el entrenamiento de la fuerza en los deportes de equipo
TRANSCRIPT
EL ENTRENAMIENTO DE LA
FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
DR. JULIO TOUS FAJARDO
Resumen de la ponencia por
Toni Gordillo Bueno
MÁSTER PROFESIONAL EN ALTO RENDIMIENTO EN
DEPORTES DE EQUIPO. BARCELONA. 2007
¿CÓMO ES POSIBLE
QUE ESTOS JUGADORES
TENGAN ESTOS
CUERPOS Y SALTEN
ASÍ?
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
INTRODUCCIÓN
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Siempre se ha trabajado el
concepto tradicional de fuerza
de forma aislada en el gimnasio
con sobrecargas externas
Por el contrario, se necesitan
acciones repetidas tipo explosivo-
balísticas:
• Saltos
• Cambios dirección
• Lanzamientos
• Golpeos
• Empujes
• Tracciones
• Remates
• Chuts
INTRODUCCIÓN
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Cuanto más específica es la
carga, más agresividad supone
para el cuerpo
Por cada 1000 horas de práctica
se producen 50 lesiones
(Rahnama, Reilly y Lees, 2002)
La incidencia de lesiones en
competición es 3 veces mayor que
en los entrenamientos. ( Lewin
1989, Hawkins et al. 2001)
¿PROBLEMA DE INFORMACIÓN O UNA EXCUSA PARA NO SER
RIGUROSOS?
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Verlinden at al (2001) estudio sistema CASMAS
Analisis de 25 partidos entre 1992-1996
• 706 intentos de gol
• 325 a palos
• 71 goles ( 22% eficacia)
• El portero para el 36% de los intentos
• Mayor número de intentos entre los minutos 5 y 10,
80 y 85
• Últimos 10 minutos se acumulan 98 intentos (13%)
• 5,8% se marca desde más de 20 mts.
• 8,7% entre 10-20 mts.
• 7,04% desde menos de 5 mts.
• 41% de los goles vienen de la esquina izquierda de
la porteria
• 52% de los equipos que más intentos hacen ganan
¿PROBLEMA DE INFORMACIÓN O UNA EXCUSA PARA NO SER
RIGUROSOS?
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Departamento físico-Médico de la Real Sociedad. Temporda 2002-2003
LA FUERZA, ¿LA ÚNICA CUALIDAD FÍSICA BÁSICA?
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Sólo a partir de la fuerza se desarollan las demás. (Tous, 2007)
LA FUERZA, ¿LA ÚNICA CUALIDAD FÍSICA BÁSICA?
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Estudio según 3 parámetros (Tous, 2007)
1. Nivel de fuerza aplicado.
Cuantos Newtons se aplican
en una acción
2. Tiempo que tardamos en
alcanzar los distintos niveles
de fuerza. Cuantos Newtons
aplico por segundo
3. Tiempo que somos capaces
de mantener un
determinado nivel de fuerza
¿ ES ÚTIL Y NECESARIO EL TRABAJO DE FUERZA?
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Previene lesiones
Caraffa, 1996. Italia
20 equipos
semiprofesionales y
amateur
Entrenamiento intenso de
propiocepción durante la
pre-temporada + 20
mantenimiento diario
durante la temporada
orientados a la prevención
de lesiones LCA.
10 lesiones de LCA
20 equipos sin ningún
entrenamiento específico
70 lesiones de LCALCA: Ligamento
cruzado anterior
¿EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA MEJORA EL RENDIMIENTO?
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Estudios demuestran que se mejora, Taïana 1993 y que no se mejora,
Bobbrt y Van Soest (1994)
EJERCICIOS DE TRANSFERENCIA: MITO O REALIDAD
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Cronin et al ( 2001), apoyan el concepto de transferencia TUNING
Ejercicios con sobrecargas que deben ser sucedidos por gestos
específicos
EJERCICIOS DE TRANSFERENCIA: MITO O REALIDAD
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Voight y Klausen (1996), Entrenamiento combinado.
Fuerza máxima combinada con entrenamiento específico de
dicho movimiento.
¿ CUÁL ES EL MOMENTO IDÓNEO PARA LOS EJERCICIOS DE
TRANSFERENCIA?
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
López ( 1996) INEF Barcelona, aseguran que al final del
entrenamiento.
ESTUDIO DE LOS MOVIMENTOS PROPIOS DEL DEPORTE
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
La mayoría de
acciones en los
deportes de equipo
se realizan aplicando
una fuerza
submáximas donde
la precisión y la
decisión son claves
ESTUDIO DE LOS MOVIMENTOS PROPIOS DEL DEPORTE:LOS CAMBIOS DE DIRECCIÓN
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
La velocidad de
desplazamiento se
caracteriza más por
rápidos cambios de
dirección que por una
carrera lineal
ESTUDIO DE LOS MOVIMENTOS PROPIOS DEL DEPORTE:LOS CAMBIOS DE DIRECCIÓN
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
FACTORES DE
INFLUENCIA:
•Escaneo visual :
( capacidad de procesar
información durante el
partido
•Anticipación: ( predicción
de los movimientos)
•Reconocimiento de
modelos:
•( capacidad para ver los
modelos de juego del rival)
•Conocimiento de les
situaciones: ( conocimiento
de los movimientos de los
rivales basados en la
experiencia
ESTUDIO DE LOS MOVIMENTOS PROPIOS DEL DEPORTE:VELOCIDAD DEL CAMBIO DE DIRECCIÓN
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
FACTORES DE
INFLUENCIA:
Técnica:
•Colocación de pies
•Ajuste zancadas para
acelerar-desacelerar
•Postura corporal
Hinning ( 1985)
recomienda mantener
CDG bajo, ligera flexión de
rodillas.
Entrenamiento de
pliométricos y
propioceptivo para la
mejora
ESTUDIO DE LOS MOVIMENTOS PROPIOS DEL DEPORTE:MEJORA DE LA VELOCIDAD EN LOS CAMBIOS DE DIRECCIÓN MEDIANTE EL
ENTRENAMIENTO
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Young et al ( 2002)
demuestran en un
estudio que la
potencia de las
piernas no guarda
relación con la
velocidad, pero que
la fuerza reactiva
( drop jumps) si que
tiene relación
moderada.
ESTUDIO DE LOS MOVIMENTOS PROPIOS DEL DEPORTE:LOS CHUTS
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Täiana et al. (1993)
encuentra mejoras
Trolle et al (1992) y
Aagaard(1996) no
las encuentra…
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Los lanzamientos
son gestos
fundamentales del
balonmano,
waterpolo. Hay
pocos estudios
comparado a los
estudios sobre el
beisbol
ESTUDIO DE LOS MOVIMENTOS PROPIOS DEL DEPORTE:LOS LANZAMIENTOS
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Newton y McEvoy
(1994) demustran
que se aumenta la
velocidad de
lanzamiento en el
beisbol con un
programa de fuerza.
Van Muijen et al
(1992) y varios
autores demuestran
lo mismo en el
balonmano
MEJORA DE LOS LANZAMIENTOS MEDIANTE EL
ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Programas de
entrenamiento
combinados o de
contraste.
Se suceden acciones
con altos niveles de
fuerza con acciones
más o menos
específicas que
implican mayor
velocidad
MEJORA DE LOS LANZAMIENTOS MEDIANTE EL
ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Altamente importante
en deportes como
voleibol o
baloncesto.
Acciones con un
gran impacto en el
aparato locomotor.
Se generan fuerzas
superiores hasta 7
veces el peso
corporal después de
un aterrizaje tras un
salto
ESTUDIO DE LOS MOVIMENTOS PROPIOS DEL DEPORTE:LOS SALTOS
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Se recomienda
cuidar la técnica de
aterrizaje:
Caer primero con la
parte delantera del
pie disminuye un
50% el impacto.
Realizar una flexión
previa de la rodilla y
caer con las dos
piernas a la vez
ESTUDIO DE LOS MOVIMENTOS PROPIOS DEL DEPORTE:LOS SALTOS
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Saltos con golpeo de
cabeza. Alto riesgo
de lesión (Kirkendall,
2001)
ESTUDIO DE LOS MOVIMENTOS PROPIOS DEL DEPORTE:LOS SALTOS
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Wilson et al (1993)
64 sujetos
4 grupos
10 semanas de entrenamiento
Grupo 1: Entrenamiento de pesas tradicional
Grupo 2: Entrenamiento pliométrico
Grupo 3: entrenamiento en la zona de
potencia máxima.
Se modificaba la carga de manera que
siempre estaba al punto de máxima potencia,
empezando por un 30% de la fuerza máxima
isométrica
Grupo 4: Control (no hace entrenamiento)
MEJORA DE LA ALTURA DE SALTO MEDIANTE EL
ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
MEJORA DE LA ALTURA DE SALTO MEDIANTE EL
ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
Grupo 1: mejora de un 5.1%
Grupo 2: mejora de un 10.3%
Grupo 3: mejora de un 17.6%
Grupo 4: no hay mejora
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
MEJORA DE LA ALTURA DE SALTO MEDIANTE EL
ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
Baker (1996) propone 3
grupos de ejercicios para
mejora del salto:
GENERALES: Fuerza
máxima en ejemplos como la
sentadilla
ESPECIALES: Mayor
variedad de ejecución,
sentadillas con salto,
arrancadas
ESPECÍFICOS:
Entrenamiento similar a la
competición. Saltos
lastrados, drop jumps
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Catesiano et al (1997) realizan un estudio con jugadores de
baloncesto de 1ª División NCAA.
Entrenamiento de 3*10
Press de banca
Press de piernas
2 veces por semana
5 meses + 2 partidos a
la semana
No consiguen mantener
los niveles de fuerza
¿SE MANTIENEN LOS NIVELES DE FUERZA DURANTE LA
TEMPORADA?
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Diversos autores relacionan el número de goles encajados y la
mayoría de lesiones producida en los últimos 15 minutos con
la pérdida de nivel de fuerza
¿SON LOS REQUERIMENTOS DE FUERZA IGUALES A LO LARGO
DE TODO UN PARTIDO?
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Planificación: Conjunto
de previsiones de todo
el proceso de
entrenamiento.
Planificar es prever una
secuencia lógica de
actividades.
Periodización: Proceso
de estructuración del
entrenamiento deportivoProgramación: Distribución
cronológica de distontos
métodos de entrenamiento
PROGRAMACIÓN DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
CONCEPTOS PREVIOS
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
LÍNEA
Aumenta la intensidad
Baja el volumen
ONDULATORIA
Cambia dentro de la
semana
LÍNEA INVERTIDA
Disminuye la intensidad
Aumenta el volumen
Willougby (1993) reducen el volumen a partir de la 8ª semana de
entrenamiento y se demuestran mejoras en el rendimiento.
Rhea (2002) encuentra mejoras en sistema ondulatario
PROGRAMACIÓN DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
¿ FUNCIONA LA PERIODIZACIÓN?
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
PESAS LIBRES Vs MÁQUINAS
PESAS LIBRES:
Facilmente
transportables
Requieren equilirar
peso y posción del
cuerpo
Intervienen otros
músclos de forma
sinergísta
Libre movimiento
articular
MÁQUINAS:
Fácil de realizar
ejercicios
Más seguras para
personas no
experimentadas
Movimentos
cerrados, pocas
posibildades de
lesión
PROGRAMACIÓN DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
ELECCIÓN DE MATERIAL
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
MÉTODO EXCÉNTRICO-CONCÉNTRICO: El método 120-80
Consiste en bajar una carga al 120% y subirla al 80%
PROGRAMACIÓN DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
VOLUMEN: nº de series x nº de repeticiones x peso empleado
Números de series: Entre 3 y 5 series
Número de repeticiones:
Entre 1 y 5 repeticiones para trabajo de
fuerza máxima.
Entre 6 y 8 repeticiones para el trabajo
de potencia/ fuerza explosiva
Más de 25 para la resistencia muscular.
PROGRAMACIÓN DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
INTENSIDAD:
Porcentaje de la carga máxima.
Velocidad de ejecución
La máxima cantidad de peso que
pude levantar un sujeto una sola
vez.
La velocidad es la variable menos
controlada y las que más puede
influir.
PROGRAMACIÓN DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
INTERVALOS DE DESCANSO
Ganacia muscular:
Descanso entre series de 1-3
minutos.
Fuerza máxima: Descanso entre 3
y 5 minutos.
PROGRAMACIÓN DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
FRECUENCIA DE ENTRENAMIENTO
INICIACIÓN: 2-3 sesiones
semanales
Intermedio: 3-4 sesiones
semanales
Avanzado: 4-5 sesiones
semanales
PROGRAMACIÓN DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Método de vibraciones por todo el cuerpo ( Whole Body Vibrations
NUEVOS SISTEMAS DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
ENTRENAMIENTO MEDIANTE VIBRACIONES MECÁNICAS
Basado en la respuesta
neuromuscular a los
estimulos vibratorios
sometiendo a una
modificación de la
longitud del músculo de
forma breve lo que
favorece la
estimulación del reflejo
miotático. Rothmuller y
Cafarelli, 1995)
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Método de vibraciones por todo el cuerpo ( Whole Body Vibrations
NUEVOS SISTEMAS DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
ENTRENAMIENTO MEDIANTE VIBRACIONES MECÁNICAS
Bosco ( 2002) indica un
aumento del 400% en
la hormona del
crecimiento tras
entrenamientos con
vibraciones.
Cabe destacar que
también se demuestran
estas mejoras tras un
entrenamiento muy
intenso.
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Berg y Tesch ( 1994 ) del Instituto Karolinska de Estocolmo
diseñan un ergómetro para los astronautas que perdían masa
muscular y fuerza en las expediciones
NUEVOS SISTEMAS DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
LAS MÁQUINA YO-YO (PLIOMETRÍA SIN IMPACTO)
El mecanismo se asemeja al
de un yo-yo: Se moviliza en
principio concéntricamente y
después el cable se une a la
rueda a la posción inicial
enrollándose sobre si mismo
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Se genera una fuerza mayor tanto en fase excéntrica como
concéntrica.
NUEVOS SISTEMAS DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
LAS MÁQUINA YO-YO (PLIOMETRÍA SIN IMPACTO)
Askling et al ( 2003 )
encontraron una disminución
de lesiones de isquiotibiales
en futbolsitas profesionales
suecos. Asi mismo, lso
jugadores mejoraron su
velocidad en 30m.
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Se requiere una mayor cantidad de tensión que en el resto de
acciones. Johnson et al (1976)
El reclutamiento de unidades motoras es menor. Morgan y Allen,
JAP (1999)
El gasto energético es menor. Lastayo et al (1999)
NUEVOS SISTEMAS DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
EL TRABAJO EXCÉNTRICO. UN SORPRENDENTE DESCONOCIDO
.
Se asocia directemente a la aparición de DOMS ( Delayed Onset
Muscle Soreness) ( Agujetas)
Microruptura muscular
Disminución de la tensión muscular
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
EFECTOS POSITIVOS DEL ENTRENAMIENTO:
Después del periodo de entrenamiento disminuye el dolor y la debilidad
muscular
Proske y Morgan (2001) proponen un ejercicio excéntrico moderado
como medida de prevención de lesiones
Recuperación de tendinitis. Alfredson (1998), Cannell et al (2001)
Provoca mayor hipertrofia. Hortobagy (2001)
NUEVOS SISTEMAS DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA
EL TRABAJO EXCÉNTRICO. UN SORPRENDENTE DESCONOCIDO
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
Seirul·lo propone originariamente
en la década de los 80 una
propuesta para el balonmano que
diferencia entre:
Ejercicios básicos o fundamentales
Ejercicios de aplicación o
asimilación
Ejercicios complementarios:
Orientación general, dirigida,
específica o competitiva
ESTRUCTURACIÓN DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS
DEPORTES DE QUIPO MEDIANTE LOS NIVELES DE
APROXIMACIÓN
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
ESTRUCTURACIÓN DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS
DEPORTES DE QUIPO MEDIANTE LOS NIVELES DE
APROXIMACIÓN
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
ESTRUCTURACIÓN DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS
DEPORTES DE QUIPO MEDIANTE LOS NIVELES DE
APROXIMACIÓN
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
ESTRUCTURACIÓN DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS
DEPORTES DE QUIPO MEDIANTE LOS NIVELES DE
APROXIMACIÓN
EL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS DEPORTES
COLECTIVOS
ESTRUCTURACIÓN DEL ENTRENAMIENTO DE LA FUERZA EN LOS
DEPORTES DE QUIPO MEDIANTE LOS NIVELES DE
APROXIMACIÓN
APLICACIÓ DE LA FORÇA AL
ENTRENAMENT DEL FUTBOL
De les qualitat física al fet específic.
La força com a qualitat física vertebradora
Per Toni
Gordillo
TIPUS DE FORÇA APLICADA AL FUTBOL
Força de salt
Força de xut
Força de lluita
Força de desplaçament lineal
Força de desplaçament gestual
NIVELLS D’APROXIMACIÓ
NIVELL 1: GENERAL Desenvolupament de forma analítica
Grups variables
Diferents tipus grups musculars
Diferents velocitats
Enllaços succesius
Sobrecàrrega propi pes
Sense component tàctic
Coordinació inespecífica
NIVELLS D’APROXIMACIÓ
NIVELL 2: DIRIGIT Utilitzar cadena cinética(moviment) del gest tècnic
Velocitat molt a prop del gest específic
Sobrecàrrega superior peró que permeti fer el gest
Inclou elements tàctics bàsics
Coordinació s’asemblen al moviment
NIVELLS D’APROXIMACIÓ
NIVELL 3: ESPECIAL Posar enfasi en el moviment específic del gest
Posició corporal iguals o més difícil amb una tasca prèvia
Contraccions musculars amb el gest específic
Coordinació superior a la tasca específica
NIVELLS D’APROXIMACIÓ
NIVELL 3: COMPETICIÓ
Tasques en joc real
FORÇA DE SALT
Remats de cap.
Remat tisores, xilena
Rebuig en joc directe
FORÇA DE XUT-REMAT DE CAP
Remats
Passes
FORÇA DE LLUITA
Pilotes dividides
Lluites aères
Càrregues
FORÇA DE DESPLAÇAMENT LINEAL
Sprints
FORÇA DE DESPLAÇAMENT GESTUAL
Girs
Arrancades
Frenades
Canvis de direcció
Carrera d’esquena
COM TREBALLAR LA FORÇA DE SALT
GENERAL DIRIGIT ESPECIAL COMPETICIÓ
½ Squat
½ squat + salt a …
Salts a…
Salts des de…a…
Pliomètrics
Salts amb pre-
batuda
Batuda de volei
Salts amb remat
Diferents
trajectòries i
distàncies
COM TREBALLAR LA FORÇA DE XUT-REMAT CAP
GENERAL DIRIGIT ESPECIAL COMPETICIÓ
Lunges amb
càrrega
Lunges amb
extensió frontal
Plank
Lunges +gest
técnic lastrat 1kg
Gest tècnic lastrat
0.75 kg.
Xuts a porteria
diferents posicions
Remat de cap
diferents
trajectories
COM TREBALLAR LA FORÇA DE LLUITA
GENERAL DIRIGIT ESPECIAL COMPETICIÓ
Arrancada
Press banca
Flexions diferents
Moviments amb
disc de peses
Arrosegaments
Empentes
Càrrega laterals
amb acció
dinàmica prèvia
Desplaçaments
amb agafada
Bola aèrea dividida
Càrrega lateral
bola dividida
COM TREBALLAR LA FORÇA DE DESPLAÇAMENT
LINEAL
GENERAL DIRIGIT ESPECIAL COMPETICIÓ
Multisalts
Diferents posicions
i recolzaments
Salts amb
profunitat
2n del triple salt
Carrera lastrada Sprints +acció
tècnica final
COM TREBALLAR LAFORÇA DE DESPLAÇAMENT
GESTUAL
GENERAL DIRIGIT ESPECIAL COMPETICIÓ
Salts diferents
direccions + gir
360°lastrat
Salts +gir+acció
tècnica+ siga-saga
Acció
tècnica+Arranca-
frenada+acció
tècnica+ gir
Acció tècnica +1
contra 1 +xut
PLANIFICACIÓ DE LA FORÇA
INTRODUCTORI
• 100% General
BÀSIC
• 75 % General
• 25% Dirigit
DIRIGIT
• 75% Dirigit
• 25% Especial
ESPECIAL
• 25% Dirigit
• 75% Especial
PERIODE PREPARATORI
PLANIFICACIÓ DE LA FORÇA
PERIODE COMPETITIU
20% Dirigits 80% Especial
PLANIFICACIÓ DE LA FORÇA
EN CATEGORIES INFERIORS
L’OBJECTIU PER ELS JUGADORS
DES D’ESCOLETA FINS INFANTIL
ÉS LA FORMACIÓ. GUANYAR ÉS LA
CONSEQÜÈNCIA D’UNA BONA
FORMACIÓ
NO HI HA APLICACIÓ DE
CÀRREGUES DE PREPARCIÓ
FÍSICA
CATEGORIES OBJECTIUS PREPARACIÓ
FÍSICA
Escoleta FORMACIÓ NO EXISTEIX
Benjamins FORMACIÓ NO EXISTEIX
Alevins FORMACIÓ NO EXISTEIX
Infantil 1r any FORMACIÓ NO EXISTEIX
PLANIFICACIÓ DE LA FORÇA
EN INFANTILS I CADETS
SEPTEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DECEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG
F. GEN Ex Rep. Ser. Ex Rep. Ser. Ex Rep. Ser. Ex Rep.Ser. Ex Rep Ser. Ex Rep.Ser. Ex Rep.Ser. Ex Rep.Ser. Ex Rep. Ser.
Propi pes 4 12 2 4 12 2 4 12 2 3 10 3 3 10 3 3 10 3 3 8 4 3 8 4 3 8 4
càrrega
company 2 12 2 2 12 2 2 12 2 2 10 3 2 10 3 2 10 3 1 8 4 1 8 4 1 8 4
Circuit força 10 12 2 10 12 2 10 12 2 10 10 3 10 10 3 10 10 3 10 8 4 10 8 4 10 8 4
F. DIR Ex Rep. Ser. Ex Rep. Ser. Ex Rep. Ser. Ex Rep.Ser. Ex Rep Ser. Ex Rep.Ser. Ex Rep.Ser. Ex Rep.Ser. Ex Rep. Ser.
Golpeig 1 10 3 1 10 3 1 10 3 1 8 4 1 8 4 1 8 4
Desplaç 1 12 2 1 12 2 1 12 2 1 10 3 1 10 3 1 10 3 2 8 4 1 8 4 2 8 4
Salt 1 12 2 1 12 2 1 12 2 1 10 3 1 10 3 1 10 3 1 8 4 2 8 4 1 8 4
Lluita 1 12 2 1 12 2 1 12 2 1 10 3 1 10 3 1 10 3 1 8 4 1 8 4 1 8 4
RESIST T' Int Ser. T' Int Ser. T' Int Ser. T' Int Ser. T' Int Ser. T' Int Ser. T' Int Ser. T' Int Ser. T' Int Ser.
AE 3' 8' 2,3,4 39' 2,3,4 310' 2,3,4 35'+5' 2,4 25'+5' 2,4 35'+5' 2,4 33'+3' 2,4 43'+3' 2,4 53'+3' 2,4 5
AN 1' 1' 5 5 5 5 5 5 45” 5 4 45” 5 4 45” 5 4 40” 5 2 40” 5 2 40” 5 2
VEL GEN Dist. Ser. Dist. Ser. Dist. Ser. Dist. Ser. Dist.Ser. Dist. Ser. Dist. Ser. Dist. Ser. Dist. Ser.
Desplaç
20 mts 200 10 160 8 60 6
8+8 mts 32 2 32 2 80 5 80 5 96 6 44 4 32 2
3+3+3 mts 20 2 50 5 50 5 60 6 50 5 20 5 60 6
VEL ESP Rep. Ser. Rep. Ser. Rep. Ser. Rep.Ser. Rep Ser. Rep.Ser. Rep.Ser. Rep.Ser. Rep. Ser.
Anticipació 5 4 5 4 5 4 5 4 5 4 5 4 5 4 5 4 5 4
Gest tècnic 5 4 5 4 5 4 5 4 5 4 5 4 5 4 5 4 5 4
remat 6 4 6 4 6 4 6 4 6 4 6 4 6 4 6 4 6 4
FLEX T' Ex. T' Ex. T' Ex. T' Ex. T' Ex. T' Ex. T' Ex. T' Ex. T' Ex.
Dinàmica 20" 10 20" 10 20" 10 20" 10 20" 10 20" 10 20" 10 20" 10 20" 10
Assistida 30" 2 30" 2 30" 2 30" 2 30" 2 30" 2 30" 2 30" 2 30" 2
Estàtic 30" 10 30" 10 30" 10 30" 10 30" 10 30" 10 30" 10 30" 10 30" 10