el crash de 29

El camí cap a la Segona Guerra Mundial

La crisi del 29

Índex

2

Els “feliços anys vint”

Després de la Primera Guerra Mundial, l’hegemonia econòmica es va desplaçar des del Regne Unit cap als Estats Units, i Nova York es va convertir en el centre financer mundial.

La readaptació de les economies europees a la pau va ser llarga i difícil a causa de la destrucció provocada per la guerra, la inflació i l’augment de l’atur.

La crisi va ser especialment forta a Alemanya.

3


Alemanya havia de pagar les reparacions de guerra, la qual cosa va produir una espectacular pujada dels preus i una pèrdua de valor de la seva moneda, el marc.

Per solucionar el problema, els Estats Units van posar en marxa el pla Dawes: Alemanya rebria un prèstec dels Estats Units que li permetia pagar les reparacions als aliats, i aquests, al seu torn, serien capaços de pagar els seus deutes als Estats Units.

A partir del 1923 es va produir un creixement de la producció, un descens de l’atur i una millora del nivell de vida als països europeus.

4


Prescindint d’altres aspectes de l’assumpte, crec que la campanya pera assegurar el pagament total del cost de la guerra per part d’Alemanya ha estat un dels actes més greus i de més malaptesa política de què mai han estat responsables els nostres governants ...

(vegeu article complert en ..

J. M. Keynes, Les conseqüències econòmiques de la pau, 1920

5

John Maynard Keynes


Qüestionari:

1. Busca informació de l’autor del text de la diapositiva anterior i fes-ne una petita biografia.

2. Quines són les idees fonamentals que exposa el text?

3. Qui són, segons el parer de l’autor, els principals culpables de la crisi de postguerra?

4. Quins motius va tenir cadascun per mantenir les posicions respectives?

6

Busqueu el significat dels conceptes següents:

-inflació:-atur:-devaluació de la moneda:-poder adquisitiu:

La crisi dels anys trenta

7

Origen de la crisi

Superproducció

Especulació

Excedent de productes

Crisi de la borsa


8

Origen de la crisi

Superproducció

Durant la Primera Guerra Mundial, els països implicats havien centrat la seva economia en la producció de guerra i altres països els van substituir en el mercat internacional (Estats Units, Japó, Austràlia, Argentina ... Un cop es va haver acabat el conflicte, els països tradicionals van tornar a la seva producció habitual, cosa que va generar un excedent de productes.


9

Origen de la crisi

Especulació

L’eufòria econòmica i la disponibilitat de crèdits a uns tipus d’interès baixos van afavorir l’especulació borsària. L’augment constant de les cotitzacions animava les inversions, alhora que el preu de les accions pujava molt per sobre del seu valor real. Davant de les expectatives de guanys fàcils, fins i tot els petits estalviadors van invertir els estalvis en la compra d’accions.


10

Origen de la crisi

Dijous Negre (24 d’octubre de 1929

La bombolla especulativa, basada en la confiança, va anar creixent, però quan la confiança en el sistema va desaparèixer, va esclatar la crisi. El Dijous Negre es va produir una venda massiva d’accions, que va provocar l’enfonsament del seu valor i la ruïna dels inversors.


11

•Crisi de la borsa: La crisi va ser a l'inici una crisi borsària, que va començar amb l'enfonsament de les cotitzacions a la Borsa de Nova York.• Aquesta catàstrofe va ser la conseqüència lògica de la "orgia especulativa" que havia començat el 1926. •Els inversors, moguts per la possibilitat d'obtenir ràpids beneficis a causa de la pujada de les cotitzacions, s'havien llançat a comprar accions en borsa. •Els especuladors demanaven préstecs als bancs per comprar títols confiant en pagar-los amb els guanys, els petits i mitjans empresariscompraven gèneres de la mateixa manera. Es va originar una bombolla especulativa.•Però a partir de 1928 els estocs industrials es van anar acumulant, entrant l'economia americana en una superproducció en relació a les necessitats reals, el que va donar lloc al fet que el preu d'algunes matèries primeres (com acer i coure) baixés, igual que els beneficis empresarials. •Es van produir algunes fallides espectaculars que van augmentar la desconfiança dels especuladors. (continua diapositiva següent)


12

Continuació: El Dijous 24 de octubre de 1929, el Dijous Negre, es va produir una allau de vendes a qualsevol preu, que va afectar més de 13 milions de títols. Les cotitzacions van caure de manera vertiginosa i va estendre el pànic Wall Street. Hi va haver suïcidis massius.

http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi%C3%B3n_de_los_a%C3%B1os_30..html

http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/05/la-gran-depressio-1929.htmlVegeu documental en:


Busqueu el significat d’aquests termes econòmics:

13

1. Especulació2. Tipus d’interès3. Cotitzacions4. Crisi borsària5. Inversors6. Especuladors7. Bombolla especulativa8. Estocs9. Fallides empresarials

Conseqüències econòmiques

14

L’atur:

• El 1932 USA té 13 milions d'aturats, Alemanya 5,2.• Els més afectats van ser la classe obrera i els camperols. També les classes

mitjanes van patir bastant, proletaritzant-se molts.• Els aturats van formar una subclasse, el lumpen. La seva situació

era terrible, miserable, amuntegats en barraques o sense llar (als EUA més d'un milió, que vivien de la caritat privada), demanant almoina, exercint tot tipus de treballs; augmentar la prostitució, l'alcoholisme, la taxa de suïcidis, etc.

• Hi va haver un fort descens de la natalitat i els Estats Units i altres països van tancar les portes a l'emigració.


15

La Gran Depressió a Estats Units (fotos de Dorothea Lange)


16

La Gran Depressió a Estats Units (fotos de Dorothea Lange)


17

La crisi financera:

• Els especuladors per pagar els seus crèdits van retirar els seus diners dels bancs i molts fallida en no poder fer front a aquestes retirades simultànies, arruïnant a empresaris i particulars, encara que no haguessin jugat en borsa.


18

La repatriació de capitals:

• L'enfonsament de la Borsa de Nova York va empènyer els capitalistes americans a retirar els seus capitals d'Europa.

• Així la crisi es va exportar a tot Europa, excepte la URSS. Es va formar una cadena de pagaments ja que els aliats també s'havien entre si diners, especialment França i Anglaterra a USA.

• Els bancs suïssos i holandesos al seu torn van intentar repatriar els seus capitals d'Alemanya.

• Els bancs van fer fallida en cadena a tot arreu. • La culminació del procés va ser la devaluació de la lliura (30% el

seu valor) el que va empènyer a la caiguda d'altres monedes dependents.


19

Les pèrdues en els diferents sectors econòmics:

• La crisi es va estendre a la indústria i al comerç i després a l'agricultura. • La gent va veure disminuir els seus capitals; industrials i comerciants

que tenien signats contractes anteriors van patir greus pèrdues, van baixar els preus i van reduir la seva producció.

• La producció industrial el 1932 era un 40% menor que el 1929.

•Els agricultors davant del descens d'ingressos reaccionar mantenint la producció i suprimint mecanització, cosa que va afectar més a la indústria. •Petits agricultors endeutats van ser expropiats i els obrers acomiadats.


20

Les pèrdues en els diferents sectors econòmics:

•El comerç mundial va disminuir una quarta part el seu volum. •Els Estats Units van recórrer al proteccionisme (van reduir les importacions), dificultant el comerç internacional.•Aquesta mesura va ser un error ja que els països europeus no van poder exportar els seus productes al mercat americà i obtenir així guanys amb què pagar els deutes i als països llatinoamericans, subministradors de primeres matèries.

http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi%C3%B3n_de_los_a%C3%B1os_30..html


21

La Gran Depressió als Estats Units en xifres:

•En 1929 van fer fallida més de 600 bancs; entre 1929 i 1932, aquesta xifra es multiplicà fins arribar als 5000.•En 1929 van fer fallida quasi 23.000 empreses; i en 1932, 10.000 empreses més, fins a superar les 32.000.•En 1926, Estats Units tenia plena ocupació; en 1933, un de cada quatre treballadors en edat laboral estava a l’atur.•A l’any 1933, el PNB era una tercera part inferior al de 1929; fins a 1937, el volum de la producció no assolí els nivells de 1929, però immediatament va tornar a retrocedir.•La renda nacional es va reduir un 56% entre 1929 i 1933.

El New Deal

22

• Als Estats Units el president Franklin Delano Roosevelt (FDK) assumeix la presidència en març de 1933.• En el moment d’arribar a la presidència, el pànic bancari s’havia exacerbat, amb retirada de fons arreu del país; 38 Estats havien proclamat el tancament bancari i tot el sistema semblava estar a punt d’ensorrar-se.•El 12 de març, just una setmana després de la seva presa de poder, FDR donà el seu primer discurs per la ràdio i va dir als seus oients que era segur tenir els estalvis al banc; els ciutadans el van creure i la sagnia es va aturar.•En els primers 100 dies s’aprovaren 15 lleis que afectaven al subsidi d’atur, la indústria, l’agriculatura, el treball, el transport, la banca i la moneda.•Aquest cos legislatiu constituí l’esquema central del New Deal (nou tracte), que tenia com a objectiu treure els Estats Units de la Gran Depressió.•A ell es deu el ple reconeixement dels sindicats, l’inici de la Seguretat Social i el subsidi nacional d’atur.•Contra les crítiques d’aquells que van veure en aquestes polítiques l’intent d’introduir el socialisme als Estats Units, el seu propòsit va ser el contrari: va salvar el capitalisme nord-americà, introduint les reformes que van donar lloc a l´Estat del Benestar.

El New Deal

23

Quan Roosevelt va ser investit President al març de 1933, els treballadors dels Estats Units estaven travessant la pitjor depressió de la seva història: uns 13 milions de treballadors, un terç del total, es trobaven a l'atur. La seva producció industrial havia caigut a la meitat del nivell de 1929. A un país amb molt pocs serveis socials governamentals, milions de persones vivien al límit de la fam, i més de 2 milions no tenien llar. El sistema bancari semblava estar al límit del col·lapse. Havien episodis ocasionals de violència (la majoria d'observadors consideren remarcable que en una situació de col·lapse extrem del sistema capitalista no hi hagués un creixement d'altres sistemes com el socialisme, el comunisme o el feixisme, com havia succeït a Europa). En lloc d'adoptar solucions revolucionaries, els americans es van inclinar cap als Demòcrates i cap a un líder que havia crescut enmig d'una classe privilegiada. El propi Roosevelt tenia molt poques creencies econòmiques sistemàtiques: ell veia la Depressió com a una qüestió de confiança: la gent ha deixat de gastar, d'invertir i de contractar treballadors perquè té por. Com va dir al seu discurs d'investidura, a l'única cosa a que hem de témer és a la mateixa por. No obstant això, va haver de restaurar la confiança mitjançant gestos dramàtics. Es creà la Corporació Federal del Dipòsit d'Assegurances (Federal Deposit Insurance Corporation) per garantir els fons dipositats per tots els bancs a la Reserva Federal, així com per prevenir fugues i fallides bancàries. Els discursos que feia a través de la ràdio, coneguts com els Discursos al costat de la llar de foc li van servir per presentar les seves propostes al públic americà.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt

Franklin Delano Roosevelt

Conseqüències polítiques

La crisi econòmica va provocar la pèrdua de confiança de la població en la democràcia i en els partits tradicionals, els quals consideraven responsables de la situació.

En aquest ambient, els partits extremistes van guanyar suports i els discursos polítics es van radicalitzar.

24


Els obrers i els camperols, que patien greument els efectes de la crisi, van augmentar el suport que donaven als partits comunistes.

La Unió Soviètica, amb una economia que creixia enormement en els anys trenta, es va convertir per a ells en el model a seguir.

25


Les classes mitjanes i la burgesia van començar a donar suport als partits d’extrema dreta, ja que consideraven que els partits més moderats eren incapaços de treure els seus països de la crisi i d’evitar que es produís una revolució comunista.

En gairebé tots els països van aparèixer partits de tipus feixista.

26

Bibliografia:

Projecte La Casa del Saber, Història 4t ESO, Grup Promotor Santillana, Barna 2008

EducaRed-Fundación Telefónica (Wikillerato): El crac de 1929 y la Gran Depresión de los años 30 (http://www.educared.org/wikiEducared/El_crac_de_1929_y_la_Gran_Depresi%C3%B3n_de_los_a%C3%B1os_30..html)

Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt

Joaquín Estefanía, Roosevelt llamó a la esperanza “New Deal”, Protagonistas del siglo XX, Diario El País, Madrid 1999

27

el crash de 29

Documents