EL CÉRVOLClasse del Cérvol

4t de primària1r trimestre

Curs 2013-2014

ESCOLA LLORIANA

CARACTERÍSTIQUESRegne:AnimaliaFílum: Chordata

Classe: MammaliaOrdre: ArtiodactylaSubordre: RuminantiaFamília: CervidaeSubfamília: CervinaeGènere: CervusEspècie:Cervus elaphus

El cèrvol és un mamífer del grup dels ungulats. És un animal de tamany gran; fa uns 160-260 cm de llargada, 105-150 cm d'alçada i pesa al voltant 80-140 kg. Ela mascles són més grans que les femelles i tenen banyes.El pelatge és de color marró rogenc, però a l'hivern agafa tons grisos.Hi ha espècies de cèrvids com els uapitís ( Cervus canadensis) que tenen crinera A la tardor desenvolupen un pelatge més espès que contribueix a aïllar-los durant l'hivern. Els mascles, femelles i cries de uapitís de Sibèria i Nord-americà desenvolupen unes espesses crineres al coll; en canvi, les femelles i les cries de uapitís de Manxúria i Alaska no ho fan.Té les orelles llargues i la cua curta (10-15 cm).Les potes són llargues i primes; acaben en dues peülles.Té molt bon olfacte, bona oïda i bona vista.

DE QUIN COLOR HI VEUEN?

Els humans tindríem aquesta imatge.

Els cérvols capten molt bé la franja del violeta-blau-verd,, però no capten el vermell. Aquest tipus de visió s’anomena dicromàtica o del tipus blau-verdDe dia per ells el paisatge és de color blau cel i de diferents tons de groc

La mateixa figura com la veuen els cérvols quan és fosc. Per ells la imatge és més clara i nítida que de dia.

Els cérvols reconeixen els objectes per la forma, no pel seu color.

COMPORTAMENTAcostumen a moure's cap al vespre, la nit i la matinada. Durant el dia descansen. Les femelles i les seves cries es mouen en ramats diferents als ramats dels mascles. Només es retroben en l’època d’aparellament.

Els cérvols són protagonistes d'un espectacle únic a la natura que val la pena de presenciar o, com

a mínim, d'escoltar. Es tracta de la brama. Es produeix des de mitjan setembre fins a mitjan octubre, en què els mascles, lluint les seves impressionants cornamentes, busquen les femelles per aparellar-se. Abans, però, fan uns brams espectaculars, que ressonen pels boscos i les valls, i es barallen sorollosament amb els altres mascles fent xocar les banyes entre si.

Les femelles no es barallen per aconseguir alguna cosa. Si es veuen amenaçades es defensen amagant-se al bosc o sortint corrents.

Els cérvols descansen directament sobre el terra

Costums i perills del cérvol.

Podeu veure el vídeo en aquest enllaç

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30361

HÀBITAT Els requisits d’hàbitat que mostra el cérvol són boscos més o menys oberts amb prats o arbustos on poder alimentar-se, i veure aigua.

El podem trobar a gran part d’Europa, nord d’Àfrica, Àsia menor i Àsia central, i ha estat introduït a Austràlia, Nova Zelanda i diferents regions d’Amèrica.

A Catalunya es troba a les zones més muntanyenques de Pirineus ,Pre- Pirineus, i en altres petites zones.

També alguna vegada se’n poden veure a la comarca d'Osona en temps d'hivern o tardor, quan alguns exemplars es dispersen dels seus llocs de cria. Als municipis d'Alpens, Perafita, Santa Eulàlia de Puigoriol, Sora i Sant Quirze de Besora se'n veuen de forma esporàdica. Al Collsacabra, Guilleries i Montseny és excepcional.

Els cérvols mascles marquen el seu territori amb orins i furgant la terra, bramant i barallant-se a cops de banyes amb els altres cérvols donat el cas.

Entre els indicis i rastres que deixen els cérvols podem trobar els següents:

Els excrements tenen una aparença cilíndrica, en forma de projectil, amb un extrem en punta i l’altre còncau són de color bru fosc a negre, i mesuren uns 20-25 mm (llarg) x 12-14 mm (ample). Banyes que els han caigut a l’hivern.

Les petjades dels cèrvids són molt semblants entre totes les espècies.

El patró general és una petjada allargada formada per dos marques d’aspecte triangular, que deixen amb la part externa ovalada dels unglots.

REPRODUCCIÓ•La femella gesta durant 8 mesos i pareix generalment una cria, però alguna vegades en poden nèixer dues cries, bessons. Les cries s’anomenen cervatells. Els parts, tenen lloc entre maig i juliol.

El cervatell s'alimenta només de llet durant uns 3 mesos, fins que ja pot començar a menjar, tot i que encara segueix mamant.

Quan neixen tenen unes taques clares a la pell que els desapareixen al voltant dels 6 mesos.

La cria acompanya la mare fins que torni a quedar prenyada al segon any.

ALIMENTACIÓÉs un animal herbívor, pot menjar una gran varietat de vegetals d’acord allà on es troba i a l’època de l’any. Sol menjar herba i petits arbustos. A la tardor també menja fruits com, aglans, castanyes, mores, gerds, etc. Quan hi ha poc aliment també menja molses, fongs, fins i tot escorça d’arbre.

Un cérvol adult necessita uns 4Kg d’aliment al dia.

El cérvol és un animal remugant. Els remugants (Ruminantia) es caracteritzen per digerir l'aliment en dues etapes, en la primera de les quals mengen l'aliment cru i el regurgiten en una forma semidigerida anomenada bol i que després remuguen (masteguen per segona vegada) per tal de digerir el bol. És a dir, els remugants primer pasturen els vegetals activament i després, pausadament, els digereixen.

DEPREDADORS

El cérvol pot ser presa de molts carnívors. Els adults i també les cries poden ser víctimes del linx, llops, ossos, tigres, lleopards ( a Siberià i Manchuria), i pumes (a Amèrica). Les cries també son atacades per guilles, gats salvatges, àguiles,..

A Catalunya els llops allà on encara són presents. Avui dia però gairebé l'únic depredador que tenen és l’home. la caça regulada.

CURIOSITATS

Castellà: ciervo rojo

Anglès: red deer

Els mascles de cérvol renoven les banyes anualment entre els mesos de març i abril. En

els llocs on la densitat és alta podem trobar les banyes caigudes al bosc. Per la font de

calci que representen, tant els cérvols, com altres mamífers (especialment els rosegadors) les consumeixen amb freqüència.

Cérvol, nom amb què es coneixen unes trenta-sis espècies de grans mamífers terrestres, ungulats i amb un nombre parell de dits. Constitueixen la família dels cèrvids 

El cérvol, el més gros dels mamífers herbívors que tenim al nostre país, es va extingir cap al final del segle XVIII. Els exemplars que avui hi podem veure, sobretot al Berguedà i a la Cerdanya (Cadí-Moixeró) ia l'Alt Urgell (serra de Boumort), procedeixen dels nou exemplars que s’hi van introduir l'any 1957.

D'entre les històries i llegendes que expliquen els veïns d'Alp, sens dute, la més popular és a la memòria de tots els veïns. Amés, el cap dissecat de l'animal es troba presidint la sala de recepció de l'Ajuntament.

La història de l'Alpi comença el 21 de novembre de 1957, quan per ordre del director general de Caça i Pesca, Jaume de Foxà, i amb la finalitat de repoblar de caça major aquesta zona, es van alliberar un ramat de cèrvols, entre tels quals es trobava l'Alpi. L'animal més agosarat o potser més afamat que els altres, va cercar refugi i aliment a les tarteres. Sense saber com, l'Alpi es va trobar al mig del poble.

                                                                                          

l'Alpi

Rondant per ací i per allà, anà a raure a casa del batlle Martí Tajà, el qual es va trobar amb l'animal i el va alimentar i amanyagar.Des d'aquell moment, l'Alpi es va convertir en un veí més del poble. Tant bon punt se'l podia veure a l'estació del tren acomiadant els visitants com a l'escola cruspint-se trossos de pa i caramels que li donaven la mainada.Un dels llocs preferits de l'Alpi era el Casina. on l'animal s'entretenia visitant les taules i menjant el que veïns li donaven. En una d'aquestes taules solia ser-hi en Josep Bassols, secretari de l'ajuntament d'Alp, que s'havia fet molt amic del cèrvol i que vetllava perquè ningú li fes mal. Feien riure, les seves xerrades en què li donava consells. L'animal, atent, se l'escoltava  Però un trist dia en sugar are Bassols es va morir. L'Alpi com un veí més del poble s'afegí a la comitiva fúnebre del fèretre i l'acompanyà fins al cementiri. Allà restà quiet davant el nínxol contemplant com l'inhumaven. Era com si intuís la pèrdua d'un gran amic.

                  

L'Alpi malgrat el seu dòcil i original comportament, no deixa de ser un cèrvol ja adult, i ben aviat l'època de zel el va dur a cercar parella a les muntanyes i a recuperar la seva veritable condició d'animal salvatge. En aquesta situació d'excitació sexual, el caràcter de l'Alpi canviava i més d'un desconeixedor de la realitat fisiològica de la bèstia va tenir una desagradable sorpresa. Quan passava l'època de zel, l'Alpi tornava a ser el d'abans i baixava al poble per reunir-se amb el seus amics. Però aleshres l'Alpi ja era tot un senyor cèrvol que feina un metre setanta centímetres d'alçària i un pes que rondaria els 150 quilos.Un dia, un metge d'Olot, ignorant la veda decretada, en trobar-lo al bosc li disparà un tret i el va matar. Des de Madrid, de la Casa Civil del cap d'Estat es va reclamar el cèrvol com a trofeu, però l'ajuntament d'Alp mai no va renunciar el seu dret que l'Alpi resté per sermpre més al poble on s'havia guanyat l'afecte i la benevolència dels ciutadans.Ara l'Alpi des del seu lloc privilegiat a l'Ajuntament, contempla els progressos dels seus amics i els dóna la benvinguda cada vegada que traspassen la porta d'entrada de la Casa de la Vila d'Alp.

Classe del Cérvol

4t de primària

1r trimestre

Curs 2013-2014

ESCOLA LLORIANA