el 9nou. 30 anys de periodisme compromès
DESCRIPTION
Història del periòdic el 9Nou i entrevistes a persones rellevantsTRANSCRIPT
i �
R4Col·lecció Recerca / 4
EL 9 NOU. 30 aNys dE pERiOdismE cOmpROmès
miquel mirambell i Fargas, Roger molas i alsina, marcel Ramírez i papell
i �
Edició a cura de Josep Comajoan i Ignasi Roviró.
Primera edició: novembre del 2009. © de l’edició: Fundació Col·legi de Sant Miquel dels Sants.
© dels textos: els autors. © de les fotografies: EL 9 NOU.
Fotografia de portada: El president Josep Tarradellas saludant des del balcó de l’Ajuntament de Tona per Sant Jordi de 1978, en el que era la primera visita a Osona després
de la restauració la Generalitat. Autor: Jordi Puig.
Impressió i maquetació: Premsa d’Osona S.A. / Artyplan S.A.
Dipòsit Legal:
ISBN: 978-84-612-3673-2.
Tots els drets reservats. Cap part d’aquest llibre no podrà ésser reproduïda per cap mitjà sense prèvia autorització escrita de l’editor.
EL 9 NOU. 30 anys de periodisme compromès
i �
R4Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants
EL 9 NOU. 30 aNys dE pERiOdismE cOmpROmès
miquel mirambell i Fargas, Roger molas i alsina, marcel Ramírez i papell
i �
L’edició d’aquest llibre ha estat possible amb el suport de:
i �
Presentació
Quanainicisde1978Osonaestavapuntdepresenciarelnaixementd’EL9NOU,latransiciópo-
líticaavançavalentamentilesinstitucionsdemocràtiquestotjustcomençavenacaminar.AOsona,
lacomissiódelsvint,reunidaalParadordeVic,redactarial’EstatutdeSau;aMadrid,els7parla-
mentarisquevanserbatejatscoma“paresdelaConstitució”redactarieneltextdelaCartaMagna
queencaraavuiésvigent i faltavaunanyper lesprimereseleccionsmunicipalsde la incipient
democràcia.
ElmarcjurídicenquènaixiaEL9NOUeramoltdiferentdel’actual.AtotCatalunyaressonavenels
critsdellibertat,amnistiaiestatutd’autonomia,peròelspodersfàcticscontinuavenestanenmans
delsquehaviengovernatdurant40anys.Enelmónlocal,latransicióesnotavapocielsmitjansde
comunicacióqueexistienaOsonaencaranohavienfetelpasquedemanavenelsnoustemps.En
aquellescenarivairrompreEL9NOU,senseprejudicis,ambganesdefertransparenttotallòque
fins aleshores havia estat opac i sobretot amb voluntat de servir a la gent i al seu territori.
Lesprimeresedicionsd’EL9NOUvansorprendreperlavalentiaiclaredatambquètractavales
informacions,sobretotencomparacióambelsmitjansdelacompetència.Larespostadelpúblicva
sorprendreelsmateixospromotorsdelprojecte,queesperavenvendre3.000exemplarsiquealcap
d’unanyjan‘imprimien9.000.Seguramentquetotilesincertesesdefutur,EL9NOUvanéixeral
llocadequatienelmomentprecís,id’aquívavenirelseuèxitinicial.
Malgrathavernascutenelmoment idoni,EL9NOUhatingutèpoquesdetotdurantelsseus
trenta anys llargs de vida. Però per sobre de tot s’ha mantingut fidel als seus principis fundacionals
ihaestatcapaçdeconvertir-seenunreferentdelapremsalocalicomarcal,elquearase’ndiu
deproximitat.EL9NOUésundelspocsprojectesculturals-empresarialsquehasortitd’Osona
is’haimplantatenaltresterritoris.Aixòhaestatpossiblegràciesa laprofessionalitzaciódetota
l’estructuradePremsad’Osona(Prosa), l’empresaeditora,per lavoluntatd’innovaren lacomu-
nicació de proximitat, des de la fidelitat a un model de premsa, i sense caure en el parany de trair
lasevacondiciódemitjàlocalicomarcal.Peralgunselperiodismedeproximitatésmenor,comsi
diguéssimelgermàpetitdelperiodismed’informaciógeneral,peròperanosaltresésperiodisme
enmajúscules,tannecessariiconvenientcomhopuguiserl’altre.
i �
EntrentaanyslasocietatosonencahacanviatdemanerasubstancialiEL9NOUn’haestattes-
timoniprivilegiat.Elperiòdics’haadaptatalscanvissocialsihainformatdetotallòquepassava
al seu territori sense fer concessions, sense arrugar-se en els moments clau i sotmetent-se als
controlsdequalitatdelaprofessióperiodística:elCodiDeontològic,elConselldelaInformaciói
elsCriterisIdeològicsdeProsa.Semprehemtingutclarquelainformació,lainterpretacióil’opinió
podencontenirerrorsqueocasioninperjudicisapersonesiperaixò,apartdelscontrolsinterns,des
d’EL9NOUenssotmetemalsmecanismesd’autoregulaciódelaprofessióperiodística.
EltreballrealitzatperRogerMolas,MiquelMirambelliMarcelRamírez,tresalumnesdeSantMi-
quel,sobrelahistòriad’EL9NOUhaservitperanalitzarelrecorregutdelperiòdicdurantelsseus
primersanysdevida.Haestatunbonexerciciperrepensarelcamírecorregutiveureelpaperd’EL
9NOUenlainformaciódeproximitatilaprojeccióquel’empresaeditorahatingutalterritori.Aquest
éselprimerllibrequeespublicasobrelahistòriad’EL9NOUil’esforçrealitzatpelstresjovesestu-
diantshavalgutlapena.Esticsegurquealespàginesquesegueixenhitrobareurespostaamoltes
preguntessobrelahistòriad’undelsperiòdicsquevanéixerdurantlatransicióiques’hafetunlloc
enelpanoramacomunicatiucatalà.
Desd’aquívoldriaexpressarlamevagratitudalstresautorsdeltreball,alcol·legiSantMiquel,al
seudirector,IgnasiRoviró,aJosepComajoand’EL9NOU,ques’haencarregatdelacoordinació,a
l’AjuntamentdeVicperlasevaesponsoritzacióiatotselsquehihancol·laborat.
JordiMoletiCateura
Director general d’EL 9 NOU i d’EL 9 TV
i �
· La història d’EL 9 NOU
· Entrevistes
i �
Introducció
EL9NOUvanéixerl’any1978ihaestatdesdelsseusinicisunreferentdinslapremsaosonenca
iunmitjàdecomunicacióatenirencompteanivelldepremsacomarcalaCatalunya.JaumeGuilla-
met, reconegut especialista en aquesta matèria, ja va manifestar l’any 1983 la següent afirmació:
“L’aparició d’EL 9 NOU (1978) significa una novetat important, no sols perquè trenca el mo-
nopoli de l’antic setmanari oficial, recentment privatitzat, sinó perquè a més el supera àm-
pliament i crea un públic lector propi en català, assolint aviat superar els 10.000 exemplars
de difusió, xifra insòlita a la premsa comarcal. EL 9 NOU esdevé aviat un fet excepcional i
un punt de referència obligat entre la premsa comarcal.”
Actualment, si consultem les dades de difusió del periòdic controlades per l’Oficina de Justificació
delaDifusió(OJD),podemveurequeEL9NOUcontinuaocupantunaposiciócapdavanteraenel
panoramamediàticcomarcalcatalà:ladifusiómitjanadelasevaediciód’OsonaielRipollèsvaser
de9.317exemplarsentreelgenerieldesembrede2007,experimentantunlleugercreixementres-
pected’anysanteriors.LaxifraésrelativamentinferioraladonadaperJaumeGuillametaprincipis
delsvuitanta,jaqueellnomésesrefereixal’ediciódeldivendresiladel’OJDéslamitjanadeles
deldillunsieldivendres.
LapremsaaOsonadurantelfranquisme
Lapremsacomarcald’Osonavaestardominadaperunsolsetmanari,Ausona,creatl’any1942
com a setmanari fidel al règim franquista, després de tres anys sense mitjans informatius a Oso-
na.
L’Ausonadeprimersdelsanyssetantaescaracteritzavapertenirpocainformaciólocal,sempre
donadadesdelpuntdevistadelrègim,jaqueelsetmanaridepeniaexclusivamentdelaDelegación
Provincial de Prensa y Propaganda del Movimientoicomatal,eralasevaveualacomarca.
AquestasituacióvaprovocarqueelsarticlespublicatsaAusonafossinunabarrejad’informaciói
opinió,pertaldetenircontroladal’opiniópúblicarespectealadictaduradeFranco,inotractessin
temesimportantsperlacomarcacomlasituaciódedeterminadesempreses,perexemple,davant
congelacionssalarials;successos,odebatssobreinfraestructures,comlareivindicaciód’unnou
hospital.
Durantelsanysseixanta, l’Ausona havia viscutuna tímidaoberturaanivellde redacció,amb
i �i �
méscontingutsinformatius,menysopinió,reportatges,secciódemúsica....Aquestfetprovocaque
elsetmanarivisquielseumomentdemàximaesplendor,amblavendaamésde3.000famílies
osonenquesielpasde8a12pàgines.
Ambl’inicidelsanyssetanta,l’Ausonainiciaunaèpocadedavalladaenuncontextdecanvisocial
ipolític,lamortdeFrancoielpasdeladictaduraalademocràciaqueelsetmanarinosapseguir:
segueixutilitzantideesoreferènciesfranquistesdesprésdelamortdeldictadoricontinuaambla
políticaquenototésnotícia,publicant-nesolamentlesqueinteressenaladirecciódelsetmanari.
L’ediciódelsetmanarivapassaralafamíliaCampàelmaigde1977,sotaladirecciódeJuanSe-
guraPalomares,quevadecidirtornaracomençarlanumeraciódel’Ausona.Totiaixí,elsetmanari
noperdelseu rostreultraconservador.Aquestasituaciós’accentuaràamb lagestaciód’unnou
setmanariperlacomarca,queméstards’anomenaràEL9NOU.
Lapreparaciód’EL9NOU(1971-1978)
Laprimeratrobadadocumentadaperconcretarlacreaciód’unnousetmanarialternatiuaOso-
naesduuatermeelmarçde1971alCasald’AccióCatòlica,alcarrerdeSantJustdeVic.Durant
aquestareunióesposasobrelataulaunprojecte,ambelcorresponentpressupost,perlacreació
d’un setmanari de dilluns a la tarda, ja que fins a les dues del migdia només podia sortir l’Hoja del
Lunes.
L’actualpresidentdelConselld’AdministraciódePremsaOsona,SA (PROSA),empresaeditora
d’EL9NOU,MiquelCodina,vapublicarenel23èaniversaridelperiòdic lesdadesdelprojecte,
algunesdelesquals,pelseuinterèsdocumental,reproduïm:
·Elsetmanarihaviadeserdelamidad’El Correo Catalániteniruntiratgede3.000exemplars,
ambungruixde8pàginesiunpaperde60g/m2.
·Elpersonalhaviad’estarformatperundirector(ambcarnetdeperiodista),unadministrador,un
compaginadoriunredactorencap,ielsetmanariteniaunperíodedeprovade6mesos.
·AquestprojectevaserenviataungabinetdeBarcelonaencarregatdelpressupost.
·Laimpremtaestavapressupostadaen15.700pessetesperedició:paper,composició,compagi-
nacióitiratge.
·Elcostdelpersonalerade36.495pessetesmensuals,incloentelpersonalesmentatanterior-
mentméselsdiversoscol·laboradors.
·Les instal·lacionsnecessitavenuna inversióde100.000pessetes,comptantmobiliari i4o5
màquines d’escriure, i el local 5.000 pessetes mensuals pel lloguer d’una oficina de 80 m2.
i �
i �0
la gestació d’El 9 NOU El Casal Sant Just de Vic acollia, durant el 1977, les reunions en què es preparava la sortida del nou mitjà. A la foto, d’esquerra a dreta, Jaume Collell, Carme Font, Ramon Besa, Ferran Font, Salvador Sala, Eusebi Coromina, Xavier Ylla-Català i Vicenç Lozano.
Anys d’efervescències democràtiques A l’esquerra, propaganda electoral amb motiu de les eleccions al Senat de 1977. A la dreta, elaboració d’un mural per la llibertat d’expressió, a l’antic camp de futbol del Vic.
JORDI PUIG
JORDI PUIG
i ��
·Perúltimesvandescriureunseguitdenecessitatseconòmiques:832.541pessetesperinversió
ipels6mesosdeprovasenseingressos;2.500exemplarsdevendaa5pessetesapartirdel
setèmesi24.755pessetesdepublicacióperedició.
Totielsesforçosperelaboraraquestprojecte,alaprimerareuniósolamenthivanassistiruna
dotzenadepersones.MiquelCodinacreuqueel“radicalismeideològicipocconsensestratègic”
vanserfactorsdeterminantsperlapocaparticipació.
Laprimerareunióformaldelaqualestéconstànciadelques’acabariaconvertintenEL9NOU
esvaduratermeel1976,anyenquèPremsad’Osona,SAjaésadmesaenelRegistred’empreses
periodístiques,ambl’objectiudecrear,enparaulesdeMiquelMacià,“unsetmanarid’informació
generaldescentralitzatiindependent:sónelspassosprevisalasortidad’EL9NOU”.
Elsassistentsaaquestareunióde1976vanserXavierYlla-Català,JosepCoromina,FerranFont,
JosepYlla,RamonOrriols,JordiPuig,JoanVila,RamonSerra,LluísdePlanell,RamonBallaró,Euse-
biCoromina,VicençLozano,JosepRomeuiJosepMasoliver.
ElsetmanarijarepabansdenéixerelsuportdelesforcesdelaPermanentComarcaldel’Assemblea
deCatalunya,pelfetdetrencarelmonopoliinformatiudel’Ausona.Elprojecteveulallumel1978:
Premsad’Osona,SAhaviarecaptataccionsa1.000pesseteslaunitatelsdosanysanteriors,du-
rantelsqualsesvaescollirelnomd’EL9NOU,davantd’altrescomLa PlanaoL’Escletxa.
Elsaccionistestenienunvotperpersona,independentmentdelnombred’accionsqueposseïs-
sin, ienaquestgrupd’accionisteshiestavenrepresentadestotes lesforcesdemocràtiques,des
d’Unión de Centro Democrático (UCD) fins al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN).
ElprimerdirectordelsetmanarivaserelperiodistataradellencRamonSerra,jaqueeldirector
d’undiariosetmanarihaviadeser,perllei,titulatenperiodismeitenirelcarnetcorresponent.Ra-
monSerranoformavapartdelgrupinicialperòvaincorporar-s’hipocsmesosdesprés.Totiaixí,pel
fetdetreballaraBarcelona,RamonSerravahaverdedelegarmoltesfuncionsalprimersotsdirec-
tor,FerranFont,queesconvertiriaenelsegüentdirectordelperiòdic.Aquestprimercosderedacció
estavaformatperRamonSerra,FerranFont,LluísdePlanell,EusebiCoromina,JosepMasoliver,
VicençLozano,CarlesMolist,JaumeCollell,JordiPuigiMiquelMacià.
El5degenervaarribarelpermíspercomençarlaredacciódelsetmanari,quevaculminareldia3
demarçamblapublicaciógratuïtadelnúmero0pertotalacomarca,ondestacauneditorial,titulat
“Unsetmanarinouperaunacomarcavella”,quealhoraésunadeclaraciód’intencions:“El9NOU
volserunaeinaqueajudiaferunacomarcaiunaCatalunyaalamidadelamajorpartdelsseus
habitants.EL9NOUnoésnivolserdecapgrupdeterminat,tantsiestractad’organismespolítics,
i ��
econòmicsoreligiosos.Intentaràdeserunmiralliunaeinaalserveidelacomarca.”
Elnousetmanaripassadiversosproblemeseconòmicsenelsseusprimersdies,comesdenota
a l’editorialdelsegonnúmero(tercernúmerosis’inclouelperiòdicdel3demarç,consideratel
número 0), titulat “Publicitat i Independència”, del dia 17 de març: “...només té dues fonts de fi-
nançament:lavendailapublicitat.Preveientquelavendanocobreixnidebontroslatercerapart
delquevalunnúmero,enshemdevalerdelapublicitatcomafontprincipal...”(...)“Enshiveiem
obligats...”.Aquestésl’inicid’EL9NOUcomasetmanari,queaugmentaràelseutiratgedeforma
considerableambelpasdelsdies.
Elsprimersanys(1978-1983)
Durantelsprimersanysd’històriad’EL9NOU es confirma que les idees dels assistents a les re-
unionsprèviesanavenpelboncamí:ViciOsonanecessitavenunnousetmanariqueesdiferenciés
delcontrolideològicdel’Ausona.Perexemple,EL9NOUvaportaratermeprojectesambiciososi
innovadorscomlasèriededebatssobrelaConstituciópublicatselsmesosanteriorsal’aprovació
d’aquesta.
Aquest fetquedademostraten lacomparacióde tiratgesdel setmanari:a laprimerapartida,
3.000exemplarspersetmana,mentrequeal1980-81laxifraésd’aproximadament12.000exem-
plarssetmanals.Aquestcreixementdepúblicesdeualfetquemoltpúblicnolectordurantl’època
del’AusonacomençaallegirunsetmanaricomarcalambEL9NOU.
AmbaquestesdadesEL9NOUesconverteixenundelsperiòdicsdeCatalunyaambuníndexde
vendamésalt (nombred’exemplarsvenuts/totald’habitants),elqueprovocauna lògicamillora
pelsetmanari,ambunaugmentconsiderabledelapublicitat,comesdemanavaenl’editorialdel
tercernúmero,esmentatanteriorment.Totiaixí,actualments’haetiquetataquestaetapacoma
“noprofessional”pelfetqueelsredactorsnoteniendedicacióexclusivaalperiòdic,compassarà
posteriorment.Ladirecciódelsetmanarivacanviarel1979quanRamonSerravadeixarelseulloc
al’anteriorsotsdirector,FerranFont,quehaviadirigitEL9NOUdesdelasevacreacióperquèSerra
treballavaaBarcelona.
Elnoudirector,advocatdeprofessió, lideraunnouimpulsdelsetmanarienorganitzar laseva
expansió:el3demarçde1981,tresanysdesprésdelnúmero0,EL9NOUvaexpandir-setem-
poralmentiterritorialment:vapassardesersetmanal(divendres)aserbisetmanal(elsdivendres
ielsdimarts,encaraqueméstardpassariaaldilluns); iesvacomençaradistribuiralRipollès.
L’expansió territorial va significar augmentar el nombre d’exemplars però no es va plantejar crear un
i ��
Amb el president Josep Tarradellas Una delegació d’EL 9 NOU amb al president de la Generalitat durant el Congrés de Periodistes Catalans al Palau de Congressos de Barcelona, el 1978. D’esquerra a dreta, Ferran Font, Jaume Collell, Josep Tarradellas, Josep Masoliver, Joan Solà i Vicenç Lozano.
la rotativa de Terrassa Durant els primers anys des de la sortida del bisetmanari, EL 9 NOU s’imprimia als tallers Gratesa, de Terrassa.
JORDI PUIG
JORDI PUIG
i ��
altre setmanari específic per una altra comarca, com passaria vuit anys més tard.
Ferran Font va deixar el seu lloc el març del mateix any en benefici del periodista i actor Jaume
Collell, que dirigiria el periòdic fins al setembre de 1983. El nou director defensava l’autenticitat de
l’inici del diari quan el setmanari va impactar pel seu tractament de les notícies i, fins i tot, va ser
acusatdesensacionalista.
Finalment,elsetembrede1983,JordiMoletesvaconvertirenelnoudirectord’EL9NOUquan
JaumeCollellvadeixarelseullocperpassaratreballaramblacompanyiateatralElsJoglars.Amb
l’arribadadeJordiMoletaladirecciódelbisetmanaris’iniciaunaetapapocvistosaperòmoltim-
portant:laprofessionalització.
Laprofessionalització(1983-1989)
Aquestanovaetapas’iniciaambl’objectiudelnoudirectordeprofessionalitzar laredacciódel
periòdicosonenc.Apartirde1983començalaprioritzaciódelesnotícies,situant-lesendiferents
seccions segons la seva importància; es comencen a firmar les notícies, i es produeix un canvi en el
dissenydeldiari,ressaltantlaportadaicontraportadacomunesdelespartsmésimportants.
Coincidintamb lamodernització,elConselld’Administraciódua termeuncanvi importanten
elsestatuts:laparticipacióal’empresapassaasersegonselcapital,ésadir,commésaccions
posseeixisméspossibilitatstensdeparticiparenlesdecisionsdel’empresa.Iésquel’any1988la
professionalitzaciódel’empresahaviaarribataundelsseuspuntsàlgidsdetotalasevahistòriai
ésaleshoresquanEL9NOUesplantejaelcanvienelsestatusdelasocietat.DesdelsinicisdePre-
msad’Osona,SA(PROSA)esfeiaservirunsistemaqueambeltempsielcreixementdel’empresa
vaquedarobsolet.Cadaaccionistanomésdisposavad’unvotenlesjuntes,independentmentdela
quantitatdedinersquetinguésinvertitsenlasocietat.Lanovafórmulaesvatraduirenelfetque
cadaaccionistadisposavad’unnombredeterminatdevotsenfunciódelcapitalaportat,ésadir,
quel’accionistaquetinguésmésd’un50%delesaccionsteniaeldretdedirigirl’empresa,enla
mesuraquedisposavadelamajoria.
Aquest canvi va significar un progrés per al Grup, en la mesura que s’oferia un estímul nou als
empresarisal’horad’invertirenl’empresajaqueaportarmésdinersalasocietatesveiarecom-
pensat.Abansnohihaviaaquestestímul,jaqueelfetquefosindiferentlaquantitatdedinersque
s’aportavaenrelacióambelsvots,provocavaquecapaccionistaarrisquésperquèerainútil,jaque
no hi havia cap benefici pel fet d’aportar més diners.
i ��
Caldestacarlamodernitzacióquevaviurelaredacciól’any1987quanesvaposarenmarxala
sevainformatització:esvancanviarlesmàquinesd’escriureperordinadors.
Durantelsanys1986-1987PROSAintentaaconseguirunanovaexpansió,niterritorialnidepe-
riodicitat,sinódemitjà.L’AjuntamentdeRipolldisposavad’unaemissora,ivaarribaraunacord
degestiódelamateixaambPROSA.Dosanysméstard,esvadecidirtirarendavantunprojecte
arriscat:unaltreEL9NOUperaunaaltracomarca.
L’expansióalVallès(1989-1997)
El1989ésunanyimportantenlahistòriad’EL9NOUpelfetqueladirecciódelperiòdic,portada
perJordiMolet,decideixemprendreunainversióarriscada:esvolcrearunaltreEL9NOUpelVallès
Oriental.Aquestcanviésméstranscendentquel’expansióalRipollèsperquèl’any1981noméses
vaaugmentarelterritoridedifusió,mentrequeenelcasdelVallèsOrientals’optapercrearunnou
periòdic, iaquestadecisióprovocaqueesdupliquitotelcosderedacciódelbisetmanarideVic.
La decisió final acorda que la seu fixa del nou grup de periodistes sigui a Granollers, des d’on es
començalapublicaciódelnouperiòdic.
Ambaquestpasladirecciód’EL9NOUvaveurecomescompliaambèxitlasevaidead’expansió.
Aquestèxitvadonarforcesperlasegüentdecisiódel’empresa,quenovatenirl’èxitesperat:la
implantaciód’EL9NOUalVallèsOccidental.Perduratermeelseuobjectiu,l’empresavaadquirirel
setmanariL’Actualitat de Terrassa,quehaviadeserl’embriódelfuturdiaricomarcaldereferència.
Perintentaraconseguiraugmentarelpúblicd’aquestacomarca,EL9NOUvallançaralmercatdos
bisetmanaris,EL9NOUdeTerrassaieldeSabadell.Passatsunsmesos,iveientl’escàsèxit,esva
decidir unificar els dos bisetmanals en EL9NOUdelVallèsOccidental,ambpublicaciódiària.
Aquestnouprojectevaaugmentarconsiderablementlesdespesesdel’empresaque,encompro-
varelrelatiuèxitdel’ediciódelVallèsOccidental,vadecidirfusionareldiariambEl PuntdeRubí.El
Evolució del capital social de Premsa d’Osona, S.A. - PROSAData de l’escriptura Concepte Import Accions Valor de l’acció Capital Resultant26/10/1976 Constitució 1.100.000 ptes. 1.100 1.000 ptes. 1.100.000 ptes.01/02/1980 Ampliació 500.000 ptes. 500 1.000 ptes. 1.600.000 ptes.09/11/1990 Ampliació
càrrec a reserves16.000.000 ptes. 16.000 1.000 ptes. 17.600.000 ptes.
18/05/1992 Ampliació 18.400.000 ptes. 18.400 1.000 ptes. 36.000.000 ptes.31/01/1996 Ampliació 24.000.000 ptes. 24.000 1.000 ptes. 60.000.000 ptes.27/05/1997 Ampliació 40.000.000 ptes. 40.000 1.000 ptes. 100.000.000 ptes.12/01/2001 Redefinició capital 6’01 € 601.000 €11/05/2007 Reducció -180.300 € -30.000 € 6’01 € 420.700 €
i ��
resultatd’aquestafusióvaserEl 9 Punt,peròalcapdepocelperiòdicesvafusionaramblaresta
d’edicionsd’El Puntalescomarquesbarcelonines,ivancrearl’ediciódeBarcelonad’El Punt.
AquestaempresadutaatermealVallèsOccidentalésl’únicpropòsitimportantnocomplertperla
direcciód’EL9NOUentotselsseusanysd’història.
En finalitzar aquests moviments empresarials, EL9NOUvaquedarorganitzatendosbisetmana-
ris,unperOsonaielRipollèsil’altrepelVallèsOriental.Aquestasituacióencaraesmantéactual-
ment.
L’entradaalatelevisió(1997-2004)
Ladirecciód’EL9NOUcontinuaambl’afanyd’aconseguirfercréixerl’empresail’any1997s’entra
enelsectordelatelevisió.Peraconseguiraquestobjectiuescrea,juntamentambpersonesdel
VallèsOriental,CatalanadeTelevisióLocal(CTV),unaproductoraqueofereixserveisaudiovisuals.
Aquesta productora va obtenir concessió per gestionar les televisions municipals de Granollers,
Mollet i les Franqueses. Tot i així, l’objectiu final continuava passant per fer un canal de televisió a
Osona.
Ésnecessariexplicarmoltbreumentlaregulacióvigentl’any1997:lesonesdetelevisiósónpro-
pietatdel’Estat,quetreuaconcurslesconcessionsperemetrepertelevisió.ACatalunhya,però,no
es va convocar cap concurs fins a l’entrada de la televisió digital terrestre (TDT), l’any 2006. D’altra
banda, l’any 1995 es va aprovar una llei sobre televisions locals que afirmava que les televisions
amb emissió regular fins al mateix any tenien dret a continuar emetent fins al següent concurs, que
noesvaarribaracelebrarmai.
EL9NOU,ennoaconseguircapcanaldetelevisió,decideixbuscar-neunqueestiguésemetent
abansdel’any1995,quetinguéselsdretshabilitats,amblaintenciód’adquirir-lo.Hihadiverses
propostessobrelataulaperòdurantel2003-2004s’aconsegueixunacordambelspropietarisde
latelevisiódeGurb,creadaaprincipisdels80,percomprarelsseusdretsd’emissió.Ambaquest
tracte,el24desetembrede2004s’inicial’emissióregularenobertd’EL9TV.
Enl’actualitat,elgrupPremsaOsona,SA(PROSA)participaendiversescompanyiescomCatalana
deTelevisióLocal,MitjansAudiovisualsd’Osona,RevistaPresènciaiComitAudiovisual,entrealtres,
peròenrelacióambelbisetmanaricaldestacardiversesdadespertanyentsal’exercicide2007:
[veure pàgina 18].
i ��
Neix El 9 TV L’aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va presidir el 17 de setembre de 2004 la inauguració d’EL 9 TV. A la imatge, el president del consell d’administració de Premsa d’Osona S.A., Miquel Codina, escolta la intervenció de Maragall durant la festa de presentació, a la plaça del Bisbe Oliba de Vic.
JORDI PUIG
i ��
Dadesdel’exercicide2007d’EL9NOU(edicions d’Osona i el Vallès Oriental)
-Facturació:7,5milionsd’euros.
- Resultat brut: 950.000 €
-Difusiód’EL9NOU:
-Osona/Ripollès:9.317exemplarssetmanals.
-VallèsOriental:4.442exemplarssetmanals.
-Subscripcions:7.150(enelsdosterritorisdedifusió).
Enrelacióamblaplantillaprofessional,aquestaestàformadaper110persones,repartidesenla
direcció(10),laredacció(45),elscomercials(21),elsadministratius(9),elstècnicsdeso,càme-
res...(11),elsrepartidors(11)iperúltim,elsauxiliars(3).
EL 9 TV, creat l’any 2004, va tenir una inversió inicial de 800.000 € i un pressupost anual de
500.000 €. Com a últimes dades, el finançament del grup EL9NOUprovéun34%delavendaa
quiosc,mentrequeel66%restantprovédelapublicitat,fetquedemostralaimportànciad’aquesta
enelsmitjansdecomunicacióactuals.
Perúltim,calressaltarlaimportànciaquehatingutelbisetmanariEL9NOUaOsonaielRipollès
ilaCatalunyainteriorengeneral,comdemostralasevaevolucióascendentdesdelasevacreació
(de3.000exemplarsdetiradaagairebé15.000)ielfetqueelbisetmanarimantinguil’increment
enuncontextdifícilperalsmitjansdecomunicacióescritsacausadel’apariciódelesnovestecno-
logies.
Elsegrestd’unaedició
L’ediciód’EL9NOUviuunade lessetmanesmésconvulsesel23d’octubrede1981,ambel
número208.Elperiòdicd’aquelldiaconteniaunallargaexplicaciósobrelaimplicaciódelbisetma-
narienunjudici:feiatresanys,ungrupdeperiodistesd’EL9NOUhaviaescritunreportatgesobre
uncentreperamalaltspsíquicsubicatalpobledeTaradellondenunciavenlesmalescondicions
higièniquesquepatienelsseuspacients.Aquestreportatgevaportarlapropietàriad’aquestcentre
adenunciarlaredacciódelbisetmanariosonencperinjúriesicalúmnies.Aquestprocésvadurar
tres anys, i va finalitzar amb una sentència contrària a EL9NOU,jaqueresoliaqueaquesthaviade
pagarunmiliódepessetes.
EL9NOU,seguintamb laseva tendènciaatrevida,vadedicarelperiòdicdel23d’octubrede
1981,quanesvaconèixerlasentència,aexplicartotselsfetsocorregutsitambédenunciarelque
i ��
creienqueeraunasentènciaequivocada.Aquestperiòdicvacomençaradistribuir-sedelestres
delatardaalescinc,peròalessiseljutgedeVic,RubénBlasco,vadecretarsegrestaraquesta
edicióperlescrítiquesqueincloïa.Immediatamentlaredacciód’EL9NOUvarebreaquestanotícia
ivacomençarelstràmitslegalsperdescobrirelmotiudelsegrestament.Sorprenentment,eljutge
comunicaqueaquestesdeuaundibuixqueil·lustralainformaciósobreeljudicialgrupd’extrema
dretaFuerzaNueva.Tot iaixí,explicaqueelsapartatsquesónobjectedesanciósón l’editorial,
algunsfragments(p.7i9)ieldibuixesmentat.
Cal destacar que al Ripollès no es va segrestar aquesta edició fins l’endemà al migdia.
Sabentqueeljutgenoaixecaràelsegrestament,elconsellderedacciódecideixposarenmarxa
unasegonaediciódelnúmerosuprimintelstextossancionats.Esdedicatotalanit(delaunaales
cincdelamatinada)altiratgeitransportd’aquestaedició.Alaunadelmigdiadeldiasegüent,la
segonaedicióesvenambnormalitatatotselspuntshabitualsdevenda.
El número següent, del dimarts 27 d’octubre, està majoritàriament dedicat a aquest segrest,
titulat“Mostresdesolidaritatarrandelsegrestament”,ondestacalacontraportada,queexplica
l’impactemediàticquevasuposaraquestsegrestamentalsmitjansnacionals,ambnotíciesalDia-
rio de Barcelona, La Vanguardia, El Correo Catalán, l’Avui i El Periódico.
Lagranexclusiva–L’atemptatterroristaaVic
Eldimecresdia29demaigde1991,alessetdelatarda,untràgicesdevenimentvacolpirla
ciutatdeVicilasocietatcatalanaiespanyola.UnatacterroristacomèsperlabandaETA,quede-
fensal’objectiud’arribaralaindependènciad’Euskadimitjançantlesarmes,vacol·locaruncotxe
bombaamb60quilosd’amonalalacasernadelaGuàrdiaCivildeVicivadeixar9mortsimés
d’unaquarantenadeferits,convertint-seenelsegonatemptatambmésvíctimesmortalsperpetrat
aCatalunyaperlabandaterroristaETA.
Aquestterribleatemptatvaserviscutpelstreballadorsd’EL9NOUenprimerapersona,jaquela
redacciódelperiòdicosonencestavasituadaatansols100metresd’onvaexplotarlabomba.
Elsperiodistesifotògrafsd’EL9NOUvanmobilitzar-seràpidament,igràciesaltreballrealitzattotala
nitesvapoderpublicarunnúmeroespeciall’endemàmateixdedicatexclusivamental’atemptat.
Laportadad’aquestnúmeroesvatitular“ElterrorismebanyaVicdesang”,itenia8pàginesque
incloïenunaexplicaciódetalladaicronològicadelsfets,aixícomalgunesreaccionsdecairepolític,
ondestacalavisitaquevarealitzaraVicelpresidentJordiPujol.Tambéesvacaracteritzarpercon-
tenir gran quantitat de fotografies.
i �0
l’impacte de la tragèdia La proximitat de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Vic de la redacció d’EL 9 NOU a la plaça Francesc Macià va fer que els seus fotògrafs en poguessin captar imatges instants després de l’explosió del cotxe bomba d’ETA, el 29 de maig de 1991. Unes instantànies que van fer la volta al món.
Aquestnúmeroespecialesvaconvertirenl’ediciómésvenudaenlahistòriad’EL9NOU.
Tot i així, la feina del bisetmanari osonenc no va finalitzar, ja que el divendres 31 va sortir, com
cadadivendres,unnúmerod’EL9NOU.Aquestaedicióvarealitzar-segràciesalagranquantitat
d’horesextresquevanferelstreballadorsperinformarlapoblació.
Elnúmero1.118esvadedicarengranmesuraal’atemptat,comdenotalaportada:elsterroristes
culpablesdel’atemptatvansermortsenuntiroteigamblaGuàrdiaCivildesprésdeserreconeguts
perunpagèsqueelshaviavistprovant-selesmàscares.Elperiòdicvadecidirallargarlasecció“El
tema”aunes10pàgines,titulades“MatançaterroristaaVic”.
Amésamés,tambédestacal’editorial,“Elterroracasa”,ilacontraportada,ambunamplirepor-
tatgeexplicantlaparticipacióciutadanaenlestasquesderescatiajudaalsferits.
SAGI SERRA
i ��
aNNExOs
Premisperiodístics
EL9NOUharebutdiversospremis,22detipuscomarcalinacional,durantlasevahistòriaen
reconeixementalseurigoriprofessionalitat:
Ediciód’OsonaielRipollès
-Eldesembrede1981,EL9NOUd’OsonaielRipollèsvacompartirambelRegió 7elPremi
Tasis-Torrentalamillorpublicació.
-Eldesembrede1987,elsperiodistesJaumeEspuny iManuelBonafaciavanrebreelPremi
GazielalmillorreportatgetitulatSant Joan, després de les municipals.
-Eldesembrede1988,JosepComajoaniMartíCastellsvanguanyarelPremiTasis-Torrental
millorreportatgeper La crisi d’Explasa.
-Unanyméstard,eldesembrede1989,EL9NOUvatornaraguanyarelPremiTasis-Torrental
millorreportatge.AquestcopperuntreballdeManuelBonafaciatitulatEls serveis funeraris de
Vic.
-L’any1991,l’atemptatterroristad’ETAalacasernadelaGuàrdiaCivildeVicvasuposarper
aEL9NOUdiferentspremis:elPremiAvuiperatot l’equipderedaccióperl’especialsobre
l’atemptatdeVic;els fotògrafsPereTordera iSagiSerravanaconseguir, respectivament,el
Premi Agustí Centelles i l’Accèssit a l’Agustí Centelles a la millor fotografia.
-El1992,PereTorderavaaconseguirelPremiOrtegaiGassetdefotoperiodismepelreportatge
gràfic de l’atemptat. Aquest mateix any, Jaume Espuny va aconseguir l’Accèssit al Tasis-Torrent
almillorreportatgeperLes mentides de la N-152iJaumeEspunyiMiquelErravanaconseguir
elPremiNacionaldePeriodismealmillorreportatgeambCases que cauen.
-Elgenerde1995,AlbertOmvaguanyarelTasis-TorrentalmillorreportatgeexaequoperCent
anys de la mort del pare de Laura.
-Elmarçde1997,JesúsMedinavaaconseguirelsegonaccèssitdelPremiSerraiBonastreper
diferentsreportatgesaparegutsaL’ExtraiL’Extra Econòmic.Elmesdemaig,EL9NOUesva
endurelPremiAnuàriaalMillorDissenydeDiariialamillorcampanyapublicitàriaperlescon-
traportadesde L’Extra.Elsetembredelmateixany,DavidBassavarebreunamencióespecial
delVPremiAmadorGarrelliAlsinaperQuico Sabaté, l’últim maquis.
-El marçde1998, JesúsMedina i Jordi Mundóvan aconseguir el primeraccèssit del Premi
i ��
Acabat de fer Exemplars d’EL 9 NOU, enllestits a la rotativa Gratesa, de Terrassa, el 1978.
JORDI PUIG
i ��
ESADEdeperiodismeperdiferentstreballsaparegutsal’Extra Econòmic.IDavidBassavaser
guardonatambelPremiJaumeArdèvoliCabré,perHistòria secreta dels Mossos.
-Elgenerde1999,EL9NOUd’OsonaielRipollèsvarebreunaMencióEspecialenelspremis
Tasis-Torrentambmotiudel20èaniversari.
-Elmaigdel’any2001,l’AcadèmiadeCiènciesMèdiquesdeCatalunyaiBalearsvaconcedirel
PremiJaumeAiguaderiMiróalasecciódeSalutdeldiariqueapareixiadesdelnovembrede
1999iestavaelaboradaperprofessionalsdel’atencióprimàriad’Osona.
-Elmarçde2003,EL9NOU,entoteslessevesedicions(OsonaielRipollès,elVallèsOrientaliel
VallèsOccidental),repunadistinciódelaUniódeCollesSardanistesdeCatalunyaperlatasca
informativafetasobreelmónsardanístic.
-L’abrilde2004,EL9NOUd’OsonaielRipollèsguanyaelPremiCivismequeatorgalaGene-
ralitaten l’apartatdepremsaescritaperunasèriede13entrevistesapersonesprovinents
d’altrespaïsosencol·laboracióambVeusDiverses.ElsautorssonVíctorPalomar iMariona
Casas.
-Eldesembrede2005,lasèriedereportatgessobreel150èaniversaridelescolòniesindus-
trialsvaguanyarelPremiBonaplataqueatorgal’AssociaciódelMuseudelaCiènciailaTècni-
caenl’apartatdedifusió.ElsautorssonJordiVilarrodàiArolaCumeras.Aquellmateixanyva
guanyarelPremiPedroMorillodeperiodismequeconcedeixlapatronaltèxtilAITPA.
-Elmarçde2007,unreculld’informacionspublicadesalasecciód’esportsd’EL9NOUd’Osona
ielRipollèssobrel’agressióaunjugadorghanèsdelCERodaEricWilsonguanyaelpremial
fomentdel’esportcomaeinad’integraciósocialenl’apartatdepremsadelsPremisdePerio-
dismeEsportiudeCatalunya.ElsautorssonVicençBigas,JoanSerra,PereSerra,JordiReixach
iArnauJaumira.
EdiciódelVallèsOriental
-Elgenerde1993,l’equipderedacciód’EL9NOUdelVallèsOrientalvarebreelPremiTasis-
TorrentalmillorreportatgeperCarn i greix sota sospita.
-L’octubrede1996,JosepVillarroyavarebreunamencióespecialalpremideperiodismeSerra
iBonastreperEl museu de la ciència i la tècnica, el somni i els enginyers.
-Elgenerde2000,JosepM.VillarroyavaaconseguirelPremiTassis-TorrentpelreportatgeDeu
anys de la venda de Camp.
i ��
EL9TV
-Eldesembrede2006,EL9TVguanyaambelreportatgedeLauraSerra,Els veïns de baix,el
premidetelevisióconvocatperl’AssociacióCatalanadelaPremsaComarcal.
- El març de 2007, EL 9 TV és finalista dels Premis Zapping, dels Telespectadors Associats de
Catalunya,ambunasèriedereportatged’IsaacMoreno,MartaSimoniLauraSerra.
-L’abrilde2007,EL9TVguanyaelPremiCivismequeatorgalaGeneralitatenl’apartatdetele-
visiópelreportatgeEls veïns de baixdeLauraSerra.
Celebrant el Nadal a la redacció Redactors i col·laboradors d’EL 9 NOU celebrant un dels primers Nadals a la redacció del llavors setmanari, a la plaça Francesc Macià de Vic.
JORDI PUIG
i ��
AlberchiDuran,LluísVicAngladaLVilardebo,joanVicAngueraiPuig,AntoniGurbArgilaiVinyeta,j.S.B.DelGrauArques i Masoliver,josefina VicArreyiOliver,ManuelVic.arumiiBlancafort,EnricVicAngladaiBayés,ManuelVicBayésiDeLuna,PilarinVicBovéiTarà,JosepM.,VicBarcelóiLlovet,LluísVicBofill i Bosch, Fidel VicBesoraiAnglarill,AnnaVicBayésiDeLuna,AntoniVic‘BaulenasiMarsó,ManuelVicBoixaderasiColomjordiVicCodinaiGenís,MiquelVicCostaiRiera,MiquelVicCanellasiSoler,MiquelVicCorominaiPou,JosepM.VicClotetiGarriga,JoaquimVicCaroliTorrents,jacintVicCastanyiCamps,JoanVicCollelliMirambell,JosepVicCapdevilaiAnfruns,JoaquimVicCostaiRiera,Josep,VicCalleiPlana,MartiVicCasalsiCop,JosepM.VicCasanyiRoca,josepBarcelonaCreusiRosell,AndreuVicComasiColl,MiquelVicCasajuanaiMiquel,FelipVicCollelliSerra,joanManlleuColomeriCaballeria,j.ManlleuCostaiMorató,JaumeManlleuD’abadaliGuitart,!.BarcelonaEsponaiBayes,CàndidVicFontiCampalans,FerranVicFontsecaiParramon,JosepVicFernandeziGarcía,JosepVicFontiVilardell,RamonVicGirbauiBover,PereVicGenísiSerra,MiquelVic
GenescaiBres,jaumeVicGurt,JordiVicGinestaiFontdevila,RafelSevaGabaldaiCalls,HipòlitVicHqmsiCodina,JoanVicLópeziEsque,ManuElVicLaraiNieto,JoanVicLlachiTersol,MontserratVicLlad()iBlancafort,FerranVicMontanyaiSalvans,RamonVicMasoliveriPou,JosepVicMorraliMonteis,PereVicM.S.A.VicMolistiCarrera,CarlesManlleuMonbiedroiFont,MariaVicMorenoiPradanos,AureliVicOnyoziSerrabou,JoaquimVicOlleriSoler,MartíManlleuOrriolsiPuig,MontserratVicOrriolsiPuig,JoanVicPuigiBoix,JordiVicParacollsiMolas,RosaVicPamplona,JosepM.VicPlaiHoms,PereVicPeretaiEscola,FrancescVicPrimsiPla,JoanVicPlaiRigal,RomanVicPlaiPrat,RamonVicPuigferrat,EsteveTonaPanadèsiFreixanet.j.s.M.DeCorcoPousiRius,MariaNeljsVicQuintanaiPanedes,armandVicRoviraiVilaró,,GermansManlleuRierolaiRoque,JosepVicRocaiGribe,Ramon,VicRaqrellMataIVaques,MariaVicRifaiMas,CarlesManlleuRomaiVerges,JoanVicRobertiPlanàguna,BartomeuVicRocaiVinyes,XavierVicRocaiTana,RamonVicSoleriForeste.jarminalVicSunyoliGenis,JoanVic
SalesiBoluna,AntoniGurbSansiRoselló,AntoniCentellesSevaiVilar,J.oanHostaletsDeB.SalvansiRifa,J.M.S.B.delGrauSalaiSoler,ManuelVicSaboritiMacià,JosepVicSoldevilaISerrallonga,JosepVicSerraiReïx,RamonBarcelonaSteegmaniGarcia,EduardVicSarri,ivilageliu,jordiVicSunyeiPrims,RamonVicSalaiRoca,MariàManlleuSalaiTanà,.lluísVicSerraiDomènech,JordiVicTuraimuxinach,josepVicTriolaiJuventeny,PereVicTobauiOrriols,AntoniVicTobagesiBru,XavierVicUrgelliCanal,AntoniVicUrtinaiRovireta,JosepVicValliGrau,LluísVicVilaiPicanyol„PereVicVilanovaiParés,AdolfVicVenturaiSoler,CarlesVicVicenteiSoriano,JosepVicVilasecaiNoguera,PereVicYlla-catalaiGenis,JosepVicYlla-catalaiCasals,AntoniVicYllaiVilahubia,SantiagoVicYlla-catalàiGenís,XavierVicYnarajaiDíaz,JesúsAntoniVicPatronatd’EstudisAusonencsVicClubPatiVicVicComissióCulturalSadeiVicClubTenisVicVicElectricitatCasanyVicAcadèmiaCiènciesMèdiquesCatalunyaIBalearsVicGrupLaGarbaSantJoanDelCaliFinquesAn.gladaVicCasàGarciaManlleuBallaroIClota,RamonVicVilacisiArgila,JosepVic
ElsprimersaccionistesdePremsad’OsonaS.A.
i ��
· La història d’EL 9 NOU
· Entrevistes
i ��
ENTREVisTEs
MiquelCodina,presidentdelConselld’AdministraciódePremsad’Osona
�Miquel�Codina�i�Genís�(Vic,�1936)�és�president�del�Consell�d’Administració�de�Premsa�
d’Osona,�l’empresa�editora�d’EL�9�NOU.�És�advocat�i�industrial�del�ram�de�la�pell,�i�va�
ser�fa�trenta�anys�un�dels�cofundadors�d’EL�9�NOU.�En�els�darrers�vint�anys�ha�estat�al�
capdavant�del�seu�Consell�d’Administració.
-Aquèatribuirial’èxitd’EL9NOUjadesdelsprimersanys?
-L’èxitdesortidavaserl’oportunitat,fer-hoenelmomentadequat.L’any1978feiatresanysque
s’haviamorteldictador,hihaviamoltesànsiesdellibertatsidecosesnoves,s’haviacomençata
recuperarelcatalà...Arribaral’horaexacta,enelmomentexacte,hihamoltdeguanyat.Crecque
vaserunfactordecisiu.Naturalmentque,apartird’aquí,sielproductenohaguésacompanyat
i ��
haguésestatunèxitefímer,isihadurattrentaanyscrecqueaaquest
dodel’oportunitats’hihauriend’afegirunesquantesqualitatsmés:
una,quehaestatunmitjàdecomunicaciómoltproperalciutadà;una
altra,queharecollitbastanteltarannàd’aquestacomarca,jaqueno
ésundiarigairecridaner,noésundiarigaireespectacular...Noésun
diariquesesurtidelamaneradeserdelanostragent.Tambéhiha
altresfactorsqueenspodenhaverajudatbastant,queserienquela
gentavuillegeixmésdiarisdelsquellegienabans,iquelacosaco-
marcalilocalelsinteressamés.Aixòesnotatantanivelldepremsa
comdetelevisióideràdio.Pertant,moltescosesjuntes.
-Quanvanfundareldiari,pensavaqueEL9NOUpodiaarribarals
30anys?
-Laveritatésquenopensavaniquepoguésniquenopogués.Jovaig
ferenelseumoment,ajudatperunparelldecompanys,unestudi
sobrelapremsavigatana,iperdesgràcianohihagairespublicacio-
nsquehagindurat30anys,iseguramentsomlasegonaolaterce-
rapublicaciódemésduradaquehihahagutenaquestacomarca.
No, crec que en aquell moment no ho hagués dit que això hagués
dedurartrentaanys,m’haguéspensatquesortiriennousproductes,
quehihauriennovescompetències...Oquesimplementfracassaríem
econòmicament,perquèlaveritattambéésquequanvamcomençar
no hi enteníem gaire tots plegats, i a l’hora de fer, per exemple, el
primer compte d’explotació, imaginar-te el que et podia passar... El
primeranyvamapostarperquèesvendrien3.000diaris,peròtambé
podríemhaverapostatper6.000oper300, i vamapostarperquè
ompliríemduespàginesdepublicitat,compodíemhaverditquatreo
podíemhaverditvuit...Vulldirquevaserunasortidamésvoluntario-
saimésvoluntaristaquenopasprofessional,lasortidad’EL9NOU.
-L’estructuraempresariald’EL9NOUéssemblantaladelamajoria
d’empresesdemitjansdecomunicació?
-Sí,ésbastantsemblantalamajoriademitjansdecomunicacióenel
“Quan EL 9 NOU va néixer, en
aquests moments políticament més convulsius, es va
fer una estructura que era molt
assembleària”
i ��
“Ha tingut crisis, i unes quantes... Potser les més greus van ser fa uns vint anys, quan va haver-hi molts problemes econòmics i es va haver de fer una reestructuració”
seumodelactual.PeròquanEL9NOUvanéixer,enaquestsmoments
políticamentmésconvulsius,esva ferunaestructuraqueeramolt
assembleària, perquè de fet érem tots una mica fills de l’Assemblea
deCatalunya,iambaquestsistemacostavamoltdegovernaricos-
tava molt sobretot quan hi havia dificultats per trobar els diners per
poderferampliacionsdecapital,opertrobargentqueetvolguessin
assumirelriscd’obrirunaràdiood’anar-se’naferundiariaGrano-
llers.Aixídoncs, vam transformarelsestatutsenunsestatutsmés
propersaunaSocietatAnònimanormal,iavuitreballempertantamb
unametodologiamoltnormalitzadaenaquestmón,quesuposoque
deuserméssemblantalaquepuguintenirelsaltresdiarisunamica
importants.
-HapatitcrisisimportantsEL9NOU?
-Sí, ha tingut crisis, i unes quantes... Potser les més greus van ser
faunsvintanys,quanhi vahavermoltsproblemeseconòmics ies
vahaverdeferunareestructuració,uncanvidegerènciaiuncanvi
d’administració,entrealtrescoses,iesvanpassarmomentsbastant
delicats...Id’aqueststrentaanysquehanpassatlaveritatésque,en
elsprimersdeuanys,EL9NOU,dinsdeserunèxitbastantespectacu-
lar,perquèels3.000diarisquehavíemprevistvendreesvanvendreja
elprimerany,ialcapdetresoquatreanysjase’nvenienquatreocinc
mil,desd’unpuntdevistaeconòmicnohoerapas,d’espectacular:
jorecordoquequanvaigentraralConselld’Administracióenaquesta
segonaetapa,perquèhaviaestatunsanysaforad’EL9NOU,elsfons
propisdeldiari,enaquellany,erendetresmilionsdepessetes.Tres
milionsdepessetes,enaquelltemps,ambdeuanysquehavienpass-
atdesdelacreaciódeldiariiambuncapitalfundacionalqueestava
al’entornd’unmilió,voldirquedurantaquestsprimersdeuanysEL9
NOUnovaguanyardiners.
Quanhovamreestructurarbévacomençarafuncionar,peròtambé
vamtenirunfracàsamblaràdioaRipoll,quenoensenvamsortiri
i �0
vamdeixar-hiunsquantsdiners,illavorsquanvammuntarunaagènciadepublicitatambelnom
deTraçatampocensenvamsortir,vamhaverdetancar,itambéhivamdeixaralgundiner.Amb
l’expansió que vam fer al Vallès Occidental, després de barallar-nos-hi sis o set anys, al final en vam
sortir,ipotserencaraenvamsortirmitjanamentbé.Peròno,nototalahistòriad’EL9NOUhan
estat flors i violes, hi ha hagut etapes una mica difícils, però el conjunt és evident que ha anat molt
bé.
-Creuqueambeltempss’haperdutelsentitcombatiu,catalanistaidedefensacomarcalque
vacaracteritzarelsprimersanysd’EL9NOU?
-Jodiriaqueno.PotsersíquehihaviahagutalgunesetapesenquèEL9NOUeraunamicaméscri-
daner,ipertantpotserunamicamésrupturista,nodicqueno.Enqualsevolcas,jodiriaquegrans
canvisnon’hipodenhaverhagut,perquèjafagairebévintanysquetotaquesttemaredaccional
girasotaladirecciód’enJordiMolet,ipertantsilapersonaéslamateixanoveigperquèhauria
d’havertingutuncanvigaireradical.Iques’hagiperdutesperitcomarcalcrecquenoéscert,sinó
totelcontrari,diriaquecomarcalmentestàfentmoltbonafeina,potsermésquemai.
-Comvaserpossiblelaprofessionalitzaciódeldiari?
-Laprofessionalitzacióvaserpossibleenelmomentenquèl’economiahovapermetre.Perquèés
clar,comencesambelvoluntarisme:abansdesortireldiarirecordoquefèiemunesreunionsamb
unestaulesmoltllarguesonpotseréremvintotrentapersones,inaturalmentningúcobravares.
Totaixòvadurarunany.Quanvamengegareldiari,dedirectors’hivaposarenFerranFont,un
homequeésadvocatipertanthofeiaaestonesperdudes,idetotselsredactors,quecobressin,
diriaquen’hihaviatresoquatre,moltpocs.Ésclar,totaixòéselquevapermetreengegar,d’acord,
peròerainsostenible.Quanesvacomençaraferalgundiner,isobretotenaquestsúltimsanys,
quen’hemguanyatbastants,doncsnaturalmenttotaixòs’haprofessionalitzatperquèéselmés
pràctic,perquèéselques’hadefer,éselquedónarendimentiéselquetéfutur.
-CreuenEL9NOUcomaescoladeperiodisme?
-Sí.JodiriaqueelnivelltècnicqueprofessionalmentgastaEL9NOU,noésquejosiguiunexpert
enaquestesqüestions,peròpelquesentoadir,ésunamicasuperioralamitjana.Movent-mea
vegadesenambientsdeforadelacomarca,mésaviatdeBarcelona,anivelldediarisnacionals
idemés,quedounamicaparatdelprestigiquetéEL9NOU,delqueelvaloren...Sí,emsembla
queEL9NOUpotensenyarunamicadeperiodisme,dintrequeaquestaparaula,ensenyar,s’hade
i ��
posarsempreentrecometes...Peròsí,diriaqueelnivellperiodísticd’EL9NOUésrelativamentbo,
unamicamésdelqueserianormalquefos,ipertantemsemblaquehauríemdemirarsiencara
hoexpandimméscomaescoladeperiodisme.
-Elfuturd’EL9NOUestàenelsmitjansaudiovisuals?
-Elfuturd’EL9NOUestàallàonelclient,pertantelpoble,decidiràquevolcaçarlanotícia,iveig
quelamajoriadegents’inclinenperpensarquelatelevisióaniràamés,pertantenaquestcasla
televisióseràelpalcentrald’aquestgrupdecomunicacióquesomnosaltres.Entelevisiónosom
tantexpertscomambeldiari,ésclar,portemnoméstresoquatreanys,peròtroboqueDéun’hido
elquehemfet,ihavent-hitrescanalsaOsona,emsemblaquedemomenttantelsharequetenim
com el prestigi i la influència és una batalla que tenim guanyada. Clar que mantenir-se a vegades
costatantcomguanyar,iarahemd’anaradesenvoluparméshoresdeprogramaciópròpiaihem
d’anaramillorarunamicaelscontinguts,iapodergastaralgunsdinersmésperferprogrames
quepuguinserunamicacars,perquèavuienstrobemquequalsevolprogramaquet’ofereixeni
queetdemaninalgunaquantitatelevadanoelpotsagafar.Osiguiqueésunamicalahistòriaque
heexplicatdeldiari,quehauríemdecomençaraguanyaralgunsdinersperpoder-hoarrodonir,tot
això.Ésunpeixqueesmossegalacua,sinohoarrodoneixesnoelsguanyes,sinoelsguanyesno
hoarrodoneixes...Algúhadetrencaraquestcercleviciós.
-Ambquèesquedariadels30anysd’EL9NOU?
- Amb la satisfacció que és un projecte que ha assolit tots els objectius que s’havien marcat fins avui,
i fins i tot els ha sobrepassat. Em quedaria amb això.
-Quinfuturcreuqueliesperaalapremsacomarcal?
-Elsquehientenendiuenqueésbo,quecomparativamentienlasituacióactualpotsertémés
futurlapremsacomarcalquelanacional.Osiguiquecrecqueseràunbonfutur.Aquíarribaran
quarantacanalsdetelevisióamblaTDT,ienpremsahihatresoquatregratuïts,iapartd’EL9
NOUvenentotsaquestsdiarisnacionalsdeBarcelonaitambéEl Punt,perexemple,quetambé
toca moltes coses de comarca. Això és un panorama molt vast, molt extens... Per què optarà al final
la gent? Potser pel rellotge, no ho descartis, t’hi ficaran un petit ordinador i... Però s’ha d’admetre
queperescapar-sed’aquestmaremàgnumqueheapuntat,dedicar-sealacosacomarcalésbona
cosa,perquèaquestsgrossosnovindranatocarmaielquepassiaRodaoSantHipòlit,enaquest
sentit.
i ��
JordiPuig,cap de la secció de fotografia d’EL 9 NOU
Jordi�Puig�i�Boix�(Vic,�1953)�ja�era�des�de�ben�jove�molt�aficionat�al�món�de�la�
fotografia.�Quan�tenia�20�anys,�en�un�viatge�a�Itàlia,�va�descobrir�en�un�mercat�
de�Florència�un�llibre�de�fotografia�sobre�la�revolució�cultural�a�la�Xina�que�el�va�
impressionar,�i�va�decidir�que�definitivament�es�volia�dedicar�a�aquest�món.�Aquests�
van�ser�els�seus�inicis.�Més�endavant,�però,�en�un�viatge�a�Portugal,�es�va�trobar�
en�plena�Revolució�dels�Clavells,�i�no�ho�va�desaprofitar.�De�les�imatges�que�va�
capturar�durant�aquelles�vacances�en�va�sortir�un�reportatge�que�va�acabar�guanyant�
el�Premi�Ramon�Dimas�de�fotoperiodisme.�A�partir�d’aquí�va�veure�que�el�món�
del�fotoperiodisme�podia�tenir�moltes�sortides�professionals,�i�va�començar�a�fer�
corresponsalies�i�col·laboracions�amb�els�diaris�de�Barcelona,�fins�que�un�projecte�
engrescador�el�va�temptar�i�s’hi�va�afegir:�a�mitjans�de�la�dècada�dels�70�un�grup�
d’emprenedors�estaven�posant�les�bases�per�iniciar�un�nou�mitjà�de�comunicació�en�
el�món�de�la�premsa�comarcal�osonenca.�Aquest�projecte�va�acabar�esdevenint�EL�
9�NOU,�i�des�del�dia�que�en�va�sortir�el�primer�exemplar,�el�març�de�1978,�ell�s’ha�
mantingut�com�a�fotògraf�de�referència�dins�del�diari,�gairebé�sempre�com�a�cap�de�la�
secció�de�fotografia.�Les�seves�imatges�han�il·lustrat�des�dels�inicis�del�diari�les�seves�
pàgines,�i�encara�que�avui�en�dia�faci�més�feina�dins�de�la�redacció�que�no�pas�fora,�
i ��
sempre�troba�el�moment�per�anar�a�capturar�alguna�imatge�d’interès�pel�diari,�ja�que�
la�fotografia�pròpiament�dita�continua�essent�la�seva�veritable�passió.
- Vostè va fotografiar els moments clau de la transició democràtica popular a Vic i Osona. Quan
es trobava allà era conscient del que significarien totes aquelles imatges en un futur?
-No,perquèquanjofeiaaixòeramoltjove,deviatenir24anys,iquanetsjoveifasunafeinano
t’adonesdelvalorqueaixòalallargatindrà.Josempredicquelesfotossóncomelvi,queamb
elsanysguanyenvalor.Osiguiquelesfotosquetincal’arxiutenenmoltmésvaloraraquequan
lesvaigfer.
-Comvaviureaquellsmomentsdecanviidemanifestacionsalcarrer?
-Bé,unamicapodríemlligar-hoamblarespostad’abans.Enaquellaèpocaestàvemimplicatspo-
líticament,joconcretamentmilitavaalPSANiestavadinsdel’AssembleadeCatalunya,ihihavia
unmovimentmoltfortd’oposicióperquèesveiaques’acostavalademocràcia.Dinsd’aquestmo-
vimentestàvemmoltactius,iamblamevafeina,estavaunamicaatotarreu.
- Per què creu que aquests processos d’alliberament popular donen tant rendiment fotogràfica-
ment parlant, o per què són interessants de fotografiar?
-Perquèsónprocessosdecanviquehemviscutenlanostrajoventutiquedifícilmentesrepetiran.
Eljoventd’avuiendiaviud’unaaltramanera,notélapercepcióqueabansaquínopodiesferse-
gonsquinescoses:noespodiaanaravotar,noetpodiesmanifestar...Nosaltresaixòhovamviure
enlapròpiapell,ivampatir-ho,iéremconscientsquelluitàvemperferuncanvi.Ara,evidentment,
lagentnotéunapercepcióquepotcanviarlescoses,perquètotestàmoltuniformitzat,peròen
aquellaèpocasíqueéremconscientsquepodíemcanviarlasocietat,entrealtrescosesperquè
també érem joves i érem molt idealistes. I finalment vam fer el canvi, i vam passar d’una dictadura
aunademocràcia.
-Quinesaltressituacionsliagradacapturar?
-Jom’hopassomoltbéambelsesports,perquèésuntipusdefotoqueemrelaxamolt.Amés
amblesmàquinesqueutilitzemavuiendia,quesónmoltràpidesiprecises,captesunesimatges
que en el moment que fas la fotografia gairebé no n’ets conscient que la fas, i un cop la veus a
l’ordinadort’adonesdelasevaqualitat idelmomentexactequehascapturat.Perexemple,un
i ��
jugadordebàsquetsaltant,uncavallcaiental’aigua...
- Segons el seu criteri, quines característiques ha de tenir una fotografia perquè es pugui consi-
derar una bona fotografia?
- Aquí hi poden haver dos criteris: que el document de la foto sigui molt important, o que la fotografia
ensimateixasiguitècnicamentbona.Enelprimercas,jorecordoperexempleunesfotosquees
vanpublicaral’èpocadelatransiciósobreelsassassinatsdeMontejurra,quetècnicamentnoés
quefossinmoltbones,peròesveiaelmomentqueunpistolerdisparavacontralamultitud.Aquest
criteriguanyapesenlesfotosperiodístiques,perquèesvaloramoltlaimportànciadeldocument,
de la situació capturada. I per altra banda, també s’ha d’analitzar tècnicament la fotografia, i com
mésbenpresahaestatésmillor.Isiésoportunaiamésaméstècnicamentestàbenresoltaés
fantàstic.
-Creuqueésindispensableperunanotíciaquevagiacompanyadad’unaimatge?
-Sí,perdescomptat,perquèposarunaimatgeenunanotíciaésdonarimportànciaaaquestanotí-
cia.Elquepassaésquehihanotíciesquenoesmereixenunaimatge...
-Laproliferaciódelapublicitatalespàginesdelsdiarishaperjudicatelsfotògrafsotreballen
indiferentsaaquestfet?
- A veure, el diari es finança per dues coses: la publicitat i les vendes. Si no hi hagués publicitat,
només amb les vendes no es podria finançar, tindríem molts menys recursos. Per tant has de jugar
amblesduescoses.Lapublicitat,quecomjaheditésnecessàriapeldiari,s’had’intentarposar
ambunacertagràcia,ielseuincrementéspositiusisesaporganitzarbéalespàginesdeldiari.
Després,enelnostrecas,queelquefalesmaqueteséscadaredactor,aquestsredactorshande
tenir una certa sensibilitat, i des de fotografia sempre procurem incidir que es respecti el format de
les fotos. En el nostre diari hi ha una constant entre fotografia i redacció, per procurar aconseguir
quelanotícias’il·lustriadequadamentitambéhihagillocperlapublicitat.Pertant,podríemdir
que aquí al nostre diari la fotografia rep una consideració important.
-Comvaviureelsinicisd’EL9NOU?
-Elsinicisd’EL9NOUvaserunacosaquevavenirmoltrodadaperquètotalagentquevamformar
elnucliinicialtreballàvemjaalmóndelapremsa,atravésdelescorresponsaliesdelesrevistesi
diarisdeBarcelona,comelDiari de Barcelona,El Correu Català,l’Avui,etc.Joconcretamenttreba-
i ��
“El mitjà de llavors era l’Ausona, que encara figurava com a premsa del Movimiento, com un butlletí oficial del règim franquista”
llavaalarevistaCanigó,iambunmeucompanyfèiemarticlesirepor-
tatgesperaquestapublicaciódesd’Osona,comacorresponsals.Tota
aquestagentqueensmovíemenelmóndelacomunicacióvèiemla
necessitatquehihaguésunnoumitjàaquíalacomarca,perquèel
mitjàdellavorseral’Ausona, que encara figurava com a premsa del
Movimiento, com un butlletí oficial del règim franquista, tot i que ja
haviasofertunacertatransformació.Ivèiemqueerapossiblecrear
unsetmanari,perquèaleshoresesparlavad’unsetmanari,indepen-
dentiprogressista,iambcriterisperiodísticsmoderns.Apartird’aquí
ensvamanarreunintdosanysabansquesortíselprimernúmeroal
CasalSantJust,alaDelegaciód’Homesd’Empresa,ivamanarcreant
lesbasesilainfraestructurapertirarendavantelnousetmanari,que
finalment va sortir el març de 1978 pel Mercat del Ram.
-Pensavaqueacabariasorgintunapublicacióamb la importància
quehaassolitactualment?
-No.Nomésperdir-teunaanècdota,quanvasortirelprimernúmero
teníemlapublicitatcontractadapercincnúmeros, ialgúenshavia
pronosticatqueelsisènúmerojanosortiria.Ijaenportemmésde
dosmilcinc-cents...
-QuinpapervajugarEL9NOUenlatransiciópolíticaisocialaVic?
-Aquestapreguntacrecquel’hauriadecontestaralgúquemirésdes
defora,perquèjodesdedintrenocrecqueenspuguematorgarcap
factord’havercontribuïtares.Nosaltresenshemlimitatúnicamenta
informar,ambmésencertoambmenysencert,peròlanostrafeina
hasigutinformar.Canviar...elsquefanelscanvissónelspolíticsila
societatensi.Suposoquesíquehemposatungranetdesorra,més
queresperobrirlacomarcaicrearconsciènciaentrelapoblacióde
pertinençaaaquestacomarca,quetampochiera,iinformardecoses
queabansnos’explicaven,peròresmés.
“Teníem la publicitat contractada per cinc números, i algú ens havia pronosticat que el sisè ja no sortiria. I ja en portem més de dos mil cinc-cents...”
i ��
-Comdescriurial’evoluciótecnològicadeldiariduranttotsaquestsanys,desdelsseusinicis
fins a l’actualitat?
-AquívamcomençarambunesOlivettidesegonamà,perquèevidentmentnoteníempasdiners
percomprar-nedenoves,iportàvemeldiaritotpicatambfolisalarotativadeTerrassa,enuna
empresaqueesdeiaGratesa,iallà,ambunsistemainformàticquenosaltresaleshorescrèiem
queeraincreïbleiaraésunacosatotalmentantiquada,picaveneldiariisortienunescintesamb
el diari gravat. Després això s’havia de treure amb paper fotogràfic i muntar la pàgina amb tisores,
tallantlescolumnesianant-lesenganxant.D’aquíalfotolit,delfotolitalaplanxa,ibé,seguinttot
elprocés.Aratotaixòesfaambordinador,ilespàginesmarxenacabadesviainternetcapala
rotativa,iésclar,elsalthasigutbrutal.Iaquíhemseguittotelprocés,desdel’inici,quanensho
feien tot a la rotativa, fins que ja vam anar incorporant tecnologia pròpia i ens ho fèiem nosaltres
aquí,comavuiendia.Il’evolucióhasigutlalògica,laquehanfettotselsdiarisenaquestsentit.
Lainformàticahasigutungranavanç.
Ambient de treball a la redacció d’El 9 NOU durant els primers mesos del setmanari. D’esquerra a dreta, Remei Ballús, Lluís de Planell, Eusebi Coromina, Ferran Font –al fons–, Carles Molist i Jaume Collel –trucant per telèfon.
JORDI PUIG
i ��
-Ilessevestasquesdinselperiòdic,comhanevolucionat?
- Bé, jo sempre he fet de fotògraf aquí, amb la responsabilitat gairebé sempre de cap de fotografia.
La feina ha sigut bàsicament sempre la mateixa, però ha evolucionat tecnològicament. Abans,
quan ens fèiem els fotolits aquí, la secció de fotografia feia els fotolits a cada pàgina, ara ho fem
amblapantalla,osiguiquehemseguitl’evolucióquehaseguitelmóntecnològicamblainformàti-
ca. I la fotografia igual. Quan veníem aquí havíem de portar les fotos positivades de casa perquè no
teníemlaboratori.Desprésvamincorporarellaboratori,fèiemelspositiusaquíielsescanejàvem.
Més endavant vam incorporar un escàner de negatius, i d’aquesta manera ja escanejàvem el
negatiu i no havíem de fer el positiu de la foto. Finalment ja ha vingut la fotografia digital, que ha
significat un salt abismal en rapidesa i comoditat de treball.
- Actualment on passa més hores, a la redacció, o voltant per la comarca buscant fotografies
interessants?
- Actualment a la redacció, perquè aquí a fotografia a part de fer les fotos també fem l’edició del
diari,ésadir,editemlespàgines,hiposemlesfotos,femeltractamentdelaimatge,iaixòporta
forçafeina.
- Com definiria periodísticament EL 9 NOU? De quina manera es tracten les informacions?
-Doncsesprocurentractarambimparcialitatiambrigorprofessional.Sempreesprocuracontras-
tar lesfonts,encaraquenosempres’aconsegueix:ensequivoquem,evidentment,perquèsom
humansitenimelsrecursosquetenimimoltesvegadeseltreballperiodísticésuntreballquees
fa amb menys hores de les que s’hauria de fer. Per exemple, s’escriuen temes o es fan fotografies
amb molt poc de temps, i després potser no surt suficientment acurat, però sempre procurem que
quedielmàximdebépossible.
-Comveuelfuturdelapremsacomarcal?
-Siparloperlanostraexperiència,moltbé,perquènosaltreshemanatcreixent.EL9NOUésun
diariquesemprehaanatenclaraascendència.Aratenimelsuportdelatelevisió,ambEL9TV,i
aixòésunsuportmoltimportantperacabardeferungrupdecomunicaciófort.
-Téalgunprojecteprofessionalenelseufuturimmediat?
-No,no,joheestattotalavidavinculataquíaEL9NOUidemomentcontinuaréaquí,queprou
feinahiha...[riu].
i ��
Ramon Besa,redactor en cap d’esports de Catalunya del diari ‘El País’
Ramon�Besa�i�Camprubí�(Perafita,�1958)�va�col·laborar�en�el�projecte�de�creació�
d’EL�9�NOU�quan�estudiava�la�carrera�de�Periodisme�a�la�Universitat�Autònoma�de�
Barcelona,�com�molts�companys�seus�del�periòdic,�mentre�ho�compaginava�amb�
corresponsalies�a�Osona�per�diaris�i�agències�de�notícies�d’àmbit�general.�El�1979,�
després�de�l’experiència�que�li�havia�proporcionat�el�periodisme�de�base�treballant�
a�EL�9�NOU,�va�fer�el�salt�al�diari�Avui,�a�Barcelona,�de�la�mà�de�Ramon�Serra,�que�
en�aquells�moments�era�director�d’EL�9�NOU�i�cap�d’esports�de�l’Avui.�En�aquest�
diari�va�començar�com�a�redactor�i�posteriorment�va�rellevar�Serra�al�capdavant�de�
la�secció�d’esports.�El�1986�va�canviar�de�mitjà�i�va�entrar�a�treballar�a�la�redacció�a�
Catalunya�del�diari�El País,�on�avui�continua�treballant�de�redactor�en�cap�d’esports.�
Paral·lelament�a�la�seva�feina�al�món�de�la�premsa�escrita�també�ha�treballat�a�
Catalunya�Ràdio,�mitjà�on�ara�fa�col·laboracions�habituals�en�tertúlies�esportives,�i�
puntualment�també�participa�en�altres�col·loquis�televisius�i�radiofònics,�ja�que�en�el�
món�del�periodisme�esportiu�se’l�considera�tot�un�referent,�com�demostra�el�Premi�
Ciutat�de�Barcelona�de�periodisme�que�va�rebre�l’any�2000.�A�part�d’aquesta�vessant�
periodística�també�el�sedueix�molt�el�fet�d’ensenyar�el�seu�ofici�als�futurs�periodistes,�
i�per�això�fa�de�professor�a�la�Universitat�Ramon�Llull.�Dels�anys�en�què�ell�era�
i ��
estudiant,�però,�el�que�més�recorda�és�el�pas�pel�Seminari�de�Vic�quan�es�començava�
a�encaminar�cap�al�món�de�les�lletres.�D’aquesta�època�en�recorda�l’ensenyament�
que�van�fer�persones�com�Segimon�Serrallonga�o�mossèn�Subirana,�que�li�van�evocar�
tot�el�món�periodístic�del�saber�llegir,�el�saber�escoltar�i�el�saber�escriure.�Literalment�
ho�defineix�així:�“Per�mi�l’etapa�del�Seminari�va�ser�una�etapa�deliciosa�d’estudi,�
de�reclusió,�i�crec�que�hi�ha�tota�una�generació�que�ha�sortit�d’aquella�època�del�
Seminari,�sense�voler�ser�capellans�sinó�simplement�gent�que�es�dedicava�a�les�lletres,�
que�ens�va�servir�de�molt.”
-Comesvainteressarpelmóndelperiodisme?
- Gairebé sense saber-ho. Jo sóc fill d’un poble com Perafita i m’interessava tot el que passava al
carrer,alaplaça...Semprebadavamoltiapartird’aquívaigentendrequeaixòprofessionalment
voliadirserperiodista,ipertantjadesdebenjovevaigtenirvocaciód’explicartotelquesentiaa
lesplaces,alscarrers,alavidad’unpoble.
-Quanvacomençar lasevacarreraperiodísticateniaclarquevoliaferesportsenalgunmo-
ment?
-No.M’interessavenmoltelsesports,haviajugatafutbolcomtantaaltramainada,peròlavocació
perferperiodismeesportiuvaserambeltemps.QuanjoestavaaEL9NOUnofeiaperiodisme
esportiu,síquefeiaalgunacosad’esports,peròenaquellaèpocatocavamésaltrestemescomla
políticaoaltrestipusd’informació.Vaserquanvaiganaratreballaral’Avuiqueemvanoferiruna
plaçaderedactord’esports,iapartird’aleshoresvacoincidirlamevapassió,queeral’esport,i
sobretot el futbol, amb el meu ofici de periodista.
-Esvapreparard’algunamaneraespecialenelmomentdeferelsaltalperiodismed’esports?
-Sí, sobretot documentar-me, procurar llegir, i revisar totes aquelles coses que d’alguna forma
m’havienimpactat.Lamevaprimeraimatgefutbolística,queéslaqueemprovocaaquestagran
emociópelfutbol,éselMundialdeMèxic70onBrasilambaquelladavanteraformadaperJairzin-
ho,Gérson,Pelé,TostãoiRivellinom’evocaunmóndelfutboldeliciós,iapartird’allàcomencesa
interessar-te per figures del futbol i per figures d’altres esports. L’esport a mi m’ha servit per apren-
dreelqueéslavida,ésadir,jovaigentendrequieraCassiusClay,bé,MuhammadAli,eldiaque
vaig saber del combat al Zaire contra George Foreman, i a partir d’aleshores a través de la figura de
i �0
CassiusClayemvaigassabentarperexempledelqueeralaGuerradelVietnam,quèpassavaamb
el racisme a Nord-amèrica, etcètera. O sigui que les figures d’esports m’han servit per entendre el
seucontext,enelquetenienèxitofracassaven.
-Creuquelainformacióesportivaesvalora,oesconsideradesegonordre?
-Hihahagut lesduesetapes.Primereradesegonordre,perquèhihaviaunaèpocaenquèels
periodistes d’esports fins i tot utilitzaven pseudònims. Per exemple Antonio Franco, que va ser
directord’El Periódico, quan començava a la seva època firmava amb el nom d’Antonio Vigatà,
perquèeldirectordelDiari de Barcelonalivadirquenomalgastéselseucognomenunasecció
d’esports.Aquíeraquanelperiodismed’esportsestavamoltpocvalorat.Ara,encanvi,tambéhi
hahagutunexcés,crecquehihaunasaturaciódelperiodismeesportiuiquetambésen’hafetun
gramassa.Hihad’haveruntermemitjà,ipertantm’agradariaestarenaquesttermemitjà.Ésa
dir, hi ha coses que tenen valor, d’altres no tant, hi ha firmes que són més nobles, d’altres no tant,
icomambtotelquepassaalavidahihauriad’haverunacertanormalització.
-Al’horadefercròniquesesportives,creuques’hadesertotalmentimparcialoésboqueel
periodistadeixientreveurelespreferènciespersonals?
-Elquehadeferésnoenganyarellector.Ésadir,jocrecquetupotsdeclarar-tebarcelonistaique
el lector sàpiga que tu ets barcelonista, i que com a mínim seràs suficientment objectiu com per dir
quesiunajugadahaestatpenaléspenalpermoltquesiguisdelBarça.Enaixòjodicquesempre
elsubjecteéselpartit,nol’equip:sijuguenBarçaiMadridelsubjecteéselpartit,nielBarçani
elMadrid,llavorselpartitensportaràaparlarmésdel’unodel’altreoelquesigui.Encanvi,de
vegades,elquefaelperiodismeesportiuésqueelsubjectesiguiperlapremsadeBarcelonael
BarçaiperlapremsadeMadridelMadrid,llavorscaiemunamicaenelsubjectivisme,totiqueun
subjectivismemoderattampocésdolentperquèlagentjasapquesitucompresl’Sportparlarà
delBarçaisicompresl’AsparlaràdelMadrid.DesdelamevaperspectivaaEl País,comquela
mateixacrònicaqueespublicaaBarcelonatambéespublicaràaMadrid,haigd’intentarser,per
moltquejosiguiculer,objectivableperunlectordelMadridquevegiquenol’esticenredant,iigual
passaràquanvagisaMadrid,jaquesilacrònicalafaPepeSámano,queenaquestmomentésel
redactorencapd’esportsdeMadrid,ellectordeBarcelonal’hadepoderllegirsabentqueencara
quePepeSámanopoguésser,quenoés,delMadrid,quecomamínimelsubjecteéselpartitique
està suficientment descrit per no enganyar-te.
i ��
-Apartirdelcontactedirectequetévostèambelmóndeladocència
universitària,creuqueelmóndelperiodismecontinuadespertant
interèsentre lesnovesgeneracionsqueentrena lesuniversitats
catalanes?
- Sí, però hi ha per mi un perill, que és que s’està perdent l’ofici.
L’especialitathaportatunamicaquelagentvolferaudiovisuals,ovol
fer unes coses molt mediàtiques, però en canvi l’ofici, allò d’escriure,
dellegir,deldiaadia,d’algunamanerapercebodesdelamaneraque
johoconceboques’estàperdent.Etposaréunexemple:permiés
moltimportantsaberferunaredaccióperdespréspoderferunguió,
araencanviesfaprimerelguióiesdeixadeferlaredacció.Doncsés
unpaspermiequivocat,id’algunamaneras’hauriadetornarenrere.
I això passa per l’ofici, perquè per mi el periodisme, més que una ca-
rrera, és un ofici.
-Comrecordaelsprimersanysd’EL9NOU?
-Ambunaautènticafebre.M’hovaigpassarmoltbéperquèvaseramb
unageneraciódegentquecomençavaaferperiodisme,eral’època
de la transició democràtica i això significava obrir un nou món. Aquí
gairebénohihaviapremsacomarcal:hihavial’Ausona,ihihaviade-
terminadespublicacionslocalsqueestavenmoltlligadesalsConsells
Parroquialsoal’administraciómunicipal,perònohihaviaundiarique
expliquéslescosestalcomesvivien.Ivacoincidirunageneracióde
periodistesqueenaquellmomentlamajoriaestàvemfentlacarreraa
Bellaterra,id’altresqueestavenperVic,itotsvamcaminarenlama-
teixadireccióenlanecessitatdedescobrirmóniexplicarcosesqueno
s’explicaven,sensecapinterèseconòmic,perquèenaquellmoment
crecqueensvamatorgarcincduroslacrònica,ambquènopagàvem
nilabenzina,ieraunesperitaventurer,iaixòcrecquenotépreu.És
comelprimeramor,quandescobreixestotaunasèriedenovetatsitot
etsemblaidíl·lic,totetsemblaextraordinari,it’hopassesmoltbé.Jo
crecqueésunadelesetapesmésdolcesdelamevavida.
“L’especialitat ha portat una mica que la gent vol fer audiovisuals, però en canvi l’ofici, allò d’escriure, de llegir, del dia a dia, percebo que de la manera que jo ho concebo s’està perdent”
“En aquell moment crec que ens van atorgar cinc duros la crònica, amb què no pagàvem ni la benzina”
i ��
-Quinestasquesvarealitzaralperiòdic?
-AquíaEL9NOUjosobretotm’encarregavadelLluçanès,ensvamrepartirunamicaleszones,i
tambévaigcomençarafercosesd’esports.Ensn’anàvem,sobretotambelLluísdePlanell,que
araencaracontinuafentlescròniquesdelVic,iambelJordiPey,queeraelfotògraf,ifèiemles
cròniquesdelVic,cròniquesdelVoltregà,cròniquesdelVicd’hoquei,algunacrònicadelManlleu...
Ianàvemvoltant:ensn’anàvemaManresa,ensn’anàvemaOeirasambelpartitdelVoltregà...Ia
mésfeialainformaciódelLluçanès,queeraunainformaciód’unacomarcaforçacomplexa,iaixò
feiaquehaguessisd’anaracatorzemunicipismésomenysaestaralcasdelquepassava.
-Quinesdiferèncieshihaenlamaneradetreballarenunperiòdicd’àmbitcomarcalcomEL9
NOUoenund’àmbitnacionalcomEl País?
-EnunperiòdiccomEL9NOUtensproximitat,ésadir,tusurtsalcarrerisapssielquehasfetha
agradat,nohaagradat,sihihaproblemesonohihaproblemes,iperaixòdevegadescausen
l’autocensura,iprocuresmirarbéquèdiusperlesreaccionsdelagent.Aquestaproximitatfaque
tambésiguimoltmésvertaderperquèagafesmoltaexperiènciaapeudecarrer,et“curteixes”,
sempresapsquinesreaccionshaprovocatelquetuhaspublicat.Encanvienunapremsad’abast
estatalcomésEl Paísescriusd’unaformamésanònima,nosapsnitansolssietllegeixen,nosaps
nisielquehasescrithatingutalgunimpacte,iperbéquetusiguisprofessionalnotélamateixa
repercussióquelaproximitatquecrealapremsacomarcal.
-Actualmentcomveulasituaciód’EL9NOU?
-Bé,joarajanosócunactor,sinóquesócunfanàticlector,icadadivendresicadadillunselprimer
quenecessitoésllegirEL9NOU per saber què passa a casa meva, que continua sent Perafita, el
LluçanèsiOsona.Pertant,comalectoremsatisfàlamevacuriositat,iaixòésvital.Comaactor,o
comaperiodista,consideroquehihaseccionsquesónimprescindiblesimoltbenlligades,ialtres
seccionsquesónmillorables...CrecqueaEL9NOUnolideixadepassarelquelipassaalamajo-
ria de la premsa, que estem en un moment de reflexió, un moment de difondre nous continguts, un
momentdedeterminadespromocions...Ésadir,EL9NOUhapassataparticipardelanormalitat
senseperdrelaperspectivad’informardelacomarca.Idesprésjapodemparlarquequanundiari
escapitalitzaipassaaformarungrupmediàtic,quehicomençaahavertelevisió,hicomençaa
haverl’ediciódelRipollèsintegradaalad’Osona,hicomençaahaverl’ediciódelVallès,etcètera,
faquecomencisatenirproblemesméscomunsalsquepuguitenirungrupdecomunicacióimpor-
tant,coméselquearahafetEL9NOU.
i ��
-Téalgunprojecteprofessionaldefutur?
- La meva aspiració és sempre de venir-me a jubilar a Perafita i escriure des d’aquí del que sigui.
EnelfonstornarunamicaaEL9NOU,aaquellavocaciód’aquestaproximitatid’allunyar-meuna
micadetotelbrogitdelqueésBarcelona.Seguramentm’agradariatrobarunamicamésdepau
quelaquetincara,perquèlapremsad’esportsésmoltexigent,iaixòvoldircapsdesetmana,va-
cances,iquanportesjamoltdetempsambaixò,devegadesveusquehasperdutcomplicitatamb
lafamília,queambelsamicsetresultamoltdifícilquedarperquètreballessempreeldiaqueells
fanfesta...Id’algunamaneratincl’esperançaqueambeltemps,comqueemfarégranijanoem
voldran,ihauranderenovarlaredacció,doncspodrérecuperarunamicaaixò,elpaperdepoder
escriure,queéselqueamim’agrada,ambméstranquil·litat,sensetantapressió,idedicar-mea
cosesmésconcretesinoaldiaadia.CosesconcretesvulldirquearaestàsalpartitdelBarça,
alacarreradeFórmula1,alacarrerademotos,acoordinaraixò...Encanvim’agradariapoder
dedicar-mealtemaquevolguésdurantunsquantsdies.Demomentnosócamodeltemps,sinó
queeltempséselmeuamo.
30 anys · La plaça de Vic el 1978
JORDI PUIG
i ��
Eusebi Coromina,cap de projectes editorials d’Eumo i professor de la Universitat de Vic (UVic)
Eusebi�Coromina�i�Pou�(Vic,�1952)�és�doctor�en�Filologia�i�periodista.�Va�participar�
en�les�reunions�preparatòries�d’EL�9�NOU,�mitjà�on�va�treballar�fins�l’any�1982,�i�on�
era�cap�de�redacció.�Paral·lelament�a�aquesta�feina�de�periodista�també�treballava�
de�professor�d’institut,�primer�a�Granollers�i�posteriorment�a�Vic,�i�actualment�és�
professor�de�llengua�i�terminologia�a�la�Universitat�de�Vic.�També�és�director�de�
projectes�editorials�d’Eumo,�feina�que�reflecteix�la�seva�passió�per�les�qüestions�
lingüístiques,�i�no�s’ha�desvinculat�del�món�del�periodisme�perquè�és�membre�del�
Consell�Editorial�de�l’edició�de�Barcelona�del�diari�El Punt�i�d’EL�9�NOU.�També�
és�autor�de�llibres�com�El treball de recerca. Procés d’elaboració, memòria escrita,
exposició oral i recursos,�Tècniques d’escriptura,�o�el�manual�d’estil�d’EL�9�NOU.
- Com es definiria professionalment, com a lingüista, com a professor, o com a periodista?
-Diriaquesóclestrescosesjuntes,perquèsócprofessordeterminologiaalaUniversitatdeVic,
tambésócprofessordeperiodismeperquèfaigunaassignaturadelsmitjansescrits,ialhorapubli-
coiinvestigol’aplicaciódelallenguaenelsmitjansdecomunicacióescritsiparlats.Resumint,la
mevafeinaésunasíntesidelestrescoses.
i ��
-Iquinavessantliagradamés?Ensenyar,ferdeperiodistacomhaviafet...
-Totesm’agraden.Hihahagutetapesdelamevavidaquepercircumstàncieshaestatméspropici
queenfesuna,iméstardmen’hapassatunaaltra.Heanatcanviant,peròsempreambunpeu
acadalloc.Espotdirquenohedeixatmaielmóndelperiodisme,perquèquanvaigdeixarEL9
NOUvaigferelmanuald’estil,iamésaméshiteniaunpeuperquèestavaalconsellassessor,i
ensreuníemperiòdicamentpermirarlamarxadeldiari:comanava,quinescrítiquesrebia,quines
milloress’hipodienfer,etcètera.
-Quinessónlesdiferènciesméssubstancialsquehatrobatentrelesfeinesdeperiodistaide
professor?
-Ladelperiodistaésunafeinaqueésbastantcreativaenelsentitquenoésestable.Enlafeina
deprofessorhihaunshoraris,hihaunesclassesquedurenuntempsdeterminat,hihaunspro-
gramespreestablerts,ilamatèriaqueimparteixesaclasse,encaraquelavagisvariantunamica,
sempre hi ha una part que no canvia. Quan has trobat el filó, la manera de transmetre uns coneixe-
mentsquevabé,espotconvertirenmonòtonirepetitiu.Encanvielperiodismeésméscreatiuen
elsentitquenototésigual,podenpassarcosesmoltdiverses:undiaettrobesambunproblema,
hasd’anaraentrevistarunespersones,ipodensorgirimprevistos,canvis,sorpreses...
LapartmésduraseriaqueenelcasdelperiodismeenunasocietatcomaraVic,enunacomarcao
enunmunicipionlamajoriadegentesconeix,hihamoltapressióperpartdelagent,delquese’n
diulesforcesvives:gentd’associacions,del’ajuntament...Sobretotal’inicid’EL9NOUhihavia
molta pressió de gent que no volia que es publiquessin determinades notícies, que volia influir en
la manera d’explicar-ho, o que volien donar a conèixer algun fet a través del diari... En definitiva, les
feinesdeperiodistaiprofessorsónmoltdiferents,peròtotesduesm’agraden.
-Vostèvaconfeccionarelllibred’estild’EL9NOU.Comesvaadonardelanecessitatdecrear
unllibred’estil?
-Me’nvaigadonartreballant-hi,perquèquanvamcomençarestàvemestudiantperiodisme,alguns
jaestaventitulats,peròescrivintensadonàvemdelagranquantitatdeproblemesquesorgienen
eldiaadiadelaconfecciódelesnotícies.Perexemple,enspreguntàvemsiestrangerismescom
softwares’haviad’escriureambcursivaoambrodona,sielstítolshaviend’anarambnegreta,si
quanescrivíemalgunnumerals’haviadeposarambxifresoamblletres...Perònonomésaixò,
sinóqueelscorrectorsensdeienquesemprefèiemelsmateixoserrorsd’untipusdepreposicions,
i ��
untipusdeverbs,obéqueenalgunanotíciaonenshavíemdemantenir imparcialsdeixàvem
entreveurelanostraopinióambdeterminadesparaules...Pertant,vamveurequeenundiariens
havíemdeposard’acord,ésadir,semprequefèiemservirsoftwarehohavíemd’escriureigual.
Vamveurelanecessitatd’ordenarl’escripturadeldiari.Defet,podríemdirqueenaquestaorde-
nacióhihaquatreàmbits:
-Elprimerserienelsgèneres literaris.Quanunescriuliteratura,potescriurenovel·la,pot
escriureteatre,potescriurepoesia,icadaundelsgènerestélessevesregles.Enelcas
delperiodismepassaexactamentigual:unarticled’opiniónoéselmateixqueunanotícia,
niqueunaentrevista,niqueunreportatge,niqueunacrònica.Doncsbé,establircom
s’had’escriuredinsdecadasubgènereperiodístic.
-Perunaaltrabanda, la correcció lingüística.Hihaunesnormeslèxiques,sintàctiques
i morfològiques que són les més usuals, i que moltes vegades es trenquen. Llavors es
tractavaderecollirlesprincipals,perquèdegramàtiquesjan’hihavia:lesqueerenmés
adequadesalacomunicaciódemasses,iqueestrencavenméssovint.
-Despréshihaviaunatercerapart,queaquestaéslamésimportant:l’estil.Quinestilhavia
detenireldiari.Unescritpotsercorrectedesdelpuntdevistalingüístic,espotadaptaral
queésunaentrevista,peròs’hadedeterminarquinregistredellenguas’hadeferservir,
perquèlallenguacatalana,comlafrancesaol’anglesa,noéslamateixalad’unnen,la
d’unpare,lad’unmetge...Havíemdetrobar,dintredelacorrecció,quinestildellengua
haviadeferservirunperiòdicqueanavadirigitamoltagent,agentambformacionsdiver-
ses,ogentquenoteniagensdeformació,ipertanthavíemdetrobarunacosaquenofos
nimoltcultanimoltcol·loquial,queentenguéslamajoria.Llavorsaquíhihatotunapartat
delllibrequedescriuquintipusdefrases,quintipusdeparaules,dinsdelacorrecció,són
mésadequadespercadagènere.
-Finalmenthihaviaaquestaqüestiódelesconvencions gràfiques,ésadir,quanescriurem
ambcursiva,quanfaremservir lescometes,quanfaremservir lanegreta,quèvaamb
majúscula,quèvaambminúscula,etc.Iaixòésunbosc,perquètansolsenaquestapart
delesmajúsculesilesminúsculesésincreïblelaquantitatdedubtesquetensal’hora
d’escriure:hihainterferènciesambelsdiesdelasetmanaambunaltreidiomaquesón
ambmajúscula,iencatalàno;sielnomd’unaassignaturas’had’escriureambmajúscula
o amb minúscula... En fi, hi ha una quantitat molt gran de casos que són dubtosos.
Aquestllibrenoestàpensatperquèelperiodistas’hoaprenguidememòria,sinóperserunllibre
i ��
“El llibre d’estil no està pensat perquè el periodista s’ho aprengui de memòria, sinó per ser un llibre de referència. És com un diccionari, que quan un no recorda com va una cosa, sap que ho troba”
dereferència.Éscomundiccionari,quequanundubta,onorecorda
comvaunacosa,sapquehotroba.Enresum,el llibred’estil regu-
la,enprimerlloc,l’escripturadesdelgènereperiodístic,desdeltext;
tambédesdelanormativa:allòqueesconsideracorrecteoincorrecte
desdelpuntdevistasintàctic,morfològic,lèxic,iaradepronunciació;
després,elqueés l’estilde la llenguapel tipusdemitjà, jaqueés
diferentescriureliteraturaqueescriureunanotícia,perquèvadirigit
a molta gent; i finalment, aquestes convencions gràfiques: cursives,
cometes,negretes,minúscules,majúscules,sielsnumeralsvanamb
xifresoamblletres,etc.
-Quinscriteriss’handeseguirperestandarditzarlamanerad’escriure
iconfeccionarundiari?
-Elcriterifonamentalés,primerdetot,lacorrecció.Apartird’aquíhi
halaclaredat,ésadir,quesiguiconcís:nodirlescosesdemanera
enfarfegada. Si pots definir una idea amb una paraula fes servir tan
sols aquesta paraula. També s’ha de procurar que sigui eficaç, perquè
quanunescriuivolquehollegeiximoltagenthadetrobaruntipusde
llenguaambunscriterisquejaestanestablerts,quesónelscriteris
delallegibilitat.Peraixòs’hanfetunsestudispersaberquinamanera
d’escriure faqueel lector llegeiximéscòmodament,més fàcilment
i més ràpidament: utilitzar frases més aviat curtes, que no passin
d’unesquinzeparaules,quelesparaulessiguinelmàximrecurrents,
habitualsiusuals...Totaixòsemprequesiguipossible,ésclar,perquè
perexemplesoftware,sihohasdeferservirnohopotspasometre,
elquepassaésquepotserdepenentdeltipusdetextenquèapare-
guiaquestaparaulahasd’explicarquèvoldir. Aquest criteri de les
paraulesusualsespotsaberperquèjaexisteixenunsdiccionarisque
s’anomenendefreqüències,comperexempleeldel’Institutd’Estudis
Catalans.Aixòhihapoquesllengüesquehotinguin.Aquestsdiccio-
narisindiquendemaneraobjectivairigorosaquinessónlesparaules
mésutilitzadesenunallenguadeterminada.Perobteniraquestesda-
desagafendiferentsmostresdelallenguaoralilallenguaescritade
“Hi ha poques llengües que tinguin diccionaris de freqüències: indiquen de manera objectiva i rigorosa quines són les paraules més utilitzades en una llengua determinada”
i ��
diversos àmbits: des de gravar al tren o gravar en botigues, fins a agafar un tros de diari, o d’una
novel·la.Agafencomuncorpusouncosdetextosidespréselsprocessen,iarribenalaconclusió
quelesparaulesmésusualsdelallenguasón,perexemple,lesméscurtes,d’unasíl·labaodues,
perquèsónfàcilsiràpidesdedir.Perexempleelverb“fer”,elverb“dir”,etc.Aquestafacilitatde
lesparaulescurteshafetquemoltesvegadessorgissinnovesparaulesescurçades,comperexem-
pleelsarticlespersonal“en”i“na”,quedefetprovenendelsmotsllatinsdomineidomina,que
esposavenabansdelsnomsdelespersonescomafórmuladecortesia,perdir“elsenyor”o“la
senyora”ielseunom.Llavorsacòpiad’anardientdomineidominaesvaanargastantivaquedar
“en”i“na”.ItotiqueaMallorcaencaraesconservaaquestaformaescurçada,avuiaquest“en”
i“na”esdiu“en”i“la”,iamoltsllocsjadiuen“el”i“la”,perquèperlacomoditatilasimplicitat
al’horadeparlars’haadaptat l’articlededavantdelsmasculinstambéalsnomspropis, is’ha
passat de “en” a “el”. Això ho dic perquè, en definitiva, els criteris es resumeixen bàsicament en la
llegibilitat,ésadir,procurarquehihagiunallenguaquesiguifàcildellegir,quenohagisderellegir,
is’aconsegueixutilitzantfrasesbreus,pocasubordinació,paraulesusuals...Iaixòestrobaenels
mètodesqueheexplicat.
-Deviaserdifícilrecollirtotaixò...
-Ésclar,peròtampocpartíemdezero.Hihaaltresculturesquejahotenenaixò,elquepassaque
encatalànoexistia.Defetenespanyol,sienscenyimaaquestàmbitmésproper,tampochiera,
perquèjustamentaquestllibrehaestatdurantmoltsanysa La VanguardiaiaEl Periódico.Toti
queerenencastellà,elpodienutilitzarperlesnormesdeltipusdellengua,delesfrasesbreusi
d’evitar circumloquis, i per les convencions tipogràfiques. Llavors més tard La Vanguardian’hafet
unaltre,El Periódicotambé...Peròvulldirquejaexistienaltresllibresd’estilenaltresidiomes,
coml’anglèsol’italià,quehansigutunaguia.
-Comrecordalaprimeraredacciód’EL9NOU?
-Ui[riu],laprimeraredacciód’EL9NOUlarecordocomunacosadepel·lícula:ambunaboirabaixa
defum,treballantalesnits,ambelsorolldelesmàquinesd’escriuretotal’estona...Treballàvem
molt intensament, més o menys a partir de les set fins a les dues o les tres de la matinada, i escri-
vintamàquina,clar,perquèd’ordinadorsnon’hihavia.Aixòsí,enshopassàvemmoltbé,perquè
perexempleaixòquedeia,abansquehihaguéselllibred’estilquanalgúteniaalgunproblema
deiaambveualta:“Quèussembla,comhoposaríeuaixò?”.Illavorstotsdèiem:“Johovaigferuna
vegadaaixí...”Iperaixòjustamentvasortirelllibred’estil.Itambéenshopassàvembéperquè
i ��
acabàvemtard,ensquedàvemasopariensfèiemportarmenjar...Llavorstambérecordolapri-
meraimpremta,quevadurarmoltpoctemps,itambéeraunsistemamoltpedestre,moltsimple.
Havíemdecórreramuntiavall,perquèunapartlafeienaGranollersambunsistemadeplomfos,
i llavors veníem aquí a Vic en una impremta del carrer del Remei que es deia Gràfiques Artex. Eren
unesmàquinesmoltnovesperaquellaèpoca,peròeraunprocésmoltfeixuc.Nosaltrespicàvem
elstextosperòllavorselshaviendetornarapicaralaimpremta,perquènosaltrespicàvemamb
lletrademàquina,illavorsalaimpremtatenienelqueavuisemblariaunordinador,omàquines
d’escriured’aquestesqueteniencaràcterscomd’impremta,itreienunpaperd’unacòpiadeltext
amb lletra d’impremta. En fi, era un sistema molt complicat.
-Apartirdequanestablirialaprofessionalitzaciódeldiari?Perquèabansdeviaserunaredacció
amateur...
-I tant...Primertoteramoltcasolà.Jorecordoaquíenaquesta impremtadeVicques’haviade
retallarienganxartotmanualment,muntantcadapàginadeldiariperfer-nefotolits,is’obriala
portaitotselspapersvolaven...Eraundesastre.Jopensoquelaprofessionalitzacióvaanarsent
gradual.Suposoquevaseramesuraquecreixiaeldiari,hihaviapublicitat,entravendinersies
podiapagaralagent,iesvacomprarunlocalimaquinàriapròpiaimésmoderna.Mésomenys
espodriaestablirapartirdel’any1981.
-ActualmentcomveuEL9NOU?Creuquetéelfuturassegurat?
-Jopensoquesí,queenprincipiésundiaribastantrigorósis’haprofessionalitzatmoltbé.Elque
passaésquedevegadespensoquededicapocsdinersopoctempsalaformacióméslingüística
delsperiodistes,ohihapocagentenl’àmbitdel’edició.Defetaranoemvoldriaequivocarperò
empensoquenoméshitenenunapersona,queéselqueescuidaderevisarelstextos,inomés
es poden revisar superficialment. Moltes vegades un text s’ha de tornar a escriure, però amb les
pressesil’acumulaciódetextosésimpossiblequeunapersonadonial’abastperpoderfertotun
diari.Hodicperquèdefetlamatèriaprimerad’undiari,d’unatelevisióod’unaràdioéslallengua.
Ésl’eina.Pensoques’hauriadevetllarmésperlaqualitat,notantdecorrecció,sinódellegibilitat,
ésadir,quefosunallenguacorrectaperòmoltassequible,iambgrapadecaraalpúblic.
- Quan llegeix avui en dia EL 9 NOU, hi veu reflectides les directrius del seu llibre d’estil, o creu
ques’utilitzaméspocdelques’hauriad’utilitzar?
- Crec que ja hi són, però com que conec l’ofici veig que hi ha coses que s’escapen justament per
i �0
lespresses.Ésclar,elsperiodistestambétreballenmoltsobretotenunsdiesiuneshoresmolt
concretesqueésquanhandecórrerpertancarl’edició.Entemescomelsreportatgesoelsarti-
clesd’opinióenprincipinohasdecórrer,peròsipassaunacosadijousalvespreieldiarisurtel
divendres,llavorstuhasd’afanyar-teaferunespaiperquèpuguisortirl’endemàalmatí.
-CreuqueEL9NOU,pelfetdeserd’àmbitcomarcalimésproperalapoblació,hadetenirun
registreméscol·loquial,oespodriaequipararalsdiarisd’àmbitnacional?
- A veure, l’escriptura sempre és una ficció, quan escrius és un artifici. Llavors jo penso que el que
handeperseguirtotselsdiarisésquesiguinassequiblesalagent,ésadir,queellector,inde-
pendentmentdel’edatidelsestudis,puguientendresobretotelstextosfonamentalsquesónles
notícies.Eldiaritampocelllegimtot,potserquellegeixiseconomiaopolítica,peròhihagentque
nomésllegeixesports,ogentquenollegeixmaielsarticlesd’opinió.Ésclar,totalallenguadeldia-
ritampocésigual,alsarticlesd’opinióhihatotalallibertatpelqueescriudedirelquevulguiicom
vulgui,perquèallòhohasignatl’autorisinol’entenenésproblemaseuielln’éselresponsable.
Llavors,enreferènciaalapregunta,jocrecquenohauríemdeferunallenguadeVicod’Osona,
perquèjahihaunestàndard,hihaundenominadorcomúdelcatalàcentralquefaquenohaguem
deposarcosescomperexemple“uis”per“ulls”,“paia”encomptesde“palla”,oparaulesiexpre-
ssionsmoltd’aquícom“eixavuirar”,“péixer”o“ferfressa”.Evidentmentquesialgúhodiuquan
fasunaentrevistahoposes,noten’haspasd’amagar,peròdesdelpuntdevistadelperiodista,
eldiarihadetrobarunestàndard.
i ��
Jaume Masdeu,director de canals informatius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)
�Jaume�Masdeu�i�Burch�(Vic,�1959)�és�director�de�Canals�Informatius�de�la�Corporació�
Catalana�de�Mitjans�Audiovisuals�(CCMA,�antiga�Corporació�Catalana�de�Ràdio�i�
Televisió).�Va�participar�a�la�fundació�d’EL�9�NOU,�on�col·laborava�de�corresponsal�
de�Sant�Quirze�de�Besora�i�feia�reportatges.�Després�de�deixar�EL�9�NOU�va�anar�a�
treballar�al�setmanari�Andorra 7,�i�després�a�un�dels�primers�setmanaris�d’informació�
general�en�català,�El Món.�Més�endavant�va�entrar�al�món�audiovisual�de�la�mà�de�
Televisió�Espanyola,�en�un�programa�cultural.�Finalment�va�arribar�a�TV3,�on�ha�fet�
de�corresponsal�a�Brussel·les�durant�molts�anys.�L’any�2004�va�ser�nomenat�director�
d’Informatius�de�TV3,�càrrec�que�va�abandonar�l’any�2007�per�passar�a�la�Direcció�de�
Canals�Informatius�de�la�CCRTV.�L’any�2001�va�rebre�el�Premi�Salvador�de�Madariaga�
de�periodisme�televisiu�per�la�seva�tasca�professional�des�de�Brussel·les,�i�l’any�2006�
va�ser�guardonat�amb�un�dels�Premis�Internacionals�del�Club�Internacional�de�Premsa�
en�la�categoria�de�televisió�pels�informatius�de�TV3.
-Comesvainteressarpelmóndelperiodisme?
-Vaserdesdemoltjove,perquèvaigcomençarainteressar-meenl’àmbitlocal,aSantQuirzede
i ��
Besora, en reflectir una mica les coses que passaven, i llavors ho fèiem amb el format de la revista
localqueteníemqueeraEl Rebombori,idesprésunaaltraqueesvacrearqueeraEl 855.També
emcomençavaa interessaranivellglobal,peròenaquellmomentvaigcomençaraveureque
podiaexperimentard’unaaltramaneraenl’àmbitlocal.
-Perquèesvadecidiraanaratreballartantd’horaaforadelacomarcainovapassarperla
redacciód’EL9NOU?
-Bé,eraunaqüestiód’oportunitats.Eraunmomentenquèsemblavaquetotelmercatpodiaestar
encallatiencanvinovaserenabsolutaixí,sinóquehivahaverunaeclosiódediferentsmitjans.
Vasortirlapossibilitatd’El Món,queeraunapossibilitatfrancamentinteressant,iamésaEL9
NOUelqueestavafentenaquellsmomentseraunamenadecol·laboracióhabitual:elsfeiarepor-
tatges,peròtampocnoesvapresentarl’oportunitatd’entraralcosderedacció.Tambéjotenia
ganes,apartdefercosesméslocals,deferl’aterratgeaBarcelona.Pertantvanserunamica
aquestsdosfactors.
-Quinesdiferèncieshihaentretreballaralapremsaescrita,davantlescàmerescomacorres-
ponsalodarrerecomacapd’informatius?
-Jocrecquel’essènciaéslamateixa:entendreelqueéselperiodisme,queenelfonsésexplicarla
realitat.Llavorshihadiferentsmaneresdefer-ho,quesónlesquetuacabesdedir.Amésamés
aixòencaraescomplicamésperquèaraestemenunafasemoltcanviantdelmóndelperiodisme
enlaqualaquestesdiferènciesencaraesdiluiranmés,perquèenelmitjàactual,atravésdels
nousmitjansdigitals,esbarregentotsaquestsconceptes.Aratenimunacrisidelsdiaris,tindrem
unacrisidelsmitjansaudiovisualsclàssics,iquandiccrisinol’hivulldonarnoméselsentitne-
gatiu,sinócrisienelsentitdetransformació,jaqueestanapareixentunscanvismoltimportants
perquè la gent vol tenir tota la informació en el moment i el format que vulgui i per tant està
sobrepassantaquestesbarreres.Ditaixò,tenint l’essènciadelmateix,hihaunadiferentforma
d’elaborar-ho,unesdiferentseinesal’horadefer-hosegonssiesescritoésaudiovisual.Totique
elcontingutbàsicéselmateixhihadiferènciestantdeformatid’extensiócomd’instruments.I
quanparlesdel’altrenivell,queésoferlafeinadirectamentoaportarladirecció,diguemqueés
uncanvideplantejament:quanfasladirecciót’emportes,permi,lagreufrustracióquenofascap
producteelaboratconcretdeformadirecta,iencanvihasdepensarl’estructuraglobalquehade
permetrequeespuguinrealitzaraquestsproductes.Ésuncanvideplantejamentperòl’essència
continuasentlamateixa,queésaquesta:comunicarunarealitat.
i ��
-Al’horadeferuninformatiu,segonselseucriteri,quinesinformacionss’handeprioritzarenel
momentd’establirunordredinsdel’espaidequèesdisposa?
-Hihamoltscriterisal’horad’establiraquestordre,ilaqüestiósovintésestablirelnivelld’equilibri
entreaquestsdiferentscriteris.Bonapartdelamevacarreral’hefetenunmitjàpúblic,ipertant
uncritericaracterísticenaquesttipusdemitjàseriaeldel’interèsgeneraldelesnotícies.Llavors
aquesttemad’interèspúblicjosemprel’hetingutmoltencompte.Seguramentaixòelsprivatsno
hohandevalorartant,peròenelcasdelspúblicssíquesónlesbases.Unaltreéseltemadela
proximitat,almenysenelsmitjanscomsónelsd’àmbitcatalà,iprecisamentésunadelesarmes
quepodemjugarnosaltresquanlluitemcontraunacompetènciaquetémoltsmésmitjansque
nosaltres,queserienlestelevisionsespanyoles,queanivelldepressupostosiderecursosnohi
hacolor.Peraixòhemdepotenciararmescomperexemplequeellsnopodeninformardelstemes
propers, i quan dic propers no vull dir només geogràficament, sinó d’aquells que et toquen més
directament.Pertanteldelaproximitatseriaundelscriterisclauenelnostrecas.Iunaltretambé
éseldelgraud’atractiuquetéaquellanotícia,entesacomaatractiupelpuntd’interèsipersi
agradaràalagent.Aquestsserienelscriterissobreelpaper,elquepassaésqueelcòcteldetot
aixòencadacaspotvariar.
-Actualmentesparlamoltdelstelenotíciesd’autor.Creuenaquestmodeloenunainformació
mésimparcialonesprioritzinlesnotícies?
-Joenaixòsócunamicamésclàssicenelsentitquecrecquehihadiferentsmodels.Alsteleno-
tíciesdegranaudiència,ésadirperentendre’nsalmigdiaialvespre,ésevidentqueelshasde
donarunapersonalitatiundeterminatnivell,perònocrecqueaquestsiguil’espaiperconvertir-
losenuntelenotíciesd’autor.Potestarmoltbéperuntelenotíciesd’últimahoradelanit,oun
telenotíciesalsegoncanal iaunahoradeterminada,queencaraésmésadequat, iqueésun
espai informatiu que ja reflecteix més la personalitat de la persona que el porta i que va dirigit a un
segmentdepúblicméstancatiméslimitat.
-Comrecordaelsinicisd’EL9NOU?
-Home,ambgranil·lusió.Pensaqueerenunsmomentsquetansolshihaviaunapremsaquevenia
d’uncontrolferriauncerttutelatgeques’anavaobrint,perònoteniesmitjanshabitualsonpo-
guessistrobartoteslesopinions.Llavorstu,tenintl’oportunitatdeparticipar,al’escalaquefos,en
EL9NOU,quepermienaquellsmomentseracomelNew York Times,comamínim...Amésamés
decol·laborarenunprojectepioner,perquèvaserdelsprimersquevasortiranivelldepremsaco-
i ��
marcalenaquestsentit.Jocrecquenonoméseraunprojecteprofes-
sional,sinóunprojectepersonaldeparticiparenunaactivitatsocial
deprimeralínia.Pertantemproduïaunail·lusióbàrbara.Jorecordo
quan anàvem a les reunions al vespre a l’antic edifici aquell de Vic que
sentiesqueparticipavesenunprojectenouiamésunprojecteque
vatenirunèxitespectacular.Ihiparticipaves,encaraquefosapetita
escala,perquèallàhihaviamoltagentquehiaportavamolttreball.
Peròvaja,siemfasdirunaparaula,ésil·lusió.Erafantàstic.
-Actualmentcomveulasituaciódeldiari?
-Nol’heseguitdeprop,peròcrecqueésunproductequeestàconso-
lidat iquejas’haconvertitenunreferentdinslapremsacomarcal.
Seguramentde totselsquehiparticipen l’aspecte il·lusióhabaixat
perquè és lògic, i ha pujat el d’ofici, de professionalització, que és la
partseguramentmésclara,perquèjaésunainstitució.Evidentment
potanarmésbéomésmalamentenunmomentdeterminat,pottenir
altsibaixos,peròvulldirquejas’haestabilitzatcomunelementbàsic
iestructural.
-ConcretamentquineserenlessevestasquesquantreballavaaEL
9NOU?
-Vaigferdiferentscoses.Unaeraquefeiadecorresponsalperlameva
zona,queeraSantQuirze,Montesquiu i totelqueeraelBisaura, i
després feiaunacosad’èticadubtosaqueeraqueescrivia lescrò-
niquesdefutboldel’equiponjojugava,cosaqueintentavaferamb
tota l’elegància però que algun conflicte d’interessos devia provocar.
Desprésquanvaigacabarelsestudisvaigferdurantunatemporada
curtaunamicadecol·laborador,perquèm’enviavenaferundetermi-
nattipusdetemes,fossinal’àreamevaconcretaofossinenaltres
zones. Però va ser un període curt perquè després ja vaig saltar a
Barcelona.
“Feia una cosa d’ètica dubtosa, que era que escrivia les cròniques de futbol de l’equip
on jo jugava”
“No només era un projecte
professional, sinó un projecte personal de participar en una
activitat social de primera línia. Per
tant em produïa una il·lusió bàrbara”
i ��
-Com veia l’estructura del diari en aquell moment des de la seva posició de corresponsal i
col·laborador?
-Jocrecqueunadelesbasesd’EL9NOU,apartdetenirunfocuspotentaViciposteriormenta
Ripoll,serialaxarxadecorresponsalies,perquèlagràciaeraarribaratotarreu,iaixònohopots
aconseguirambungranequipsinohietspresent.Llavorssemprevaigtrobarquealaredaccióes
feienunsgransesforçospertreureunbonproducte,ihihaviaunaamalgamainteressant,queera
desdejovesestudiantsdeperiodisme,coméselmeucas,passantperaltragentquejaportava
molt temps en el món de la premsa que s’hi barrejava, fins a d’altres que potser no portaven tant
tempsenelperiodismeperòquesíquetenienuninterèsdiguem-nesocial,iquetambéhipartici-
paven.Iaquíesvaaconseguirunabarrejaquevaestarbé.
30 anys · Manifestació contra les prospeccions per buscar urani a l’Esquirol, el 1978
i ��
Cristina Gallach,portaveu i cap de premsa de l’Alt Representant per la Política Exterior de La UE,Javier Solana
Cristina�Gallach�i�Figueras�(Sant�Quirze�de�Besora,�1960)�és�la�cap�de�premsa�i�
portaveu�de�l’Alt�Representant�per�la�Política�Exterior�i�de�Seguretat�Comuna�de�
la�Unió�Europea,�Javier�Solana.�Quan�estudiava�Periodisme�a�la�Universitat�de�
Bellaterra�va�participar�en�la�fundació�d’EL�9�NOU,�i�posteriorment�va�treballar�en�
aquest�mitjà�fins�l’any�1982,�exercint�de�subdirectora.�L’any�1995�Javier�Solana�va�
accedir�al�càrrec�de�secretari�general�de�l’OTAN,�i�com�que�coneixia�Gallach�perquè�
treballava�de�corresponsal�de�l’agència�de�notícies�EFE�a�Brussel·les�li�va�proposar�de�
ser�la�seva�cap�de�premsa,�i�així�va�començar�a�treballar�al�seu�costat.�Posteriorment,�
quan�Solana�va�passar�a�ser�l’Alt�Comissionat�per�la�Política�Exterior�i�de�Seguretat�
Comuna�de�la�Unió�Europea,�càrrec�que�avui�segueix�ocupant,�Gallach�va�continuar�
al�capdavant�del�seu�gabinet�de�premsa.
-Quèlavaferinteressarpelmóndelperiodisme?
-Doncsjadesdemoltjovem’interessavaperlescosesquepassavenalmeuvoltantperquèerauna
personabastantcuriosa,itambém’agradavapodercontribuiratravésd’unafeinaacanviarles
i ��
coses,siésquesen’haviendecanviar.Iunamicalesduescosesvanferquejadesdemoltjove
m’interessésmoltpelmóndelperiodisme,ienelfonsenvaigcomençaraferquantenia15anys,
alarevistadelpoble,deSantQuirzedeBesora,queesdeiaEl Rebombori.L’equipdirectiud’allà
erenelsjovesdelpobleiemvandirsiestavainteressadaacol·laborar,itotiqueeramoltjoveem
vaagradarmolt.Iunamicavaserentreaixò,lacuriositat,ilavoluntatilesganesdecanviar.
-Comesvaproduirelpasdelperiodismealgabinetdepremsad’unaltdiplomàtic?
-AlsenyorSolanaelvanelegirsecretarigeneraldel’OTANl’any1995,iellemconeixiaperquèen
aquell moment jo era corresponsal de l’agència EFE a Brussel·les i m’encarregava dels temes
diplomàticsidelstemesdeseguretat,iemvaproposarsivoliaocupar-medeserlasevacapde
premsa.Ivasergràciesal’ofertaqueemvaferellquevaigcanviardetreballardeperiodistaa
assessorarelsenyorSolanaiaserlasevaresponsabledecomunicació.
-Enquèesnotaaquestcanvienlafeinadeldiaadia?
-Enelfonssónduesfeinesmoltsimilars.Alapràcticaesnotaenelfetquelesperspectivessón
diferents,perquèunaésdesdelpuntdevistadeperiodistaquebusquesitransmets,iencanvi,
desdelpuntdevistad’assessoradecomunicacióocapdepremsaiportaveu,ladireccióésala
inversa,ielqueesnotacomadiferentésqueestàsmoltmésencontacteambperiodistesdes
d’unaltrepuntdevista,iambdiplomàtics,polítics,militars,etcètera,tambédesd’unaltrepunt
devista.Totiaixí,elmaterial,perdir-hod’algunamanera,éselmateix:ésinformació,contactes
amblagent,comunicació...Eldiaadia,enelfons,ésgestionarinformacions,comfer-lescircular,
com influir que la gent entengui les coses de la manera que ens sembla a nosaltres que és més
apropiadaiméscorrecta,imirarlescosesdesd’unaperspectivaoposada.
-Ienelplapersonal,comvaafrontarelcanvidefeina?
-Moltbé,perquènoemvaighaverdecanviardecasa:vaigcontinuartreballantaBrussel·les,ino
emvasuposarcapcanvifísic.JoestavaaBrussel·lestreballantdecorresponsal,il’únicdiferent
eraquealmatíencomptesd’anaraundespatxanavaaunaltre,iemcontinuavallegintelsdiaris
amblamateixacuriositatiambelmateixinterès.
-Vaserdifícilprendreladecisiódedeixarelmóndelperiodismeenelsentitestrictedelter-
me?
-No,perquèl’ofertaeramoltbona.Home,desdelpuntdevistapersonaliemotiuelfetdenoanara
i ��
escriure,almenysnodelamateixamanera,sinóaexplicar,síquepotserhovaigtrobarafaltaruna
micaelsprimersmesos.Perònovasermoltdifícilprendreladecisióperquèl’ofertajaetdicque
eramoltinteressantieraunacontinuaciódetotelquehaviaanatfent:erabastantunabarrejade
comunicació,temesinternacionalsitemesdeseguretatquejojahaviafetenaltresllocsonhavia
estattreballant.
-Liagradariaalgundiatornaratreballarenelmóndelapremsa?
-Nohodescarto.Nosésihofaréonohofaré,perònohodescarto.Esticmoltencontacteamb
periodistesiambgentdelmóndelacomunicació,pertantnoseriaunacosaextraordinària.
-Haestatdifícilpervostèarribaralllocdetreballonestrobaavuiendia?
-Mira,hehagutdetreballarmolt,comtothom,novullpasdirquetreballonimésnimenys.Peròaixò
m’ha significat estar molt pendent de la feina, significa no pensar en si és dissabte, diumenge...
Ésunafeinabastantconstantihasdetenirunacertapreparació.Jovaigtenirunabecaivaigfer
unsestudisalsEstatsUnits,iemvaanarmoltbé.Despréss’hadeparlaridiomes,aixòésmolt
important,perquèelsequipsambelsqualstreballemsónmultinacionals,ilesllengüesvehiculars
solenseranglèsifrancès.Ésadirqueenelfonsésunacontinuació:vaigviurebastantsanysala
UnióSoviètica,quedesprésvaserRússia,itotaixòésuncúmuld’experiències.Enelfonspucdir
quem’hihededicatmoltihihetreballatmolt,peròtambéésmoltinteressantihihegauditmolt.
-ActualmentquinestasquesportaatermecomaportaveudelsenyorJavierSolana?
-Lamevaprincipalfuncióésdoble:perunabandaqueelsperiodistes,elsmitjansdecomunicació
ilagentques’interessapelstemesinternacionalssàpiguenonbuscarinformació,explicar-los-hii
informar-losdelquefaenaquestterrenylaUnióEuropea;iperunaaltrabandaqueelquefemes
coneguisobretotdesdelpuntdevistadelpaperquefaEuropaalmón.Ésadir,lamevafeinaés
sobretot de subratllar, en un món on hi ha una forta influència i un domini molt gran dels Estats
Units en aquests terrenys, doncs que cada vegada es configuri més clarament el paper d’Europa a
basequeEuropatambévafentcadavegadaméscoses.Osiguiquesónlesduesgranscosesque
hedeferenlamevajornadaquotidiana.
- Amb quins criteris s’ha de transmetre la informació des dels òrgans europeus fins a la prem-
sa?
-Jopensoques’hadetransmetreambunacertamodèstia,jaquehemdepensarquelesinstitucio-
i ��
nseuropeesnosóngoverns,ipertanttenenunpapercomplementari
alquefanelsgoverns.Pertantenshemdesabersituarenelpuntco-
rrecte,peròhohemdeferambganesdesubratllaraquestprogressiu
papereuropeu.Elfetquenosaltrestreballemambungrupde27paï-
sos,quemoltsnopensensempreelmateix,faquehaguemd’intentar
també que la postura europea quedi definida com un procés, com
unacontinuacióonlagents’hivaimplicant,totselspaïsos,dema-
neraclara.Itambés’hadesabertransmetrecomunserveialpúblic
iambuncertsentitdelatransparència.Lagent,enlessocietatsde-
mocràtiques,elegeixenelsrepresentantsdirectesalsseuspaïsos,a
lescomunitatsautònomes,alsgovernsmunicipals...Ilesinstitucions
europeessónmésenllà,sónllunyanesalagent,peròfanunpaper
també.Llavorshemdesaberentendrequinés, compoderacostar
cadavegadamésaquestesinstitucionsa lagent, ipertants’hade
sertransparent,s’hadeserobert,peròtambétenintencompteque
parlemdegrupsdepaïsosinod’unpaís.Aixòfaquesiguiunamica
diferentiunamicaméssubtil.
- Com ha influït el seu pas per EL 9 NOU en la seva carrera periodís-
tica?
-Vaigaprendremoltenlescosesméspetites:asaberfernotícies,aes-
criure-les,aredactar-les,tambévaigaprendreavalorar...AEL9NOU
estreballaunainformacióonelpúblicetdónaunfeedbackconstant,
perquèésunapremsamoltpropera,ipertantsabiesentotmoment
quèpensavalagentdelquehaviespublicat.Tambéhihaunacosa
molt fonamentalenaquestsdiaris tanpropersa lagent iéscoma
travésd’undiariespodencanviarlescoses.Moltesvegadesenstro-
bàvem que coses que sortien a EL 9 NOU com denúncies o casos
realmentdeixavenun impacte,perquèelspodersoqui fosalnivell
quefossen’ocupaven.
“A EL 9 NOU es treballa una informació on el públic et dóna un feedback constant, perquè és una premsa molt propera”
i �0
-EnquinasituacióestrobavaEL9NOUenelmomentquevostèhitreballava?Actualmentde
quinamaneraelveu?
-Jovaigestaralesprimeresreunionsmoltabansquecomencés,perallàal1977,idesprésuncop
va començar vaig estar-hi treballant bastants anys, fins al 1982, al principi amb poca intensitat i
després ja amb més dedicació, fins que vaig estar de sotsdirectora. Jo aquell moment el recordo
sobretotperquèalamevaèpocaisotalamevaresponsabilitatvamferl’expansióalRipollès,me’n
recordoquelamevatascasobretotalprincipieraladecrearlaredaccióalRipollès,ientraren
contacteambinstitucions,governs,municipis,empreses...delRipollès.Im’hivaigdedicarmolt.A
mésamésalamevaèpocavaserl’inicid’establirl’ediciódeldimarts,quearatincentèsqueés
al dilluns, i també va ser un desafiament fort a nivell d’organitzar la feina i que no hi havia costum
decomprarundiariipertanthaviesdebuscarelmercat.Osiguiquevanserduesexpansions
importants, tot i que s’han seguit fent modificacions, perquè ara també s’ha ampliat la cobertura a
altreszonescomelVallès,itreballenambxarxaambaltrapremsacomambPresència,etcètera.
Ara EL 9 NOU és un diari consolidat, conegut al les seves zones d’influència, molt sòlid, i jo penso
quecontinuaamblamateixalíniad’independènciaiderigor.SemprequevaigaVicoalpoblede
lamevamare,queenelfonséselmeu,elmiro,elfullejo,im’agradamolt...Ésclarquenoentenc
tantlesnotícies,perquènoelllegeixocadadiaquesurt...Peròsíqueésunproducteprofessional
moltsòlid,moltmésestablertlògicamentqueal’èpocaenquèjohitreballava,queerarealment
unmomentd’expansió.
-Quinpapercreuquetéalessocietatscomarcalslapremsad’àmbitcomarcalcomEL9NOU?
-Téunpaperfonamentalqueéseldeproximitat.Lafeinaquefanésladeposarencomúmoltes
cosespúbliquesiprivadesqueesfaniqueésfonamentalquelarestadelasocietatlesconegui,
aixícomlavidapolíticadelsajuntamentsidelesinstitucionsamblagent.Fanunserveipúblic,
perquè hi pots trobar des de les farmàcies fins als metges de guàrdia, les defuncions, els natali-
cis...Tambéfanunserveidetribunaperlagentquetéinquietuds,quetéideesiprojectes,ifanun
serveid’espaionlagentespotcomunicaratravésseu,perexempleatravésd’EL9NOU.Iambun
equipdedireccióseriósiambuneditorialambaquestavoluntatdeservirdeformatransparenti
mobilitzadoraespotfermoltafeinaenunacomarca.Enunmomentquehihamitjansdecomuni-
cacióqueestan24horesdonantinformaciótantsiésunhuracàcomsiésunincidentd’untauró
alacostadeTarragona,permiésfonamentalquehihagiunmitjàdecomunicaciód’aquestàmbit
delaproximitat.Pensoquefaunserveibàsic.
i ��
Jordi Molet, director general del grup EL 9 NOU
Jordi�Molet�i�Cateura�(Roda�de�Ter,�1954)�és�periodista.�Actualment�és�director�general�
d’EL�9�NOU�i�EL�9�TV,�i�conseller�delegat�de�Catalana�de�Televisió�Local�i�de�Comit�
Audiovisual.�Anteriorment�havia�treballat�a�TVE�a�Catalunya�i�havia�estat�corresponsal�
dels�diaris La Vanguardia�i�El Correo Catalán.�També�havia�treballat�a�Ràdio�Vic�i�Ràdio�
Olot.�El�1983�va�ser�nomenat�director�d’EL�9�NOU�i�el�1990,�director�d’edicions�i�
director�general.�Amb�ell�al�timó,�EL�9�NOU�ha�consolidat�la�seva�posició�de�referència�
en�el�sector�de�la�premsa�comarcal�catalana,�i�s’ha�expandit�tant�territorialment�con�
en�l’àmbit�mediàtic�d’actuació,�ja�que�ha�entrat�amb�força�al�terreny�audiovisual�amb�
EL�9�TV�i�Catalana�de�Televisió�Local.�
-Aquèatribuirial’èxitd’EL9NOUjadesdelsprimersanys?
-Enprimerlloccrecquel’èxitd’EL9NOUéscomparableambelquevanteniraltresdiarisdeproxi-
mitat,comEl PuntiRegió 7,perexemple,iqueesdeualfetquelagentvoliasaberquèpassavaa
lavoradecasaseva,perquènohihaviacapmitjàdecomunicacióquel’hiexpliqués.Sesabiaquè
passavaaBarcelona,quèpassavaaMadrid,peròencanviquèpassavaalpobleméspetitnose
sabia,iaixòvaserunamicasorprenentperlagent,perquèvaveurequeambunllenguatgeclar
idirectes’explicavennotíciesproperes.Hivahaverunanotícial’any1979,quevaserunsuccés
molttràgic,moltlamentable,quevarellançarladifusiód’EL9NOU:unenverinamentenunafamí-
i ��
liadeManlleumoltconeguda,lafamíliaToneu,unmatrimonijoveambduesnenespetites,enel
qual van morir el pare i una filla, i la mare i una altra filla van quedar molt afectades. Va ser un cas
envoltatdemisteriiEL9NOUvaanarexplicanttotelquevapoder.Noesvaaclarirmai,aquest
cas,peròvaserunadelesnotíciesquevaferqueEL9NOUtinguésungrancreixement.Peròcrec
queesdeuaaixò,ques’explicavencosesqueenaquellmomentlagentnohaviavistpublicades,
delseuentornmésimmediat.ItambéhaquedatunamicalaideaaquellaqueEL9NOUd’abans
síqueera“canyero”,ield’arano,iaixònoésveritat,perquèsiesvaal’hemerotecaiescompara
hihanotíciesd’EL9NOUdelsanys78i79quevanaportadaqueahoresd’aranohianirienni
ambcalçador.Perquèelstempshancanviatiaraellectornoenshopermetriaaixò,perquèserien
notíciesdepocaentitat,perentendre’ns,iencanvillavorsalgunesd’ellesresultavenmoltsorpre-
nents.
-ComrecordaelperiòdicqueesvatrobarquanvaarribaraEL9NOU?Dequinamaneraelveu
ara?
- Jo vaig començar a col·laborar a EL 9 NOU a finals de l’any 1980 de forma externa, el 1982 vaig
entrarenplantillacomasubdirectoriel1983emvanferdirector.EL9NOUenaquellmomentno
teniaestructura.EL9NOUéremeldirector,unsubdirectorqueamésaméseracapd’esports,un
gerent,unparelld’administratius,icomercialsfreelance,iperiodistesquevenienalestardesials
vespres.Entre1983i1987vamprofessionalitzarlaplantilla,unafeinamoltcallada.Aleshoreste-
níemdecompetèncial’Ausona, quel’haviacompratgentproperaaConvergènciaihavienintentat
crearunsetmanariquefeslacompetènciaaEL9NOU.Nosaltresvamresistir,vamprofessionalit-
zar,vamaguantar,ivamguanyarlabatalla.Icomelveigara?Doncsaraelveigcomunaempresa
normalicorrentdelacomunicació,ambganesdetirarendavant,deferperiodismedeproximitati
encatalàaOsona,elRipollès,elVallèsOriental,inodescartoqueenelfuturenaltrescomarques,
isobretotfentprevalerelscriterisquedefensemnosaltres.Me’nrecordoquequanvamanaraSa-
badellemdeien“peròperquènoelfeuencastellà,aquíaSabadell,quehihamésgentqueparla
castellà...”.Iresponíem:“ÉsqueEL9NOUoésencatalàonoés”.Vulldirques’had’exportarla
maneradeserd’EL9NOUifer-lacréixer.
-Quanicomesvaduratermelaprofessionalitzaciód’EL9NOU?
-Del1983al1987EL9NOUvaferunafeinacalladaisilenciosad’intentarprimerconsolidarel
dimarts, consolidar el projecte de creixement que havia fet fins aquell moment, i professionalit-
zar-se, perquè fins al 1983 la veritat és que la plantilla professional d’EL 9 NOU era inexistent: hi
i ��
“Fins al 1983 la veritat és que la plantilla professional d’EL 9 NOU era inexistent: hi havia un gerent, una secretària, un director i el d’esports”
haviaungerent,unasecretària,undirector,ield’esportsquepotser
teniaunadedicacióatresquarts,ipocacosamés.Ilarestatoteren
col·laboradors,gentqueteniacorresponsalies,quetreballavaenal-
tres llocs, iquealsvespresveniaa fereldiari. Idel1983al1987
vàremdecidirquehavíemd’apostarperlaprofessionalització,ésadir,
quelagentvisquésd’EL9NOU,ambtotselsinterrogantsidubtesque
aixòpresentava,perquèenlaqüestióeconòmicatotanavamoltjust.
Peròvàremferaixò,il’any1987podemdirquevàremacabaraquest
procésdeprofessionalització,moltreduïtenrelacióambara,queno
téresaveure,peròsíquellavorsjahihaviaelredactordeculturaque
estavaenplantilla,eld’esportsqueestavaenplantilla...,ésadir,hi
haviaredactorspertoteslesseccionsajornadacompleta.Elprocés
deprofessionalització culminael1987,elmateixanyqueentrena
laredacciód’EL9NOUelsprimersordinadors.Finsaleshorestotho
fèiemamàquinad’escriure,amblatípicaLexicon,detalmaneraque
l’any1987comencematreballarinformàticament.
-Ipelquefaal’empresaengeneral,quanicomesvainiciaraquesta
professionalització?
- La professionalització de l’empresa es produeix a finals dels 80, prin-
cipisdels90,queésquanfemunaremodelaciódelsEstatuts,iquan
elConselld’AdministracióvapassaraserunConselld’Administració
mésrepresentatiudelcapital.QuanvancomençarEL9NOUtotera
moltassembleari,perquèsesortiadelfranquisme,ihihaviamoltla
voluntatdedir“entretotsho faremtot”, i l’empresaesva idearde
talmaneraquecadaaccionistateniaunvotambindependènciade
lessevesaccions.Osiguiqueunaccionistapodiatenir25accions,
anavaalaJuntad’Accionistes,inomésvaliaperunvot.Aixòvàrem
veurequefeiainviablequealgunaccionistaesjuguéselsdinersenun
negociquetanteraquen’hiposés10comquen’hiposés20,oque
n’hi posés un milió, que al final acabava tenint un vot, acabava tenint
elmateixpoderdedecisióqueaquellsenyorquehitenia10pessetes,
perentendre’ns.Ipertantvàremcanviar,vàremadaptarelsestatuts
i ��
alanovaLleideSocietatsAnònimesdelmoment,ivàremferquelarepresentaciófosperpercen-
tatged’accions,ésadir,amésaccions,mésvots,ipertantunsenyorquetinguiaquíel10%deles
accionsdePremsad’Osona,elseuvotalaJuntaGenerald’Accionistesvalper10enelconjuntde
100,isitéel50doncsvalper50.Iaixòesvaferel1988.
Tambéenaquellmomentesvancomençarademanarresultatseconòmics,ésadir,aquítenim
unaempresanormalicorrent,ensdediquemalsmitjansdecomunicacióielnostreobjectiumàxim
ésferunbondiariiunabonatelevisió,peròelConselld’Administració,elsadministradors,hisón
perquèhihagiresultats.Siaquíhoféssimtotmoltbéperòobtinguéssimzeroohiperdéssimdiners
tindríemproblemes,ipertantaraesprimaobtenirresultatsicommésmillorperreinvertir-los.I
fins ara s’ha fet així, s’ha reinvertit tot per créixer en el projecte.
-Perquèactualmentesparlad’EL9NOUcomagrupEL9NOU?
-EndiemelgrupEL9NOUahoresd’araperquèEL9NOUjanoésnomésundiari:tenimelsdos
periòdics;tenimlatelevisióaquíaVic,EL9TV;tenimlaproductoradetelevisióCatalanadeTelevi-
sióLocalaGranollers,idesprésparticipemendiversosprojectes.PeraixòendiemgrupEL9NOU,
perquènoestemparlantnomésdelperiòdicEL9NOU...Ésclar,lagentd’aquíaVicveumoltEL
9NOUdeVicinoveutoteslesaltrescosesquehihaaldarrere,queahoresd’arajasónbastant
importants.
-Coms’organitzaelgrupilasevaestructura?
-AlgrupEL9NOUhiha110personesenplantilla,il’organitzacióinternafuncionadelasegüent
manera.Primer trobemunConselldeDireccióqueestà formatperdeupersones,quesónels
responsablesdecadaàrea,osiguiquehihaeldirectorgeneral,elcapdeRecursosHumans,la
capd’Administració,lacapdePublicitat,lacapdeMàrqueting,elsdirectorsd’edició,eldirector
de la televisió, etcètera. I aquesta és la cúpula executiva del grup: aquí es prenen decisions i
es traslladende formacapil·lara totelgrup.PersobredelConselldeDireccióhihaelConsell
d’Administració,quesónelsrepresentantsdelsaccionistes,elsrepresentantsdelspropietarisdel
grup, per entendre’ns. Aquest Consell d’Administració marca unes línies, bàsicament econòmi-
ques,itambéunesdirectriusdecomhandeserelsproductesperiodísticsdePROSA.Perexem-
ple,ésclar,aquíelquenovoldriaelConselld’Administracióseriaqueféssimundiarinazi,que
nosaltresevidentmenttampocelvoldríemfer,peròvulldirqueelConselld’Administraciónoho
acceptaria,onoacceptariaqueféssimundiariencastellà,oundiarixenòfob.Hihaunasèriede
i ��
normesques’handerespectar,peròhihallibertatabsolutapelsprofessionals,ésadir,hihalliber-
tatd’expressió,llibertatd’opinió,ipertantatenent-nosaaquestscriteriselsprofessionalspodem
treballarlliurement,evidentmentseguintlalíniaeditorialdeldiariodelatelevisió.
Llavorshihaels redactors,que treballenenelquese’ndiuelsConsellsdeRedacció.Aquests
Consellsestanpresiditspeldirectordel’edició,siguilatelevisió,siguieldiari,iesreuneixenpe-
riòdicament.Iaquíésonesprodueixlatransmissiód’informacióinterna,ésadir,elsacordsquees
puguinhaverpresenelConselldeDireccióolesdirectriusqueespuguinhaverdonatestraslladen
alaredaccióallà,iesdiscuteixen,esvaloren,s’escoltenlesopinions,icomqueestemparlantd’un
mitjàdecomunicacióhihamoltdebatintern.Iambelscomercialspassaelmateix,ésadir,els
responsablesdelscomercialstantalasecciódemàrquetingcomalasecciódepublicitattambé
fanreunionsperiòdiques,marquenestratègia,etcètera.Ielpersonaladministratiu,elstècnicsiels
repartidors(enmenormesura,perquèsónunasecciómésexterna),també.Perquèaquests110
quesomaquísomunequip,ihemd’actuarcomatal.Aixòéscomunequipdefutbol:nopotser
quehihagiunequipqueladavanteranosàpigacomjugaladefensa,iqueladefensanosàpiga
quèfanelsmitjos,ipertanttotshohemdesaberunamicatot.Pertantesfuncionamoltcomun
equip,iaixòésbàsicenunmitjàdecomunicació.
Ipelquefaalesseccionsdelacompanyiateniml’equipdedirecció;laredacció;eldepartamentde
publicitat;eldemàrquetingipromoció,ques’ocupadepromocionarelsmitjansdecomunicacióde
PROSA,decaptarsubscriptors,derelacionar-seambelspuntsdevenda,ambelsquiosquers,et-
cètera;administració,queportaeltemacomptableieconòmic;informàtica,queéselsquefanque
vagintoteslesmàquinesquesónindispensablesperunsmitjansdecomunicació;ieltaller,ones
fa disseny i producció publicitària, o sigui que en diem taller però és una àrea de disseny gràfic.
- Quin tipus d’anunciant ha assegurat la continuïtat d’una ocupació publicitària important a EL
9NOU?
-L’anunciantlocal,bàsicament,iquandiclocalvulldirelcomarcal,també.Nosaltrestenim,adi-
ferènciad’altresdiarisd’aquí,forçapublicitatdecircuit,ésadir,publicitatqueetved’agènciesi
distribuïdoresdeMadridiBarcelona,peròelgruixéslapublicitatd’aquíques’aconsegueixamb
lafeinaquefanelscomercialsdeldiari,quevanaveureelsseusclients,queelstruquen,queels
fanpropostes....
i ��
Finsitothihaunaanècdotadel’any1993,quandesprésdelsJocs
Olímpics de Barcelona es va produir una crisi publicitària realment
important,quede fetvaserunacrisieconòmicaquevaafectar tot
elpaís.Inosaltreslavamtrobarmoltmenysqueelsgransdiarisde
Barcelona,perquèelsgransdiarisdeBarcelona,comquedepenen
de les campanyes que es planifiquen en l’àmbit estatal, aquí no hi ha
maneradeconvèncer,ohisónonohisón,oesprogramenonoes
programen,isihihacrisi...Perexemplelesmarquesdecotxes,fan
campanyesnormalmentquanlescosesvanbé,encaraquecuriosa-
mentsemblaquehauriadeseralrevés,quequannoesvenencotxes
ésquans’hand’anunciarmés...Doncsno,hotenenbastantcomuna
despesa.
-Quin percentatge d’ingressos d’EL 9 NOU depèn de la venda de
quiosc,quindelapublicitatiquindelessubvencionsdelesadmi-
nistracions?
-Sisumemlesduesedicionsd’EL9NOU,lavendadediarisésel34%,
ilapublicitatel66%.Simiremnoméseld’Osona,laproporcióés40%
vendadediarisi60%publicitat.Ilessubvencionsquepuguinaportar
desdel’administraciónosésiarribenal5%...Perquènosaltrestenim
unasubvencióperfereldiariencatalà,comtotselsdiarisencatalà,
queésde0,03euros,osigui,unduroperexemplardifós,controlat
perOJD.
-EL9NOUtéalgunaideologiaconcreta?
- És bàsic per qualsevol empresa tenir una filosofia pròpia, qualsevol
empresa, fins i tot una empresa que faci cargols, i en un mitjà de
comunicacióésencaramés important.Ésbastanthabitualqueels
periodistesquetreballenenundiarisentinelscolorsdeldiari,ésa
dir,desd’EL9NOUintentemquetotalagentquetreballaaquísesen-
tipartícipd’unprojecte.Peròésclar,elprojectel’hasd’explicar,has
dedirquinprojecteés.Nosaltrestenimunideariqueendiemd’EL9
NOU,quesónleslíniesideològiquesdePROSA,quevanserredacta-
“Si sumem les dues edicions, els
ingressos per la venda de diaris són el 34%, i la
publicitat el 66%. I les subvencions que puguin aportar des
de l’Administració no sé si arriben al 5%”
“Nosaltres tenim força publicitat de
circuit, és a dir, que et ve d’agències i distribuïdores de
Madrid i Barcelona, però el gruix és la publicitat d’aquí”
i ��
desl’any1989,iques’estructurenenelssegüentspunts:
-Enprimerlloc,la independència.Ésadir,volemtenirunsmitjansdecomunicacióinde-
pendentsdelspoderspolítics,socials,econòmics,fàctics...,detottipusdepoder.Unmitjà
decomunicacióhadeser independent.Aquestprincipid’independènciaestradueixen
dosaspectesfonamentals:elciutadàconstitueixelcentred’atenciócomaexpressiódels
interessosdelacol·lectivitat,ésadir,elciutadàensinteressamolt,iunsenyorquediu“a
milapoliciaresultaquem’haenganxatim’hamaltractat”,doncsnosaltresestemambel
ciutadà,contrastaremlainformació,evidentment,jaquenopotserquealgúvinguiaquíi
s’inventiunapel·lículaiquenosaltreslapubliquem,isiésveritat,encaraquelapolicia,els
jutgesoquisiguitinguinmoltpoderidiguinqued’aixòésmillornoparlar-ne,nosaltresen
parlarem.Itambéquefemuntractamentdetotselstemesreferentsatotselsindividuso
elscol·lectiussocialsquepuguinresultard’interèsciutadàocomarcal.Ésadir,noperquè
hihagicol·lectiusmarginalsnosaltresdeixaremdeparlar-ne.Finsitot,noperquèaquests
col·lectiusnosiguinlectorsd’EL9NOUnicompradorsd’EL9NOUdeixaremdeparlar-ne.
-Ensegonlloc,sentit institucional.DiemquePROSAésunainstitució,EL9NOUésuna
institució, i fem una contribució decidida a la convivència pacífica, lliure i democràtica. I
d’altrabanda, lapresència institucional imposaunaresponsabilitatsocialen la relació
amblasocietatielsseusgrupsdepoder,comtambél’exigènciad’unabonagovernabili-
tat.
-Entercerlloc,sentit nacional,ésadir,nosaltrespartimdelfetquehihaunanacióqueés
Catalunya.Aixòhihadiaris,sobretotencastellàidesdeBarcelona,quediran“lanacióés
Espanya,iCatalunyaésunaregió,oésunanacionalitat”.No,nosaltresdiemquelanacióés
Catalunya,iensmanifestàvemel1989afavordel’exercicideldretal’autodeterminació.
-Elquartpuntésquelaidead’interès social i general ha de definir les activitats externes
dePROSA,demaneraquenocaiguienladiscriminaciód’individusocol·lectiusiquees
prestiunaatencióespecialalamarginalitat.
-Encinquèlloc,progrés i innovació:apostarpelprogrés,apostarpelsavençostecnològics,
etcètera.
-Elsisèpuntparladelaprofessionalitat,ésadir,tothomquetreballiaPROSAhadeser
rigorós,ihemdetenirunsentitd’èticaprofessional.
- I finalment, el sentit comarcal.Sentitcomarcalvoldirquenosaltreselquefemésde-
fensarelterritoriontreballem,enelcasd’OsonaielRipollèsnosaltreshodefensemdes
d’aquestaedició,idesdelVallèsOrientaldefensemelsinteressosdelVallèsOriental.A
i ��
cada llocnosaltreselquefemésdefensarel territori, iquanéremalVallèsOccidental
fèiemexactamentelmateix.
Amésd’aquesteslíniesideològiques,quesónnostres,laprofessióperiodísticaesvadotard’un
codideontològic,ésadir,d’unesnormesdebonapraxisprofessional.Desd’EL9NOUhivamser
desdelprimermomentambelCol·legidePeriodistes,ivamserdelsimpulsorsd’aquestcodideon-
tològicquemarcaunamical’èticadelsmitjansdecomunicació,totiquen’hihamolts,sobretot
delmóndelatelevisió,quenohosegueixen,comperexempleelsprogramesdelcor.Nosaltres
sí, i tambévamser fundadorsdelConsellde la InformaciódeCatalunya,queésunorganisme
d’autoregulaciódelaprofessióperiodística.
Vahaver-hiunmomentqueelCol·legidePeriodistesvadir:“Sinoensposemnormesielements
perautoregular-nosens trobaremquea la llarga lamateixasocietatensvoldrà regular, voldrà
intervenir en els límits de la informació, fins on es pot informar, fins on hi ha una transgressió o
no...”. IelConsellde la Informacióestàformatperalgunsperiodistes,moltpocs, ipergentde
foradelaprofessió.Qualsevolpersonaquesesentiperjudicadaperunainformaciópotrecórrera
l’arbitratgedelConselldelaInformació.Elmitjàdecomunicacióquehapublicataquellainforma-
ció pot presentar al·legacions, i finalment el Consell fa un dictamen... i aquesta resolució és moral,
osiguiquenoetdemanenquepaguisunaquantitatdedinerssinóqueetdiuenquehasinfringit
l’articletaldelcodideontològic,etdiuenelquehasfetincorrectament,ipertantaixòs’hauriade
reparar.Totaixòqueacabod’explicaraquíésunamicaelcompendidecosesquedesd’EL9NOU
hemderespectar.
-Coms’aconsegueixmantenirlaindependènciaqueespredicaenaquestideariialacapçalera?
-Hihaunfetfonamental,queéslasolvènciaeconòmica.Situnodepenseconòmicamentdeningú
tensmoltespossibilitatsdeserindependent.Sivolsser-ho,ésclar.Hemvistmoltscasosenpre-
msa, i en premsa comarcal moltíssims, de gent que no arribaven a final de mes que s’han llançat
als braços d’un partit polític, als braços d’un empresari o el que sigui, i al final els acaba passant
factura.Encanvisielnegocifuncionaielsgestorspodendemostrarqueamblasevamanerade
ferelmitjàdecomunicacióvabé,aixògaranteixindependència.
Perserindependenteconòmicamenttambés’hadeservalent,perquèéspossiblequealgundia
unainformaciómotiviquealgunclients’enfadiiettallilapublicitat.AquíaEL9NOUenshapassat
i ��
forçavegades,perònoenshatremolatlamà,ijosempreheditelmateixquanalgunavegadaun
anunciantnovoliaquesortísalgunacartaqueelcriticava:siaquestssenyorss’anunciavenaquí
nomésperquènoparléssimmalamentd’ells,doncsnoensinteressencomaclients.Elsnostres
clientssónclientsperquèelsinteressacomasuportpublicitari,iperquèelscontinuïinteressant
comasuportpublicitarinosaltreshemdeferlanostrafeinail’hemdeferbenfeta.Iperaixòs’ha
deservalent.Perexemple,unavegadavampublicarunacartad’uncompradord’unamarcade
cotxesd’aquíaVicquevaferenfadarelconcessionari,iaquellconcessionarivaestardosanys
quenovaposarniunanunciaquíaEL9NOU,perònosaltresvampublicarlacartaigualment,tot
iquesabíemqueteníemaquestrisc.
-Enaquestsentit,independènciaiobjectivitatvanaparellades?
-Ésquel’objectivitatnosésiexisteix.Perquèésclar,objectiu,objectiu...Ésadir,tothomdiuque
intentaserobjectiu,peròquantutriesunanotíciaperposar-laaldiariifasservirelsparàmetres
que sigui, interès social, etcètera, al final ets subjectiu. O sigui, quan tu dius aquesta sí i aquesta
no,jaetssubjectiuenaixò,potsersubjectiuapartird’unscriterisprofessionals,sivolstu,peròal
cap i a la fi subjectiu. Quan titules una cosa i no en titules una altra també, i per tant, nosaltres no
parlemtantd’objectivitatsinóqueparlemdecontrastarlesinformacions,quetothomhipuguidir
laseva,id’intentarserimparcials.
-Parlemdelesexpansionsterritorialsdelperiòdic.Enlaprimeraqueesvaproduir,l’any1981,
per què es va apostar pel Ripollès i no per una altra comarca veïna?
-PerquèesvaconsiderarqueOsonaielRipollèstenienvincleshistòrics.Ambl’antigadivisióte-
rritorialdeCatalunyahihavia lasisenavegueriaqueeraOsona,Ripollès iCerdanya.Cerdanya
s’escapava en aquell moment perquè havien projectat el túnel del Cadí, no estava fet però ja
l’havien projectat, i en fi, es veia que la Cerdanya estava molt llunyana d’aquí, però en el cas del
Ripollèsvasemblarqueno,perquèlagentdeRipollbaixavenalmetgeaVic,alaclínicaaVic,
al’advocataVic,acomprarialmercataVic,ésadir,hihaviaunesrelacions...Iaraaixòquees
reivindicalavegueriadel’AltTer,doncsnosaltresenvamserpioners.
-Segonaexpansió:unnouperiòdicalVallèsOriental.L’èxitdevendesaOsonanoestradueixen
unesxifresequivalentsenaquestacomarca.Perquè?
-QuanvamcomençaralVallèsOriental,l’any1989,vamtenirunaaltracrisid’engegada,éslògic,ja
quecostad’implantarproductes,iensvaduraraproximadamentunany.Alcapd’unanylescoses
i �0
jacomençavenafuncionarmésbé...Nosaltresvamclonareldiarid’OsonaielRipollèsalVallès
Oriental,ivamdir,siaixòfuncionaaOsonaielRipollès,nohihacapmotiuperpensarquealVallès
Orientalnofuncionarà.Peròlarealitatésquenosaltresfempremsalocalicomarcal,premsade
proximitat,ielsterritorisnoestanestructuratsdelamateixamanera.
Osonaés,segurament,elparadigmadelacomarcacohesionada,sobretotelqueéslaPlanade
Vic,de talmaneraquequanpassaunacosaaTorelló,oaTaradell,oaCentelles, interessaal
conjuntdelacomarca.D’això,enperiodisme,se’ndiuàmbitcomunicacional,ésadir,elsàmbits
comunicacionalssónaquellsespaisonhihauninterèspelsmateixostemesdelterritori.Bédoncs,
enelcasdelVallèsOriental,ensvamtrobarambquatreàmbitsdiferents:hihavialazonadelBaix
Montseny,peruncantó;lazonadeGranollersilasevaàreaperunaltre;lazonadelBaixVallès,
queéslazonadeMollet,iquemiramoltcapaBarcelonaiestàmoltorientadacapallà,perunaltra
banda (pensem, a més, que Mollet té els mateixos habitants que Granollers a hores d’ara); i final-
ment tota la franja que va des de la vall del Tenes fins a dalt a Castellterçol per les muntanyes del
Bertí.Doncssónquatreàmbits,ipassaqueaunsenyordeSantCeloniliexpliquesalgunanotícia
deMolletinoliinteressa,perquèsiliparlesd’unacosamoltlocalperexempled’algunaplaçadirà
“peròsijonohiheestatmaiallà,hivaigestarunavegadafaquinzeanysinohihetornatmés!”.
Nohiharelació,ipertantaixòfaqueelnivelld’informaciótinguiuninterèsdiferentacadazona.
-Ambtot,lesxifresassolidesenaquestsdivuitanysalVallèsOrientalespodenconsiderarpo-
sitives?
-Sí,sí.Simiremelsíndexsdepenetraciód’unacomarcaal’altraveuremqueenelcasd’Osonaés
moltalt,perquèanemaun10%dedifusió,ésadir,decadacenthabitants,deucomprenEL9
NOU.SiaixòhofesLa VanguardiaoqualsevolaltrediarideBarcelonavendria700.000exemplars,
inon’hihacapquehofaci,perquèeldiariquevenmésenven200.000.Pertantdiguemqueel
percentatgeésmoltalt.AlRipollèshianemaun5%ienelcasdelVallèsOrientalhiestemanant
tambédel3al5%.AlVallèsOrientalhihamoltapoblació,hihauns350.000habitants,peròtam-
béhihamoltspoblesamburbanitzacions,emsemblaquel’altrediapublicàvemquen’hihamés
dedues-centes,iambzonesmoltdesvertebrades.Pertanthihamoltagentqueviualacomarca
peròquementalmentnoésd’allà,iperquècomprinEL9NOUoqualsevolperiòdiccomarcalhan
detenirinteressosenlazona,sinódifícilmentelsinteressarà.Perexemple,situagafesundiari
comarcaldelBages,agafeselRegió 7d’avui,te’lmiresidiràs“nom’interessares,parladeSant
Fruitós,parladeManresa,nom’interessares”.SiagafesEl PuntdeTarragona,passaràelmateix,
i ��
Subseu olímpica, seu literària Dues imatges més per testimoniar el lideratge d’Osona en el camp de l’esport i de la cultura en aquestes tres dècades. A la foto de dalt, l’aleshores alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, entregava a qui llavors era alcalde de Vic, Pere Girbau, la bandera que acreditava la ciutat com a subseu olímpica d’hoquei patins. A la foto de sota, el desaparegut poeta de Roda de Ter Miquel Martí i Pol en una de les trobades amb un dels seus amics –i devots– més il·lustres: Lluís Llach.
JORDI PUIG
JORDI PUIG
i ��
Més esport, més cultura A la foto de dalt, una imatge espectacular del salt d’un cavall durant una competició hípica a El Montanyà, un altre dels escenaris de referència de l’activitat social i esportiva de la comarca. A sota, la Plaça de Vic plena de gent en un dels concerts del Mercat de Música Viva de Vic. La cita de cada tardor a la capital osonenca ha superat, també, la majoria d’edat amb una proposta consolidada i que ja és referent indiscutible de l’agenda musical del nostre país.
JORDI PUIG
ORIOL MOLAS
i ��
diràs“ésquetotaixòqueexpliquenaquídeTarragonanosénionésnidequèemparlen”.Iper
un de fora d’aquí que agafi EL 9 NOU es trobarà igual, no li interessarà.
- I finalment, la tercera expansió al Vallès Occidental. Més difícil, encara?
-EnelcasdelVallèsOccidental,quevamanar-hiel1994,ensvamtrobarambunacomarcapoli-
cèntrica,unacomarcaplenadeciutatsqueerenautònomesperellesmateixes:Sabadell,190.000
habitants;Terrassaenté190.000més;Cerdanyola,60.000;Rubí,50.000,etcètera.Llavorscada
ciutatd’aquestesteniavidapròpiaiaixòqueheexplicatdeMolletiSantCeloni,alVallèsOcciden-
talpassavaaciutatsqueestandecostatl’unadel’altra.OsiguigentdeSabadelletdeia“ésque
aTerrassafaanysquenohivaig”.Iestanavuitquilòmetresdedistància!Pertantunperiodisme
comarcalallàtéunvalordiferentdelquepuguisferaquí.Iaixòésunadelescosesqueenshem
trobatal’horadeparlardepremsacomarcal.
-Comvaloraelsprimersanysd’emissiód’EL9TV?
-Joelsvaloromoltpositivament,hemfetuncreixementmoltapocapoc,perquèelquevolíemquan
vamengegarlatelevisióerademostrarqueespodiaferunatelevisióqueesveiésbé,quesesentís
béiquelagentquehisortísparlésbé,quejosempredeiaquesóntresobvietats,peròrealment
s’haviadedirperquèlatelevisióqueesfeiaiques’hafetmoltesvegadesidurantmoltsanysen
àmbitlocalniesveiabé,nisesentiabé,nilagentquehisortiaparlavabé.Inoerabenbéculpa
d’ells,perquèlaculpaerad’unasituaciójurídicaincertaperquèdurantmoltsanyslatelevisióha
estataCatalunyaiaEspanyaal·legal,voldirquenoelstancavenperòtampocelsasseguravenque
demàpodiencontinuaremetent.Ipertantlagentnoinvertiainoespodiaprofessionalitzaramb
prougaranties,perquèallàsíquealaquepodiensen’anaven.Pertantnosaltresvamferaixò.
Ihemanatcreixent,creixentenhoresdeprogramació,ihemintroduïttoteltemadelsdirectes,
queésunagrannovetat.HihapoquestelevisionslocalsaCatalunyaquesiguincapacesd’oferir
partitsd’hoquei,defutbol,esdevenimentscomMercatsdeMúsicaVivaoaltresretransmissions
en directe, i nosaltres ho podem fer en primer lloc perquè tenim una orografia a la plana que ens
hopermet,perquèsifosunacomarcaambmuntanyetesnopodríem,iensegonllocperquètenim
latecnologiaielsconeixementsperfer-ho.
-SeguintambEL9TV,creuqueelfuturd’EL9NOUidelapremsaengeneralestàenelsmitjans
audiovisuals?
-Aixòésungrandebatquefaanysqueestàobertiqueavuinocrecquehihaginingúquesigui
i ��
capaç de dir-ne el final. Avui mateix, en Rafel Nadal, que és el director
d’El Periódico de Catalunya, comentava en una tertúlia radiofònica
queeldirectordelNew York Timeslivadirfaunsanysquealcapde
cincanyselpapernoexistiria,osiguiquearalapremsajanoexistiria.
La premsa existeix, i no només existeix la premsa, sinó que com a
negocidecomunicacióésundelsméspotents,ambelquefalapubli-
citat,lesvendes...Ésveritatqueladifusiócostademantenir,perquè
quandiuenqueLa VanguardiacreixoqueEl Periódicocreix,creixen
peròabasedepromocionsiabased’injeccionsdepaambtomàquet,
perquèrealmentcréixerendifusiócosta,perquèlagentjovenocom-
pradiaris,iavegadess’incorporaalalecturaals30anys.Vulldirque
lescosessónaixí.Pertanthihaaquestproblemadeladifusió,queen
elcasd’EL9NOUnoeltenim,afortunadament,peròperquètambé
tenimunformatdiferent,bisetmanari,tambétenimunsaltrespreus,
etcètera.Hihaaquestproblema,peròencanviésunnegocimoltpo-
tentaramateix,La Vanguardiahaestrenatrotativesnovesihafetun
noucreixementdeformatid’inversió,isifosunnegociacabatnoho
haurienpasfet.
Pelquefaalatelevisió...Sí,semblaunmitjàdecomunicaciódefutur...
PeròarahaarribatlaTDT.LaTDTvoldràdir,quanestiguiconsolidada,
queaquíaOsonaesveuranquarantacanalsdetelevisió.Ésclar,un
espectadordavantdelatelevisió,comtriarà?Jom’imagino,inoho
sé,quelagentdirà:“Joemmirounatelevisiógeneralistaestatal;em
mirounadenacional,TV3;oemmiroTV3inoemmirocapd’estatal;
emmirounadelocal,perquèvullsaberquèpassaaquí...”.Peròés
clar,hauràdetriar,perquèsiesdedicaaferzàpingitéunahoraper
mirar latelevisió,quanhauràacabatdeferzàpingjapodràmarxar.
Seràcomlatelevisiópersatèl·litd’avuiendia,queetposesaferzà-
pingiquanten’adonesjaéshorad’anaradormir.Doncsclar,aixòes
complicarà.
PeròésqueamésamésarribalatelevisióIP,latelevisióperinternet,i
“Hi ha poques televisions locals a Catalunya que
siguin capaces de donar partits
d’hoquei, de futbol, esdeveniments com
Mercats de Música o altres retransmissions
en directe”
i ��
quanarribialatelevisiódelmenjador,voldràdirquetindremtotselscanalsdelmón,osiguiaquíhi
potarribartot.Ipertantelqueimportaràmoltseranelscontinguts.Seràunamicacomlapremsa:
situvolspotscomprardeudiaris,perònopotsllegirdeudiaris,enpotsllegirun,dos,mirar-te’ls,
perònohihatempspertot.Pertantelfuturéslatelevisió,perònoséquinfutur,perquèllavors
d’altrabandahihalaintegraciód’internetamblatelevisió,amblaràdioiamblapremsa.Enel
momentquevasortir latelevisió,vandir“laràdiojaestà, laràdiodesapareix,perquèhasortit
unmitjàquenonoméssesentsinóqueesveuitot”.Peròésclar,laràdiovacanviar,vapassar
aferunaràdiodediscosalaradioformulapelquefaalamúsica,ialaràdioconvencionalvan
començaraintroduirtertúlies,anàlisi,butlletinsinformatius,etcètera.Ivaaparèixerunfenomen
nou,queéslaràdioalcotxe.
Fatrentaanyscuesdecotxescomhihaaranon’hihavia,ivanarribarelsembussos,osiguique
aixòtambéhaanatbéperlaràdio.Jocrecqueahoresd’aratotselsmitjansintentemestaruna
micaatotarreu:nosaltrestenimlatelevisió,tenimelsdiaris,teniminternet,tindremràdio,iper
tantestaremunamicaatotarreu.
- Situï’ns EL 9 NOU dins el panorama actual de premsa a Catalunya.
-JodiriaqueésunreferentatotCatalunya.Quanesparladepremsacomarcalespensaenelsdia-
risdelescapitalsdeprovínciaienEL9NOU,evidentment.ÉsadirEL9NOU,elRegió 7,El Punti
elSegredeLleidasónelsdiarisqueseciten,isemprequeesfancosesambnivellprofessionala
EL9NOUse’ltéencompteaCatalunya.
-QuintipusdenotíciesesprioritzenaEL9NOU?
-Esprioritzentoteslesnotíciesd’interèscomarcal,ésadir,toteslesnotíciesinteressantsexclusiva-
mentd’àmbitdeproximitat,localicomarcal.Nodiem“nosaltrestractaremlesnotíciesdecultura
millorquelesdepolítica,omésbéquelesd’esports”,sinóqueintentemferunavaloraciódelseu
interèsperiodísticilespotenciemielsdonemrellevànciaenfunciódelasevaimportància.
- Quin és el perfil del lector tipus d’EL 9 NOU?
-Aixòvariaenfunciódelesedicions,siésaOsona,elRipollèsoelVallèsOriental.Enelcasd’Osona
tenimunadifusiótanaltaqueabastempràcticamenttotselsestratssocials.EnelcasdelVallès
Oriental és un perfil d’un lector d’edat entre mitjana i jove, i d’un nivell cultural mitjà-alt i un poder
adquisitiu tambémitjà-alt.Diguem-nequeallàs’hasegmentatunamicadesd’aquestpuntde
i ��
vista,encanviaquíno,aquíarribemunamicaatotselsextractessocials.
-FinsaquinpuntEL9NOUésundiariabansqueresvigatàidesprésdelacomarca?
-Nosaltressomcomarcals,tenimlaredaccióaVic,perquèaunllocoaltrel’hasdetenir,peròno-
saltressomcomarcalsimésconcretamentpluricomarcals,perentendre’ns,perquètambécobrim
elRipollès.Algunesvegades,sobretotdesdeManlleu,s’haditaixòdevigatà...Però josempre
heditqueno,iésquelamajoriadegentquetreballemaquínosomdeVic,oalgunssomdeVic
d’adopció,coméselmeucas,quesócdeRodadeTerperòviscaVicdesdefamoltsanys,peròés
queemmirolaredaccióimoltagentohavingutdeforaoviuenaforaenaquestsmoments,iper
tantnoexisteixaixò.Ara,ésclar,quigeneramésinformació?Doncslaciutatmésgran.AlVallès
Oriental,GranollersiMollet;aOsona,Vic;ialRipollès,Ripoll.
-QuinaimportànciatécomaempresapodertenirunaseucentralaViccomlaqueespotgaudir
actualment?
-Ésimportantsobretotperallòquedèiemdelsentitinstitucional.Unacosaésquanteníemellocal
alacarreteradeBarcelona,alaplaçaFrancescMacià,queeraunsbaixosiunacosaambpoca
presència externa, i una altra cosa és tenir un edifici de tres plantes, de 1.300 metres quadrats,
adavantdelBisbat,iadavantdelacatedral,aquíalaplaçadelaCatedral.Diarisquetinguinun
edifici emblemàtic n’hi ha d’altres, però que estigui a més a més situat tant al centre potser no n’hi
hacapmés,omoltpocs.
-Hacondicionatmoltlapolítical’activitatd’EL9NOU?Perexemple,enelcasdeVic,elmo-
nocolordeCiUal’AjuntamentdelaciutathafrenatelprogrésdelsmitjansdelgrupPremsa
d’Osona?
-No,no.Enelcasd’EL9NOUenconcretno.UnaaltracosaésquePremsad’Osonaalsanys80
demanavatenirunaemissoraderàdioielgoverndeConvergèncianolivadonarmai.Ilatelevisió
també ens varen posar moltes traves perquè la tinguéssim, tot i que al final vam aconseguir-ho. A
nosaltressemprese’nshaditquesomd’esquerresiunamicasocialistes.Iaixònoésveritat,però
l’etiquetaensl’hanposada,ijocrecqueensl’hanposadatambéperquèelsaltresmitjanseren
convergentsdescaradament.Llavorspercontraposiciónosaltreshavíemdesersocialistes.Peròla
reflexió que jo feia sempre era de dir “home, en una comarca que no és que Convergència guanyés
enlesèpoquesbonesdePujolsinóqueescombrava,compotserqueundiariquefostananticon-
vergentcomdeienitanprosocialistatinguésladifusióquetenia?Impossible”.Perquè?Perquè
i ��
“A nosaltres sempre se’ns ha dit que som d’esquerres i una mica socialistes. I això no és veritat, però l’etiqueta ens l’han posada també perquè altres mitjans eren convergents descaradament”
nosaltresnoéremnianticonvergentsniprosocialistes,nosaltreshem
intentatsersempreindependents,hointentemcadadia,iésveritat,
enshanposatl’etiquetaaquesta,peròsiparlesambelssocialistesno
hanestatmaicontentsambnosaltres,ielsd’esquerrestampoc.Afor-
tunadamentnohihaningúqueestiguicontentambeltipusdediari
quefem,iaixòvoldirquelalíniaquetenimésbastantbona.
-Enumeri’nsalgunsmomentsclaudelahistòriad’EL9NOU,elsque
hanmarcatdecisivamentelseufutur.
-Jodiriaqueelsmomentsclauperalahistòriad’EL9NOUhanestat
elsmomentsdecrisidecreixement,perquèsónmomentsdecrisi i
momentsdecreixementalhora,ihanmarcatelnostrefutur.Totsels
creixementsquehemtinguthanestatfeixucs,ésadir,nohihahagut
creixementsambèxitsimmediatsisorprenents.Jodiriaquel’únicèxit
quevahaver-hisorprenentpelsquehovarenviurevasereldel1978,
perquètenienunprojectemoltmodestde3.000exemplarsise’lsva
disparar,peròtotselsaltreshanestatabasedepicarpedra.Iaixò
també els ha passat a El Punt de Girona i al Regió 7 de Manresa,
quesóndiarisquevannéixerelmateixanyquenosaltresounamica
méstard.Ellstambévanteniruncreixementinicialunamicasorpre-
nentperòdespréstotselscreixementsquehananatfenthanestat
a basedepicar pedra.Allòque el1978 eraaixecarunabandera i
dir“nosaltressomdelscatalans,hofemencatalà,somdemòcrates,
som etcètera”, podies posar els qualificatius que volguessis, i feia que
lagents’interessésperaquellprojecte,ahoresd’araésquelagent
s’interessanoméspelsproductesperiodísticsqueestanbenfets,que
sónprofessionals,iqued’algunamaneraelspodeninteressar.Sino,
permoltquediguisquehofasencatalà,oquehofasd’unamanera
determinada,oqueésdelpaís, oquedefensesnoséquè...Noet
regalenres.
Bédoncs,laprimeracrisidecreixementvaserl’any1981,quanvam
passardesetmanariabisetmanari,ambl’ediciódeldimarts,quepos-
“Els moments clau per a la història d’EL 9 NOU han estat els moments de crisi de creixement, perquè són moments de crisi i moments de creixement alhora”
i ��
teriormentvaserdeldilluns.Vamtrigaradigerir-launsquantsanys,perquèl’ediciódeldilluns,
aramateix,ésunmoltbonnegoci,javoldrienmoltsdiaristenir-laperells,peròelsprimersanys
nohoera.Peròs’hadeveurelapartpositivatambé,perquètotiqueelsprimersanysEL9NOU
del dimarts va portar problemes i fins i tot ens vam plantejar tirar enrere, és des de llavors que EL
9NOUésbisetmanari.
Lasegonagrancrisidecreixementvaserel1989,quanvamengegarEL9NOUdelVallèsOriental.
Nosaltresel1989teníemEL9NOUd’OsonaielRipollèsconsolidat,ambduesedicions,divendres
ijadilluns,ivàremcreurequelanostraexpansiós’haviadeferterritorialmentmésquecréixeren
nombretemporald’edicions.Vamcreurequehavíemdeguanyarquotademercat,quehavíemde
guanyarpoblació,icomqueOsonatampocteniatantshabitantscomara,alVallèsOrientalensva
semblarquehihaviaunespaiadequat,queeraunacomarcaveïnaiqueelquehavíemdeferera
unaexpansióenformadetacad’olianantcapal’altracomarca.Pertantel1989nosaltresvàrem
crearunbisetmanariclavatqueeld’OsonaielRipollèsalVallèsOriental,itansolsvàremcanviar-
hi el color del logotip, i això ho vam decidir molt al final, dos o tres dies abans de sortir, perquè al
principiteníempensatdefer-loambelvermelligual,peròensvàremadonarquehihaviazones
frontereres,comperexempleFigaró,laGarriga,oCastellterçol,quesónpoblacionsdelVallèsOrien-
talonarribariaigualmentEL9NOUd’OsonaielRipollèsiquepertantellectorhauriademirarmolt
béaveurequindiaritriava,mentrequesilifacilitàvemvisualmenthotindriamésfàcil.Ivamdir,
siaixòhafuncionataOsonaielRipollès,tambéhadefuncionaralVallèsOriental.Peròelcasés
que els primers anys vam tenir força dificultats per això dels diferents àmbits comunicacionals que
ensvamtrobar,ivaserunnoumomentimportantperaldiari.RecordoquealVallèsOrientalvam
tenirlaprimeraosegonasetmanaunavagadequiosquersillibreters,queesvannegaravendre
eldiariperunacosamoltabsurda,queésquenosaltrespaguemalsquiosquersialsllibretersun
20%decomissiódelpreudecapçalera,queéselquefantotselsdiaris,iallàlarevistaquehiha-
via,queencarahiés,pagavael25%.Inosaltresvamdirqueno,quepagaríemel20,ihivahaver
unarevoltadequiosquers.Vàremacabarvenenteldiarialcarrernosaltres,elsmateixosredactors,
i això, en fi, va ser molt promocionat per les televisions, els diaris... Però al final vam arribar a un
acord,perquèresultaqueellscobravenun25%perquènose’lsfeialadistribucióalaporta,sinó
quel’anavenabuscaraunllocdeterminat.Itotiaquestsproblemesinicials,enaquestsmoments
EL9NOUdelVallèsOrientalésunmoltbonnegoci,desd’unpuntdevistaestrictamentdenegoci,
idesd’unpuntdevistademitjàdecomunicacióésunmitjàdecomunicaciórespectatidereferèn-
ciaalacomarca.
i ��
Posteriorment,el1994femunaaltraexpansióisaltemalVallèsOccidental.PrimerentremaTe-
rrassa,onhihaviaunsetmanariqueesdeiaL’actualitat de Terrassa,ielsseuseditorsensvaren
venirabuscarperveuresipodiencol·laborarambnosaltres,perquènosen’acabavendesortir.
Nosaltreshivamanar,icomquejateníemlaintenciódeferEL9NOUdeSabadell,l’any1994,em
semblaquealmesdemaig,transformemL’actualitat de Terrassaenbisetmanariamblamarca
EL9NOU,ielsetembredel1994llancemEL9NOUdeSabadell,ambredaccionsseparades,dos
bisetmanarisdiferents.Elgenerde1995transformemaquestsdosbisetmanarisendiaris,ésa
dir,sortíemdillunsidivendresipassemasortirsiscopsalasetmana,dedillunsadissabte.Això
ho mantenim durant tot el 1995 i a finals d’aquest any els fusionem tots dos en un de sol que
esdiuEL9NOUdelVallèsOccidental,tambédesisdiesalasetmana.El2003,quanescreaEl
Punt deBarcelona,vàremacordarfusionartoteslesedicionsqueellstenienilanostradelVallès
OccidentalambladeBarcelonapernofer-noslacompetència.EllstenienBarcelonèsnord,que
eradiguem-nel’ediciódeBadalona,SantAdriàiSantaColoma,tenienMaresme,itenienGarraf.
I nosaltres teníem Vallès Occidental. Aleshores ens va semblar que era prudent fusionar totes
aquestesedicionspernoferlacompetènciaaEl PuntdeBarcelona,iaraesdiuentotesEl Punt
deBarcelona.TotaaquestaexpansióalVallèsOccidentalensvadonarlaterceragrancrisi,que
jodiriaqueaquestavaserdesdelpuntdevistaeconòmiclamésfortadetotes.Lesaltreseren
fortestambéperquèl’empresaeramoltfeble.Ésadir,quanvamengegarEL9NOUdelsdimarts
l’empresanoexistiapràcticament.Arabé,quanentreel1994iel1995vamtenirlesduesedicio-
ns diàries al Vallès Occidental, això sí que era una crisi de creixement seriosa, seriosa, fins al punt
que vàrem prendre la decisió d’unificar les dues edicions en una de sola, fer-la comarcal, etcètera,
perqüestionsestrictamenteconòmiques.Nosaltresjavolíemtenirunaediciópercadalloc,però
niesveniaprouniteníemproupublicitat.Iaquestacrisidel’expansióalVallèsOccidentaltambé
ensvadonarunadimensiódiferent.
-Éscomplicatelperiodismeacomarques?
-Sí,sí,elperiodismeacomarquesésméscomplicatqueenàmbitsmésgrans,perquèésunperio-
dismedeproximitat,iquantutreballesambgentqueettrobespelcarrer,siundiahasdedonar
unamalanotíciaqueafectialgú,ite’ltrobes,noexperimenteslamateixasensacióqueunredactor
deLa Vanguardia,od’El País,od’El Periódico,queésunapersonaanònimaquehaescritallòi
queseguramentnotrobaràmailapersonaimplicada.Aquíno,aquíte’ltrobespelcarrer.Sialgú
sesentmolestperunainformacióaparegudaenungrandiaripotsernoaconsegueixniparlarper
telèfonambelredactorquel’hafeta.Aquí,ésqueetpodenentraraldespatxdeldirectorgeneral
i �0
aramateix,ésqueseràdifícildeparar.ElsdiarisdeBarcelonatots
tenencontrolsdeseguretat,percomençar.Aquestadistànciaquehi
haentreelsgransdiarisiellector,aquíésproximitat,iaixòtélaseva
dificultat però també té la seva part positiva, que és que trepitges el
terrenyipertantelconeixes,isapsdequèparles.Avegadeshemvist
informacionscomplicadespublicadesaEL9NOUopublicadesaun
diarigraniveiemqueeldiarigranhasentitatocarcampanesperòho
hafetd’oïda,encanvinosaltrescomqueconeixemelterritoriihem
anatalllocdelanotíciapodemparlar-neambmésprecisió.
-Quinesarmesprincipalshadejugarundiaricomarcalpercombatre
lagrandifusiódelsdiarisd’àmbitsmésamplis?
-Sermoltcompetitiuenelseuterritori,ambelqueésboell:fentinfor-
maciólocalbenfeta.Elsdiarislocalsques’hanposataferinformació
generals’hanequivocat.Devegadesesdiuqueelsgransdiarispoden
ferinformaciógeneralmésbéqueelslocals,iaixòenpartnoésve-
ritat,perquèlamajoriadelainformacióinternacionalveatravésde
lesagènciesinformatives,ipertantunaagènciainformativacomper
exempleFrancePressoEFEtantenviainformacióaLa Vanguardiao
El PaíscomaEL9NOU,silicompra,ipertantlainformaciógeneral
tampocéscapsecret.Ésclarqueelsgransdiaristenenenviatsespe-
cials...Iunenviatespecialpotfercròniquesalterritoripermillorarla
informacióquearribadelesagènciesalaredacció.Peròvulldirque
lainformaciógeneralespodriaferigualmentenundiarilocal,méso
menysbenfeta.Elquepassatambéésqueellectordiferenciaentre
diarinacionaloglobalidiarilocal.Llavorsellectorquanbuscainfor-
maciólocallabuscaeneldiarilocal,iselacreumés,iencaraque
l’hagillegidaenundiarid’informaciógeneraldiu“aveurecomhoex-
plicaEL9NOUallòquejojasé,peròqueEL9NOUpotserm’explicarà
encara més coses, perquè les explica des d’aquí, a veure com ho
diuen, a veure fins on es mullen i què expliquen”. I en canvi pel que fa
alainformaciógeneralhihaunamicalasensacióque“quèenshan
d’explicar aquests d’aquí Vic, o aquests d’aquí Sabadell, o aquests
“Els diaris locals que s’han posat a fer
informació general s’han equivocat.
De vegades es diu que els grans diaris
poden fer informació general més bé que els locals, i això en
part no és veritat, perquè la majoria
de la informació internacional ve
a través de les agències”
i ��
d’aquíManresa,dequèhapassataWashington.Quèsabenaquests?”.Noésbenbéaixí,arafaig
lacaricatura,peròencanvielsd’El País,“aquestssíperquètenenmoltsmitjans”.No...tenenmolts
mitjans, sí, però al final acaben rebent de France Press, Reuters i agències d’aquestes.
-CreuenEL9NOUcomaescoladeperiodisme?
-Sí,comaescoladeperiodismesí,commoltsmitjanslocals.Peròtotiquehihahagutgentque
hatreballataquíaEL9NOUidespréshantriomfatenaltresllocs,lamajoriahivarenpassarde
corresponsals,queésenaquestaèpocaquedicjoqueerencol·laboradorsexterns,quevenienal
vespreoquedesdelseupoblepassavenlacrònica.Id’aixòpodriaanomenar-nemoltsqueestan
araambcàrrecsrellevants.PertantnovarenestaraquíaEL9NOUal’èpocaquevacomençara
serprofessional.Apartd’aixòhaestatescoladeperiodismetambépermoltagentqueestàtreba-
llantenaquestsmomentsaquíiquesóngransprofessionals:gentquehafetl’opciódenomarxar,
iqueestanaquíoestanaGranollers,iquehanoptatperferlasevavidaprofessionalaEL9NOU
perquè se senten molt identificats i hi estan bé. Per tant a la teva pregunta, sí, però no com aquest
miratgequeenalgunsmitjansdiuen:“Ésqueelsmitjanslocalsserveixenperquèlagentvagiallà,
n’aprengui,iquanensabense’nvan”.Aquíalgunsí,quehamarxat,perquèaixòéslleidevida,
peròtambén’hihahagutmoltsques’hanquedatiquesóngransprofessionalsquepodrienanar
atreballaraBarcelonaavuimateixiquehofarientanbécomelsquehanmarxat.
-S’hapensatmaienunaexpansiótemporaldelperiòdicperconvertir-loenundiariolafórmula
delbisetmanariéslamésadientperunapublicaciócomEL9NOU?
-Aixòhohavíempensatmoltesvegades,peròlaveritatésquel’experiènciadelVallèsOccidentalno
vaserexcessivamentpositiva,ivàremveurequelafórmuladelbisetmanarieramoltbonaperquè
quansurtscadadiatensdosdiesalasetmanaquevensmés,ielsaltresdiesquevenspoc.Això
elspassabastantatotselsdiaris,sobretotalsdiarislocals,itotiquevahaver-hiunmomentque
pensàvemquequanacabéssimdeferl’expansióterritoriall’hauríemdeferpelquefaalnombre
d’edicions,doncsahoresd’aralaveritatésquepensemquelafórmuladelbisetmanariésmolt
bonaperquèpermetferunsetmanarieldivendres,ieldillunsferundiaridecapdesetmana.
-Perquèladifusiódeldivendressemprehaestatsuperioraladeldilluns?
-Ladeldivendreshaestatsuperioraladeldillunsperdiversesraons:primeraperquèeldivendres
vasortirl’any1978,eldimarts,queéselprecedentdeldilluns,l’any1981,irecalcoaixòdeldimar-
tsperquèésmoltimportant:noéselmateixsortireldillunsqueeldimarts,perquèenaquellmo-
i ��
menttecnològicamentnoespodiaferdecapmésmanera,nohihaviatempsmaterial.Ijocrecque
bàsicamentésperaixò,peraquestfenomendemésantiguitatitradiciódel’ediciódeldivendres,
perquèalVallèsOriental,onvamsortiralmateixmomentamblesduesedicions,venemgairebéel
mateixeldillunsqueeldivendres.D’altrabanda,enEL9NOUdeldimartsvamferunaclaraaposta
pelsesports,intentantdedicar-hisempreeltemadeportadaiméspàginesal’interior,perquèen
aquellsmomentsalacomarcanohihaviacapmitjàonpoguessisconsultarresultatsesportiuso
altrestemesrelacionatsambl’esportd’aquí.Ijocrecquetantaatenciópelsesportsvaperjudicar
unamicaelprojecte,comtambéelfetquel’ediciódeldillunseramésmodestaqueladeldiven-
dres,teniapocapublicitatipocapaginacióenaquellmoment.Tambéelfetdesortireldimarts,
perquèésclar,explicàvemnotíciesdedissabteidediumengeeldimarts,iaraaixònopassa,ara
éstotmoltmésràpidperquèlatecnologiahopermet.
-QuinfuturpreveuperlapremsacomarcaliEL9NOUenparticular?
-Predirelfutursemprefaunamicaderepèl,peròjocrecquealapremsacomarcallipassaràel
mateixqueenelconjuntdelapremsa,ésadir,ques’hauràd’adaptaralesnovestecnologies,per-
quèhihauràunapartdelectorsquepotserdemanaranunformatdiferentenllocdelpaper,in’hi
hauràunapartquenoesmourandelpaperperquèconsiderenquellegirenpaperéslamanera
mésinteractivadellegir,perquèpotsanarendavant,endarrere,potsmiraramuntiavall...Peròa
partd’aixòjocrecquelanecessitatdemitjansdecomunicaciódeproximitatéscadadiamésreal,
ques’haacabatjaaquellaèpocaenquèl’alcaldedeBarcelonaeral’alcaldedeCatalunya.Lagent
téalcaldeacadapobleiacadamunicipideCatalunyaivolensaberaveurequèpassaalaseva
ciutat,alseupoble:quanfaranaquellacarretera,quanenquitranaranaquellcarrer,quanaquella
escola,quanaquellmetgemarxa,quantanquenl’ambulatori,comfaranlesurgències,quiharo-
bataqui,quihamatataqui,etcètera.Totesaquestescoseslesvolensaber,ielsgransmitjansde
Barcelonanopodencobrirtotelterritoriambeldetallquehofemnosaltres.Aixòenrelacióamb
totselsmitjans,tantpapercomtelevisiócominternet,parlodetot.IpelquefaaEL9NOUpaper,
talcomveiemaranosaltresladifusióilesvendesresensfapensarquehihagiundecreixement
sinóalcontrari,quemésaviathihauncreixement.
-Coms’imaginaqueseràEL9NOUd’aquía25anys?
-Insisteixo,dedebòquenom’hoséimaginar.Ahoresd’araemsemblaqueseriaunatemeritatdir
comseràeldiari,arabé,comseràelgrupEL9NOUd’aquía25anys,doncsjocrecques’haurà
adaptatiqueoferiràlainformacióatravésdelscanalsquehihagienaquellmoment,queamiem
i ��
semblaquehicontinuaràhaventpremsaenpaper,peròquehihaurànovestecnologiesqueper-
metranquelamateixapremsasiguicomplementàriad’internet,iquelatelevisióilaràdiosiguin
complementàriesl’unadel’altra.Ésclar,ésquearamateix,simiremperexempleiCatFM...iCat
FM,quèés?Doncsésunaràdioquetambévaperinternetiquetambéésunapàginawebiqueper
tanttupotsescoltarlaràdio,veureinformació,etcètera.Aixòésunexempleclariactualdelafusió
demitjans.Unaltreexemple:unllapisòptic.Tuestàslleginteldiariambunllapisòptic,elpasses
persobreiveusBillClinton,clac,BillClinton,elpassespersobreil’ordinadoretdiu:“BillClinton,
expresidentdelsEstatsUnits,tantsanys,noséquè,noséquèmés...”,ahval,moltbé.Aixòésper
ferunamicadefuturologia,peròsóncosesquetecnològicamentjaespodenferactualment.Però
imaginemqueaixòs’aplicaielllapisòpticserveixipercomplementarcosesqueestàslleginten
paperatravésdel’ordinador.Operexemplelatelevisióalacarta.Clar,latelevisióalacartavol
dirquerebremtelevisióperinternetoperTDT,aniràapararaunordinador,tupodràscontractar
serveisidir:“Escolta’m,jovullveurel’informatiudeTV3,l’informatiud’EL9TV,elsesportsiuna
pel·lícula.Novullveureresmés”.Illavorshihauràalgúquegravaràaixòalteudiscdur.Pertant
dircomseràEL9NOUd’aquía25anys,jonohosédir,emsemblaqueseriaunatemeritat,però
amiemsemblaqueelgrupEL9NOUtindràtantaoméspresènciaqueara,n’esticconvençut,i
queelpaperresistirà,iseguramentresistiràmoltperquès’estanfentinversionsactualmentamb
rotativesquevalenmilionsd’euros,isino,noesfarien.
i ��
Jaume Espuny, director adjunt d’EL 9 NOU
Jaume�Espuny�i�Mèlich�(Campdevànol,�1951)�és�director�adjunt�d’EL�9�NOU.�Té�
estudis�d’enginyer�tècnic�naval�i�d’ajustador,�però�després�de�treballar�durant�dotze�
anys�de�tècnic�industrial�en�una�empresa�del�seu�poble�va�començar�a�col·laborar�
amb�EL�9�NOU�com�a�corresponsal�de�Campdevànol�l’any�1982.�El�setembre�de�1985�
el�van�nomenar�coordinador�del�Ripollès,�i�l’any�1989�es�va�incorporar�a�la�redacció�
de�Vic�com�a�cap�de�Reportatges�i�Investigació.�El�gener�de�1993�va�ser�nomenat�
subdirector�de�l’edició�d’Osona�i�el�Ripollès,�i�el�setembre�de�1994,�director.�L’any�
2000�es�va�traslladar�a�EL�9�NOU�del�Vallès�Occidental�(que�posteriorment�es�va�
convertir�en�El 9 Punt)�per�dirigir-lo.�Amb�la�desaparició�d’El 9 Punt,�el�desembre�de�
2003,�va�treballar�provisionalment�de�coordinador�d’Osona�i�el�Vallès�Oriental�de�
l’edició�d’El Punt de�Barcelona,�fins�que�finalment�el�juliol�de�2004�es�va�reincorporar�
a�la�direcció�d’EL�9�NOU�d’Osona�i�el�Ripollès.
-Quinessónlessevestasquescomadirectoradjuntd’EL9NOU?
-Lesmevestasquessóndecoordinarlaredacció,mésquetot.Altrescosesquehedetenirclares
sónelsdiarisdeldillunsieldivendresmésomenyslespàginesquetindran,quantespàgineshi
anirandecadasecció,comaniràposadalapublicitat...Osiguiqueenteoriasócelquecontroloel
i ��
llançatdeldiari.Amésamésm’encarregodirectamentdetotselsarticlesd’opinió,delescartes,i
tambédirigirlesreunionsquefemdimartsidivendresperalesedicionsdedivendresidedilluns,
idecidirquèvaaportada.Ésclar,alsdiariscadadiahihaunareuniódeportada,peròaquíno,
aquíelsdimartsmiremelstemesquehiha,ieldijousalatarda,quanhemdeferlaportada,com
queesticgairebésempreencontacteamblaredacció,jamésomenysesveuquinaés.Ilaresta
ésanarparlantamblagent:“Quètenim,quèfem,comhopodemferaixò,comno”,etcètera”.
-Enquinesseccionsocàrrecshatreballatdinseldiari?Ons’hasentitmésagust?
-Vaigcomençarl’any1982decorresponsaldeCampdevànol,peròdeseguidavaiganarfentmés
cosesifeiatoteldelRipollès,iel1985vaplegarelquefeiadecoordinadordelRipollèsim’hivan
posarami.L’any1989vaigveniraquíaVic,engranpartperquèjoestavafartdelRipollèsperquè
elRipollèséspetit,iestavacansatsempredeparlaramblamateixagent:deia“aveureaixòaqui
podemdemanarreaccions...”.Isempreeral’alcaldedeRipoll,elpresidentdelConsellComarcal,
eld’Intersectoriald’empresaris,etcètera.Iel1989vaigveniraquíaVicaencarregar-medelasec-
ció de Reportatges i Investigació fins al 1993, que em van nomenar subdirector, i el setembre del
1994,director.Llavorsl’any2000vaiganardedirectoraEL9NOUdelVallèsOccidental,totique
vaigcontinuarvivintaVicianavaitornavacadadia,unamicaperveuresiespodiasalvarperquè
aquella edició havia anat malament. I així fins al 2004 que vaig tornar i em van posar de director
adjuntd’aquíaOsonaielRipollès.Jonosócpasdesagraït,amblaquem’hihetrobatmésbéés
ambladedirector:cobromés[riu]...id’aquestamaneraesticatoteslesseccions.Jo,perexemple,
noheportatmaiunaseccióexcepteladeReportatgesiInvestigació,queeraunaseccióonhiera
joiningúmés.Peròm’agradavamoltivaigestarmoltcontentambalgunescosesquevaigfer.
-Elsperiodistesrebenmoltespressionsdefora?
-Sí,sí,moltes,iensrenyenmolt.Això,comqueésundiaricomarcalaquíqualsevoltruca.Qualse-
vollectortrucaidemanapeldirector,ime’lpasseniparloambellperqualsevolcosaquehem
posataldiari.PensaqueésimpossiblequetutruquisaLa Vanguardiaietpassinambeldirector
perqueixar-ted’algunacosa.Aixòésimpossible.Nopassaràsdelarecepcionista.Encanviaquí
nohihaproblema,johiparloialgunavegadahehagutd’engegarelsgossosperquèemcrideni
m’insulten...Peròsí,rebemmoltespressions,perdescomptat.Avegadesperximpleries.Escrius
unacosaipenses:“Quanhopubliquemquinmerderquehihaurà!”,iningúdiures,osis’haempi-
patalgúningúhaditres,iencanvietsurtenambcosesraríssimes.Perexempleelscromos,ala
contraportada,quesabemquealagentelsagradais’hollegeixenmolt,peròavegadeshihagent
i ��
ques’hienfadamolt,siparlend’ells,ésclar.Sinoparlend’ellshotrobenfantàstic,peròsiparlen
d’ellsinoquedengairebédespréss’empipenmolt.Peròbé,ésunafeinamésquetinc.
-ComrecordaEL9NOUqueesvatrobarquanvacomençar-hiatreballaricomelveuara?
-Laprimeravegadaalamevavidaqueelvaigveure,quanencaraeranomésd’Osona,vaserl’any
1979,quevaigveniraquíaVicalaClínicaSantJosep,emsembla.Iamiemvasemblarmoltbé,
emvaagradarmolt.Erafetencatalà,cosaquenohiestavaacostumat,iparlavendeCampde-
vànol...DeCampdevànolideRipollideSantaEulàliadeRiuprimer...joal·lucinava.Arabé,llavors
emsemblaquenohihavianingúquevisquésd’EL9NOU,eragentqueveniaalesvuitdelvespre
quansortiadetreballarapicarquatrecosesiaveuresiomplim.Abansunadelespreocupacions
quehihaviaera“jaomplim?”,“tu,posemelquesiguiperòprimerenshemd’assegurard’omplir”.
Araenssobrenlatiradecosesid’informacions.Hihahagutungrancanviperquèsompropde
centtreballadorsaquíal’empresaialprincipi,ésclar,n’hihaviazero.Clarquearatambéhiha
latelevisió,hihaelsdepublicitatitotaixò,peròperdescomptatquearafemunproductemillor,
isobretotvisualment.Jome’nrecordoabansquenohihaviaordinadorsipertantescrivíemamb
unaHispanoOlivetti,ienunpaperapartquetenialesquadrículesmiràvemquèhaviad’ocupar.I
sinoompliadoncshiposàvemunafotoqualsevol,iaméspetitíssima,eraigualaixò.Encanviara
intentemposarfotosgrosses,ferunamicad’imatge.Peròl’esperitéselmateix.Bé,potserhiha
gentquediu“tu,joaquímésdevuithores...”,peròlamajoriasis’had’anareldivendresalesdeu
delanitalpledel’Esquirolvaalpledel’Esquirol.Comabans.
-AbansEL9NOUeramésatrevit?
-No,no.Jaenshodiuen,ihopotsemblar,peròtuagafesundiaridel1979,del1981odel1983i
veuràsmoltescosesquedius...Perexemple,sempreme’nrecordod’unanotíciadel’any79,em
sembla,queeltitulareramésomenysaquest:“L’alcaldedeTaradell(quetocavaamblacobla
delpoble)esnegaatocarElsSegadors”.Clar,ésqueaixònoesdeiaenlloc,nosortiaenundiari
imprès.Ésquelamajoriadeldiarierencosetesbreus,arrossadesicosesd’aquestes.Elquepas-
saqueelllenguatgeeramésdirecte,potser,iarahasdeserunamicaméspolíticamentcorrecte
perquèdeseguida...JoallàaSabadellhetingutdeuodotzequerelles,gairebé.Vulldirquevaig
haverd’anaraljutjat,iperqualsevolbajanada.Al’últimaresultaqueeraperquèvamposar“Els
veïnsdelbarritaldeSabadelldeclarenelregidortalpersonanongrata”,mésomenys.Doncsvaig
haverd’anaraljutjatambaixò,ambunaquerella.Iésclar,lajutgessaelsvapreguntarprimera
ells,idesprésamiial’advocatd’EL9NOU,ivadir“quinatonteria,peròsiaixòhodiuenelsveïns,
i ��
quevolendeclararpersonanon grata”.Peròtotiaixí,dedeuodotze,nomésenunaensvancon-
demnarapagarsis-centseuros,perunainformacióqueensvamequivocarunamica.Iencanvi
ainternetpotsdirelquevulguisianònimament,entotsaquestsfòrumsonesdiuenbarrabassa-
des... I aquí va firmat, i has d’anar pensant “ep, que això pot ser motiu de querella”. Però de valents
hosomigualqueabans,imésitot,diria.
- Quins trets creu que defineixen més bé el tipus de periodisme que fa EL 9 NOU avui en dia?
-El tretcaracterístic,queéscomuntòpic,ésqueésunperiodismemoltproper,perquèésclar,
parlemdenotíciesd’OsonaielRipollès,osiguiqueparlemdenotíciesdeVic,deCampdevànol...
JosócdeCampdevànol,icadacapdesetmanahivaigilagentemveupelcarreriparlaambmi,
oemrenya,oemclavacrits,m’insulta,oemfelicita,elquesigui,cosaqueenaltresdiariscom
enundiarigeneraldeBarcelona,unperiodistaésunapersonaqueensapselnominoensaps
gaireresmésperquènosapsbenbéquiés.Abanselaborarlesnotícieseramésdifícil,perquèper
miunadelescosesqueestàmatantelperiodismesónelsgabinetsdecomunicacióielscapsde
premsa.Osigui,algúvainventarelscapsdepremsaialgúvainventarelcorreuelectrònic,is’han
trobat.Iestàsallàescrivintal’ordinadorietvanarribantcorreuselectrònicsdelcapdepremsa
del’AjuntamentdeVic,delcapdepremsadelaDiputació,itotsvolensortiraldiari.Osiguiqueel
diarielpodríemomplir-loagafantaixò,copiarienganxar,ijatenseldiarifet.Peròésclar,nosaltres
elqueintenteméstreurenotíciespròpiesianarabuscarlesnotíciesquenoelsinteressaque
surtinalscapsdepremsa,perquèaquestessónlesqueinteressenmés,inosaltreslesintentem
treuredefonts,rascant...Il’altretretcaracterístic,permifonamental,totiquearahihawebsihi
hatelevisionscomarcals,peròésunacosaquesempredic:siavuiquante’nvagisadormirmires
eltelenotícies,escoltesunamicalaràdio,ipensescomseràlaportadadelsdiarisgenerals,per
exempleelsdeBarcelona,iencaraquenohagismiratlatelevisió...Sinoéseltrenquehadesca-
rrilatseràlavisitadelsreisalMarroc...HihamoltesvegadesqueaEl País,El Periódico,l’AvuiiLa
Vanguardialafotogrossadeportadaéslamateixa.SihihaunincendiaunhoteldeMadrid,tots
elsdiarisamblafotodel’incendi.Encanvisempredicquelagentd’aquíse’nvaadormireldijous
alanitacasasevainosapquèsortiràalaportadad’EL9NOUdel’endemà.Nohosapperquèno
hasortitgairebéenlloc,nialatelevisiód’aquí,perquèlamajoriadenotíciesdeportadad’EL9NOU
nohansortitenlloc.Osiguiaquestpermiéseltretcaracterísticielquedónauncertavantatge.I
no m’agrada pas tirar-nos floretes.
i ��
-EnelsanysquefaquetreballaaEL9NOUhapercebutalguncanvienl’estildeferperiodisme
deldiari?
-No...Aradirienquesommésprofessionals.Peròenl’estildeferperiodismeno,jodesqueestic
aEL9NOU,ifamésde25anys,sempreelsquehemestataquítreballanthemintentatisempre
intentemserelmàximd’independentsiambganesdetreurenotíciesquesiguininteressants.Ara
bé,aratenimmésmitjansiabanssortienmoltesarrossadesicosesd’aquestes,iarasurtmenys
aixòihihamésnotíciesquetinguinunamicamésdecalat.Peròl’estil...Detotesmaneressíque
hihacosesquefavint-i-cincanysespodiendiriaragairebénoespodendir.Perexemple,una
vegadavasortiraportadaunanotíciaqueeltitulardeia:“Ripolltindràelprimerjutgenegrede
l’Estat”.Ésclar,atotl’Estatespanyolnohihaviacapjutgedecolornegre.Aranosépascomho
podríemdir,perquècadavegadahemdeserméspolíticamentcorrectes,noferautocensura,però
segonsquènoespotpasdir:violènciadegènere,raça...Cosesquenoespodendirtandirectes
comespodiendirabans.
-Esprioritzenalguntipusdenotíciesenconcret,oesdónaelmateixtractamentatotes les
informacions?
-Això tambéésmoltelàstic, peròesprioritzen lesque tinguinmés interèspel lector.Però,què
interessaal lector?Ésclar,prioritzemlesnotíciesquecreiemquepodeninteressarmés,oque
sónmésimportants,siguinbonesodolentes,perquèabansdeienquealagentliinteressenmés
les notícies dolentes. Efectivament, alguns dilluns que hem venut més que mai és perquè per
desgràciahihaviaalgunafotoaportadad’uncotxeaccidentatiquehihaviahagutalgunsmorts.
Aixòéselqueinteressamés,perquèsóncosesquecolpegenmolt,ihemvenutmés.Oaquestany,
desprésdeldillunsd’eleccionsmunicipals,quesemprevenemmolt,elsegondiaquehemvenut
mésésquanvanassassinarunaadvocadadeRipoll.Hoprioritzemaixò?No,peròs’hadediria
lagentaquestamorbositatliinteressa,imésessentcosesproperes.Peròal’horadeprioritzarjo
cadavegadatincmésclarquelesnotíciesdolentesvenen,peròlesbones,també.Iésclarpriori-
tzemlesquecreiem,potserequivocadament,quepodeninteressarmésallector.Lesquevenen
derodesdepremsainotesdepremsadelscapsdecomunicació,sinosónmoltimportants,les
posemperallàijaestà.
-Creuquelaindependènciaquepredicalacapçaleraesmantéavuiendia?Coms’aconsegueix
manteniraquestaindependència?
-Jocrecquesí.Emsemblaqueningúdelaredaccióésdecappartitambcarnet.Aixòpelquefa
i ��
apolítica. I tambéensés igual si ésunalcaldedeConvergènciao
socialista.Arabé,avegadescostamantenirlaindependència,sobre-
totquans’acosteneleccionsmunicipals.Peròensautocensurempoc.
Heudepensarqueaixòdediariindependentlamajoriadediaris...A
veure,El PeriódicotiramoltalPSC,l’Avui aposturesdeConvergència
ocatalanistes,El PaísalPSCoalPSOE,El MundodelPP,perdes-
comptat...Inoetpensispas,anosaltrescapregidor,capalcalde,no
ensfagairepor,noensfaranpasgaireres.Elquecostamésésser
independent,tantnosaltrescomelsaltresdiaris,delpodereconòmic.
O sigui, una cosa és en Zapatero i una altra cosa és el president del
BancodeSantander.Ésclar,anosaltresquiensposamoltapublici-
tat?Lesempresesilesbotiguesimportants.Vahaver-hiunavegada,
perexemple,quevampublicarunacartad’unclientd’unconcessio-
naridecotxesqueixant-sedelquelihavienfet ielconcessionariva
estar tresanyssenseposargensdepublicitat. Iaixòsóndiners.O
siguiqueelpodereconòmicésmésimportant,mentrequeelpoder
polític,isobretotacomarques,hoésmenys...enaquestsentitésfàcil
serindependent.
-AEL9NOUelsredactorstrepitgencarrerotreballenmoltdesde
laredacció?
-Jocrecquetrepitgenforçacarrer,peròmenysqueabans,perquèa
internethipotstrobar latiradecoses.Avegadesquanfemuna in-
formaciósobreunaempresad’aquídius“elshauriad’anaraveure
perquèelshededemanarmoltescosescosesabansdefer lanotí-
cia”.Aravasalasevapàginaweboaladequisiguiihotenstot.Per
descomptatquesesurtmenysqueabans.Peròintentemanar-hi,in-
tentemsortiralcarrer,perquèéslaformadetreballarbé.Peròcosta,
ésmésdifícilqueabans.
-ElfetqueEL9NOUs’hagiconvertitenungrupmultimediàticha
repercutitd’algunamaneraeneldiari?
-Repercuteixunamicaperquèhiharedactors,periodistesocapsde
“A vegades costa mantenir la independència, sobretot quan s’acosten eleccions municipals. El que costa més és ser independent, tant nosaltres com els altres diaris, del poder econòmic”
“Cada vegada tinc més clar que les notícies dolentes venen, però les bones també”
i �0
redacciódeldiariquefanprogramesperlatelevisió,perexemple.Ialgunacosadelaweb.Però,
ésclar,aquís’haintentatferunaredaccióunitària,osiguipolivalent:elsdelatelevisiópodenfer
diariielsdeldiaripodenfertelevisió.Finsaranohihaviatelevisióipertantnomésestàvempel
diari.Aran’hihaipertantalgunsredactorsestanperlatelevisió.Repercuteixunamica,perdes-
comptat.
-EspotdirqueEL9NOUésabansqueresosonencidesprésdelRipollès,os’intentatractarles
duescomarquesambelmateixinterès?
-OsonaielRipollèssónduescomarquesdiferents,iEL9NOUvanéixeraOsonaidesprésesvaex-
pandirl’any1981alRipollès.Iallàvatenirèxitdeseguida,perònodeixadeserundiariquevede
fora,unapublicacióqueved’unaaltracomarca.Allàjosemprehaviaanatareunionsotrobades
ideien:“Ésquenosaltreshauríemdetenirunapublicaciónomésperlacomarca”.Depublicació
nomésperalRipollèsaran’hihaunaperòésdequalitatmoltdolenta,isivolsferunacosauna
micaambcaraiullsnecessitesunmercatpublicitariquealRipollèsnohiés.Perònosaltreselque
nofemmaiésunespàginesambinformaciód’OsonaiunesquantespàginesdelRipollès,sinóque
tractemOsonaielRipollèscomuntot,inomirem“aveurelapàginacinc,laprimeradepolítica
isocietat,nopotserdelRipollès,perquèvenemmenys,perquèhihamenysgent,etcètera”.No
homiremperquèperexempleaquestdivendreslaprimerapàginaqueobrialasecciódepolítica
isocietat,queéslaseccióestrelladeldiari,eradelRipollès,ilasegonatambé.Iavuilaprimera
ésd’Osona,deGurb,peròlasegonaésdeRipoll,delRipollès.PeròelRipollès,pelsolfetdeser
dinoupoblesinocinquanta-unaquíaOsona,iels150.000habitantsd’aquíencomparacióamb
els25.000d’allà,alaforçaprodueixmenysnotícies,pertanthisurtmenys,iésunaexcusaperquè
lagentdigui“nomésparleud’Osona;delRipollèsenparleupoc”.No,no,sialRipollèscomencen
asortirnotíciesinteressantsn’hihauràmésdelRipollès,osiguiqueaixònohoseparem,femuna
cosaconjunta.
-Pelquefaal’ediciódelVallèsOriental,treballenconjuntamentd’algunamaneraonoespro-
dueixcapmenadecomunicació?
-Sí,treballemconjuntamentperòpoc.LaraómésimportantésperquèEL9NOUdelVallèsOriental
i EL 9 NOU d’Osona i el Ripollès tenen la mateixa maqueta però res més, fins i tot el color canvia,
unésverd i l’altreesvermell, i la informacióevidentment també.ElsdelVallèsOrientalparlen
estrictamentdelVallèsOriental,nosaltresparlemd’OsonaielRipollès,pertantpodemferpoques
coses en comú, tot i que alguns articles d’opinió que siguin generals sí que els aprofitem. I per
i ��
exemplel’altrediavandonarelPremiJaumeMaspons,undelsquehoconcedeixésEL9NOU
delVallèsOriental,iaquítambésortia.IcomqueenCarlesCapdevila,queésd’aquíaOsona,va
guanyarundelspremis,peraixòvamdestacar-hoforça.Illavorstenimunasèriedepoblescom
araCastellterçol,Aiguafreda...,queestanalafronteraentreOsonaielVallèsOrientali,pertant,
repetimlesinformacions.Peròapartd’aixòestemconnectats,femreunions,femelsopardeNa-
daljunts,ellstotelquefanallàhoenvienaltallerd’aquíperquèl’ediciód’allàesfaaquí...Peròla
informacióésdiferent.
-CreuqueseriapositiuperEL9NOUunaexpansiótemporaloterritorial?
-Aixòsíquenodepèndemi,peròbé,desprésdel’experiènciadelVallèsOccidentalhoveigdifícil.
Crecquehauríemdededicarmésesforçosamillorarelproductequehihaaquí,aOsonaielRi-
pollès,ialVallèsOriental,iesforçosalatelevisió,perquèlatelevisióvulguisonoéselmitjàde
comunicaciórei.PrimervaserOsona,desprésel1981OsonaielRipollèsperòenunaediciósola,
illavorsesvanplantejarunaexpansióaunaaltracomarca.Ieragairebésegurqueanàvemala
Garrotxa.S’haviadetriarentrelaGarrotxaoelVallèsOriental,peròésclar,tumireselmercatpu-
blicitari i entre el Vallès Oriental i la Garrotxa no hi ha color. I al final es va decidir pel Vallès Oriental.
IdespréselqueensvapassaralVallèsOccidental.Primer,allàvamsortircomabisetmanariun
bisetmanaripercadaciutat,SabadelliTerrassa,dillunsidivendres,peròallàhihaviaundiaria
cadaciutat,elDiari de Sabadell iel Diari de Terrassa,unqueeraunamicaencatalà,il’altretoten
castellà.Ivamdir:“Hemdeferundiari”.Peròferdiaricostamoltsdiners,iamésamésencatalà,
iallàhihamoltagentperòlallenguavehicularéselcastellà.Pertant,desprésd’aquestaexperièn-
cia,anaraunaaltracomarcam’hopensariamolt,molt.Sortirmésvegadesalasetmana...Ésclar,
ésdifícildemantenir,tornem-hi,pelmercatpublicitari.Hihaelmercatquehiha.Déun’hidoaquía
Vic,peròpertrobaranunciscadadiaivendreunmínimd’exemplarsperquèsiguirendiblecostaria
molt.DillunsidivendresésunafórmulaqueaEL9NOUlihaanatmoltbé,moltbé,perquèsortint
dillunsidivendress’haaconseguitcréixericonvertir-nosenunaempresasòlida,s’haaconseguit
fer una televisió, s’ha aconseguit tenir beneficis i invertir en millores per a l’empresa.
-CreuenEL9NOUcomaescoladeperiodisme?
-Crecquesí.Joalsquevolenestudiarperiodismeelsdonoelconsellqueésimportantíssimestar
estudiantperiodismeicol·laborarenalgundiari.Iésclar,sietsdeperaquí,col·laboraraEL9NOU.
Isicol·laboresaEL9NOUcobresunamiqueta,tantperpeça,peròésimportantíssimperquèsi
nomésvasalauniversitataprenstansolsteoria,osiguisapscomesfaunaentrevistaitotaixò,
i ��
sapsquèespregunta,ques’hadeserincisiuitotaixò,peròunacosaéssaber-hoiunaaltracosa
ésanaraferl’entrevistaperexemple,senseanarméslluny,aunalcalde,quet’engeguiquatre
mocsnomésdecomençariquetudiguis“ep,aixònom’hohanensenyat,comgestionototaixò...”.
Qualsevoldiariésunabonaescoladeperiodisme,elquepassaésquesivasaferpràctiquesa
La Vanguardianosortiràsalcarrer,sinóquequanarribininformacionsetdiranquefacisunbreu
d’això,queelredactis,iencanviaquíés“ves-te’ncapaquí,ves-te’nalarodadepremsa,ouna
entrevista”.Elmésimportantnoéscomesfaunaentrevista,sinófer-ladedebò.Amésamésno
calestudiarperiodismeperserperiodista.Jonoheestudiatperiodismeisócperiodista.Encanvi
perferuntrasplantamentderonyósinohasestudiatpermetgemalament,peròperperiodista?
Unamicad’interèsidexafarderiaiescriureunamicabé.Ijapotsfer-ho.
-Perquins factorscreuques’hadesenvolupataquestclima favorablea la formaciódenous
periodistes?
-Pelquedeiaabans:comqueésunainformacióproperaaquídeseguidahasdesortirabuscar-tela
vida,iéslamanera.Iamésaméscomqueaquísortimdillunsidivendresnohemd’estartancant
cadadiaunaedició,ialsquecol·laborenelsexpliquemcomesfanlescoses,fanelquevolen...i
hoveuen.Totselsquepassenperaquíensdiuensemprequehanaprèsmolt.
-QuinfuturcreuqueliesperaalapremsacomarcaliaEL9NOUenparticular?
-Diuentotselsquehientenenqueambinternet,latelevisióilaràdio,lapremsaescritaestàcon-
demnadaadesaparèixer.Però fa trentaanysquehosentoaixò. Jocrecque lapremsaescrita
arribaràunmoment,perquèhodiutothom,queseràmarginaliquedaràmoltreduïda.Peròaraper
aralaveigmoltsaludable.Iquinaseràl’últimaadesaparèixer?Permiseràlacomarcal,perquè
aveure,elsmitjansmésgranst’expliquentotelquepassaalmón,peròalagenttambéliagrada
llegirelquepassaalcostatseuisinolihoexplicalapremsacomarcal,malament.Jocrecque
encaratémoltfutur.
i ��
Albert Om,director i presentador del programa ‘El Club’ de TV3
Albert�Om�i�Ferrer�(Taradell,�1966)�és�periodista�i�llicenciat�en�Ciències�de�la�
Informació.�L’any�1983,�després�de�començar�la�seva�carrera�periodística�a�Ràdio�
Taradell,�va�començar�a�col·laborar�amb�EL�9�NOU,�on�va�portar�a�terme�diferents�
feines,�fins�arribar�a�ser�director�de�l’edició�de�Sabadell.�L’any�1996,�quan�va�deixar�
EL�9�NOU,�va�entrar�a�la�productora�El�Terrat,�on�va�fer�de�guionista�en�programes�
com�Bonic vespre,�Sense títol 2�d’Andreu�Buenafuente,�i�després�a�Malalts de tele,�on�
va�començar�a�sortir�davant�de�les�càmeres,�del�1997�al�2000.�Des�d’aquest�any�fins�
al�2004�va�estar�fent�el�programa�matinal�L’hora del pati�a�RAC1.�El�2004�va�tornar�
a�treballar�a�TV3,�i�des�d’aquest�any�fins�ara�porta�quatre�temporades�fent�El Club,�
programa�que�dirigeix�i�presenta�cada�tarda�de�dilluns�a�divendres�a�TV3.�Durant�la�
seva�carrera�ha�publicat�quatre�llibres:�El nom del porc,�Els veïns de dalt,�El dia que
plegui Jordi Pujol�i Coses meves,�que�és�un�llibre�de�recull�dels�articles�que�fa�al�diari�
Avui cada�dimarts.
-Comesvainteressarpelmóndelperiodisme?
-Desdemoltjoveteniamoltclarquevoliaserperiodista.Jonome’nrecordo,peròlamevamare
diuquejaanavaambunmicròfonpercasaalssisanysiquefeiaentrevistes...Síqueésveritat
i ��
quellegiamésdiarisquenopascòmics,perexemple.Illavors,alserdeTaradell,vaigentraramb
16anysaRàdioTaradell itambéaEL9NOUaajudarlaMercèCabanas,quealeshoreserala
corresponsalaTaradell.
-Comvanserelsseusprimersanysenaquestmónperiodístic?
-JovaigcomençaraRàdioTaradell,quevaserlaprimeraemissorad’Osona,fenttottipusdeprogra-
mesdiferents.Diguemqueésl’avantatgedeserd’unpoble,queelsmitjanslocalsserveixenmolt
comaescoladeperiodistes.IllavorsjaemvaigcomençaravincularambEL9NOU.
-Teniaclardesdelprincipiquevoliaacabarenelmónaudiovisualfenttelevisiódavantdeles
càmeres?
-Noentenianiidea.Ésmés,clar,jovaigestar13anysfentpremsaaEL9NOUentreViciSabadell,
ijolatelevisiólaveiallunyíssim,inoeracapaspiració.Ésquedefethetingutlasortd’estarbéa
toteslesfeinesquehefeti,enaquellmoment,disfrutar-lesmoltinopensar:“Esticaquíperòel
meuobjectiuésestarallà”.No,esticaquí,iesticmoltbéaquí.Ieldiaquehideixavad’estardoncs
plegavaifeiaunaaltracosa.Idefetquanvaigentraralatelevisiól’any1996desprésdel’última
etapaaEL9NOUvaigentrardeguionista,perescriure,queéselquehaviafettotalavida.Illavors,
de casualitat, al final acabes on acabes.
-Delsmitjansonhatreballat,premsa,ràdioitelevisió,quinelsedueixmés,oenquins’hiha
trobatmésbé?
-Laveritatésquetottélasevacosa.Jocrecquehihaunpuntquetotveaserunamicaelmateix,
queéscomunicar.Jocrecqueelperiodisme,entrealtrescoses,ésveureunamicaquèpassaal
món,ocomtuveuselmón,illavorsintentarexplicarlatevavisiódelmónaunagent,siguiescrivint
enundiari,siguiquant’obrenunmicròfonicomençantaparlar,osiguiadavantd’unacàmera.
Llavorsamilaveritatésquem’agradamoltcomunicar,m’agradamoltelperiodisme,m’agrada
moltarribaralagent,icrecquepermil’avantatgeéspodercanviar,ésadir,quepermilagràcia
éspoderprovarmitjansdiferentsfentlamateixafeina.
-Agranstrets,quinesdiferèncieshihaentreel llenguatgeradiofònic,el televisiu ielde la
premsa?
-Clar,n’hihamoltes...Seguramentlapremsatéunamicamésdeprestigi,elquediusalapremsa
éselquequedaunamicamés,laràdioésmoltimmediata,ésalmoment,ilatelevisióésmolt
i ��
propera,traspassesmoltfàcilment,entresalescasesd’unamaneraqueaconsegueixeselqueno
aconsegueixcapaltremitjà,queésserallàmateix.
-Iésfàciladaptar-sealcanvidepassaratreballard’unmitjàaunaltre?Vostèesvapreparar
d’algunamaneraenespecial?
-Depèn,jocrecquenotothomserveixpertot.Peròsíqueésveritatquehihaunagranpartqueés
comunicar.Jocrecque,normalment,sisapsparlarsapsescriure.Lesduescosesvanunamica
lligades.Osigui,sitensfacilitatperparlarbé,perarribaralagent,ésmésfàcilqueentinguisper
escriure,també.
-Situant-nosalasevafeinaactual,comcreuquehadeserunmagazíndetarda,comperexem-
pleEl Club,perquètinguièxit?
-Comés[riu].No,no...Clar,joquèintentoferambEl Club?Iquedemomentensn’hemsortit...
Doncsunabarrejaentreperiodismeientreteniment,unprogramaonparlisdelescosesquepas-
senperòhofacisambuntodesenfadat,untoproper,untomoltpoctranscendent,untomolt
pocdequeelmóns’acaba...Normalmentelmóns’acabaalmatí,quanetlleves,queésquanles
tertúliesestantotesmoltindignadesimoltcrispades...Allàésquanelmóns’acaba.Llavorsveus
quepassenleshoresielmónnos’haacabat,ialatardadoncsésmés“jaquenos’haacabatel
mónanem-hoadisfrutarunamica,no”?
-Aquestaproximitatquelihaintentatdonaréssemblantalaqueesvatrobaralapremsaco-
marcal?
-Sí.Home,ésquelapremsacomarcalésunagranescoladeproximitat,deveurelescosesqueinte-
ressenrealmentalagentilesquenointeressen,derigorositat,perquèjosempreexplicoelmateix
peròalapremsacomarcaltothomsapquincotxetens,albarquevasionvius.Llavors,pertant,si
aquínoetsunamicarigorósambelqueexpliquespotstenirproblemes.Aquíésmoltfàcilsortira
latele,ques’encenguielllumetvermelldelacàmeraicomençararajard’unapersonaqueestàa
dotzemilquilòmetres,peròclar,quanhasdedirelmateixd’unapersonaqueestàaquíalcostat...
Llavorst’ensenya,diguem,queencaraqueelstinguisllunyhasdetenirunamicaderigorositati
unamicad’imparcialitat,siespotdiraixí.
-ComrecordaEL9NOUenl’èpocaenquèvostèhitreballava?
-Defet,elprimerquejovaigferaEL9NOUvaserassistiraunsoparderelleudedirectorsaFus-
i ��
simanya,quesen’anavaenJaumeCollell iarribavaenJordiMolet.
Vulldir,imagina’t,vaserelprimerquevaigfer,abansd’escriureres
javaiganarenaquellsopar.Iapartird’aquíjotincmoltbonsrecords,
moltbonsrecords.Recordomoltíssimail·lusióencara,unequipque
eraunabarrejaambgentjoveigentnotanjove,degentapassionada
perlafeinaquefeien,d’aprendremoltíssimalcostatdemoltagent,
pertantjoentincunrecordmoltmaco.Ésquesónmoltsanys,vaig
estar-hi tretze anys jo a EL 9 NOU, des de l’any 1983 fins al 1996, i
fentcosesmoltdiferents.
-QuinestasquesvaduratermeaEL9NOU?Enquinas’hivasentir
mésagust?
-VaigcomençarajudantlacorresponsaldeTaradell,queeralaMercè
Cabanasaleshores,laMercèquetambévaarribaraserdirectorad’EL
9NOUdeGranollers.Il’ajudavaaellaaferdecorresponsal,elqueno
voliaferm’hopassavaami.Llavorsvaigentraralaredacció,ime’nre-
cordomoltd’això:fentderedactord’esportseldiumenge,vuithores,
dequatreadotzedelanit,agafantcròniquesambeltelèfonrecolzat
al’espatlla,ambelcapaguantant-lo...Itotselscorresponsalsqueet
dictavenlescròniquesdelspartitsianarescrivint,anarescrivint,toti
quealguneslestrobavesalcontestador.Llavorsalesdotzetancàvem
eldiarideldilluns,iensn’anàvemtotsasoparaunapizzeria,queera
ladelaplaçadelPes,LaTrattoria,quel’havienacabatd’obrirllavors.I
jome’nrecordoquealaunadelanitsopavaunsespaguetisalpesto
iunaescalopa...Unacosaquedius,home,noméshopots feramb
divuitanys,perquèaramateixalaunadelanitetmengesunspesto
iunaescalopaietmors.Pertantvaigferaixò,desprésvaigcomençar
aestudiar ia lestardesanavaaEL9NOU,fentbàsicamentsecció
d’esports.Desprésjavaigentrarderedactorfenttottipusdecoses:
reportatges, entrevistes, també vaig fer una secció que es deia La
rebotigaqueerenentrevistesapersonatgesfamososalacontrapor-
tada,iquellavorsvadonarllocaunllibre...Ivaigacabarfentdecap
delasecciódenotícies,illavorsvaigarribarasersubdirectoraVic.
“Me’n recordo molt d’això: fent de
redactor d’esports el diumenge, vuit hores, de quatre a dotze de la nit,
agafant cròniques amb el telèfon
recolzat a l’espatlla, amb el cap
aguantant-lo...”
“De fet, el primer que jo vaig fer a EL 9 NOU va ser
assistir a un sopar de relleu de directors a Fussimanya, que se n’anava en Jaume
Collell i arribava en Jordi Molet”
i ��
A finals del 1992 vaig agafar una excedència, me’n vaig anar un any a Londres, i quan vaig tornar
me’n vaig anar a dirigir EL 9 NOU de Sabadell. I vaig estar allà des del maig del 1994 o així fins al
generdel1996,illavorsaquíesvaacabarlarelacióambEL9NOU.
-Parlantd’aquestaseccióalaqualfeiaarareferència,La rebotiga,perquècreuquevatenir
tantd’èxit?
-Perquèeraportaraldiari,iaunapàginamoltimportantcomlacontraportada,personatgespopu-
larsanònims.AixòenunaciutatcomViciunacomarcacomOsonaontothomesconeixiontothom
coneix aquest tipus de personatges, veure’ls al diari era la novetat, perquè fins aquell moment els
trobavesalcarrerperònoaldiari.Iveure’laldiarilidonavaunaaltraentitat.Ipermiaquestvaser
l’èxitdeLa rebotiga,sí.
-Coms’aconsegueixcomençartreballantdecorresponsaliacabardedirectord’unaediciódel
diari?
-Treballantmolt,aixòsegur,ambmoltesganesd’aprendre,itenintlasortdetenirgentalmeucos-
tatquecreguésenmiiqueveiésquevalialapenaquelagentjovetambés’anésfentllocadins
deldiari.
-Vostèquevaserdirectord’EL9NOUdeSabadell,creuqueeramoltdiferenttreballarelperio-
dismecomarcalalVallèsOccidentalquealacomarcad’Osona?
-Molt,molt,iaquestjocrecquevaserundelserrorsal’horadeferl’expansiód’EL9NOU,quepot-
sercomqueelqueconeixíemeraelmodeldeVicvamintentaraplicaraquestmodelaaltresllocs
iclar,acadacomarcalarealitatésunamicadiferent...Síqueésveritatqueatothomliinteressen
lescosesproperes,iqueaSabadellhihaunaciutatde200.000habitantsmésomenysdispersa,
peròhihaunnuclide40.000-50.000habitantsqueencaratéunfuncionamentcomapoble,ité
unaàread’infuènciabastantmarcada.Pertant,aquestnovasertantelproblema.Elproblemaper
mivasermésquanvamajuntartotalacomarca.HihaviaunaedicióaSabadelliunaaTerrassa,
iquanesvaajuntartotenunasolaediciópelVallèsOccidentalllavorssíquenoteniacapsentit,
perquèunaediciópertotaunacomarca,unacomarcaquepràcticamentnoexisteix...Osigui,per
exemple,sijugaSabadelliTerrassadefutbol,eldiarihad’anarambundelsdos,iaixòéselque
eraméscomplicat.
i ��
-CreuenEL9NOUcomaescoladeperiodisme?
-Totalment,totalment,sí,sí.Laprovaéslagentquen’hasortit,d’EL9
NOU,queésmoltíssima,inonoméslagentquen’hasortitihaanat
atreballarafora,sinólaprovaéslagentquecontinuatreballantaEL
9NOUiquesónmoltbons.Ésadir,quenonoméssombonselsque
hemmarxatd’EL9NOU,tupotsserboiquedar-teaEL9NOUiquela
tevaopciódevidasiguiaquesta,iquet’hipuguisguanyardecentment
lavida.Jocrecqueaquestvasertambéundelscanvisbonsquevafer
EL9NOUiquevaaportarenJordiMolet,queéslaprofessionalització
deldiari.Ésadir,eldiarisurt l’any1978ambmolta il·lusió,comEl
País,llavorspassavenmoltescoses,començavalademocràcia,però
algúhadeprofessionalitzaraixò,algúhadeferqueaquesta il·lusió
esreconverteixienprofessióiquelagents’hipuguiguanyarlavida
perquèforad’horesfaràsunanyodosperònopotser,això.Illavors
s’hadefersenseperdrelail·lusióilatremperaperiodística.Iaquesta
éslalluitaconstant.
-Periodísticament,quèhaaprèsdelseupasperEL9NOU?
-Periodísticament he après moltes coses: el rigor que la proximitat
et dóna, el fet de tenir la notícia molt a prop, d’haver d’anar a les
fonts,d’haverdecontrastar,deparlarambun,peròtambéparlaramb
l’altre...Clar,ésqueheaprèsmoltíssimescoses.Osigui,moltesdeles
cosesquenovaigaprendrealafacultatlesvaigaprendreaEL9NOU,
perquèjovaigferunaopció,equivocadaono,nohosé,deprimarla
mevafeinaaEL9NOUperdavantdelacarrera.Llavorsjolacarrera
melavaigtreureambvuitanys,perquèmentrestantestavatreballant,
ipensavaenaquellmomentquejoallàapreniamésquenopasanant
aclasses.Potserequivocadaonopotserequivocada,aquestaopció,
peròquejoaEL9NOUhivaigaprendremoltíssim,segur.Lamanera
d’enfocarlesnotícies,lamanerad’arribaralagent,eltitular...bé,tot
això.
“Periodísticament, a EL 9 NOU he après
moltes coses: el rigor que la proximitat
dóna, el fet de tenir la notícia molt a
prop, d’haver d’anar a les fonts, d’haver
de contrastar, de parlar amb un, però també amb l’altre...”
i ��
- Aquest qualificatiu d’escola de periodisme es podria aplicar a tota la premsa comarcal en
conjunt,ocreuqueEL9NOUtéalgunescaracterístiquesqueelfanidoniperformarbonspe-
riodistes?
-Aveure,elsaltresnoelsconecaldetall,peròsíquehaviatingutmoltesrelacionsambgentd’El
Punt,gentdeRegió 7.SobretotaquestsdosiEL9NOUsónelsqueconecmés,ijocrecquesón
moltsemblants.VulldirquenocrecqueEL9NOUtinguialgunacosamésquenotinguinaquests
dos.Elquesíqueésveritat,iaixòésunallàstima,ésqueelcircuitdelapremsacomarcalielde
lapremsageneralnotenenresaveure,osigui,permésgentbonaquehihagialapremsacomar-
cal, la premsa general no s’hi fixa, els transvasaments de gent de la premsa comarcal a la premsa
generalsónestranys,sónpocs,encara.Lapremsacomarcalnoésl’escoladeperiodismedela
premsa de Barcelona, no va a fitxar gent allà, i podria fer-ho, però no s’hi fixa, perquè el que passa
foradeBarcelonamoltesvegadesnoexisteix.Peròtambé,iaixòésmoltimportantim’agradaria
quequedésclar,joquedefensoquetreballantaTV3nocalquete’nvagisaEspanyapertriomfar,
tambédefensoquetreballantalapremsacomarcalnocalquete’nvagisaBarcelonapertriomfar,
ésadir,éselqueetdeiaabans,quehihagentmoltbonatreballantaEL9NOUaramateix,iguan-
yant-selavidadecentment.Pertantnonoméshandeserreconegutsaquellsquese’nvan.No,
alcontrari,témoltmèritestarallàiestar-himoltsanys.ElcasmateixdelJordiMolet,deldirector
general,28anysallàtémoltmèrit.Témoltmèrithaverfetelpasdeperiòdicamateuraperiòdic
professional,desprésdeperiòdicprofessionalambunaedicióal’expansióaaltrescomarques,i
després l’expansió a altres mitjans: hi va haver un flirteig amb la ràdio, ara la televisió... Clar, per-
quètupotshaversigutimportantenunmomentdonatdelahistòria,peròllavorsquedesaparegui
aquestaimportància,iencanviEL9NOUcontinuasentimportantaOsona.
-Creuqueéspositiuperlaformaciód’unperiodistaquepuguiestarencontacteambelslectors
delessevesnotíciesiamblespersonesquehiestanimplicades?
-Sí,ésaquestaproximitatqueetdeia.Diguemquel’únic,però,quehiposariajoésqueaixònoet
condicioniiquenot’espanti,queperculpad’aixònodiguis:“Escolta’m,no,aranoescriuréelque
voliaescriureperquèsabenquisóc...”No,no,escriu,peròescriu-hobé.
-Treballantenunmitjàd’abastnacional,trobamoltadistànciarespectealsteleespectadors,
comparant-hoamblaproximitatdelapremsacomarcal?
-Sí,elquepassaqueaquíesbarrejapremsaitelevisió,i latelevisióéselqueetdeiajo,queté
aquestpunttanproperqueésclarmoltesvegadessemblesunmembremésdemoltesfamílies,
i �00
vaspelcarrerilagentcomqueettécadadiaacasaalatarda,ettractaambunafamiliaritatque
sembles un fill seu, o un germà. Llavors, per tant aquí és enganyosa la comparació perquè una
cosaéslatelevisióil’altracosaéslapremsa.IqueEL9NOUésmoltproperperòTV3tambého
és,iTV3tambéhihamoltagentqueselasentseva.
-ComveuEL9NOUd’avuiendia?Creuqueambeltempshaperdutagressivitatis’hatornat
mésconformista?
-Aveure,joelsegueixoadistànciaaraEL9NOU,perquèelreboaquíalaredaccióinosempreel
pucveure,icomquetampocconecl’actualitat,elrebounamicamésadistància.Clar,elveigmolt
mésbenfetquenopasestavafaunsquantsanys,peròtambééscomtot,ésquefamoltsanys
queexisteixlapremsacomarcal,llavorsarajanosorprèn,jas’haparlatdetot,llavorsaquestaca-
pacitatdesorpresahaperdutunamica.Amielqueemfapor,emfeiaporenaquellmomenticrec
queemfaporaraencaratambéésquenoacabisentunbutlletíd’informaciódelsajuntaments,
diguem.Aixòéselquenopodriaser.Nonoméss’had’informardelquepassaalsajuntaments,
sinónooblidarelquepassaalcarrer,lavidaciutadanad’allà.Aixòéselqueenaquellmomenta
mijaempreocupavaquenoenspassés,iaratambépensoques’hademirarquenopassi.Però
jaetdic,elsegueixounamicaadistànciaitampocelpucjutjar,nom’atreviria.
-Iquinfuturcreuqueliesperaalapremsacomarcal?
-Jocrecqueliesperaunbonfutur...Jonoveigques’hagidesentiramenaçadaperningú,vulldir,
elsmitjansnacionalsnolidisputemelseuespai,sónespaistotalmentcomplementaris,ivaja,tinc
lasensacióquehadepatirmésaramateixundiarid’informaciógeneralid’abastnacionalqueno
pasundiaricomarcal.
i �0�
Josep Comajoan,director adjunt d’EL 9 NOU
Josep�Comajoan�i�Colomé�(Vic,�1967)�és�director�adjunt�d’EL�9�NOU.�Llicenciat�en�
Ciències�de�la�Informació�per�la�Universitat�Autònoma�de�Barcelona,�va�començar�a�
treballar�a�EL�9�NOU�el�1985�com�a�corresponsal.�Entre�el�1987�i�el�1989�va�ser�cap�
de�secció�de�Taller�i�Camp,�i�entre�1989�i�1992�cap�de�la�secció�d’Esports.�Des�del�
1992�fins�al�1999�va�dirigir�la�secció�de�Reportatges�i�Investigació,�i�entre�1999�i�2000�
va�ser�responsable�del�suplement�L’Extra.�L’any�2000�va�ser�nomenat�subdirector�i�el�
2004�va�accedir�al�càrrec�de�director�adjunt�de�la�publicació�d’Osona�i�el�Ripollès.�Des�
de�la�creació�d’EL�9�TV,�la�televisió�d’EL�9�NOU,�l’any�2004,�ha�tingut�responsabilitat�
directa�sobre�el�canal.�A�part�d’EL�9�NOU�ha�col·laborat,�en�menor�o�major�grau,�a�
El País, El Observador, Diari de Barcelona, Abc, Catalunya Cristiana, L’Espiga,�Ràdio�
Voltregà�i�Ràdio�Pista.���
-Vostè va començar a EL 9 NOU fa 22 anys. Durant aquest temps ha canviat l’estil del pe-
riòdic?
- El que no ha canviat és l’esperit i la filosofia de donar informació bàsicament comarcal, pensant en
lagentdelacomarcaisentelmàximd’obertspossible,ésadir,donarelmateixtractamentauna
i �0�
grancrisidegovernal’AjuntamentdeVicqueaunnaixementd’unnadóal’hospital,osercurós
ambl’horaridelaballadadesardanesdelssardanistesdeSantQuirzedeldiumengealatarda.
Aquestesperitnohacanviat.L’estil,laformadepresentarlesnotícies,sí.Jovaigentrarel1985
decorresponsal iel1987deredactorenunaèpocaenquèlaredacciójaestavapràcticament
professionalitzada.EnaquellmomentlagentquetreballavaaEL9NOUeragentqueesdedicava
aaixò,alperiodisme,janoeral’amateurismedelsprimersanys,peròsíqueencaras’arrossegaven
alguns vicis d’aquella primera època, d’aquells primers set o vuit anys en què potser fins i tot a
l’horadepresentarlesinformacionsnoesfeiaelmàximderigoróspossible...
Aralaveritatésquel’estilhacanviat,primerperquètocaisegonperquèestemmoltcollatspels
codis deontològics, pels consells de la informació i per tots aquells documents que hem firmat
assumintcertscompromisos.Tambéhacanviatlaformadepresentarlesinformacions:recordo
exemplarsanticsd’aquellaprimeraèpocaenquè jovaigcomençaronhihaviaquinzenotícies
enunamateixapàgina.Avuiendiaesprimamolteltemad’oberturadepàgina,aprofundirmolt
enunadeterminadainformació,nosertantunagasetillaambmoltesnotíciesisítendiraserun
diarienquèlagentespotentretenirunamicasabentforçacosad’alguntemaenconcret.Això
notreuquehicontinuïhaventnotesbreusoinformacionsméscurtes.Peròpensoqueelfuturde
lapremsaescritapassamoltperdonarunamicamésdelqueavuiendiajaetdónainternet,et
dónalaràdioilatelevisió,ietdonenlespublicacionsescritesgratuïtes.IpensoqueEL9NOUha
experimentataquestaevoluciógradualment,sensequepuguisdirqueésapartird’unanyouna
èpocadeterminada,iamésdeformamoltnatural,demaneraquelagentnihohanotatperòsí
ques’haanattransformant.
-Ilesformesdetreballarsónmoltdiferents?
-Aixòpotsernohacanviattant,almenysenelsanysquejoheconegut.Bé,potsemblarqueno
hacanviattantperòsíquehacanviat,totiquecomdeiaésl’esperitelques’hadevigilarqueno
canviïmassa.Elperiodismeengeneralestàcaientmoltenunperiodismededeclaracionsicontra-
declaracions:aquesthaditaixò,iaquelldiuqueaixòésmentidaperquèjodicaixòaltre.Sobretot
entemesdepolíticaperòtambéenaltrespolèmiquesd’altresseccions,is’hadevigilarmoltde
nocaureenaquestperiodismededeclaracionsoenelquese’ndiuperiodismedetaula:primer
eraabasedetelèfonsideteletips,desprésvaserabasedefaxos,iarajaamblarevolucióde
lesnovestecnologiesettrobesl’ordinadorinundatdenotesdepremsa,convocatòriesdepremsa,
fotografies i fins i tot ara ja vídeos. És que si volguessis... De fet en molts diaris gratuïts omplen el
i �0�
diarinomésambaixò,ésadir,sensesortirdelaredacció,sensetrepitjarelcarrertupotsomplir
undiaricadadia,nomésambelqueetvaarribant...
EL9NOUhad’anarmoltmésenllàidefetpensoquehianemenlamesuraqueenséspossible.
Pertantlaformadetreballarhauriapogutcanviarmoltperòafortunadamentnohacanviatgaire
enaquestsentit,quesempreésanarabuscarlanotícia:anarabuscarlanotíciadeSantBoide
Lluçanès,sinohihaningúquetelaporti,recordar-te’nqueexisteixSantBoideLluçanès,recordar
queaVictotelquepassanonoméssónlesnotesdepremsadel’Ajuntamentsinóquehihamoltes
mésinquietudsimoltesmésentitats,perposarunexempled’unpoblepetitidelaciutatgran.I
les formes de treballar són cada cop més professionals. Abans hi havia una figura que era la del
corresponsaldepoblecol·laboradorquetotihavent-hiunaredaccióprofessionalitzadacontinuava
existint,continuavavigent.Hihaviaaquellcorresponsalquetreballavaenunafàbrica,treballava
enuncomerç,treballavademestreenunaescola,iqueparal·lelamentetfeiadecorresponsaldel
poble. Això enriquia molt la publicació. Ara aquesta figura pràcticament ha desaparegut, perquè la
gentestàmolt“apalancada”i,os’higuanyalavida,ojadifícilmentcol·laboraenqüestionsaixímig
altruistes,perquètotiquelafeinadecorresponsalgratuïtanohohaestatmai,síqueeraunafeina
nomoltbenpagada.Avuipràcticamentnoexisteix,ipertantarasí,laredacciós’had’espavilari
estaralcasperquè,sino,nosortiriamairesdeSantBoideLluçanès,iposoaquestexemplecom
podiaparlardelsetantapercentdepoblesdelacomarca.
-ComestrobavaEL9NOUenelmomentquevostèvaarribar?
-Moltdiferentquearaenelsentitquellavorsestavaclarqueeraunmitjàescritnomésd’Osona,ien
canviarajaestàmoltclarqueésunmitjàmultimèdiaiquehasortitafora,quehasortitalVallès
ialRipollès,totiqueaquíjahihaviasortitllavors,iquetreballaperfora,ambunaproductorade
televisióambseuaGranollers,iquetreballaperquisigui,pelParlament,perlaXTVL,perquili
demani.AmésEL9NOUaratéunnomafora,llavorselcomençavaatenir.Lesformesdetreballar
éstotelqueacabod’explicar,quehananatevolucionanttotiquesembliqueno.
-AbansEL9NOUeramésatrevit?
-Aixòhihamoltagentquehodiu,idefetjodiriaqueesdeudirdesdel’endemàdesortir,dientque
elprimerdiaeramésatrevitielsegondiajanotant.Parlantambcompanysperiodistesd’aquella
primeraèpocaellstenenlasensacióqueEL9NOUeramoltmésatrevitaquellsprimersdeuanys,
per exemple, del 1978 fins al 80 i escaig, que no pas els últims 15 i 20 anys. Per exemple, un dels
i �0�
quealgunavegadahohacomentatésenJaumeCollell,undelsfundadorsd’EL9NOUiqueenva
serdirectoraprincipisdelsanys80.Peròellmateix,alnúmero500,l’any1983,noméscincanys
desprésdecomençarEL9NOU,jacomentavaquehihaviamoltagentquelideiaqueEL9NOUja
noteniatantagrapa,quejanoeratanagosaratcomabans,iell,enaquestarticlequevapublicar
ambmotiudelnúmero500,deia:“Noéspascert,elquepassaésquequanvacomençarasortir
esdeiencosesquemainos’haviendit,quenoerenhabituals.Ara,gairebésisanysdesprésjano
fatantaporquenoesparlidesegonsquèperquèjahemparlatgairebédetotinosorprènque
determinadescosesapareguinalesplanesd’unperiòdic”.Iacabavaconcloent:“Mésquecanviar
lapublicaciócrecquehacanviatlagent”.
Això,queellhodeial’any1983,éstotalmentvàlidl’any2009.Aprincipisdelsanys80etvenien
unsveïnsgairebéd’amagatalaredacciód’EL9NOUaexplicarquel’Ajuntamentteniaprevisttallar
elsarbresd’uncarrer.Avui,nietvénend’amagat,nielfetdetreurelanotíciaquel’Ajuntamentvol
tallarunsarbresd’uncarrersemblaunacosaheroica.Quehihagigentquelisemblinmalament
lesdecisionsdel’administració,d’unAjuntamentod’unaentitatconcretaésunacosalamarde
normal.S’haperdutlapor,desdejafamoltsanys,adirqualsevolcosa.PertantEL9NOUcontinua
sentiguald’agosaratperòjanohoésambeltipusdenotíciesquehoeraabans.Araseràagosarat
eneltractament,enl’enfocament,enlalíniaeditorial...Repassantl’hemerotecatrobesportades
ques’obrienambunasardinada,oambunaballadadesardanes,ambtotselsrespectesperles
sardinadesiper lesballadesdesardanes.Avuiendiaés impensablequeunasardinadaocupi
lapartprincipald’unaportadaperquèenshemanatposantmicaenmicaelllistómésalticada
copbuscantunainformació,nosésidir-neagosarada,peròsíentremoltmésrigorosaimoltmés
atrevida,anantsempremoltmésenllà.
-Elsperiodistesrebenmoltespressionsdefora?Interessospolítics,econòmics...
-Hoproven,peròalmenysenelnostrecasnosen’acabendesortir.Hihagent,elspartidarisdela
teoriadelaconspiració,quepensenqueaquísempreestemmaquinant:sipublicaremaixòperquè
aixíperjudicaremaquell,perquèaquellvadirallòaltre,perquèaixíprovocaremaixòaltre...Aquí,
nosaltreselquevolemésinformariquelagentsesentibeninformadaperquèaixípuguinconti-
nuar confiant en EL 9 NOU. Pressions? Se’n reben, o ho intenten, però el que s’ha d’aconseguir és
quenose’nsurtin.
i �0�
“Ser objectiu és gairebé impossible perquè la subjectivitat existeix de per si. Qualsevol resum que es faci de la conversa que estem tenint ara, qualsevol matís que s’hi posi, ja serà subjectiu”
-Éspossiblemantenir-seindependent,talcompredicalacapçalera
d’EL9NOU?
-Independentsíqueéspossible,ihohadecontinuarsent.Unaaltra
cosaésqueavegadesesconfonel terme independentambel ter-
meobjectiu.Independentsen’hadeser,objectiuésméscomplicat...
Objectiuésgairebéimpossibleser-hoperquèlasubjectivitatexisteix
depersi.Aquestaconversaqueestemmantenintaral’únicamane-
ra d’explicar-la a posteriori d’una forma pràcticament objectiva és
a travésde lagravadoraambquè l’estemgravant reproduint-la tex-
tualment.Qualsevolresumqueesfaci,qualsevolmatísqueesposi
alaconversaqueestemtenintarajaseràsubjectiu:elqueenfacila
transcripcióhauràdeciditqueaixòimporta,aixònoimporta,aixòés
interessant,aixònoésinteressant,aixòs’hadediraixí,aixòs’hade
dird’aquestaaltramanera.Pertantelperiodistasemprehiposaràel
seugradesubjectivitat i l’objectivitatseràmoltdifícild’aconseguir.
Independentsen’hadeserperquèsinómalamentrai,perquèalaque
etposenunaetiquetajan’ets.Iserindependentcoms’aconsegueix?
Doncsnodependrenidelessubvencionsperquètensprouanuncis,i
nodependredecappartitpolítictambéperquènoendepenseconò-
micament,bàsicament,queéspelqueserveixenelssuportsqueet
vénendefora,siguinempresarialsosiguinpolítics.
-Osonatéungrannombredemitjansdecomunicació.Hihaespai
peratotsalacomarca?
-Hihauriad’haverespaiperatantsmitjansprofessionalscompugui
assumirelmercatpublicitariidelectorsoespectadorsdelacomar-
ca.Elqueestàclarésqueahoresd’arahihamésmitjansdelsque
pensoquepotassumirlacomarca.Ivansobrevivintenpartperquè
perunabandaalgunss’alimentendesubvencionsquevénendefora,
sobretotdel’administració,perprojectesquejaesveuahoreslluny
quenoacabaransentviables,obéapartird’unaprecarietatlaboral
delsprofessionalsquehitreballenqueelquefaésanarendetriment
delproducte ide laprofessióengeneral.Aquí,dinsdelqueésuna
“A hores d’ara hi ha més mitjans dels que penso que pot assumir la comarca”
i �0�
empresacomPremsad’Osona,sempres’haintentatqueelsprofessionalsnos’hifanmilionaris,
evidentment,peròsíquenoestiguinpagatspersotadelpreuhabitualdelsprofessionalsdela
informacióenunmitjàdecomarques.Pertant,jopensoquenohihallocperatantsmitjans,però
mentreescontinuïtreballantdequalsevolmaneran’hicabrantantscomvulguin.
-Actualmentquinessónlesfuncionsdelsdirectorsadjuntsdeldiari,ienconcretlaseva?
-AquíEL9NOU,apartirdelmomentquevamengegar latelevisió, l’any2004,vamestructurar-
hoapartirdedosdirectorsadjunts.Totsdossomformalmentdirectorstantdeldiaricomdela
televisió,totsdostenimopiniótantjosobreeldiaricomenJaumeEspunysobrelatelevisió,però
bàsicamentperqüestionspràctiques,totiquenoestiguiescritenlloc,acabasentenJaumedirec-
toradjuntdelapublicacióescritaijodirectoradjuntdelatelevisió.AixònovoldirqueenJaume
nopuguicol·laborarentotelquepuguiamblatelevisióijonopuguicol·laborarentotelquepugui
ambeldiari.Itambésomdirectorsadjuntsentantquehihaundirectorgeneral,queéseldirector
màximdetoteslespublicacions,icomaadjuntssomelssegonsdebordpelquefaalaqüestió
redaccional.
-Quinessinergiesesprodueixenentreladirecciógeneraldeldiariielsdirectorsdel’edició?
-Treballemambuncontactepermanent,percomençar.Noconsultant-hototperquèjahihauna
relació de confiança, però sí tenint clar que aquesta relació de confiança es basa a tenir per una
bandaaquestcontactepermanentiperl’altraenunaposadaencomúatravésd’unareunióbàsi-
camentsetmanalambtotselsmembresdel’equipdirectiu,iambeldirectorgeneral,onesposen
encomúiesfaunrepàsdelescosesdel’últimasetmanaidelsprojectesdefutur.
-Liagradariaescriuremésarticlesirecuperarlafeinapròpiamentdelperiodistaojaliagraden
lessevestasquesdecoordinació?
-Home,hihaestonesdetot.Peròaveure,tantperiodistaéseldirectorgeneral,enJordiMolet,com
jomateix,perquèteniropiniósobretotselscontingutsdelatelevisióieldiaricomtéellcomhotinc
jomateixtambéésferdeperiodista.Elperiodistanoésnoméselquevaabuscarlainformaciói
desprésl’elaboraperpresentar-lasiguiperescrit,siguiatravésd’unvídeoosiguiatravésd’una
notaenunapàginaweb.Aixòéselquesomlamajoriadeperiodistes,perquèbàsicamentcomen
totselsvaixellshihamésmarinersquecapitans,perquèsinómalamentrai.Ifentdecapitàdel
vaixellhihaestonesqueenyoresquaneresmarinerisuposoquehihamarinersqueelsagradaria
ferdecapitans.Amijam’agradalacoordinació,peròaixònotreuquequanpotselaborarunabona
i �0�
notíciaoquanhaspogutcol·laborarenl’elaboraciód’unbonreportatgeperlatelevisióte’nsentis
moltsatisfet,itampocnoetcauenelsanellsquanhasdefertasquesdepicarunbreud’unanota
sobrelaxerradad’aquestcapdesetmanaalCasalParroquialdeTavertet.Feraixòiprounocrec
quem’agradés,peròperquès’hagideferdetantentantjaheditnoemcauenelsanells.
-AtravésdelasevaseccióA correcuita,quèintentaaportaraldiari?
-Ésunamicaenlalíniadelquedèiemabansqueelsdiarispuguinanarunamicamésenllàdelque
van la ràdio, la televisió, les webs i els diaris gratuïts, que és molt a base de flaixos, de pinzellades,
d’ideesmoltconcretes.Doncseldiariescritpotsanarunamicamésenllàiapartdedonarlano-
tíciadelpledeTaradell,doncssiescau,poderferunapuntd’opiniódelpledeTaradelligenerar
debat.Amim’agradaquedesdeldiariesgeneridebat, iquanenvienunacartacontestantun
articleteu,sinoésquesiguiunacartaambfalsedatsofaltantalrespecte,aminoemdesagrada
pasqueemdiscuteixinlesideesperquèigualquejopensoquetincdretadiscutirlesdelsaltres,
elsaltrestenendretdediscutirlesmeves.Bàsicamentésunacolumnamoltcurtaiescuetaon
nohipotsdirgrancosaperòqueserveixperdonarquatrepinzelladesd’opinióquepensoqueen-
riqueixeneldiari.Elquenopotseréstoteldiarid’opinió,peròdonarlainformacióacompanyada
d’opinióid’articlesdefonspensoqueésunadelesfuncionsquehadecontinuarfentlapremsa
escritasinovolquedarabocadaacaurequeelsgratuïtsointernet,sobretot,peròtambéelsmit-
jansaudiovisuals,l’acabinabsorbint.
-PelquefaaEL9TV,comesvanprepararperiodísticamentpelpasalatelevisió,vanincorporar
professionals del sector o van reciclar periodistes que fins llavors treballaven al diari?
-Hivahaverdetot,algunsveniendelsectordelatelevisió,sobretotelsquetenenlesfuncionsmés
tècniques, i algun altre que ja venia també de mitjans audiovisuals, i en altres casos vam aprofitar
lespersonesdelaredacciódeldiariquejase’lsveiaquetenieninquietudsperanaralatelevisió.
I es va aprofitar aquesta inquietud, aquesta il·lusió, perquè aquests van poder aportar aquest plus
quedeiad’estilEL9NOU,aixòqueaquíendiemdeportarlasamarretad’EL9NOU,perquèells
jaentenienperfectamentquèvoliadirtreballaraquíidonaraquestestilpropiquejat’heditque
no sabia com definir però que hi és. A més a més són gent jove i que es van adaptar ràpidament
donant-losuncursdeformacióalaproductoraquetenimaGranollers.
-Iquinavaloraciófad’aquestsprimersanysd’emissiód’EL9TV?
-Moltbona,perquèalprincipiquanvamcomençar,al’horadeplantejarelsreptes,dedirlesfrases
i �0�
la UVic i l’Eix Transversal, dos punts d’inflexió per a la comarca A dalt, foto de família al Parlament de Catalunya amb motiu de l’aprovació, per unanimitat, de la creació de la Universitat de Vic, el 21 de maig de 1997. A sota, Els alcaldes de l’Eix, amb l’aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Pere Macias, en una simpàtica imatge per celebrar la posada en marxa de la nova carretera.
ORIOL MOLAS
JORDI PUIG
i �0�
Dos campions sobre les dues rodes Àlex Crivillé, en motociclisme, i Melcior Mauri, en ciclisme, han estat dos noms molt propis en aquests 30 anys d’història d’EL 9 NOU, que són també trenta dels millors anys de la història de l’esport d’elit a la comarca. El primer va acabar coronant-se com a campió mundial de motociclisme en la màxima categoria, 500 cc, el 1999. El segon va guanyar la Vuelta España el 1991. A la foto, Mauri besa la copa de campió sota la mirada del llavors alcalde de Madrid, Agustín Rodríguez Sahagún.
JOSEP M. BERTRANS
PERE TORDERA
i ��0
quequedenbé,dèiem:“Volemqueesconverteixienunmitjàdereferènciaentelevisiócomho
haestatenpremsaescritaEL9NOUenelsúltimsvint-i-cinc,vint-i-sisanys”,perquèEL9NOUen
aquellsmoments,el2004,jateniavint-i-cincanys.Ijocrecquedeseguidas’hivaconvertir,ésa
dir,lagentquanbuscaalgunacosaalatelevisióreferentalacomarca,potsertambéhobuscaen
altresmitjans,peròsobretothobuscaenelnostre,inos’oblidenmaidenosaltressinóqueens
vanmésaviatabuscar,gentd’aquíigentdeforaquevolendircosesalsd’aquí.Ielproductepenso
quedinsdellimitatquesónencaranotreshoresdiàriesdeproducciópròpiasobrelesvint-i-qua-
tre,lestreshoresaquestesméselcomplementdeprogramesques’elaborenaforaprovinentsen
lasevamajoriadelaXarxadeTelevisionsLocals,ésunaprogramacióquepensoqueresponaaixò
queetdeiaabansdelrigorienelcasdetelevisióacompanyatdel’amenitat.Rigor,mésamenitat,
mésesperitcomarcalpensoquesónelstresingredientsbàsicsquehaviendeconvertirEL9TVen
unmitjàdereferènciaentelevisiócomarcalaOsona,iquepensoques’hihaconvertit.
-Creuques’hanaconseguitelsreptesquemarcavaenJordiMoletdeferunatelevisióquees
veiésbé,sesentísbéiambpresentadorsqueparlessinbé?
-Aixòmésqueunrepteéslabase.PerquèaEL9NOUjadesdelprincipi,encaraquetinguésuna
presentacióamateur,elpaperilaimpressiójadesdelprimernúmerovansercentpercentpro-
fessionals.Ésadir,tuagafesundiariLa Vanguardiadel’època,agafesundiariEl Paísdel’època,
quevanéixerel1976,pertantel1978tenianomésdosanys,agafesqualsevoldiarid’aquestsde
referènciaanivellnacional,anivellestataloanivelleuropeudel’època,ieraelmateixpaper,oen
el cas d’EL 9 NOU fins i tot una mica més bo i tot durant molts anys, ara ja no, ara és semblant. És
a dir, un diari ha d’estar primer de tot ben imprès i ben escrit: que no hi hagi faltes d’ortografia, que
elllenguatgesiguiplaner,quel’entenguitothom,quenohihaginnomés“àdhucs”,“tanmateix”i
“cabòries”,quediriaelpresident.Latelevisió,tresquartsdelmateix:queesvegibé,quesesenti
béiqueelspresentadorsopresentadoresparlinclaricatalà,ijasem’entén,hasdedirlescoses
bendites,pausadament,iquetothomsàpigaquinaparaulaestàsdientienquincontexthoestàs
dient.Aixòéslabase.Jopensoquesíquehohemaconseguit,queafortunadamentsesentiesveu
bé,iqueelspresentadorsipresentadoresesfanentendre.Apartird’aquísielproducteasobre
ésinteressantdoncsmoltmillor.
-Ésunatelevisiópreparadaperlanovaetapadigital?
-Per lanovaetapadigitalestàpreparada,perquède fetel2004,quanvamengegar,elprocés
d’evoluciócapalaTDTjahaviacomençat,hihaviaelconcursdeconcessionsapuntdeconvocar,
i ���
il’adquisiciódelsequipsjaesvaferpensantenlaTDT.
-Coms’estableixlaprogramacióperatotunanyd’unatelevisió?Esmarquenleslíniesmestres
de forma superficial o s’estructura el projecte en profunditat des del principi?
-Aveure,elprimeranyvamdir:“Anemaferunaprogramaciójaamblamarcanostra:comarcal,
rigorosaiamena,unaprogramacióambuneixprincipalinformatiu,ambunaapostaimportantper
l’informatiu, però alhora conservadora de no anar a tirar la casa per la finestra i que al cap d’un
anyaquíhihaguemperdutbousiesquelles”.Aixòvaferqueféssimunaprogramaciómoltcentra-
daendebats,entaulesrodones,entertúliesdemoltaxerrera,iamesuraquehananatpassant
elsanyselques’haanatfentéscadacopunpasmésendavant,incorporantunmagazíndiariel
primerany,elsegonanyfentelmagazíndiariunamicamésatrevitambunplatómoltmésgrani
ambmoltamésgenttreballant-hi,iampliantjaatransmissionsendirecte,bàsicamentesportives
perquèsónlesmésfàcilsdeprogramar,jaquesónmésregulars,n’hihaunacadasetmana.Iaixí
progressivamentcadaanyanaraintentarferunamicamés.Laprogramaciódel’anyesdetermina
abansdel’estiu,bàsicament.Elsanysnaturalsentelevisióvandesetembreajunyodesetembre
ajuliol.Enelnostrecasésdesetembreajuny,ieljuliolil’agostesfaunaprogramacióméspensa-
daperl’estiu,unamicadimensionadatambéalesvacancesdelpersonal:esredueixenleshores
deproducciópròpia,totiqueaixònovoldirqueesdeixidebandaiques’acabinfentrefregitscom
fanmoltestelevisionsnoprecisamentlocals,sinóques’intentadonarunproducteméscurtde
durada,ambmenysgenttreballant-hiperòquenodeixadeserproductedetemporadadel’estiu.
-Quinaimportànciatéenunatelevisiólocalpoderformarpartd’ungrupcomlaXarxadeTele-
visions Locals? Hem d’entendre que sense aquesta afiliació no es pot concebre una televisió
localocomarcal?
-Bé,arribaràundiapotserquenopodremser-hialaXarxa,perquèelstempstambéevolucioneni
vésasaberquèensportaràelfutur.Nohihacaptelevisió,pergranquesigui,quevisquinomés
delasevaproducció.Ésadir,TV3,perserlatelevisiódereferèncianacional,síquetéproducció
pròpia,peròemetmoltessèriesestrangeres,moltsprogramesquefanproductoresexternesque
TV3 paga perquè els facin programes o sèries, i emet fins i tot programes coproduïts amb altres
televisions.Nosaltresjaheditquelanostraapostaprincipaléslaproducciópròpia,ilaproducció
pròpiaésbàsicamentcomarcalenelsentitqueestàpensadadesdelacomarca.Aixònotreuque
almagazínespuguiparlardelsvalorsnutritiusdelescastanyes:aveure,elsvalorsnutritiusde
lescastanyestantsónalacomarcad’OsonacomaladelPlad’UrgellcomaGuadalajara,peròsí
i ���
queesfapensantquevaenfocatalpúblicd’aquí.Pertantparlaramb
unnutricionistadelsvalorsnutritiusde lacastanyapensantqueva
adreçatalpúblicdelacomarcad’Osonajopensoquetambéésinfor-
macióoésunaentrevistadecaràcterlocalocomarcal.
LaXarxadeTelevisionsLocalsenspermetauncostrelativamentbaix
onomoltaltpassardelestreshoresdeprogramaciónovaamoltes
més hores: ens permet oferir una programació molt més rica, molt
mésvariada,aleshoresquenosóndeprime timeoalsvespresdels
capsdesetmanaquesinoésalgunatransmissióendirectenosaltres
no fem programació, i ens permet compartir amb altres televisions
productescompodenserpel·lícules,compodenserdibuixosanima-
ts...Perquèunapel·lículadelFellini,ounapel·lículadel’Almodóvaro
unapel·lículadelWoodyAllen,quinsentittéquenosaltresl’anema
comprar,oquelatelevisiódeReus,ladeManresa,ladeGranollerso
ladeFiguereslavaginacomprar,cadascúpelseucompte?Tantper
tantanem-hitotsjuntsquedepassadalaproductoraenspodràferun
preumésajustat,icompartimlapel·lículadelWoodyAllenperaquell
capdesetmana.
- Creu que EL 9 TV recull el testimoni d’EL 9 NOU i es perfila com el
mitjàdefuturdelgrupmultimediàtic,oelsdosmitjanspodenco-
existirifer-sefortsmútuamentdemanerasimilar?
-Aixòvamoltrelacionatambaquestesteoriesquediuenquelapremsa
escritaundiaoaltrehadedesaparèixer.Aveure,tambéhaviende
desaparèixerels llibres, i nohanpasdesaparegut, tambéhaviade
desaparèixerlaràdioquanvasortirlatelevisió,quanvasortirlatele-
visiótambéhaviadedesaparèixerelcinema...Avuihihamésconsum
de llibres,de ràdio i de cinemaquenohihaviahagutmaimalgrat
haver-hi latelevisió.Araambinternetdiuenquehadedesaparèixer
lapremsaescrita.Jahihaalgunsquevanmésenllà idiuenquela
veritablevíctimad’internetnoseràlapremsaescritasinóqueseràla
televisió,perquèinternetéselgermend’unanovaformadeveureima-
“Avui hi ha més consum de llibres,
de ràdio i de cinema que no hi havia
hagut mai malgrat haver-hi la televisió.
Ara amb internet diuen que ha de desaparèixer la premsa escrita”
i ���
tgesatravésd’unapantalla.Elquesíquetenimclarésquenosaltres
hemd’apostarpertotselsmitjanspossiblesdeferarribarlanostra
matèriaprimeraqueés la informació,oquesónelsproductesque
elaboremaquíacasanostra,allectoroal’espectador.Durantmolts
anyshaestatlapremsaescrita,jocrecquedurantmoltsanysconti-
nuaràsent-ho,durantmoltsanyshohaestatlatelevisió,aCatalunya
iaEspanyadurantanysvanserpoquestelevisions,jadesd’untemps
capaquísónmoltestelevisions ienelfuturenseranmoltesmés. I
nosaltreshihemdeser.
Somalsquioscos,somalatelevisió,somenlamesuraqueensés
possible a internet, i a tot arreu on podem ficar-nos ens hi hem de
ficar per oferir aquesta mateixa matèria primera presentada amb els
diferents formats. Renunciar a qualsevol d’aquestes finestres és re-
nunciaraunapossibilitatd’oferirlamatèriaprimeraalteupúblicpo-
tencial:limitar-tealdiariperquèeldiarivamoltbé,se’nvenenmoltsi
témoltèxitiésespectacular,conformar-seambaixò,seriaunaopció,
peròpensoquenoserianilamésvalentaniseguramentlamésma-
duraperquèningúetdiud’aquíavintanysonpodemser,comescon-
sumirà aquesta matèria primera, quines finestres hi haurà i si alguna
d’aquestes que utilitzem nosaltres ja estarà tancada, que esperem
queno.
-Afectad’algunamaneralaconsolidaciódelgrupmediàticEL9NOU
alapublicacióoriginaldeldiari?
-Jo més aviat penso que enriqueix. Mira, posaré un exemple d’ahir:
quanhivahaverlacrisidegovernal’AjuntamentdeVic,l’alcaldeva
ferforaelregidord’Iniciativa,iaixòhovamsaberaquíalanostrare-
daccióabansqueningú,alcapdepoquíssimsminutsquepassés.Era
dilluns a quarts de deu del matí, i fins al divendres hi ha una eternitat.
Finsalesnoudelvesprequehihal’informatiudelatelevisiónohi
haunaeternitatperòhihapràcticamenttotundia.Hovamdonara
travésdelawebiatravésd’unabandadetitularsd’últimahoraque
“A tot arreu on podem ficar-nos ens hi hem de ficar per oferir aquesta mateixa matèria primera presentada amb els diferents formats”
i ���
posemalapartinferiordelatelevisió.Aixòetsatisfàprofessionalmentifaquelagentcontinuï
pendentd’EL9NOU.LagentacabaassociantqueEL9NOUhoéstot,queésEL9TV,queésEL9
NOU,esperoquealgundiapensinquetambéhoéslaweb...Mésaviatsielnostreobjectiuésin-
formar la gent a través de totes aquestes finestres, com més n’hi hagi d’obertes millor. Conformar-
nosambeldiariahoresd’arajocrecqueserialimitar-temolt,aixònotreuqueenalgunmoment
puntualconcentrartotselsesforçosenundelsmitjanspuguiferquel’altrese’nressentiunamica,
peròprecisaments’hademirard’organitzarlafeinadetalmaneraqueaixònopassi.
-Pelque faacanviscomexpansió temporalo territorial, creuqueacabariasentpositiupel
grup?
-Hihahagutexperiènciesdetot.Sobretotlatemporal,quesuposoqueaixòpassariaperconver-
tirelbisetmanariendiari, joeradelsquequanerajovepensavaquesortircadadiaseriamolt
engrescador.Laveritatésqueenpremsaescritaelsdosformatsbàsicssónobéeldiariobéel
setmanari,elformatrevista,perentendre’ns,isobretoteldiari.Elbisetmanariésunacosaatípica
iestranyadinsdelpanoramadelapremsaescritaalnostrepaísiatotarreu.Elfetdenoserdiari
enalgunmomenthauriapogutsemblaraalgúqueéremmenysquealtres,peròjofatempsque
estic convençut que el fet de ser bisetmanari és un producte tan vàlid o vist l’èxit d’EL 9 NOU fins i
totmésvàlidquenopashaverestatdiari.Etrecaavegadestenirunainformacióeldillunsihaver-
la d’aguantar fins al divendres i que hi hagi el perill que te la vagin trepitjant tots els altres mitjans.
Elques’hadeferésarribareldivendresiqueellectorcontinuïesperantEL9NOUperquèlidoni
unamiquetamésquenopaselquelihadonatlatelevisió,internetoeldiarigratuïtdetorndurant
eldimarts,eldimecresieldijous.Ipelquefaalscanvisterritorialssuposoquesis’hiveunegoci
esdeuràferisinos’hiveunegocicostaràmésqueesfaci.
-CreuenEL9NOUcomaescoladeperiodisme?
-Joquanmoltesvegadesheanatainstitutsoescolesdesecundàriaavegadesaferxerrades,ihi
hagentqueesvoldedicaralperiodisme,elsrecomanoquenoconcentrintotselsseus“trumfos”
enlacarrera,quesíques’had’estudiarbéis’hadetreureelmàximrendimentpossibledelaca-
rrera,peròésquelaprofessióperiodísticanoestàreguladacomhoestand’altrescompotserla
mèdica,ladelsadvocatsimoltesaltresprofessionsquesensetenirlatitulaciónopotsexercir,és
quelaprofessióperiodísticapotexercirqualsevol,tinguititulació,noentingui,estiguienprocés
d’aconseguir-la.Eldirectord’El Paístéelsestudisdequímica,precisamentperposaruncasd’algú
benconegut.Doncselqueelsrecomanoésquejadebonesaprimeress’ofereixinpercol·laborar,
i ���
percomençaratreballarenunmitjàniquesiguilocalocomarcal,iésqueOsonatélagransortde
sermoltricaenaquestsmitjans.PerquèsivanatrucaralesportesdeLa Vanguardiasegurament
nopassarandelatauladelporterodelarecepcionista,encanviaquífàcilmentarribaranaparlar
ambeldirectordel’edicióielscomençaràadonarunapetitaoportunitat.
Enaquestsentitésunamoltbonaescola,isimésnotambépercomençar-teaferuncurrículum
perquèeldiaquevagisaLa Vanguardia,siésqueelteuobjectiuésanaratreballaraLa Van-
guardiaoaTV3,puguispassarmésenllàdelporterianarapararambunredactorqueetpugui
donarunapetitafeina.DurantmoltsanysEL9NOUtambéhaviaestatuntrampolípercomençar
atreballaraquíiposteriormentanaratreballaramitjansdefora.Afortunadament,desdefamolts
anys,continuafentlafunciód’escoladeperiodismeperòjanohadeferlafunciódetrampolí,que
tambélapotfersialgúvol,peròquebàsicamentveniratreballaraquívoldirveniramblaideade
treballar-himoltsanys.Janoésallòdepensar“treballarédosanysaquíidesprésaveuresiem
donenuncontractetemporalalaCadena100”.No,lagentveaquípensantquetreballaràaquípel
plusquerepresentapoderviureitreballaralamateixacomarca,pelsquehovalorem,això.
- Aquest qualificatiu d’escola de periodisme se li pot aplicar pels noms de periodistes que han
sortit d’EL 9 NOU o perquè realment s’ha creat una manera de fer periodisme molt pròpia
deldiariiques’haensenyataprofessionalsquehanmarxatiad’altresqueencaratreballen
aquí?
-Aveure,ésescolaentantquehihagentquehacomençatdemoltjoveihaanatintroduint-s’hi.El
quepassaqueaixònosésipassatambéenaltressectors,enaltresfeines,ésadir,siperexem-
ple Can Girbau és una escola de mecànics. Tampoc voldria magnificar EL 9 NOU com a escola de
periodismecomsifosunacosaexcepcional.PossiblementCanGirbauéstambéunaescolade
mecànicsperquècomencesd’aprenentiacabesessentunmoltbonmecànicquesapsremenar
moltbélamaquinària,oelforndepadelaplaçadeSantJuliàdeVilatortaseguramentésuna
bonaescoladeforners,perquènohihacomtenirganesd’aprendreunafeinaialgúquelasàpiga
fermoltbéperquèten’ensenyi.EnaquestsentitEL9NOUdeuserunabonaescoladeperiodisme
igualqueaixò,queCanGirbaudeuserunabonaescolademecànicsoelforndepadetalpoble
ésunabonaescoladeforners.
i ���
-Perquins factorscreuques’hadesenvolupataquestclima favorablea la formaciódenous
periodistes?
-Aquíhihacol·laboratmoltelfetquejadesdemoltbonprincipi,desprincipisdelsanys80,EL9
NOUfosunmitjàonestinguésclarqueeraunamitjàprofessional,destinatagentques’hivolia
guanyarlavida.Encaraara,quanesparlaquelapremsacomarcaldeCatalunyatémoltes,moltes,
moltescapçaleres,nosésiuncentenardetítols,desgraciadamentcapçaleresenlesqualshihagi
gentguanyant-s’hilavidan’hihapoquíssimes,nosésiambelsditsdelesduesmansespodrien
arribaracomptar,pelquefaamitjanslocalsicomarcals,deixantapartelsdelesquatrecapitals
deprovíncia.Aquí,enhavertinguttanclardesdebonprincipiqueeraunaqüestiójaperguan-
yar-s’hilavida,hafetquedesdemoltsanysenrerelagentquehacomençataquícomaprimera
professió,comaprimerafeina,doncshagiestatjaamblaideadeguanyar-s’hilavida.Altrespubli-
cacionscomarcalsavuiendiacontinuensentcomamolt,enelmillordelscasosimolteshoresni
això,aquesttrampolíqueetdeiaabans:començaratreballarallà,guanyantquatreduros,itreba-
llantamésamésdedependentenunabotigaod’ajudantal’empresadelpareoonsigui,perquè
nohihamaneradeguanyar-selavidanomésambaquellmitjà.Aquíenestarjaprofessionalitzats
desdemoltelprincipi,niquesiguicol·laborantpoqueshoresipertantcobrantpoc,faqueacabi
sentnosésiunaescolaperòsíunbonplanter.Potsermésqueescolaenpodríemdirplanterde
periodistes,enelsentitfutbolísticdelesparaules.S’ajustariaencaramés.
-Quinfuturcreuqueliesperaalapremsacomarcal,iaEL9NOUenparticular?
-Dinsdetotaixòquehemanatdientalsquesemblaqueelshagindecomençaratremolar les
camesperl’arribadadelsnousmitjansiperlesnovesformesdeconsumirlainformaciósónels
mitjansgeneralistes,mentrequesemblaquetendeixenasobreviureelsmitjansespecialitzats.No-
saltrespresentemlainformacióprecisamentd’unaformageneralista,ésadir,EL9NOUveaserla
versiócomarcaldelqueésLa Vanguardiaol’AvuianivellnacionaloelquepotserEl Paísanivell
d’Espanya,Le MondeaFrança,oelNew York Timesal’estdelsEstatsUnits.Pertant,nosaltres
podríemarribaraanarambelsacd’aquestsqueelspodrienhaverdetremolarlescamessegons
comvagielfutur.Peròjopensoqueno,perquènosaltresnoestemenelbàndoldelsgeneralistes
sinóalbàndoldelsespecialitzats:lanostraespecialitzacióéslainformaciólocal.Dinsd’aquest
móntanglobal,unaespecialitzacióés la informació local.ÉsadirLa Vanguardia, inovullpas
dirqueaLa Vanguardiaelshagid’anarmalamentperquèdemomentelsvaproubé,noaporta
capvalorafegitmésenllàd’això,deserunmitjàgeneralista.Encanvielnostrevalorafegitésla
informaciólocal,lainformaciócomarcal,iaixòensdistingeixtantcomlaradiofórmularespectea
i ���
laràdiogeneralistaolapremsaespecialitzadaenundeterminattemarespectealageneralista.
AEL9NOUiaEL9TV,entantqueformempartd’aquestaprojeccióquefeiaaradefuturpels
mitjanslocalsicomarcals,pensoqueensesperaunfuturnopasmassapessimista.Quanesdiu
qued’aquíaquatrediesatotselstelevisorshihauràenobertigratuïtmésdecinquantacanals,a
veure,d’aquestscinquantan’hihauràquarantad’unmateixsac,elsacgeneralista,n’hihauràqua-
treocincespecialitzatsenmúsica,enesports,enprogramacióinfantiloambnotícies,idesprés
n’hihaurandosotresd’especialitzatseninformació local.Jopensoqueaquestsespecialitzats
sónelsquetendiranaimposar-seperdavantdelsgeneralistes,queobétenenunesempreses
moltpotentsaldarrere,quedefetéselcasactuald’aquestscanalscomTelecinco,Antena3iels
mitjanspúblicssiguindelaGeneralitatodel’Estat,obéelscostaràsobreviureperquènosabran
comdistingir-sedelaresta.
30 anys · Un locutori de Vic, exponent dels canvis que defineixen la nova societat del segle XXI
ORIOL MOLAS
i ���
BiBLiOGRaFia
·ALBAREDA,Joaquimialtres.Història d’Osona.Vic:EumoEditorial,1984,495p.·COMAJOAN,Josep.Els mitjans de comunicació a Osona. Un sistema informatiu incomplet. Ausa.Vic:20,148-149(2002),p.305-320
·EL9NOU.Ideari d’EL 9 NOU. Línies ideològiques de l’empresa PROSA.www.el9nou.cat·EL9NOU.Consultadelacol·leccióíntegraentre1978i2007.·GRANENCICLOPÈDIACATALANA.Gran Diccionari de la Llengua Catalana.·GUILLAMET,Jaume.La premsa comarcal. Un model català de periodisme popular.Barcelona:DepartamentdeCulturadelaGeneralitatdeCatalunya,1983,462p.
·MACIÀ,Miquel.Entre la boira i el desencís. La transició política a Vic (1970-1980).Vic:Edicatsa,1988,317p.
·La Catalunya Catalana. Vic i el seu entorn: política, cultura i negocis.Barcelona:FlordelVentEdicions,1998,308p.(DeLlevantaPonent;8).
·OFICINADEJUSTIFICACIÓNDELADIFUSIÓN.Búsquedadedatos[Consulta:26.10.2007]
Entrevistes (segons data de realització)
PUIGiBOIX,Jordi(10dejuliolde2007)COROMINAiPOU,Eusebi(20d’agostde2007)MASDEUiBURCH,Jaume(21d’agostde2007)GALLACHiFIGUERAS,Cristina(21d’agostde2007)BESAiCAMPRUBÍ,Ramon(25d’agostde2007)MOLETiCATEURA,Jordi(3d’octubrede2007)COMAJOANiCOLOMÉ,Josep(30d’octubrede2007)ESPUNYiMÈLICH,Jaume(5denovembrede2007)OMiFERRER,Albert(3dedesembrede2007)CODINAiGENÍS,Miquel(30dejunyde2008)