i mares -si estananimats a col·laborar-. A més, s'estructura el treball i el tempsde manera diferent de la vida quotidiana en el centre, i aixòsuposa un trencament de les relacions habituals i un enriqui-ment d'aquestes, que si no fóra així és difícil d'aconseguir.

Desenvolupar una setmana o uns dies dedicats a la Solida-ritat, etc, suposa preparar un canvi de decoració i ambientaciódel centre, realitzat per tota la comunitat educativa, però espe-cialment per l'alumnat, que ha de sentir-se implicat en totesles decisions, inclús en el tema general a tractar, partint deldebat en assemblees de classe i consell de delegats i delega-des. Aquesta ambientació específica ha de completar-se ambactivitats de reflexió tals com xerrades, lúdiques com tallersdiversos, exposicions de fotografies, objectes, treballs, llibres,menjars, elc., i per què no?, un mercat alternatiu d'artesania,on es venguem els objectes elaborats per l'alumnat en els dife-rents tallers; aquesta fira s'obriria un dia o vàries vesprades albarri, i els diners que s'obtingueren es dedicarien a un projec-te de desenvolupament del Tercer Món.

Les valoracions que fan els centres que han fet aquesttipus d'activitats sempre tenen un punt en comú: que nomésl'ambient específic que es viu al llarg d'una setmana ja és unobjectiu de vivència intercultural, i a més, cal utilitzar elsrecursos que hi ha a l'abast, per a raonar amb l'alumnat,debatre, valorar els esquemes culturals diferents i qüestionarels nostres, etc.

Per a obtindré materials sobre aquests temes ressenyem unllistat de llibres i adreces que us poden ser útils, i en qualsevolcas, podeu adreçar-vos al Sindicat que us posarà en contacteamb els Grups d'Educació per a la Pau que hi ha arreu de lotel país, formant part del MRP Escola d'Estiu.

Llibres per a l'alumnatKINDERSLEY, B. y A., Ninos coma yo, Ed. Bruno, en

colaboració amb UNICEF, 1995, MADRID.MATERIALS PER AL PROFESSORAT. Els pots acon-

seguir en;ENTREPOBLES: C/ Cuba, 56, porta 4, 46006,

VALÈNCIA.C/Eslava, 123, ler.esq., 03204. ELX.C/'Gravina, 4, ler., 03002, ALACANT.C/CaJvario, 84, 8è., 12410. CASTELLÓ

INTERMON.

Bibliografia-301 Jocs no competitius. Rosa M.a Guitart i ACED. Edit.Graó.

- Juegos y deportes cooperaüvos. Terry Orlik. Edit. Popular.-Etjuego escolar. Emilio Arranz Beltran. Edit. EscuelaEspanola.

•El placer de jugar juntos. Xesús R. Xares. Edit. CCS /Madrid.La alternativa del juego I y II. Seminario de Educaciónpara la Paz. Edit. Los Libros de la Catarata.

- Educación intercultural. Anàlisis y resotución de conflicios.Colectivo Amaní. Edit. Popular.

•Sacandojugo al juego. Fidel Delgado y Patxi del Campo.Edit. Integral.

- Educar para la paz, una propuesta posible. Seminario deEducación para la Paz. Edit. C1P (Centro de Investigaciónpara la Paz).

- Educación para la paí. Sit teoria y su practica. Xesús R.Xares. Edit. Popular.

12...de l'última pàgina I&M n.5107-gener 1996

Las rctribiiciones bnitiïs del funciona r iado lienen un numenlo del 3,5%.L-Calculainos el salario baito mensual (A), que es la suma de los conceptes: .sueldo base, irienios, complemento de destí no,complemento especifico (aiïadicndo la paiic coiiespondiente a complemento unipersonal, sexenio,..), etc.2.-Calculamos el Imito anual, que es la suma del salario bruto mensual multíplicado por 12, mas las 2 pagascxtras (cada pagaextra es la suma del sueldo base + irienios).

3.- Calculamos las rcleneiones:- el descuento (C) del I.R.P.F. lo cncontraremos comparando el salario bmto anual en les tablas de retenciones y oblenemos elporcentaje a aplicar.- descontamos la paiic (D) eorrespondicntc a MUFACE y D. Pasivos (Junio y Dicicmbre, descuento doble).

4.- El salario liquido a pereibir se componc de - A - C - D.5.- SÍ existieran aüusos (B) o compensaciones en los deseuentos (E) habría que anadirlos al Imito mensual y a las reienciones,respectivameiue, y quedaria, salario liquido a pereibir =A + B - C - E - D .

revisa la nòmina1996

TABLA DE RETRIBUCIONES BRUT AS

Sueléo base Cespeoffiro 7. onuo/

129.038

129.038

152.037

152.037 111

39.203

39.383

39.704

46.796

3.059.728

3.243.100

3.568.938

3.844.698

129.038

152.037E044 140.567E047 175.577E044 140.567

5.068.0844.647,964

5.390.0704.969.950

* Sin triwiios ni sexenios. E! importe delas pogos extras es ei equívalenle o la suma del sueldo base y los trienios.El profeorodo ínl»rino que no «upa vownte (y por tonto na cabra «I verano) tobroró w coda nòiiann la pnrte poportionol i!e los pago extras U/6 pw mes

del sii·ldo basa) y del rws Je vocndoius (et equivalent* a 2,5 dm par dia Irabajada).

TRIENIOS

5.838

Grvpo CGrapo 0Grapo f

4.670

3.505

2.340

L755

SEXENIOS. (Todos los cuerpos)

/W fos pf&fófVf 59Í3 OÏW5 YSÍXfWO 1)

Por los segettdos (StXINIO 2), d**i* 1-10-93

?orlost«rceros /MíífWJ), fe* MP-M

^^OWf L^SI . l·; ».Por los qmtos (SEXÏHIQ 5), AK& i-to>9S

5.458

8.570

13.926

17.595

5.175

COMPLEMENTO* ESPECIFICOS DE ORGANOS UNIPERSONALES

CïNTROS DE EDUCACIÓN INFANTIL, PRIMÀRIA, EGB Y EDUCACIÓN ESPECIAL

Díreccïón

Jefatura 4t Estudiós

Sètrttorm

ffwjwWflWe <3 uflírfwfes

471.807

24.98 ï

24.981

B65.003

23.473

23.473

<

47.037

22.719

22.719

D34.777

16.691

16.691

L_ ^21.211

-

-

9.157

Tipo A: Ccntros de 55 d m as uniíiades .' Tïpo B: Centros t!é 24 a 54 tmilades y C.B.E, Tip» C: Ofiítms de 16 a 2?«niílfideí, Tipol);f'i;n».o&dí'S·9 15 nnidades. Tipo E: CentroB de 3 a 7 unídadcs . .*,..';

CUOTA DERECHOS PASIVOS Y MUFACEb donin f fmlf (f»gu txtris) it faamt* M tlitU».

GftUPOA

GKUfOB

GRWOC

CTÜP00

GKÍÍPÚS

«ÜMffOóW5.257

4.137

3.177

2.514

2.143

ws/vo$a*w12.006

9.449

7.257

5.742

4.895

Las pensiones experimentan un intremento del 3,5% y fendran un tope de 276.996 pesetas brutas.

RETENCIONES IRPF 1996ReaJmiente anual

(enpesate)

HOM 1.Ú7L3M««* Í.WÍJW«fe* L17S.430«orde Í,ÍÍ?JMMer* Í.Í9ZÍW

...«** £*W»WtJï·imMfl·Htiak L929.34QMal A, 2.142.600

Mferf* UÏ6.250.-.:.(&$ *Wí «

m, é, 14MLIM«sufe 3.9S9MOHas é* 4.2*5.200Usuk f927.íffl«fe* iíTÍL/étf««* 6.4Í7MOfife& 7.499.ÍM«ttjfe l.5*MttJfér* fcíÍlJÏ£«ai di fi/UOM*fa* I2LÍSitfMífeÏ! Jtttt/JMAfe* 17.140J09$SUk I9.293.4MM&± 21436.000

Número de hijos e fcços y ofros destendkntes

00!36781017141517IB1920!1232526283133353B41444647

ï0014679111314151718192022242527.3032343740424546

2o0134571012131516171910222425273032343740424546

30001336911121415171820212324262931343740424546

4o000135e10n1314161719212324252831333740424446

500001246a101213151719202224í 52830333639414446

6o000113S78111314161819212325283032363S404446

70000011467912141517182022252729323638404445

S000000135791013151613192224262fl323537394345

9o000000]46810111415171821242527323537394345

ÏO000000003579101212161720232426323537394345

u_0__

00000

HQ01357

— 9_Jun141619222325313436384345

JUBILACIONES Y PENSIONES

COMPLEMENTOS ESPECIFICOS DE ORGANOS UNIPERSONALES •ÉtÜI

CENTROS DE SECUNDARIA Y ENSENANZAS ESPECIALIZADAS

Dirección •••*"•'•'•'". * :

Vke&retííon

Jeíatura de Estudiós

Secretaria

A87.623

38.544

38.544

38.544

B

75.472

37.791

37.791

37.791

C

68.320

27.241

27.241

27.241

D

61.846

23.473 23.

23.473

23.473

r H23.473

473

.

.

.Tipo AiCcijtrosde mà& de Í.SOOalomnos. TlpoB: Ccnlrúsdc 1.001 a 1 . 800 slumnos. Tipo Cr Cumros lit fXH a 1.000; alunuios. 'l'ipoD; penffDsXlemcnos(lç60·l aiuinoGs.·.Típo.E; [ixiensianes de BlIPy Secciones Oekgadas de KP yEAAOA y Aülas'de Éxtehsjón <te E.Q.I. Tipo H: Colèrics Hamolt!ga<los,Moi>ícipulcs

••

PUESTOS Di TRABAJO DOCENTES SINGULARES •

Cowaiwkién esgficialidaa {ünurwtaCoordincftión especialiaoa díMmAdniifiisfíQoüf ConsetvaforioJeÍraidiyBíi6RF:P.Jeioturti de Jepartamenío F.P.Atbinistrociéfl F.P. centro tipo Aí\i«nisiMíía:i*n F:P. centro lipo 8

i Àènínisfroción F.P. centro ïipo C

":' i 9.1: Ï3í"""] Ü"l

\ ü"ii:

! 9:1"'1 9J

! 38.

S7895757«95757544

37.7911 27.24]

CoortlintKión Tétnko ReformaAsesorío létnita ReformaÍ3ÍrecCÍónCÉPsflSPEs

|wíiafela SPEsAsesoria CEPsAsesorío Tècnica de VaíencíòCoordinatión Centro ResidènciaDirectión Centro ReüdertciaSoírejar» Cettlro ResidènciaViceírección Centro Reàdemio

\ 60155! 45.866i 60.155

45.86645.86645.866

! 9.157i 40.513Í 19.706! 19.706

onos

de servicio

151617JS19202122232425U2721293031323334

3SoM*t

CALCULO DE PENSIONES PARA 1996porcentaje

del regulador

26,92%30,'57 %34,23 %

37,88%41.54%45,19%

48,84 %52,50%

56,15%59,81 %63,46%

67,11 %70,77 %

74,42 %78,08%

81.73%85,38 %

89,04%

92,69 S96.35 % 1100,00%

HABfR REGULADOR (ptas./ttïo)

GRIffiO A K3H*/*t j GRUPO í i3.4if.nii1.172279 922.614

1.331.224 i 1.047,708

1.490.606 i 1.173.1451.649.551 1298.2391.808.932 ; 1.423.676i.967.878 ! 1.548771

2.126.824 ! 1.673.8652.286.205 i 1.799.302

2.44S.IS1 1.924.3962.604.532 : 2.049.8332.763.477 i 2.174.9282.922.423 i 2.300.022

3.081.804 . s 2.425.459

3.240.750 2.550.553

3.400.131 2.675.9913599.077 2801.085

3.718.022 2926.179

3,877.404 3.051.6164036.349 3.176.7114.195.730 = 3302.1484.354676 3.427.242

HÀBJR HtfNSUAt BRUTO (14 PAGAS)

GKUPOA

83.734(3%)

""95'.087"(6%)106.472(7%)

117.825(8%)129209(10%)140.563(12%)

151.916(12%)163.300(14%)

174.654(15%)186.038(15%)

197391(17%)208.744(17%)220.129(18%)

231.482(18%)

242.866(18%)254220(19%)

265.573(19%)

276.957(20%)

288311(20%)299.695 (20%)

318.048(21%)

GBW08

65.901 (0%)74, '836(0%)

83.796 (2%)92.731 (6%)

101,691(7%)110.626(8%)119.562(8%)

128.522(10%)137457(10%)

146.417(12%)

155352(14%)164.287(14%)173.247(15%)

182.182(15%)

191,142(15%)200.077(17%)

209.213(17%)

217.973(18%)

226.908(18%)235868(18%)

244.803(18%)

JUBILACIÓN LOGSE. La Disposición Transitòria Primera de la Ley Orgànica 9/1995 de 20 de Noviembre (BOE 278, de 21-X-95)prorroga la Disposición Transitòria Novena de lo LOGSE, referenle Q la jubilación anticipada de los Cuerpoí Docenles duranle el p«riodo demplanlnrtón del nuevo sistema edwativo, en los termines y condiciones que se establezcan en citada Dispositión y en ins normas que laompletany desatiollan (lener cumplidos óOanos, al menos ISde servicios prestados al Estado a efetle de Irienios, eslor en activo a fecha de 1leenerode 1990 y permanecer ininterrumpidamenle en esta siluacióny desdeesa (eclw en puestosdocentes,...).