Judaisme

• Torà és una paraula hebrea que significa “instrucció” o “llei”. En el seu sentit més ampli s’utilitza per designar la totalitat de l’ensenyament diví al poble d’Israel. En un sentit més restringit es refereix als cinc primers llibres de la bíblia, anomenats per la tradició cristiana amb el nom de Pentateuc (del grec penta –cinc- i teujós –funda-, fent referència a les fundes en què eren conservats els rotlles de pergamí.

• Aquests cinc primers llibres de la bíblia (Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi) formen una narrativa ininterrompuda que va des de la creació del món fins la mort de Moisès, esdevinguda abans de l’ocupació de la terra de Canaan.

• Però la Torà representa sobretot una categoria molt important en el judaisme: la llei. En aquests cinc llibres trobem els 10 manaments (el decàleg), el Codi de l’Aliança, el codi de santedat (normes sacerdotals), tot un conjunt de prescripcions que constitueixen les exigències de l’aliança oferta per Jahvè al poble d’Israel a través de Moisès en la muntanya del Sinaí. Per això la Torà ha estat considerada tradicionalment obra de Moisès, per bé que els estudis més recents la consideren com una complexa obra anònima posterior a Moisès.

• Com a símbol de la revelació i de l’elecció divines, els rotlles de la Torà són objecte d’una veneració especial per part dels jueus. Tenen un paper rellevant en la majoria de cerimònies religioses i són custodiats en un compartiment especial de la sinagoga orientat a Jerusalem. En la seva presència els homes jueus es cobreixen respectuosament el cap.

TANAK LA BIBLIA HEBREA

TORÀ (Pentateuc o cinc libres de Moisés) - BERESHIT - Gènesi- SHEMOT - Èxode - WAYIKRA - Levític - BEMIDBAR - Nombres - DEBARIM - Deuteronomi

NEBI'IM (Profetas) - Josué, Jutges, 1-2 Samuel, 1-2 Reis - Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Osees, Joel,

Amos, Abdíes, Jonás, Miquees, Nahúm, Habacuc,

Sofoníes, Ageu, Zacaríes, Malaquíes

KETUBIM (Escrits) - Salms - Job - Proverbis - Rut - Cantar de los Cantares - Eclesiastès - Lamentacions - Ester - Daniel

- Esdres

- Nehemíes

- 1-2 Cròniques

menorah

Canelobre de set braços que tradicionalment estava a l'entrada del Sancta Sanctorum vetllant l'Arca de l'Aliança. Simbòlicament cada un d'aquests set braços correspon a cada un dels set dies de la Creació.

La Menorà és un símbol pròpiament jueu. Si es trobava en una comunitat jueva era senyal que aquesta gaudia de plena llibertat.

Estrella de David

Call Jueu Girona

Maguem David:

No és un símbol d'origen jueu; apareixia a la Càbala i s'ha anat estudiant a través d'ella; per tant és un símbol que sorgeix a la EM.

Es diu que David la duia al seu escut. Són dos triangles entrellaçats, un mirant al cel i l'altra a la terra .

sofar

Kippà

tàl·lit

tefil·lin

pregària jueva

TAL·LIT:

Mantell ritual amb el que es cobreix l'home jueu en les seves oracions durant el dia.

Té quatre cantonades de les quals surten uns serrells anomenats Tsitsit.

KIPÀ: Casquet o solideu utilitzat pels homes jueus.

Tefil·lims o Filacteris

Són dues capses de cuir negre que contenen inscrits en un pergamí quatre passatges de la Torà que són anomenats Parsha.

Bar Mitzva

Bar Mitzva

FESTA DE SUKKOT davant el Mur de les Lamentacions

RABÍ

Sinagoga

Sinagoga

mur de les lamentacions. JERUSALEM