Dispenseu-me que comenci parlant de mi. No és normal fer-ho per escrit i, menys encara, en el nostre full. Un d’aquests dies compleixo 65 anys. Una edat d’un home gran que qual-sevol empresa jubilaria, però la nostra no, perquè és una comunitat i vol ser una família. No em passen a una situació d’excedència perquè hi ha pocs mossens, sinó sobretot perquè el nostre servei és el compliment d’una vocació i no d’una feina. I d’una vocació no es dimiteix mai. Va amb la vida. Al contrari, la deguda fidelitat va portant fins a fi, encara que en cada etapa de la vida les tasques encomanades siguin diverses en responsabilitat i en amplitud. Aquesta edat avançada, que estic a punt de traspassar, m’apropa afectivament a la majoria de les persones de la nostra comunitat cristiana. A més, atenem pastoralment cinc institucions que acullen malalts i persones limitades per causa de l’edat. Potser som la parròquia que celebrem el nombre més gran d’Uncions del Malalts...

Ja fa un temps que, a la pregària de Completes, abans de dormir, hi afegeixo aquesta. Pot-ser algú també se la farà seva. “Senyor, ensenyeu-me a envellir com a cristià. Convenceu-

me que no són injustos amb mi, els que em treuen responsabilitat, els que ja no em dema-

nen la meva opinió, els que criden un altre perquè ocupi el meu lloc. Traieu-me, Senyor,

orgull de la meva experiència passada; traieu-me el sentiment de creure’m indispensable.

Però ajudeu-me, Senyor, perquè encara sigui útil als altres: contribuint amb el meu opti-

misme i la meva oració a l’alegria i a l’entusiasme dels que ara tenen responsabilitat;

convivint en contacte humil i serè amb el món que canvia sense lamentar-se pel passat que

ja se’n va anar; acceptant la meva sortida dels camps d’activitat, com accepto amb natu-

ralitat senzilla la posta de sol. Finalment us dono gràcies, ja que en aquesta hora tran-

quil·la m’adono del molt que m’heu estimat. Concediu-me que miri amb gratitud vers el

destí feliç que em teniu preparat, i vers el qual em vàreu orientar en el primer moment de

la meva vida. Senyor, ajudeu-me a envellir així!”.

L’edat alta d’una persona, la mitjana d’edat elevada dels membres d’una comunitat cristia-na, no rebaixa ni l’entusiasme ni el servei ni el testimoniatge ni la dedicació. I això per la mateixa raó que abans esmentàvem. Ser cristià és una vocació que compren tota la perso-na, no una feina per les hores lliures o per quan en tinc ganes o la repetició d’unes pràcti-ques heretades.

La celebració anual de la Pasqua ens fa prendre consciència que, dins nostre, hi ha el foc de l’Esperit del Déu. L’Esperit mai envelleix perquè és la mateixa deu de la vida.

Josep Bofarull, rector

el candeler

PARRÒQUIES

PARRÒQUIES

PARRÒQUIES

PARRÒQUIES DEDEDEDE SANT

SANT

SANT

SANT JOAN

JOAN

JOAN

JOAN, , , , SANT

SANT

SANT

SANT ANTONI

ANTONI

ANTONI

ANTONI II II MARE

MARE

MARE

MARE DEDEDEDE DÉU

DÉU

DÉU

DÉU DEL

DEL

DEL

DEL CARME

CARME

CARME

CARME-- --VALLS

VALLS

VALLS

VALLS

a/e: sjoan.valls@arquebisbattarragona.cat www:sjoan.valls.arquebisbattarragona.cat tel i fax 977 60 00 13

núm. 92 - 27 d’abril de 2008

Quan els camps de blat són rossos i estan a punt de segar s’esdevé aquest dia tan senyalat. És una festa dedicada exclusivament a l’Eucaristia. Recordem que Jesús va instituir aquest sagra-ment el vespre abans de la seva passió. Per aquest motiu podria semblar més adient de celebrar-ho el Dijous Sant, però el caràcter sobri d’aquest dia, que dóna pas al Tríduum Pasqual, ho des-aconsella fins passades les set setmanes de Pasqua. Els actes religiosos, i la preparació d’aquests, permeten de fer una llarga meditació d’aquest Misteri. El matí es dedica a la confecció de boni-ques catifes de flors que adornaran els carrers per on passarà la processó. A la tarda és l’hora d’exposar el Santíssim Sagrament al retaule major de la nostra Església de Sant Joan i les parrò-quies de Valls hi van a fer les seves pregàries comunitàries. Després hi ha la solemne Eucaristia concelebrada pels preveres de la ciutat. La col·lecta que s’hi recull és per Càritas diocesana per-què Jesús va voler fer-se pobre per nosaltres i va donar exemple de servei desinteressat. Abans d’acabar-la s’organitza la processó per acompanyar la Custòdia fins a l’Església del Lledó. Allà és dóna acabament a la celebració amb l’oració final i la benedicció. L’Eucaristia ens fa créixer la fe en Crist. Ell sosté la nostra vida, l’alimenta i la salva. Aquest dia del Corpus se’ns proposa de recordar-ho i donar-ne gràcies. El blat que ha estat segat es transforma en pa. El pa que ha estat presentat es transforma en Eucaristia. L’Eucaristia que ha estat combregada es transforma en servei a Déu i als altres. Si aquesta seqüència de transformacions no és correcte, què celebrem el dia del Corpus?

Joan Bonet

Només el que ha rebut els tres sagraments de Baptisme, Confirmació i Eucaristia pot dir amb propietat que ha rebut la identitat cristiana completa. Després, en conseqüència, haurà de viure com a cristià. Ja han passat els temps que era molt normal que cada sagrament es rebés en una edat fixada. Ara estem en una situació ben diversa. El que conti-nua essent necessari és que els sagraments es rebin i sempre amb la millor i més completa preparació catequètica possible.Cada any, un nombre important d’infants grans (tenen 8-9 anys) que han fet un curs de Catequesi, reben el sagrament del Baptisme. És una celebració que té un punt especial d’emoció quan, després d’una signació més ex-pressiva i ampla fins i tot per part de molts membres de la comunitat, reben el sagrament de la fe per l’aigua i l’Espe-rit sant responent per ells mateixos.

Ja és habitual trobar-se que en l’Eucaristia d’alguns diumenges de maig els infants que han fet dos cursos de Cate-quesi celebrin la seva Primera Comunió, la participació completa. Els acompanyen els seus catequistes i la família, que s’aplega en festa lluïda. Fan la seva pregària i la ofrena d’una joguina. L’ambient és alegre perquè tots enten-guem que la participació en la Missa del diumenge és del tot imprescindible per ser cristià, avui com sempre.

També la celebració de la Confirmació, signe del do de l’Esperit, marca el front i cor per tal que el que el rep visqui seguint l’Esperit de Jesús en la comunitat cristiana i enmig de la societat. Com que, de fet, aquest sagrament havia estat poc considerat i molts no l’han rebut ni el reben, l’administració actual està diversificada. La majoria dels que el reben són nois i nois de 4t d’ESO, després de dos cursos de Catequesi. També alguns adults quan s’han de casar o han de ser padrins s’adonen que no l’han rebut. Dues vegades l’any, a la catedral de Tarragona, el sr arquebisbe dóna aquest sagrament, pensant sobretot en aquests adults. Però, a més, s’ofereix una tercera possibilitat als infants grans que han fet tots els cinc cursos de Catequesi (de 2n a 6è de Primària): a l’interior del procés complet de Catequesi d’infants hauran rebut els tres sagraments de la iniciació.

Diumenge de l’Ascensió del Senyor, 4 de maig, a les 12, celebració del Baptisme dels nens grans Raifa, Yeraidi i Nerea.

Diumenges 11 i 18 de maig, a les 12, celebració de la Primera Eucaristia de 23 infants

TEMPS DE CELEBRACIÓ DELS SAGRAMENTS

DE LA INICIACIÓ CRISTIANA

- Dijous 24 d’abril, divendres 25 i diumenge 27, a les 7 de la tarda, a la parròquia del Carme:

Triduum en honor de la Mare de Déu de Montserrat.

- Dijous 1 de maig, sortida de les parròquies de Valls a Vic i Sallent.

- Dilluns 5 de maig, a les 8: reunió de l’Agrupació de Confraries i Germandats de la Setmana santa a Valls.

- Dijous 8 de maig, a les 5, a la capella de l’hospital: celebració de la Unció dels malalts.

- Dilluns 12 de maig, a les 9: reunió dels pares i padrins dels nois i noies que han de rebre la Confirmació.

- Dissabte 17 de maig, de 2/4 de 5 a 2/4 de 8: Assemblea General de la Parròquia.

Ponència sobre “Els fonaments i la motivació de la coresponsabilitat dels laics en la parròquia” per Mn Joaquim Claver, rector de Masllorenç. Presentació de la renovació del Consell Pastoral Interparroquial.

- Dijous 22 de maig, a les 5: Festa de Corpus a la residència de l’Alt Camp

- Diumenge 25 de maig, festa de Corpus:

exposició del Santíssim Sagrament, des de les 11 a l’1 a st Antoni i des de les 4 a les 7 a sant Joan. Missa i processó a les 7.

- Dissabte 7 de juny, a les 8: celebració de la Confirmació

Dissabte 7 de juny a les 8: celebració de la Confirmació

A tots aquells que enlloc de celebrar la festa de St. Jordi pretenen celebrar només la diada del llibre, jo els animaria a llegir més…

Perquè llegint descobrim l’important bagatge cultural i religiós que ha anat configurant Catalunya al llarg dels segles i que no podem oblidar si no volem perdre la nostra identitat.

Llegint podem descobrir que si tenim a St. Jordi com a patró de la nostra nació i de la nostra cultura no és pas per casualitat, ni és res accessori… ans al contrari! Ja que St. Jordi ens és un gran exem-ple de coherència fins a les últimes conseqüències a l’hora d’afrontar qualsevol dificultat.

Llegint podem descobrir que St. Jordi era un jove soldat romà que servia a les ordres de l’empera-dor Dioclecià; un soldat que era molt fidel però que es va negar obeir quan el tirà va ordenar una cruenta persecució contra els cristians cap a finals del segle III. Fent això va posar en perill la seva vida i, de fet, va morir màrtir ja que va ser condemnat a mort per haver reconegut que ell també era cristià. Tenint-lo a ell com a patró els catalans hem après a viure sempre la coherència i la fidelitat a allò que som al llarg de la nostra història, davant tota dificultat, i mantenint-nos ferms en relació als molts i molt diversos poders establerts.

Llegint descobrim també que avui també hi ha un drac que assetja les nostres contrades, no és un drac qualsevol, és un drac que pretén devorar el nostre esperit crític i que ho vol fer reduint les nos-tres festes a una mera ocasió comercial… i descobrim també que, si som capaços de vèncer aquest drac tan ferotge, farem possible que brosti una nova primavera per a la nostra cultura catalana i que arreli en la nostra terra un roser ple de poncelles que testimoniïn amb la seva flaire que només l’a-mor gratuït i silent dóna sentit a la nostra vida.

Celebrem, doncs, com a cristians i amb molt de goig la festa de St. Jordi i la festa de la Mare de Déu de Montserrat (que també s’acosta) ben conscients de l’exemple i la intercessió que sempre han exercit aquests dos sants patrons sobre la nostra terra i la nostra cultura, i aprofitem la diada del llibre per recordar-nos que hem de llegir més si volem mantenir sempre viva la nostra identitat comunitària.

Joan Àguila

El Consell Pastoral de les nostres tres parròquies té llarga història i una dilatada i eficaç labor. Però des que es va iniciar i desenvolupar ha passat més de 25 anys i les coses han canviat molt, tan a l’Església com en la societat. Els organismes de coresponsabilitat van ser fruit del Concili Vaticà II i els seus primers passos es van donar aquells anys especials d’aplicació entusiasta de les decisions conciliars. Per altra banda el Consell no dispo-sa d’un Estatut escrit que faciliti la necessària renovació dels seus membres i possibiliti una adaptació del funcionament. A partir d’aquests dues constataci-ons s’ha redactat un Estatut que tot-hom hauria de conèixer, llegir i fer-se seu, així com assumir el seu es-perit. Aquest esperit se sosté en tres

línies de fons. La primera és l’a-grupació, de fet, de les nostres tres parròquies en una sola comunitat que vol ser present, activa i servi-dora en els diversos barris de la ciutat, en els quals està implantada. La segona és l’accent evangelitza-dor que han de tenir tots els serveis i grups i que ha d’impregnar totes les seves activitats. La tercera línia de fons del nou Estatut intenta a-créixer el nombre dels membres del Consell per tal de ampliar el diàleg pastoral entre la realitat so-cial i la comunitat cristiana, i entre aquesta i la vida de la ciutat. L’es-perit d’aquesta ampliació és escol-tar per on passa la vida de les per-sones amb les que convivim i in-tentar fer-los arribar l’evangeli de Jesús amb una paraula i amb un testimoniatge que sigui entenedor i

convincent Posteriorment, aquest Estatut cor-regit amb les esmenes i observaci-ons que s’hagin pogut fer, serà pre-sentat al sr arquebisbe per a la seva aprovació.

QUI PERD LES ARRELS...

A totes les celebracions de l’Eucaristia dels diu-menges 4 i 11 de maig: distribució del text del nou Estatut de les parrò-quies de sant Joan, sant Antoni i MD del Carme.

Dissabte 17 de maig, de 2/4 de 6 a 2/4 de 8: AS-SEMBLEA GENERAL

1) Quins són els trets més significatius del Pare Claret en els dos-cents anys del seu naixement?

Podríem destacar tres trets importants en la vida del P. Claret:

Primer: la seva devoció Mariana, que ja des de petit va descobrir en les seves visites a l’ermita de Fucimanya i que va anar conreant durant la seva vida; fins el punt de sentir-se plenament fill del seu Cor Immaculat i així va voler nomenar els seus Missio-ners; Fills del Cor Immaculat de Maria. La seva pregària sempre tenia quelcom dirigit a Maria a la qual invocava quan se sentia en perill, sigui corporal sigui espiritual i d’Ella en rebia protecció.

El segon tret és la Paraula de Déu, que ell anava assimilant en la lectura quotidi-ana, fins el punt de sentir-se apassionat per Jesucrist i cridat a viure com els Apòstols. Per això la seva vida era un anar i venir pels nostres pobles i sempre a peu a imitació del Mestre i els seus deixebles. Enviat pel seu bisbe, se sen-tia paraula de Déu viva que cridava tot anunciant l’amor de Déu i al proïsme, obrint els cors al camí del Pare. Per això una de les seves tasques en l’evangelització va ser escriure i repartir fulls i llibrets que ajudessin a la població a conèixer i viure segons els criteris de l’evangeli, per això va fundar la Llibreria religiosa, avui Editorial Claret.

El tercer és la seva vida vinculada a l’Eucaristia, se sentia sagrari vivent, com una experiència personal i ínti-ma amb el Senyor. Celebrava la santa Missa, amb extraordinària devoció i es deixava omplir de la gràcia de Déu. Aquesta experiència el portava a una vida espiritual ferma de comunió amb el Pare i se sentia transformat pels seus dons per no defallir en la seva tasca missionera.

2) Com hem de peparar-nos per aquesta trobada? Què pot ser més interessant des del punt de vista cultural i de vivència?

La peregrinació que farem a Vic el primer de Maig, podria ser retenir en la nostra ment unes paraules del mateix Claret que trobarem escrites davant del seu sepulcre i a la sortida de museu claretià de Vic: Enamoreu-vos de

Jesucrist i del proïsme i fareu coses més gran encara. No es tracta tant de l’anècdota o la curiositat de veure objec-tes estàtics en un museu, cal anar-hi amb un esperit obert a la contemplació d’un testimoniatge viu i que en l’actuali-tat està carregat de sentit i fidelitat a una vida i a una obra; l’anunci del Regne. Tota l’espiritualitat de Claret la po-dem palpar tot veient una colla d’objectes que són un símbol del seu esperit missioner.

3) Quina ha estat l’aportació dels claretians a Valls, en els 75 anys de permanència a la nostra Ciutat? La presència dels Missioners Claretians a Valls és llarga i significativa, des dels missioners que a la ciutat van deixar bons testimoniatges de fe i vida cristiana, als seminaristes teòlegs que van aportar a la ciutat un caire de cultura i vida que molts vallencs i vallenques encara recorden. Juntament amb l’ensenyament que ha estat present de molts anys a la ciutat des del Col·legia Claret, aportant una educació des de la perspectiva cristiana. Moltes generaci-ons de Valls i les rodalies han rebut des de les aules del Col·legi Claret orientacions per a la seva vida humana i pro-fessional.

4) Quin és el moment actual de vivència a la parròquia del Lledó?

Des de la Parròquia del Lledó, i portats per l’estil missioner de Claret tenim sempre present aquesta experiència mis-sionera i aquest any ens hem proposat: Ser evangelitzadors acollint i sembrant la llavor del Regne. Amb aquesta perspectiva s’ha insistit en cada activitat i grup parroquial que cal ser acollidors de la Paraula, a casa i en la participa-ció a les celebracions per assimilar-la i alhora fer-la conèixer a través de l’experiència diària. Amb la solidaritat, i acollida, amb la comunicació i amb el compromís d’una vida cristiana fidel a la llavor que un dia varem rebre i que ens cal a tots escampar-la. En comunió amb el Col·legi Claret es va portar a Valls l’exposició i el testimoniatge d’en Pere Casaldàliga, es va fer la conferència i presentació de l’Oda Claretiana a dues veus, i al Santuari hi tenim sem-pre el Racó de Missions on hi ha material per emportar-se i llegir i contemplar. Actualment estem potenciant apadri-naments de nens de famílies pobres de la Missió Claretiana a Brasil.

fundador dels Missioners del IMMACULAT cor de maria - Claretians

4 PREGUNTES AL P. JOAN FONT. cmf