Nro .. 9 Hivern 1989-90.

REVISTA DE MANCOR DE LA VALL

,dor ir7i9

ES POU , Dibuix de l'artista local Francesca Mora Pons.

nOufk_ 1/4-MONTAURA, Revista de Mancor de ia Vall.

Redacció : Grup de Mancorins.Confecció : En Joan & Co.

Col.laboradórs: Tots els qui vulguin.

IMPRESSIÓ: Informacions Llevant, S.A.Dipósit Legal: PM 3-1988.

EDITA: COL•LECTIU MONTAURAPl. Ajuntament, 107312 MANCOR DE LA VALLTelfon: 501775

Les responsabilitats dels articlesrecauran només damunt de llurs autors.

SUMARI

Ajuntamento AmbulAncies1

Ambulatori S.Soc. Incao1 A.T.S.o

(1) BombersDispensari MunicipalElectricitat "Avaries"

o Escola "Montaura"Esperança, Telefon de la 461112Fons Cultural Europgu 457777

1 Guardia Civil C.O.S. 295004ooo' Guardia Civil Selva 515004

Meteorológica, Inform. 405814

Metge de Guardia (N2688) 281313

ó Noticies (de 8 a 2o h.) 721172

ci) Parróquia 501828

Protecció Civil 7210407 Pompes Fúnebres 500237o1 Telegrames per telAfon 722000oc!) Toxicológica, Inform.91-2620420

Tren, Estació Inca 5000591o Urgencies S.Soc. Inca 5038821O Z2222222222222 2M22%22t222t222MR

• R222M22220222M2M222222Z222501776

200362

502850

501880085

504865500700

505991

Montaura

Portada: ES POU, dibuix de l'artista localFrancesca Mora Pons.

Plg.3: CRÔNICA, En Biel de Son Nadal.9: L'AJUNTAMENT INFORMA.10: ENDAVANT MONTAURA, Guillem Coll.11: DE CA NOSTRA..., Jaume Gual Mora.13: ARA HA FET...20 ANYS.14: TOPONIMIA DOCUMENTADA (9), Gabriel Fiol Mateu.15: SES CLOSES, En Tomeu "Sinavé".16: ENTREVISTA.- JOAN BONAFE ALORDA, "Barraqueta", Calciner, Jaume Gual Mora.19: ELS LLINATGES DELS MANCORINS (8), Gabriel Fiol Mateu.21: SALUT.- EL DOLOR, Isabel Garau.22: BIBLIOTECA.- Activitats, Maria del Carme Valdivielso.23: ELS SERVEIS SOCIALS; Maria A. Cresp{ Socias.

PLUGES A MANCOR 1986-89, Miguel Saurina Vallon.24: L'ESCOLA, Claustre de Professors.

A.P.A. INFORMA, Isabel Garau.25: ESGLfSIA LOCAL.- Sor Francinaina i la pintura de la Rectoria, Bartomeu Fons.26: L'ESPLAI... COM TOTS ELS ANYS, Grup de Monitors.27: TEMPERATURES DE 1989, Miguel Saurina Vallon.

ESPORTS.-C.D.MONTAURA ALEV/, UN HURACA, Llorenç Abrines Revnés.

28: .-EL FUTBOL: MONTAURA AMATEUR, Joan Martorell Vallon.30: .-BASQUET MONTAURA, Guillem Morro Mora.31: PER LLEPAR-SE ELS DITS, Domingo Llull Capó.

Contraportada: IMATGES D'AHIR: LA FAMILIA MUNAR MATEU, Comentari d'En Biel deSon Nadal.

Octubre: El dia 10 els mem-Dia 7 al Casal de bres de la tercera e-

Cultura, Concert a dat de Mancor, reberencàrrec de la Capella la visita dels seus

o 3Montaura

13=1311311322 CRÔNICA 10114==

assistants donaren boncompte de la paellaque els experts del'Associació havienpreparat.

El dia 20 tornarenestar de marxa els di-nAmics Amics de laTercera Edat anaren al"Foguer6 Palace" d'Al-cúdia, on poguerengaudir d'un bon sopari d'un vistós especta-cle. Per alguns delsassistants el cava, lamúsica i els llumssicoddlics foren massaforts i veren com totels donava voltes. Nopassà, perd, del sus-to.

El dia 21 Mancorestigué representat a

la cavalcada de la Be-ata, que organitza aCiutat el Consell In-sular amb una carrossatitolada "la baixadadel corb". El volunta-rids club d'Esplais'encarregà de repre-sentar-nos a tan vis-tosa desfilada.

El dia 21 fou tam-136 inaugurada, a lasala d'exposicions del'Ajuntament, una ex-posicid, celebrada encol.laboració de laConselleria de Cultu-ra, Educació I Esportsdel Govern Balear,baix el tito! "Rerales passes de Bach". A

través d'ella es podiaseguir ells llocs,testimonis de la vida

obra del gran mdsic,Joan Sebastià Bach.

El dia 29, com ala resta de l'Estat,

Oratoriana, a la pri-mera part cantaren po-lifonia renaixentistaI a la segona cançonspopulars. Dirigi a-quest prestigids corel Sr. Gori Marcds.

El mateix dia moriNa Francesca MartorellAmengual, coneguda perNa Paca Francineta,als 48 anys d'edat.Descansi en pau.

companys d'Inca. Des-prés d'una missa enmemdria dels difunts,feren un bon berenarvora la font pública,seguida de bauxa alCasal.

El dia 12, Festade "la Hispanidad",els amics de la Ter-cera Edat celebrarenun dinar de germanor aSanta Llúcia. Els 131

4 S Montaura

es celebrafen elec-dons generals. D'uncens de 673 electors,exercitaren el seudret a votar 528, cosaque representa el 78'4% del total. (El per-centatge nacional foudel 69'4%). Els resul-tats locals foren:Partido Popular 222PSOE. 216CDS. 38Izquierda Unida 11PSM-EN. 9Unió Balear 8Ruiz Mateos 8Verds 8P. Sod. Treball. 2Falange Espanola 1Nuls 1En blanc 4

Novembre:Dia 1, Festa de

Tots Sants. Gran a-fluência de mancorinsal cementen i a durflors a les tombesdels seus difunts.També fou notablel'assistència als su-fragis de la parrò-quia, destacant lagran quantitat de ci-ris que cremayen a lacapella del SantCrist de l'Empar.

El dia 4 es cele-brà la sisena edicióde la Diada Esporti-va. L'acte que des-pertA mês expectació

fou el partit de fut-bol-sala entre elsequips del ConsellInsular i l'Ajunta-ment de Mancor. I èsque no sempre es potveure a tot un Presi-dent amb calçonetscurts 1 samarreta es-portiva. L'equip del'Ajuntament, en elque hi formava partel batle, no respectágens la superioritatJerárquica de l'ad-versari, i guanyd elpartit per 3 a 2. En-tre el pbblic es co-mentava que el Con-sell Insular es ven-

Montaura 5

Jara d'aquesta derro-

ta al proper pla dela cooperació. Espe -

rem que en redactar -

lo, els hagi passatl'emmorronament.

guardons als qui elshavien guanyat durantla Jornada, i queforen:

Diada de bicicletes:Home de mês edat, Jo -

sep Rotger. Dona demês edat, Maria Moran -

ta Fontanet. Nin demenys edat, David JoanGuliver. Nina de menysedat, Maria Janer.Tenis: Individual, Ga-briel Martorell. Do-bles, la parella for -

mada per Joan Marto-

La festa acaba ambla torrada habitual ala Plaça d'Espanyaque, com cada any,compta amb mês parti -

cipants que a totesles proves esportivesJuntes. Abans del so -

par es donaren els

rell i Jaume Nadal.Passejada a Massane-lla: L'amo En FelipMartorell CastellMadd Isabel MartorellMora, foren l'home ila dona de mês edatque hi participaren.Partit de basquet: Ju-niors 69, Veterans 64.

Dia 5 fou batiat ala Parrdquia el ninFrancesc Jests Villo-dres Gómes, fill d'An -

6 Montaura

toni i de Lourdes. Fe-

citats.

El mateix dia 5 flasque

Maria Magdalena, fillade Joan Gual Jaume Idc Joana Gomila Gar-cia. Enhorabona.

El dia 11 la com-

panyia d'aficionats alteatre, Planiol, del

lloc de Biniamar, es-renificd l'obra delpopular autor Pere Ca-pella "Sa Madona duues maneig". El pdblic

premià amb forts a -plaudiments el bon ferdels actors. La repre-

sentació tengué lloc

al Sal() del Casal deCultura.

El dia 16 mori ma-

de) Antdnia Sampol Hi-poll, de Son Trobat,

als 90 anys. Els seusfills Gabriel, Joana iFrancesca, també elsaltres familiars, re-bin el nostre condol.

El dia 24 es féuextracció de sang. Fo-

ren catorze els mem-bres de la "Hermandadde Donantes de Sangre"que aportaren part dela seva sang per des-tinar-la a algd andnimque la pugui necessi-

tar.

Desembre:

El dia 2 anarend'excursid a Porreres

I després a Ses Sali-

nes els Amics de laTercera Edat. Els 94participants disfruta-

ren amb la visita als

Jardins botànics de

Ses Salines i amb lavisió de Cala Mondragólliure d'urbanització,

gracies a les movilit-zacions populars.

Montaura 7

Els dies 13, 14 i22 es celebrà la mos-tra de cuina nadalen-ca. Els mês de quaran-ta inscrits reberenprofitoses lliçons

' dels professors AntoniPiffa i Joan Abrines.

Durant aquest mesde desembre ha quedatacabada la rectifica -

cit. de la perillosavolta de Sa Granja, ala carretera a Inca,

duita a terme pel Con-seil Insular.

També es ferennetes les voreresd'alguns camins ve! -

nais, aprofitant elsvuit dies en què espogué disposar de la

máquina, que a ditefecte té la comuni-tat del Raiguer. Quantorni a tocar torn dedispondre d'ella, escontinuarA la neteJa.

El dia 23 a lasala d'exposicionsdel Casal de Cultura,quedd inauguradal'exposició de pro-grames de má de cine-ma. Foren mês decinc-cents els exem-plars exposats, pro-cedents de les col.-leccions de CatalinaMartorell i de MateuMunar. Molts dels an-tics afeccionats alcinema pogueren re-cordar velles pe1.11-cules que els ferensommiar a la seva Jo-ventut.

El mateix dia, elTaller de Teatre Pas-satemps de Son Sardi-na, escenificà al Sa-lo del Casal de Cul-tura, l'obra cómicaen tres actes d'En

Marti Mayol, "Es so-gre de Madó Rosa". Elpdblic acolli molt béaquesta obra típicadel que es coneix com"teatre regional" quea la Ilarga ès el quemês agrada al pdblicmallorqul.

També el dia 23es produl la mort de

cor, a l'edat de 79anys. La seva esposa,fills i demés fami-liars rebin el nostremês sincer condol.

Les Matines de Na-dal es celebraren ambla solemnitat acostu-mada i amb el templeple de gom a gom. Can-tA la Sibil.la n'Antd-nia Reus Coll i l'an-gel na Catalina GualReynds. El cor parro-quial i el Club d'Es-plai ajudaren a l'es-plendor de l'acte li-tdrgic.

El dia 30 el Jurat

Montaura8

qualificador visitAels 26 betlems queparticiparen al VIIConcurs Infantil, quecom cada any organitzal'AJuntament. Els pre -

miats foren: Primer,Pere Anton! Real Bes-tard. Segon, Antònia

Martorell Marto-rell. Tercer, France-sca Mora Coll. Premiespecial al Col.legiPdblic MONTAURA.

El darrer dissabtede l'any Ja es tradi-clonal la pujada a

Santa Llúcia a peu isaborir la xocolatadaamb ensafmades amb quél'Ajuntament i la Cai-xa de Balears Sa Nos-tra obsequfen als as-

sistents. El tempspluJós impedi que lapujada fos a peu, perdno el que més de cent -

vuitanta mancorins hiarribassin amb cotxesper participar a lafesta que estigue Ame-nitzada per l'orgueelectrdnic de D. Ma-nuel Vitaller. I esque no hi ha res queens aturi.

L'acomiadament del'any veil i la ben-

vinguda al nou, cele-brada per més de set-centes persones, quedavant l'AJuntament esmenjaren els dotzegrans de rani I begue-ren el cava obsequidel Consistori a totsels mancorins, aixicom també als externsque volgueren partici -

par a la festa. Felipany 1990.

En Biel de Son Nadal.

Montaura 9

Ajuntament de MancorPLENARIS

Sessio Extraornindria del 21d'octubre.

Quede aprovada definitivament

la Imposició I ordenació de tributs1 preus pdblics, aprovada per laCorporacid el 30 d'agost passat,vist que no es va presentar recianació alguna contra l'aprovacióprovisional, publicad al BOCA1B n110.

Per altra part fou refusada laintroducció d'una quota de 225 pes-setes trimestrals per assegurançadel funcionament dels comptadorsdel subministrament d'aigua potable

Sess16 Ordinária del 26 d'octubre.S'acordà autoritzar el traspes

de la perruqueria de senyores delSr. Bartomeu Pou Perices a la Srta.Francesca Mateu Moranta.Es concediren les segdents

llicencies d'obres particulars:- A D. Nicolau Segui Borres pertancar solars al carrer Orient.- A D. Lluis Marina Delgado, percanviar bigues i restaurar una pa -

red a una finca de Son Pict).- A. D Joana Martorell Sampol perconstruir un alJub al carrer Salva -

vador Beltran.

- A D. Gabriel Martorell Fornes percanviar les teules d'una cotxerlaseva al carrer Bisbe Nadal.- A D. Guillem Gual Martorell perconstruir dues cotxeries al carrerde la Costa.- A D. Guillem Amengual Mateu perconvertir una escala en rampa I en-rajolar - ia al carrer de Santa Lid-cia, aixt com enrajolar, enguixar,

referir la façana t construir dosbanys al seu local del carrer deMassanella.

- A D. David Hillman per fer un al-Jub al Figaralet.

- A D Magdalena Vallon i Bonafeper construir una pared al carrerMont aura.

Per poder instal.lar la cale-facet() al Col.legi PóblIc MONTAURAs'acordà gestionar amb el serve!per a la millora de la Vivenda Ru-ral, un prestec de 1.200.000 pes-setes amortitzables en 16 anys ames sol.licitar una ajuda al M1-nistert d'Educact6 t Ciência percompletar el finançament de lesreferides obres.

Sessi6 Extraordinária del 18 deNovembre.

L'Unic punt d'aquest ple extra-

ordinari fou l'aprovac16 del plecde , condicions per l'adjudicació,mitJançant concurs de serve! debar del Casal de Cultura, vist ques'havia rescindit, per mutu acord,amb l'anterior concessionari. Que-

de aprovat.

Sess16 Extraordinária del 28 deNovembre.

En l'apartat de correspondencia1 disposicions oficials, entre al-tres assumptes, el ple quedd in-format que el Consell Insular deMallorca havia concedit una sub -

vend') de 120.000 ptes. per la ce-lebracid de la IV Diada Esportiva.

Que la Conselleria AdJunta a laPresidencia del Govern Balear ha-via destinat, per obres 1 mobilia-rt de la Casa Consistorial, laquantitat de 1.400.000 ptes.

Es concediren les llicenciesd'obres segdents:

- A D. Jaume Morro Cenaves per ai-xecar pared de blocs al carrer SaVileta.

- A D. Jaume Rotger Reynés per co-brir un tancat a la finca Sa Tancadel cam! dels Ratais.- A D. Miguel Mascard Melts percanviar una teulada 1 alxemplar uncaml a la seva finca de Cofia.- A D. Joan Marti Mateu per diver-

ses obres a la seva propietat delcarrer Bartomeu Reus.

Vist que l'arquitecte, Sr.Francesc Villalonga Beltran, havientregat els treballs d'elaboracidde les Normes Subsidiaries de Pla-nejament de Mancor, s'aprovà donarla conformitat de la Corporacid ales mateixes, anunciar al BOCAIBa un d'art, dels de major difusió,que durant 30 dies estaran exposa-des per poder formular-h1 suggeren-cies o plans alternatius 1 tambéremetre a la Comissid Provinciald'Urbanisme l'avanç de les NormesSubsidiaries, d'acord amb la lleide sdl.

S'acordà concedir l'explotaciódels serveis de bar del Casal deCultura a D Antònia Reus Campaner.

De les obre incloses al plad'obres 1 serveis de 1.989, forenadjudicades a "Construcciones Ro -

pit, S.A" la reforma de la placetade l'Església per un import de11.570.000 ptes. 1 a "Servicios yConstrucciones Madeira, S.A.", lesobres de reforma de les instal.la-dons de clavagueres, tuberles peraigdes pluvials I nigua potable alscarrers de Vileta, Canaleta i Avin-guda 2 d'Abril de 1.925, per un im-port de 8.630.000 ptes.

També foren aprovades deversestransferencies entre partides pres-supostades del pressupost ordinaridel present any.

Igualment quede acordat elconvent amb la Comunitat Autónomaperquè aquesta tengui a càrrec larecaptació dels tributs locals degestt6 estatal, que abasta els tri-buts sobre bens immobles 1 sobreactivltats econòmiques.

Co. a testes locals per l'any1990, quedaren aprovades: 17 de ge-ner, Sant Antoni 1 17 d'abril, Ro -

Berta de Santa L16cia.Finalment s'aprove el programa

de les testes de Nadal, Cap d'AnyReis.

Sessió Ordinária del 30 de desem-bre.

Es donaren les següents 111-cencies d'obres:- A D. Jaume Morell Barcelb perconstruir un alJub a un solar delcarrer de S'Hort.- A D Teresa Amengual Reynds peraixecar la teulada 1'6 mts. a laseva caseta del cam! dots Rafals.- A D Anteinta Amengual Mateu perrenovar la llicencia d'obres quefa a la seva casa de la plaça deBaix, afegint-hi una balconada pertot el perimetre de la façana.- A D Margaret Phyllis Moehrleper restaurar la façana a la casadel carrer Vileta, n 11 1 12.- A la CTNE. per substituir un ar-marl d'Interconnexid al carrerd'Orient.

- A D. Gabriel Horrach Cape i a DMaria Coll Baucil per construir unavivenda unifamiliar alllada

carrer Bartomeu Reus, s/n.- A D. Josep Amengual Reynés perconstruir un local 1 vivenda a untrast del carrer Orient.

S'accedi a la sol.licitud delsfuncionaris, Maria M. MartorellSegui 1 Gabriel Horrach Arrow, as-signant-los els nivells 91 7 res-

pectivament, de complement de des-ti.

S'aprove la proposta del Sr.Batle assignant una ajuda per con-servació de l'esglesia parroquial,de 50.000 ptes.

Tambe s'aprovà la celebració dela popular festa de Sant Anton!amb el finançament del fogar6, di-•onis, sopar, ball i premis perles beneldes.

També quede aprovat l'expedient

de suplement de credit 2/89 persuplementar diverses particles.

S'aprovà inicialment el pres-supost per al proper any 1990, quepuja ia quantitat equilibrada de24.711.296 ptes. Aquest pressu-

post, previ anunci al BOCAIB.,

sere exposat per espai de quinzedies, 1 si dintre dit termini no espresenten al.legacions davant delple, es consIderare definitivamentaprovat.

Finalment el Sr. batle informea la Corporacid que la Conselleriade Cultura del Govern Balear haviaregalat un aparell de video per ac -

activitats culturals I recreatives.Aiximateix que el Consell Insularha obsequiat a l'AJuntament amb dosequtpatges esporttus.

I•11 • • II II III II I III II • II IIII 1111 II II II II III 11 SI

10 .. Montaura

ENDAVANT MONTAURAJa fa temps que voila escriu-

re unes lletres a la vostra revis-ta. Ha passat el temps i no ho ha-via fet; ara m'he decidit a fer-ho.

No descobriré res nou si dicque és molt important per Mancorcomptar amb un portaveu del poble,amb una publicació, que, si bé demoment ha nascut en pla humil cadatres mesos, amb el temps pot pu-blicar-se amb més freqüencia. Sensdubte aconseguirem que la gent co-neixi niés tot el que fa referênciaal batec de la vila.

Pareix que darrerament tot elque es refereix al poble, inte-ressa a la gent. Hon se n'ha ado-nat que la problemAtica dels po-bles és distinta a la de Ciutat,la gent, els costums, etc...

Des de fa quasi vint anysestic col.laborant a distintes pu -

blicacions. Primerament a nivellregional "Diario de Mallorca", "ElDia". Ràdio Popular, també a ni-vell local setmanari Dijous i ducel pes de la informació local ientrevistes a "Televisió d'Inca".

Vos puc dir que crec que ésimportant aquest contacte amb elpoble, amb la gent. I que les pu-blicacions de la "Premsa Forana"MONTAURA una d'elles, tenen un pa-per important dins la nostra illa

lògicament dins el poble de Man-cor aixi com en totes les personesmancorines escampades per total'illa.

Sent com a cosa pròpia, degutals meus vincies familiars ambMancor, aquesta revista. Penscol.laborar amb vosaltres amb lamesura que em sigui possible. Re-petesc la més sincera felicitacióa tots els col.laboradors, a l'A-Juntament, encapçalat pel seuBatle en Gabriel Pocovi qui ha re-colgat aquesta iniciativa. Mcltsanys i bones festes.

Guillem Coll - Inca -

1 I "SA NOSTRA' CAJA DE BALEARES

ACTIVITATS A MANCOR DE LA VALL,ANY 1989

Encara que pens que es de totsconeguda l'activitat molt prolí-fica que duu a terme SA NOSTRA aMancor de la Vall, bd en actes queorganitza directament, o en col.-laboració amb altres entitats, enaquest breu resum voles resaltarles que han tengut més ressò i mésincidència a la nostra població.

Esport s.S'ha tengut molt d'esment a

l'esport local, resaltant, sobre-tot les següents colaboracions:Carrera de Cross, Maraton Popular,tangues de publicitat al camp defutbol, ajuda al Basket Montaura,ajuda en retransmissions de par-tits de futbol, diada de grui, im-pressid de paperetes de loteria,etc...

Escole s.Actuació del grup "Los Vallde-

mossa" a l'Escola, ajudes amb di-vers material al col.legi Montau-ra, imprimir paperetes de loteriade l'APA. 'nimbé ha ajudat amb lacompra de distint material per algrup d'Esplai de Mancor.Altres

S'ha col.laborat en totesles excursions, organitzades perl'Associacid d'Amics de la TerceraEdat, aquestes excursions tenenuna gran acceptació a Mancor.

També ha col.laborat en el Jatradicional curs de Cuina Nadalen-ca, sorteig de pagues extres alspensionistes, obsequi d'Albums ambfotografies als nins/es que ferenla primera comunió, campanya d'es-tiu amb obsequis directes alsclients (bicicletes, tovalloles,camissetes, etc...).

En tot el ventall d'activitatsrealitzades al llarg de 1989 calfer especial record de l'Homenatgea la Vellesa, acte que sempreconstitueix una autêntica festa,plena d'emocions I alegries per atots els mancorins.

Montaura 11

DE CA 1\1(:)!E;TRA. també regidors. Són aquestes duesLlengu a:

Els diftongs. - Con61xer béels diftongs és imprescindible per

a una correcta accentuació. Veuremcom no coincideix el catalã amb elcastellA.

L'encontre d'una vocal dèbil(1,u) amb una forta (a,e,o) té elnom de diftong. Quan comptam les

sil.labes d'una paraula, si hi hadiftong, forma una sola sil.laba(Ex. ai-re); si no hi ha diftong,les dues vocals són sil.labesdistintes (Ex. te-o-re-ma).

Els diftongs es classifiquenen tres grups:

1. - Creixents.- Quan la 1, u,van en primer lloc; no sempreformen diftong, només quan estroben:

- A començament de paraula:io-gurt, hie-na.

- Entre dues vocals: no-ia,cre-uen.

- La u en els grups: gua, qua(guant, quant), gae, qae(ai-gües, fre-qüent), gai,qüi (pin-gai,tat), guo, quo (pa-rai-guot, a-qaos).

Quan la 1, u, estan situades

entre consonant 1 vocal no formendiftong, ex. ti-a, ri-e-ra, Ma-ri-

a, An-td-ni-a, du-es, su-or.

2.- Decreixents. - Quan la 1,u, estan en segon lloc Ho sónsempre: ai= ai-re, e1= ei-na, oi=al-moi-na, au= nàu-frag, eu= veu-

re, ou= mou -re, 11= no-vii, uu=duus, iu= ciu-tat, ui= cui-ner.

3.- Triftongs. - Es resultatd'una combinació d'un diftongcreixent 1 un decreixent, són:

iai= Jai!, ieu= de-ieu, uai= guai-tar, aeu= o-bli-qaeu, ueu= cre-ueu.

Parlem coa cai

Concejal: A la nostra època

foral, els Ajuntaments estavenconstituïts per consellers, dits

paraules que s'han emprar, talvegada sigui més usada la paraularegidor que conseller, aquestaaplicada al castellA (concejal).

Alcalde: Es una paraula adme -

sa als nostres diccionaris i pro -

cedeix de la terminologia de l'ad -

ministració castellana, Malgratconvé usar la paraula més

emprada 1 coneguda "batle, batlle"

Vocabulari.

Ripunt = pespunte.Randa = encaje.Caparrut = testarudo.Doi = disparate.Trui = barullo.

La lluna, el temps, el camp,les testes.

Gener.-

El Quart Creixent comença enAries el dijous, dia 4, El celestarà clar 1 en poca nuvolositat.

La Lluna Plena o vella comen-ça a Càncer el dia 11, dijous. Elsvents seran suaus.

El Quart Minvant comença enLliura el dia 18. Hi haurà moltesboires.

La lluna Nova comença a Ca-pricorni el divendres, dia 26.Baixaran les temperatures.

A començaments de mes hihaurà el temps propi de l'any.L'ambient serà tal vegada massadur i sec. A finals de mes aparei-xeran les borrasques, baixaran lestemperatures i també hi haurAhumitat.

En el Quart Creixent s'han defer els empelts dels arbres quetenen la flor més primarenca. Enel Minvant convé tallar la fusta.dels arbres que perdren la fulla.Es poden sembrar rosers, allscebes. Hi ha unes 5 hores diariesde sol que reporten 155 hores almes. La temperatura mitJa és de 10graus, amb una minima d'uns 5graus.

12 . Montaura

Hem començat un any nou ambla festa de Cap d'Any. Altres fes-tes del mes: Els Reis, Sant Anto -

ni, San Sebastià, San Pau, SantaAgnés, Conversió de San Pau (diuenque els nascuts aquest dia tenenla saliva beneïda), San Tomásd'Aquino, dia 28, festa dels estu

--dlants; Ja a finals de mes, dia30, és la festa de Santa Martina.Cal resaltar a Mancor la festa deSant Anton!, tenen Hoc les beneï-des amb la participació de lescarrosses, la davallada del corb a

la barraca dels ermitans Sant Paui Sant Anton!. També té molt deressò aquesta festa a Sa Pobla,.Artà, Pollença, Manacor I altreslndrets de l'illa. Per altra partcal resaltar la festa de San Se-hast là, patró de Ciutat de Mallor -

ca."En venir es mes de gener,madona, posareu lloques,

que en es 'bru I es maig seinpoques

que arribin a colomer".

El qgALI Creixent comença enTaure el dia 2, divendres. Eltemps sera molt fred I asvalotat.

La Lluna Plena o vella comen-ça a Lleó el dia 9, divendres. Eltemps durà vents encalmats.

El Quart Minvant comença aEscorpi el dissabte, dia 17. Elcel estará encapotat.

La Lluna Nova comença el dia25, diumenge, en Peixos. Els • entsseran forts del Nordest.

En general continuará eltemps asvalotat. Hi haurà dies defred molt intens I altres de plu-ges I fins 1 tot de neu. Aquestainestabilitat és conseqüència delsvents del NE.

En el Quart Creixent de fe-brer és costum sembrar el cAnyamel Ili. Es poden sembrar tambéIlegums, melons 1. carabasses. Espoden empeltar pereres, pomeres

altres. En el Quart Minvant estallen les canyes I vimets per ferpaners, coves. També es poden elsarbres més tardans. La temperaturainitia es mantén en els 10 graus i

la minima pot davallar a vegadesals 5 graus. Hi ha 6 hores 1 un

quart de sol diari, els dies deímque s'han allargat considerable-ment.

Estam en el mes més curt del'any. Enguany no és bixest I té28 dies. Sol ésser a Mallorca elmes més fred I amb freqüència esprodueix qualque nevada forta. Lestestes més importants són: dia 2festa de la CandelAria (Si laCandelAria riu, Iluny és s'estiu;si la Candelária plora, s'hivernés fora); dia 3, festg.- de SantBlai, advocat del mal de gargame-

11a, és costum anar a posar -se oilbeneir caramels; día 9, festa de

Santa Apoldnia, és l'advocada delmal de queixal; dia 5, festa deSanta Agueda, fan festa grossa aSencelles; el dia 28, dimecres, ésel Dimecres de Cendra, comença laQuaresma. Ha passat el DijousLlarder, dia 22 1 els darrersdies, 26 i 27 del mes.

"Cada any, es Dijous Ll ,arder,Jo solla fer una fressa;enguany sa meva mestressatroba que no m'està bé."

"Ja s'acosta sa Corema;demà és es Dijous Llarder;qualsevol que xuía té,és hora de dar-lí empena".

"P'es darrers dies fan bulla1 Jo no me n'havia temut;madona Jo som vengutper sa tallada de xuía".

Marg.-

El Quart Creixent comença aBessons el dia 4, diumenge. Hihaurà vents forts i freds.

La Lluna Plena o vella comen-ça a Verge el diumenge, dia 11. Eltemps no estará molt asvalotatels vents encalmats.

El Quart Minvant comença aSagitari el dilluns, día 19. El

temps serà molt inestable.La Lluna Nova comença en

Aries el dilluns, dia 26. Serandies de relativa calma.

PRIMAVERA: ComengarA quan el

Sol estigui en Aries, a les 21

hores 1 20 minuts, del día 20 de

març, dimarts.

del TELE -CLUB titulada " NUESTRO PUEBLO " durant elde 1.969 portava, entre altres, les noticies següents:Octubre es casaren En Gabriel Morro CAnaves 1 Na Malen

Pere Alorda, de 73 anys,Pere Rotger Vicens casat a

La revistaquart trimestreQue el dia 12 dMora Ledentu.

Que el morts del mes d'octubre forenFelip Martorell Alles Coleta de 89 anysCan patró, de 68 anys d'edat.

Que durant el mes de Novembre morirFigueta, home molt popular, que tenia 81Amer de Ca s'ullot, que tenla 80 anys.

Durant el mes de Desembre esBibiloni amb el Jove salvatgi Joan Mir.dos naixaments, Maria, tilla de Llorençel novè fill del matrimoni VillacrecesMagdalena. Un sol dbit durant el darrertorell de Cas Puput de 65 anys.

ARA HA FET VINT ANYS...

en Vicenç Martorell, l'amo Enanys. També l'amo En SebestiA

casaren, el dia 14, N'AntóniaDurant aquest mes hi va haver

Vallon( i de Francesca Ramón i

, una nina que rebé el nom demes de l'any: •add Joana Mar -

• ..... • • ■ • • • •

44,04.00106014.04044.#**Me0 A 0loW■4.0***010qh0.0.01044.#0.10.0101h044444.****01M0.046010#044441041046044.***010.004.09040***0MMA0W4#0000.104416410.***010.0 1160.0104****IMM6160104404.041046041044

0000 -ô4***elMh16040.06.0#00.04.0.1M0.00.0440,010.helM160040644.****01h0.04060440.0#01044041060440***000000444.*****01011Ww0*0010#.40.1hwOW40***01010.10446041#0.0.0.001M04.046400410441M060,0444. **4. M4. 16011.460

040.0.0m0 h4. 040604****0 OI4. 44.040460.0.041010101044

04,****MhM14.44.046****0104.010.4. 0I.4.0***0 OIMO40.04******0 h04044#04.0.00~16440,0***010441604440***01h0.04444000.01060104404400***MM1604044*0040010104.0444*#****011404440446000.00004400410.0000.0104404604.0•04414041*******MM0014#00**00.0.#00104.0****041040,40400****04110,0444,0****011010.040140***04mhhOmil*****0.0101M040410.0******IMM0644******01h011604******OmemPoms444,00.000.0101M40*******IMM4.00.0060.0mhelhM

Montaura 13

En general la primera quinze -

na del mes es destacara per un

temps asvalotat i destemplat,

temps hivernal amb vents forts i

asvalotats. A mitjan mes es pro -

duiran pluges i es templaran lestemperatures de forma important.

Es pot continuar, en el Quart

Creixent, sembrant melons i cara-basses i a terres calentes, millor

que en el febrer, sembrar blatmil, panis, canyam I lli. El Juli -

vert que es sembra en aquest mes,

no grana fins després del segon

any. En el Quart Minvant convé ferl'herba dels camps, trasbalsar elvi i posar-lo a les bodegues osoterranis. El sol llueix durantunes 6 hores I mitja diàries, aixòreporta unes 202 hores de sol al

mes. Alertau que "el març, marce -

Ja."

Tot el mes sera temps deQuaresma. Sens dubte la festa mésimportant és la de Sant Josep, eldia 19. També és important la Fes-ta de l'Anunciació de la Verge,

'dia 25 del mes. Nosaltres, els que

vivim a la Comunitat de les

Illes Balears, celebram el dia dela nostra Comunitat, el dia 4 demar ç.

"Ara venen set setmanes,

totes šet de dejunar,I set que Ja n'hem passadestotes de riure i folgar".

"Sa corema Ja se'n vecom un cavall en es cós;diJunis me'n toquen dos;es primer i es darrer".

"Sa Corema Ja se'n veI es dejunar m'inquieta;una promesa tenc feta;de fer-lo quan dormiré".

"Ara venen set setmanes,totes de menJar llegums;a Pasco hi ha un costum:

que el qui té xot fa panades".

NOTA: Els glosats són del CançonerPopular de Mallorca, del P. RafelGinard Bauga, Ed. Moll.

Jaume Gual Mora.

ES TEMPS DE PANADES!

14 Montaura

TOPONIMIA DOCUMENTADA - 9 -CASA D'AMUNT (Mss.) Els Catlars deMassanella posseïen en dita alque -

ria diverses cases que, amb eltemps, passaren a la branca prin -

cipal. Una d'aquestes era la casad'amunt que a l'any 1601 era d'E -

leonor Dezcallar. (AD I/108/B 4).

CASA DE SA NEU (Brr.) Es conegutque, abans de la instal.lació defabriques de gel, la neu era reco-llida en pious o cases de neu perdesprés,a l'estiu, ésser aprofita-da per la fabricació de gelats oper usos medics. Per construir una4' aquestes cases de neu, a alesd'una habitAció per viure - hi du-rant el temps de recollida, EnJanine Martorell, Alies Blai, com -

pr?) un trast de terra a En JaumeReus, Alles Cabana, al Coll de saPenya, baix el Puig de Suro, se-gons escritura del 7 de Juliol de1.701. (ARM T-45). A causa de labaixa cota en que estava ubicada,menys de 642 metres, que és l'al-tura maxima del dit Puig de Suro,no conservava la neu fins a l'es-tin, motiu pel qual fou abandonadapera encara el nom de "casa de saneu" es conserva.

CASA DE VALL (Mn.) Era una casasituada al paratge de Coria queabans fou coneguda per So Na Pia-na. A l'any 1698 era de Mateu Su-reda í Sanglada que l'havia adqui-rida en una subhasta judicial quees féu dels bens de Pere BennAssarper motius de deutes no pagats.(ARM P-243).

CASA DE VALL (Mss.) Tal com hemdit de la Casa d'Amunt de Massane-11a, aquesta també era de la po-tent familia dels Catlars. Concre-tament a l'any 1400 era de GuillemDezcallar. (AD I/108/B 4).

CASALS DE CONIA (Mn.) Amb aquestnom eren conegudes les cases quetenia la familia de Son Tafona a

la seva part de Conia. A l'any1563 era de Joan Amengual. (ARM P -

244).

CASES NOVES SES (Brr.) Part de SonNadal que es segrega per mort in -

testada del propietari que no po-gué nomenar hereu i les terres esrepertiren entre els dos fillsmascles. A una capbrevació, fetael 25 de Novembre de 1729, es diuque són unes cases novament cons-truides en el terreny abans cone-gut per "lo Pinar" propietat deSebastià Mateu, Alies 'Nana. Lafinca integra confrontava ambAlmadrA, terrenys d'En Pere Balle,Son Nadal 1 terres d'En Pere Alor-da. (ARM-T 55). A l'any 1845 erend'en Pere Francesc Moll (ARM Reg.Hipotec. 257).

CLOS ES (Mn.) Hi ha diverses fin-ques amb aquest nom, perd "elClos", per antonomasia a Mancor,era el compres entre l'esglésiavella, el cami de Santa -Llúcia 1el de Biniarrol. El 14 d'Octubrede 1713 Gabriel Pou ho entregA enemfiteusi a Jaume Blbiloni. (ARMReg. Hip. 257) Una descendentd'aquest, Francesca Bibiloni, al'any 1800, va vendre una part peredificar - hi l'Actual església.

CLOS DE LES ABELLES (Mn.) Es trac-ta del triangle de terreny, araurbanitzat, comprés entre elcarrer de la Creu, carrer SalvadorBeltran, torrent de BiniarroiJardí de Son Morro. A l'any 1594era de Pere Morro (AMS-StimsMDXCIV) El 1834 era de Joan Mar -

torell, Alies Serena, que hi teniaedificada la seva casa (ARM LL-513) Posteriorment passà al patri-moni de Son Morro.

CLOS DE NA BLANCA (Mss.) El nom 11vé d'haver estat propietat de laviuda d'En Nicolau Blanch, testi-moniat com home d'armes a Massane-lla a l'any 1359. (Rosselló Llite-res) A 1'11 de Mare de 1564 escapbrevada per Antoni Martorell.(ARM T-53) i a l'any 1649 és deJaume Martorell. (ARM T-55) Al'any 1740 es fa notar que estainclòs dins els bens de Son Maga.(ARM-T-46).

Mon taura 1 5CLOS D'EN BONET (Mn.) Aquestafinca, segons diverses capbreva -

cions, confrontava amb cami del'Alcariola, nom antic de SonBonaf6, caml a Selva, torrent deMassanella I cami a Inca. Entreels dotze pobladors primitius deMancor hi havia Bonet del Pujol(en llati Bonetus de Podiolo) (ACMPergamí 7842) perd no tenim dadesque ens confirmin que sia aquestl'origen del topdnim. Hi ha querecordar que a Selva hi ha unafinca dita Son Bonet que toca elPuig de Son Picó. La primera vega-

da que hem trobat documentat

aquest clos és a l'any 1499 queera d'en Pere Alorda, fill d'En

Bartomeu. (ACM 740) El 16 d'Abrilde 1563 fou capbrevat per Jordi

Morro. (ARM P - 230) A l'any 1644

era de Miguel Amer (ARM P - 246) i

el 1764 era dels hereus de JaumeAmer, Alles Jordi (AMS Cadastre1764).

FONTS DOCUMENTALS:

ACM: Arxiu Capitular de Mallorca.

AD: Arxiu Diocesà

ARM: Arxiu del Regne de Mallorca.

AMS: Arxiu Municipal de Selva.

Rosselló: "Homes d'armes de Ma -

llorca 1359" de Mn.Joan Rosselló Lliteres.

Gabriel Fiol.

Alguien que usted amapuede necesitar sangre para vivir.

Hágase donante.ASOCIACrON DE HERMANDADES DE DONANTES DE iANGRE DE BALEARES

Som en Tomed sineveque vos ajut en lo que pueveureu davant Cas Puputsa rotlada que hi hagué.

Hi era en Joan Salapatambé en Joan Faina

per por despenyar semavaig fer una glosa guapa.

També hi havia en GallinetaI en Bernat des cafécap d'ells bevia téperd gastant sa pesseta.

Es presenti en Pep Vallequeti en Bombita va arribarJo m'hi vaig acostarperd no tenia gens de set.

Som anat molt poc a escolaper escriure es mallorqulbasta que.es pugui llegirque tot lo demés hi sobra.

M'agrada escriure cançonsque les llegeixi tot del'

som es vostre amie Tomeui no me n'empatx de raons.

He de fer Jugar sa vistaprocurar no fer mals papersunes gloses cada mesper posar a sa Revista.

Si Jo tenia 'licenciam'alçaria caçadorper esser bon glosadorem manca experiéncia.

Mancor es un poble honrates fa apreciar sa gentestic goJós i contentsenyors d'haver - 111 mit.

No és que l'hagi abandonaten que visqui fora poblesa gent és sana i noble9s sa pura veritat.

Sempre respet sa gent vellano conec sa maldat

si vos pos cap desbaratsa intencid no ho era.

Escric lo que me ve bésols no tenc temps de pensarsi mai heu menester una macomptau que la vos daré.

Som glosador de per viureperd me'n surten de béen agafar ploma o papertotd'una me pos a escriure.

Deu m'ha donat aquest dosi puc el conservez-6avili que em trobava besom fet aquest borrador.

Per glosador no me tencJo que tenc mon cor tancatperd n'escric un grapatper donar sentir sa gent.

Jo vos demanaré amistatno es que en vulgui fer llunym'agrada sempre fer lluma posta hi pos voluntat.

Si em demaneu una glosaJo de bon gust la vull feruna glosa se pot fercom veis de qualsevol cosa.

N'hi ha molts que volen feres comptes a fora casaI a ca-seva no fan vasani compten poder-n'hi fer.

Ets inqueros me coneixeni me diuen es Juratst lo que escric ha agradatses gracies no es mereixen.

Ara me vull despediri fins una altra vegadasi lo que faig vos agradasel-6 digne d'aplaudir.

En Tomeu Sinavé.

16 . Montaura

JOAN BONAFE ALORDA "Barraqueta" , Calciner.

A les acaballes Jadel mes de novembre,era un horabaixa d'a-quells que pareix queel sol s'amaga mêsprest. Estava ennuvo-lat i encaparrotat elcel, feia fosca de de-bd. Com és costum, a-companyats d'En BielFiol amb la seva câma-ra fotográfica i Joportant l'enregistra-dora, arribArem a casade l'amo En JoanBarraqueta, Just al'entrada del poble,al costat de Son Mor-ro.

Fórem rebuts ama -

blement per l a . sevaesposa Margalida i perell mateix qui Ja es-perava la nostra pre-sència, perqud teniaben refrescades lesIdees per tal de po-der-nos il.lustrar enun art tan oblidat comés el treball alsforns de calç.Asseguts entorn del

foc encetarem l'entre-vista.

- L'amo En Joan,vos recorda quin anyvAreu ndixer?.

Si, l'any 1925,dia 30 de maig.

- Sou el primerRancor' de quan Mancorfou vila?

Si. Jo vaig ésseres primer mascle i sameva dona va ésser saprimera famella.

- Quan vos cas i-re u?.

L'any 50, dia 15de Juny.

- I va ser unagran coincidência quees casis el primerrancor' amb la primeramancorina, com va (tos-ser?.

Quan vaig anar asa Rectoría, D. MiguelFemenias em digué:"Quina porcada, quina

porcada"; gild passa-li vaig dir Jo-. "Quiho hagués dit mai, elsdos primers infantonsnascuts primer, dequan Mancor fou vila,s'haguessin de casar".Aquell any precisamentes complien els 25anys des vd'aquelladata.

- Què recordau dela vostra infância,quants de germans heuestat a la familia?.

Quatre germansdues germanes que noles vaig condixer. Unaera major que es cape-lla b s'altra anavadarrera ell i.abans deJo. Es capella va seres major, després Jo,en Tomeu i en Biel.

- Fins quan anireua escola?.

Fins devers cator -

ze anys. Vaig tenircom a mestres esMisser, en Cavallerun que li deien en"llarga barres", queestava on esta ara na"Reixaqueta" i primerva estar a ca na "Ca-ti" a sa plaça deBaix. "Per cert -afe-geix madd Margalida-que varen tenir unanina la qual, preci-sament quan es va ha-ver de casar, va te-lefonar a ca-nostraper si ii vollemtreure una fe de bap-tisme, perquè eramancorina."

- VAreu tenir dosfills.

Si, en Joan i enMiguel.

- El vostre pareera de Biniamar i la

Montaura 17

vostra mare de Bi-niarroi. Influfrenaquests fets perquèvos dedicAssiu a ferde calciner?.

No, no va ser acausa d'això. Sa pri-mera vegada que vaigassumir aquesta feinafou l'any 1946. L'amoN'Arnau "Cap blanc" il'amo En Jaume "Ve -

llaco" feren un fornde calç damunt SesComes i em varen dirper anar a ajudar-losa coure. Mos n'anàremJo i en Jaume "Puput"en Pedro i en Toni,dos fills des "Vella-co". Es dos fills fe-ien de 12 a 6 horesJo i en Jaume "Puput"fdiem de 6 a 12. Gua-nyAvem molt poc. EnJaume, que encara eraun al.lotot, guayavadeu reals i Jo em pensque guayava tres pes-setes. Jo feia es ser-ve! militar, vaig a-profitar que teniapermis. Mês endavanten vaig fer un a comp-te meu; era s'any desa gelada (1956), elvaig fer a Es Comuns.

espirall

- Co. es feia a-questa feina?.

Es feia una ollafonda, - li poden do-nar els metres que vo-len - comencen una pa-ret estreta dedins i adarrera s'hi posen pe-dres fent un marge ro-dó, voltant per amunt;totd'una que són as'indret des pis de sa

C apell;enfangada feta

amb calc

terra, si fa sa boca idesprés van cloent peramunt de pedres, fancom una cucuia i hiposen reble damunt,fan fumeres (amb unabotella rompuda), sónforats per exhalarque, si és necessari,els tapen amb argila.

- Després, com escremava el forn?.

Es comptava st erauna olla on hi cabien2.000 o 1.000 quintarsJo en vaig fer un de500 quintars; se soliacomptar un feix perquintar, perd maibastava sa llenya,sempre en faltava.

- Quin tipus depedra era la que s'hiposava?.

Pedra viva d'a -

queixa que piquen idesprès si tiraven elsfeixos per sa boca.

- Aquesta feina esfeia a tota època del'any?.

Anava molt millora sa primavera que nod'estiu perqud feiamolta calor. Tampocanava bè d'hivern, siplovia, necessitavessa mitat més de lle-nya.

portada

tafarra

boca

escata

Dibuix de Miguel Fullana (Diccionari de l'Art i dels Oficis de la Construcció)

- Quin temps haviamenester per coure?.

De deu a quinzedies. Quatre homes quees tornaven, mitja nitper hom. Si ho deixeses refreda j Ja no espot seguir, era moltmal de reemprendre. Nopodies estar esperantsa llenya. Em recordque a Ses Comes veniaen Bernardi "Minyd"traJinava es feixos avello; es primer fornva anar molt 136, perd

18 Montaura

Entrevistaes segon, tenia esfeixos lluny i es re-trassava I sa fornadava ser crua. El quehaviem guanyat amb saprimera fornada ho vã-rem perdre a sa sego-na. Mai bastava sallenya. Després, esdarrer dia que el ta-pen, necessiten unatonalada o dues detroncs gruixats I allôaguanta.

- Com vos n'adonA-veu que la calç Ja es-tava feta?..

Quan és ben cultben cult ses paretsqueden 'Hoses, com unforn de llenya nor-mal, que quan hi hablanc a ses paretsdiuen que Ja hi haforn suficient perpoder coure es pa oses coques.

- Quina era laquantitat de calc quedonava una fornada?.

Sa fornada que Jovaig fer, l'any 1956,més o manco va donaruns 500 quintars. Re-cord que la deval1A -

vem per Sa Font Gar -

rover, Jo i en Vicenç"Careta". La vaigvendre tota per unes30.000 pessetes.

- Quin tipusd'eines emprilveu perfer aquesta feina?.

Una forca I unganxo de fusta quefdim per estirar esfeixos j tirar-los alforn. Llavors hi ha-via tot el que erapropi de la feina.Viviem dins d'unabarraca i els dos quedescansaven dormienen una llitera. Em-pràvem senalles, cA -

vecs, tirassos, etc..

- En qud s'empra-va la calç?.

No només per em-blanquinar, també pera sa construcció. Men'anava amb una car -

retada a qualsevolpoble I Ja a s'entra-da la me compraventota. De vegades feiadues o tres carreta-des, perque acabavatotd'una. La ddiemdins el carro i lapesAvem amb una romanao una bAs-cula.

Parlant del rendi-ment d'aquesta feina,l'amo en Joan di-gué:"Hi vaig fer aquestacasa on vivim del quevaig treure de sacalç. No me retia tantfent de pagds amb somul; es meu Jornales des mul era nomesuns dotze duros, si hiposava s'arada amb ro-des i dues bdsties nopodies demanar 100pessetes perqud hotrobaven molt. Me n'a-nava un dia amb sacalç I guayava més queun grapat de dies fentfeina al camp per al-tri.

- Hi ha un refranyque diu: "Qui fa calc,va descalç", perd pelque acabau de dir pa-reix que a yes no vosanava malament?.

No ho creguis. Ami em va anar be, perdera freqdent esgarrarel forn, a vegadesporqué se'l turavaabans d'hora i tot eraperdut. En sortienmolts d'esgarrats,envers d'esmolar fèiemosques. S'havia d'es-tar molt alerta.

Abans d'acabar 11vArem dir a l'amo enJoan una glosareferida als calci -

ners:"No sabia qué cosa erafer feina a un forn de

ca4,no podeu fer cap punt

fals,per davant ni per dar-

rera".Cal tenir els ulls

ben espolsats i no ba-dar. DemanArem! a l'amoen Joan si en sabiacap de glosa. Va dirque no perd afegir:"Jo vos puc dir unacosa, que comencencantant Irient i

Montaura 19

moites vegades quasiacabaven plorant,perdien sa cantera isa son de vista.

- Quan deixAreuaquesta feina?.

Crec que fa mes omanco uns quinze osetze anys que ho vaigdeixar. Va venir sapintura i es paper ases parets de ses ca-ses i Ja no s'empravasa calç. També varenpartir a vendre sacalç Ja amarada dinssaquets de plàstic. Saque veniem noltrossempre era calç viva,no amarada .

- Desprès qué pas-sAreu a fer?.

VArem passar aS'hort i vaig agafartambé sa finca de SonNadal, collir oliva,garroves, etc...

- Ara quin tempsfa que estau Jubilat?.

Estic Jubilat permalaltia, ara fard els65 anys.

- Com passau eldia?.

Me'n vaig allàdalt a Biniarroisi estic bd, alud unpoc al meu fill Joan.Cada dia hi vaig, a-qui trob es dia massallarg.

- I de cavar,quê?.

Això sempre haestat es meu fort. Enpodriem parlar moltde temps. Es filatsm'agraden. Ara a ve-gades en Joan em diu:"Papa, que voleu anara matar una llebre oun conill?. Anau de-vora aquell portell,Jo vos amollar& escanet allà baix." Ai-x' em va be perd sihe de cdrrer, Ja nohi ha manera.

Parlant de capamadd Margalida, laseva esposa, comen-tant que l'amo enJoan ha tornat vellper capar, digue:"S'altre dia va venirde capar i havia aga-fat poc i em digue:Viva el môn!, que empensava que tirava aun tord i he tirat auna pinya."

Tambe sabem quetots dos van a totesles excursions orga-nitzades per l'Asso-ciacib de la TerceraEdat. Aquesta entre-vista, que havia defer-se en dissabte,es va avançar al di-vendres perquè demàhi ha una excursióprogramada. S'ho te-nen ben merescut, comquasi bé tots els

mancorins, n'han fetamolta de feina. MaddMargalida en va contaruna que corrobora elque acabam de dir:"Moites vegades ho hemcontat, vArem segar defavar Sa Figuerassa deSon Lluc, que sbn noucorterades, per 350pessetes, devia serdevers l'any 51 o 52".

L'amo en Joan en-cara en va contar unaaltra: "En sa calç,quan anava pels po-bles, me'n duia moltades forn de calç deCan Baltassar. Es forntreia 60 quintars cadadia. Si Jo voila car-regar havia d'arribarabans del camid, peraixò moites vegades,quan havia sopat men'anava a dormir alforn per esser-hil'endemà mati i car-regar abans del camid.

DeixArem aquestmatrimoni. Han viscutmolts anys Junts i a-vui són felices enre-voltats dels seusfills i nets. Des d'a-questes pagines deMONTAURA els desitJamllarga vida Junts, enpau i alegria.

Jaume Guai Mora.

IfOLS ELELENAITGEES CD [EL S NAINEUROENS

CIFRE. - Del germànic Sigfrid quesignifica "pau victoriosa". A Man -

cor fou portat per Mateu Cifre deLlucmaJOr que el 12 d'abril de1625 es casà amb Esperança Mateude Biniarroi. Donà nom a la fincaconeguda per Can Cifre ara inclosadins Can Pau Carro. (AD 1/108/M 1)

CIRER. - Forma dialectal de cirerper cirerer, arbre que fa cireres.El 10 de Maig de 1637 bat iaren al'església de Selva Francina Marianada a Mancor i filla de JoanCirer i Joana Moranta. (AD 1/108 B8).

Montaura20CIREROL.- De cirerer amb el sufix-ol. El 28 de Gener de 1647 batia -

ren En Gabriel, nat a Mancor, fill

d'Antonia Cirerol. de Llucmajor

de Catalina Bennassar de Mancor.

(AD I/108/B 7).

CLADERA. - Probablement derivat de

-"cleda", clos fet amb bastons,

barres o canyes per lencar - hi bes-

tiar. El 13 de Juliol de 1934 nas-

qué a Mancor Eugénia, filla d'An-

dreu Cladera Salom i d'Isabel

Bennassar Barceló, ambdós naturals

de Palma. (RCMV).

COCH.- Del substatiu coc, .que pro-vé del Ilati coquus, es a dir"cuiner". De molt antic Ja ésdocumentat aquest llinatge a Mas-3anella. Aixi a l'any 1305 en

Raimond Coch i la seva dona Rai-

munda, el seu fill Raimond i la

dona d'aquest Bernarda, establiren

un censal damunt els bens que te-

non a Massanella. (ARM T-1) A la

llista d'homes d'armes de Massane -

lla de 1359 hi ha en Francesc Coch

(Rosselló). El primer que hem po-

gut trobar documentat a Mancor ésen Bernat Coch que el 2 de febrer

de 1424, essent habitant de Mancor

comprà una terra a Biniamar. (ARM

T-25) A l'any 1594 a Mancor hihavia 6 propietaris amb aquestllinatge, el 1698 eren cinc i el

1764 eren onze. (AMS cadastres dedits anys). Una de les families

mancorines més importants era la

de Son Simó, els seus membres por -

taven el llinatge Coch. Al cadas-

tre de 1594 es cita Joan Coch . fill

de Simó. En el segle XIX acabà el

llinatge d'aquesta familia ambFrancesca Coch que es casA amb Ja -

cint Martorell de Son Picó. el1837 hi ha documentat el fill seutambé dit Jacint. (ARM Reg. Hipo-tec.) Actualment solshi ha unapersona que porta aquest llinatgeI encara com a matern.

COCOVI.- Igual que Pocovi, delIlati Pictavinum, natural de l'ac-

tual ciutat francesa de Poitou. A

Mancor el 1769 apareix documentada

Francisca, filla de Joan Cocovi

natural d'Alaró 1 de Antonina-Aina

Coch de Mancor, que es casaren el14 d'Octubre de 1742. 8 AD I/108/M3)

COLL.- Del Ilati "collis" munta-nyola o pas entre muntanyes. Di -

verses families han portat aquestllinatge que a Mancor ha arribatdes de Selva, Biniamar o Lloseta,on encara són molt corrents.Aques-tes families són les que hemtrobat documentades:

El 15 de Juny de 1653 bat tarenMiguel, nat a Mancor, fill de JoanColl Alies Barona, germA d'unfamós bandejat anomenat Llorenç,de Joana Batle ambdós de Biniamar(AD I/108/B 7). Els dos germansmoriren assassinats: en Llorenç el

6 de Juliol de 1655 d'una arcabus-sada que li tiraren a Selva i enJoan d'una altra que li tirarendins Mancor el 2 de Gener de 1658(AD I/108/D 3).

Altra familia amb aquest llinatgefou la formada per Bartomeu Coll,de Lloseta, I Antónia Moranta deMancor, el primer fill dels quals,Llorenç, fou batiat el 17, de No-vembre de 1662 (AD I/108/B 8).Fins el 31 de Gener de 1902 no hemtrobat altre descendent d'una novafamilia del llinatge Coll: aquestfou Mateu, fill d'Antoni Coll de

Lloseta i de Margalida Vicens deMancor, el qual amb el temps es

casA amb Margalida Verd, existent

encara descendents seus al nostre

poble. (AD. Bap. Mancor).

També el 19 de Juliol de 1911 ba-

tiaren Magdalena, filla de Bernat

Coll de Biniamar i de MagdalenaMarti de Mancor (AD Bap. Mancor).

familia implantada a Man-

cor amb aquest llinatge es la for-

mada per Joan Coll Vallcaneras, de

Selva i Francesca Reynés Carbonellde Mancor, la primera filla dels

quals Maria Antonia, nasqué el 18

de Maig de 1971 (ACMV).

Gabriel Fiol.

FONTS DOCUMENTALS:

AD: Arxiu DiocesàAMS: Arxiu Municipal de Selva

ARM: Arxiu del Regne de Mallorca

RCMV: Registre Civil de Mancor

Rosselló: "Homes d'armes de Ma-

llorca - 1359" de Mn.Joan Rosselló Lliteres.

NowitIMAA01101%/%11■0111011101

Isabel Garau.

ASP/Re PROFUNDA Mw r&'

Y I;o/G A tiVvvei....

Mele/e/liv

21

EL DOLOR.Com recordareu, en el darrer

nómero virem començar una sèrie delectures dedicades a reconèixeraliviar sImptomes i signes de ma-lalties.

El dolor Os, dins aquest a-partat, el simptoma guia mês im-portant, mês mal de sofrir i querequereix ajuda més aviat. Perdparlar del dolor Os aficar dinsd 'un apartat dolors que poden és-ser molt diferents tant en quail-tat com en intensitat j localitza-ció.

Tothom té experiência prdpiad 'aquestes distincions i no Os elmateix un mal de queixal que unmal d'esquena, que un còlic de ro-nyó o una regla dolorosa.

La localització és molt im-portant suposat que hi ha llocsdel cos mês sensibles al dolor,només pel fet que tenen un majornombre de terminacions nerviosessensibles que, pel sol fet d'éssermês nombroses, informen mês acti-vament al cervell.

Després hi ha la intensitat.Ens referim a ella quan parlamd 'un "doloret", "un mal ben viu","un maler" o un "mal inaguanta-ble". Tothom sap que, malgrat totsigui mal, n'hi ha de diferentsgraus.

També, finalment, hi ha laqualitat. No Os el mateix un malsord (o covat) que un cdlic o unapunxada.

Totes aquestes caracteristi-ques del dolor convé anomenar-lesdescriure-les al metge quan se'l

consulta, Ja que poden orientar eldiagnostic de la causa que el pro-voca. Finalment hi ha com en moltssimptomes, dues maneres de presen-tar-se i desapardixer:

- Sobtadament (i parlam dedolor agut).

- Lentament (dolor de llargadurada, o dolor crònic).

Aliviar el dolor agut solésser fàcil, perd -no sempre conve-nient, Ja que el dolor és un slop-

toma i crida l'atenció tant delmalalt com del metge I és millorfer-ne cas. Aliviar el dolor crer-nic no és dificil si el malaltel metge són conscients de quê nose'n va en un dia I , per tant,quan si posen, si posen per temps.

Els analgdssics (o calmants)són els medicaments que mês esprenen, I dels que mês s'abusa, itambé els mês autoreceptats.

Afortunadament tant l'aspi-rina com el paracetamol són medi-caments molt ben tolerats I poctòxics, per?, aixi i tot, labs d'unse'n duu un disgust- No és capdesbarat pendre un analOssic quanes té mal, perd a vegades el dolores pot aliviar amb altres mesuresigual d'efectives i mês naturals:calentor, repds, massatges. I elque és mês important, moltes vega-des es pot prevenir. Visitar eldentista regularment, no abusardel tabac ni de l'alcohol, no men-Jar en excés, fer una mica d'exerd'exercici d'una manera continua-da, sin formes de prevenir dolors

malalties.

a ca seva. La parti-cipació fou molt nom-brosa I pareix que vaagradar molt la mane-

ra com es féu el con-curs. Cal destacar lavaluosa col.laboraciddel Sr. Robert Jaras,

22 S Montaura

BIBLIOTECA Activitats del darrer trimestre.-

El passat dia 5d'octubre la Bibliote-ca rebit la visita delsalumnes de 3er. j 4artd'EGB. de l'escola deMancor de la Vall Mon-taura, estavem acompa -

nyats per la seva mes-tra de català. S'ex-plicà als nins el fun-cionament d'una bi-blioteca i les sevesnormes de convivência.Després els nins tria-ren un llibre per ferun treball A l'escola.

En una activitatorganitzada per la bi-blioteca, el passatdia 17 de novembre,els alumnes dels ci-cles mitid i superiorde la nostra escola deMancor, acompanyats deles seves mestres,viatJArem a Palma pera visitar la Bibliote-ca de Cultura Artesanadel Consell Insular deMallorca que es troba

al Centre Cultural dela Misericórdia, derecent Inaugurado. Enaquesta visita, amésde la biblioteca, onvArem tenir ocasid deveure d'aprop algunsdels mês antics exem-plars de llibres quees conserven, visità-rem la resta d'instal.lacions, com el CentreCoordinador de Biblio-teques del qual depdnaquesta Biblioteca Mu-nicipal, el DipósitLegal i l'Arxiu Gene-ral, on també ens va-ren monstrar algunsdels mês antics docu-ments. Volem deixarconstância del nostreagrafment per les a-tencions rebudes perpart dels membres delCentre Coordinador deBiblioteques duranttota la visita.

El passat dia 2 de

desembre va comenparun taller d'estelsmiloques per a totsels nins i nines deMancor en edat esco-lar. Aquesta activi-tat fou impartida pelSr. Mateu Forteza dePalma i es va fer alslocals del Grup d'Es-plai al Casal de Cul-tura, durant tres dis-sabtes. Cada nin vaconfeccionar el seuestel, tots de granvistositat i colors.

Com a final d'a-questa activitat es-tava previst que el 23al demati es farienvolar els estels alcamp de futbol, perdaquesta activitat vaquedar ajornada finsal mes de gener.

Volem recordar queaquest taller d'estelss'ha pogut realitzargrdcies a la subvenciódel Centre Coordinadorde Biblioteques.

pintura nadalenca 1989. -Concurs de

Com Ja es tradi-

cional en aquestesdates, el passat dia16 de desembre va te-nir lloc el Concursde Pintura Nadalencaper a tots els ninsJoves en edat escolarde Mancor. El temadel concurs era elNadal. Realitzaren eltreball a "têmpera"damunt lamines dé pa-per d'embalar. Aquestmètode va suposar uncanvi en la realitza-ció del concurs, Jaque en anys ante-riors, realitzavenels seus dibuixos da-munt làmines que elsproporcionava la Bi-blioteca i a més fe-ien els seus dibuixos

PLUGES

A MANCOR DE LA VALL

Yes Any 1986 Any 1987 Any 1988 Any 1989 Gener 113 litres 259 litres 68 litres 14 litresFebrer 101 " 155 " • 11 " 53Març 28 19

36 44 ., 39Abril 83 ,. 24 rl123 .. 85 ,.

Maig 11 41 ,. 83 ,, 92Juny 11 ,,

1 1180 ..

4 If

Juliol 64 ,.

25 2 .. 2Agost 1 „

11 14Setembre 171 .. 57 P.

79 /I 172 ft

Octubre 170 ft 60 .,

20 ,,

6 Il

Novembre 123 It189 n 54 ,. 141

Desembre 107 .,

116 ., 65 If113

Totals 983 litres 963 litres 640 litres 735 litres.

La mitja de pluja anual d'aquests quatre anys és de 830 litres.El mes que més ha plogut: Gener de 1987 amb 259 litres.El mes més sec: Agost de 1987 amb 0 litres.El dia que va caure més aigua: Dia 10 de gener de 1987 amb 109 litres.Globalment els mesos més plujosos s611 en aquest ordre: Novembre 607 1.Setembre 479 1. Gener 454 1. Desembre 401 1. Febrer 320 1. Abril 315 1.Octubre 256 1. Maig 227 1. Marc 147 1. Juny 96 1. Juliol 93 1. Agost26 1.

Miguel Saurina Vallon.

41111» .11•11111> 411•1.1 .11.111110 ••■••4.1...;0, 4114

Montaura 23

pintor arrelat a Man-cor, el qual promouaquest tipus d'acti-vitat en gran inte-rés. Volem agrair,per altra part, lacol.laboració delgrup d'Esplai de Man-cor que ens deixi elsseus locals, aixi coml'ajuda de tots elsmonitors el dia de la

celebracib del con-curs.

El Jurat, compostpel Claustre de Pro-fessors de l'Escola íel Sr. Jaras, va con-cedir els següentsguardons, segons lesseves categories:

4 anys: Núria Cayuela.5 " : Cat. Amengual.

: Inês Cayuela.: Fca. Farriols.: Mabel. Castells: Tolo Pou.: M.Ter.Farriols: Ndria Horrach.: Juan A. Pou.

Els guardons per ales categories de 13 i14 anys foren decla-rats deserts per mancade concursants.

Els guardonats re-beren un llibre i totsels participants unpetit obsequi de par-ticipacib.

Aquesta activitatfou patrocinada perl'Ajuntament.

Maria del CarmeValdivielso.

ELS SERVEIS SOCIALS.Des del mes de febrer de 1990 problamAtiques més corrents. S'han

treballa a l'Ajuntament de Mancor realitzat entrevistes amb el metgel'Assistenta Social, Sra. Antònia de capçalera, -Presidente de l'APACrespi Socias. La seva dedicaci6 és del Col.legi Montaura, Directorade 6 bores setmanals. dues professores del mateix Col. -

De la Memòria que ha presentat legi, Directora del grup d'Espali,del seu treball realitzat, n'hem Apotecária. També, molt sovint,tret les notes segdents, que creia hem parlat amb el Batle, Tinentmolt Interessants. Batle 1 funcionaris de l'AJunta -

El treball social realitzat ment damunt les necessitats so-aquest any s'ha basat en l'atenciô cials del poble.individualitzada i en la detecció Segona, estudi socio-demográficde les necessitats socials al po- de recursos existents al pobleble. (Espial, APA, revista Montaura,

etc...). Hem utilitzat del Cens deTREBALL INDIVIDUAL.- Mancor de l'any 1.986, les segénts

S'han obert 15 expedients. Les dades: edat, sexe, origen, estatdemandes d'informacid no tenen ex- civil, estudis, profess16 o acti-pedient obert. vitat realitzada.

Demandes: ALTRES ACCIONS. -

12 d'ajudes econòmiques. S'ha demanat una ajuda econô-1 d'ajuda econômica puntual. mica al Consell Insular per infra-4 d'informaciô i assessorament estructura i personal de Serveis22 per sol.licituds de vivenda. Socials.

Hem mantingut col.laboració 1Tràmits 1 gestions: ens hem coordinat amb els Serveis12 sol.licituds de LISMI dirigides Socials del Consell Insular pera INSERSO demanant ingressos mi - tal de programar el Servel a ni-

veil de Comarca d'Inca.1 sol.licItud d'ajuda puntual,(ulleres) a INSERSO. AUTOAVALUACIO.-18 tràmits a IBAVI. La manca d'un pla de treball ha

estat la causa per la cual el tre-Activltats realitzades: ball comunitari no ha existit, si44 entrevistes , bé s'han realitzat les primeros3 visites domiciliàries. passes. Es necessari saber en quins1 vlsita domiciliária a Calmar!, a sectors de poblaciô es vol treba-un fill d'un usuari de servei. llar, qué es vol fer, com fer-ho 1

qué es vol aconseguir.DETECCIO DE NECESSITATS.- Es imprescindible una coordi-

Es concreta en dues etapes: nació interna entre els politics iPrimera, conectar amb aquelles els tècnics de Serveis Socials perpersones del poble, que per la se- l'elaboracid dels programes.va professiô o la seva influência En el present mes de gener eses troben amb un contacte mês di- presentará el Pla de treball derecta amb la gent 1 coneixen les l'any 1990.

tit. littyak

67

/I

8

TI

9101112

24 Montaura

0: 5; Q: o 0_ A,Ja ha passat el la trimestre

1 una vegada més estam amb vosal-tres. Moltes són les coses ques'han fet a l'escola, ara tenim aldavant les Festes de Nadal iaquests dies tots estam ben ente!-

nats per donar a l'escola un am-bient Nadalenc, Festes que desit-Jam siguin molt bones per totsvosaltres.

Volem aprofitar aquest espaique tenim a la vostra revista perrendir un petit homenatge a ToniAlomar.

Com molts de vosaltres sabeuen Toni era el professor de músicade la nostra escola, dia 2 de No-vembre en Toni ens deixava persempre. Havia començat el cursamb tots nosaltres sense que niell ni ningú pogués sospitar queen poc temps, una malaltia acaba-ria amb la seva vida.

Des d'aqui. Toni volem dir-teque és trist no sentir la tevaguitarra, no sentir les veus del

nins quan els dirigies j t'agraimels moments divertits que passa-rem, és una llastima que tu no ha-gis pogut veure les teves il.lu-sions complides i que els projec-tes que teniem per aquest cursamb tu, Ja no es realitzaran mai.Els nins han perdut un bon mestreI nosaltres un bon amic, per aixòet recordarem sempre.

El claustre de Professors.

A. P. A.Aquest primer trimestre del

curs i darrer trimestre de l'any,ha estat molt mogut per a l'Asso-ciació. En primer lloc hi ha haguteleccions per a renovar la meitatde la Junta Directiva; des d'a-questes pdgines volem donar lesgrAcies per la feina feta, als queens han deixat, a la vegada donamAnim als que han arribat. Els mem-bres nous, com tots sabeu, semi:Gabriel Horrach (Vicepresident).Victòria Tugores (Tresorera).Margalida Prats i Catalina Mai-rata (Vocals).

Les mares, durant el trimes-tre, varen haver de fer una micade feina d'agulla, feina extra,cosa que de veres volem agrair desd'aquf, sobretot tenint presentque n'hi havia que no eren exper-tes.

Com l'any passat han començatamb molt bon peu les competicionsde Cross. I volem donar les gra-cies al Sr. Batle, per intervene's!)

INFORMAdel qual la Conselleria de Culturade la Comunitat Autônoma ha rega-lat a l'escola un aparell de vi-deo, amb el qual pensam que es po-dran introduir a l'escola les mo-dernes tdcniques audiovisuals. Totel que sigui fer els programes va-riats I entretenguts aixi com a-gradables, crec que és pedagògica-ment positiu. Moltes gràcies.

Tambis volem comunicar-vos queel Consell Escolar va aprovar elpla que havien elaborat els mes-tres per començar l'ensenyament encata! â.

Finalment, en nom meu i de laJunta Directiva, vull desítJar - vosa tots un Bon Any, i dir als ninsque demanin als Reís que per unavegada, en lloc de dur, .se'n du-guin: que se'n duguin les carabas-ses Iluny de Montaura.

Isabel Garau, Presidenta.APA DEL COL.LEGI MONTAURA

Montaura 25

ESGLÉSIA LOCALSor Francinaína i la pintura

de la Rectoria.

Encara ens queda pròxima ladata de la Beatificació de SorFrancinaina de Sencelles, 1 d'Oc-tubre de 1.989.

Aquesta pintura, que es guar-da a la Rectoría de Mancor, és unrecord permanent d'ella dins lanostra Parròquia.

El quadre prové de la familiade Turixant on hi esta present undels seus membre, Apoldnia Amen-gual. Va esser pintat per S.Torres l'any 1.908. Sor Francinai-na nesqué a Sencelles el primer deJuny de 1.781 i mori al mateixpoble el 27 de Febrer de 1.855.

L'estil de viure de Sor Fran-cinaina, àgil i planer, hauria deser un model i un estimul per anosaltres els mancorins.

Ella va ser - en paraules delBisbe de Mallorca- "dona delpoble", ben arrelada a la terragenerosa i fecunda del món mallor -

qui i de l'Església mallorquina. Ioberta ddcilment a l'acció del'Esperit, va propiciar com unanova encarnació de Jesucrist í delseu Regne, a la seva vida i perella, al seu poble.

Ella va ser catequista, for-madora i apòstol de nins, jovesadults. Amb paraules senzilles 1planeres, perd, sobretot, amb eltestimoni de les obres de cada diaexplicava I ensenyava les veritatsde la fe que havia aprés de parau-la.

Ella estimava els germans comJesús mateix els estima. Sobretotels més petits. Vivia, amb natura-litat I alegria, la passió d'aju -

dar, consolar, aconsellar I com-partir tot el que tenia amb elsmés necessitats. Tothom la troba-va, ca seva era la casa de tots.Va servir a la comunitat parro-quial de Sencelles fins a la mort.

A la pregaria, Eucaristia Isagraments bevia la gracia, lahum 1 el coratge que omplien laseva vida i repartia amb grannaturalitat, senzillesa 1 genero -

sitat entre tots aquells a qui po -

dia arribar.La proximitat de Nadal encara

em dóna peu a desitJar-vos en nomde la Parròquia, que hagiu passatunes Bones Festes 1 tengueu un anynou - 1.990 - ple de pau.

Bartomeu Fons Pascual.

call)Donativos en Bancos15! y Cajas de Ahorros.

"RITASCON

EL PUEBLORUMANO

C

41

FetzNI AV\ 35 0.<1

26 S Montaura

L' ESPLAI Com tots els anys .Es més bé innecessari parlar

de tot allô que es sol fer dins unesplai, allô que pot escriure'spesadament, com si les activitatsdels nins, quan estan dins l'es-plai amb els monitors, fossin lli-natges d'un llistat de teléfons.No, perquè l'esplai intenta fervolar la imaginació dins el nin,estimular la creativitat, fer queell mateix es torni independentautosuficient, i que aprendi a va-lorar no només les seves coses,sino també els altres. I es potveure clarament que això no hoapren el nin fent fang o cantantuna cangó,.sind amb la feina diA-ria del monitor que l'intentaaducar mentre Juga.

Per tant farem un resum moltesquemàtic de les nostres activi-tats en aquest primer trimestre,Ja que en realitat no són allô mésimportant, tot i que per nosaltressi que en té d'importància, perden definitiva l'educació del ninestA per damunt de l'ensenyament.Educar més que ensenyar.

A principis de novembre co-mençàrem les nostres activitatsdins l'esplai, després d'anar a laBeata, i passar un horabaixa a';E:Sta. Llficia, on els nins varen:conèixer els seus nous monitors itornaren a trobar-se amb elsamics.

Tot i que l'esplai tenia Japreparat tot un programa d'activi-tats per al primer trimestre delcurs, i el darrer de l'any, hihagué un fet que congelA aquestprograma i que ha fet que dei-xAsslm totes aquestes activitatsper al proper trimestre. La Bi-blioteca Municipal organitzà unTaller de Confecció d'estelsmiloques, que ha ocupat tot el mesde decembre, i en el qual els ninsde Mancor, no tan sols els del'esplai sino tots aquells que hi .1estAssin interessats, han pogut q;$aprendre a fer un estel. Desprésde vacances els ferem volar alCamp de Futbol.

Cal destacar la visita que varebre el grup de 7 a 9 anys quanvaren venir els nins d'aquestaedat del grup S'Estornell d'Inca a"

visitar el nostre Club i també totallô del poble que era mês inte-ressant. Després ens varen ense-nyar danses i Jocs i els vàremprometre que els tornariem lavisita.

Apart cPaixd l'Esplai Ja querealitzat la seva primera sortidaen grup, Ja que vArem anar aS'Indioteria, a Palma, a la festadel X Aniversari del Club Jovent,on els nins s'ho passaren d'allòmés bé, Ja que els monitors d'allAhavien organitzat gran quantitatde Jocs i al final hi hagué unafesta amb música i danses per atots, grans i petits, on tots s'hopassaren estupendament. El millormoment per a molts va ser quan elsBombers feren una demostració de"rappel" i després varen tirarespuma d'apagar incendis sobretots els asistents.

També hem de destacar la sor-tida que férem els monitors percelebrar les festes de Nadal, unvespre que anArem per tot el pobleamb Santa Claus, el qual repartiun present a tots els nins del'Esplai. A més vàrem cantar can-cons de Nadal als pares dels ninsde l'esplai.

Ja només ens queda desltJar atots els pares 1 als lectors deMONTAURA un Feliç Any 1990 1 moltafelicitat i alegria.

Grup de Monitors.

Montaura 27

Any 1989

Minima mes. Mixima_mes.Dia Oc. Di a c

1 5 9 16

4 6 19 2219 s 28 245 6 16 241 10 28 284 13 25 333 20 20 36

29 21 23 3630 18 17 3012 12 6 266 10 1 256 s 15 22

Iles.

TEMPERATURESMinima •itia. Mixima

Geller

FebrerMarçAbrilMaigJunyJullolAgostSetembreOctubreNovembre

Desembre

6,9 13,7

8,1 15,997 181

10 198144 246181 287225 33223 33178 259148 228123 18811 16'5

Miguel Saurina Vallon.

C. D. MONTAURA ALEVI, UNHURACA

Amb aquest

titularenCdP9d13171 la crOniCaesportiva, ja que elspetits estan intratables en'aq,uesta lliga. Tombé comsempre parlarem delMONTAURA Amateur i BosquetMONT AURA.

MONTAURA 4 SANTAPrimer partit

temporada i

victória. Apart, el Montaura

molt nirviós tan sols vamarcar 1 gol ja que l'equipvisitant es va defensorbastant hé. Va ésser a lasegona part @Ian varenjugar bé i arribaren els 3gols i moltes mesoportunitats.

Millor jugador: RafelSolano.

Golejadors: P.MairataJ.Chomón 1, J.Moranta 1.

SOLLERENSE C MONTAURA 3Partit jugat de poder a

poder entre els dos equips.A la primera part elMontaura va tenirembotellat a l'equip localon tengueren moltesoportunitats marcant 2gols. La segona part elMontaura es va desbaratar iva estar a punt de perdrees partit.

Millor jugador: Jofre.6olejadors: P.Mairata,

E.Robles„I.Jofre.

MONTAURA 2 CAMPANETDesprés d'empatar el

darrer partit el Montaurajugá un tant nirviós. Elpartit va ésser dominat pelMontaura, perõ va ésser ala segona part quan esmarcaren els gols.

Millor jugador: NicolauGil.

Golejadors Jofre.,Nicolau.

BUGER O MONTAURA 4Gran partit jugat pel

Montaura a un campenfangat. El Montaura vatenir a l'equip localembotellat a la seva áreaon tengueren moltissimesoportunitats el primertemps va acabar en 0-3 , ala segona part el Montaurava tórnar dominar.

Millor jugador: RafelSolano.

Golejadors: Juanma 2,Robles 1, P.Mairata I.

MONTAURA I CONSELL 1 MONTAURA 5 ALCUDIA 0Partit molt disputat amb Sisépartitsense

resultat enganyós ja que el conèixer la derrotaMontaura va dominar el guanyant per golejada, granpartit durant els 60 partit jugat pel Montauraminuts, però el balon no on es veren jugades de moltvolia entrar a la porteria de meriti gols

MARIA 0 visitant i va ésser en el interessants.de la minut sa quan el Montaura Minor jugador: Germansprimera va fer el gol. Mairata.

la pr-imera El minor: L'afició. Golejadors: B.Moiratava jugar P.Mairata 2, J.Nicolau 1.

28 MontauraSALLISTA O MONTAURA 7

Gran partit del Montauraque a pesar de no trobarresistencia amb elSa/lista, el va dominar igolejar. El Montaura en elsdarrers 4 partits ha marcat18 gols i cap en contra.

Millor jugador: P.Mairata.

Golejadors: Juanma 2,B.Mairata 2, P.Mairata 1,B.Gual 1, P.Rotger 1.

MONTAURA 3 ALARO 4Primera derrota del

Montaura aquesta temporada.El Montaura que va jugar unbon partit es va veure

superat per l'Alarej, quantan sols faltaven 2 minutsper acabar es partit es vadesfer l'empat. Eisjugadors del Montaura quanva acabar el partit esvaren anar molt trists alsvestuaris.

Millor jugadorB.Piairata.

Golejadors: B.Mairata,E.Robles, J.Chomón.

SANT MARÇAL I MONTAURA 2Els jugadors del Montaura

es varen treure l'espinadavant el Sant Margo!,guanyant per 1-2.

Gran partit de; Montauraque a pesar de trobarresistencia, va dominar al'euip local. El Montaurava marcar el gol de lavictòria en el darrer minut.

Millor jugadqr: P.Mairata.Golejadors: P.Mairata,

B.Mairata.

Llorenp Abrines Reynés,

MONTAURA AMATEUR

vespres de haver jugatdins Son Ferriol, elMontaura ha jugat elssequents partits:

MONTA/LIRA 3 SANT JORDICONSELL 3 MONTAURAMONTA/LIRA I VALLDEMOSA OPUIGPUNYENT 2 MONT AURA 2MONTAURA 5 CAMPANETALCUDIA MONTAURA OBARRACAR 2 MONTAURA 2MONTAURA 2 PT.SOLLER OSTA.MARIA 2 MONTAURA 2

NI I KNIINNN

A continuació seguim ambel resum i petita crònicadels partits disputats.

MONTA/LIRA 3 SANT JORDIPartit molt bo el jugat

per nostre equip davant undels millors equips de la

categoria. Els jugadors quemarcaren els go. Is foreyi:Vi//alonga, Amen guai iArrom. Molta assistència ce

L'alineació del Montaura:Martorell, Amer, Gálvez,Garcia, Ripoll, Villalonga,Prats, Estrany, Amenguo!,Arrom i Moreno .

CONSELL 3 MONTAURA 1Forta derrota sofrida a

Conseil, on es perdia aldescans per 3-0. Partitxarec del MONTAURA,sobretot al primer temps,davant el Consell, un equipamb un parell de jugadorsmolt bons. AI segon tempsel Montaura va aconseguirel gol de l'honor.de-stacable del Montaura esque mai es va rendir i al

segon temps li plantarei?cara a un equip que moltprobable pujará decategoría.

El Montaura va jugar amb:Martorell, Colas, Carlos,Ripoll, Amer Gálvez,Manolo, Arreza, Estrany,Arrom i Amenguo!. El segontemps sortiren: Prats iVil/alonga.

MONTAURA I VALLDEMOSAPartit molt disputat

davant el Valldemosa, equipveterà que mos va donarmolta feina. Resultat moltcurt, que ens va ¶fer sofrirfins al darrer minut, quanel Valldemosa va tenir unagran ocasió que el porterMartorell va aturar.

El gol el feu Arrom.

Mon tau ra 29

L'alineaciõ: Martorell,Amer, Segui, Carlos,Gálvez, Feliu, Torres,Estrany, Amenguo!, Arrom iSegarra. Canvi: Monjo perTorres.

PUIGPUNYENT 2 MONTAURA 2Partit amb un final molt

emocionant ja que en elminut 44 del segon temps elMontaura perdia per 2-0.

Desastrosa actuaciõ delcol.legiat de torn el qualpitava el poc que veia iencara ho pitava malament.

No jugárern un bon partit,pero les ànsies de guanyarferen que en 4 minutsremontiirem el 2-0,aconseguint dos gols i unpunt molt important. Caldestacar també el granrecolçament del públic elqual va tenir un paper moltimportant amb la consecuciód'aquest punt.

Pel Montaura jugaren:Martorell, Gálvez, Carlos,Feliu, Amer, Manolo,

Arreza, Estrany,Villalonga, ArromAmen guai.

Els gols el saconseguiren: Amen gual iEstrany.

MONTAURA 5 CAMPANETA pesar del resultat tan

abultat, no varem jugargens bé davant el Campanet,un dels equips mes fluixosde la categoria. Elsjugadors jugaren moltnirviosos sobre tot en elprimer temps.

Partit per oblidar on elmes important foren els 2punts que ens mantenen dinsels 7 primers a laclassificaciõ.

La formació: Martorell,Amer, Gálvez, Carlos,Villalonga, Arreza,Amen gual, Estrany, Manolo,Arrom i Segarra. Al segontemps jugaren: Monjo iTorres.

Els golejadors: Estrany,Torres i Arrom (3).

ALCUDIA I MONTAURA O.Partit jugat al camp de

l'Alcúdia i derrota injustaa un partit que ensmarcaren quan namesfaltaven 7 minuts.

Controliirem el partitsense passar gens de penaperò als darrers minutsnotárem el cansanci degut

també a que el camp. del'Alcúdia es dels mêsgrossos de la categoria.

Debutà en . Pep Maranta, elqual després de recuperarsede la lesió sofrida i laboda ha tornat renovar; lidesitjam que es posi enforma el mês aviat possible.

Pel Montaura jugare:Martorell, Amer, Seguí,Carlos, Villalonga, Arreza,Manolo, Estrany, Prat,Arrom i Torres. El segontemps: Maranta.

BARRACAR 2 MONTAURA 2Segona sortida

consecutiva aquesta vegadadins Barracar de Manacor.Resultat injust, ja que elMontaura va fer merits peraconseguir els. 2 punts, sino hagues estat per lanefasta actuació del'arbitre, una altra vegadamés, assenyalant un "penal".totalment inexistent.

Expulsió de Manolo Moreno'per dues targes grogues.

Cal ressenyar que pel1Montaura marcaren DOS1 GOLASSOS, Ramon Armam iPere Amen gual de uns 30metres de la porteria.

La formaciõ: Martorell,Amer, Galvez, Carlos,Villalonga, Feliu, Prats,Amen guai, Manolo, ArmamEstrany. El segon tempssortiren: Segarra i PepeMoranta.

3 0 Montaura

BASQUETMONTAURA

El nostre equip debasquet segueix senseguanyar cap partit enaquesta temporada que sensdubte servirá per guanyarexperiencia cara a latemporada próxima.

Els resultats de la fa.fase:B.Montaura 23 - Campanet 63S.Servera 104- B.Montaura 24Montaura 41 - B.Inca 75A.Santanyi 88- B.Montaura 23B.Montaura 33 - Porreres 82Campanet 104 - B.Montaura 31B.Montaura 41- S.Servera 75B.Inca 64 - B.Montaura 22B.Montaura 35- A.Santanyi 55Porreres 103 - B.Montaura 15

Resultats de la segonafase fins ara:Esporles 81 - B.Montaura 36B.Montaura 45- S.Servera 68

Des d'aqui volem resaltarel gran esforç que estáfent el preparador imanager de l'equip TOLOGARCIA BONAFE, que sensedubte és l'estaló mêsimportant pel funcionamentde l'equip. Enhorabona aTolo i els seus jugadorsque demostran ésser uns

autêntics esportistes.Creimque treureu el BosquetMontaura endavant.

La nota tristre és elbaix rendiment del IUGOSLAUBartolomiu Morrovic, perápensam que ressucitarát.

Els resultats, de la 1a.fase quedan resumits aldetall de cada jugador:

Nom -Punts-Rebots-Pers.V.Canals 16 7 25A.Gual 11 18 16G.Martorell 84 42 20V.Estrany 3 4 0d.Morro 10 10 10LL.Morro 28 11 14P.Amer 22 18 15F.Quetgles 53 . 89 28A.Cif re 10 39 25B.MORROVIC 3 6 4

I això és tot sobre elB.Montaura. Animariem a lagent per quê ens vengui aanimar -Bosquet Montaura esl'equip de MANCOR DE LAVALL-.

Guillem Morro.

MONTAURA 2 PORT SOLLERUn dels millors partits

fet pel Montaura aquestatemporada. El terreny dejos ple de fang, per6 esveu que al Montauraagrada.El Pt. Soller fou un

equip que va donar moltaguerra amb jugadorsveterans que aguantarenfins els darrers minuts.

L'equip va formar amb:Martorell, Amer, Gálvez,Carlos, Villalonga, Feliu,Prats, Estrany, Amen guai,Arrom i Seguí. A la segonapart sortiren: Torres iMonjo.

Els golejadors: EstranyAmen guai.

SANTA MARIA 2 MONTAURA 2El partit de rivalitat va

demostrar amb el resultat,afició i altres cosesper quê ho es.

El primer temps férem ungran partit amb ocasionsclares de gol que no varemaconseguir. El segon tempsens avangárem al marcadorperò el Santa Maria varemontar el partitaconseguint dos gols ambpocs minuts. Quan parexiaque hay/em perdut el partit

passat el tempsreglamentari en ToniEstrany va aconseguirl'empet.Cal destacar la gran

esportivitat per part delsjugadors i afició, oblidantels incidents passats.

Destacar també I arecuperació del jugadorToni Estrany que amb elsdarrers partits• hademostrat que es un jugadorimportantissim dins l'equip.

La formació del Montaura:Martorell, Amer, Gálvez,Carlos, Prats, Feliu,Estrany, Amenguo!, Moranta,Arrom i Moreno.

Els golejadors: EstranyAmen guai.

Joan Martorell Va/ioni

Montaura 31

PER LLEPAR-SE ELS DITSRAJADA AIM VINAGRETA

Ingredients per a quatre per-sones:

- 600 gr. de rajada.- Pastenagues, cebetes, endi-

vies, Iletuga, col vermella200 grs. de monjetes verdesSalsa vinagreta: 011, sal 1

vinagre.

PREPARACIO:

Fregir les monjetes verdesper espai de 8 o 9 minuts (procu-rar tenir la pella destapada pertal que no perdin el color verd.)

Tallar les verdures enliana" (cal tenir bon gust, fanta-sia 1 combinar els colors). Verd:

monJetes, cebetes I Iletuga. Cara- kbassa: Pastenagues. Morat: Col I"45vermella. Blanc: Endivies t cebe-tes

16*S'escalda el peix durant deuminuts amb molta sal i quantitatde vinagre.

Es pela 1 es desmenussa elmiltjg

peix. Feta aquesta operaci6 es pot ,A F t

optar en presentar-ho de dues ma-neres : damunt la verdura o a part. •

Si damunt la verdura, es fará en • 11el darrer moment per evitar que elcalor mustiï les verdures.

Es fa una salsa vinagreta ambla següent proporció:

- 3 cullerades soperes doll.

- 1 cullarada sopera de vina -

gre.

- Un poc de sal.Es rebat en un morter. Convé

fer-ne molta.Ja que cada convidatse'n servirá al seu gust.

POLLASTRE FARCIT DE PASTA REIAL

INGREDIENTS:

- 500 gr. d'ametles pelades.- 400 gr. de sucre.- canyella, sal I oil.- un pollastre de dos Kg.sense ossos.

PREPARA CIO:

Pasta reial: Escaldar 1 pelarles ametles. Deixar que es sequin.Després picar-les. Mesclar-les ambel sucre i un poquet de sal.

Posar-ho tot dins una cacero-la, Junt amb un poc d'aigua 1 oil,només en quantitat suflcient per-que la massa estIgui humida.

Es cou, removent-ho senseaturar-se, sobretot en el fons deIa cacerola perquè no es cremi.S'hi afegeix molta canyella 1 unpoc de Ilimona rallada.

En tenir la pasta color ros,Ja está a punt.

Es deixa refredar.En estar el farcit fred, es

rellena el pollastre, es cus i esferma.

Dins d'una altra cacerolas'hi col.loca el pollastre ambsails ben untada. Es posa a fornmig 1 estará en ell prop d'unahora.

Pot servir-se amb moniatos opatates bullides.

Domingo Llull.

FIGUES SEQUES AMB AMETLES CRUES

Ingredients per a quatrepersones:

- 300/400 grs. de figues se-gues.

- 300/400 grs. d'ametlescrues.

PREPARA CIO:

Escaldarem les ametles perdesprés palar-les. Aquesta opera-

cif) es realitza bullint abundantaigua, afegint-hi les ametles;després de 3 o 4 minuts s'escolen1 es palen. Es deixen secar damuntd'un pedaç un cot6 net.

Les figues poden ésser:segues 1 guardades, premsades amb

fonoll; secades al sol 1 passadespel forn guardades bé amb fonoll:secades al sol I passades pel fornguardades bé en pots amb aiguasucre, bé amb anis sec.

Dins una safaina es col.lo-quen les figues en el centre, alseu costat les amet les, tot deco -

rat amb algun brotet d'herbabona,

fonoll, tem, etc...

OENEOV,4YS fi CDESGJOVS, E,40VITEN SUJAITTS.

Imatges d'ahir

La familia Munar Mateu.La devallada de la natalitat al nostre poble aquests darrers anys

ha estat notable. Aquest just acabat 1989 tan sols han estat tres elsnous mancorins inscrits en el registre de naixaments del JutJat dePau. Molt lluny dels 54 nadons de l'any 1903, encara que hi ha que dirque aquest ha estat l'any més fecund en nous mancorins des de quedisposam de dades fiables. El futur de les escoles locals, si nos'inverteix aquesta tendência, és problemAtic. Ja no és posible trobargaire families com aquesta que presentam, formada per mestre AntoniMunar Sans (1894-1973) i madd Pereta Mateu Vicens (1898-1964). Desprésde casar-se a l'any 1919 veieren successivament els naixament deFrancisca, Tomeu (l'únic mascle i també actualment difunt)Maria, Pereta, Margalida, Catalina, Antdnía, Teresa, Lluïsa i. CristinaComptau els cop de martell que degué pegar mestre Toni damunt l'en -

cruía forjant ferros vermells pel foc de la fornal, per surar tanesplêndida nierada.

Descansau en pau, mestre Anton! í madd Pereta després de tanfacunda vida.

En Biel de Son Nadal.