educació financera a l’esoxtec.gencat.cat/.../pef_professor_nivell_i.pdfen el nivell i es...

Educació financera a l’ESO

Nivell I - Guies didàctiques

Educació financera a l’ensenyament secundari obligatori

Nivell I

Guia per al professor

Treball desenvolupat en el marc del conveni establert entre el Ministeri d’Educació, el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors per a l’educació financera a l’escola.

Coordinació institucional: Elena González Briones, José María Lamamie de Clairac i Cristina Carrillo Rivero.

Autors: Manuel Ortega Martínez, Cristóbal Pino Artacho, Melania Merino González i María de las Cruces Ledrado Gómez.

Revisió i adaptació: Alejandro García Cuadra, Carla Rodríguez Caballero i Cristina López Me-naza.

© BANC D’ESPANYA

© COMISSIÓ NACIONAL DEL MERCAT DE VALORS

© MINISTERI D’EDUCACIÓ Secretaria d’Estat d’Educació i Formació Professional Institut de Formació del Professorat, Investigació i Innovació Educativa

NIPO: 820-10-313-1

Maqueta: Fernando Jiménez

INTRODUCCIÓ

En els darrers anys, diverses organitzacions internacionals, entre les quals es poden destacar la Comissió Europea i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), han alertat sobre la necessitat de millorar la cultura financera de la població. Les mancances en aquest àmbit poden menar les persones a adoptar decisions errònies sobre la seva economia personal, amb els consegüents riscs de pèrdues patrimonials, endeutament excessiu i, en els casos més extrems, exclusió financera.

Així mateix, aquests organismes suggereixen que la formació financera és més efectiva com més aviat es comenci a rebre. L’adequada familiarització amb els conceptes econòmics bàsics des de les edats més primerenques pot ajudar a l’edat adulta a triar els productes i serveis finan-cers que s’ajustin millor a les pròpies necessitats.

Aquesta iniciativa a l’educació secundària obligatòria es du a terme en el marc del conveni de col·laboració subscrit el 14 de setembre de 2009 pel Ministeri d’Educació, el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors per desenvolupar i posar en marxa un pla d’educa-ció financera a l’escola.

L’objectiu principal d’aquesta actuació, que comença com un projecte pilot a trenta centres educatius, és millorar la cultura financera dels alumnes de segon cicle d’educació secundària obligatòria. Es tracta de potenciar coneixements, destreses i habilitats de caire econòmic que permetin als alumnes comprendre la importància de conceptes clau com l’estalvi, el pressupost, les despeses, els ingressos, el cost de les coses, la qualitat de vida, el consum responsable, etc., així com poder dur a terme procediments bancaris bàsics com l’obertura d’un compte, el con-trol dels propis ingressos, el canvi de divises, l’ús de targetes de crèdit i de dèbit, etc. En darrer terme, l’objectiu és que siguin capaços d’extrapolar els coneixements i les habilitats esmentats a la seva vida quotidiana, personal i familiar.

Entre els diferents recursos que s’han elaborat per implementar aquesta experiència s’inclouen aquests materials, elaborats per un grup de docents experts en la matèria i dividits en dos nivells (I i II).

En el nivell I es recullen continguts i tasques pràctiques sobre l’educació i la seguretat finance-res, el consum intel·ligent, l’estalvi, el pressupost personal, els diners en efectiu, els comptes bancaris, les targetes, la protecció de les dades personals i les relacions bancàries, així com una sèrie d’activitats pràctiques i un glossari de termes financers per familiaritzar l’alumne amb els conceptes emprats.

En el nivell II es treballen els mitjans de pagament, els productes d’estalvi i els productes de finançament. També s’hi inclouen activitats pràctiques i un altre glossari de termes financers.

La seqüenciació dels continguts en aquests dos nivells pretén facilitar-ne la incorporació a l’au-la i que el professor en valori la utilitat. El nivell I es considera bàsic i l’ha de desenvolupar tota la població objectiu. Completar-lo és condició prèvia per començar el nivell II, que s’imple-mentarà en la mesura que sigui possible. D’aquesta forma s’espera que els IES puguin graduar la incorporació de la formació financera sense alterar la seva oferta educativa.

Animam la comunitat educativa dels centres en els quals es dugui a terme aquesta actuació a participar-hi, ja que una formació financera de qualitat és la millor forma de capacitar la joven-tut per controlar l’economia personal.

ÍNDEX

A) OBJECTIUS GENERALS

B) CONTINGUTS

1 EDUCACIÓ I SEGURETAT FINANCERA .........................................................10

1.1 Què és l’educació financera? 10

1.2 En què consisteix la seguretat financera? 11

1.3 Els objetius financers 11

2 EL CONSUM INTEL·LIGENT ............................................................................. 14

3 L’ESTALVI ..............................................................................................................18

3.1 Suggeriments o consells per estalviar 19

4 EL PRESSUPOST PERSONAL ............................................................................ 21

4.1 Què és un pressupost? 21

4.2 Per a què serveix un pressupost? 22

4.3 Com s’elabora un pressupost personal o familiar? 22

4.3.1 Identificar els ingressos i les despeses 22

4.3.2 Avaluar i ajustar les despeses segons els ingressos 23

4.3.3 Elaborar, aplicar i revisar el nou pressupost 26

4.4 Consells per gestionar millor el pressupost 28

5 ELS DINERS EN EFECTIU .................................................................................. 29

5.1 Què faig si m’han encolomat un bitllet fals? 30

5.2 Com puc detectar un bitllet fals? 30

6 ELS COMPTES BANCARIS ................................................................................. 33

6.1 Per a què serveixen els bancs? 33

6.2 Els comptes bancaris a la vista 34

6.2.1 Tipus de comptes bancaris a la vista 34

6.2.2 Característiques 35

6.2.3 Obertura d’un compte bancari 36

6.2.4 Titulars 40

6.2.5 Avantatges i inconvenients 40

6.3 Funcionament dels comptes bancaris 41

6.3.1 Control dels moviments d’un compte 41

6.3.2 El codi del compte del client (CCC) 42

6.3.3 L’extracte del compte corrent 42

6.3.4 La llibreta d’estalvis 43

6.4 Cancel·lació d’un compte bancari 43

6.5 La banca a distància 44

6.5.1 La banca en línia 44

6.5.2 La banca telefònica 45

7 LES TARGETES ..................................................................................................... 46

7.1 Definició 46

7.2 Característiques físiques 47

7.3 Recomanacions d’ús de targetes 48

7.4 Caixers automàtics 49

8 PROTECCIÓ DE LES DADES PERSONALS .................................................... 51

8.1 Què feim si ens roben el document d’identitat? 51

8.2 Què feim si rebem un missatge electrònic que ens demana que confirmem dades? 51

8.3 Què és un programa espia? 52

8.4 Quines precaucions hem de prendre per operar amb la banca a distància? 54

8.5 Què és el descaminament? 55

9 RELACIONS BANCÀRIES................................................................................... 56

9.1 Quina actitud hem de mantenir davant els bancs? 56

9.2 Com podem saber quines comissions ens cobraran? 56

9.3 Com podem reclamar si no hi estam d’acord? 57

9.4 És complicat canviar de banc? 59

10 RECORDA ...............................................................................................................60

11 GLOSSARI .............................................................................................................. 62

12 ACTIVITATS RESOLTES ..................................................................................... 64

13 TRIVIAL FINANCER ............................................................................................ 76

14 JOC DE L’OCA ....................................................................................................... 81

OBJECTIUS GENERALS

Conèixerlaterminologiafinanceraifamiliaritzar-s’hi•

Adquirirconeixementsihabilitatsifomentaractitudsrespectedelautilitzaciódelsdiners•

Fomentarl’estalviielcontroldeladespesa•

Aprendreaelaborarunpressupostoplafinancerpersonalitzatqueenspermetiassolirmés•llibertatfinanceraifer-neelseguiment

Aprendreamanejarambefectivitatelsassumptesfinancersalllargdelavida•

Llegir,entendreicomprendre,abansdefirmar,elsdocumentsqueenspresentenelsbancs•

Conèixerlesrecomanacionssobreseguretatquans’operiamblabanca•

Educació financera a l’ensenyament secundari obligatori10

EDUCACIÓ I SEGURETAT FINANCERA1

Què és l’educació financera?1.1

L’educació financera és una expressió que sembla limitada exclusivament a experts de l’àmbit econòmic, però no és així. Avui dia totes les persones, en la vida diària, estam obligades a conèixer termes i a adquirir coneixe-ments de caràcter economicofinancer.

No oblidem que, com a tasques quotidianes de les famílies, s’obren comp-tes bancaris, es compra a terminis, s’empren targetes per fer compres i treure diners dels caixers automàtics, se sol·liciten préstecs, etc. A més, a través dels mitjans de comunicació es llegeixen i se senten paraules que és necessari comprendre, com imposts, inflació, tipus d’interès, pres-

suposts, superàvit, etc.

L’educació financera és una formació que pretén, mitjançant informació comprensible, que siguem capaços de:

Administrar els nostres doblers.

Planificar el futur.

Prendre decisions personals de caràcter financer en la vida diària.

Triar i utilitzar productes i serveis financers que millorin el nostre benestar.

Accedir a informació relativa a assumptes econòmics i financers.

L’educació financera a l’adolescència:

1. Ha de fomentar l’educació en valors quan es manegen diners: valors relacionats amb el saber ser o saber valorar o saber comportar-se: ser honest (per exemple, emprar correctament els nostres diners i els d’altres persones o guanyar diners legalment), responsable (pagar el que es vol comprar), complidor (tornar els diners manllevats en el termini establert) i solidari (donar ajuts a països en desenvolupament, aportar diners quan es produeixen catàstrofes com terratrèmols, fam, etc.).

2. Ha de fer desenvolupar actituds positives cap als diners: fomentar l’esperit emprenedor (generar idees per muntar negocis), tractar d’incrementar el benestar, aprendre dels errors, tenir curiositat per aprendre coses noves, etc.

3. Ha de fer adquirir coneixements per espavilar-se dins el món de les finances: coneixements de caràcter procedimental, relacionats amb el saber fer (saber obrir un compte bancari, saber emplenar un xec, etc.), i coneixements conceptuals, que corresponen al saber (què és una targeta de dèbit, què és una targeta de crèdit, etc.).

OBJECTIUS

Aprendrea•administrarelsnostresdiners

Plantejarmeteso•objectiusfinancersconcretsiassequibles

11Nivell I. Guia per al professor

1.2 en Què consisteix la seguretat financera?

La seguretat financera varia segons les nostres necessitats i l’etapa de la vida en la qual ens trobam. Però, en general, es pot dir que una persona té seguretat financera quan:

No té deutes o els pot pagar còmodament.

És capaç de controlar les despeses.

Aconsegueix fer augmentar els estalvis mes a mes.

En definitiva, es tracta d’assolir una situació en la qual no tinguem dificultats econòmiques i no haguem de preocupar-nos pel que passarà el proper mes o el que succeirà si tenim cap im-previst.

1.3 els objectius financers

La seguretat financera, tal com l’hem definida, és un dels objectius més desitjats per la majoria de les persones i està al nostre abast. Poder controlar les despeses, disposar d’estalvis que sem-pre augmenten i poder dedicar-nos a una cosa que ens agrada és un bon començament.

Per aconseguir la seguretat financera cal començar per conèixer quina és la nostra situació fi-nancera actual (quins ingressos rebem, si estalviam res a final de mes, si tenim cap deute, etc.) i quins són els nostres objectius financers concrets.

Entre els objectius financers de caràcter general més aconsellables per a tothom es troben, fo-namentalment, els dos següents:

Controlar les despeses per arribar bé a final de mes:• si guanyam 1.500 euros mensuals i en gastam 2.000, anam cap a la fallida. Si mantenim les nostres despeses per davall els nostres ingressos, podrem estalviar, invertir i assolir la seguretat financera.

Augmentar mes rere mes els estalvis:• molta de gent fa molta de feina durant anys, però per diverses raons mai no aconsegueix estalviar i viu cada mes en situació precària. Al final, no tenen res després d’una vida d’esforç. Tots hem d’adoptar l’hàbit d’estalviar alguna cosa cada mes, i com més aviat comencem millor.

Ningú no ha de deixar de banda aquests objectius, però en realitat es tracta d’objectius molt ge-nerals. Quan un objectiu és massa ampli i general és difícil arribar-hi. De vegades és més fàcil començar si triam objectius més concrets.

Els objectius financers concrets són les fites que volem aconseguir tenint en compte els nostres ingressos, les nostres despeses i la nostra capacitat d’estalvi; en definitiva, allò que volem acon-seguir segons la nostra situació financera.


Preguntes com:

Quants de diners vull tenir d’aquí a un any?•

Quants n’he de menester per comprar una raqueta de tennis?•

Quants per fer un regal?•

Quants en vull tenir d’estalviats per a una emergència?•

S’ha de cercar una resposta a aquests interrogants mitjançant la definició d’uns objectius finan-cers personals.

No hem d’oblidar que aquests objectius financers personals han de ser concrets, assequibles i delimitats en el temps.

Hem d’establir, per tant, una relació d’objectius concrets per ordre de prioritat o d’urgència, per posar en marxa, sense demora, el pla de salut financera.

Amb la plantilla següent podem convertir els nostres desigs en objectius concrets:

LLISTA D’OBJECTIUS FINANCERS CONCRETS

Data Objectiu Quantitat necessària

Data de l’objectiu

Estalvi necessari (setmanal, mensual,

anual…)Data

d’assoliment

01/03/10 Comprar una raqueta 30,00 € 01/07/107,5 €/mes

o 1,90 € setmana

01/03/10 Estalviar per a les festes de setembre 104,00 € 15/09/10

16 €/mes o

4 € setmana

Ara potser ens és més fàcil que vegem per on començar. Podem calcular la quantitat que hem d’estalviar cada mes o cada setmana (darrera columna) per aconseguir els objectius que ha-guem establert.

No ha de ser motiu de preocupació que ens sembli impossible estalviar les quantitats necessàri-es. Fins i tot els viatges més llargs comencen amb un primer pas petit. Més endavant, a l’apartat sobre el pressupost personal, veurem com s’ajusten els nostres ingressos i les nostres despeses per estalviar de forma sistemàtica.


EXEMPLE DE PLA D’ESTALVI

ACTIVITAT RESOLTA

El dia 1 de juny tres companys de classe decideixen estalviar part dels seus ingressos per poder-se comprar els objectes següents:

Na Maria rep cada setmana 20 euros de paga i l’1 de gener de l’any que ve es vol •comprar un MP4 que val 56 euros.

En Lluís rep cada setmana 18 euros de paga i l’1 de març de l’any que ve es vol •comprar uns patins que valen 90 euros.

En Jordi rep cada setmana 15 euros de paga i l’1 de desembre es vol comprar una •pilota de futbol que val 36 euros.

Emprant la taula següent, calcula la quantitat que cada un haurà d’estalviar a la setma-na per poder-se comprar aquests articles en la data prevista.

LLISTA D’OBJECTIUS FINANCERS CONCRETS

Data Objectiu Quantitat necessària

Data de l’objectiu

Estalvi necessari (setmanal, mensual,

anual…)Data

d’assoliment


EL CONSUM INTEL·LIGENT2 El consum consisteix a utilitzar productes i serveis per satisfer les nostres necessitats o desigs.

Quan adquirim béns i serveis d’una forma descontrolada, perquè errò-niament entenem que això implica més satisfacció personal i fins i tot felicitat, parlam de consumisme. Hàbits com l’adquisició de productes in-necessaris, l’ostentació o el malbaratament són propis del consumisme.

El consumisme comporta una sèrie d’efectes negatius individuals sobre la salut i la situació financera, i també de col·lectius sobre els recursos naturals i sobre el medi ambient.

Parlam de consum intel·ligent quan l’ús dels productes i serveis cobreix les nostres necessitats bàsiques i ens aporta més qualitat de vida.

El consumidor que sap què necessita realment, que tria els productes i serveis adequats segons la qualitat i el preu, que no gasta innecessàriament, que coneix els seus drets, que minimitza l’impacte del seu consum sobre els recursos naturals i el medi ambient, i que és crític amb les empreses que no són socialment responsables és un consumidor intel·ligent.

Durant els darrers anys associacions de consumidors i usuaris, ecologistes i altres organitzaci-ons socials han afegit altres qualificatius al consum: responsable, ètic, saludable, sostenible o solidari.

Responsable: consum que té en compte no solament la satisfacció de les necessitats reals de l’individu, sinó també la conservació del medi ambient i la igualtat social.

Saludable: consum de productes beneficiosos i manteniment d’hàbits de vida que milloren la salut.

Ètic: consum que té en compte les implicacions socials i valora les opcions més justes, solidàries i ecològiques.

Sostenible: consum eficient que propicia un desenvolupament sostenible, és a dir, que permet satisfer les necessitats del present sense perjudicar les generacions futures.

Solidari: consum de productes de comerç just que repercuteix directament de forma positiva sobre la producció i l’artesania de països pobres.

OBJECTIUS

Sabercomespot•millorar la qualitat devidamitjançantunconsum:

Responsable•

Saludable•

Ètic•

Sostenible•

Solidari•


Alguns consells per consumir de forma intel·ligent:

Planificar què s’ha de comprar; és a dir, mirar què fa falta i calcular les quantitats •necessàries.

Comparar qualitats i preus dels productes i serveis.•

Donar més valor a la qualitat que a la quantitat.•

Fixar-se en les dates de caducitat.•

Evitar l’ús d’envasos i embalatges innecessaris.•

Comprar productes més duradors.•

Compartir o manllevar més que comprar.•

Comprar per Internet només en llocs segurs.•

Preferir els productes amb envasos retornables.•

Comprar productes reciclats o reciclables.•

Regalar serveis més que productes.•

Reduir el consum d’energia i d’altres subministraments a casa.•

Reutilitzar les bosses de plàstic com a bosses de fems.•

Reciclar els residus.•

Recuperar els cartutxos de tinta de les impressores.•

Seguir la regla de les • quatre erres: reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar.

ATENCIÓ!!!

Hem de valorar més els productes per les característiques i la qualitat que tenen i per com s’adeqüen a les nostres necessitats que per la seva imatge publicitària.

Si tenim en compte aquestes recomanacions i altres d’anàlogues, obtindrem un estalvi econò-mic i més qualitat de vida per a nosaltres i per a les generacions futures.

Actualment, hi ha un munt d’entitats dedicades a informar els consumidors i a protegir-ne els drets, com les oficines del consumidor dependents de les administracions públiques i les asso-ciacions de consumidors i usuaris.

En aquestes entitats hi podem trobar informació molt detallada per temes (nutrició, habitatge i energia, transport, telecomunicacions, lleure i cultura, vacances, estalvi i inversió, etc.) sobre la millor forma de consumir de manera intel·ligent.


ACTIVITAT

OBJECTIU

Identificar les modalitats de consum.•

Aprofundir en les característiques dels diferents tipus de consum.•

DESENVOLUPAMENT

A continuació expressam les set passes per a un consum intel·ligent.*

CONSUM CONSCIENT

CONSUM INFORMAT

CONSUM CRÍTIC

CONSUM SALUDABLE

Totes les persones som consumidores, i com a tals la suma de les nostres decisions de consum dirigeix el mercat i l’economia en conjunt.

Som lliures de triar què volem consumir, però per poder decidir entre la infinitat d’opcions que ofereix el mercat és indispensable informar-se.

Publicistes i proveïdors volen convèncer-nos de comprar, i per això sovint associen la seva publicitat a valors que no tenen res a veure amb el producte que anuncien: estatus, poder, atractiu sexual, fama.

Els avenços mèdics, científics i tecnològics ens permeten accedir a productes i serveis que han fet augmentar l’expectativa de vida. Tanmateix, molts d’aquests avenços també han propiciat una vida sedentària i uns hàbits poc saludables.

La persona que consumeix conscient del seu poder, dels seus drets i de les seves obligacions, que sap què necessita, que ho exigeix i que assumeix les conseqüències de la seva manera de consumir, consumeix de forma intel·ligent.

La persona que consumeix comparant qualitat i preu i seleccionant productes que satisfan les seves necessitats reals, consumeix de forma intel·ligent.

La persona que consumeix i té un punt de vista crític davant la publicitat i la moda, que es valora i valora les altres persones pel que són i no pel que tenen, consumeix de forma intel·ligent.

La persona que consumeix i que s’alimenta de forma equilibrada, fa exercici, dorm bé, modera el consum d’alcohol, no s’automedica i evita fumar, consumeix de forma intel·ligent.

SET PASSES PER A UN CONSUM INTEL·LIGENT


TREBALL PER FER EN GRUPS DE 5 O 6 PERSONES:

1. Assenyalau el tipus de consum que feis normalment.

2. Relacionau cada membre de la vostra família amb un tipus de consum. Explicau les raons que us han duit a establir aquesta relació.

3. Quin tipus de consum us sembla més important?

4. Posteriorment posau en comú el punt anterior exposant els arguments de cada grup.

CONSUM SOSTENIBLE

CONSUM SOLIDARI CONSUM ACTIU

Durant dècades hem explotat, malbaratat i contaminat els recursos del nostre planeta sense restriccions, amb la qual cosa hem compromès el desenvolupament i la vida de les futures generacions.

Molt poques persones al món tenen recursos per comprar gairebé qualsevol cosa, mentre que la gran majoria amb prou feines pot consumir les coses imprescindibles per sobreviure.

Conèixer els nostres drets, prendre decisions de consum responsables i organitzar-nos amb altres persones consumidores ens fa més forts.

La persona que consumeix i redueix els efectes del seu consum sobre l’ambient triant productes ecològics, estalviant energia i aigua, separant els fems i aprofitant els productes abans de tirar-los, consumeix de forma intel·ligent.

La persona que consumeix i té en compte els efectes del seu consum sobre altres persones i s’estima més productes artesanals o d’empreses amb polítiques laborals justes i processos de producció nets, consumeix de forma intel·ligent.

La persona que consumeix i suma la seva força a la d’altres persones i s’organitza amb aquestes per defensar els seus drets, consumeix de forma intel·ligent.

(*) Adaptació del document elaborat per PROFECO (Procuradoría Federal del Consumidor) per defensar els

drets del consumidor a Mèxic.

SET PASSES PER A UN CONSUM INTEL·LIGENT


L’ESTALVI 3 En l’apartat 1 ja hem vist la necessitat que tenim de controlar les nostres despeses i procurar estalviar cada mes per aconseguir seguretat finan-cera. Però convé que fixem clarament què és l’estalvi i per què hem d’estalviar.

Què és l’estalvi?

L’estalvi en un període de temps determinat és la part dels ingressos d’aquell període que no gastam. O el que és igual:

Els ingressos que percebem en un període de temps, podem dedicar-los tots a consumir (gastar) o una part a consumir i guardar la resta (estalviar). Com més ingressos tenguem, més gran serà la nostra capacitat d’estalvi i, al contrari, com menys ingressos, més petita la capacitat d’estalvi.

Per què hem d’estalviar?

Les persones, generalment, no gastam tot el que ingressam, sinó que procuram estalviar una part dels ingressos. Els motius pels quals dedicam una part dels nostres ingressos a l’estalvi són diversos. Podem sintetitzar-los en els següents:

a) Per atendre alguna despesa imprevista o una emergència.

b) Per poder comprar els béns o serveis que ens agraden o que necessitam (un portàtil, una videoconsola, un telèfon mòbil, etc.).

c) Per invertir i mirar de generar més riquesa.

d) Per ajudar persones més desfavorides o països en vies de desenvolupament.

En l’apartat c hem dit que estalviam per invertir a fi d’intentar fer augmentar la nostra riquesa. Això vol dir que estalvi i inversió són la mateixa cosa? No, no hem de confondre estalvi amb inversió.

Si estalviar és acumular els diners que no gastam, invertir, en canvi, pot significar arriscar part d’aquests doblers amb l’esperança de guanyar-ne més a canvi. Tenim la possibilitat de guanyar molt, però també la possibilitat de no guanyar res i, fins i tot, de perdre tots els diners invertits o una part.

La diferència entre estalviar i invertir és, precisament, aquesta incertesa o risc. El risc ten-deix a minvar a llarg termini i, per això, és recomanable invertir els diners que no necessitem durant uns quants anys.

ESTALVI = INGRESSOS - DESPESES

OBJECTIUS

Estimularl’estalvi•entrelapoblaciójove

Conèixer •recomanacionsperestalviar


L’estalvi i la inversió, per tant, estan molt relacionats perquè només podrem invertir si hem estalviat o acumulat diners abans.

Vegem la diferència entre estalvi, consum i inversió amb l’exemple següent:

3.1 suggeriments o consells per estalviar

Hem de destinar a l’estalvi una part dels ingressos setmanals o mensuals que •obtinguem.

És convenient ingressar aquesta quantitat al banc en un compte d’estalvi.•

Quan ens encapritxam amb un bé, no convé que el comprem immediatament. És millor •esperar un parell de setmanes abans d’adquirir-lo. Aquesta pràctica evitarà les compres impulsives. Moltes de vegades, quan hagi passat aquest temps, el bé segurament ja no ens farà tanta d’il·lusió o ja no ens farà falta.

Hem de comparar preus abans de comprar: segurament ens sorprendrem de la diversitat •de preus que hi pot haver per a un mateix producte.

Hem d’anar amb compte amb la publicitat. És interessant que llegim la lletra petita dels •fullets publicitaris.

EXEMPLE:

Suposem que un jove té uns ingressos mensuals de 800 € i que cada mes n’estalvia 80.

Suposem que guarda aquest estalvi mensual al seu banc. Aquests doblers no li donen beneficis, però els té segurs. Al cap de 10 mesos tindrà:

80 * 10 = 800 €

Si deixa aquests diners al banc, aquesta quantitat (800 €) és el seu • estalvi.

Si amb aquesta quantitat compra un ordinador per jugar i comunicar-se amb els •amics, parlam de consum.

Si compra el mateix ordinador però per dissenyar una aplicació que li reporti •beneficis i que li permeti incrementar la seva riquesa, parlam d’inversió.

Conclusió: per poder invertir abans s’ha d’estalviar.


Un altre aspecte amb què ajudam a l’estalvi familiar consisteix a consumir o emprar més •poca quantitat dels productes o serveis que solem usar. Per exemple: utilitzar més poc xampú, més poc gel de bany, més poca pasta de dents, apagar els equips (TV, ràdio, etc.) quan no els empram i assegurar-nos que no els mantenim en mode d’espera, tancar bé l’aixeta de l’aigua, no deixar els llums encesos, etc.

ATENCIÓ!!!

Aquestes formes d’estalviar, d’una en una, són molt petites, però, si les sumam, la nostra família pot arribar a estalviar molts de diners al llarg del temps.


EL PRESSUPOST PERSONAL4

4.1 Què és un pressupost?

S’entén per pressupost una relació detallada de la previsió d’in-gressos i de despeses que tindrem durant un període de temps de-terminat.

Hem d’elaborar els pressuposts, per tant, abans que es produeixin aquests ingressos i aquestes despeses. Així, si volem elaborar un pressupost per a un determinat mes, el confeccionarem el mes an-terior mitjançant una estimació dels ingressos i les despeses que preveim que es produiran el mes següent.

Abans d’elaborar el nostre pressupost és convenient fer-nos les preguntes següents:

Sabem exactament quants de doblers ingressam i quants en gastam cada mes?•

Sabem en què gastam cada euro?•

Estalviam cada mes o gastam tots els diners que ingressam?•

Si de cop haguéssim d’aportar diners per fer un regal a un company que se’n va del centre •perquè han traslladat son pare a una altra ciutat, disposam d’una reserva de doblers per a les despeses imprevistes?

Gastam tota la paga del mes ràpidament?•

El pressupost ens ajudarà a saber les respostes a aquestes preguntes. És, per tant, un instrument imprescindible per controlar els nostres comptes personals, sigui quina sigui la nostra situació econòmica.

Elaborar un pressupost potser ens sona a cosa complicada o ens suggereix imatges desagrada-bles, com privar-nos de coses que ens agraden o, fins i tot, de coses necessàries. En realitat, és al contrari. El pressupost és la forma més eficaç de treure tot el partit als nostres diners. Elaborar-lo i fer-ne el seguiment pot ser fins i tot divertit.

Cal dedicar-hi una mica d’esforç al principi, però després es converteix en un hàbit molt bene-ficiós que ens permet identificar en què gastam els nostres ingressos i fer els ajustaments neces-saris per estalviar una mica més cada mes i així aconseguir els nostres objectius financers.

OBJECTIUS

Aprendreaelaborar•unpressupostpersonal

Distingirlesdespeses•fixesobligatòriesdelesdespesesvariablesnecessàriesilesdespesessupèrflues


4.2 per a Què serveix un pressupost?El pressupost ens serveix per:

Saber en què gastam els doblers.•

Prioritzar les despeses.•

Reduir o eliminar els possibles deutes.•

Apartar una quantitat cada mes per estalviar, tenint en compte els nostres objectius.•

Acumular un fons per a possibles emergències o imprevists que tinguem.•

Viure dins les nostres possibilitats, amb la tranquil·litat que això suposa.•

Poder fer previsions de futur.•

Controlar els nostres ingressos i poder-nos-hi ajustar.•

4.3 com s’elabora un pressupost personal o familiar

A continuació indicam les fases o passes que hem de seguir per elaborar un pressupost.

4.3.1 Identificar els ingressos i les despeses

Hi ha programes informàtics i serveis de banca en línia que ens poden facilitar aquesta tasca, però també ho podem fer amb un full de càlcul o amb llapis i paper.

No hem d’oblidar que tots els ingressos i les despeses han de correspondre al mateix període de temps. És a dir, si reflectim ingressos i despeses mensuals, hauríem de dividir entre els dotze mesos de l’any les despeses que només feim una vegada a l’any (un regal als nostres pares pel seu aniversari, per exemple).

Si no sabem les quantitats exactes d’algunes despeses, utilitzarem quantitats estimades, però després haurem d’ajustar-les a la realitat.

A continuació presentam un model de taula de pressupost:

DATA CONCEPTE INGRESSOS DESPESES DIFERÈNCIA


Ingressos:

Començarem per fer una llista de totes les entrades de doblers. La més important sol ser la paga que ens donen cada setmana o cada mes. També ho són les propines provinents dels nostres familiars o els regals en efectiu pel nostre aniversari.

Despeses:

Les despeses són totes les sortides de doblers. Per saber realment en quina situació ens trobam, cal incloure-hi totes les despeses, per molt petites que siguin, sense oblidar les que són ocasio-nals, com regals d’aniversari i dels Reis o el Pare Noel per Nadal, etc.

Un experiment molt revelador consisteix a anotar en una agenda totes les despeses que tenim, per petites que siguin, durant un mes. El resultat, segurament, ens sorprendrà.

Quan tinguem una estimació fiable de la nostra situació financera, podem passar a la fase següent.

4.3.2 Avaluar i ajustar les despeses segons els ingressos

ATENCIÓ!!!

Gastar més del que ingressam és extremadament perillós.

En el cas de moltes de persones i famílies els ingressos mensuals són relativament estables, però les despeses varien. Uns mesos es gasta més poc i al final s’estalvia una mica. Uns altres mesos hi ha més despeses que ingressos i hem de recórrer a l’estalvi de mesos anteriors per atendre-les. I així es va tirant mes rere mes, però sense arribar mai a controlar la situació.

Els problemes sorgeixen quan durant uns quants mesos seguits les despeses superen els in-gressos. Llavors s’acaben els estalvis i no hi ha més remei que demanar diners per atendre els pagaments.

En realitat, és aconsellable que les despeses no superin el 90 % dels ingressos a fi de poder estalviar, com a mínim, el 10 % restant cada mes. Podem destinar aquest 10 % a crear un fons per a emergències o imprevists o guardar-lo per comprar algun bé que ens interessi.

Sense estalvi res d’això no és possible. Sense estalvi mai no controlarem la nostra situació econòmica.

Ingressos 20, despeses 19,6 = felicitat

Ingressos 20, despeses 20,6 = misèria

Charles Dickens – David Copperfield


Evidentment, com més estalviem més aviat aconseguirem els nostres objectius financers i més aviat disposarem de més opcions d’inversió i de més control sobre la nostra vida i el nostre futur.

Així doncs, és convenient ajustar el nostre pressupost, tant si tenim problemes per arribar a fi de mes com si volem estalviar una mica més. Per aconseguir-ho, només hi ha dues opcions: augmentar els ingressos o reduir les despeses.

Les possibilitats d’augmentar els ingressos solen ser limitades. Generalment augmentar els ingressos no depèn de nosaltres; per tant, haurem de reduir les despeses.

Analitzarem, a continuació, les classes de despeses que hem de tenir en compte.

Classificació de les despeses

Convé que distingim les següents:

Despeses fixes obligatòries.

Despeses variables necessàries.

Despeses discrecionals o supèrflues.

Despeses fixes obligatòries: • són les despeses que hem de pagar sens falta.

En el cas d’una família serien, per exemple, les despeses de l’escola, el lloguer de l’habitatge, el rebut de la comunitat, etc.

Són, per tant, despeses que hem de pagar obligatòriament, les quanties de les quals difícil-ment podrem modificar.

Si no pagam aquest tipus de despeses dins els terminis establerts, ens aplicaran despeses ad-dicionals de demora, i la quantitat que haurem de pagar augmentarà de cada vegada més, o haurem de fer front a judicis i demandes desagradables, amb els costs corresponents.

Despeses variables necessàries• : són despeses necessàries per viure, però que podem reduir si consumim d’una forma racional.

Com que aquestes despeses són necessàries, normalment només podem reduir-les fent petits retalls (una mica d’aquí, una mica d’allà): és el típic estalvi de la formigueta.

En el cas d’una família serien, per exemple, l’electricitat, el menjar, la roba, el transport, el calçat, els electrodomèstics, etc.


Les mesures que podem prendre per reduir aquest tipus de despeses poden ser:

Comparar marques abans de comprar la roba, el calçat, etc.

Caminar o emprar la bicicleta per anar a escola.

Agafar l’autobús o el metro en comptes d’anar amb motocicleta.

Comparar les tarifes dels diferents operadors de telefonia mòbil per triar la que més s’adapta als nostres horaris.

Comparar les diferents ofertes d’Internet i seleccionar la tarifa que millor s’adapta a les nostres necessitats.

Despeses discrecionals o supèrflues: • són totes les despeses relacionades amb coses que ens agraden, però que no són imprescindibles.

Tots podem descobrir despeses supèrflues que realment no serveixen per tenir més qualitat de vida i que fan minvar la quantitat de diners que podríem utilitzar per a altres finalitats més productives.

Ens pot sorprendre el valor de les coses que compram que no són necessàries i que després, a més, no solem emprar.

Quan cal retallar despeses, aquestes han de ser les primeres que s’han de reduir o eliminar.

L’estalvi com a despesa fixa obligatòria (pagar-se primer a un mateix)

Ja hem esmentat la importància de l’estalvi per aconseguir els nostres desigs i l’objectiu de guardar cada mes, almenys, el 10 % dels ingressos.

La millor forma d’aconseguir-ho és incorporant aquest estalvi dins les despeses fixes obligatòri-es del pressupost. És a dir, s’assumeix l’obligació de pagar-se a un mateix una quantitat fixa cada mes abans d’anotar-hi altres despeses no obligatòries.

Ho podem fer ingressant aquesta quantitat en un compte bancari cada mes. El que és important és agafar l’hàbit a començament de setmana o de mes, abans de gastar els doblers en altres coses.

No obstant això, si després d’aplicar totes les retallades possibles el pressupost continua sent massa ajustat per permetre’ns aquesta quantitat d’estalvi mensual, no ens hem de desesperar: podem destinar-hi de moment una quantitat més petita.

La quantitat és menys important que la constància. És convenient que trobem la forma d’in-corporar l’estalvi sistemàtic, per petit que sigui, a la nostra manera de viure.


4.3.3 Elaborar, aplicar i revisar el nou pressupost

L’objectiu de l’elaboració del pressupost és que els ingressos cobreixin totes les despeses. Una vegada identificades les retallades necessàries per aconseguir-ho, confeccionarem el pressupost amb el compromís, això sí, de complir-lo.

Per complir el pressupost hem de controlar les despeses per no excedir el que hem pressupostat.

Les quantitats apartades per a certes despeses possiblement no són realistes, o potser la despesa per a altres conceptes és menor del que pensàvem. És normal revisar unes quantes vegades el pressupost perquè s’ajusti a la realitat amb objectius assequibles.

Formiga estalviadora, cigala poc previsora


EXEMPLE DE PRESSUPOST PER A UNA SETMANA ACTIVITAT RESOLTA

Na Camil·la Gómez decideix elaborar el seu pressupost personal per a una setmana. Les previsions són:

El dissabte rep la setmanada, que és de 15 euros.•

Per anar a cercar a les 5 del capvespre de dilluns a divendres els fills de la seva •veïna a l’escola, rebrà 2 euros cada dia.

La seva àvia li dóna cada diumenge 5 euros.•

Sol fer una recàrrega de mòbil de 5 euros cada setmana.•

El diumenge al capvespre sol anar al cinema i compra un refresc i crispetes. Tot •això li costa 12 euros.

Estalvia un 10 % dels ingressos (perquè vol comprar un joc nou per a la •videoconsola).

Durant la setmana compra llepolies i refrescs per un import de 10 euros.•

Utilitzant la taula següent elabora el seu pressupost personal per a aquesta setmana:

DESCRIPCIÓ INGRESSOS DESPESES DISPONIBLE


SOLUCIÓ

DESCRIPCIÓ INGRESSOS DESPESES DISPONIBLE

Setmanada 15 € 15 €

Anar a cercar els fills de la veïna 10 € 25 €

Regal de l’àvia 5 € 30 €

Recàrrega del mòbil 5 € 25 €

Entrada de cinema, refresc i crispetes 12 € 13 €

Estalvi 3 € 10 €Llepolies i refrescs 10 € 0 €

4.4 consells per gestionar millor el pressupost

Entre els suggeriments per gestionar millor el nostre pressupost podem assenyalar els se-güents:

Hem de ser sincers respecte del que gastam cada mes i comparar les xifres amb la •realitat.

Hem de classificar, ordenar i guardar els documents.•

Hem de cercar un sistema per controlar les despeses que sigui còmode: anotar les •despeses en una agenda, un calendari o en algun programa d’ordinador.

Convé controlar regularment el pressupost: revisar les despeses i, si és necessari, fer els •ajustaments oportuns per atendre algun imprevist.

Apuntar els ingressos i les despeses ens permet preveure quan necessitarem emprar fons addi-cionals procedents de l’estalvi i identificar quines despeses podrem reduir o ajornar fins que la situació econòmica sigui més bona.


ELS DINERS EN EFECTIU5 Els bitllets i les monedes d’euro són avui en dia els únics mitjans de pagament de curs legal a l’Estat espanyol i als estats de la de-nominada zona euro (conjunt d’estats que han adoptat l’euro com a moneda oficial) de la Unió Europea.

Per tant, cap establiment comercial, banc o administració ni cap creditor d’aquests estats pot oposar-se al pagament en efectiu en aquesta moneda, encara que sí que podria rebutjar altres mitjans de pagament, com xecs i targetes. A més, qualsevol creditor pot exigir el pagament en efectiu.

No obstant això, cada país pot establir límits i condicions a aquesta regla. Cal matisar que hau-rem d’emprar els bitllets d’acord amb l’import del bé o servei que s’ha de pagar. És a dir, un comerç podria negar-se a acceptar un bitllet de denominació alta (per exemple, 500 euros) com a pagament d’un import molt inferior (10 euros). A més, un creditor no té per què acceptar més de 50 monedes per a un mateix pagament si no vol. També es poden refusar bitllets dubtosos o en mal estat.

Avantatges i inconvenients d’utilitzar diners en efectiu com a mitjà de pagament:

Avantatges Inconvenients

Acceptat pertot. Inseguretat: perill de robatori o pèrdua.

Rapidesa. Possibilitat de frau.

No és necessari identificar-se (presentar un document d’identitat o passaport).

No és possible emprar diners en efectiu com a pagament a Internet.

Dificulta les compres impulsives o innecessàries.

Els diners en efectiu són el mitjà de pagament més adequat per a despeses diàries d’import petit. Si hem d’agafar un taxi o un autobús, beure un refresc o pagar en un petit comerç, pot ser l’únic tipus de pagament que ens admetin.

OBJECTIUS

Conèixerels•avantatgesiinconvenientsd’emprardinersenefectiuenlescompres

Conèixerlespasses•necessàriesperpoderidentificarunbitlletfals

Identificarquines•entitatsenspodenajudarquantrobamunbitlletfals


5.1 Què faig si m’han encolomat un bitllet fals?

Els bitllets falsos no tenen valor, per la qual cosa hem d’estar atents a no acceptar-los.

És un delicte intentar pagar amb un bitllet si sabem o sospitem que és fals. Els bancs i els comer-ços que manegen diners en efectiu tenen l’obligació legal de retirar qualsevol bitllet sospitós de ser fals i nosaltres no hem d’acceptar cap bitllet si tenim dubtes sobre la seva legalitat.

Si sospitam que tenim un bitllet fals (o una moneda falsa) podem fer el següent:

Acudir a una • entitat bancària per comprovar si el bitllet és bo o no. L’entitat, que està obligada a retenir els bitllets que pensa que poden ser falsos, l’enviarà al Centre Nacional d’Anàlisi (CNA) del Banc d’Espanya perquè dictamini sobre aquesta circumstància. Però hem de demanar un justificant al banc, perquè si el bitllet resulta ser legal recuperarem els diners.

Acudir directament a una sucursal del • Banc d’Espanya o a la comissaria de policia més propera i presentar el bitllet que consideram que és fals, i ens informaran sobre la legalitat o no del bitllet o sobre si fa falta un examen més a fons. En aquest darrer cas, retindran el bitllet (ens lliuraran un justificant) i en un termini màxim de tres setmanes ens comunicaran el resultat.

Enviar-lo per • correu certificat a l’adreça següent, juntament amb un formulari degudament emplenat amb les nostres dades:

BANC D’ESPANYADepartament d’Emissió i CaixaCentre Nacional d’Anàlisi

C. d’Alcalá, 4828014 MADRID

El formulari que cal emplenar es pot descarregar d’aquí:

http://www.bde.es/webbde/es/billemone/form_elec/formulario_n.pdf

5.2 com puc detectar un bitllet fals?

La majoria de bitllets d’euro falsos es poden detectar fàcilment, fins i tot només pel tacte, però passen desapercebuts perquè tenim el costum d’agafar el canvi i posar-lo a la butxaca o a la cartera sense parar-hi esment.

Els bitllets d’euro es fabriquen utilitzant tecnologies d’impressió sofisticades i duen incorporats una sèrie d’elements de seguretat que faciliten la detecció d’exemplars falsos parant-hi només una atenció mínima.

En realitat, l’únic que hem de fer és tocar, mirar i girar el bitllet.

http://www.bde.es/webbde/es/billemone/form_elec/formulario_n.pdf


Vegem a continuació aquest senzill procés. Es recomana tenir a mà uns bitllets autèntics de diferents denominacions i fer les comprovacions que s’indiquen a continuació.

Quan haguem fet aquestes comprovacions amb bitllets autèntics, ens serà més fàcil detectar un bitllet fals.

Tocar:

El paper dels bitllets és fet de fibra pura de cotó. Els bitllets autèntics tenen una textura ferma i són resistents i aspres al tacte.

Elements de seguretat que s’han de comprovar amb el tacte:

Impressió en relleu: la impressió en relleu o calcogràfica crea un efecte per-ceptible al tacte que s’aprecia al motiu principal (el dibuix d’una finestra) i a diferents zones de l’anvers del bitllet. Si passam el dit per un bitllet autèntic o el gratam suaument amb l’ungla, es nota que la tinta és més espessa en algunes parts.

Marques tàctils: els bitllets de 200 € i de 500 € incorporen, a més, marques tàctils a les vores destinades a les persones amb problemes de visió.

Mirar a contraclaror:

Si miram un bitllet autèntic a contraclaror, hi distingirem clarament els següents elements de seguretat, tant a l’anvers com al revers:

Marca d’aigua: la marca d’aigua es crea conferint diversos graus de gruix al paper i es pot apreciar observant el bitllet a contraclaror.

La transició de les zones clares a les fosques del motiu principal és gradual. Si col·locam el bitllet damunt d’una superfície fosca, les zones clares s’enfos-queixen. Aquest efecte es percep fàcilment a la xifra de la marca d’aigua.

Fil de seguretat: el fil de seguretat està integrat en el paper del bitllet. Si miram el bitllet a contraclaror, el fil apareix com una banda fosca, en la qual podem llegir la paraula «EURO» i el valor del bitllet en caràcters de mida reduïda.

Motiu de coincidència: les marques impreses a l’angle superior d’ambdues cares del bitllet completen una xifra que n’indica el valor. Si subjectam el bitllet a contraclaror, podem observar el número complet.

Girar:

Distingirem alguns dels elements de seguretat més sofisticats i difícils de falsificar si giram o inclinam lleugerament el bitllet:


Banda hologràfica (bitllets de 5 €, 10 € i 20 €):

Si movem els bitllets de 5 €, 10 € i 20 €, a l’holograma de l’anvers hi al-terna la xifra que n’indica el valor i el símbol € sobre un fons multicolor. A les vores de la banda hi apareix el valor del bitllet en caràcters de mida reduïda.

Holograma (bitllets de 50 €, 100 €, 200 € i 500 €):

Si movem els bitllets de 50 €, 100 €, 200 € i 500 €, a l’holograma de l’anvers hi alterna la xifra que n’indica el valor i la representació d’una porta o finestra.

Al fons hi podem veure cercles concèntrics multicolors amb caràcters de mida reduïda que es mouen des del centre cap a la vora de l’holograma.

Símbol puntejat:

Si observam el bitllet a contraclaror, a la banda hologràfica i a l’holograma hi podem veure el símbol € puntejat, a més de la xifra que indica el valor del bitllet en caràcters de mida reduïda.

Banda iridescent (bitllets de 5 €, 10 € i 20 €):

Si giram els bitllets de 5 €, 10 € i 20 €, al revers hi apareix una banda iridescent o daurada en la qual apareix el valor del bitllet i el símbol €.

Número que canvia de color (bitllets de 50 €, 100 €, 200 € i 500 €):

Si movem els bitllets de 50 €, 100 €, 200 € i 500 €, la xifra del revers que n’indica el valor can-via de color i passa de morat a verd oliva o marró.

ATENCIÓ!!!

No hem d’acceptar cap bitllet si tenim dubtes sobre la seva legitimitat.

Mesures de seguretat:

http://www.bde.es/webbde/es/billemone/euro/billetes/seguridad.html

http://www.bde.es/webbde/es/billemone/euro/billetes/seguridad.html


ELS COMPTES BANCARIS6

6.1 per a Què serveixen els bancs?

Un banc és una entitat que s’encarrega d’administrar i deixar diners. També fan aquestes funcions les caixes d’estalvi i les caixes rurals.

Les activitats fonamentals de les entitats bancàries són:

1. Captar els diners sobrants (estalvis) de les famílies, empreses i administracions públiques i donar una compensació a canvi (interès).

2. Atendre la necessitat de diners que tenen les persones, empreses o institucions a canvi d’una compensació (interès) i unes garanties de solvència per respondre davant els estalviadors i cobrir les despeses del negoci bancari.

Hi ha diverses raons per utilitzar els serveis d’un banc, entre les quals:

La comoditat•

El cost•

ATENCIÓ!!!

Mai no s’ha d’operar amb una entitat no registrada. Abans de lliurar diners a una entitat bancària, hem d’assegurar-nos que està inscrita al Banc d’Espanya.

Comodidat:

Un compte bancari estalvia molt de temps i esforç. Imaginem el temps que perdríem si haguéssim de visitar en persona cada una de les empreses a les quals hem de fer pagaments cada mes (la companyia de telèfon, la d’electricitat, etc.) o si les companyies haguessin d’enviar un cobrador (hauríem de ser a casa quan vengués).

Poder pagar un rebut a través del banc és un servei que ens ofereix l’entitat bancària juntament amb altres i ens suposa una gran comoditat.

ESTALVIADORS

Particulars- Empreses- Administracions - públiques

ENTITATS BANCÀRIES

QUI NECESSITA DINERS

Particulars- Empreses- Administracions - públiques

Interès Interès

Estalvi Préstecs

OBJECTIUS

Aprendreaobrirun•comptebancari

Comprendrequèés•uncomptealavista

Distingirentreles•diferentsclassesdecomptessegonsla titularitat

Entendrequèés•unextractedelcomptecorrent


Cost:

Els bancs cobren comissions, però l’import d’aquestes sol ser inferior al cost que suposaria haver de dur a terme tots els serveis oferts per altres mitjans.

6.2 els comptes bancaris a la vista

La nostra relació amb una entitat de crèdit (banc, caixa d’estalvis o caixa rural) gira, general-ment, entorn d’un compte bancari.

Aquest compte és un dipòsit de diners que, fonamentalment, ens permet fer cobraments i paga-ments com:

Retirar diners de caixers automàtics.•

Comprar entrades per a espectacles (cinema, futbol, concerts, etc.).•

Domiciliar-hi la nòmina.•

Domiciliar-hi rebuts (del gimnàs, de l’acadèmia de ball, del telèfon, etc.).•

A la vista significa que podem disposar de tots els nostres diners o de part d’aquests en qualse-vol moment.

6.2.1 Tipus de comptes bancaris a la vista

Compte corrent: és un contracte que signam amb una entitat bancària pel qual dipositam una quantitat de diners a l’entitat esmentada. L’entitat s’encarrega de guardar-nos-els i ens paga uns interessos molt baixos. Podem retirar aquests diners en qualsevol moment a les oficines de l’entitat bancària mitjançant els xecs que ella mateixa ens subministra.

Compte o llibreta d’estalvis: també és un contracte que signam amb una entitat bancària mitjançant el qual ingressam una quantitat de diners i, a canvi, l’entitat ens compensa amb uns interessos que solen ser una mica més alts que els del compte corrent. També podem retirar els diners en qualsevol moment, però cal presentar la llibreta que la mateixa entitat ens dóna.

LLIB

RETA

D'E

STAL

VIS

LLIB

RETA

D'E

STAL

VIS

COM

PTE

CORR

ENT

COM

PTE


6.2.2 Característiques

Tant els comptes corrents com els comptes d’estalvi a la vista tenen les característiques se-güents:

Liquiditat total.• Liquiditat significa que podem disposar dels diners que tenim al compte quan vulguem; és a dir, que podem retirar els diners en qualsevol moment i sense cap penalització.

Senzillesa• i pocs requisits d’obertura.

Possibilitat de tenir • targetes associades al compte.

Remuneració escassa o nul·la• . Aquests comptes no són productes d’estalvi, estan pensats més per a la gestió quotidiana dels diners. Per tant, no són els productes més adequats per estalviar a llarg termini.

PER SABER-NE MÉS

Hem fet referència als comptes corrents i a les llibretes d’estalvi ordinàries. Però al mercat hi ha també comptes a la vista especials dissenyats per estalviar i amb característiques diverses, com els comptes corrents d’alta remuneració.

Normalment, les entitats bancàries ens solen cobrar unes despeses per • comissions d’administració i manteniment dels comptes. En canvi, no és habitual que ens cobrin comissions per consultes de saldos o moviments. Moltes de llibretes i molts de comptes adreçats a nins i joves basen el seu atractiu en l’absència de comissions.


PER SABER-NE MÉS

La major part de les entitats de crèdit ofereixen avantatges especials si s’hi domicilia la nòmina, per la qual cosa és aconsellable fer-ho si és possible. Convé comparar les ofertes de diverses entitats. Entre els possible avantatges per domiciliar la nòmina hi ha els següents:

Bestretes de la nòmina en cas de necessitat sense cobrar •interessos (sempre que es pagui dins un termini fixat).

Targetes de franc, assegurança d’accidents o de la llar i préstecs •personals amb condicions favorables.

Petits crèdits amb un 0 % d’interès i sense comissions.•

Accés a la banca a distància.•

Descomptes en telefonia mòbil i altres sectors, regals, etc.•

En alguns casos, devolució d’un percentatge de l’import de •determinats rebuts domiciliats.

6.2.3 Obertura d’un compte bancari

Requisits d’obertura:

Qualsevol persona física o jurídica (empresa) pot sol·licitar l’obertura d’un compte en una en-titat bancària.

A la sol·licitud hi ha de constar la informació següent:

Nom, llinatges i NIF.•

Nacionalitat, edat, professió i domicili.•

Estat civil.•

Les entitats bancàries exigeixen els documents originals següents:

Per a persones residents: DNI/NIF o targeta de resident (NIE).•

Per a persones no residents:•

Certificat de no resident expedit per la policia o pel consolat del país de residència.

Acreditació d’estar empadronat en algun ajuntament de l’Estat espanyol.

Passaport o targeta d’identitat amb fotografia.


Les entitats poden exigir a més la documentació necessària per verificar el domicili •habitual i la naturalesa de l’activitat professional o empresarial dels seus clients. Per exemple, una nòmina en el cas d’un assalariat o qualsevol altre document que es consideri necessari.

Els menors d’edat han • d’aportar el DNI (en el cas de tenir-ne) i el llibre de família. L’obertura d’un compte o una llibreta a nom d’un menor d’edat s’ha de fer a través dels pares o tutors, que figuraran al compte com a autoritzats i que en seran responsables. Les operacions que faci el menor d’edat han d’anar acompanyades de la signatura del pare, la mare o el tutor.

Aquests comptes no tenen despeses ni generen interessos. Tampoc no poden tenir targetes asso-ciades. Als 18 anys, o als 16 amb el consentiment dels pares o tutors, el menor que va obrir el compte assumeix tots els drets i obligacions que hi estan vinculats.

Les signatures de totes les persones que estan autoritzades a disposar dels fons es registren a l’oficina. Per formalitzar l’obertura del compte, és necessari que signem un contracte escrit en el qual es reflecteixin els drets i les condicions i obligacions que han de complir tant les perso-nes autoritzades com l’entitat bancària. D’aquest contracte en rebrem una còpia, que haurem de guardar.


COMPARA OFERTES DE DIFERENTS ENTITATS BANCÀRIES

ACTIVITAT

OBJECTIUS:

Iniciar-se en la recerca de dades de les entitats bancàries.•

Conèixer i comparar les diferents condicions que ens ofereixen les entitats •bancàries.

Utilitzar Internet per obtenir informació sobre els comptes bancaris de forma •autònoma.

Triar l’entitat bancària amb condicions més favorables per als nostres interessos.•

DESENVOLUPAMENT:

Totes les entitats ofereixen comptes corrents i llibretes d’estalvi, de vegades amb moltes de versions. Abans de decidir-nos per un compte o un altre hem de comparar les ofertes tenint en compte, entre altres, les qüestions següents:

Comissions i altres despeses• .

Facilitat de disposar de • targetes i cost que suposa tenir-ne.

Saldos mínims: • de vegades, les entitats ens exigeixen mantenir sempre una certa quantitat mínima de diners al compte per no cobrar-nos comissions.

Operacions permeses: • cal saber quines operacions podrem fer amb el compte i les possibles comissions o despeses addicionals que haurem de pagar per fer determinades operacions.

TREBALL PER FER

En grups de 5 o 6 estudiants, utilitzant Internet o sol·licitant informació a les oficines bancàries, heu de fer un quadre comparatiu de tres entitats bancàries diferents en què apareguin reflectides les condicions dels comptes corrents i les llibretes d’estalvis esmentades abans o unes altres.


Posteriorment, heu de posar en comú els resultats obtinguts comentant-los i comparant-los.

Podeu fer servir la taula següent:

CONCEPTES ENTITAT A ENTITAT B ENTITAT C

PER SABER-NE MÉS

Descoberts o números vermells: es produeixen quan es retiren diners o es fa un pagament sense que hi hagi saldo suficient al compte, de manera que queda un saldo negatiu, també dit números vermells. Aquest saldo negatiu és un deute que tenim amb el banc i es considera un préstec, i el més normal és que haguem de pagar un interès molt alt pels diners prestats, a més d’alguna comissió pel descobert.

Cal que ens informem sobre què fa l’entitat si li arriba un rebut domiciliat quan no tenim saldo suficient al compte. Algunes entitats no el paguen i el retornen. En aquest cas, podem tenir, a més a més, problemes amb els creditors (per exemple, ens poden tallar la llum o el telèfon).

ATENCIÓ!!!

Els descoberts als comptes són préstecs que surten molt cars i es produeixen normalment per simples distraccions o falta de previsió. Val la pena evitar com sigui aquesta situació controlant els moviments dels nostres comptes.


6.2.4 Titulars

Un titular d’un compte bancari és la persona a nom de la qual s’ha obert el compte i l’única que pot retirar-ne diners.

Segons el nombre de titulars, els comptes bancaris poden ser individuals o col·lectius.

Comptes individuals: són els que tenen un sol titular.

Comptes col·lectius: són els que tenen dos o més titulars.

Els comptes col·lectius poden ser, a més:

Indiferents• : quan únicament es necessita la signatura d’un dels titulars per retirar diners.

Conjunts• : en aquest cas es necessita la signatura de tots els titulars per poder disposar dels diners del compte.

Dins els comptes conjunts hi ha diferents modalitats segons si hi ha tres titulars o més. Per retirar-ne diners es pot exigir només la signatura de dos titulars indistintament o la signatura obligatòria d’un d’ells, juntament amb la signatura de qualsevol dels altres titulars.

Comptes bancaris

Individuals

Indiferents

Col·lectius

Conjunts

També és possible autoritzar una altra persona perquè pugui fer operacions en nom i represen-tació del titular.

6.2.5 Avantatges i inconvenients

El principal avantatge d’un compte bancari és que ens ofereix comoditat i la possibilitat d’acce-dir als serveis que hi estan relacionats (domiciliació de rebuts, banca en línia, caixers automà-tics...) per gestionar ingressos i pagaments, juntament amb la possibilitat de disposar de diners quan faci falta.

Tindrem informació detallada de totes les despeses, dels ingressos i dels saldos mitjançant extractes del compte i a través d’Internet o actualitzant la llibreta.


Com a inconvenient, hem de recordar que els comptes corrents i les llibretes d’estalvis ordinà-ries són molt poc rendibles. A causa de l’efecte de la inflació (augment persistent del nivell general de preus), els nostres diners poden perdre valor amb el temps.

Avantatges InconvenientsComoditat per gestionar cobraments i pagaments. Molt poc rendibles.

Disponibilitat total del saldo. Comissions i despeses de manteniment.

Senzillesa a l’hora de contractar-los.

Seguretat en la custòdia i conservació dels diners.

Serveis relacionats.

Informació detallada de despeses, ingressos i saldos.

Utilització de caixers automàtics.

6.3 funcionament dels comptes bancaris

6.3.1 Control dels moviments d’un compte

Els moviments d’un compte són les anotacions que fa l’entitat bancària cada vegada que s’in-gressen o es retiren diners del compte. Segons la terminologia bancària, l’anotació que es fa al compte quan en surten diners es diu CÀRREC. Si l’anotació és un ingrés es denomina ABO-NAMENT. Per tant, hem d’identificar els càrrecs com a anotacions de retirada o sortida de diners del compte i els abonaments com a anotacions d’ingrés o entrada de diners.

És important que controlem els moviments del compte i que comprovem que no s’han fet paga-ments o cobrat comissions indegudament.

Per tenir un bon control dels comptes bancaris convé seguir els consells següents:

En el cas del compte corrent, hem de revisar els extractes acuradament quan els rebem.•

És convenient verificar el saldo deduint dels ingressos totes les sortides de diners.•

Si tenim una llibreta, l’hem de posar al dia de tant en tant a la sucursal o a un caixer •automàtic.

Hem d’acostumar-nos a comprovar els justificants i els extractes dels caixers, així com •els rebuts de compres, els impresos d’ingressos i reintegraments, etc.; en definitiva, qualsevol document justificatiu de moviments de diners, i hem de comunicar a la sucursal qualsevol anomalia que detectem.


6.3.2 El codi del compte del client (CCC)

Cada compte bancari té el seu propi codi del compte del client (CCC). Aquest codi és el número d’identificació del compte i ha d’aparèixer a tots els extractes, a la llibreta i als xecs relacionats amb aquest compte.

És un conjunt de 20 dígits numèrics que corresponen a les dades següents:

Entitat• : quatre dígits que identifiquen l’entitat de crèdit.

Oficina• : quatre dígits que representen el codi de l’oficina on el client té el compte. Cada entitat assigna aquesta identificació a cada una de les seves oficines.

DC• : dos dígits de control. El primer serveix per verificar els codis de l’entitat i l’oficina, i el segon per verificar el número de compte.

Número de compte• : els darrers deu dígits corresponen al número de compte.

El CCC és substituït pel codi internacional de compte bancari o IBAN (de l’anglès international bank account number), que és una codificació internacional.

6.3.3 L’extracte del compte corrent

Les entitats de crèdit han de remetre als titulars de comptes corrents, periòdicament i de forma gratuïta, un extracte per informar-los del saldo que tenen disponible i dels moviments realitzats.

L’extracte del compte comprèn:

La data d’emissió de l’extracte1.

El saldo inicial2.

El concepte de l’operació3.

La data del moviment4.

L’import amb el signe corresponent5.

El saldo resultant6.

CODI DEL COMPTE DEL CLIENT (CCC)

Entitat Oficina DC Núm. de compte0012 0258 04 0007895645


CODI DEL COMPTE DEL CLIENT (CCC) Full núm.

1ENTITAT OFICINA DC Núm. de compte

TITULAR/TITULARS MARIA GASSA GONZÁLEZ

24 d’abril de 2010

0000 0000 00 0000100000

DATAOPERACIÓ

STNEMIVOM SETPECNOC SALDO A CÀRREC VOSTRE A FAVOR VOSTRE 00,0005 ROIRETNA ETCARTXE ODLAS 05,7094 05,29 NOFÈLET ED TUBER TNEMAGAP 0102-30-60 05,7484 00,06 ATEGRAT BMA UITCEFE 0102-30-70 05,7694 00,021 UITCEFE NE SÉRGNI 0102-30-51 01,1284 04,641 ATEGRAT BMA TNEMAGAP 0102-30-02 06,1205 05,002 UITCEFE NE SÉRGNI 0102-30-52 00,6694 06,55 SÀNMIG TUBER TNEMAGAP 0102-30-62 04,5164 06,053 ATEGRAT BMA TNEMAGAP 0102-30-82 04,5454 00,07 UITCEFE’D ÓICISOPSID 0102-30-92

1

34 562

6.3.4 La llibreta d’estalvis

Quan obrim un compte d’estalvi, l’entitat bancària ens lliura un document físic en forma de petit llibre en el qual es reflecteixen totes les operacions o moviments que es fan a través del compte.

Aquest petit llibre es coneix com a llibreta d’estalvis.

Podem presentar la llibreta per fer qualsevol operació a l’oficina on tinguem el compte i a altres oficines de la mateixa entitat. També la podem utilitzar als caixers automàtics.

A cada línia dels fulls de la llibreta s’hi anota la data de l’operació, el concepte, la quantitat carregada o abonada i el saldo del compte una vegada efectuada l’operació.

Els titulars som els responsables de la custòdia de la llibreta i en cas de robatori o pèrdua hem de comunicar-ho a la nostra entitat bancària i sol·licitar-ne un duplicat.

6.4 cancel·lació d’un compte bancari

Cancel·lar un compte significa tancar-lo, i només el poden tancar o cancel·lar el titular o l’en-titat de crèdit.

El procediment és senzill: el titular o els titulars, degudament acreditats, sol·liciten la cancel-lació del compte (si la titularitat és conjunta serà necessària la signatura de tots els titulars). L’entitat financera liquida, si n’hi ha, els interessos pendents i els lliura als titulars que van signar el corresponent document acreditatiu de la cancel·lació.

S’han de retornar les targetes i els talonaris de xecs associats al compte.


6.5 la banca a distància

La falta de temps i la coincidència dels horaris laborals amb els d’obertura de les sucursals bancàries fan difícil que puguem efectuar operacions a l’oficina bancària.

Afortunadament, avui en dia hi ha altres sistemes que ens permeten relacionar-nos amb la nos-tra oficina sense haver-nos-hi de desplaçar. Aquests sistemes són:

La banca en línia•

La banca telefònica•

6.5.1 La banca en línia

Es coneix com a banca en línia el contracte que ens permet utilitzar els serveis i els productes disponibles d’una entitat bancària via Internet.

La majoria d’entitats ofereix l’accés a la banca en línia com un servei addicional per a la seva clientela (normalment de forma gratuïta).

També hi ha entitats que no disposen d’oficines i que només funcionen per Internet o per telèfon. Aquests bancs també han de tenir l’autorització del Banc d’Espanya per operar al nostre país.

Funcionament i operacions permeses:

Per utilitzar aquest servei necessitam disposar d’un ordinador personal amb accés a Internet. L’entitat ens facilitarà una clau i una contrasenya, que necessitarem per identificar-nos cada vegada que vulguem entrar a l’oficina virtual.

Pràcticament totes les operacions que podem dur a terme a l’oficina estan disponibles a l’oficina virtual durant les 24 hores del dia i sense desplaçaments, com per exemple:

Consultes de saldos i moviments•

Obertura de comptes•

Ordres de domiciliació de pagaments•

Hem de signar electrònicament amb una altra clau totes les operacions que impliquin moviment de diners.


Avantatges i inconvenients:

Avantatges InconvenientsComoditat

Possibilitat d’operar des del propi •domiciliDisponible qualsevol dia les 24 hores•

Possibilitat de frau

Estalvi econòmicMenys comissions•

Millors ofertes de dipòsits• o préstecsServeis i productes més barats•

Manca de consells i d’interacció amb el personal

Facilitat de controlar els comptes i de gestionar el pressupost

Necessitat d’emprar un ordinador i de tenir accés a Internet

6.5.2 La banca telefònica

La banca telefònica es defineix com la banca a la qual s’accedeix mitjançant l’ús del telèfon per consultar dades o fer operacions bancàries.

Els principals serveis que ofereix són: consulta de dades dels comptes, moviment de diners, consulta de dades de les targetes, informació general, informació de productes i serveis del banc, compra/venda d’entrades per a espectacles i informació de rebuts domiciliats.

S’hi opera amb contrasenya o clau secreta (que equival a la signatura de les operacions físi-ques), la qual cosa garanteix la confidencialitat. Les converses entre el banc i el client s’enre-gistren, i això garanteix, tant al banc com al client, que aquest ha ordenat una operació. Aquest enregistrament ha d’estar sempre a disposició del client.


LES TARGETES7

7.1 definició

Les targetes són mitjans de pagament emesos per una entitat financera o un comerç. Les targetes emeses per entitats de crèdit estan associades a un compte corrent o d’estalvi a la vista i ens permeten disposar d’efectiu mitjançant un caixer automàtic o pagar compres a diferents establiments amb càrrec al nostre compte a la vista.

Per la seva comoditat, facilitat d’ús i àmplia acceptació, i per la seguretat que suposa no haver de dur gaire diners en efectiu, les targetes s’han con-vertit en part de les nostres vides.

Són el mitjà de pagament més acceptat per fer compres per Internet i du-rant els viatges. Avui en dia, una targeta és una eina fonamental per com-

prar un bitllet d’avió, reservar una habitació d’hotel o comprar records o regals a l’estranger.

Els establiments on es pot pagar amb targeta se’n beneficien perquè augmenta la clientela i el volum de vendes.

Les entitats financeres també obtenen un benefici amb les comissions que cobren per l’ús de les targetes tant a les persones que les utilitzen com a mitjà de pagament com als establiments que les accepten.

Existeix una gran varietat de targetes emeses per entitats financeres o comercials. Entre les més importants podem distingir les següents:

Targetes de dèbit• : també anomenades diners de plàstic, són les que ens dedueixen, directament al nostre compte corrent o d’estalvi, l’import de la compra o els diners que hem retirat en efectiu a un caixer automàtic, sempre que hi hagi diners disponibles al compte.

Per raons de seguretat, podem fixar un límit diari de diners d’acord amb l’entitat.

Generalment, el banc cobra una quota anual per la seva emissió.

Targetes de crèdit• : són mitjans de pagament ajornat que ens permeten fer compres i retirar diners dels caixers automàtics sense necessitat de tenir fons suficients al compte bancari associat.

La targeta pot ser utilitzada fins a un determinat import fixat per l’entitat bancària, que ens cobra interessos per les quantitats de què disposam, a més de comissions anuals per la seva emissió.

OBJECTIUS

Conèixer la •utilitatprincipaldelestargetes

Identificarelsdiferents•elementsqueformenpartdelestargetes

Tenirpresentsles•recomanacionssobreseguretatquans’operiambtargetes


Targetes moneder• : funcionen com un mitjà de pagament amb una quantitat límit que va disminuint a mesura que s’empren. Si aquest límit s’esgota o és baix, les podem tornar a carregar per continuar utilitzant-les.

Podem utilitzar aquestes targetes a botigues, màquines expenedores automàtiques, autobusos, telèfons públics, etc.

7.2 característiQues físiQues

Les targetes són de plàstic i tenen forma rectangular. Poden ser de colors i dissenys molt dife-rents, però han de complir certes normes.

Entitat emissora1- : denominació de l’entitat que emet la targeta. Habitualment es tracta d’una entitat bancària, encara que també pot ser un centre comercial –per exemple, uns grans magatzems que ofereixen targetes a la seva clientela per pagar les compres.


Estàndard de la targeta2- : xarxa a què està adherida la targeta per a la seva utilització. En aquest cas es tracta d’una targeta que opera sota l’estàndard de 4B. A més, en aquesta zona s’hi solen col·locar diferents mesures de seguretat.

Xip3- : a l’exemple, la targeta incorpora un xip amb informació sobre el titular i les característiques de la targeta (límit disponible, etc.). En aquest cas el xip és visible, però avui en dia hi ha targetes que duen el xip esmentat integrat dins el plàstic, com les utilitzades al transport públic de moltes de ciutats –en aquests casos, n’hi ha prou amb apropar la targeta a un lector que en reconeix el saldo i descompta l’import del trajecte que farà l’usuari.

Identificació de la targeta4- : es tracta del número d’identificació de la targeta, que fa que cada targeta física emesa sigui única, amb independència del fet que sobre un mateix compte de targetes s’expedeixin diverses targetes físiques a favor de diferents persones.

Identificació del titular de la targeta i indicació del període de vigència de la targeta 5- física: en aquest sentit, s’ha de destacar el fet que, amb independència del titular del compte de càrrec de la targeta, la targeta física s’emet amb la identificació de la persona que la pot utilitzar.

Data de caducitat6- .

Tira per a la signatura7- .

Codi de seguretat CVV8- : número de seguretat de la targeta de crèdit o de dèbit.

Banda magnètica9- : conté les dades del titular i una sèrie de caràcters alfanumèrics que fan que els caixers i els terminals actuïn d’una forma determinada.

7.3 recomanacions d’ús de targetes

Consells bàsics per augmentar-ne la seguretat:

Hem de protegir sempre les targetes com si fossin diners en metàl·lic.•

Hem de signar la targeta en el moment de rebre-la perquè ningú més no pugui fer-ho.•

No hem de deixar mai anotat el número secret al costat de la targeta, ni dins la bossa o •cartera. Convé memoritzar-lo per no haver-lo d’escriure.

No hem d’utilitzar com a número secret dades fàcils d’endevinar, com el dia del nostre •aniversari, el número del document d’identitat, etc.

Hem de tenir a mà el número de telèfon que l’entitat ens ha facilitat per telefonar-hi en cas •d’emergència i per poder comunicar la pèrdua de la targeta. L’hem de dur sempre en un lloc separat de la targeta. A les comissaries de policia solen tenir aquests números de telèfon.

Hem de guardar bé o destruir tota la documentació que contingui el nostre nom i el •número de la targeta (com els rebuts). Convé fins i tot no llençar rebuts als fems. És més segur fer-ne trossos perquè ningú no pugui obtenir-ne informació.


7.4 caixers automàtics

Definició

Els caixers automàtics són màquines pertanyents a les entitats de crèdit utilitzades principalment per retirar diners en efectiu, encara que com més va més serveis ofereixen.

S’utilitzen, normalment, amb una targeta de crèdit o de dèbit o una llibreta d’estalvis. Per poder-hi operar es necessita un PIN (número secret iden-tificatiu).

Els caixers són com finestretes de banc sempre obertes. Per la seva comoditat i facilitat d’ús són enormement populars.

Operacions que es poden fer als caixers automàtics

Als caixers hi podem:

Retirar diners en efectiu.•

Consultar el saldo i els últims moviments del compte.•

Canviar el PIN o número secret.•

Carregar targetes de prepagament de telèfons mòbils.•

Fer altres operacions no bancàries, com comprar entrades per a espectacles (cinema, •concerts, etc.).

A l’Estat espanyol hi ha tres xarxes de caixers:

La xarxa Euro 6000, en què està integrada la majoria de les caixes d’estalvis.•

La xarxa Telebanco 4B.•

La xarxa Servired.•


Avantatges i inconvenients:

Avantatges InconvenientsFacilitat d’ús. Es cobren comissions per utilitzar un

caixer d’una altra xarxa.

Xarxa de caixers extensa a l’Estat espanyol i a la resta del món.

Hi pot haver problemes de seguretat.

Oberts les 24 hores dels 7 dies de la setmana.

No s’han de dur gaire diners a sobre.

Tipus de comissions per retirar diners en efectiu:

Als caixers automàtics del banc del qual som clients no ens solen cobrar comissions per fer-hi les operacions habituals. No obstant això, els caixers pertanyents a altres xarxes i, generalment, els caixers pertanyents a altres bancs de la mateixa xarxa sí que cobren comissions.

PER SABER-NE MÉS

Les comissions per utilitzar caixers a països estrangers i sobretot a països que no utilitzen l’euro poden ser molt elevades.

És convenient informar-nos a la nostra oficina bancària de si es cobren comissions o no per treure diners dels caixers automàtics.

Al nivell intermedi estudiarem més a fons les targetes bancàries i veurem amb detall el cobra-ment de comissions segons la targeta i el caixer. Les targetes bancàries més importants són les denominades targetes de dèbit i targetes de crèdit.

Avançam ara que el que hem de tenir molt clar és que per treure diners d’un caixer automàtic hem de fer-ho sempre amb una targeta de dèbit i mai amb una targeta de crèdit, llevat de casos d’emergència. Treure diners amb una targeta de crèdit comporta que es cobrin comissions molt altes, fins i tot al nostre propi banc.

Si és possible, el caixer que utilitzem amb una targeta de dèbit ha de pertànyer al nostre banc o a la nostra caixa d’estalvis, així tindrem la seguretat que no ens cobraran cap comissió.


PROTECCIÓ DE LES DADES PERSONALS8

8.1 Què feim si ens roben el document d’identitat?

El document nacional d’identitat és el justificant complet i oficial de la identitat d’una persona. Aportar aquest document serveix, lle-vat que es provi el contrari, per acreditar la nacionalitat i totes les dades personals que s’hi consignen.

És imprescindible presentar-lo per fer la majoria d’operacions fi-nanceres, com pagar amb una targeta de crèdit, obrir un compte bancari, sol·licitar un préstec, etc.

8.2 Què feim si rebem un missatge electrònic Que ens demana Que confirmem dades?S’anomena pesca (phishing en anglès) el frau que consisteix a trametre missatges electrònics que aparenten ser d’una entitat de crèdit o d’una empresa legítima però que en realitat provenen d’estafadors.

En el missatge ens avisen que hem de verificar o actualitzar les dades de seguretat i ens pro-porcionen un enllaç per fer-ho. Si feim clic sobre l’enllaç s’obre una pàgina web que, encara que pugui ser idèntica a la d’una entitat de crèdit (amb el mateix nom, logotip, etc.), és una falsificació.

Si hi introduïm les nostres dades personals (nom d’usuari, contrasenya, etc.) estam proporcio-nant aquesta informació a uns lladres que la utilitzaran per accedir al nostre compte bancari i treure’n tots els diners.

Una entitat de crèdit legítima mai no ens envia missatges electrònics per demanar informació personal. Podem estar segurs que es tracta d’un frau.

ATENCIÓ!!!

En cas de robatori del DNI és necessari que presentem una denúncia com més aviat millor a qualsevol comissaria de la Policia Nacional o caserna de la Guàrdia Civil.

En cas de pèrdua, no fa falta que presentem una denúncia, però sí que és important notificar-ho a la Policia Nacional.

En ambdós casos, és necessari que guardem una còpia de la denúncia o de la notificació en un lloc segur.

Si no presentam una denúncia i una altra persona s’apodera del DNI, podria dur a terme operacions a nom nostre, com obrir un compte al banc o demanar un préstec, i nosaltres seríem responsables de qualsevol deute o impagament.

OBJECTIUS

Saberidentificarels•perillsquetél’úsdelabancaenlínia

Tenirpresentsles•recomanacionsdeseguretatquans’operiamblabancaenlínia


ATENCIÓ!!!

Mai no hem d’accedir a un servei de banca en línia (o a qualsevol altre en el qual s’hagin d’introduir dades personals) mitjançant un enllaç enviat per correu.

En el cas d’haver facilitat dades a un lloc web i tenir dubtes que pugui tractar-se d’un frau, cal contactar immediatament amb l’entitat de crèdit per explicar-los com i quan s’ha produït aquest fet a fi que ho puguin investigar i puguin protegir el nostre compte.

8.3 Què és un programa espia?

Els programes espia o spyware són aplicacions que recopilen informació sobre una persona o organització sense el seu consentiment. La funció més comuna que tenen aquests programes és la de recollir informació sobre l’usuari i distribuir-la a empreses publicitàries o a organitzacions que hi estiguin interessades.

Els programes espia són petits programes que poden considerar-se un tipus de virus i que s’instal·len al nostre ordinador sense que ens n’adonem. Poden provenir de pàgines web visita-des, o de la instal·lació d’aplicacions descarregades. Aquests programes són capaços de captar tota l’activitat del nostre ordinador, la qual cosa permet als pirates detectar claus d’accés, con-trasenyes i altres dades personals.

ATENCIÓ!!!

Per evitar els programes espia ens hem d’assegurar que tenim activat i actualitzat un bon antivirus que específicament tengui la funció de poder detectar-los i eliminar-los. Si notam que l’equip comença a respondre de forma lenta o estranya, hem de contactar amb el suport tècnic.


LA GUÀRDIA CIVIL DESMANTELLA UNA XARXA DE 12,7 MILIONS D’ORDINADORS ZOMBI

(agència ELMUNDO.es, Madrid, dimecres 3 de març de 2010)

LECTURA

La xarxa d’ordinadors infectats va ser desactivada el passat 23 de desembre.•

Hi ha tres persones detingudes.•

La Guàrdia Civil ha informat de la detenció de tres persones com a presumptes res-ponsables de manipular il·legalment una xarxa de més de 12,7 milions d’ordinadors zombi de forma remota i sense que ho sabessin els propietaris.

Aquesta xarxa, denominada Papallona, emprava un virus que robava números de tar-getes de crèdit i altres dades valuoses.

Les autoritats examinen els registres bancaris dels sospitosos i material informàtic divers per determinar quants de diners van aconseguir robar.

Papallona, que va aparèixer el desembre de 2008, va infectar ordinadors de 190 pa-ïsos, més de la meitat de les 1.000 empreses més grans del món i almenys 40 grans institucions financeres, segons Panda Security i Defence Intelligence, dues empreses de seguretat informàtica que van col·laborar amb el Grup de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil.

«És molt gran, vam pensar; l’hem d’apagar, li hem de tallar el cap», va indicar Chris Davis, conseller delegat de Defence Intelligence, que va descobrir el virus l’any pas-sat. El directiu va afegir que la xarxa d’ordinadors va ser desactivada el passat 23 de desembre.

Una xarxa zombi

Una xarxa d’ordinadors zombi o botnet és un conjunt d’ordinadors que han estat infectats amb un tipus de programa maliciós, amb la funcionalitat de porta secreta (backdoor), que permet a l’atacant controlar aquestes màquines sense tenir-hi accés físic i sense que ho sàpiga el propietari.

Es tracta d’un dels mètodes més estesos per cometre delictes a la xarxa, com atacs de denegació de servei distribuït (és a dir, el blocatge d’un servidor per un excés de pe-ticions en molt poc temps), la tramesa de correu brossa o una àmplia varietat de fraus, que poden implicar fins i tot l’obtenció de dades personals i financeres.


En el cas de Papallona, el programa maliciós usat estava programat per robar totes les claus de registre i guardar totes les pulsacions de tecles dels ordinadors infectats, i enviar les dades a un centre de comandament i control en el qual els responsables les emmagatzemaven. «Bàsicament, anaven darrere de qualsevol cosa que els pogués donar diners», va explicar Davis.

Al principi, Papallona es va estendre aprofitant una vulnerabilitat al navegador Internet Explorer de Microsoft. També va contaminar màquines a través de les memòries USB.

TREBALL PER FER:

En grups de 5 o 6 alumnes heu de discutir sobre l’experiència personal amb el correu brossa i heu de posar en comú els resultats obtinguts amb la resta de grups.

8.4 Quines precaucions hem de prendre per operar amb la banca a distància?

Els fraus relacionats amb la banca per telèfon, i sobretot amb la banca en línia, també es basen en l’obtenció de dades personals.

La banca en línia i la banca telefònica són una forma molt còmoda, econòmica i segura d’ac-cedir als nostres comptes bancaris i de gestionar-los. Les entitats de crèdit es dediquen a man-tenir i actualitzar els sistemes de seguretat i el risc que siguin víctimes d’un atac informàtic és mínim.

No obstant això, precisament per aquesta dificultat els lladres adrecen els seus esforços al client particular d’aquests serveis, que sol estar menys protegits, amb la intenció d’obtenir-ne infor-mació personal. Hem d’anar molt alerta.

Consells de seguretat per a operacions en línia:

Hem de tenir instal·lats, activats i actualitzats un antivirus, un tallafoc i un programa 1. antiespia.

No hem de tenir les nostres claus d’accés fàcilment localitzables o al costat de 2. l’ordinador.

Mai no hem de comunicar les claus d’accés a terceres persones.3.

No és recomanable utilitzar la mateixa contrasenya per a la banca en línia que la que 4. utilitzam a altres llocs menys segurs.

Hem d’assegurar-nos que aparegui la icona d’un cadenat o una clau sense trencar a 5. la barra d’estat de la finestra del navegador. Quan entram dins una connexió segura l’adreça de la barra d’adreces canvia d’http://... a https://...


No ens hem de fiar mai de correus electrònics o telefonades ni llocs web que ens demanin 6. dades privades o que les comprovem.

8.5 Què és el descaminament?

El descaminament o pharming, segons Microsoft, és el terme que s’empra per descriure «la pràctica delictiva mitjançant la qual un pirata informàtic desvia el trànsit d’Internet des d’un lloc web cap a un altre lloc d’aparença similar amb la finalitat d’enganyar els usuaris per obte-nir-ne els noms i les contrasenyes d’accés, que queden registrades a la base de dades del lloc fals».

Per exemple, de vegades, quan obrim una finestra del nostre navegador (Internet Explorer, Mo-zilla Firefox, etc.) i escrivim l’adreça de la nostra banca en línia a la barra d’adreces o la selec-cionam de la llista de preferits, accedim a una pantalla que sembla la pàgina de la nostra banca en línia.

Si hi introduïm, quan ens ho sol·liciten, el nom d’usuari, la contrasenya, etc., i en aquell moment es produeix un error de connexió i tornam a intentar l’operació i aquesta vegada tot funciona amb normalitat, és possible que haguem estat víctimes d’un descaminament.

Els bancs i altres entitats financeres són l’objectiu més freqüent d’aquests atacs, perquè el que intenten aconseguir els pirates és la informació personal necessària per poder accedir als comp-tes bancaris, robar la identitat o cometre algun tipus de frau a nom de l’usuari. És una pràctica més perillosa que la pesca, perquè no depèn d’una actuació negligent de l’usuari.

Les entitats han desenvolupat noves fórmules que combinen claus i una sèrie de recomanacions perquè el client estigui exposat a un risc mínim. És necessari que siguem conscients de l’exis-tència d’aquests riscs i que actuem amb cautela.


RELACIONS BANCÀRIES9

9.1 Quina actitud hem de mantenir davant els bancs?

La majoria de persones, quan ens relacionam amb les entitats bancàries, tendim a acceptar i a donar per bo tot el que ens diuen: les comissions i el tipus d’interès que ens cobraran en sol·licitar un préstec, les comissions de manteniment de comptes i targetes, etc.

Això no ha de ser així: hem de tenir en compte que els bancs són comer-ços que volen vendre els seus productes al millor preu possible. Però els preus que ens ofereixen no són fixos. Els directors de les sucursals bancà-ries tenen un marge de maniobra per abaixar-los, cosa que, generalment, no reconeixeran.

Quan una persona es vol comprar un bicicleta d’una determinada marca i d’un determinat model, normalment acudeix a diversos establiments i, en demanar-ne el preu, sol obtenir respostes diferents, que de vegades impliquen diferències de preu molt importants. A més, en alguns casos li regalaran complements per a la bicicleta. I és la mateixa marca i el mateix model de bicicleta.

Això vol dir que la possibilitat d’abaixar els preus existeix, i si es poden abaixar cal negociar per obtenir el preu més avantatjós possible.

Amb els bancs passa igual: cal negociar (utilitzam el terme negociar, però no ens ha d’incomo-dar la paraula regatejar) per aconseguir millors tipus d’interès, menys comissions, etc.

Davant la forta competència bancària que hi ha al nostre país, les entitats financeres intenten captar clientela, i clientela que li sigui fidel i que li compri molts de productes. Com més pro-ductes comprem més possibilitats tindrem d’obtenir millors preus.

9.2 com podem saber Quines comissions ens cobraran?

Totes les entitats de crèdit tenen l’obligació de publicar un fullet amb les tarifes màximes de comissions en què es detallin les despeses que poden cobrar i les normes de valoració i càlcul.

Aquestes dades han d’estar registrades al Banc d’Espanya i les entitats no poden exigir a la seva clientela imports superiors ni cobrar quantitats per conceptes no inclosos en aquest fullet, llevat d’excepcions puntuals previstes per llei.

Com que el Banc d’Espanya publica les tarifes màximes que ens cobren, abans de prendre una decisió podem analitzar i comparar l’oferta de diferents entitats.

Si una entitat fa una oferta amb comissions o despeses inferiors a les descrites al seu fullet, és necessari demanar sempre aquesta oferta per escrit.

OBJECTIUS

Prendreconsciència•queambelsbancstambéespotnegociar

Conèixerelprocésde•reclamaciódavantunaentitatbancària

Identificarlesdiferents•comissionsquepodencobrarelsbancs


Una vegada que haguem contractat un producte bancari, convé comprovar mitjançant els ex-tractes que els interessos i les comissions que ens han cobrat són correctes, d’acord amb el que s’havia pactat. Si detectam qualsevol discrepància o error, ho hem de comunicar immediata-ment a l’entitat.

ATENCIÓ!!!

Abans de canviar el tipus d’interès, les comissions bancàries i les despeses de les operacions, l’entitat té l’obligació d’informar-ne els seus clients.

9.3 com podem reclamar si no hi estam d’acord?

Abans de presentar una reclamació hem de tenir en compte que, quan obrim un compte bancari o sol·licitam una targeta o qualsevol altre producte o servei bancari, hem acceptat i signat unes condicions que tots hem de respectar i complir i de les quals ens hem de responsabilitzar.

També és cert que a molts de nosaltres ens resulta complex i difícil entendre la terminologia financera i, a més, els documents que ens presenten per signar solen ser molt extensos i de ve-gades confusos.

Per això, és recomanable que, abans de signar, ens assegurem bé de què és el que signam, quines són les condicions, quins drets tenim, quins compromisos adquirim, etc. Hem de procurar que els empleats dels bancs ens aclareixin i expliquin bé tots els dubtes que tenguem, el significat dels termes que no comprenguem, etc., perquè una vegada que haguem signat, som responsa-bles de complir el que hem pactat.

Encara que de vegades és difícil, hem d’intentar seguir la regla següent: «No signar sense llegir i no signar sense comprendre.»

També podem visitar el Portal del Client Bancari al web del Banc d’Espanya. Aquest portal té per finalitat orientar el ciutadà en les seves relacions amb les entitats bancàries.

Una vegada revisats els documents on es reflecteixen les condicions acordades, si es produeix algun error o creim que l’entitat bancària no ha actuat correctament, cal que ens acostumem a reclamar, encara que ens costi temps o el perjudici causat sigui petit. Si reclamam ajudarem a fer que les coses funcionin millor.

La primera passa és fer saber a la nostra entitat bancària el motiu de la nostra queixa. Si no ho feim, difícilment ens podrà donar una solució.


És convenient que sapiguem que les entitats bancàries autoritzades pel Banc d’Espanya tenen un procediment establert de reclamació per a incidències relacionades amb productes i serveis bancaris (comptes a la vista, targetes, etc.), que pot sintetitzar-se de la manera següent:

1. Hem de presentar la reclamació davant la mateixa entitat bancària, al seu servei d’atenció al client.

La llei obliga totes les entitats bancàries a disposar d’un servei d’atenció al client amb autonomia suficient per prendre decisions sobre conflictes sorgits entre l’entitat i els seus clients.

2. En cas de no obtenir una resposta satisfactòria, podem adreçar-nos al defensor del client, que és un òrgan extern a l’entitat amb total autonomia i independència per actuar.

Cal indicar que no és obligatori que les entitats bancàries disposin de la figura del defensor del client, sinó que és voluntari, per la qual cosa algunes en tenen i altres no. Cal que esbrinem si la nostra entitat en té o no.

3. Si no rebem una resposta passats dos mesos des de la presentació de la reclamació, o aquesta no coincideix amb els nostres interessos, hem de presentar la reclamació davant el Banc d’Espanya.

Forma de presentar la reclamació

Les reclamacions s’han de presentar sempre per escrit i han d’incloure la informació següent:

El nom i els llinatges de la persona demandant.•

El número del document d’identitat.•

El domicili de la persona demandant.•

El nom de l’entitat bancària i l’oficina on s’han produït els fets que han originat la •reclamació.

La descripció clara del motiu concret de la queixa o reclamació.•

Fotocòpies de documents (extractes, resguards, etc.) relatius al fet reclamat, si n’hi ha.•

Si la reclamació s’adreça al Banc d’Espanya, còpia de les reclamacions presentades al •servei d’atenció al client o al defensor del client de l’entitat (tràmit previ obligatori).

Des d’aquesta adreça, podem descarregar el fullet informatiu sobre com reclamar en l’àmbit dels serveis financers :

http://www.bde.es/clientebanca/quejas/RECLAMAC.pdf

http://www.bde.es/clientebanca/quejas/RECLAMAC.pdf


9.4 és complicat canviar de banc?

Canviar de banc no és tan difícil, ja que a Espanya hi ha molta de competència entre entitats bancàries que intenten captar nova clientela amb bones ofertes. Però hem d’informar-nos bé sobre les condicions ofertes per la nova entitat abans de prendre la decisió. Moltes d’entitats ofereixen condicions temptadores per enganxar nous clients, però només durant un termini de temps inicial (de vegades, només durant un parell de mesos).

Sempre hem de demanar a l’entitat nova informació sobre les comissions i els interessos, hem de llegir bé el contracte i el fullet de tarifes i després hem de fer una comparació tenint en comp-te altres factors, com la comoditat per desplaçar-nos a la sucursal, els serveis de banca en línia disponibles, el nombre de caixers a prop de casa o de la feina, etc.

Si decidim canviar d’entitat bancària, la nova entitat ens ha d’ajudar a fer els tràmits pertinents i a comunicar la decisió a l’entitat antiga.

ATENCIÓ!!!

Mai no ens hem d’oblidar de comunicar el canvi de compte per a la domiciliació de la nòmina i de tots els rebuts (companyies de llum, de telèfon, d’aigua, etc.). De vegades, la nova entitat s’encarrega de comunicar a les companyies la nova domiciliació dels rebuts.

No obstant això, és aconsellable no tancar el compte antic immediatament, sinó mantenir-lo amb una mica de saldo per si arriba algun pagament que s’hagi d’atendre.


RECORDA10

1. L’educació financera ens permetrà administrar els nostres diners, planificar el nos-tre futur, prendre decisions personals de caràcter financer i accedir a informació relativa a afers econòmics i financers.

2. Tenim seguretat financera quan no tenim deutes o els podem pagar còmodament, som capaços de controlar les nostres despeses i aconseguim fer augmentar els nos-tres estalvis mes rere mes.

3. Les metes o objectius financers que ens plantegem han de ser concrets, assequibles i delimitats en el temps.

4. El pressupost és la forma més eficaç de treure tot el profit als nostres diners.

5. Gastar més del que ingressam és extremadament perillós.

6. És aconsellable que les despeses no superin el 90 % dels ingressos, o el que és igual: estalviar, cada mes, el 10 % dels nostres ingressos.

7. Sense estalvi mai no controlarem la nostra situació econòmica.

8. L’estalvi és l’acumulació de diners no gastats que permet atendre imprevists o fer compres en el futur. L’estalvi ens aporta seguretat financera.

9. La inversió suposa arriscar part dels diners estalviats amb l’esperança de guanyar-ne més a canvi.

10. A l’hora d’elaborar el pressupost hem de classificar les nostres despeses en despe-ses fixes obligatòries, despeses variables necessàries i despeses supèrflues.

11. Si no controlam els nostres diners, és impossible controlar la nostra vida.

12. Els béns i serveis que consideram necessaris són els que són imprescindibles, no els que són desitjables.

13. Hem de practicar un consum responsable, saludable, ètic, sostenible i solidari.

RECORDA QUE:


14. Els diners en efectiu són el mitjà de pagament més adequat per a despeses d’import petit.

15. Els comptes a la vista (comptes corrents i comptes d’estalvi) són dipòsits de diners mitjançant els quals podem fer cobraments i pagaments.

16. Hem de procurar no tenir descoberts o números vermells al nostre compte perquè les despeses que generen són molt elevades.

17. Per treure diners en efectiu dels caixers automàtics hem d’utilitzar sempre la targeta de dèbit i mai la de crèdit, llevat de casos d’emergència.

18. Els caixers de la nostra entitat bancària, en principi, són els únics que no ens cobren comissions per retirar diners amb la targeta de dèbit.

19. Els directors de les oficines bancàries tenen un marge per abaixar els preus dels pro-ductes i serveis que ens ofereixen, per la qual cosa és imprescindible que negociem per obtenir el millor preu possible.

20. Tenim un termini de dos mesos per tornar rebuts domiciliats amb els quals no esti-guem d’acord i un termini de tres mesos per tornar rebuts que no haguem autoritzat expressament.

21. Les reclamacions relacionades amb una entitat bancària s’han de presentar primer al servei d’atenció al client de la mateixa entitat, després al defensor del client, si l’entitat en té, i finalment al Banc d’Espanya.

22. Hem de tenir sempre presents les recomanacions o els consells de seguretat quan utilitzem la banca en línia i les targetes bancàries.

RECORDA QUE:


GLOSSARI 11

Fallida És una situació jurídica en la qual una persona, una empresa o una institució no pot atendre els pagaments que ha de fer perquè són superiors als recursos econòmics que podria obtenir venent tot el seu patrimoni. Té efectes greus i duradors.

Xec Document utilitzat com a mitjà de pagament mitjançant el qual el titular d’un compte corrent ordena a la seva entitat bancària que pagui una determinada quantitat de diners a una altra persona o a una empresa.

Demora Retard en el pagament. En el termini de demora, se sol produir un interès superior al pactat per al compliment normal de l’obligació.

Deute Quantitat de diners que es deuen a algú.

Diners de curs legal

Conjunt de monedes i bitllets emesos pel banc central de cada país, sense incloure els xecs, que són admesos per pagar deutes.

Educació en valors

Educació que pretén transmetre els valors que faciliten la convivència entre les persones i que se sustenten en el respecte dels drets humans (promoure la igualtat de sexes, la pau i la tolerància, evitar l’exclusió social, etc.). Acceptar la diversitat dels individus, comunicar-se, compartir i cooperar amb els altres són valors que s’han de fomentar.

Expectativa de vida

És l’estimació de la mitjana d’anys que viurà un grup de persones nascudes el mateix any. És un dels indicadors de la qualitat de vida més comuns, encara que és difícil de mesurar.

Impost És una quantitat de diners que s’ha de pagar a una administració pública i que s’exigeix en funció de la capacitat econòmica del que està obligat a pagar sense que hi hagi cap contraprestació per part de l’administració.

Inflació Situació d’increment de preus continu la conseqüència de la qual és que amb la mateixa quantitat de diners podem comprar menys coses.

Interessos Quantitat que es paga com a remuneració d’un crèdit o un dipòsit. També pot ser la retribució que es rep per una inversió. L’interès és més alt com més llarg és el termini en què es fa la inversió.

Inversió És l’acte mitjançant el qual s’adquireixen certs béns amb la intenció d’obtenir uns ingressos o unes rendes al llarg del temps. La inversió es refereix a l’ús d’un capital en algun tipus d’activitat o negoci amb l’objectiu d’incrementar aquest capital. Dit d’una altra manera, consisteix a renunciar a un consum actual i cert a canvi d’obtenir uns beneficis futurs i distribuïts en el temps.


Productes i serveis financers

Són productes comercialitzats per les entitats financeres que són representatius de crèdits o deutes i serveis prestats per aquestes entitats als seus clients.

Reintegraments En un compte bancari, es refereix a una retirada de fons en efectiu que efectua el titular del compte.

Saldo En un compte bancari, la quantitat de diners disponibles per al client.

Solvència Capacitat per atendre deutes contrets.

Superàvit Diferència positiva entre els ingressos i les despeses d’un determinat període. Si la diferència és negativa hem de parlar de dèficit.


ACTIVITATS RESOLTES12

1. En Miquel, en Joan i n’Elena fixen els objectius financers següents el dia 1 de gener:

En Miquel: fer un regal a la seva germana Lola, que fa els anys el mes de maig. •Import: 20 €.

En Joan: comprar-se unes botes de futbol que valen 40 € d’aquí a cinc mesos.•

N’Elena: adquirir un telèfon mòbil que val 45 € d’aquí a sis mesos.•

Es demana:

Elaborar una taula d’objectius financers que contengui:

La data d’avui.1)

L’objectiu.2)

La quantitat necessària.3)

La data objectiu.4)

La quantitat setmanal que haurà d’estalviar en Miquel a fi de tenir la quantitat necessària 5) en arribar a la data objectiu.

La quantitat quinzenal que haurà d’estalviar en Joan a fi de tenir la quantitat necessària 6) en arribar a la data objectiu.

La quantitat mensual que haurà d’estalviar n’Elena a fi de tenir la quantitat necessària 7) en arribar a la data objectiu.

OBJECTIUS:

Preparar un pla d’estalvi.•

Plantejar metes o objectius financers concrets, assequibles i delimitats en el temps.•

SOLUCIÓ:

DATA OBJECTIU QUANTITAT NECESSÀRIA (€)

DATA OBJECTIU

ESTALVI (setmanal, mensual, etc.)

01/01 Miquel: fer un regal a Lola 20,00 01/05 1,25 € cada setmana

01/01 Joan: comprar-se unes botes de futbol 40,00 01/06 4,00 € cada

quinze dies

01/01 Elena: comprar-se un mòbil 45,00 01/07 7,5 € cada mes


2. Emprant Internet, heu d’explicar en què consisteix la regla de les quatre erres.

OBJECTIUS:

Conèixer la regla de les quatre erres.•

Emprar Internet amb facilitat a l’hora de cercar informació.•

SOLUCIÓ:

Les quatre erres corresponen a les paraules reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar. Aquestes accions són necessàries per fer minvar la quantitat de residus que produïm.

Reduir: disminuir la compra de productes que incorporen molt de material d’un sol ús (per ex.: embalatges i envasos no reutilitzables).

Reutilitzar: tornar a usar alguns elements dels productes (per ex.: bosses de plàstic i envasos retornables).

Reciclar: separar de forma selectiva els residus que puguin ser processats i utilitzats de nou.

Recuperar: transformar els residus en productes diferents mitjançant un procés industrial.

3. Cercau a Internet què són les botigues de comerç just. Identificau quina classe de pro-ductes comercialitzen.

OBJECTIUS:

Familiaritzar-se amb les botigues de comerç just.•


SOLUCIÓ:

Són les botigues que comercialitzen productes de comerç just, és a dir, productes elaborats per grups desfavorits de països pobres que arriben a les botigues d’Europa i d’Amèrica sense mit-jancers i assegurant un preu just per als productors, fet que els permet viure de forma digna.

Els productes que venen poden ser de diferents sectors:

Alimentació: cafè, te, sucre, xocolata, cereals, arròs, espècies, begudes, melmelades, •fruita seca, etc.

Tèxtil: roba per a la llar.•

Complements de vestir.•

Papereria: bolígrafs, llapis, quaderns, carpetes, etc.•

Mobles i parament per a la llar.•


Juguetes.•

Bijuteria.•

Cosmètica.•

Etc.•

4. Utilitzant Internet, enumerau vuit accions que podeu fer a casa per reduir el consum d’energia i aigua (posau-les en comú amb la resta d’alumnes de la classe i feis-ne una llista global).

OBJECTIUS:

Fomentar el consum intel·ligent entre els alumnes.•


SOLUCIÓ:

Emprar més aviat llum natural que artificial.•

Utilitzar bombetes de baix consum.•

Apagar els equips que no s’utilitzin. Apagar-los, no deixar-los en mode d’espera.•

Regular la temperatura. No hem d’anar amb màniga curta a l’hivern i amb jaqueta a •l’estiu.

Programar l’ús dels electrodomèstics a les hores vall del dia.•

Utilitzar les escales entre pisos contigus en lloc de l’ascensor.•

Apagar els llums d’una habitació quan no hi ha ningú.•

Dutxar-se en comptes de banyar-se.•

5. Na Lorena rep cada setmana dels seus pares una paga de 20 € i decideix estalviar-ne el 15 % cada setmana. Amb l’ajuda de la taula següent, heu d’obtenir la quantitat que tindrà estalviada al cap de tres mesos (dotze setmanes).

OBJECTIUS:

Fomentar l’estalvi i el control de la despesa.•

Preparar un pla d’estalvi.•

SOLUCIÓ:

Estalvi setmanal: 15 % s/ 20 = 3 euros


SETMANA INGRESSOS ESTALVI SETMANAL ESTALVI ACUMULAT

1 20 € 3 € 3 €

2 20 € 3 € 6 €

3 20 € 3 € 9 €

4 20 € 3 € 12 €

5 20 € 3 € 15 €

6 20 € 3 € 18 €

7 20 € 3 € 21 €

8 20 € 3 € 24 €

9 20 € 3 € 27 €

10 20 € 3 € 30 €

11 20 € 3 € 33 €

12 20 € 3 € 36 €

X = 20,92 %

6. N’Aina sap quins ingressos mensuals té i distribueix percentualment les despeses a principi de mes per no superar-los. Ajudau-la a obtenir l’import de cada una de les despeses.

OBJECTIUS:

Fomentar l’estalvi i el control de la despesa.•

Orientar a l’hora d’elaborar un pressupost o pla financer personalitzat i fer-ne el •seguiment.

Utilitzar el pressupost per administrar els diners.•

SOLUCIÓ:

DESPESA O INGRÉS PERCENTATGE (%) INGRESSOS DESPESES

Paga mensual - 40 -

Propines - 12 -

Estalvi 15 - 7,80

Llepolies i refrescs 45 - 23,40

Mòbil 18 - 9,36

Revistes 8 - 4,16

Lleure 14 - 7,28

TOTAL 100 52 52,00


7. En grups de sis feis una relació sense quantificar de les despeses fixes obligatòries, les despeses variables necessàries i les despeses supèrflues o discrecionals que es produei-xen a les vostres famílies segons el vostre criteri (no ho heu de fer família per família, sinó conjuntament). Posteriorment, heu de posar en comú els resultats amb la resta de grups de la classe i establir una relació entre aquests resultats. Podeu fer servir la taula següent.

DESPESES FIXES OBLIGATÒRIES

DESPESES VARIABLES NECESSÀRIES DESPESES SUPÈRFLUES

8. En grups de quatre o cinc alumnes heu de resoldre la qüestió següent. Posteriorment, amb la resta de grups heu de posar en comú els resultats obtinguts, analitzar-los i, si escau, defensar-los:

En Pere Pérez és un jove que viu amb els seus pares i que va començar a fer feina a comença-ment de l’any 2010. Cobra 12 pagues a l’any de 875 € (en aquesta quantitat hi estan incloses dues pagues extres).

A finals del mes d’agost, en veure que no ha estalviat gens d’ençà que va començar a fer feina, que no sap en què es gasta els diners i que, a més, deu a un amic seu 60 €, decideix començar a controlar les despeses mitjançant un pressupost personal.

Decideix confeccionar un pressupost mensual començant pel mes de setembre.

Els ingressos del mes de setembre són els 875 € corresponents al sou del mes d’agost, que ha cobrat el 31 d’agost.

La seva previsió de despeses per al setembre és la següent:

Quan es va posar a fer feina va acordar amb els seus pares aportar 250 € com a ajuda al a) sosteniment de la casa.

Decideix començar a estalviar un 8 % dels ingressos mensuals.b)

Menja fora de casa tots els dies feiners. Per a aquest mes ha calculat 20 menjades a 7 € c) cada menjada.

Pren un cafè amb una torrada a mitjan matí que val 1,50 €. Ha previst 20 berenars.d)

Els caps de setmana surt amb la seva al·lota i cadascú paga les seves despeses. Ha e) estimat les despeses següents per a cada mes:

14 € d’anar dues vegades al cinema.•

40 € de sopar dos vespres amb uns amics.•


Paga 80 € d’un ordinador portàtil que va comprar a terminis.f)

Fa comptes comprar-se un texans de marca que valen 65 €.g)

Paga els 60 € que deu al seu amic.h)

Aquest mes és l’aniversari de la seva al·lota i vol fer-li un regal per valor de 45 €.i)

El dissabte juga a futbol i després del partit fa unes cerveses amb els seus companys. Sol j) gastar-se 3 € cada dissabte.

Telèfon mòbil: 12 €.k)

Transport: 40 €.l)

Des de fa temps va darrere d’unes sabates esportives de marca que va veure a una botiga m) i que li agraden molt. Fa comptes comprar-se-les aquest mes. Valen 90 €.

Finalment, ja necessita tallar-se els cabells: 10 €.n)

Es demana:

Classificar les despeses en fixes obligatòries, variables necessàries i supèrflues, i establir 1. dins cada grup un ordre de prioritat de més a menys necessitat, segons el vostre criteri.

Si hi ha més despeses que ingressos, suprimir o retallar les que es considerin menys 2. necessàries a fi que no superin els ingressos.

Una vegada fetes les passes anteriors, calcular els percentatges que corresponen a cada 3. un dels tres tipus de despeses respecte dels ingressos.

OBJECTIUS:

Comprendre el perill que suposa gastar més del que s’ingressa.•

Orientar a l’hora d’elaborar un pressupost o pla financer personalitzat i fer-ne el •seguiment.

Establir diferències entre despeses fixes obligatòries, despeses variables necessàries i •despeses supèrflues o discrecionals.


SOLUCIÓ:

1- Classificació de les despeses

DESPESES IMPORTPRIORITAT DESPESES FIXES OBLIGATÒRIES

1234

- Ajuda per als pares- 8 % d’estalvi- Termini ordinador- Pagament a l’amic

250708060

TOTAL DESPESES FIXES OBLIGATÒRIES 460PRIORITAT DESPESES VARIABLES NECESSÀRIES

12345

- 20 menjades a 7 €- Transport- 20 berenars a 1,5 €- Telèfon mòbil- Tallar cabells

14040301210

TOTAL DESPESES VARIABLES NECESSÀRIES 232PRIORITAT DESPESES SUPÈRFLUES

123456

- Regal al·lota- Sopar amb amics- Anar al cinema- Cerveses dissabtes 3 × 4- Texans de marca- Esportives de marca

454014126590

TOTAL DESPESES SUPÈRFLUES 266DESPESES TOTALS 958

2- Ajustament de les despeses

Les despeses (958 €) són més altes que els ingressos (875 €). La diferència és de 83 €, per la qual cosa en Pere decideix retallar despeses.

És conscient que ha d’eliminar despeses supèrflues i analitza les alternatives següents:

Pot deixar per a una ocasió millor les esportives de marca (90 €) i estalviar els 7 € •restants.

Pot optar per no comprar ni els calçons ni les esportives de marca (65 + 90 = 155) i •adquirir uns calçons i unes esportives que no siguin de marca i que valguin, conjuntament, 72 € (958 - 155 = 803; 875 - 803 = 72).

Després de reflexionar s’adona que, amb relació als seus ingressos, els articles de marca valen molts de diners i per això decideix decantar-se per la segona opció.


3- Percentatges de les despeses

Despeses fixes obligatòries:

875 ------------------- 460

100 ------------------- X

X = 52,57 %

Despeses variables necessàries

875 ------------------- 232

100 ------------------- X

X = 26,51 %

Despeses supèrflues (266 – 155 + 72 = 183):

875 ------------------- 183

100 ------------------- X

9. Completa el text amb els termes següents:

CONTRACTE COMPTE

DOMICILIACIÓ COMISSIONS

AUTORITZATS SIGNATURA

INGRÉS TITULAR

CONSENTIMENT

OBJECTIU:

Conèixer la terminologia financera i familiaritzar-s’hi.•

SOLUCIÓ:

Na Verònica, que té 15 anys, i els seus pares s’adrecen a una entitat bancària per tal d’obrir un COMPTE d’estalvi a nom de na Verònica. Pel fet de ser menor d’edat, na Verònica hi figurarà com a TITULAR i els seus pares com a AUTORITZATS. Però perquè na Verònica pugui treure diners del compte necessitarà la SIGNATURA de son pare o de sa mare. Quan l’obrin hi fan un INGRÉS de 160 € i comuniquen a l’entitat que s’atengui el pagament mensual que arribarà per la DOMICILIACIÓ dels rebuts del gimnàs on va na Verònica.

En el CONTRACTE que han signat juntament amb dos empleats de l’entitat s’hi especifica que aquest compte no tindrà despeses per COMISSIONS de cap tipus. També s’hi especifica que, quan na Verònica compleixi 16 anys i amb el CONSENTIMENT dels seus pares, podrà assumir com a titular del compte tots els drets i obligacions.


10. En Genís s’ha inscrit a una acadèmia de ball per aprendre balls de saló. Li indiquen que el preu és de 25 € al mes i que pot pagar en efectiu o domiciliar el pagament. Demana a la seva amiga Rosa què significa domiciliar.

OBJECTIU:

Conèixer la terminologia financera i familiaritzar-s’hi.•

SOLUCIÓ:

La domiciliació bancària consisteix en una autorització que fa el client a l’entitat bancària per-què atengui els pagaments que arribaran periòdicament al seu compte.

11. Anota els moviments de diners de la llibreta d’estalvis que va obrir na Núria Tolosa amb 100 € l’1 de juliol de 2010 a la taula següent, que representa un full d’una lli-breta d’estalvis:

01/07/10 Saldo inicial 100•

12/07/10 Ingrés en efectiu 120•

03/08/10 Rebut acadèmia ball 30•

18/08/10 Disposició d’efectiu 75•

25/08/10 Compra amb targeta 37•

30/08/10 Rebut telèfon 25•

02/09/10 Ingrés en efectiu 60•

19/09/10 Disposició caixer automàtic 40•

30/09/10 Rebut acadèmia anglès 35•

OBJECTIUS:

Conèixer els moviments d’entrades i de sortides de diners en un compte d’estalvi.•

Obtenció del saldo després de cada moviment.•

SOLUCIÓ:

DATA DE L’OPERACIÓ CONCEPTE IMPORT SALDO

01/07/10 Saldo inicial 100

12/07/10 Ingrés en efectiu +120 220

03/08/10 Rebut acadèmia ball -30 190

18/08/10 Disposició d’efectiu -75 115


25/08/10 Compra amb targeta -37 78

30/08/10 Rebut telèfon -25 53

02/09/10 Ingrés en efectiu +60 113

19/09/10 Disposició caixer automàtic -40 73

30/09/10 Rebut acadèmia anglès -35 38

12. Identifica les diferents parts de la targeta de crèdit.

OBJECTIUS:

Conèixer i identificar els diferents elements de les targetes.•

SOLUCIÓ:

13. Per resoldre els mots encreuats següents has de contestar les definicions que apareixen a la part inferior.

HORITZONTAL:

Sortida de diners en un compte.1.

Acumulació de diners que permet atendre imprevists o compres futures.2.

Previsió d’ingressos i de despeses que tindrem durant un període de temps determinat.3.

Entrada de diners en un compte.4.

VERTICAL:

1. Número secret de la targeta.

2. Diners de plàstic.

Programa que recopila informació sense que en tinguem coneixement.3.

Entitat que s’encarrega d’administrar i deixar diners.4.

ELECTRONIC USE ONLY / ÚS ELECTRÒNIC EXCLUSIU

Estàndard de la targeta

Identificació de la targeta

Data de caducitat

Identificació del titular de la targeta

Entitat emissora

Xip


OBJECTIU:

Comprovar que s’ha entès el que s’ha estudiat.•

SOLUCIÓ:

P E

T A R G E T A S

E A T

S C B A

S À O L

U R N V

P R O G R A M A E S P I A

O E M I

S C E B A N C

T N

T

14. Assenyala si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

OBJECTIU:

Comprovar que s’ha entès el que s’ha estudiat.•

SOLUCIÓ:

AFIRMACIONS V FUn pressupost és una relació detallada de la previsió d’ingressos i de despeses que tindrem durant un període de temps determinat.

V

És bo gastar més del que ingressam. F

És convenient estalviar cada mes, almenys, el 10 % dels nostres ingressos. V

Comprar roba de marca es considera una despesa fixa obligatòria. F

Són despeses supèrflues les destinades a coses que són imprescindibles. F

No s’ha de comprar de forma compulsiva, sinó distingint entre el que necessitam i el que desitjam.

V

La nostra entitat bancària ha d’estar autoritzada i inscrita al Banc d’Espanya. V


En el cas dels comptes bancaris a la vista no podem retirar els nostres diners quan vulguem.

F

Segons la terminologia bancària, un càrrec és una sortida de diners i un abonament un ingrés de diners.

V

En els comptes indiferents es necessita obligatòriament la signatura de dos titulars per retirar diners.

F

Els comptes col·lectius són els que tenen dos titulars o més. V

Per obrir un compte bancari, les persones no residents a l’Estat espanyol han d’estar empadronades a un ajuntament de l’Estat, entre altres requisits.

V


TRIVIAL FINANCER13

13. TRIVIAL FINANCIERO


SE

GU

RE

TAT

FIN

AN

CE

RA

, CO

NSU

M, E

STA

LVI I

PR

ESS

UPO

ST P

ER

SON

AL

1.

Les d

espe

ses d

iscr

ecio

nals

o su

pèrfl

ues s

ón:

a)

Les d

espe

ses q

ue c

al p

agar

sens

falta

, el

s im

ports

de

les q

uals

són

difíc

ilmen

t ne

goci

able

s.b)

Le

s des

pese

s nec

essà

ries p

er v

iure

, per

ò am

b le

s qua

ls p

odem

est

alvi

ar si

fem

un

ús

raci

onal

del

con

sum

.c)

Le

s des

pese

s en

cose

s que

ens

agr

aden

, per

ò qu

e no

són

impr

esci

ndib

les.

2.

Les d

espe

ses fi

xes o

blig

atòr

ies s

ón:

a)

Les d

espe

ses q

ue c

al p

agar

sens

falta

, el

s im

ports

de

les q

uals

són

difíc

ilmen

t ne

goci

able

s.b)

Le

s des

pese

s nec

essà

ries p

er v

iure

, per

ò am

b le

s qua

ls p

odem

est

alvi

ar si

fem

un

ús

raci

onal

del

con

sum

.c)

Le

s des

pese

s en

cose

s que

ens

agr

aden

, per

ò qu

e no

són

impr

esci

ndib

les.

3.

Les d

espe

ses v

aria

bles

nec

essà

ries s

ón:

a)

Les d

espe

ses q

ue c

al p

agar

sens

falta

, el

s im

ports

de

les q

uals

són

difíc

ilmen

t ne

goci

able

s.b)

Le

s des

pese

s nec

essà

ries p

er v

iure

, per

ò am

b le

s qua

ls p

odem

est

alvi

ar si

fem

un

ús

raci

onal

del

con

sum

.c)

Le

s des

pese

s en

cose

s que

ens

agr

aden

, per

ò qu

e no

són

impr

esci

ndib

les.

4.

Qui

na d

e le

s afir

mac

ions

segü

ents

no

és c

orre

cta?

a)

Gas

tar m

és d

el q

ue in

gres

sam

és

extre

mad

amen

t per

illós

.b)

Se

nse

esta

lvi m

ai n

o co

ntro

lare

m la

nos

tra

situ

ació

eco

nòm

ica.

c)

És a

cons

ella

ble

que

les d

espe

ses s

uper

in e

ls

ingr

esso

s.

5.

Una

per

sona

no

té se

gure

tat fi

nanc

era

si:

a)

Aco

nseg

ueix

fer a

ugm

enta

r els

est

alvi

s ca

da m

es.

b)

És c

apaç

de

cont

rola

r les

des

pese

s.c)

Pe

r pag

ar e

ls d

eute

s ha

de d

eman

ar d

iner

s pr

esta

ts.

6.

Qui

na d

e le

s afir

mac

ions

segü

ents

sobr

e el

pr

essu

post

no

és v

erta

dera

?a)

El

pre

ssup

ost s

erve

ix p

er sa

ber e

n qu

è es

ga

sten

els

din

ers.

b)

Ens p

erm

et c

ompr

ar p

rodu

ctes

que

no

són

nece

ssar

is.

c)

Ens p

erm

et p

riorit

zar l

es d

espe

ses.

7.

En

el p

ress

upos

t per

sona

l, le

s des

pese

s d’u

na

pers

ona

impl

ique

n:a)

U

na e

ntra

da d

e di

ners

.b)

U

na so

rtida

de

dine

rs.

c)

Un

cobr

amen

t.

8.

Qui

na d

e le

s mes

ures

segü

ents

no

es p

ot p

rend

re

per r

edui

r les

des

pese

s var

iabl

es?

a)

Com

prar

pro

duct

es d

e m

arca

.b)

U

tilitz

ar e

l tra

nspo

rt pú

blic

.c)

C

ompr

ar ro

ba a

les r

ebai

xes.

9.

En e

l pre

ssup

ost p

erso

nal,

els i

ngre

ssos

obt

ingu

ts

per u

na p

erso

na im

pliq

uen:

a)

Una

ent

rada

de

dine

rs.

b)

Una

sorti

da d

e di

ners

.c)

U

n pa

gam

ent.

10. P

er te

nir s

egur

etat

fina

ncer

a és

aco

nsel

labl

e qu

e:a)

Le

s des

pese

s sup

erin

els

ingr

esso

s.b)

Le

s des

pese

s no

supe

rin e

l 90

% d

els

ingr

esso

s.c)

N

o s’

esta

lviï

gens

.

11. Q

uina

de

les a

firm

acio

ns se

güen

ts n

o és

cor

rect

a?a)

H

em d

e co

nsid

erar

l’es

talv

i una

des

pesa

fixa

ob

ligat

òria

.b)

A

l’ho

ra d

e co

mpr

ar p

odem

supe

rar e

l pr

essu

post

.c)

C

onvé

gua

rdar

cad

a m

es e

l 10

% d

els

ingr

esso

s.

12. U

n co

nsum

idor

que

com

pra

prod

ucte

s de

com

erç

just

fa u

n:a)

C

onsu

m so

lidar

i.b)

C

onsu

m sa

luda

ble.

c)

Con

sum

info

rmat

.

13. E

ls o

bjec

tius fi

nanc

ers p

erso

nals

han

de

ser:

a)

Con

cret

s, as

sequ

ible

s i a

nual

s.b)

C

oncr

ets,

asse

quib

les i

del

imita

ts e

n el

tem

ps.

c)

Varia

bles

, ass

equi

bles

i an

uals

.

14. U

n co

nsum

idor

que

té e

n co

mpt

e la

con

serv

ació

de

l med

i am

bien

t fa

un:

a)

Con

sum

ètic

.b)

C

onsu

m re

spon

sabl

e.

c)

Con

sum

salu

dabl

e.

15. U

n co

nsum

idor

que

val

ora

les o

pcio

ns m

és ju

stes

i ec

ològ

ique

s fa

un:

a)

Con

sum

solid

ari.

b)

Con

sum

salu

dabl

e.c)

C

onsu

m è

tic.


EL

S D

INE

RS

EN

EFE

CT

IU I

EL

S C

OM

PTE

S B

AN

CA

RIS

1.

El

s ban

cs i

les c

aixe

s d’e

stal

vi:

a)

Cap

ten

fons

del

s est

alvi

ador

s per

dei

xar-l

os

als i

nver

sors

.b)

C

apte

n fo

ns d

els i

nver

sors

per

dei

xar-l

os

als e

stal

viad

ors.

c)

Nom

és d

eixe

n di

ners

.

2.

Parla

m d

e di

pòsi

ts a

la v

ista

:a)

Q

uan

el ti

tula

r pot

dis

posa

r de

part

dels

se

us d

iner

s o d

e to

ts e

n qu

alse

vol m

omen

t.b)

Q

uan

el ti

tula

r no

pot d

ispo

sar d

e pa

rt de

ls

seus

din

ers o

de

tots

.c)

Q

uan

el ti

tula

r nom

és p

ot d

ispo

sar d

e pa

rt de

ls se

us d

iner

s.

3.

El c

ontra

cte

que

perm

et u

tilitz

ar e

ls p

rodu

ctes

i s

erve

is d

’una

ent

itat b

ancà

ria p

er In

tern

et

s’an

omen

a:a)

C

aixe

rs a

utom

àtic

s.b)

B

anca

tele

fòni

ca.

c)

Ban

ca e

n lín

ia.

4.

Sego

ns e

l nom

bre

de ti

tula

rs, e

ls c

ompt

es

banc

aris

pod

en se

r:a)

C

ol·le

ctiu

s i c

onju

nts.

b)

Indi

vidu

als i

col

·lect

ius.

c)

Indi

vidu

als i

par

ticul

ars.

5.

Ass

enya

la q

uina

de

les o

pcio

ns se

güen

ts n

o es

cor

resp

on a

mb

un ti

pus d

e co

mpt

e ba

ncar

i co

l·lec

tiu:

a)

Indi

vidu

al.

b)

Con

junt

.c)

In

dife

rent

.

6.

Al c

odi d

el c

ompt

e de

l clie

nt, e

l núm

ero

de

com

pte

té:

a)

10 d

ígits

.b)

4

dígi

ts.

c)

20 d

ígits

.

7.

En u

n co

mpt

e co

njun

t:a)

Q

uals

evol

del

s titu

lars

pot

retir

ar d

iner

s.b)

U

n tit

ular

pot

treu

re d

iner

s en

repr

esen

taci

ó de

la re

sta

de ti

tula

rs.

c)

Es n

eces

site

n le

s sig

natu

res d

e to

ts e

ls

titul

ars p

er re

tirar

din

ers.

8.

En u

n co

mpt

e in

dife

rent

:a)

Q

uals

evol

del

s titu

lars

pot

retir

ar d

iner

s.b)

A

mb

la si

gnat

ura

d’un

sol t

itula

r no

es

pode

n tre

ure

dine

rs.

c)

Es n

eces

site

n le

s sig

natu

res d

e to

ts e

ls

titul

ars p

er re

tirar

din

ers.

9.

Qua

n es

pro

duei

x un

des

cobe

rt en

un

com

pte

banc

ari?

a)

Qua

n es

fa u

n pa

gam

ent i

hi h

a di

ners

su

ficie

nts a

l com

pte.

b)

Qua

n es

fa u

n pa

gam

ent i

no

hi h

a di

ners

su

ficie

nts a

l com

pte.

c)

Mai

no

ens p

odem

que

dar e

n de

scob

ert.

10. E

ls b

itlle

ts a

utèn

tics t

enen

:a)

U

na te

xtur

a fe

rma

i sua

u al

tact

e.b)

La

tint

a ho

mog

ènia

men

t rep

artid

a.c)

El

tact

e as

pre

i són

resi

sten

ts.

11. Q

uina

de

les o

pcio

ns se

güen

ts n

o és

un

com

pte

banc

ari a

la v

ista

?a)

Ll

ibre

ta c

orre

nt.

b)

Com

pte

corr

ent.

c)

Llib

reta

d’e

stal

vis.

12. S

i vol

em p

agar

en

efec

tiu, e

l ven

edor

:a)

Se

mpr

e ho

ha

d’ac

cept

ar.

b)

Està

obl

igat

a a

ccep

tar-h

o, ll

evat

de

si

paga

m a

mb

bitll

ets d

e 20

0 €

i 500

€.

c)

Pot r

efus

ar b

itlle

ts d

ubto

sos o

en

mal

est

at.

13. H

i ha

una

band

a da

urad

a am

b el

val

or d

el b

itlle

t i e

l sím

bol €

al r

ever

s del

s bitl

lets

de:

a)

5 €,

10

€ i 2

0 €.

b)

100

€, 2

00 €

i 50

0 €.

c)

50 €

, 100

€, 2

00 €

i 50

0 €.

14. A

l fil d

e se

gure

tat d

els b

itlle

ts h

i apa

reix

esc

rit:

a)

L’an

y d’

emis

sió.

b)

El v

alor

del

bitl

let e

scrit

en

núm

eros

.c)

La

par

aula

«EU

RO

».

15. E

n un

com

pte

corr

ent,

liqui

dita

t sig

nific

a qu

e:a)

Es

pod

en d

omic

iliar

rebu

ts.

b)

Es p

oden

teni

r tar

gete

s de

dèbi

t.c)

Es

pod

en re

tirar

din

ers e

n qu

alse

vol

mom

ent.


TA

RG

ET

ES,

PR

OT

EC

CIÓ

DE

DA

DE

S PE

RSO

NA

LS

I RE

LA

CIO

NS

BA

NC

ÀR

IES

1.

Per t

reur

e di

ners

del

s cai

xers

aut

omàt

ics c

al

utili

tzar

sem

pre,

llev

at d

e ca

sos d

’em

ergè

ncia

:a)

La

targ

eta

mon

eder

.b)

La

targ

eta

de c

rèdi

t.c)

La

targ

eta

de d

èbit.

2.

Qua

n de

cidi

m c

anvi

ar d

e ba

nc:

a)

Hem

de

tanc

ar e

l com

pte

antic

im

med

iata

men

t.b)

H

em d

e co

mun

icar

el c

anvi

de

com

pte

per

dom

icili

ar re

buts

.c)

N

o he

m d

’info

rmar

del

can

vi a

l’an

tiga

entit

at.

3.

Qua

n s’

utili

tza

la b

anca

en

línia

, es p

rodu

eix

una

conn

exió

segu

ra si

:a)

A

la b

arra

d’a

drec

es d

el n

ostre

ord

inad

or h

i ap

arei

x ht

tps.

b)

A la

bar

ra d

’adr

eces

del

nos

tre o

rdin

ador

hi

apar

eix

http

.c)

A

la b

arra

d’a

drec

es d

el n

ostre

ord

inad

or h

i ap

arei

x ht

tsp.

4.

La d

esvi

ació

del

tràn

sit d

’Int

erne

t des

d’u

n llo

c w

eb d

’una

em

pres

a ca

p a

un a

ltre

lloc

fals

a fi

de

roba

r les

dad

es d

e l’u

suar

i es c

onei

x am

b el

nom

de

:a)

D

esca

min

amen

t.b)

Pe

sca.

c)

Prog

ram

a es

pia.

5.

L’ap

licac

ió q

ue re

copi

la in

form

ació

sobr

e un

a pe

rson

a o

orga

nitz

ació

sens

e el

seu

cons

entim

ent

per d

istri

buir-

la a

em

pres

es p

ublic

itàrie

s s’

anom

ena:

a)

Des

cam

inam

ent.

b)

Pesc

a.c)

Pr

ogra

ma

espi

a.

6.

La tr

ames

a de

cor

reus

ele

ctrò

nics

a fi

d’

acon

segu

ir in

form

ació

per

sona

l per

supl

anta

r la

iden

titat

de

l’usu

ari e

s am

b el

nom

de:

a)

Des

cam

inam

ent.

b)

Pesc

a.c)

Pr

ogra

ma

espi

a.

7.

Qui

na d

e le

s afir

mac

ions

segü

ents

no

és

corr

ecta

?a)

Le

s ent

itats

han

de

publ

icar

en

un fu

llet l

es

tarif

es m

àxim

es d

e le

s com

issi

ons.

b)

Les c

omis

sion

s han

d’e

star

regi

stra

des a

l B

anc

d’Es

pany

a.c)

El

s ban

cs p

oden

can

viar

les c

omis

sion

s se

nse

avis

ar e

l clie

nt.

8.

A q

uina

par

t de

la ta

rget

a de

crè

dit e

s rec

ull

la in

form

ació

sobr

e el

titu

lar i

les s

eves

ca

ract

erís

tique

s?a)

C

VV.

b)

Tira

de

sign

atur

es.

c)

Xip

.

9.

Qui

na d

e le

s ope

raci

ons s

egüe

nts n

o po

dem

fer a

tra

vés d

els c

aixe

rs a

utom

àtic

s?a)

R

etira

r din

ers e

n ef

ectiu

.b)

C

anvi

ar d

ades

per

sona

ls.

c)

Com

prar

ent

rade

s per

a c

once

rts.

10. T

otes

les e

ntita

ts b

ancà

ries h

an d

e te

nir:

a)

Un

serv

ei d

’ate

nció

al c

lient

.b)

U

n de

fens

or d

el c

lient

.c)

U

na o

ficin

a de

l con

sum

idor

.

11. Q

uin

tipus

de

targ

eta

ens p

erm

et a

jorn

ar e

ls

paga

men

ts?

a)

Targ

eta

de d

èbit.

b)

Targ

eta

de c

rèdi

t.c)

Ta

rget

a m

oned

er.

12. Q

uè é

s el P

IN d

’una

targ

eta?

a)

El n

úmer

o se

cret

iden

tifica

tiu.

b)

El n

úmer

o de

la ta

rget

a.c)

El

núm

ero

del c

ompt

e co

rren

t.

13. U

n pr

ogra

ma

espi

a és

:a)

U

n pr

ogra

ma

info

rmàt

ic.

b)

Una

pàg

ina

web

fals

a.c)

U

na fi

nest

ra a

l nos

tre n

aveg

ador

.

14. Q

uè só

n le

s sig

les C

VV

?a)

El

núm

ero

del c

ompt

e ba

ncar

i.b)

El

núm

ero

de la

targ

eta

de c

rèdi

t.c)

El

núm

ero

de se

gure

tat d

e la t

arge

ta d

e crè

dit.

15. Q

uina

de

les a

firm

acio

ns se

güen

ts n

o és

un

avan

tatg

e de

ls c

aixe

rs a

utom

àtic

s?a)

Fa

cilit

at d

’ús.

b)

Hi p

ot h

aver

pro

blem

es d

e se

gure

tat.

c)

Obe

rts 2

4 ho

res.


REGLES DEL JOC:

Les regles del joc són les següents:

El tauler està compost per caselles que formen una roda amb quatre radis. Cada casella té el color d’un tipus de pregunta i hi ha una casella especial de cada color als punts en què els radis s’uneixen a la roda.

El joc està compost per 45 preguntes amb 3 respostes cada una, un dau i un tauler. Es recomana jugar en equips de fins a sis participants.

Els temes tenen un codi de colors: blau, verd i vermell.

Els jugadors comencen al centre de la roda. Llancen els daus per ordre i fan avançar les fitxes, en la direcció que triïn, el nombre de caselles que indica el dau. Després de moure la fitxa, un alumne fa al jugador que l’ha moguda una pregunta que es correspon amb el color de la casella on està situada aquesta fitxa; si està situada a la casella de color crema, el jugador podrà triar el color.

Si el jugador respon la pregunta correctament, pot tirar el dau de nou. Si es tracta d’una casella especial situada en una intersecció, obté com a premi una falca (popularment anomenada formatget) del color de la casella, si és que ja no l’ha aconseguida. Si el jugador respon incorrectament, el torn passa al jugador següent.

Quan un jugador ja ha obtingut un formatget de cada color, s’ha de dirigir cap al centre. Quan hi arriba ha de respondre una pregunta final, el color de la qual trien els rivals. Si la respon correctament, guanya el joc. Si no, continuen jugant fins que algú ho aconsegueix.

CATEGORIES DE LES PREGUNTES

Seguretat financera, consum, estalvi i pressupost personal

Els diners en efectiu i els comptes bancaris

Targetes, protecció de dades personals i relacions bancàries

Targetes, protecció de dades personals i relacions bancàries

1-c 2-b 3-a4-a 5-c 6-b7-c 8-c 9-b10-a 11-b 12-a13-a 14-c 15-b

SOLUCIONS:

Els diners en efectiu i els comptes bancaris

1-a 2-a 3-c4-b 5-a 6-a7-c 8-a 9-b10-c 11-a 12-c13-a 14-c 15-c

Seguretat financera, consum, estalvi i pressupost personal

1-c 2-a 3-b4-c 5-c 6-b7-b 8-a 9-a10-b 11-b 12-a13-b 14-b 15-c

http://es.wikipedia.org/wiki/Tablero

http://es.wikipedia.org/wiki/Rueda

http://es.wikipedia.org/wiki/Color

http://es.wikipedia.org/wiki/Dado


JOC DE L’OCA14

ACTIVITAT DE NIVELL BÀSIC / CURSA DE DEFINICIONSSORTIDA 1

Relació detallada de la previsió d’ingressos i de despeses durant un període de temps.

2Persona a nom de la qual s’obri un compte.

3Retard en el pagament d’un deute.

4Si podem disposar delsdiners dipositats en un compte bancari enqualsevol moment, es diu que és un compte...

5Contracte que permet utilitzar els serveis i productes disponibles d’una entitat bancària via Internet.

6Despeses que cal pagar sens falta, els imports de les quals són difícilmentnegociables.

7Persona que pot retirar diners d’un compte bancari en representació del titular.

8Acumulació de diners que permet atendre imprevists o compres futures.

9Capacitat d’atendre els deutes contrets.

10 Operació mitjançant la qual s’arrisca una quantitat de diners amb l’esperança d’obtenir un benefici.

11 ATURADA PER EMBÓS

12 El mitjà de pagament més adequat per a les despeses diàries d’import petit.

13.Despeses necessàries per viure, però que es poden reduir si feim un ús racional del consum.

14 Màquines pertanyents a les entitats de crèdit utilitzades per retirar diners en efectiu.

15 Fragments de plàstic que permeten al seu titular disposar dels fons dipositats al compte bancari associat.

16 En un compte bancari, data a partir de la qual una quantitat de diners ingressada comença a produir interessos.

17 Número de seguretat de la targeta de crèdit o de dèbit.

18 Situació d’increment de preus continu la conseqüència del qual és que amb la mateixa quantitat de diners podem comprar menys coses.

19 TORNEM A LA SORTIDA

20. Quantitat de diners que es deuen a algú.

21 Despeses que feim per a coses que ens agraden, però que no són imprescindibles.

22 Anotació d’una entrada o ingrés de diners en un compte bancari

23 En un compte bancari, quantitat de diners disponibles per al client.

24. Programes o aplicacions que recopilen informació sobre una persona o organització sense que aquestes en tenguin coneixement.

25 Número secret de la targeta.

26 Anotació d’una sortida o retirada de diners d’un compte bancari

ARRIBADA


REGLES DEL JOC:

Hi poden jugar quatre jugadors com a màxim.1.

Cada jugador llança el dau per torns i avança un nombre de caselles igual al número 2. obtingut.

El jugador tornarà a llançar el dau si encerta la pregunta de la casella corresponent 3. únicament quan sigui el primer jugador a encertar la pregunta. Si no és així, el torn passarà al jugador següent.

Si un jugador arriba a una casella que ja està ocupada per un altre jugador, s’intercanviaran 4. les posicions.

Les fletxes indiquen caselles de la cursa que fan avançar o perdre posicions.5.

La casella número 11 indica una aturada per embós, o el que és el mateix: un torn sense 6. jugar.

Si un jugador cau a la casella 19 ha de tornar a la sortida.7.

Guanya el jugador que arriba a la casella d’arribada o la passa de llarg en primer lloc.8.

SOLUCIONS

0. SORTIDAPressupost1. Titular2. Demora3. A la vista4. Banca en línia5. Despeses fixes obligatòries6. Persona autoritzada7. Estalvi8. Solvència9. Inversió10. ATURADA PER EMBÓS11. Diners en efectiu12. Despeses variables necessàries13.

Caixers automàtics14. Targetes15. Data de valor16. CVV17. Inflació18. TORNEM A LA SORTIDA19. Deute20. Despeses supèrflues o discrecionals21. Abonament22. Saldo23. Programa espia24. PIN25. Càrrec26. ARRIBADA27.

educació financera a l’esoxtec.gencat.cat/.../pef_professor_nivell_i.pdfen el nivell i es...

Documents