INICI: Mercè Anguera

NUS: 2n B. Escola Puig d’Agulles, Pilar Andión.

DESENLLAÇ: CEIP Sant Josep.

1

Si plou, el diumenge és menys diumenge. Si plou no es pot sortir a jugar fora. Si plou una mica no passa res, però si plou tot el cap de setmana sense parar ni un moment la mare es posa de mal humor i se’n recorda del meu armari desendreçat.

“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!”“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!”“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!!”

“Mireia, t’has d’endreçar…”L’armari, ja ho sé! La mare només pensa en el meu armari, quan està de mal humor! Trobo que és injust: com que el meu armari és meu, suposo que el puc tenir tan desendreçat com vulgui. I , a més a més, endreçar-lo fa mandra. Només ho faig quan estic molt però molt i molt avorrida i no tinc res millor per fer , i quan la mare està molt però molt i molt enfadada… com aquell diumenge a la tarda. O sigui que m’hi vaig posar. No em quedava cap més remei!

El portasol em va caure als peus tan bon punt vaig obrir la porta, com si m’hagués estat esperant. Una pilota vermella, llisa, dura i brillant, de la mida d’una taronja petita o una mandarina grossa. La veritat: em va fer mal. Vaig pensar una paraulota, però no la vaig dir (mai no s’han de dir paraulotes!), i em vaig ajupir a recollir-la. De seguida vaig notar que no era una pilota qualsevol. De fet, no ho era, una pilota, de cap manera, però jo això encara no ho sabia…

Pesava molt i desprenia una caloreta suau. Li vaig donar una volta, i a la banda de darrera vaig veure que hi havia un botó petit i un foradet amb lletres al voltant. Les lletres deien: “The sun is IN”.A l’escola fem anglès, i per això sé que vol dir “IN”. També sé què vol dir “sun”, però sobretot sé què vol dir “IN”, que és el contrari de “OFF”, diu la nostra “teacher”. O sigui que vaig pensar que la piloteta aquella estava engegada, i que per això la notava tèbia. I feia un sorollet estrany, que semblava música però no ho era. Més aviat recordava el soroll de la

2

platja a l’estiu. Però com que no vaig trobar la manera de pujar el volum, no ho puc assegurar.

A casa som molt de reciclar i d’estalviar energia, i per això em renyen sempre si em deixo encès el llum del lavabo. O sigui que vaig pensar que el primer que calia fer era apagar la piloteta i després tornar-la a desar dins l’armari, però més cap al fons, perquè no tornés a caure. I vaig prémer el botó petit.

Però allò no es va apagar, al contrari: va brunzir més fort, va escalfar-se encara més, i les lletres van canviar.

The sun is OFF, posava ara, i l’OFF era de color daurat.

3

I llavors em va caure de les mans. Quan el portasol va tocar el terra va començar a fer-se cada cop més gran, fins que va tenir la mateixa mida que el meu armari.Aleshores es va obrir una porta i vaig entrar perquè, com diu la meva mestra, sóc molt curiosa (tot i que la meva mare diu que el que sóc és una tafanera).

Allà dins vaig veure una gran sala plena de botons i un seient que semblava molt còmode.Vaig seure, de cop i volta, un volant va sortir d’un calaix, i les llums dels botons van començar a parpellejar.Un dels botons tenia forma de triangle i al seu costat vaig llegir “Take off”. Jo savia que això vol dir despegar perquè a la classe d’anglès fa temps vam estudiar les parts dels avions.

Em vaig posar nerviosa, tot el cos em feia pessigolles, però tot i això, vaig prémer el botó.En aquell moment el portasol es va enlairar, va fer unes quantes voltes i va sortir per la finestra. Uns calfreds van recórrer el meu cos, estava tan espantada que vaig buscar el cinturó de seguretat i me’l vaig posar de seguida.

4

Cada cop s’enlairava més, per la finestra veia les cases cada cop més petites i les persones semblaven formigues.Al cap d’una estona vam travessar els núvols i vaig deixar de veure el terra. M’estava començant a marejar i de la por que tenia em tremolava tot. Em sembla que em vaig adormir i per això no sé quantes hores vaig estar viatjant. El que sé és que de cop i volta vaig sentir un fort soroll com ... BUM!!!. Vaig obrir els ulls i em vaig adonar que havíem aterrat.

Em vaig treure el cinturó i vaig acostar-me a la porta, aleshores la porta es va obrir i van tornar a sortir les escales.Vaig baixar i em vaig trobar un rètol que deia: BENVINGUTS AL MÓN MÀGIC. Jo estava molt emocionada i vaig decidir explorar una mica.

Aquell lloc semblava un planeta molt diferent de la Terra: els arbres eren blaus, amb fulles daurades i platejades i la gespa tenia una brillantor especial. També hi havia un riu que portava aigua de color taronja. El que més em va sorprendre van ser les muntanyes, doncs eren de coloraines. Tot era espectacular.

5

Al cap d’una estona vaig començar a preocupar-me perquè tot estava silenciós i buit, no hi havia ni una sola persona al carrer, em sentia completament sola.Ja no savia cap a on anar, quan de sobte, un ésser estrany va sortir darrera d’una roca. Era de color verd amb taques liles. Tenia dues antenes, quatre ulls, sis braços i cinc cames.Em vaig apropar a ell i li vaig preguntar:-On està tothom?

I ell em va contestar:-Tothom s’ha amagat a casa seva.

-Per què? -vaig preguntar jo.-Perquè el nostre planeta s’està desfent.-I per què s’està desfent?- (jo no entenia res)-Doncs, perquè en Destruratus ha robat el diamant màgic!-I això que vol dir?- vaig tornar a preguntar.

-T’ho explicaré: resulta que el nostre planeta està molt a prop del Sol, però això no és un problema perquè tenim un gran diamant màgic a la muntanya de coloraines. Aquest diamant fa que els raigs del Sol ens arribin a una temperatura ideal. Per això hauràs vist que el nostre paisatge és tan bonic. Però ara, sense el diamant, el nostre planeta es desfarà en poc temps.

-Això no pot ser -vaig contestar-li. Un planeta tan preciós no pot desaparèixer per culpa d’un malvat. Jo t’ajudaré a recuperar el diamant.

6

La Mireia va anar al portasol amb l’amic estrany per recuperar el diamant màgic.Van arribar al castell del malvat. El malvat va descobrir que venien la Mireia i l’amic estrany perquè tenia un mirall màgic. La Mireia i l'amic estrany van pensar la manera de distreure al malvat.Van decidir que la Mireia entrés per un costat i l'amic estrany per un altre.El mirall es va tornar boig i el malvat no va poder saber a on estaven i per on entraven.Finalment van aconseguir entrar al castell.Van veure que el diamant estava en una gàbia tancada amb clau.

La clau estava amagada a una sala protegida per uns infra rojos.

7

La Mireia com feia Ioga i era més petita que l'amic estrany, va poder passar a dins de la sala esquivant els infra rojos i desactivar-los. D'aquesta manera van poder agafar la clau.

8

Van tornar corrents cap enrere a buscar el diamant i de sobte es van trobar de cara al malvat.El malvat va dir molt enfadat: - “Doneu-me la clau o destrueixo el diamant”.La Mireia li va donar la clau i quan el malvat anava a agafar el diamant l'amic estrany se li va tirar a sobre i li va poder agafar el diamant.Van tornar ràpidament al portasol i van anar cap al planeta màgic.

Quan van arribar van posar el diamant a la muntanya i tot va començar a ser com abans.

Totes les persones que estaven amagades a casa seva van començar a sortir.

9

De tant contents que estaven per haver recuperat la normalitat els hi van fer una gran festa.

La Mireia va tornar a casa seva i va explicar-ho tot als seus pares però no entenien res i els seus pares li van dir:-”Mireia, estàs tan avorrida que ja no saps ni que inventar-te”.

10

11