el conill

2
EL CONILL I L’ERIÇÓ Vet aquí que un dia, l’eriçó va descobrir un forat que hi havia en un mur de pedra que envoltava un hort. Va cridar el seu amic, el conill, i li va dir: - Vols que hi entrem? - Què hi ha? - Un hort molt ben assortit. - Doncs entrem-hi pel forat. No podien creure el que veien: pastanagues, tomàquets, enciams, mongetes, cebes… Van començar a menjar hortalisses. El conill golafre menjava i menjava sense parar. En canvi, l’eriçó menjava poquet i, de tant en tent, comprovava si passava pel forat. Quan el conill ho va intentar, va comprovar que no hi passava. Aleshores, va cridar el seu amic l’eriçó i li va dir: - Tu que m’hi has fet entrar, ara explica’m com surto. Si em troba el pagès se’m menjarà. - Fes-te el mort –va responre l’eriçó. - Com? - Estira’t com si fessis una becaina, treu la llengua fora, acluca els ulls, deixa el cos relaxat, les orelles caigudes i el cap de costat. Quan l´hortalà va anar a l’hort, va trobar el conill. Va pensar que estava mort. El va agafar per la cua, li va donar unes quantes voltes i el va llençar a l’altre costat del mur. Ho va fer amb tanta força que li va quedar un bon tros de la cua a la mà.

Upload: raquel-lujan

Post on 13-Dec-2015

216 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

Conte per llegir oralment

TRANSCRIPT

Page 1: EL CONILL

EL CONILL I L’ERIÇÓ

Vet aquí que un dia, l’eriçó va descobrir un forat que hi havia en un mur de pedra que envoltava un hort.

Va cridar el seu amic, el conill, i li va dir:- Vols que hi entrem?- Què hi ha?- Un hort molt ben assortit.- Doncs entrem-hi pel forat.

No podien creure el que veien: pastanagues, tomàquets, enciams, mongetes, cebes…

Van començar a menjar hortalisses.El conill golafre menjava i menjava sense parar.En canvi, l’eriçó menjava poquet i, de tant en tent, comprovava si passava pel forat.Quan el conill ho va intentar, va comprovar que no hi passava.Aleshores, va cridar el seu amic l’eriçó i li va dir:

- Tu que m’hi has fet entrar, ara explica’m com surto. Si em troba el pagès se’m menjarà.

- Fes-te el mort –va responre l’eriçó.- Com?- Estira’t com si fessis una becaina, treu la llengua fora, acluca els ulls,

deixa el cos relaxat, les orelles caigudes i el cap de costat.

Quan l´hortalà va anar a l’hort, va trobar el conill. Va pensar que estava mort.El va agafar per la cua, li va donar unes quantes voltes i el va llençar a l’altre costat del mur.Ho va fer amb tanta força que li va quedar un bon tros de la cua a la mà.La pobre bèstia, que es va trobar amb la cua escapçada, va dir a l’eriçó tot gemegant:

- A partir d’ara no podré anar amb el cap alt. Només podré viure tancat al meu cau

- Per què?- Si el pagès em troba, em reconeixerà i, en sentir-se enganyat, em

perseguirà.

L’eriçó va rumiar un instant i va dir:

- Tinc una idea! Fes venir tants conills com puguis.

Page 2: EL CONILL

I així ho van fer. L’eriçó va tronar a l’hort i va collir una pila de pastanagues i les va treure pel forat.A fora, un munt de conills l’esperaven.

- Poseu-vos d’esquena fent una royllana. Les cues, que es toquin.- Agafeu tantes pastanagues com pugueu.

Quan tot va estar preparat, l’eriçó va dir:

- A la una, a les dues i a les tres…Estireu!

Tots els conills van córrer a agafar les pastanagues.I tiba que tibaràs, de tent tibar…van quedar tots escuats.Des d’aquell dia els conills tenen la cua remenuda com el cinillet golafre.

Adaptació d’un conte tradicional del Marroc