El Colonialisme

Raons

Les potències europees van començar a buscar nous territoris per trobar primeres matèries i per vendre els seus productes

També van trobar mà d’obra barata Es podia instal·lar la gent que sobrava a Europa Durant els darrers 30 anys del s.XIX es va produir una

cursa per colonitzar Explotació dura i inhumana de les terres i indígenes

justificada per: Superioritat tecnològica de l’home blanc i l’obligació

d’imposar les tècniques i els models de creixement Superioritat humana i cultural (calia civilitzar-los) Esperit d’aventura Sentit cristianitzador

Les metròpolis compraven matèries i venien productes manufacturats (pacte colonial)

El Repartiment d’Àfrica

Les colònies havien de comprar productes a les metròpolis

Les infraestructures es feien amb mà d’obra barata i mirant els interessos de les metròpolis

Les colònies no es van independitzar fins el final de la 2ª Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial

Ambient previ

Europa era el centre polític, econòmic i cultural (Revolució industrial i Colonialisme)

Noves potències emergents: EE.UU (potència indústrial) i el Japó (potència naval)

Diferències entre les potències europees: Econòmiques: França i Anglaterra eren

capdavanteres i Àustria-Viena i Rússia anaven més endarrerides

Polítiques: França i Anglaterra (democràcia), Àustria-Viena i Alemanya (resta d’aspectes feudals) i Rússia (estat tancat i absolutista)

Causes profundes

Econòmiques: Alemanya es va convertir en potència després de la seva unificació (1871) i va començar una competència amb Anglaterra –gran producció d’armament-.

Nacionalistes: Estats dividits s’havien unificat (Alemanya i Itàlia) però d’altres no s’havien pogut independitzar del imperis (austrohungarès)

Colonials: Alemanya i Àustria-Hongria havien arribat tard al repartiment de colònies que necessitaven

Causes inmediates

Una forta cursa d’armaments que va produir la anomenada “pau armada”

Enfrontament entre França i Alemanya per Alsàcia i Lorena que eren molt riques en carbó i ferro –origen: guerra franco-prussiana-

Enfrontament d’ Alemanya amb Anglaterra. La primera volia construir una flota naval molt important i això va posar en peu de guerra a la segona

Es van crear aliances: La triple Aliança (Alemanya, Àustria-hongria i Itàlia), La triple Entesa (França, Anglaterra i Rússia)

Atemptat a Sarajevo (28/06/1914) on va morir el princep hereu de l’imperi

Causes inmediates

Conflictivitat als Balcans: Els pobles serbis, romanesos, albanesos i

búlgars volien independitzar-se dels imperis austrohongarès i turcootomà

Rússia cercava una sortida cap al mediterrani per l’estret del Bòsfor i els Dardanels

L’imperi austrohungarès també volia aconseguir una sortida al mediterrani a través de Grècia (Tessalònica) raó per la qual estava enfrontat a Rússia

Fases de la guerra

Guerra de moviments (1914): Atac d’Alemanya i Àustria a França i Bèlgica.

Volien acabar per atacar després amb totes les forces a Rússia

Van ser aturats a les portes de París però van aconseguir una gran victoria davant Rússia

Guerra de trinxeres o posicions (1915-17): Guerra de desgast en un front establert en 180

quilòmetres. Va produir una gran quantitat de morts.

El final de la Guerra

Estats Units va entrar en guerra aportant soldats i noves tecnologies bèl·liques (cosa que va trencar l’equilibri existent)

Alemanya va signar la pau amb Rússia després de la Revolució de 1917 però els altres enemics no li van donar descans.

Alemanya es va rendir el novembre de 1918

El Tractat de Versalles

Alemanya havia d’acceptar ser l’única responsable de la guerra

Perdia Alsàcia i Lorena a favor de França i territoris a l’est a favor de Polònia. També perdia part de les seves colònies

Exèrcit reduit a la mínima expressió

Obligada a pagar unes sumes immenses per sufragar les reparacions causades per la guerra

El Tractat de Versalles

Rússia va perdre zones que van anar a nacions noves

Van desapareixer els imperis austrohongarès (Àustria i Hongria com a estats independents) i otomà (reduit de forma dràstica)

Nous països al centre d’Europa i establiment de noves fronteres (van ser formats Iugoslàvia i Txecoslovàquia)

Nous estats al Bàltic: Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia i Polònia

També cal destacar els deutes dels països europeus amb els Estats Units, la inserció de la dona al món laboral i la creació de la societat de nacions

La formació de l’URSS

Situació Prèvia

Governada pel Tsar, Rússia es trobava encallada en velles estructures

A la meitat del segle XIX el tsar adopta posicions més liberals: abolició de l’esclavitut, intent d’una revolució industrial però els pagesos havien de pagar molts diners per comprar la terra

La indústria potenciada per l’estat era financiada per capital estranger qui s’emportava els beneficis

El poble rus era cada cop més pobre

Revolta i república

Revolució d’octubre: dominada pels menxevics i burgesos (moderats) van durar poc al poder perquè el van ocupar els bolxevics més radicals.

El 17 d’octubre, Lenin assalta el Palau d’Hivern, residència del Tsar.

El poder passa a mans dels soviets, a un Consell obrer on Lenin era el president

Reformes revolucionàries: repartiment de terres entre els camperols, que els obrers gestionessin les fàbriques, certa independència dels territoris i es signà la pau amb Alemanya

Guerra Civil (1918-1921)

Generals tsaristes ajudats per les potències europees van intentar recuperar el poder

Gran destrosses: morts, destrucció de pobles i collites

Acabada aquesta guerra civil, tots els territoris que s’havien independitzat van establir relacions

Així es va crear l’URSS amb la següent estructura:

Un parlament que es deia Soviet Suprem Tenia dues cambres: el Soviet de la Unió i el Soviet de

les Nacionalitats Partit únic: El PCUS

La successió de Lenin

Quan Lenin va morir hi havia dos possibles successor: Stalin i Trotski. Finalment va ser el primer

Volia un enfortiment de la revolució i l’exportació a altres països

Purgues fortíssimes durant el seu govern Característiques de la seva política:

Propietat estatal dels mitjans de producció Direcció global de l’economia per part de l’Estat Concentració d’empreses industrials