el doll informatiu núm. 1

El Doll Informatiu - Dijous 16 de desembre de 2010 1

Informatiu

el llD El setmanari de la plana de Guissona

2 €urosAny I Número: 1

Dijous, 16 de desembre de 2010

ENTREVISTA A...

Prebenjamí de futbol sala a la trobada de Torres de Segre

SANT GUIMPrepara el Pessebre ViventMASSOTERESTaller d’autoestima

GUISSONADiumenge 19 per cinquè any amb La Marató de TV3

2 El Doll Informatiu - Dijous 16 de desembre de 2010

Direcció i publicitat: Miquel Manzano Tel. 616 592 664 [email protected]

Josep Àngel Colomés Tel. 649 636 990 [email protected]

Venda a: BonÀrea i llibreries de Guis-sona

Contacte, cartes al director i notes de premsa:

[email protected]

Publica el teu escrit (crònica, article d’opinió, reportatge...) quan vulguis i de manera gratuïta.

Agraïment: servei de premsa d’institucions i entitats.

El Doll Informatiu no és fa respon-sable ni subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles publicats.

Imprimeix: Apunts Gràfics SLDipòsit legal: L-1573-2010

Visita’ns al FACEBOOK:www.facebook.com/eldollinformatiuVisita el nostre BLOC:http://eldollinformatiu.blogspot.com

EditorialJa teniu a les mans el primer número de El Doll Infor-matiu. Després de tres mesos estudiant la viabilitat del projecte i coneixent Guissona, les seves persones i les seves entitats, ara és el moment en què sortim a la llum pública per servir a totes les persones de Guissona i la seva plana.

Servidors, el Miquel i el Josep Àngel, tenim i co-neixem la bona experiència del setmanari Celsona In-formació. En una comarca com el Solsonès, amb 14.000 habitants, ha aconseguit una audiència de 7.000 perso-nes i, a més a més, omplir setmana rere setmana multi-tud d’informacions des de fa ja una bona colla d’anys.

La nostra il·lusió és que, com a mitjà local, siguem la veu de tots i servim a tothom. La premsa local viu un bon moment ja que ha crescut a nivell de Catalunya el nombre de lectors malgrat la crisi. La informació de proximitat fa que el lector se senti vinculat a una comu-nicació que l’afecta.

Desitgem servir-vos amb humilitat i amb responsa-bilitat. Volem ser positius i valorar tot allò de bo de Guissona i rodalies per tal de potenciar-ho. Però també creiem necessària, si alguna vegada ho veiem conve-nient, d’exercir la crítica constructiva per tal de ser un instrument eficaç per al progrés d’aquesta terra.

Ens agradaria també que participéssiu activament en la revista sempre que us vingui de gust, per tal de potenciar les vostres entitats, les vostres institucions o les vostres idees. Només el respecte comú fa de ba-rrera. A partir d’aquí, desitgem que El Doll Informatiu sigui una porta d’entrada a la més diversa informació d’aquesta terra.

També us demanem que, si us agrada la revista, en feu difusió i la recomaneu als vostres amics i coneguts. Però també, i encara més important, si veieu que es po-den millorar coses, que ens ho digueu per tal que les poguem corregir i adaptar.

Gràcies per la vostra confiança!


ENTREVISTA

Redacció.- Diego Manrique és president de la colla Mar-geners de Guissona des de gener de 2010 en substitució del primer president Jordi Rosell. Ocupa la posició de baix dins del castell. Els Margeners de Guissona no han parat de créixer des de la seva fundació l’any 2007, ac-tualment són aproximadament 300 persones que reco-rren Catalunya aixecant castells amb esforç i il·lusió

Com valores la temporada castellera que acaba de fina-litzar?Ha estat una temporada complicada perquè nosaltres vam te-nir una caiguda i es van ajuntar diversos factors. La caiguda va ser qüestió de mala sort perquè estàvem al pavelló petit i per uns dies ens va arribar el terra esmorteït, que potser si l’haguéssim tingut en el seu moment... Però bé són coses que ja estan passades . Aquest fet va ser dur perquè ho vam haver de parar a nivell mediàtic perquè aquestes coses es criminalitzen molt. Es va suportar com es va pogué, ho vam intentar superar com a colla, crec que ho hem aconseguit sense oblidar el que va passar, això no ho oblidarem mai ni oblidarem a l’Ainhoa, la sentim nostra, ella sap que la colla és casa seva. A partir d’aquí ha remuntar aquella situació que era difícil tècnicament, perquè la primera actuació que vam fer desprès d’aquell accident a Reus vam fer castells de 6 perquè no teníem ganes de fer més i a partir d’allà remuntant i quasi acabem carregant un castell de gamma de 8 com és la torre de 7. Vull dir que no hem parat de treballar tècnicament ni socialment, ja que la colla ha anat creixent amb incorpora-cions de gent d’altres països.

Heu pogut descarregar castells importants com el 3 de 7, el 5 de 7 o el 4 de 7 amb pilar, entre d’altres, queda pendent descarregar el 2 de 7? El 2 de 7 no ens va sortir per una qüestió de que es va en-ganxar l’enxaneta amb la cama de l’acotxadora. Això ens ajuda a encarar la temporada que ve, a celebrar noves coses i a seguir amb els 4 de 7 amb agulla, 4 de 7... Cada castell és complicat. Els Margeners ocupen la posició número 20 del rànquing de les aproximadament 50 colles que hi ha a Catalunya. Creus què la colla es pot treure l’etiqueta de revelació? Nosaltres no mirem res de tot això dels rànquings, potser el primer any feia gràcia. El que intentem és fer el millor a cada actuació i mirem cap endavant d’aquesta manera. No ens volem fixar amb ningú, el que volem és aprendre de to-thom en cada actuació que anem i en cada experiència que compartim amb altres colles.

Aquesta temporada s’ha concedit la Beca Castells als Margeners pel projecte “Compartim Sensacions”. En què consisteix? L’heu pogut posar en funcionament?Va ser una idea que vam tenir per l’experiència d’un caste-ller. No hi veu d’un ull i l’altre el té bastant fumut. I ell es col·loca a baix. I un dia li va venir al cap que, si està amb els ulls tancats a baix, perquè no una persona cega s’hi pot incorporar. I llavors, el projecte “Compartim sensacions” va ser les eines que nosaltres crèiem pedagògicament que podien anar bé. És a dir, persones que no estan acostuma-des a treballar amb cecs, preparar-les perquè ho puguin fer. Fer de casteller guia, explicant una mica, que la colla també s’adapti a les discapacitats d’aquestes persones.

Va ser molt enriquidor. Fins i tot vam gravar un vídeo. Afor-tunadament no hi ha moltes persones cegues. I ens va costar molt però vam fer un assaig amb persones de la colla que portaven una vena als ulls i, per tant, amb els ulls tancats.

Com us organitzeu per assajar? I en matèria econòmica?En matèria econòmica són molt importants les institucions. En això, respecte altres colles tenim molta sort. El suport que ens dóna l’Ajuntament de Guissona i l’equip que el go-verna durant aquests quatre anys ha estat important. No ha-gués pogut ser possible fer moltes coses i poder créixer. Té molta despesa la colla: en autocars, en aigües a cada assaig, en despeses de camises noves que has d’anar donant.

Diego Manrique: “El que volem és aprendre de to-thom en cada actuació que anem i en cada experièn-cia que compartim amb altres colles”


ENTREVISTA

Les aportacions a nivell privat són poques. Cada casteller pot fer-se soci protector de la colla. I amb això anem tirant.

Per altra banda, quant als assajos, nosaltres assagem tres dies a la setmana. Vam passar de tenir el pavelló petit a tenir un local propi que ens va cedir el Centre Catòlic de Guis-sona, al qual estem molt agraïts. I tècnicament ens ajudem moltíssim perquè tenim una sèrie de xarxes de protecció, al terra amortidor. El caliu que dóna aquell local perquè havia estat un antic cinema, teatre... És un altre dels condicionants per poder créixer durant molts anys.

La Colla, a part dels castells, potencia altres activitats com esquiades, calçotades, fins i tot interpreteu els pas-torets... Quin paper juga aquest factor dins la cohesió del grup?Això és la millor teràpia que hi ha perquè la colla tiri cap endavant perquè no pares de fer coses. Ha acabat la tempo-rada i ja estàs en un altre projecte. És súper important. I de seguida ja torna la temporada castellera. Nosaltres, sempre ho explico, tenim sort de no tenir cap centre comercial a prop. Això ens ajuda molt. La gent ens necessitem. Ens fem molta companyia. Margeners de Guissona està formada per components de diverses nacionalitats. Com s’adapten els nouvinguts a aquesta tradició tant catalana?De primer molta curiositat. No en saben res. Però s’ho aga-fen amb una afició que ens sorprèn i ens emociona. T’adones que de seguida es volen posar a aguantar pes, a fer les tas-ques més feixugues. És com col·locar-se de baix o de segon. Vénen amb ganes d’esforçar-se. No es guarden cap força i se l’emporten cap a casa. No, no, la deixen allà als assajos i estan molt contents. I la colla els ha admès molt bé. Ne-

cessitem a tothom i la colla és de tothom. Això sempre ho tenim clar.

Què tenen els castells que atrauen i mobilitzen tanta gent? És un autèntic club social. Ara que es parla molt del Face-book, és verdaderament un grup social, on la gent va, xerra, parla. Hi ha aquell condicionant com que no és un esport però sí que arriba el diumenge i et poses la teva camisa, igual que el jugador de futbol es posa la seva samarreta. Igual que es posa les botes, es posa la faixa. I aquella sensació que la té qualsevol nen, tu també la tens. I tens ganes d’anar i re-presentar la teva colla. I tirar a la plaça allò que has assajat durant moltes hores.

Penses que els Margeners poden ajudar a què l’afició castellera arreli en la resta de zones de la Segarra o la Catalunya central?Crec que ha ajudat molt perquè altres colles també s’hagin posat les piles. I si estaven en un moment que els costava créixer, han crescut també. Han vist que també hi ha altres colles que també volen tirar cap endavant. Això ha ajudat molt a posar-se les piles a altres colles.

Fins i tot ara hi ha un projecte de muntar una colla a Solsona que a nosaltres ens omple. A Súria també es va muntar el mateix any que nosaltres i estem col·laborant conjuntament. I està molt bé. La gent té ganes de trobar-se i de fer coses. Quins objectius teniu de cara a la propera temporada?Intentar fer la torre de 7. I potser ja em fico on no em toca perquè hi ha la part tècnica, però, intentar el 4 de 8. I si no, seguir tirant cap endavant, perquè cada any és un repte. Fer el nostre cinquè any ja és molt gran. És un gran somni per nosaltres.


GUISSONA

Es presenta a Guissona la campanya “Nadal segur”Ajuntament de Guissona.- Aconseguir que tant el ciutadà com el comerciant tinguin una sensació real de seguretat. Aquest és l’objectiu que volen aconseguir el mossos d’esquadra i la guàrdia urbana a través de la nova campanya ‘Nadal Segur’. Es repartiran tríptics informatius als comerços de la ciutat i es realitzaran patrullatges preventius a la zona comercial.

Per tal d’evitar l’increment de robatoris aquest nadal, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra realitzen una ope-ració conjunta per tal d’optimitzar els recursos existents de cada cos de seguretat.

Pagar amb targeta de crèdit o dèbit i no portar massa diners en efectiu són algunes racomanacions dels agents per als ciutadans. Per la seva banda els comerciants han de buidar la caixa enregistradora regularment, compro-var les bosses dels clients i instalar xips als productes.

La campanya ‘Nadal segur’ es va presentar per part dels Mossos d’Esquadra el passat dimarts, 30 de novembre per part dels mossos d’esquadra a l’Il·lm. Sr. Alcalde, Jo-sep Cosconera; la regidora de comerç, Anna Rius i la pre-sidenta de l’Associació de Comerciants, Montse Galera.

Ajuntament de Guissona.- El curs de monitors i monitores de lleure a càrrec de la Fundació Pere Tarrés es va iniciar el passat dissabte, a les 9.30h del matí, els participants al curs són majoritàriament joves de Guissona però també comptem amb joves vinguts de tota la comarca.

Aquest curs que es porta a terme anualment a Guissona, des de fa qua-tre anys, per les vacances de nadal, es va iniciar el passat 12 de desembre i s’allargarà fins al 5 de gener, amb 10 dies de sessions intensives de matí i tarda.

El curs de monitors i monitores de lleure, inclòs al Pla Local de Joventut de l’Ajuntament de la nostra vila, està sub-vencionat en part pel Punt d’Informació Jove, promovent així que hi hagi monitors de lleure a la nostra vila, una mancança existent però que s’ha anat arreglant en els darrers anys i que ens permet comptar amb monitors titulats en les activitats d’educació en el lleure promogudes a Guissona.

Monitors del lleure ja han iniciat el curs de monitors


Consell Comarcal/Redacció.- Els dies 3 i 10 de desembre va tenir lloc a Massoteres la realització d’un taller d’autoestima per tal de donar eines davant els canvis vitals als seus veïns i veïnes.

Les sessions s’han dedicat a donar eines i elements per aju-dar a afrontar i acceptar els canvis que es tenen o es poden tenir a la vida i potenciar l’autoestima d’un/a mateixa per afrontar–los.

En total, són 16 les persones s’han acostat al local social del municipi i han participat al taller.

És el segon any que l’Ajuntament de Massoteres realitza actuacions d’aquest tipus com a resposta de la demanda ma-nifestada per la pròpia població del municipi. El curs compta amb el suport del Consell Comarcal, concretament des del Pla de Polítiques de Dones. I amb el finançament de l’Institut Ca-talà de les Dones.

Taller d’autoestima a MassoteresMASSOTERES

Intercanvi de Cadis amb l’INS GuissonaAjuntament de Guissona.- Alumnes i professors de l’IES MARES DEL SUR, de San Roque (Cadis) visiten, durant aquesta setmana, la nostra vila gracies a una beca MEPSYD del Ministeri d’Educació, Política Social i Esports, dins del programa AGRUPACIONS DE CENTRES EDUCATIUS. Els alumnes d’ambdós centres compartiran i gaudiran d’una sèrie d’activitats que els ajudaran a conèixer els diferents entorns

CONOCIENDO ENTORNOS és el projecte finançat pel

Ministeri centrat en el coneixement de l’entorn, patrimoni natural, històric i cultural, amb l’objectiu que els alumnes de 4t d’ESO aprofundeixin en les seves senyes d’identitat creant vincles de cohesió i nexes comuns. Coneixent el seu entorn i el de d’altres comunitats autònomes valoraran i gau-diran de la riquesa que aporta de diversitat en tots els àmbits: natura, historico-cultural, socioeconòmic i lingüístic.

El projecte s’aborda des de d’una perspectiva interdisci-

plinària, en la que hi participen les àrees d’història, llengua, llengua estrangera, educació física, plàstica i visual i infor-màtica. Coneixent l’entorn, estudiant-lo des de les diferents àrees, donar-lo a conèixer a traves de les tecnologies TIC i compartint in situ les experiències amb altres comunitats autònomes.

Aquest intercanvi, d’una durada de tres cursos acadè-mics a implicat a més de l’INS Guissona i de l’IES Ma-res del Sur de la Union (Murcia), L’IES Sierra Minera de San Roque (Cadis), que va visitar la nostra vila l’any passat. Els nostres alumnes, van realitzar l’intercanvi amb la població de La Unión el curs acadèmic 2009-2010 i van visitar San Roque, el passat mes d’octubre.

Avui dijous, 16 de desembre a les 18.30h els alumnes de

Cadis seran rebuts en visita institucional pel nostre Alcalde a la Sala de Plens de l’Ajuntament.

GUISSONA


Guissona torna a ser solidària amb La Marató

SOLIDARITAT

Ajuntament de Guissona.- Per cinquè any consecutiu, el proper diumenge, 19 de desembre, Guissona celebrarà la V FESTA D’ENTITATS PROMARATÓ DE TV3, una festa en la que hi participen més d’una trentena d’entitats de la nostra vila amb l’objectiu de recaptar fons per la marató de TV3.

El proper diumenge, 19 de desembre a les 11:30 del matí s’iniciarà la V Festa d’Entitats Promarató de TV3, enguany amb l’objectiu de recaptar el màxim de fons per la recer-ca entorn de les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Són 33 les associacions i entitats de la vila que participen enguany a la Marató, és a dir, gairebé un 90% de les enti-tats de Guissona organitzen activitats durant tot el dia amb l’objectiu de recaptar el màxim de diners per la Marató de TV3.

Lesions medul·lars i cerebrals adquiridesEl sistema nerviós central és el gran centre processador

del cos. Està format pel cervell, el cerebel, el bulb raquidi i la medul·la espinal. Una lesió al cervell o a la medul·la pot alterar-ne el funcionament i condicionar de manera notable la vida d’una persona. Molts afectats queden greument dis-capacitats i necessiten l’ajuda constant de la família.

Aquestes lesions apareixen de manera sobtada, i gairebé el 80 per cent tenen un origen traumàtic. Les causes més habituals són els accidents de trànsit, esportius i laborals. Algunes malalties, com els accidents vasculars, cerebrals o certs tumors també poden causar aquests tipus de lesions.

La investigació és l’esperança per a tots els afectats. Cal trobar tractaments efectius que millorin el pronòstic d’aquestes lesions i ofereixin més qualitat de vida a les per-sones que en tenen.

En aquesta Marató, entre tots, lluitarem per superar les conseqüències del dany medul·lar i cerebral: la paràlisi, els trastorns sensitius, cognitius i psicològics.

La festa d’entitats promarató de TV3Aquesta edició de la Festa d’Entitats tindrà el seu inici

als carrers comercials de la vila amb una xocolatada popular i una cercavila que portarà als guissonencs al pavelló muni-cipal on les entitats de Guissona, organitzades en estands, promouen dins d’aquest espai un conjunt d’exposicions, d’activitats i de tallers per a petits i grans, a més, en l’escenari principal se seguirà la Marató en directe, podrem presenciar l’acte de lliurament de premis del concurs de felicitacions de Nadal, l’actuació de l’Escola Municipal de Música “Jo-sep M. Llorens i Cisteró” i actuacions diverses a càrrec de

l’Associació Montse per al Càncer. A més, comptarem amb un pilar d’inauguració a càrrec d’Els Margeners de Guisso-na, el ball del nou gegantó Bacus i moltes sorpreses més.

A les 19:00h el grup de batucada Un, dos, tres, kuà tras-lladarà als assistents al Pavelló petit per a gaudir de la clo-enda de la festa a càrrec de l’Escola de Dansa “Montse Es-teve”, a la mitja part del qual se sortejarà el cobrellit solidari promogut per l’Associació de Dones Nèvia l’elaboració del qual ha estat un èxit d’esforç i participació popular.

Enguany s’ha adherit a la festa el Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana, la recaptació íntegra d’aquest es lliurarà a la Marató de Tv3 a través de la Festa d’Entitats.

Les activitats dins del Pavelló gran es portaran a terme de 12 a 14h i de 17 a 19h. L’obertura de portes es farà un quart d’hora abans, l’aportació solidària de l’entrada de 4€ i voluntària pels menors de 12 anys, ens permetrà accedir a totes les activitats.


El cartellCom cada any, el cartell s’ha dissenyat per alumnes de l’INS Guissona. S’han seleccionat dos dissenys per promoure la Marató, un com a cartell per promoure la festa, elaborat per Ariadna Castells i Dània Verdés i un altre com a fulletó per difondre totes les activitats, elaborat per Clàudia Castells i Aina Jimeno, agraïm amb aquestes línies la col·laboració a l’aula de visual i plàstica de l’INS Guissona per la feina feta.

SOLIDARITAT AGENDA

GuissonaXerrada: La Guerra Civil a la Segarra. Aula d’Extensió Cul-tural de la Segarra.

Lloc i horari: Espai Fassina de Guissona, dijous 16 de des-embre a les 20h. Xerrada a càrrec de l’historiador, Sr. Jordi Oliva.

Organitza: L’aula d’extensió cultural de la Segarra, conjun-tament amb el Consell Consultiu de la Gent Gran.

Exposició: Reciclart o morir?

Lloc i horari: Del 12 de desembre al 12 de gener, al Bar Tru-llàs, hi haurà l’exposició “Reciclart o morir?” de crapartaire Gemma.

Aula d’extensió cultural Chopin 2010: “Música i Aromes”. Conferència de Carlos Calderón.

Lloc i horari: Dijous 16 de desembre a l’Espai Fassina a les 20 h.

Organitza: Aula d’Extensió Cultural.

Concert de Nadal

Lloc i horari: Divendres 17 de desembre a les 20:00 h. A la Sala Polivalent de l’escola Ramon Faus.

Organitza: Escola de Música.

Xerrada: “El dret a vot per a estrangers a les eleccions mu-nicipals 2011”

Lloc i horari: Espai Fassina de Guissona, dimarts 21 de des-embre a les 19:30 h.

Organitza: Secretaria per a la immigració.

Fira d’artesania de Nadal

Lloc i horari: Plaça Major, 21 i 22 de desembre de 17.30 a 20.30h, 23 i 24 de desembre de 10.00 a 20.30h

Organitza: Regidoria de Comerç.

Pessebre Vivent

Lloc i horari: Fundació CAG. 22 i 23 de desembre al vespre.

Organitza: Fundació CAG.


Pessebre SG.- Com cada any el pessebre torna a obrir les seves portes, entreu i gaudiu de la transformació d’un poble a on podreu contemplar com vivien i tre-ballaven els nostres avantpassats. Veure un poble per fora sempre es possible. Veure’l per dins i gaudir de la bellesa dels racons i estances de les cases antigues, no. Aprofita i vine a Sant Guim a veure el Pessebre.

Aquest pessebre és fa possible gràcies a l’esforç de molta gent, que de manera desinteressada participa en aquest projecte, fent el muntatge, encarregant-se de l’organització, i els que més fent de figurants, i com a figures del pessebre estant en posició estàtica com si el temps s’hagués aturat.

Aquest any i amb motiu de la Marató de TV3 et con-videm a que tu també puguis fer de figura per un dia.

La representació del Pessebre Vivent del dia 19 de desembre anirà destinada a la Marató de TV3 que en aquesta ocasió va dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Hi col·laborarem juntament amb totes les Entitats i Associacions de Guissona, estarem presents a la Festa d’Entitats amb un estand, on po-dràs apuntar-te, si vols, per fer de figura. També hi pots col·laborar venint a veure’l, com més serem mes hi po-drem destinar.

L’Associació Cultural La Marinada, organitzadora del Pessebre t’anima a participar-hi. LA MARATO BE S’HO VAL. Ens veiem a la Festa d’Entitats de Guisso-na.

Dies de representacions de la 28a edició del pessebre vivent de Sant Guim de la Plana

18, 19, 25 i 26 de desembre del 20102, 8, 9, 15 i 16 de gener del 2011

Cada dia sessió única a les 18’30h menys el dia 19, dia de la Marató, que es farà la sessió a les 18h

Reserves online: www.pessebre.org

Pessebre vivent a Sant Guim de la PlanaSANT GUIM DE LA PLANA


COMARCA

Consell Comarcal.- El Consell Comarcal ha projectat al llarg d’aquests dies tallers sobre consum i els seus hàbits per a la gent gran a Torà, Sant Guim de Freixenet, Cervera i Guissona.

Els tallers, sota el títol “Parlem de Consum: Hàbits i Gent Gran”, tracten d’apropar el consum responsable a la gent gran i sobretot ajudar a que valorin el seu paper com a trans-missors cap a les generacions més joves de les formes de consum més senzilles i responsables.

Les xerrades pretenen ser un espai de reflexió i de cons-cienciació sobre el consum i a la vegada, conèixer les con-seqüències que aquest consum tant abusiu està provocant en països d’Àfrica i Sud-americà.

Tallers sobre consum, projectats pel Consell Co-marcal, ensenyen a la gent gran de la Segarra les for-mes més senzilles per a poder estalviar

“Durant els tallers s’expliquen els conceptes bàsics del consum responsa-

ble, com per exemple, les 3 r (reutilitzar, reduir i reciclar)”

Durant els tallers s’expliquen els conceptes bàsics del consum responsable, com per exemple, les 3 r (reutilitzar, reduir i reciclar), qüestions com: “ Què és el comerç just i quina finalitat té?”, temes sobre l’agricultura ecològica i l’ecoeficiència. A la vegada, que es relacionaran tots aquests conceptes amb el Codesenvolupament.

Les xerrades són realitzades per l’entitat CRIC (Centre de Recerca i Informació en Consum) associació sense ànim de lucre que té com a objectiu la investigació i divulgació per un consum responsable.

Els tallers s’han organitzat, conjuntament amb el Con-sell Consultiu de la Gent Gran de la Segarra, amb l’Aula d’Extensió Cultural de la Segarra i l’Aula d’Extensió Uni-versitària Canceller Dou” Cervera, coordinats, des dels serveis de promoció econòmica i immigració del Consell Comarcal i els diferents ajuntaments de les localitats que acullen els tallers.


PARRÒQUIA

Durant aquestes setmanes de preparació al Nadal (Ad-vent), anirem desgranant com s’ha originat aquesta festa que tant d’esplendor i de llum té avui. Per l’espai no podrem ser extensos, però si intensos.

Al principi n hi havia NadalAixí de clar. Els primers seguidors de Jesús no ce-

lebraven el naixement. Per la cultura jueva el dia del naixement no té cap importància; l’important era que una persona “ha nascut”, no el dia que ha nascut.

Ja immediatament després de l’execució de Jesús de Natzaret, els seus seguidors celebraren la “seva re-surrecció d’entre els morts”, la seva victòria sobre la mort. Així és com s’originà amb els pas dels anys el diumenge (“Dia del Senyor”), el primer dia de la set-mana; i la Pasqua cada primer diumenge després de la lluna plena de primavera (el 2011 serà el 24 d’abril).

Les primeres comunitats cristianes en tenien prou en celebrar la “Victòria del seu Senyor” (la resurrec-ció). Sobretot, tenint en compte que el món on vivien era advers a tota expressió cristiana de la fe; d’aquesta manera manifestaven que el Crist, viu i ressuscitat, és més fort i poderós que tots els qui es feien dir senyors en aquest món, inclosos els emperadors. Només Ell (el Kyrios) havia vençut la mort.

No tenia sentit cap altra festa que aquesta de la Pas-qua. Els seus seguidors no haurien deixat fer cap més programa de festa.

Oficialitat de la religió catòlicaHan passat més de 300 anys d’aquell esdeveni-

ment pasqual (Resurrecció de Jesús). De cop i volta l’Església, la fe cristiana, surt a la llum pública. De perseguida passa a ser tolerada, legitimada i protegida pels senyors del món, els emperadors (Edicte de Milà, Constantí, el 313 i edicte de Teodosi 380).

Això portarà la comunitat cristiana a jugar un nou paper al costat dels poders imperials: cristianitzar la religió del poble (de pagans a cristians) i col·locar l’emperador en l’òrbita del “Senyor”. D’aquesta mane-ra s’obrí el debat d’una manera pública, “qui era aquest Crist del cristians”. En parlen els qui són cristians i en parlen els no cristians. Sovint barallant-se; i ho fan a la llum pública; ja ningú els condemnarà i perseguirà. S’origina la discussió: “Crist, és Déu”, diuen uns; “és home”, defensen els altres; “és més que home”, repli-quen uns tercers. I en aquestes afirmacions s’hi juga el futur de la fe cristiana. El segle IV fou fascinant i mogut. Arri (arrianisme) i Atanasi defensaven postures irreconciliables. Però no va ser fins al Concili de Nicea (325) i més tard el de Constantinopla (381) que varen lliurar el símbol de la fe (el Credo) que avui tenim i proclamem, deixant així la polèmica per acabada i defi-nint bé que Jesús és “Déu i home vertader”.

I d’aquí sorgir la necessitat d’afirmar, a dins i fora de l’Església, que Crist ha nascut, que és home, que és nen (Nadal), que és el Sen-yor que (Advent), Salvador i “Déu-amb-nosal-

Història litúrgica del Nadal (I)

Dissabte 18, celebració familiar de NadalHo farem en la Missa vespertina de les 8 del vespre. La solemnitza-rem amb cants, pregàries i ofrenes per part de tots els nois i noies de la catequesi junt amb els pares i familiars que s’hi facin presents.

Després de l’Eucaristia hi haurà una representació del Nadal per part del grup d’animació “Bufanúvols” de Castellar del Vallés.

És molt important que hi vinguin tots els nois i noies de la catequesi i els pares els vulgueu acompanyar. Després hi haurà coca i moscatell.

Sagrament de la reconciliacióFarem la celebració comu-nitària el dia 21

Amb tot, qui vulgui rebre el sa-grament a nivell personal, mitja hora abans de les Misses dels dies feiners, hi haurà algun sacerdot disponible a la capella del San-tíssim, a partir ja d’aquest mateix dilluns.


Càritas Parroquial de Guissona ofereix unes cis-telles de Nadal a qui vulgui col·laborar en aquest “Comerç just”. Aquestes cistelles es podran ad-quirir el dia de la Marató o al mateix despatx pa-rroquial. El cost oscil·la entre 20 i 30 €.

El “Comerç just” promou un canvi en l’estil de vida per tal que “consumin per a viure i no vivim per a consumir”; i, a la vegada, aposta per productes ecològics.

Cistella “comerç just”

Paraula i vida 2011, L’Evangeli comentat de cada dia

Paraula i Vida 2011 t’ofereix, un any més, a Paraula sempre nova del Senyor. L’Evangeli que l’Església proclama en la litúrgia diària, unit al comentari savi i profund que ens ofereix la Germana Glenda, po-pular cantautora, teòloga i psicòloga.

Si deixes que la Paraula il·lumini la teva ment i escalfi el teu cor, la teva vida i la dels qui t’envolten anirà transformant-se. La Paraula crearà en tu un cor nou, capaç d’il·luminar i abrusar altres cors.

El trobareu al plafó del fons de l’església pel preu de 3’50€.

PARRÒQUIA

tres” (Epifania). Tenim complert el cicle de Nadal

Nadal no és l’aniversari de JesúsNo hi ha cap document que ens permeti fixar el

dia i el mes del naixement de Jesús. L’Església anti-ga no sentí, per altra banda, cap curiositat per saber la data d’aquest dia feliç; entre altres coses perquè això no tenia, ni té, cap interès. Els jueus, ja ho hem

dit, no donaven cap importància al dia del naixement.

Hi ha un fet que ens fa suposar que podia ser en els dies que el celebrem encara avui. Els empadronaments es feien a l’hivern, quan en el camp no hi ha massa fei-na (pensem que el món laboral d’aleshores era eminen-tment agrícola i pastoril).

La setmana que ve la pròxima part.

Fragment carta Mons. Jaume Pujol La manera millor d’aprendre a fer pregària és fent-la; en això podríem dir que s’assembla a la natació: no es pot aprendre des de la vora de la piscina, cal tirar-se a l’aigua. Es tracta, doncs, d’iniciar una conversa amb Déu explicant-li les nostres coses, potser les inquietuds que ens assetgen, i disposant-nos a escoltar amb els sentits de l’ànima, la seva resposta.

Crist, a part d’ensenyar a resar quan va pronunciar el parenostre, ens diu, a vegades amb paràboles, com ha de ser la nostra pregària: humil, plena de fe, perseverant, senzilla… i no hi ha millor mestre que ell i els seus sants, ja que han tingut experiència de proximitat amb Déu.

El beat Pere Tarrés va respondre una vegada en una entrevista a preguntes sobre el sacerdoci. Feia diferents recomanacions, entre elles una que també podem apli-car-nos a nosaltres: «Oració. És el més fonamental […]. Jesucrist durant l’oració treballa les ànimes, encara que no li diguem res i estiguem davant d’ell com un pal, com el cirurgià treballa sobre el cos adormit del pacient.»


OPINIÓ

Aish Sunna.- Comença una nova aventura a Guissona, l’edició d’un periòdic en format revista, EL DOLL INFOR-MATIU. Els promotors de la revista han definit els seus ob-jectius inicials: setmanal, obert i participat, independent i respectuós, positiu i flexible. Es pretén que sigui un espai per entitats, pels esports, per la política, per les opinions, per la cultura, pels actes, per les festes... Gairebé res.

Amb molts ànims i amb el cor ple d’esperança ens han explicat que volen fer realitat aquest projecte d’informatiu que recollirà l’actualitat de la Plana de Guissona cada se-tmana preveient que serà, a mig termini, una publicació econòmicament viable.

Per la poca estona que he pogut conèixer als joves Mi-quel i Josep m’he adonat que si algú té possibilitats de fer rutllar un projecte com aquest, són ells. Tenen les idees cla-res, una relativa experiència i molta il·lusió. A més a més són “forasters”, el que fa que iniciïn aquesta aventura sense els prejudicis ni els tòpics naturals d’un “poble petit”.

Guissona, benvolguts nouvinguts, és un poble petit; sí, som uns 6.500 habitants però heu de comptar que més de la meitat d’aquesta població ha vingut a la nostra vila desplaçada per les necessitats econòmiques del seu país d’origen. De la meitat restant, una gran part ha vingut en els darrers 30 anys, atrets pel treball que ha proporcionat l’empresa de referència a la nostra vila. És per això que goso

dir que Guissona és un poble petit, perquè la gent vinculada emocionalment a la població està formada per la poca pobla-ció autòctona i els fills de les primeres immigracions.

Per altra banda, Guissona s’ha estancat en si mateixa, no ha hagut de sortir a buscar feina, no ha viatjat, només ha ha-gut de treballar i tot això ha fet que estigui, permanentment, mirant-se el seu melic. “Tenim la millor empresa”, “Tenim el millor líder polític”, “Som els millors”, són frases que anireu escoltant repetida i ininterrompudament. Aquest és el vostre principal repte, trencar aquest localisme egocèntric que tenen els que pensen que no hi ha res per sobre del que surt de dins d’un mateix.

Per altra banda, us vull animar perquè a la Plana de Guis-sona també hi trobareu una molt bona activitat associativa, moltes entitats us enviaran les seves agendes, els resums de les seves activitats, trobareu moltes persones que us ajuda-ran. Tenim poetes, pintors, escultors, historiadors, esportis-tes, gent singular i gent corrent dels que podreu extreure la informació necessària per a fer realitat la vostra il·lusió.

Serveixin, doncs, aquestes quatre línies per a obrir la por-ta a aquesta alenada d’aire fresc que arriba a la Plana de Guissona.

Benvinguts sigueu vosaltres i benvingut sigui EL DOLL INFORMATIU.

Benvinguda a El Doll Informatiu

OPINIÓ

Ramon Pérez Mir.- Aquesta va ser la frase més re-petida el dia que es va presentar la revista el “Doll Informatiu” a les entitats de Guissona.

Realment és així. En un moment de crisis econòmica i baixa moral emprenedora, dóna gust de veure com dues persones volen tirar endavant un projecte de revista d’aquest tipus, amb pocs recursos i de periodicitat setmanal, però amb una experiència, il·lusió i ganes que no deixen lloc al dubte.

La informació és un dret i també un deure a la nostra societat. Tots els ciutadants tenim el dret a saber allò que passa i els periodistes el deure a in-

“Sou molt valents”formar de forma objectiva i plural, de manera que tot es pugui escriure i ser llegit.

Per tant doncs, el fet que es crei una publicació setmanal a la vila de Guissona i la seva plana,

és una molt bona notícia que espero tingui su-port i continuitat per part de tots, principalment pels col·laboradors que de forma habitual o pun-tual facin servir aquest medi per a publicar-hi les notícies de la seva entitat, inquietuds, reflexions, queixes, agenda, propostes, articles, opinions, fo-tografies, etc, etc…

Molta sort i no perdeu la valentia que heu de-mostrat en endagar aquest projecte.


Josep Àngel Colomés.- Benvolgut amic. Aquesta no vol-dria ser pas una lliçó sinó més aviat una reflexió que crec que et pot ajudar. Penso que val la pena tenir en compte una sèrie de coses i valorar-les, perquè d’això en depèn, en part, que arribem a la maduresa amb garanties:

Saber renunciar. Dir que no és difícil. No ens agrada. És més agradable dir que sí. Però per experiència arriba un punt en què fas moltes coses però a vegades no et queda temps per fer les més essencials. És a dir, per un adolescent, el més essencial és tirar endavant els estudis i poder estar amb la família. Sí, està molt bé fer activitats extres. Però fer-ne moltes pot crear unes obligacions que et porten a patir un dèficit: el dèficit d’estar el suficient amb la teva família i el dèficit d’atendre les obligacions escolars amb eficàcia. Com sabeu, els pares o alguns familiars no els tindreu sempre i és bo estar amb ells. No tot ha de ser activitat i amics, també la família, que ens ho ha donat tot és important. El temps és breu i, per tant, a vegades cal dir no, cal renunciar a coses malgrat que ens n’agradin moltes. També ens caldrà fer-ho després, quan siguem més grans. Així és la vida. Cal saber renunciar. Sí, és dur, però cal fer-ho amb promtitud perquè el temps passa i arriba el punt, uns abans que altres, que per-dem un pare o algun ésser estimat i el fet d’haver-hi passat temps és el millor regal que tenim quan els perdem.

OPINIÓ

Carta a un adolescent

den fer mal a les persones, al medi ambient o als col·lectius més desemparats. I sí, al mateix temps cal ser humils. Sem-pre podem aprendre de tothom encara que no ens ho sembli. La humilitat ens ha de fer caminar sense egocentrisme ni prepotència. La humilitat ha de ser garant d’una personalitat pròpia que ens hem d’anar configurant. No ens ha de fer vergonya ser com som ja que tots tenim coses positives. Si Iniesta ha arribat on ha arribat en part és també gràcies a la humilitat.

Ser qui som però amb la mà estesa. Lligat amb la re-flexió d’abans, tots hem de ser qui som. Posar-nos al nostre lloc i estendre la nostra mà per intentar ajudar als de la nos-tra vora. A la que fem coses que estan fora del nostre abast, a la que intentem aventures que no van amb nosaltres és quan trobem dificultats que no ens pertanyen. Per tant, mirem qui som, coneguem-nos a nosaltres mateixos i actuem en con-seqüència. I si ens equivoquem, mirem de rectificar ràpid.

Ser respectuosos amb les persones i amb el medi. No podem faltar al respecte dels altres. No podem ofendre al dèbil. No podem menysprear aquell que s’equivoca. Hi ha una frase que diu: “Estima’m quan menys ho mereixi perquè serà quan més ho necessiti”. Fins i tot els presoners i els cri-minals són persones i per això, perquè volem ser respectats, hem de respectar tothom. Diuen també que “allà on acaba la meva llibertat comença la de l’altre”. I Agustí d’Hipona deia: estima i fes el que vulguis. Ja s’entén que si estimes, respectaràs.

En fi, amic adolescent. M’agradaria que fossis... que fossis feliç. Però la felicitat no es troba en coses molt grans sinó més aviat en les petites, en valorar que pots estudiar quan hi ha gent que no ho pot fer. En valorar que pots men-jar, alimentar-te, tenir una casa, tenir amics, tenir salut... quan hi ha gent que no té tot això. I sí, la veritat no ve per coses de fora que tinguem, ve i surt de dins. Per això, cal que no només pensis en la teva felicitat. És bo pensar en la dels altres perquè és el camí més ràpid per arribar a la pròpia.

Bé, espero això, que siguis feliç i que et prenguis aquesta carta com una proposta d’ajuda. Gràcies per llegir-me.

No tot ha de ser activitat i amics, també la família, que ens ho ha do-nat tot és important. El temps és breu i, per tant, a vegades cal dir no, cal renunciar a coses malgrat que ens n’agradin moltes.

Ser amos de nosaltres mateixos. En l’adolescència re-bem moltes propostes. I no totes ben intencionades. La so-cietat té molts interessos i a no tots podem dir que sí. A no tots hem de dir que sí. A la que no som amos de nosaltres mateixos ens traïm i perdem l’essència del que som. Cal que ens informem, que preguntem, que reflexionem. Sí, Pau de Tars ho deia: tot m’és permès però encara que tot em sigui permès no m’he de deixar dominar per res. És a dir, el do-mini propi és un valor. Per exemple, tenir paciència i aguan-tar una classe exigeix domini propi ja que pel cansament o pel que sigui tindríem ganes d’engegar-ho tot a rodar. Hi ha coses molt atraients però ens poden conduir a la ruïna. Coneixeu algú, en canvi, que s’hagi arruïnat per fer el bé?

Ser crítics però humils al mateix temps. Un no es pot creure tot el que li expliquen, sens dubte. Però tampoc pot creure’s orgullós de tenir-ho tot controlat. Sí, hem de ser crí-tics, crítics per construir. Ara mateix hi ha unes eleccions i tots els partits tenen coses bones, però coses que també po-

No podem ofendre al dèbil. No podem menysprear aquell que s’equivoca. Hi ha una frase que diu: “Estima’m quan menys ho mereixi perquè serà quan més ho necessiti”.


ASSOCIACIONS I ENTITATS

Psicomotricitat a la Fun-dació Agropecuària

El gimnàs de manteniment està destinat a aquells residents que estan bé física i cognitivament. Els objectius d’aquesta activitat són mantenir l’equilibri, la coordinació i l’atenció, treballar la relaxació, afavorir les relacions de grup i la comu-nicació, treballar la velocitat de reacció i la percepció espacial.

En ambdós activitats la participació és elevada i cons-tant. Paral·lelament al treball físic que s’hi realitza també es potencien les relacions socials entre els residents , les quals ajuden a mantenir un bon estat d’ànim.

Redacció.- El “Calendari dels pagesos”, el que en castellà és el calendario del ermitaño de los Pirineos, compleix 150 anys l’any 2011. Per celebrar-ho publica una edició especial, presenta una exposició itinerant i es llança a Internet. Aquesta és la publicació actual en llengua catalana que fa més anys que s’edita, concre-tament des de l’any 1861.

S’han imprès 75.000 exemplars d’aquesta edició

especial, que inclou, a més de les tradicionals infor-macions sobre pràctiques agrícoles, 22 pàgines extra sobre la seva història. L’exposició “150 anys mesurant el temps” es pot veure al Museu Etnològic de Barce-lona des del diumenge 12 desembre, i posteriorment a altres pobles i ciutats. Amb tot, si voleu tenir una in-formació més detallada podeu consultar la seva nova pàgina web: calendaridelspagesos.cat.

La publicació en català més antiga compleix 150 anys i ho celebra amb ex-posició i pàgina web

PUBLICACIONS

Unes de les activitats que es duen a terme a la Fundació Privada Agropecuària de Guissona són el grup de psicomo-tricitat i gimnàs de manteniment.

En el grup de psicomotricitat es treballa la prensibilitat, la coordinació, la respiració, la flexibilitat, l’esquema corporal, l’orientació espaciotemporal, la relaxació i les mobilitzacions.

Els objectius d’aquesta activitat són: Mantenir la coordi-nació motriu,estimular la memòria, afavorir el reconeixement del cos, afavorir el manteniment de la lateralitat, estimular el sentit del ritme, realitzar exercicis bàsics i relaxació, mi-llorar l’autoestima, potenciar la integració grupal i afavorir la comunicació. La psicomotricitat consta de diversos exer-cicis amb la finalitat d’estimular físicament i cognitivament.

Al centre hi ha tres grups de psicomotricitat que es divi-deixen segons la seva condició física i la capacitat cognitiva.


REPORTATGE

Oficina de turisme de Guissona recomana...Recorregut pel riu Sió

Avui us proposem una passejada que va de Tarroja a Riber, seguint el fil del riu Sió, afluent del Segre que tra-vessa les comarques de la Segarra, l’Urgell i la Noguera: neix a Gàver i mor prop de Balaguer, esdevenint eix per la Ruta dels Castells del Sió, que abordarem en una futura proposta.

La primera parada de la nostra ruta és el poble de Tarroja de Segarra, situat a la carretera L-311, a mig camí entre Guis-sona i Cervera. Aquest nucli, d’uns 200 habitants, és al centre d’un important encreuament de camins: l’esmentada carretera de Guissona i Cervera, i del camí entre Les Pallargues i Sant Ramon.

Espai ben tranquil, envoltat de camps de conreu, Tarroja disposa d’un nucli antic un xic desordenat, amb carrers i carrerons que conviden a descobrir què hi ha més enllà del que es veu.

És molt gratificant sentir-se transportat en el temps en alguns raconets dels mu-nicipis de la plana de Guissona. Ésser terra de frontera ha permès que les ca-ses grans i els nuclis centrals siguin en molts casos majestuoses construccions que han sobreviscut (en millor o menor mesura) el pas del temps.

A la plaça de l’església de Sant Salva-dor hi sol haver força moviment donat que és l’espai on es celebren totes les festes locals: un arranjament ha embe-llit la plaça i ara se’n treu més profit.

Sortint de l’antiga muralla que deuria formar part del castell dels Comtes de Cardona, hi ha un caminet que con-dueix, creuant el riu Sió, a l’oratori de Sant Antoni. És de fàcil recorregut i apte per a tots els públics. I tornant enrere us recomanem fer una para-da a la font de Tarroja, monumental.

Per damunt de les muralles, el ca-rrer de l’Arrabal voreja el camí de Sedó, mentre que per la muralla in-ferior discorre el carrer del Gual.

No marxeu d’aquest municipi sense vi-sitar la capella de Sant Julià i la creu de terme, bonics elements patrimonials de Tarroja que estan als afores. Cal fer men-ció, també, als fonaments d’antigues construccions que pertanyien a una vila romana del s. II trobades als immediats camps dels Vilassos. I si voleu fer parada i fonda, sapi

gueu que hi ha un cafè a Tarro-ja així com un allotjament rural i un centre social que periòdicament programa activitats de tots tipus.

Però deixem Tarroja i prenem la ca-rretera L-324, direcció Les Pallargues per fer la següent parada a Sedó. Abans d’arribar-hi podeu donar una ullada a l’ermita que hi ha dalt del turó, la de la Mare de Déu de Santesmasses. Apro-fiteu a fitar l’entorn des d’aquí donat que és un bon mirador de la Segarra.

Repreneu la carretera per arri-bar a la placeta de Sedó, on hau-reu de deixar el vehicle, i prepareu-vos per fer una expedició pel riu (bé, dit amb un somriure, és clar!).

Abans d’arrencar, feu un tomb per Sedó: els carrers empinats con-

Tarroja de Segarra

Font de Tarroja

Ermita de la Mare de Déu de Santesmasses

Riu Sió


Recorregut pel riu Siódueixen fins l’església de Sant Donat. Si us hi fixeu, trobareu detalls curio-sos a la façana d’aquesta construcció.

No deixa de ser un altre dels pobles amb cases fortes importants, amb portals d’accés del que va ser la vila closa i, per tant, amb racons i raco-nets que haurà de descobrir el visitant.

Bo i tornant al principi de la caminada, atureu-vos davant la placa recentment inaugurada en record de les víctimes de la Guerra Civil (1936-1939) de Sedó, on el passat 20 de novembre es va rea-litzar un sentit homenatge amb els fa-miliars de les víctimes relacionades al monument. Sedó ha entrat a formar part de l’extensa xarxa que forma els punts assenyalats pel Memorial Democràtic.

En aquesta placeta hi trobareu l’única botiga de queviures que disposa el po-ble i, al cap de munt de la població, sota Sant Donat, el Cafè de Sedó us trans-portarà a un espai totalment diferent: una pista de ball amb un escenari i unes tribunes (mal anomenats “palcos”), el centre social de Sedó i Riber, on periò-dicament s’hi celebren esdeveniments.

Just davant la botigueta, creuant la ca-rretera (alerta amb els cotxes, que hi circulen més ràpid del que és permès!), veureu un caminet que condueix a la riba del Sió. Quan hi arribeu, podeu tombar a l’esquerra per veure-hi la peixera o be a la dreta per seguir el riu fins a Riber.

L’Ajuntament de Torrefeta i Flo-rejacs, ha encarregat la neteja ma-nual de la llera del riu i actual-

REPORTATGE

ment es pot descobrir un espai que fins ara havia estat inimaginable.

Us recomano prendre camí per la ban-da més propera a la carretera donat que l’accés és menys costós. Tot i no haver camí, es pot arribar (amb més o menys dificultat) fins el poble de Riber. Esti-gueu alerta en els llocs que tenen més dificultat, especialment si ha plogut, ja què les fulles fan que puguis relliscar.

Els qui han redescobert el Sió en aquest tram insisteixen en la necessitat de crear una via verda que faci el mateix reco-rregut del riu, prenent com exemples altres vies verdes que hi ha a Catalunya (que han recuperat espais com antigues vies del tren o camins ramaders) i que segueixi el riu des de Gàver i fins a

Plans de Sió. De fet, la vegetació que acompanya el riu seria un gran fil con-ductor a l’hora de realitzar el traçat que, qui sap!, segurament existia anys enllà.

Arribats a Riber, aprofitem per conèixer aquest curiós poblet, molt a prop d’Hostafrancs i de Sedó. Aquí tornem a trobar grans casalots que han estat o bé casa forta o bé castell en temps difícils, com ca l’Alió, de la família dels Solso-na, al costat de la capella de Santa Anna.Deixem per un altre moment arri-bar al municipi de Plans de Sió bo i seguint el curs del riu perquè tam-bé és prou interessant com per fer-ne una recomanació en un futur. I com ara... ens hi acompanyareu?

Fotos: Jaume Moya

Llegendes de la SegarraEl Bord de Sacirera, el bandit

generós de Tarroja

A mitjans del segle XIV, a la Segarra va haver-hi un bandoler conegut amb el nom de Bord de Sacirera. Era fill de Ta-rroja i en aquest poble, on tenia familiars i amics, li donaven amagatall i ajuda.

El Bord de Sacirera era un bandit generós: robava els rics i poderosos per socórrer les famílies necessitades de la comarca. D’aquesta manera es guanya-va la simpatia dels més humils al ma-teix temps que creixia vers ell l’odi dels qui eren víctimes dels seus robatoris.

Els senyors organitzaven esquadres d’homes armats que el buscaven arreu de la comarca, però com que la gent dels pobles els protegia i l’amagava de cap de les maneres el podien trobar.

En el curs d’una d’aquestes re-cerques, una de les esquadres que el buscava va agafar un home de Tarro-ja per tal de fer-li dir tot el que sabia del Bord de Sacirera. Li van dir que el Bord era un home malvat que calia que pagués per les seves malifetes. L’home els contestà que això no era cert, que el Bord era una bonar persona i que ell mai el trairia. Aquesta resposta va fer enfadar d’allò més els que busca-ven el bandit i van maltractar el pobre home. En saber-ho el Bord de Saci-rera, per tal d’estalviar una represàlia generalitzada vers la gent de Tarroja i de la comarca, va marxar de la Segarra.

Els pobres de Tarroja van seguir rebent el favor del bandoler, encara que mai més no el van poder veure.

Extret del llibre “De prop i de lluny, Contes i llegendes de la Se-garra i del món”, elaborat per dife-rents associacions de dones de la co-marca amb coordinació del Consell Comarcal de la Segarra. Editat pel mateix Consell Comarcal de la Sega-rra es pot trobar a llibreries i oficines de turisme de la comarca. PVP: 3 €

Homenatge a les víctimes relacionades amb el monument de Sedó


FUTBOL

UE GUISSONA 0 - ARTESA DE LLEIDA 01a Territorial G. 5 / Partit 12 desembre 2010

U.E. GUISSONA: Toni, Edgar, Kader, Eudald, Josepe, Calafell, Oliva, Condal, Maikel, Ribó, Ramonet. Suplents: Quer, Gabernet, Javi, Arnau, Churruca.

ARTESA DE LLEIDA: Hector, Willi, Joan Enric, De Mesa, Huguet, Toni, Bermúdez, Padilla, Ruben, Jairo, Genís.Suplents: Angel, Joel, Vidal, Fatty, Chechu, Horra.

Àrbitre: Miguel Cami Monsonis. Actuació correcta, va enseñar targeta groga a Edgar, Kader i va expulsar per doble amo-nestació a Maikel de la U.E. Guissona. També va amonestar a Bermúdez de l’Artesa de Lleida.

Ferran González.- Just repartiment de punts en un partit dominat per la boira i el fred, on tots dos equips es van contagiar del temps i solament van disposar d’un parell d’ocasions que els porters van re-soldre correctament.

La pròxima setmana la UE Guissona juga l’últim partit oficial de l’any al camp del Tremp. Cal anar sumant punts per no patir a final de temporada. L’equip ocupa el setzè lloc a la classificació empatat a punts amb el Balaguer, que ocupa el lloc quinzè.


BTT

9a Hivernal BTT de Guissona

ACLE.- El passat dia 5 de desembre, es va celebrar a Guissona la novena Hivernal de BTT. Tot i el mal temps, la participació va ser important. Un total de 140 corre-dors van prendre la sortida en les tres diferents rutes.

La ruta llarga, de 47 km, amb dificultat alta, va ser con-siderada pels participants d’una gran bellesa, pels seus molts corriols que recorren els indrets amagats de la Sega-rra. La ruta curta, de 32 km, amb dificultat mitja, i no per

això menys interessant i bonica que la llarga, també va sor-prendre molt als participants pel paisatge segarrenc per on passava. I la popular de 5 km, per iniciar als més petits en aquest tipus de curses, va ser molt ràpida i entretinguda.

El primer en arribar de la cursa llarga va fer un molt bon temps de 2h07’, i els següents corredors van arribar esglao-nadament. Com sempre, hi havia dos avituallaments, però cal destacar el del Mingo i acompanyants, tant esperat pels participants, amb les seves arengades i bitxos casolans.

Els organitzadors de la novena Hivernal BTT de Guis-sona van voler també agrair la col·laboració imprescin-dible dels Bombers voluntaris de Guissona, la Creu Roja, la Policia Municipal, els Mossos d’Esquadra i de l’ADF.

En l’edició d’enguany no hi havia ni boira ni gel, tan habituals en aquest temps a la Segarra, però si una plu-ja empipadora, que tot i així no va desmerèixer la festa.


ENDURO

Pilar Subarroca.- El primer cap de setmana de desembre es va disputar la darrera prova del Campionat a la població gironina de Vilobí d’Onyar amb una participació de més de 200 pilots. La competició va ser organitzada pels membres del Club Peu a Baix, sobre un recorregut de 40 quilòmetres de ral·li i dos especials per volta, els participants van haver de fer 3 voltes sota unes temperatures força baixes.

A la categoria més petita, la de juvenils (85cc.), és on hi va haver més rivalitat. El guanyador del campionat va ser el Mi-quel Pujol Canal, amb KTM, de Solsona, que va fer la cursa per davant del seu màxim rival, el Simeó Ubach de Manresa.

L’altra categoria no tan petita, la de 125cc. en cadets va estar molt emocionant pel jove pilot de Guissona, el Benet Gómez i la seva TM, qui tot i tenir el campionat guanyat va intentar fer-se també amb la victòria de la prova. Al final no va poder ser per una diferència en els temps finals de tan sols 5 dècimes respecte el seu rival, Marc Sans de Reus.

Els altres lleidatans que són Campions de Catalunya. El Ramon Quer amb Sherco de Juneda, qui ha dominat de cap a peus totes les proves de la temporada essent el pilot reve-lació aquest any en la categoria Júnior.

Destacar també en aquesta categoria un altre lloc de podi pel pilot de Sant Llorenç de Morunys, el Xavier Subirana amb TM, qui s’ha fet amb una merescuda tercera plaça final.

En categoria Sènior B, el campió és de Solsona, l’ Albert Cardona amb Sherco, qui ha dominat la categoria al llarg de l’any.

Un altre pilot solsoní, el Miquel Malé ha estat el guanya-dor en categoria de veterans.

Benet Gómez, campió de Catalunya en categoria cadets 125cc.

Benet Gómez campió de Catalunya d’endurades 2010

HANDBOL

ACLE GUISSONA 5 - CEACA TÀRREGA 17

Infantil femení / Partit 12 desembre 2010

ACLE.- Amb un parcial a la primera part de 5 a 10 amb do-mini de les jugadores del Tàrrega, ja a la segona part les lo-cals no van poder marcar cap gol i les visitants van ser molt superiors amb un parcial de 0 a 7. Màximes golejadores del CEACA Maria Cera amb 8 gols i Belinda Guerrero amb 7. Pel Guissona, Irene Cruceiro amb 3 gols.

ACLE GUISSONA: Gloria Lobo, Lluïsa Ferran, Míriam Regue (1), Irene Zamora (3), Laia Espinagosa, Anna Sole, Clara Guim (1), Sara Areny i Mireia Goma.

CEACA TÁRREGA: Andrea Roca, Júlia Sala, Cinta Noró (1), Laia Esque, Maria Recasens, Mónica Cruz (1), Maria Cera (8), Maria Santacreu, Gemma Casteras i Belinda Ra-mos (7).


HANDBOL

ACLE GUISSONA : Josep Santesmases, Gerard Majoral, Roger Pijuan, Kevin Díaz, Oriol Andrés, Cristian Pérez, Albert Gómez, Aleix Gómez i Daniel Galán.

VALLAG C.H.: Daniel Trallero, Adrian Muñoz, Alexandre lideu, Marc Learn, Lluis Tencarell, Daniel Cuenca, Marc Chenella, Josep i Marc Planell.

ACLE.- Partit jugat al pavelló de la Llagosta el dissabte 11-12-2010 a les 12h. Encontre molt igualat on al final els de Guissona no van poder guanyar per un ajustat marcador. Parcial la primera part de 10 a 7 i la segona part de 16 a 15. Gran partit del jugador local Roger Pijuan.

C.H. VALLAG 26 - ACLE GUISSONA 24Cadet masculí / Partit 11 desembre 2010

SANT OT C.E. 21 - ACLE GUISSONA 36

Cadet masculí / Partit 8 desembre 2010

SANT OT C.E.: Joan Guerrero, Aleix Martín, Navil Kallo-uch, Kevin Torrejón, Jefferson Ubrego, Joel Jordana, Ma-nuel Porte, Samir Malchool, Jonatan Raya, Farour Malhoul i ABdessamad El Handbani.

ACLE GUISSONA: Roger Rull, Roger Pijuan, Gerard Mayoral, Kevin Diaz, Oriol Andres, Cristian Perez, Albert Gomez, Aleix Gómez, Jonathan Díaz i Daniel Galán.

ACLE.- Partit amb una primera part igualada amb un par-cial de 7 a 14 pels de Guissona i ja a la segona part els de l’ ACLE van dominar el partit amb un parcial de 14 a 22.

A. GUISSONA 24 - CEACA TÀRREGA 16

Cadet femení / Partit 12 desembre 2010

ACLE GUISSONA: Remei Sole, Irene Guim, Marina Ra-luy (1), Érica Valero (7), Oksana Resenko, Berta Graells (4), Marta Santesmases (6), Sara Kammach (1), Aina Fa-rres (2), Judith Bosch i Farners Dalmases (3).

CEACA TÀRREGA: Mariana Diallo, Mónica Cruz (2), Cinta Noro, Marina Tkach (9), Belinda Ramos, Paula Se-rra, Mireia Capdevila (3) i Alba Calderón.

ACLE.- Amb un parcial la primera part de 16 a 10 per a les locals, que van anar sempre per davant del marcador, i van imposar el seu joc a la pista en tot moment. Parcial la segona part de 8 a 6. Màxima golejadora pel Tàrrega Ma-riana Ttxach amb 9 gols i pel Guissona Érica Valero amb 7 gols i Marta Santesmases amb 6.


ACLE GUISSONA 2 - ALCOLETGE 1

Infantil masculí / Partit 11 desembre 2010

ACLE GUISSONA : Ferran González, Ignasi Torrell, Aleksandrar Petk, Jordan Aparicio, Maxence Lourme (1), Idoia Pujades, Pedro Torrado (1), Pablo Quijano, Roger Caixal i Vasil Kostov.

ALCOLETGE: ERIC Cacho, Sergi Tomas, Albert Corta-sa, Xavier Nieto, Victor Venancio, Aaron Gil, Mohamed Gourcill, Jonathan Espeso i Pedro Castro.

ACLE.- Partit jugat al pavelló de Guissona el dissabte 11-12-2010 a les 12,30h. Va ser molt igualat i amb molt nivell a la pista. Gols de Maxence Lourne i Pedro Torrado pel Guissona i per l’ Alcoletge Xavier Nieto.

FUTBOL SALA

ACLE GUISSONA 8 - CASTELLSERÀ 0Aleví masculí / Partit 11 desembre 2010

ACLE GUISSONA : Ferran González (2), Josep Puig, Gabriel Sterea, Pau Selles (1), Sergi Jimenez (2), David medina (1), Roger Caixal (2), Ian Oakra, Plamen Kostov i Svyatoslav Boymystruck.

CASTELLSERA: Marc Vidal, Unas Martinez, Edual Bon-compte, Arnau Gomez, Noel Boncompte, David Bringue, Iona Buhan, Marc Aleu i Arnau Alsina.

ACLE.- Domini absolut dels locals que no van donar cap opció als visitants. Bon joc i nivell a la pista del Guissona amb els locals que van estar encertats tant en defensa com resolutius davant la porteria contrària. Màxims golejadors: Ferran González, Sergi Jiménez i Roger Caixal amb 2 gols cadascun.

F.S. ALTA SEGARRA 7 - A. GUISSONA 4

Cadet masculí / Partit 11 desembre 2010

ACLE.- Partit amb domini dels locals tot i el bon joc dels dos equips. Els de Guissona no van poder parar als de l’Alta Segarra davant la porteria. Màxims golejadors: Joan Sans de l’ alta Segarra amb 3 gols i Oriol López del Guissona amb 3 gols.

ALTA SEGARRA: Eduar Hernández, Sergi Boixadera, Sergi Sugranyès, Lluis Roig, Daniel Roig, Joan Sans (3), Jordi Grau (1), Miquel Tello (1), Marc Busquets (1).

ACLE GUISSONA: Joel Carmona, David Cuadros (-1), Jordi Garcia, Ignasi Baeta (1), Arnau Hernandez, Oriol Lopez (3), Vitaly Ukraynets, Carles Rull, Didac Martinez, Aleix Andres, Abdelatif , Iker Matarredona.

MARISTES LLEIDA 4 - A. GUISSONA 7

Juvenil masculí / Partit 11 desembre 2010

MARISTES LLEIDA (4): Bellobi, Casals (2), Martínez (1), Salvadó, Adrià, Moreno, Font, Saus, Cobos (1)

ACLE GUISSONA (7): Sergio, Enna, Cuadros, Marwan, Ivanov (1), Cabo (3), Fran Blanco (1), Oriol López (2).

ACLE.- Partit jugat a Lleida el dissabte 11-12-2010. L’ACLE Guissona es va emportar el triomf en la sempre difícil pista dels Maristes, si bé aquesta temporada els col·legials no estan en el seu millor moment. L’equip visi-tant va dominar des del primer minut el marcador i es van posar en avantatge ben aviat, amb el resultat a favor (1 – 5) a manca de 5 minuts per la cloenda. El tècnic visitant va fer jugar els jugadors menys habituals i això ho van aprofitar els locals per atansar-se al marcador (4 – 5). La sortida dels pesos pesants van posar el definitiu 4 a 7.

L’equip Prebenjamí de futbol sala va participar a la trobada de Torres de Segre


PÀDEL

La parella Querol-Grau, guanyen la lliga bonÀrea de pàdel de Massoteres

Xavier Sunyer.- Els guissonecs Jor-di Querol i Ricard Grau han estat els guanyadors de la divisió d’honor de la 2ª Lliga de pàdel bonÀrea, que s’ha ju-gat durant els darrers tres mesos a les instal·lacions esportives de la Fundació bonÀrea, a Massoteres. Tot i que el pà-del és un esport que a la Segarra es tro-ba en una fase inicial i d’aprenentatge, la parella Querol-Grau han demostrat ser els millors, guanyant tots els partits de la lliga i cedint només un set, de for-ma que no tenen rival en la comarca. En la lliga bonÀrea hi han participat els millors jugadors de poblacions prope-res de Guissona com Cervera, Tàrrega, Agramunt i Ponts.

El segon lloc ha estat per la parella Edgar Vergadaguer - Xavi Farran, i el tercer lloc per Jordi Aubets - Andreu Puig.

El nombre de parelles que hi han participat ha estat de 64, competint en vuit categories de vuit parelles cadas-cuna, un rècord de participació que no-vament posa de manifest la popularitat que està adquirint a la Segarra l’esport del pàdel. La Fundació bonÀrea dispo-sa de 2 pistes de pàdel en el complex esportiu de Massoteres, on també hi te un camp de pitch&putt de 18 forats.

Les pistes de pàdel i el pitch&putt, són a disposició de tothom qui desitgi jugar-hi, sense cap limitació d’accés i amb uns preus molt econòmics. Sem-pre amb el propòsit d’acollir el màxim de practicants possible i afavorir la po-pularització d’ambdós esports, que fins ara tenien l’etiqueta d’elitistes, una eti-queta que a bonÀrea l’han perdut defi-nitivament.

1a divisió: Campions: Carles Mòdol - Lluís BioscaSots-Campions: Oscar Pàmpols - Joan Ruich2a divisió: Campions: Albert Capdevila - Joan Ribalta Sots-Campions: Jordi Balcell - Adrià Bermell3a divisió: Campions: Jacint Lladó-Manel Cu-curullSots-Campions: Francesc Marsol - Jordi Rovira 4a divisió: Campions: Daniel Guirriere – Carlos HerreroSots-Campions: Josep Solé – Ramon Camats

5a divisió: Campions: Eduard Domingo – Jordi VallsSots-Campions: Ramon Allué - Jau-me Sampera6a divisió: Campions: Lluís Llobet – Jordi FranquesaSots-Campions: Josep Maria Arge-rich – Sergi Vidal7a divisió: Campions: Toni Miralles - Toni Fa-rranSots-Campions: Ramon Marsol - Eladi Miquel

Més informació: http://www.cag.es/fundaciobonarea

Un total de 64 parelles ha participat en aquesta edició de la lliga bonÀrea


GOLF

David Vilaseca campió al pitch&putt de MassoteresXavier Sunyer.- El solsoní David Vilaseca Casals s’ha proclamat guanyador del rànquing individual 2010 del pitch&putt de bonÀrea. Convertint-se així amb el millor ju-gador del camp de pitch&putt de Massoteres.

En segon lloc ha quedat el guissonenc Jaume Castella Es-truch, guanyador de les darreres tres edicions del rànquing, mentre que el tercer lloc ha estat pel també jugador de Guis-sona Joan Codina Donaire, el qual el passat 30 de maig va aconseguir el rècord del camp amb nou cops sota par. Una targeta que ningú ha pogut millorar, tot hi haver-se disputat el mes de juny un Campionat Absolut de Catalunya, en el qual hi van prendre part els millors jugadors de pitch&putt del món.

En categoria femenina, la guanyadora ha estat, per quart any consecutiu, la jugadora de Guissona Conxita Sala Cels.També repeteix per segon any el cerverí Estanislao Benet, guanyant en la categoria dels sèniors (majors de 55 anys).

En handicap els guanyadors han estat Niculae Baltes (in-ferior), Marc Serra Abelló (mig), Antonio Mingorance (su-perior), Ignasi Monclús (sènior) i Marta Vidal (femení).

En els tornejos de pitch&putt del rànquing bonÀrea pot participar-hi tothom (sigui o no sigui soci del Club), però per puntuar és necessari ser soci del Club esportiu bonÀrea durant l’any 2010 i tenir llicència de la Federació Catalana de Pitch&Putt.

Enguany hi han participat 121 jugadors i jugadores, ha-vent-se disputat 8 proves puntuables durant l’any. Els mi-llors classificats en el rànquing formaran part dels equips del Club que participaran en el Campionat de Catalunya de Pitch&Putt l’any 2011.

David Vilaseca, campió al pitch&putt

Premiats rànking bonÀrea 2010

Scratx masculí1r VILASECA CASALS, DAVID 241 punts2n CASTELLA ESTRUCH, JAUME 235 punts3r CODINA DONAIRE, JOAN 227 punts

Handicap inferior masculí1r BALTES, NICULAE 230 punts2n SERBAN, ADRIAN 225 punts

Handicap mig masculí1r SERRA ABELLO, MARC 221 punts (4 millors resultats)2n SALA SALA, JOAN 221 punts (3 millors resultats)

Handicap superior masculí1r MINGORANCE GALDEANO, ANTONIO 245 punts2n GABARROS GARCIA, JAVIER 236 punts

Scratx femení1a SALA CELS, CONXITA 167 punts

Handicap indistint femení1a VIDAL HERNANDEZ, MARTA 216 punts2n GOLOBARDES OROBITG, CONCEPCIO 214 punts

Scratx sènior1r BENET SISTERO, ESTANISLAO 218 punts

Handicap indistint sènior1r MONCLUS MILA, IGNASI 219 punts2n ALLUE PLA, RAMON 216 punts

Més informació: http://www.cag.es/fundaciobonarea

el doll informatiu núm. 1

Documents