Ismael  Maimouni Boada

Adán Pérez Alba

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓEl far d'Alexandria (també anomenat la torre de Faros) fou considerat una de les set )meravelles del món. Construït al segle III aC en l'època hel·lenística, va estar en funcionamentd l d fi durant molt de temps, fins que dos terratrèmols l'enderrocaren al segle XIV.

Era una torre que el rei egipci Ptolemeu Sòter va decidir rei egipci Ptolemeu Sòter va decidir construir per guiar els vaixells capal port d'Alexandria i identificar la situació de la ciutat des de moltsituació de la ciutat des de moltlluny; l'edifici es va acabar durantel regnat del seu fill, Ptolemeu II i f i i iFiladelf. En va dirigir les obres

l'arquitecte Sòstrat de Cnidos i es creu que mesurava 134 metres d'alt; en aquella època fou una de les estructures més altes aixecadesper la mà de l'home.pe a à de o e.

Construït amb blocs de pedrablanca, el far estava dividiten tres seccions: una base

d d b b it l quadrada amb un buit al mig, una part central de forma octagonal i,a dalt de t t l i l tot, una capçalera circular que estava equipada ambespills metàl·lics que n'assenyalaven la posición assenyalaven la posicióreflectint la llum del sol; i a les nits, a falta de llum, s'hiencenia una foguera que encenia una foguera que, segons es diu, es veia des de més de 50 km lluny.

La torre agafa el nom de la illetagconnectada artificialment per un dic amb el port alexandrí on es va situar, anomenada Faros. Aquest topònim ha estat l'origenetimològic de la paraula far en moltes llengües romàniques, comen català mateix, en francès (phare), en italià (faro), enportuguès (farol), en espanyol (faro) i en romanès (far). C à b l M lCom passà amb el Mausoleud'Halicarnàs, doncs, el nom de la torre de Faros designarà totes les construccions posteriors realitzades a construccions posteriors realitzades a fi de mostrar el camí als vaixells.

Amb l'excepció de la Gran Piràmide de Gizeh, el far va ser una de les set meravelles del món anticque més temps va sobreviure. Fou severamentmalmès per dos terratrèmols als

1303 i1323 fi l tanys 1303 i1323, fins al puntque el viatger àrab IbnBattuta va escriure que no h i t t l havia pogut entrar en les seves ruïnes. Fins i tot el poc que en quedava va desaparèixer el 1480 quandesaparèixer el 1480, quanel soldà egipcid'aleshores, Qàït-bay, n'utilitzà els enderrocs per n utilitzà els enderrocs per construir un fort allà prop