el mÓn clÀssic al mÀrqueting - seec.catseec.cat/wp-content/uploads/2012/04/oriollluis.pdf ·...
TRANSCRIPT
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING
Oriol Llus Leno2n Batxillerat Humanstic
Tutora: M. Merc MirallesIES Domnech i Montaner
Seminari de ClssiquesGener 2008
-
TREBALL DE RECERCA: EL MN CLSSIC AL MRQUETING
Oriol Llus Leno2n Batxillerat Tutora: M. Merc Miralles
CONTINGUTS DEL CD ANNEX:
Annexos Correus Electrnics Imatges Presentaci oral
Treball de Recerca
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING ndex
NDEX
Introducci i metodologia................................................................... 2
Mitologia clssica: caracterstiques i vigncia actual4
Alimentaci.......................................................................................... 9
Cosmtica i perfumeria..................................................................... 24
Electrodomstics i ordinadors......................................................... 34
Jocs PC, Play Station i GameBoy.................................................... 41
Neteja i Llar..........................................................................................64
Revistes i Cmics.............................................................................. 73
Rellotges............................................................................................ 84
Vehicles.............................................................................................. 94
Altres...................................................................................................106
Conclusions........................................................................................120
Fonts emprades: Bibliografia i Pgines web...................................123
Annexos..............................................................................................126
1
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Introducci i metodologia
INTRODUCCI I METODOLOGIA
Aquest treball est basat en la investigaci de la presncia de les llenges i la cultura
grecollatina a lmbit del mrqueting comercial. s un fet que el llat, el grec i el mn clssic
continuen presents a diferents mbits i fins i tot al mn de la publicitat comercial.
Una tcnica fonamental de venda dun producte s trobar-li el nom que millor el defineixi i que
el faci atractiu pel consumidor. A les campanyes de mrqueting i publicitat quan es
comercialitza un producte la funci del nom s que els consumidors lassocin amb tot all que
envolta el producte. Noms passejant per una gran superfcie s suficient per a observar la
quantitat de noms de productes i marques registrades que tenen un origen clssic. Del nom
dependr en gran part la popularitat del producte.
Tot aix s el que mha portat ha estudiar aquest tema. Al final del meu projecte magradaria
demostrar la vigncia de la cultura clssica i que el grec i el llat encara sn un referent i un
motiu dinspiraci fins i tot pels creatius del mrqueting modern a lhora de promoure la venda
de productes i serveis.
Pel que fa al meu mtode de treball que he emprat, el primer pas va ser filtrar la llista de
productes que em servirien com a punt de partida del meu projecte: aquells productes
actualment al mercat, els noms dels quals tinguin un origen grecollat. Abans havia escollit els
mbits de mercat daquells productes o bens de consum a labast de qualsevol consumidor i
que van des de productes de primera necessitat, alimentaci o neteja, fins als productes ms
cars com cotxes i ordinadors per que gaireb tota famlia t. Noms he incls aquells
productes que estiguin actualment al mercat. A lapartat de cosmtica apareixen alguns
productes de parafarmcia, per he excls del treball els productes farmacutics o medicines.
La realitat s que un immens nombre de medicaments tenen un nom dorigen llat o grec, per
aix no respon a la tcnica publicitria de conquerir mercats, sin que habitualment es fa
referncia a la composici o els seus efectes. He procurat que aquesta selecci sigui el ms
extensa possible, per s difcil garantir que al treball apareixen tots els productes presents al
mercat. A la fitxa de cada producte he incls les seves dades: nom, tipus de producte,
fotografia i pgina web oficial. Tamb he afegit al principi del treball una petita introducci
sobre la mitologia clssica i la seva vigncia en lactualitat, ja que mhe adonat que molts dels
productes fan referncia a ella, i per aix era bo fer una aproximaci a la mateixa.
En cada cas he provat destablir i argumentar la relaci entre les caracterstiques del producte,
el nom i el seu origen grecollat. Per a poder establir aquesta relaci entre els noms i els termes
originals o font, la documentaci daquestes ha estat fonamental. Al treball he considerat com a
2
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Introducci i metodologia
molt important illustrar aquesta relaci i per tant no he volgut resumir massa tota la informaci
referent a les fonts. Aquesta ha estat la part ms laboriosa del treball, ja que he trobat molta
informaci que he hagut de resumir i refer. Per aquest motiu, finalment ha estat molt difcil
reduir lextensi del treball.
Tamb amb aquest objectiu i de manera sistemtica he contactat via emails (veure annex) amb
totes les marques per tal de demanar-los directament aquesta informaci. He de dir que noms
he rebut resposta duna part molt petita de les empreses (veure annex).
Vull destacar que es tracta dun treball obert ja que, malgrat que he procurat que la selecci de
productes sigui el ms mplia possible, contnuament sincorporen al mercat nou productes i
marques amb clares referncies al mn clssic. Tal com es veur al llarg del treball i a la
conclusi, est de moda.
Pel que fa a les fonts bibliogrfiques i fonts dinformaci bibliografia i pgines web- han estat
molt tils a lhora destablir les etimologies i sobretot de documentar el seu origen. En aquest
sentit he de dir que he fet servir fonamentalment la informaci disponible a moltes pgines
web.
Al llarg de tota la histria la tradici clssica ha estat present en tots els camps de les arts, des
de la literatura, la pintura, lescultura, fins al cinema a la actualitat. Desenvolupar qualsevol
daquests temes podria ser el punt de partida i la base dun treball, per jo he volgut veure i
descobrir la presncia daquesta tradici en un camp no tan treballat i estudiat: la tradici
grecollatina com a referent al mn del mrqueting.
3
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Mitologia clssica: Caracterstiques i vigncia actual
MITOLOGIA CLSSICA:CARACTERSTIQUES I VIGNCIA ACTUAL
La civilitzaci clssica s la base de la cultura europea occidental. A Grcia van nixer formes
d'organitzaci poltica, com la democrcia, i molts elements culturals, gaireb tots els gneres
literaris, el teatre i l'esport competitiu.
Roma per la seva banda, va ser un vehicle intermedi de transmissi de la cultura grega a la
posteritat. s a dir, d'una banda va assimilar la cultura grega, va forjar una cultura clssica, i al
seu torn va transmetre aquest llegat, ja enriquit, a Occident.
Una de les creacions ms influents de la cultura grega s la seva mitologia. Tamb aquest
mbit va ser assimilat per Roma i, ja convertit en mitologia grecoromana o clssica, s tramesa
a Occident, i arriba fins als nostres dies. Aquesta mitologia grega no perviu avui com a religi,
ni com explicaci precientfica del mn. Per segueix sent vlida com univers de ficci, com
argument d'obres literries, motiu d'arts plstiques, i com vehicle per a expressar ms
matisadament emocions i pensaments.
A l'Europa Occidental, la mitologia clssica va tenir especial preeminncia, en tots els mbits
de la cultura, durant l'Edat Mitjana, al Renaixement, i fins al segle XVIII. Podria pensar-se que,
ja al segle XXI, la mitologia clssica no t presncia. No obstant aix, aquesta presncia,
encara que no tan productiva com en altres poques, s important en l'art, en la cultura i fins i
tot en molts aspectes de la vida quotidiana. Trobem allusions a la mitologia clssica en els
aspectes ms insospitats:
-En els cinc dies laborables de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres, dijous,divendres.
-Signes del Zodac:(ssers mitolgics convertits en constellacions):
- ries (tois d'or)
- Taure (toro en qu es va convertir Zeus per a raptar Europa)
- Bessons (hauria de ser Gminis ; els bessons Cstor i Pl.lux)
- Lle (el lle de Nemea)
- Verge (Erigon, filla d car)
-Cossos celestes: Constellacions, planetes i satllits
- Planetes: Mercuri, Venus, Jpiter, Saturn, Mart, Plut, Nept
- Satllits: els de Jpiter sn personatges amb els quals Jpiter va tenir relaci:
Cal.listo, Ganmedes, Europa , I i Metis.-Expressions populars: Caixa de Pandora, cants de Sirena, estar en braos de Morfeu, la poma
de la Discrdia, tal d'Aquilles, odissea,...
4
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Mitologia clssica: Caracterstiques i vigncia actual
-Lxic: Adonis, afrodisac, amazona, amfitri, Apollo (apol.lini), Ateneu, Bacanal, Museu , Caco,
cereal, ciclop, Eco, hermtic, jovial, marcial, mentor, olmpic, orfe, pitonissa, quimera, tit,
venus.
-Publicitat: Ajax (netejador de la llar; suggereix potncia, doncs iax s l'heroi grec ms fort de
la guerra de Troia, desprs d'Aquilles), Pegs (camions; suggereix rapidesa), Ford Orin
(gegant caador; connota potncia i bellesa), Renault Clo. (Musa de la histria), Apollo (coet
per a anar a la lluna). Aquests sn noms alguns dels molts exemples de la pervivncia de la
mitologia clssica en el mn del mrqueting, tal com he tractat de reflectir en el meu treball de
recerca.
ORIGEN I CARACTERSTIQUES DE LA MITOLOGIA CLSSICA. GRCIA I ROMA
GRCIAProbablement la mitologia grega es va desenvolupar a partir de les primitives religions dels
habitants de Creta, una illa en el mar Egeu on va sorgir la primera civilitzaci de la zona al
voltant de l'any 3000 aC. Creien que tots els objectes naturals tenien esperits i que certs
objectes, tenien poders mgics especials. Amb el temps, aquestes creences es van
desenvolupar a travs d'una srie de llegendes que abastaven objectes naturals, animals i
dus amb forma humana. Algunes d'elles van sobreviure com part de la mitologia clssica
grega.
Quan la civilitzaci grega es va desenvolupar, especialment durant el perode hellenstic,
entorn del 323 aC., la mitologia ja havia evolucionat. Noves filosofies i la influncia de les
civilitzacions venes van produir una gradual modificaci en les seves creences. No obstant
aix, les caracterstiques essencials dels dus grecs i les seves llegendes van romandre
immutables.
En definitiva, la Mitologia grega s el conjunt de creences i observances rituals dels antics
grecs, la civilitzaci dels quals es va anar configurant cap a l'any 2000 aC. Consisteix
principalment en un cos de diverses histries i llegendes sobre una gran varietat de dus. La
mitologia grega es va desenvolupar plenament grcies a lescriptura al voltant de l'any 700 aC.
Per aquesta data van aparixer tres colleccions clssiques de mites: la Teogonia del poeta
Hesode i la Ilada i l'Odissea del poeta Homer.
Els grecs creien que els dus havien triat el mont Olimp, en una regi de Grcia anomenada
Tesslia, com la seva residncia. A l'Olimp, els dus formaven una societat organitzada en
termes d'autoritat i poders, es movien amb total llibertat i formaven tres grups que controlaven
sengles poders: el cel o firmament, el mar i la terra. Els dotze dus principals, habitualment
5
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Mitologia clssica: Caracterstiques i vigncia actual
anomenats Olmpics, eren Zeus, Hera, Hefest, Atena, Apollo, rtemis, Ares, Afrodita, Hstia,
Hermes, Demter i Posid.
Zeus era el du suprem, pare espiritual dels dus i dels homes. La seva dona, Hera, era la
reina dels cels i la guardiana del matrimoni. Altres dus importants eren Hefest, du del foc i
dels ferrers, Atena, deessa de la saviesa i de la guerra, i Apollo, du de la llum, la poesia i la
msica. rtemis, deessa de la fauna i de la lluna, Ares, du de la guerra i Afrodita, deessa de
l'amor, eren altres dus del firmament. Qui els reunien eren Hstia, deessa de la llar, i Hermes,
missatger dels dus i sobir de la cincia i la invenci.
Posid era el sobir del mar i, juntament amb la seva dona Anfitrite, guiava un grup de dus
marins menys importants, tals com les nereides i els tritons. Demter, la deessa de l'agricultura,
estava vinculada a la terra. Hades, un du important per generalment no considerat un
olmpic, regia el mn subterrani, on vivia amb la seva dona, Persfone. El submn era un lloc
fosc i lgubre situat en el centre de la terra. El poblaven les nimes de les persones que havien
mort.
Dions, du del vi i del plaer, estava entre els dus ms populars. Els grecs dedicaven molts
festivals a aquest du tellric, i en algunes regions va arribar a ser tan important com Zeus.
Sovint lacompanyava una host de personatges fantstics que incloa stirs, centaures i nimfes.
Els stirs eren criatures amb cames de cabra i la part superior del cos era simiesca o humana.
Els centaures tenien el cap i el tors d'home i la resta del cos de cavall. Les belles i
encantadores nimfes freqentaven boscos i selves.
La mitologia grega accentuava el contrast entre la debilitat dels ssers humans i els grans i
aterridors poders de la naturalesa. Per tant, el poble grec reconeixia que les seves vides
depenien completament de la voluntat dels dus. En general, les relacions entre els ssers
humans i els dus es consideraven amistoses. Per els dus aplicaven severs cstigs als
mortals que revelaven una conducta inacceptable, tal com la suprbia complaent, l'ambici
extrema i fins i tot l'excessiva prosperitat
La mitologia grega estava lligada a tots els aspectes de la vida humana. Cada ciutat estava
consagrada a un du particular o grup de dus, a qui els ciutadans solien construir temples
dedicats al culte. Regularment honraven als dus en festivals, supervisats pels alts funcionaris.
En els festivals i altres reunions oficials, els poetes recitaven o cantaven significatives llegendes
i histries. Molts grecs coneixien als dus a travs de la paraula dels poetes.
Els grecs tamb relacionaven la seva vida domstica amb la dels dus i en ella els retien el
culte degut. Diferents parts de la casa estaven dedicades a determinats dus, i els individus els
elevaven precs regularment. Un altar de Zeus, per exemple, podia collocar-se al pati, mentre
que a Hstia se la honrava ritualment a la llar.
6
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Mitologia clssica: Caracterstiques i vigncia actual
Encara que a Grcia no havia una organitzaci religiosa oficial, comunament es veneraven
certs llocs sagrats. Delfos, per exemple, era un lloc sagrat dedicat a Apollo. El temple construt
a Delfos incloa un oracle, o endev, a qui valerosos viatgers consultaven sobre el seu futur. Un
grup de sacerdots, que representaven a cadascun d'aquests llocs sagrats i que podien ser a
ms funcionaris de la comunitat, interpretaven les paraules dels dus, per no posseen cap
poder especial. A part de les seves pregries, els grecs solien oferir sacrificis d'animals
domstics als dus, habitualment cabres.
ROMA
Roma es va fundar l'any 753 aC. al mateix moment en qu colnies gregues sestablien a Itlia
i Siclia. A causa de aquesta influncia, els romans van adoptar com propis a molts dus grecs i
els van incorporar al seu pante. Quan Roma es va expandir i va dominar el mn, no noms
van assimilar molts costums grecs., sin que tamb van adoptar les llegendes mitolgiques. En
aquest procs la religi original dels primers romans va ser modificada per l'addici de
nombroses i contradictries creences en poques posteriors, i per l'assimilaci de grans
porcions de la mitologia grega. El poc que se sap sobre la religi romana primitiva no s grcies
a relats de l'poca sin a escriptors posteriors que van buscar preservar les velles tradicions de
l'oblit en el qual estaven caient, com l'estudis del segle I aC Marc Terenci Varr.
L'absorci de divinitats locals venes va tenir lloc a mesura que l'estat rom conquistava el
territori ve. Els romans solien concedir als dus locals del territori conquistat els mateixos
honors que als dus antics que havien estat considerats propis del poble rom. En molts casos
les recent adquirides divinitats eren convidades formalment a dur el seu domicili a nous
santuaris a Roma. Lany 203 aC, la figura de culte representativa de Cbele va ser retirada de
Pesino (Frigia) i acollida cerimoniosament a Roma. A ms, el creixement de la ciutat va atreure
a estrangers, als quals sels permetia continuar amb l'adoraci als seus propis dus. D'aquesta
forma va arribar Mitra a Roma i la seva popularitat en les legions va estendre el seu culte fins a
tan lluny com Bretanya. A ms de Cstor i Pl.lux, els assentaments conquistats a Itlia
semblen haver contribut al pante rom amb Diana, Minerva, Hrcules, Venus i altres dus de
menor rang, alguns dels quals eren divinitats itliques, procedents unes altres originalment de
la cultura grega de la Magna Grcia. Les divinitats romanes importants van ser finalment
identificades amb els ms antropomrfics dus i deesses grecs, i van assumir molts dels seus
atributs i mites.
Aix doncs, la majoria dels dus romans sn una reproducci dels dus grecs, per amb
diferent nom. Entre els dus romans principals trobem a: Jpiter, Juno, Nept, Minerva, Febus,
Diana, Venus, Mercuri, Vulc, Mart, Ceres, Bacus, i Janus.
Els romans consideraven els seus dus com a protectors i els dividien en dues classes: Els
que estaven encarregats de vetllar per l'Estat, i els que protegien la famlia. No obstant aix, la
7
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Mitologia clssica: Caracterstiques i vigncia actual
Mitologia Romana tamb est relacionada amb la histria d'Itlia -des de l'arribada dels primers
habitants que conformarien un dest de grandesa, la fundaci de Roma i la consolidaci a
travs dels seus governants- : Les aventures d'Enees, el rapte de les sabines, Rmul i Rem.
8
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
ALIMENTACI
1. ActimelTipus de producte: Productes lctics Web: www.danone.esEtimologia: Del llat actiuus,-a,-um (actiu) i mel, -is (dolor)
Relaci amb el terme original:
Aquest producte, amb un gust dol i agradable, et proporciona energia i per tant activa el teu
cos i lhi permet suportar els esforos de tot un dia.
2. ActiviaTipus de producte: Iogurts Web: www.danone.es
Etimologia: Del llat actiuus, -a, -um (actiu)
Relaci amb el terme original:
Activar significa posar en funcionament: a la seva pgina web la marca assenyala com a
principal benefici del producte la seva capacitat de regular el trnsit intestinal.
3. AquarelTipus de producte: Aigua Web: www.nestle-aquarel.comEtimologia: Del llat aqua,-ae (aigua)
Relaci amb el terme original:
Com el seu nom indica, els creadors del producte van utilitzar el nom llat que designa el que
venen, en aquest cas aigua.
4. AquariusTipus de producte: Beguda isotnica Web: www.conocecocacola.com
Etimologia: Del llat Aquarius,-ii (Signe del Zodiac)
Aquari, s el dcim primer signe del
zodac, situat entre Capricorn i Peixos.
Aquari, el portador de l'aigua, s una
de les 88 constellacions reconegudes
per la astronomia moderna.
La tradici identifica Aquari amb
Ganimedes, fill de Laomedont, rei de Troia. El seu pare li va encarregar la tasca de guardar els
9
Constel.laci dAquari.
http://www.danone.es/http://www.conocecocacola.com/http://www.nestle-aquarel.com/http://www.nestle-aquarel.com/http://www.nestle-aquarel.com/http://www.danone.es/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
ramats en les muntanyes. Aquari era, segons els relats, un dels mortals ms bells, de tal
manera que Zeus, pare dels dus, es va enamorar d'ell, el va raptar convertit en guila i el va
portar a l'Olimp.
Com compensaci Zeus va regalar al pare del noi uns cavalls divins immortals. A l'Olimp
Ganimedes es va convertir en el Coper div encarregat de servir als dus. A la constellaci
Aquari pren la figura d'un home amb una gerra la qual vessa un lquid. A la versi grega del
mite Aquari tamb ha estat identificat com el causant del diluvi universal.
Relaci amb el terme original:
La posici del personatge al mite com a coper dels dus i sobretot la seva associaci amb el
vessament daigua que va provocar el diluvi, justifiquen lelecci del nom, ja que lelement
predominant i la base de la composici daquesta beguda energtica es l aigua.
5. Bio de DanoneTipus de producte: Iogurt Web: www.danone.es
Etimologia: Del grec (vida)
Relaci amb el terme original:El nom ho diu tot: aquest iogurt et donar vida, energia, vitalitat
6. BiosanTipus de producte: beguda isotnica Web: www.biosan.net
Etimologia: Del grec (vida) i del llat sanus,-a,-um (s)
Relaci amb el terme original:
Ja que es tracta dun producte vitamnic la marca juga i combina aquests dos termes per tal de
transmetre que amb aquest producte el consumidor aconseguir portar una vida sana i
saludable.
7. BoletusTipus de Producte: Bolets deshidratats Web: www.hifasdaterra.com
Etimologia: Del llat boletus,-i (bolet)
Relaci amb el terme original:Tamb en aquest cas els publicistes van optar per fer servir el nom llat del producte que ens
volen vendre.
8. Delirium TremensTipus de producte: Cervesa Web: www.delirium.be
Etimologia: De la locuci llatina Delirium Tremens, que significa deliri tremols
10
http://www.delirium.be/http://www.hifasdaterra.com/http://www.biosan.net/http://www.danone.es/http://www.danone.es/http://www.danone.es/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
Relaci amb el terme original:
Tractant-se duna cervesa el nom no s una elecci capritxosa. El delirium tremens s la
sndrome relacionada amb la ingesta dalcohol. Descriu una alteraci de les facultats mentals
que implica confusi de realitat i fantasia amb illusions, fantasies i allucinacions. La prpia
etiqueta (veure galeria fotos), plena delefants roses vol transmetre aquestes sensacions de
manera molt festiva.
9. Dioro BacoTipus de producte: Cava Web: www.bodegasescudero.comEtimologia: Del llat Baccus, du del vi.
Dions (en grec Dinysos o Dionysos) s el du del vi, representant no
noms el seu poder embriagador sin tamb les seves influncies socials i beneficioses. s
considerat promotor de la civilitzaci, legislador i amant de la pau, aix com du protector de
l'agricultura i el teatre. Dions era tamb conegut com Bacus , nom amb el qual va ser assimilat
en la mitologia romana, anullant i confonent-se amb l'antic du itlic Liber Pater.
El toro, la serp, l'heura i el vi sn els signes de la caracterstica atmosfera dionisaca, infosa per
la insaciable vida del du. Dions est estretament associat amb els stirs, els centaures i els
silens. Sempre porta un tirs.
Smele, enamorada, pregava que Zeus aparegus al seu davant en tota la glria enlluernant
d'un du. Zeus que sempre ho feia tot tal i com desitjava, va visitar Smele com el du de tro, i
com a conseqncia de la seva uni
Smele va caure morta pel seu
llampec. Per abans Zeus va poder
agafar del seu ventre el nen encara
no nascut. Zeus va salvar Dions de
les flames i el va cosir a la seva
cuixa, on el va mantenir fins que va
ser temps que naixs prpiament.
Durant la seva infantesa la seva
tieta, Nio, va tenir cura de Dions i
posteriorment ho van fer les nimfes
del Mont Nisa a Trcia. Hera, gelosa
de Selene, va castigar Ino fent que el
seu marit es torns boig, per Zeus
va premiar les nimfes transformant-
les en estrelles.
11
Triomf de Bacus i Ariadna
http://www.bodegasescudero.com/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
Quan Dions va crixer, Hera el va fer tornar boig, i en aquesta condici va viatjar a travs de
gaireb tota la terra: Egipte, Sria, sia i ndia. On era rebut amb hospitalitat el du responia
amablement i ensenyava els elements de la civilitzaci a la gent i la manera com conrear el
ram; all on no era venerat o reconegut com un du, castigava horriblement els habitants,
normalment amb la bogeria.
Bacus s el senyor de tota la natura humida i s considerat tamb com linventor del vi i de
varies formes artstiques com el cant, el teatre i la dansa. Representa tamb el mite del
ressuscitat i t la capacitat de fer miracles. En el seu culte, Pompa Bquica mitjanant
lesgotament psicofsic i duna borratxera similar a la que dona el vi, msica i dansa
desenfrenats, es buscava una comunicaci amb labsolut i seliminaven les diferencies entre
joves i vells, dones i homes, rics i pobres. Els cultes bquics, arrelaren aviat en el mn rom
per lany 186 aC en una Roma exhausta per les guerres pniques, esdevingueren motiu
descndol i patiren una forta repressi. Les autoritats romanes pensaven que les bacanals
posaven en perill la joventut romana. El cstig a les dones participants en aquest ritus fou
confiat als seus marits i pares i noms en cas de dones soles, el cstig era pblic. Es volia aix
restablir el domini patriarcal amenaat pel protagonisme de les dones el qual era degut a les
continues davallades demogrfiques masculines per les
contnues guerres.
Relaci amb el terme original:
Bacus era el du del vi i el cava s un tipus de vi espums.
La relaci amb el producte s del tot explcita. A letiqueta del
producte es veu una caracteritzaci del rostre del du i al
darrera les vinyes. Aquest cava selabora amb el ram
procedent de les vinyes de la localitat de la Rioja de
Grvalos.
10. DulcioraTipus de producte: Caramels i xocolata Web: www.cadburydulciora.com
Etimologia: Del llat, comparatiu, dulcis, -e (ms dol)
Relaci amb el terme original:
All que ms ens agrada de les llaminadures s el seu gust. La millor manera datraure els
compradors s sens dubte garantir aquesta qualitat. Quant ms dol millor.
11. FrigoTipus de producte: Gelats Web: www.unilever.es/unileverspain/frigo
Etimologia: Del llat frigus,-oris (fred)
12
Etiqueta del producte
http://www.unilever.es/unileverspain/frigohttp://www.unilever.es/unileverspain/frigohttp://www.cadburydulciora.com/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
Relaci amb el terme original:
La relaci amb el seu nom s evident. El gelat s un aliment congelat que es coneix des de
molt antic. Hi ha qui sost que els Romans van inventar el sorbet. Feien servir neu, fruites i mel
per a preparar aquests postres. El nom fa referncia a la sensaci de fred que a lestiu
aconseguirs menjant aquesta marca de gelats.
12. FloraTipus de producte: Galetes , margarines i iogurts. Web: www.quiereatucorazon.com
Etimologia: Del llat Flora, deessa de les plantes.
A la mitologia romana, Flora era la deessa de
les flors, els jardins i la primavera. Encara que
era una figura relativament poc important a la
mitologia romana, estant entre unes altres
diverses deesses de la fertilitat, la seva
associaci amb la primavera li atorgava
particular importncia en arribar aquesta poca
de l'any. La seva festivitat, la Floralia, es
celebrava a l'abril o a principis de maig i
simbolitzava la renovaci del cicle de la vida,
marcada amb balls, begudes i flors. El seu
equivalent en la mitologia grega era Cloris.
Relaci amb el terme original:
El seu nom alludeix a la composici a base dingredients naturals, fibra i olis vegetals, que fa
que siguin ideals per a una alimentaci sana.
13. Fortius JovenTipus de producte: Vi (ull de llebre, collita 2005) Web: www.bodegasvalcarlos.com
Etimologia: Comparatiu del llat fortis,-e (fort).
Relaci amb el terme original:El seu nom defineix les qualitats daquest vi jove: fort, robust i vigors.
14. HeliosTipus de producte: Melmelada i tomquet Web: www.calidalia.com
Etimologia: Del grec , du del sol
13
. Flora i Zfir, de Bouguereau
http://www.calidalia.com/http://www.bodegasvalcarlos.com/http://www.bodegasvalcarlos.com/http://www.bodegasvalcarlos.com/http://www.bodegasvalcarlos.com/http://www.bodegasvalcarlos.com/http://www.quiereatucorazon.com/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
A la mitologia grega, al Sol regnava Heli, el du de la llum, - fill dels titans Hiper i Tia i germ
de Selene (deessa de la lluna) i Aus. Els romans lanomenaven Apollo. Al principi els grecs
creien que el sol era el du Heli, o Apollo, conduint el seu carro al voltant de la terra. Al mat
comenava a recrrer el cel, i llavors al vespre tornava
avall una altra vegada, i all era la posta de sol. Es creia
que quan es feia fosc era perqu el du descansava i
oferia aigua i descans als seus cavalls, els quals
descansaven sota la terra. Abans del perode clssic,
els cientfics grecs com Tales van comenar a entendre
que el sol no era un du. Pensaven que el sol anava al
voltant de la terra i no de la manera com realment s,
que la terra es mou al voltant del sol.
Segons el mite quan Zeus va repartir els poders sobre el cel i la terra no li va oferir el control
sobre cap element i Heli es va
enfurismar. Llavors Heli va
decidir ocupar Rodes. Es va
assentar i es va unir a la nimfa
Rode, tenint set savis fills, els
Halades. Condua un bell carro
tirat per quatre cavalls
anomenats Flegont (ardent),
Aet (resplendent), Piris (igni) i
Eo (alba), els quals
representaven lesplendor
solar. s representat de forma
juvenil i atltica.
Relaci amb el terme original:
El missatge dels publicistes s clar. Et sentirs com un du, ple de fora, lluentor i denergia per
enfrontar un nou dia. A ms a ms com a personificaci del sol el du s el smbol perfecte
pels productes, elaborats amb fruits de la terra, de la marca.
15. Laudate DominusTipus de producte: Moscatell (Bodega Via Arbel,2004)
Web: www.winesinform.com/bodeguesnavarra
Etimologia: De lexpressi llatina laudate Dominus, que significa lloeu al Senyor.
Laudate Dominum omnes gentes:
Laudate eum omnes populi.
14
Heli, decoraci pea de cermica grega
Martin Heemskerck, El cols de Rodes, gravat de la srie Les set meravelles del mn.
http://www.winesinform.com/bodeguesnavarra
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
Quoniam confirmata est supernos misericordia ejes
Et veritas Dmini manet in aeternum.
Salm 117: "Que et llon Senyor tots els teus pobles: que ho aclamin totes les gents. Gran s el
seu amor per nosaltres i la seva fidelitat dura per a sempre."
Relaci amb el terme original:
De la mateixa manera que el salm s una oraci que invita a la celebraci litrgica de Du,
aquest vi vol ser un cant a lequilibri i harmonia dels seus sabors.
16. La SirenaTipus de producte: Congelats Web: www.lasirena.es
Etimologia: Del llat sirena < Siren, -enis < del grec , que significa sirena.
Les sirenes (en grec antic Seirn, encadenat,
segurament inspirat en el snscrit Kimera, quimera)
sn ssers fabulosos, originaris de la mitologia grega i
mpliament estesos en les narracions fantstiques de la
literatura occidental, la funci de les quals i representaci
han variat amb el temps.
Encara que en la seva forma original eren ssers hbrids
de dona i au, posteriorment la representaci ms
comuna, i la qual ha arribat a l'actualitat, les descriu com
dones joves amb cua de peix. s per aix que a l'idioma
angls es fa la distinci entre la siren (la sirena original
clssica) i les mermaids (la sirena amb forma de peix).
A la mitologia grega, les sirenes tenien una veu musical i
prodigiosament atractiva. Les representacions artstiques
ms antigues les mostren com aus amb rostre o tors femen i
es deuen probablement a l'associaci de les aus amb el cant,
aix com al freqent s iconogrfic dels ssers alats per a
representar els esperits dels morts. A la tradici clssica les
Sirenes apareixien descrites com dones que vivien en una
illa al mar i les quals amb el seu cant intentaven atraure els
marins. Van voler atrapar i enganyar els Argonautes amb la
seva can i ms tard van procurar encantar Odisseu en el
seu viatge de tornada. Al mite de Json i els Argonautes, els
mariners encantats per la veu de les sirenes es van salvar del desastre grcies a l'habilitat d
15
Esttua funerria de sirena, 370 aC
Les sirenes,Mitologia de Bulfinch.
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
Orfeu, qui va aconseguir amb el seu cant tapar la msica d'aquelles i distreure els Argonautes
que si no shaguessin encallat on elles habitaven. Derrotades per la superior habilitat de Orfeu,
les sirenes es van transformar en pedra, o en altres versions es van llanar al mar per a morir.
A l'Odissea (XII, 39), Ulisses va preparar a la seva tripulaci per a evitar la msica de les
sirenes tapant-los les odes amb cera; desitjs d'escoltar-les ell mateix, es va fer lligar a un
masteler per a no llanar-se a les aiges a l'escoltar la seva veu.
Relaci amb el terme original:La marca est especialitzada en productes del mar i lassociaci a aquests ssers dels mar,
enigmtics per presents a qualsevol tradici i cultura, resulta molt encertada. En el logotip de
la marca podem veure la representaci duna Sirena.
17. MagnoTipus de producte: licor Web: www.osborne.es
Etimologia: Del llat magnus (gran, illustre)
Relaci amb el terme original:Es vol persuadir el consumidor que es tracta duna gran marca. Alma de magno s un dels
qualificatius que es van fer servir a les seves campanyes publicitries amb aquest fi.
18. MarsTipus de producte: xocolatina Web: www.mars.com
Etimologia: Del llat Mars, Martis
A la mitologia romana, Mart, en llat Mars, era el du de la guerra, fill
de Jpiter en forma de flor i de Juno. El llop i l'ocell fuster eren els seus
smbols. El du Mart prov de l grec.Ares era atractiu i cruel. Se'l
descriu sovint portant una llana tacada de sang. Es deia que el seu
tron al Mont Olimp es cobria de pell humana.
El du Rom Mart, amb qui Ares s'identificava, era el pare de Romulus i
Remus, els fundadors mitolgics de Roma. Aix era ms d'important
pels romans que el seu homleg grec. Era tamb una figura ms
dignificada. Abans de la guerra se li oferien sacrificis, i apareixia en les
batalles acompanyat per la deessa guerrera Duellona (pels grecs Belona). Aquesta deessa era
originalment una divinitat sabina, de nom Nerio, que ms tard va ser identificada amb Minerva.
Duia un casc, un escut, una llana i una torxa, pel que tamb es va identificar errniament amb
la deessa Enio, divinitat de la guerra. Aquesta era filla de la germana bessona de Mart, Aris
deessa de la discrdia.
16
Imatge dun drenari de Traj.
http://www.mars.com/http://www.mars.com/http://www.mars.com/http://www.mars.com/http://www.osborne.es/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
Mart va donar nom al quart planeta del sistema solar: Mart. Tamb al segon (o tercer segons
algunes religions) dia de la setmana, Dimarts, i al tercer mes de l'any, Mar.
Relaci amb el terme original:
La marca vol que els consumidors associn la fora del du amb lenergia que els proporcionar
la seva xocolata, per tal de poder fer front a qualsevol obstacle del dia. Et sentirs tot poders
com el du de la guerra. Et proporcionar energia sense fi.
19. MaxibonTipus de producte: Gelat Web: www.nestle.es
Etimologia: Del llat maximus,-a,-um i bonus, -a, -um, molt bo.
Relaci amb el terme original:Amb aquesta combinaci de paraules que constitueix el nom del producte el missatge s molt
clar, que est bonssim. Molt ms que bo.
20. MegaTipus de producte: Gelat Web: www.nestle.es
Etimologia: Del grec , ,, gran
Relaci amb el terme original:
Aquest gelat, tal com ens indica el seu nom, s molt gran i es dona importncia a aquesta
caracterstica per tal datraure els clients. No te lacabars mai.
21. Non Plus UltraTipus de producte: Cava de les bodegues Codorniu Web: www.codorniu.com
Etimologia: Locuci llatina non plus ultra, que significa que no ni ha res ms enll.
Hrcules, en el compliment d'un dels seus dotze treballs que el van fer fams, es va veure
arrossegat fins als confins del mn en aquells dies
conegut, la nostra pennsula, que per al mn grec
suposava l'extrem ms occidental. Fins a aqu es
va traslladar Hrcules amb la intenci d'entrar a la
ciutat mtica de Tartessos (suposadament situada
al sud d'Espanya) i robar-li a Geri, el seu rei
llegendari, l'abundant ramaderia de toros braus.
Desprs de netejar de monstres les terres per les
quals va passar, Hrcules es va detenir en l'Estret
de Gibraltar per a erigir dues columnes, una a cada
costat de l'estret que separava Lbia d'Europa. Aquestes columnes es diuen des de llavors
Les Columnes d'Hrcules. En collocar-les en aquest lloc, l'heroi deixava clar que ms enll
17
Columnes dHrcules,faana Palau Cales V.
http://www.codorniu.com/http://www.codorniu.com/http://www.codorniu.com/http://www.nestle.es/http://www.nestle.es/http://www.nestle.es/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
d'aquestes columnes no hi havia res. Aquesta llegenda era la ra per la qual entre els mariners
antics del Mediterrani l'opini estesa era que ms enll de les columnes d'Hrcules sacabava
el mn.
Relaci amb el terme original:
Segons la tradici, Non Plus Ultra s la inscripci escrita per Hrcules a les muntanyes bila i
Calp, suposats lmits del mn. Significa "no mes enll" i s'usa per a designar a qualsevol cosa
no superada, excellent. bviament aix s el que es pretn que pensem en conixer el nom
daquest cava.
22. OlearumTipus de producte: Oli verge doliva Web: www.olisdecatalunya.es
Etimologia: Del llat oleum, -i, oli doliva.
Relaci amb el terme original:El nom escollit per la marca defineix el seu producte.
23. Olivera dAtenaTipus de producte: Salses naturals
Web: www.oliveradatenea.com
Etimologia: Mite, Atena
A la mitologia grega, Atena (en grec Athn o
Athen; en dric Asna) s la deessa de la saviesa,
l'estratgia i la guerra justa. Associada pels etruscs amb la
seva deessa Minerva, i posteriorment pels romans amb
Minerva. Filla de Zeus i Metis, deessa grega del pensament,
smbol del progrs intellectual.
Zeus es va empassar Metis ja que segons una predicci
aquesta donaria llum un fill ms gran i poders que el mateix
Zeus. Segons la tradici va nixer del cap del seu pare,
adulta i armada amb l'escut i la llana. Immediatament va
agafar el seu lloc al costat dret de Zeus al gran consell dels
dus i el va aconsellar sviament a la guerra amb els titans. Va heretar el valor del pare i la
saviesa de la mare, el nom de la qual significava consell savi. Se li atribua la invenci de les
cincies, de l'art i de l'agricultura, havent donat als grecs l'olivera i l'arada. Presidia l'autoritat
dels estats i de les lleis. Els atenesos la consideraven la seva protectora, i del seu nom deriva
el de la ciutat, on va instituir el Arepag o assemblea.
18
Atena pensarosa . Museu de lAcrpolis, Atenes.
http://www.oliveradatenea.com/http://www.olisdecatalunya.es/http://www.olisdecatalunya.es/http://www.olisdecatalunya.es/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
Segons la tradici, sota el regnat de Ccrops ella i Posid lluitaven per la possessi d'Atenes.
Els dus van prometre que la ciutat correspondria a qui atorgus el do ms til als homes.
Posid, d'un cop del seu trident va fer sorgir un cavall, i Atena, una olivera, la qual els dus van
decretar com ms til als homes.
Relaci amb el terme original:De la mateixa manera que la deessa va considerar aquest arbre com el regal ms apreciat als
home, el fet que la marca hagi escollit lolivera com a smbol significa que vol destacar el seu oli
verge com a ingredient per tal davalar els seus resultats.
24. OrbitTipus de producte: xiclet Web: www.wrigley.com
Etimologia: Paraula anglesa del llat orbita, -ae que significa rbita.
Relaci amb el terme original:Al sistema planetari els planetes giren en torn dun altre planeta o estrella, com el Sol.
Lexpressi entrar en rbita reflectiria totes aquelles sensacions i emocions que prometen els
publicistes de la marca a la seva pgina Web.
25. PescanovaTipus de producte: congelats Web: www.pescanova.es
Etimologia: Del llat piscare
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
A l'antiguitat, retre homenatge comportava
realitzar algun tipus de sacrifici als herois o als
dus, doncs havia dus per a totes i
cadascuna de les coses. Com en aquest fresc
d'poca romana, Bacus rep les ofrenes per les
seves virtuts, en els nostres dies, els vins
virtuosos i els seus creadors reben els seus
premis i guardons.
Relaci amb el terme original:Amb el seu nom es vol que els consumidors li
reconeguin les seves immillorables qualitats i
excellncia. Un premi s atorgat per agrair o
recompensar lesfor i els mrits realitzats. Al
mercat del vi la marca vol que els compradors
spiguen que Premius s el millor.
27. PrimaTipus de producte: Vinagre i salses Web: www.atobajas.com
Etimologia: Del llat primus, -a, -um, que significa primer.
Relaci amb el terme original:
Es defineixen com a matria prima tots els elements naturals que sinclouen a lelaboraci dun
producte. La marca vol que els clients reconeguin els seus productes com a la millor matria
prima dels seus plats. Al darrera daquest nom el missatge s clar: els teus plats seran els
primers per noms si utilitzes aquest ingredients.
28. PriorTipus de producte: Vi (criana, cellers Scala Dei, collita 2000)
Web: www.grupcodorniu.com
Etimologia: Del llat prior, -us, que significa anterior, que va al davant.
Relaci amb el terme original:
La marca pretn fer saber i transmetre que el seu producte ocupa un lloc preferent al mn del vi
i que s superior als altres competidors.
A ms a ms en resposta a la petici dinformaci els responsables de la bodega explicant que
laltre motiu per lelecci del nom va ser en honor de la figura de labat de la Cartoixa de Scala
Dei.
20
Fresc rom
http://www.grupcodorniu.com/http://www.atobajas.com/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
29. Protos JovenTipus de producte: Vi Web: www.grupoei.com
Etimologia: Del grec , que significa primer.
Relaci amb el terme original:Bodegues Protos va ser fundada als peus del Castell de Peafiel al 1927 i va ser, com el seu
nom indica la primera bodega de la Ribera del Duero (www.mivino.info).A ms a ms en
qualsevol competici el primer qualificat ha estat el millor, i per tant ha de rebre el
reconeixement com a guanyador. El primer s sempre qui ms rendiment i aprofitament ha tret
de les seves aptituds i qualitats i bviament aquest s el missatge que la marca vol vendre.
30. StarluxTipus de producte: Caldo Web: www.unilever.com
Etimologia: De langls star
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
Desprs de molt temps, lartista es va aixecar, i va besar a
l'esttua. Pigmali va sentir una suau i clida pell en els
seus llavis. Va tornar a besar-la, i l'esttua va cobrar vida,
enamorant-se perdudament del seu creador. Venus va
acabar de complaure al rei concedint-li a la seva estimada
el do de la fertilitat. D'aquesta uni va nixer Pafos, que va
donar el seu nom a la illa de Pafos.
Relaci amb el terme original:Segons ens expliquen a la web oficial de la marca Castell
Peralada va ser testimoni durant anys de lestreta amistat
que va unir dos importants personatges de lEmpord: El
genial Salvador Dal i en Miquel Mateu, fundador del celler
Castell de Peralada. Al brillant pintor li agradava obsequiar
les seves amistats amb la seva beguda preferida, el Xampany Rosat de Peralada, en els
nombrosos esdeveniments que, en aquells temps, tenien com a escenari la singular casa del
pintor a Portlligat. Dal vivia a Torre Galatea, un edifici neoclssic de Figueres que el pintor va
reformar en homenatge a Gala, com a smbol de la dona perfecta. Podem deduir que la marca
ha volgut homenatjar el geni.
32. TridentTipus de producte: Xiclet Web: www.trident.es
Etimologia: Del llat tres tria i dens dentis i significa trident.
El trident s una llana de tres puntes. Va ser utilitzat a
la pesca i com a arma pels retarii, els quals feien servir
una xarxa per a atrapar ladversari i el trident per a
matar-lo. El trident s tamb el smbol de Posid, du del
mar a la mitologia grega. A Posid el veiem representat
armat amb el trident, arma dels pescadors de tonyina i
muntat en un carro arrossegat per animals monstruosos,
meitat cavalls meitat serps. Posid era invocat pels
mariners perqu el viatge pel mar fos segur. I es
sacrificaven cavalls en el seu honor. Vivia en el sl mar
en un palau fet de coral i gemes. No obstant aix,
Posid era una divinitat molt canviant, i el seu
temperament era violent. Quan estava de bon humor, el
mar estava tranquil. En contrast, quan estava de mal
humor, Posid feia tremolar la terra, copejant amb el seu trident i es succeen terratrmols,
llavors causava la runa de les naus, i les enfonsava a la profunditat dels mars.Com du del
22
Triomf de Nept i dAntitrite,Museu del Louvre
Jean Len Grme, Pigmali i Galatea
http://www.trident.es/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Alimentaci
mar, tamb t poder sobre les ones, a les quals pot subjectar, per, en els seus moments de
fria, en copejar el seu trident pot llanar roques contra les costes.
Relaci amb el terme original:Tothom sap identificar el trident com a smbol de Posid, de manera que el nom del producte
ens evoca la fora i lenergia del du del mar i la sensaci de frescor del mar que ens
proporciona el seu sabor quan mengem el xiclet.
33. ValorTipus de producte: Xocolata negra Web: www.valor.es
Etimologia: Del llat valor, -oris, que significa fora.
Relaci amb el terme original:El concepte de valor fa referncia a la fora i el poder. En aquest cas es tracta duna xocolata
negra molt forta, dun intens gust amarg, que a ms a ms proporcionar energia a qui la
mengi. Per descomptat el valor de qualsevol cosa dependr de les seves bones qualitats i
importncia que la marca vol que els consumidors li donin a la seva xocolata.
El responsables d lempresa en resposta a la petici dinformaci expliquen que en el seu
moment es va escollir aquest nom pel significat del nom del seu fundador, Valeriano, ple de
valor.
34. VitalineaTipus de producte: Iogurts Web: www.vitalinea.com
Etimologia: Del llat uitalis, -e, que significa vital.
Relaci amb el terme original:Vital es tot all relatiu a la vida, vivificant. El missatge s directe i clar: Aquest producte et
proporcionar la vitalitat necessria per tal de mantenir la lnia, menjant duna manera sana i
equilibrada i sense necessitat dhaver de fer dietes.
35. ZerokiloTipus de producte: xocolata Web: www.zerokilo.com
Etimologia: Del Itlia zero < de lrab sifr (sense quantitat) i del grec (mil).
Relaci amb el terme original:El sentit daquesta combinaci de termes s ben explcit. El nom del producte expressa amb
claredat all que la marca vol transmetre, que pots menjar perqu no engreixa i agrada. I aix
ho proclama la marca a la seva web oficial: zero esfor, zero calories, zero greix, zero gana.
23
http://www.zerokilo.com/http://www.vitalinea.com/http://www.valor.es/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Cosmtica i perfumeria
COSMTICA I PERFUMERIA
1. Aqua VelvaTipus de producte: Blsam per desprs de lafaitat. Web: www.aquavelvausa.com
Etimologia: Del llat aqua, -ae, aigua.
Relaci amb el terme original:
El nom alludeix a les propietats calmants del producte i que sempre shan associat a laigua. La
marca vol que s'identifiqui la imatge i el nom dels seus productes amb la sensaci fresca i
refrescant que ens suggereix laigua.
2. AndrodermTipus de producte: Blsam after-shave
Etimologia: Del grec , (home) i ,- (pell)
Relaci amb el terme original:
La relaci s clara i directa: aquest s un producte que protegeix la pell de lhome contra les
possibles irritacions desprs dafaitar-se, fent-lo ms mascul i seductor.
3. AngelTipus de producte: Perfum web: www.thierrymugler.com
Etimologia: Del llat angelus, -i < del grec , missatger.
A totes les antigues religions lngel era un sser celestial al qual
es considerava com a missatger o intermediari entre el du o dus
i els homes. Eren els missatgers divins enviats als humans per
instruir, informar o donar ordres. Un ngel podia actuar com un
guardi protector i guerrer i fins i tot tenir poders celestials.
Relaci amb el terme original:
ngel s un perfum amb un lnea masculina i femenina. Quan es
diu dalguna persona que t ngel volem ressaltar les seves virtuts
angelicals: simpatia, bellesa i atractiu. I aix es exactament el que
ens vol transmetre la marca que t el seu perfum, encant i misteri.
4. ArmoniaTipus de producte: cosmtica femenina Web: www.cosmetica-armonia.es
24
G. Reni,LArcngel Miguel
http://www.cosmetica-armonia.es/http://www.thierrymugler.com/http://www.aquavelvausa.com/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Cosmtica i perfumeria
Etimologia: Del llat armonia, -ae < del grec (Harmonia), harmonia.
A la mitologia grega, Harmonia (en grec
) s la deessa de lharmonia i la
concrdia, particularment de l'harmonia marital.
A Roma era considerada la personificaci de
lordre i la unitat cvica. A la antiga Roma el dia
22 de febrer es celebrava amb un pat familiar
una festa anual anomenada caristia de
caritas, amor o afecte, quan es reconciliaven
les famlies en honor a la deessa Concrdia.
Aquesta festa era similar a la celebraci grega
, en honor de la deessa Harmonia.
Relaci amb el mite:
La marca alludeix al resultat final harmonis que
sorgeix de la convenient i encertada proporci
dels seus components. A ms a ms des de
molt antic shan considerat la harmonia i
lequilibri com lideal de bellesa.
5. AnteusTipus de producte: Perfum Web: www.chanel.com
Etimologia: Anteu, en grec personatge mitolgic.
Anteu s un gegant fill de Posid i Gea.
Habitava a Lbia, no lluny dtica segons Luc
o al Marroc segons la majoria dels autors.
Aquest gegant era un terrible lluitador gaireb
invencible ja que tenia una fora brutal sempre
i quan estigus en contacte amb la terra (la
seva mare). Tenia el costum d'obligar els
estrangers que passaven sobre el seu territori
a lluitar amb ell i, quan estaven esgotats, els
matava.Com sempre resultava el vencedor,
utilitzava llavors les despulles i en particulars
els cranis dels venuts per cobrir la teulada del temple patern. Hracles, de pas per Lbia en
busca de les pomes dor, va combatre amb ell. Hracles el va aixecar de terra, li va trencar les
25
Harmonia, Museu del Louvre
Anteu, pea cermica grega
http://www.chanel.com/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Cosmtica i perfumeria
costelles, i, malgrat els profunds gemecs de la Terra Mare, el va mantenir susps a l'aire fins
que va expirar.
Relaci amb el mite:
Segons la marca s el seu aroma fort all que sedueix daquest perfum. Per al igual que el
gegant, smbol de la fora i la virilitat, el perfum Anteus defineix lhome fort i viril per a la
vegada vulnerable.
6. BlantexTipus de producte: Pasta de dents.
Etimologia: Del germnic blank i del llat Texo, texui, textum, que significa fer.
Relaci amb el terme original:
El nom reflecteix lobjectiu del producte: fer les dents blanques.
7. CaesarsTipus de producte: Perfum dhome Web: www.caesarsworld.de
Etimologia: Del llat Caesar, -aris, ttol dels emperadors romans.
Csar (plural "Csars") s un ttol imperial. Es deriva del cognom Gaius Iulius Caesar, el fams
dictador rom que va ser assassinat durant els idus de mar del 44 aC. En el 27 aC Octavi
Csar, fill adoptat de juli Csar va assumir el ttol d"Augustus"(venerat). Aquest moviment va
ser considerat pels historiadors com el principi de limperi rom. Augustus s el ttol pel qual
Octavi va ser ms conegut a travs de la histria. Tots els membres de la seva famlia porten
el nom de Caesar. Desprs de la mort de Tiberi tots els hereus a limperi portaven el ttol
d"Augustus". Desprs de la mort de Ner, lltim de la gens Iulia , els emperadors van
continuar adoptant els noms de "Caesar" i "Augustus" com a mostra de la seva posici.
Durant els tres segles posteriors es va fer servir el nom de la famlia de Juli Csar com a ttol de
l hereu de limperi. El mateix emperador ostentava els dos ttols Caesar" i "Augustus. Lhereu
noms portava el ttol de Caesar, el qual no va ser mai fet extensiu a la famlia de
lemperador, noms als successors. Les dones mai van ostentar aquest ttol per esposes i
filles eren designades Augustes.
El primer emperador, Csar August, va dur aquest nom com un smbol de poder. El seu nom de
naixena era Gaius Octauius, sent adoptat pstumament per Csar en el seu testament, de
manera que, segons les convencions romanes, va passar a dir-se "Gaius Iulius Caesar
Octauianus" (Gai Juli Csar Octavi, habitualment "Octavi" durant el transcurs de la seva
vida).
Les monedes en nom del successor portaven el ttol de Caesar o la seva abreviatura CAES.
26
http://www.caesarsworld.de/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Cosmtica i perfumeria
Relaci amb el terme original: Dacord amb la significaci que implica aquest ttol dels
emperadors romans, el seu poders i luxuris aroma s la caracterstica que ressalten els
creadors daquestes fragncies Caesar.
8. CutexTipus de producte: Producte per treure lesmalt de les ungles
Web: www.cutexnails.com
Etimologia: Del llat cutis, -is, que significa pell, cutis, per tamb superfcie, embolcall.
Aquesta crema tal com indicaria aquesta segona accepci del terme serviria per a tractar la
superfcie esmaltada de les ungles i treure lesmalt duna manera suau i efectiva sense
perjudicar lungla.
9. DurexTipus de producte: Preservatius Web: www.durex.com
Etimologia: Del llat durus, -a, -um, dur.
Relaci amb el terme original:
Aquest producte preserva de lembars i dels malalties de transmissi sexual perqu tal i com
el seu nom indica, s dur i resistent.
10. Estivalia Tipus de producte: Colnia Web: www.antoniopuig.com
Etimologia: Del llat aestiualis < aestiuum (tempus) < aestas, relatiu a lestiu.
Relaci amb el terme original:
El missatge de la marca s clar: la frescor daquesta fragncia la fa ideal per lestiu.
11. HerbalTipus de producte: Cosmtica del cabell Web: www.herbalessences.com
Etimologia: Del llat herba, -ae, herba.
27
Moneda de Plubius Septimius Geta
http://www.herbalessences.com/http://www.antoniopuig.com/http://www.durex.com/http://www.cutexnails.com/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Cosmtica i perfumeria
Relaci amb el terme original:
Herbal Essence s una lnea de xamps i condicionadors amb herbes naturals que faran
reviure el teu cabell i el deixar seds i brillant. La marca vol remarcar lorigen natural del seus
productes, que segons la seva publicitat tractaran els cabells sense perjudicar-los.
12. HydroceanTipus de producte. Crema facial hidratant Web: www.antoniopuig.com
Etimologia: Del grec , aigua.
Relaci amb el terme original:
Es combina el terme grec per aigua amb la paraula anglesa que significa oce i que gaireb
tothom pot reconixer. Es vol ressaltar limmensa capacitat de laigua de proporcionar frescor i
puresa a la pell.
13. Lactovit Tipus de producte: Higiene personal Web: www.myrurgia.com
Etimologia: Del llat lac, -tis (llet) i uita, -ae (vida)
Relaci amb el terme original:
El nom de la marca fa referncia directa a la composici del seus productes i els seus efectes
positius. Lactovit ofereix productes formulats amb ingredients actius de la llet i les seves
protenes.
14. Lavanda Inglesa de GalTipus de producte: Colnia web: www.gal.es
Etimologia: del Itali lavandula < del llat lauo, laui, lauatum, netejar o banyar.
Relaci amb el terme original:
El nom de lavndula prov del llat lauare alludint a ls a lantiga Roma de les flors
daquesta planta a laigua de bany. Laroma de la lavanda dna nom a tota la gama de
productes de la casa.
15. Lux Tipus de producte: Higiene i cosmtica Web: www.unilever.com.ar
Etimologia: Del llat lux, -cis, lluentor o tamb luxus,us (luxs).
Relaci amb el terme original:
Amb el nom es vol alludir al resultat final: la pell quedar lluent i brillant.
28
http://www.unilever.com.ar/http://www.gal.es/http://www.myrurgia.com/http://www.antoniopuig.com/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Cosmtica i perfumeria
16. Magno Tipus de producte: Lnea de productes de bany i dutxa Web. www.latoja.com
Etimologia: Del llat magnus, -a, -um, gran; illustre.
Relaci amb el terme original:
Magno s el qualificatiu que s concedeix a all que s excellent, esplndid, en reconeixement
a les seves qualitats: la seva fragncia personal i nica al mn.
17. Naturtint Tipus de producte: Tint del cabell Web: www.naturtint.es
Etimologia: Del llat natura, -ae (natura) i tincta (mullada, xopa) < tingere (mullar).
Relaci amb el terme original:
El nom alludeix als components naturals ingredients vegetals actius- de la frmula del
producte i a la seva funci, tenyir els cabells.
18. Nivea Tipus de producte: Lnea cremes hidratants Web: www.nivea.es
Etimologia: Del llat niueus, -a, -um, relatiu a la neu.
Relaci amb el terme original:
Nivea va ser la primera crema hidratant permanent i es caracteritzava pel seu aspecte crems i
el seu color blanc, de neu, que va justificar lelecci del seu nom.
19. OdeonTipus de producte: Lnea de perfums Web: www.odeon-pafums.com
Etimologia: Del grec ( odeion < oide, cant). A lactualitat s el nom que reben alguns
teatres i salons dedicats al cant.
Odeion s el nom de diversos edificis de lantiga Grcia
dedicats a lespectacle del cant, a les representacions
musical i a les competicions de msica i poesia. Normalment
eren edificis de dimensions modestes, no massa grans
Relaci amb el terme original:
Els odeons eren gaireb sempre de dimensions modestes igual que el petit i senzill receptacle
daquests perfums, el qual no obstant aix cont una fragncia amb les qualitats duna obra
dart, com les duna pea musical.
29
Efes, Ode
http://www.odeon-pafums.com/http://www.nivea.es/http://www.naturtint.es/http://www.latoja.com/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Cosmtica i perfumeria
20. OpiumTipus de producte: Perfum Web: www.ysl.fr
Etimologia. Del llat opium < del grec ( < ), suc de ladormidora. A
lactualitat es diu de la droga narctica que sobt dessecant el suc de la planta. Del terme grec
o va derivar la paraula llatina opium
Relaci amb el terme original:
El nom s una allusi directa a la fragncia embriagadora i als efectes captivadors daquest
perfum que es suposa ning que lhagi conegut pot oblidar o deixar de comprar.
21. Quercus (veure apartat revistes)Tipus de producte: Perfum Web. www.penhaligons.com
Etimologia: Del llat quercus, -us, que o pot significar alzina (fusta o arbre) i tamb corona de
fulles dalzina.
Relaci amb el terme original:
En aquest cas el nom de la marca est directament relacionat amb la fragncia del perfum que
recorda laroma clid de la fusta.
22. Salvitas Tipus de producte: tiretes
Etimologia: Del llat saluare < saluus, -a, -um, estalvi, saludable.
Relaci amb el terme original:
La relaci s molt explcita ja que la funci del producte s protegir i ajudar que les ferides es
curin.
23. SanexTipus de producte: Higiene personal Web: www.sanex.es
Etimologia: Del llat sano, curar, reparar.
Relaci amb el terme original:
Aqueta segona accepci del verb llat, reparar, reflecteix la principal qualitat daquesta lnea de
productes que regeneren i protegeixen la pell desprs duna intensa activitat fsica. Segons la
marca el resultat s una pell sana que tajudar a sentir-te millor.
24. Sculpture Tipus de producte: Perfum . Web: www.nikos.de
Etimologia: Del llat sculptura,-ae < sculptum < sculpere, que significa escultura.
30
http://www.nikos.de/http://www.sanex.es/http://www.penhaligons.com/http://www.ysl.fr/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Cosmtica i perfumeria
Relaci amb el terme original:
Es tracta que el comprador identifiqui la marca amb all que representa, una obra dart. Una
escultura s sempre una obra dart molt laboriosa que resulta de la inspiraci i el treball de
lartista.
25. Vademcum Tipus de producte: Lnea dentfrics
Etimologia: De la frase llatina uade mecum, que significa vine amb mi.
Relaci amb el terme original:
Lidea s recordar el comprador que mai sha doblidar del producte, els resultats del qual seran
permanentment visibles i notoris. Es tracta a ms a ms dun nom familiar que es pot identificar
amb el llibre de consulta mdic i que per tant pot inspirar ms confiana en el producte.
26. VenusTipus de producte: Ganivetes Web: www.gillettevenus.com
Etimologia: Venus, deessa de la bellesa i lamor.
A la mitologia romana Venus era una important deessa principalment relacionada amb l'amor,
la bellesa i la fertilitat. La seva equivalent aproximada a la mitologia grega era Afrodita, si b la
Venus romana era molt ms poderosa i reverenciada. Era esposa de Vulc i jugava un paper
crucial en moltes festivitats i mites religiosos romans.
A la mitologia grega, Afrodita (en grec antic ) s la deessa de l'amor, la luxria, la
bellesa i la sexualitat. Encara que sovint s'alludeix a ella en la cultura moderna com la deessa
de l'amor, s important assenyalar que no era l'amor en el sentit cristi o romntic, sin
especficament Eros (atracci fsica o sexual).
Al voltant del seu naixement hi han llegendes contradictries. Segons el mite ms conegut va
nixer de l'escuma de les
onades ( = escumeja)
desprs de la mutilaci d'Ur
per Cronos. Segons aquesta
tradici Afrodita va sorgir nua
de l'escuma del mar, va
muntar damunt un cargol de
mar i es va installar a Pafos,
a l'illa de Xipre. A Pafos, les
Estacions,filles de Tmis, es
van prestar a vestir-la i
31
Botticelli, El Naixement de Venus.
http://www.gillettevenus.com/http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f2/Sandro_Botticelli_046.jpg
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Cosmtica i perfumeria
guarnir-la. Quan es va presentar l 'Olimp els dus, per molt menys les deesses, van quedar
estupefactes d'admiraci: mai tal bellesa no havia estat admirada: la seva pell tenia la blancor
de la llet, els seus cabells com un riu d'or lquid, els seus ulls brillants com estrelles, les seves
formes perfectes i exhalava un perfum suau de flor.
Afrodita no va tenir infncia: en totes les imatges i referncies va nixer adulta, nbil,
infinitament desitjable. En molts dels mites menors tardans en els quals participa apareix
vanitosa, malhumorada i susceptible. Encara que s un dels pocs dus del pante grec
realment casada, li s infidel al seu marit amb freqncia. Hefest, per descomptat, s una de
les detats hellniques ms equnimes, i Afrodita sembla preferir a Ares, el voluble du de la
guerra.
A causa de la seva immensa bellesa, Zeus temia que Afrodita fos causa de violncia entre els
altres dus. Per aix la va casar amb Hefest, el sever i malhumorat du del foc i la farga. Altra
versi d'aquesta histria diu que Hera, la mare de Hefest, el va llanar de l'Olimp perqu era
massa lleig, i aquest va obtenir la seva venjana atrapant-la en un tron mgic i exigint a canvi
del seu alliberament la m d'Afrodita. Hefest estava contentssim d'haver-se casat amb la
deessa de la bellesa i va forjar per a ella bella joieria, incloent el cistell, un cintur que la feia
fins i tot ms irresistible per als homes.
La infelicitat d'Afrodita amb el seu matrimoni va fer que busqus la companyia d'uns altres. Va
estimar nombrosos dus en particular Ares i tamb senzills mortals. Inspirava l'amor per
tamb en va ser la vctima ja que va sentir una forta passi per Adonis i va plorar llargament la
seva mort.
Hefest va ser informat de l'adulteri que la seva esposa mantenia amb Ares per Heli. Com
venjana, va atrapar enginyosament a Ares i Afrodita amb una xarxa de fines cadenes que
havia disposat sobre el ja perqu caiguessin al ms mnim contacte. Llavors va cridar a tots
els altres dus olmpics per a burlar-se d'ells (no obstant aix, les deesses es van quedar a
casa, totes per vergonya); algun du desenfadat va comentar que no li hauria importat sentir
tal vergonya. Hefest no
els va alliberar fins que
Posid li va prometre
que Ares pagaria
desgreuges, per
ambds van escapar tan
aviat com Hefest va
aixecar la xarxa i no van
mantenir la seva
promesa.
32
Botticelli, Venus i Mart.
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Cosmtica i perfumeria
Relaci amb el mite:
A tota la histria de lart, des de lart rom i hellenstic fins a lart modern, trobem moltes
mostres i variacions sobre la deessa Venus. Com a personificaci de lamor tenia un atractiu
obvi per a molts artistes i mecenes, de manera que a totes aquestes manifestacions estava
justificada una bellesa ertica. Amb el temps venus va alludir a qualsevol representaci
artstica duna dona nua, fins i tot sense tenir indicis que es tracts de la deessa. Aix que
tothom pot reconixer en Venus lideal de bellesa i la seva sensualitat. El missatge s clar. Si
utilitzes aquest producte et sentirs com la deessa, aconseguint tots els seus atributs divins:
bellesa i sensualitat, poder i domini.
27. VitaldentTipus de producte: Dentfric blanquejador Web: www.lch.es
Etimologia: Del llat dens, -tis (dent) i uitalis, -e (vital)
Relaci amb el terme original:
Segons ens diuen a la seva pgina web Vital Dent busca tornar a les dents una aparena
sana i la seva lluentor natural sense perjudicar lesmalt. Aquesta seria la seva finalitat
essencial, la qual es considera de la mxima importncia i es correspondria amb laccepci
moderna del terme vital com a rellevant, capital. A ms a ms uitalis es tot all relatiu a la
vida i sens dubte la salut de les teves dents s un element determinant.
33
http://www.lch.es/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Electrodomstics i ordinadors
ELECTRODOMSTICS i ORDINADORS
1. AthlonTipus de producte: Ordinadors Web: www.amd.com
Etimologia: Del grec premi, lluita o prova
esportiva.
Ja a Olmpia es realitzaven competicions de llanament
de disc i javelines, carreres i salts. Els jocs olmpics
grecs van comenar a lany 776 abans de Crist. Als
seus inicis la principal activitat dels jocs era el pentatl,
que com el seu nom indica consistia en cinc proves:
llanament de disc i javelina, carreres camp a travs,
salt de longitud i lluita lliure.
Relaci amb el terme original:
El nom de la marca reflecteix la seva aposta, entesa
como a prova i lluita a lmbit dun mercat de les noves
tecnologies molt competitiu, per tal daugmentar el
rendiment i la rapidesa dels seus processadors.
Comprar aquesta marca dordinadors suposa haver
aconseguit el premi.
2. ElectroluxTipus de producte: Electrodomstics Web: www.electrolux.es
Etimologia: Del llat electrum < del grec (mbar, perqu sobre ell sobservaven els
fenmens elctrics), del llat luxus,-us (luxs) i del llat lux, -cis (llum).
Relaci amb el terme original:
La seva gama de productes inclou una molt ampla varietat delectrodomstics. En aquest cas el
nom alludeix directament a la llum elctrica, lenergia i la llum que sobt de lelectricitat, la font
denergia que alimenta tot aparell elctric.
3. Canon EosTipus de producte: Cmera digital Web: www.canon.es
Etimologia: Eos, personificaci de laurora. (veure apartat cotxes)
34
El Discbol de Mir
http://www.canon.es/http://www.electrolux.es/http://www.amd.com/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Electrodomstics i ordinadors
Segons la mitologia grega, la deessa Eos s'enlairava
amb el seu carro des de la profunditat del mar cada
mat per a dur a la gent la llum solar. Eos s tamb
la mare del vent, del capvespre i de l'estel de l'alba.
A la mitologia grega Eos era la deessa de l'aurora,
que sortia de la seva llar a la vora de l'Oce, l'oce
que envoltava el mn, per a anunciar al seu germ
Heli, el Sol. Com a deessa de l'aurora, obria les
portes del cel amb enrojolats dits, perqu Heli
pogus conduir el seu carro pel cel cada dia. Eos
era la filla de Hiperi i Tea i germana de Heli (el Sol)
i Selene (la Lluna), que brilla sobre tots els essers de
la terra i sobre els immortals dus que viuen en
l'ample cel.
.
Relaci amb el mite:
Com a personificaci de laurora Eos era la
portadora de la llum del dia i la llum s el principi
fonamental de la fotografia. Amb aquesta cmera les
fotografies tindran la llum perfecta.
4. FnixTipus de productes: Impressores Web: www.fenixinvico.com
Etimologia: Del llat Phoenix, -icis < del grec , au fabulosa que renaixia de les seves
prpies cendres i era smbol de la immortalitat.
Au mitolgica que segons Herodot, apareixia a la Heliopolis egpcia una vegada cada 500 anys
per tal denterrar al santuari el seu progenitor desprs de tancar el seu cos dins un ou de mirra.
L'origen de l'Au Fnix ve dels deserts de Lbia i Etipia. Tanmateix, el seu nom prov del grec
que significa vermell. Era considerada un animal fabuls, una espcie de semidu.
Segons la tradici, l'Au Fnix es consumia per acci del foc cada 500 anys, i un Au Fnix nova i
jove sorgiria de les seves cendres.
Els grecs li van donar el nom de Phoenicoperus, aix s ales vermelles, apellatiu que es va
estendre per tota l'Europa romana i ha estat posteriorment adoptada per a denominar al gran
flamenc per tots els cientfics del mn. Per al poble grec consistia en un ocell que, amb les
seves ales perfumades de delicioses olors, es dirigiria cap a l'altar del sacerdot d Helipolis, on
s'incendiava ell mateix amb el foc. A l'endem de la seva mort, apareixia un cuc petit en el
mateix lloc que es transformava un dia desprs en un gran ocell adult.
35
Francesco de Mura, Aurora i Tithonus
http://www.fenixinvico.com/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Electrodomstics i ordinadors
Relaci amb el mite:
Per a l'home, el Fnix ha estat un smbol del
renaixement fsic i espiritual, del poder del
foc , de la purificaci, i la immortalitat.
Aquest animal reneix de les seves cendres
demostrant la seva fora interior. Per als
grecs i egipcis, era considerat un semidu (a
Egipte, concretament simbolitzava a l'astre
Sol, que mor a la nit i reneix al mat).
Tractant-se duna marca de hardware
informtic lo que es vol transmetre s la idea
de la qualitat, resistncia i la absoluta
fiabilitat i llarga vida dels seus productes.
5. Airis NmesisTipus de producte: Ordinador Web: www.airis-computer.com
Etimologia: Nmesis, deessa de la justcia divina i venjadora del crims.
A la mitologia grega Nmesis (anomenada la deessa de Ramnus en el seu santuari de
Ramnus) s la deessa de la justcia retributiva, la venjana i la fortuna. s una detat antiga, i
per tant no est sotmesa als dictmens dels olmpics.
Segons la tradici Nmesis, junt amb les altres filles de
Nix era temuda a causa de la seva voluntat de castigar les
transgressions dels humans. Nmesis castiga sobretot la
desmesura. Les seves sancions tenen usualment la
intenci de deixar clar als homes que, a causa de la seva
condici humana, no poden ser excessivament afortunats
ni han de trastocar amb els seus actes, ja siguin bons o
dolents, l'equilibri universal.
Zeus la va perseguir incansablement per Nmesis va
provar descapar-se transformant-se en una srie de
peixos i animals. Finalment, Zeus es va guanyar la seva
confiana. Algunes fonts diuen que transformant-se en un
gran cigne blanc quan va veure a Nmesis convertida en
una oca. Fruit d'aquesta uni, la deessa va posar un ou
que va ser recollit per uns pastors del qual va nixer
Hellena de Troia.
36
Vronse, Nmesis
Mort dun fnix segons un manuscrit antic
http://www.airis-computer.com/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Electrodomstics i ordinadors
Es representa amb una corona i de vegades amb un vel que li cobreix el cap, duu una branca
de pomera en una m i una roda a l'altra.
Relaci amb el mite:
La deessa s el smbol de la llei i la moral que equilibren el dest dels homes i com a
personificaci de la retribuci divina castiga sobretot lexcs i labs. Donant- li aquest nom al
seu producte es podria interpretar que la marca dordinadors volia significar lequilibri perfecte
entre les seves prestacions i capacitats i la seva funci.
No obstant aix tamb es pot relacionar la imatge canviant amb diferents carcasses, de
diferents colors- del producte amb el mite. La deessa, per escapar-se de Zeus, va haver
dadoptar moltes formes diferents.
6. OlympusTipus de producte: Productes ptic-digitals Web: www.olympus.es
Etimologia: Olympus, -i < , lOlimp (muntanya entre Tesslia i Macednia, morada
dels dus).
El mont Olimp (tamb tradut com "Olmpos", que significa "el llumins") s la muntanya ms
alta de Grcia i els Balcans al costat del Musala de Bulgria, ambds amb 2925 metres
d'altitud.
La mitologia grega situava en el cim del mont Olimp, a Tesslia la llar dels dus olmpics, els
principals dus del pante grec. Els grecs creien que en ell hi havia construdes mansions de
cristall en les quals habitaven els dus. Un mur de nvols, guardat per les deesses de les
estacions, era obert per a permetre el pas dels Celestials fins a la terra, i per a rebre'ls a la seva
tornada.
Els dus vivien en els seus
allotjaments particulars; per
tots, quan Zeus convocava
l'assemblea es presentaven al
palau de Zeus, igual que feien
aquells dus i deesses que
habitaven en el mn terrenal
o les aiges. Era tamb en el
gran sal del palau del rei de
lOlimp on els dus
celebraven cada dia amb
ambrosia i nctar, el seu aliment i beguda, les ultimes novetats relatades per l'encantadora
deessa Hebe. Aqu es conversava dels assumptes del cel i de la terra; i al temps que bevien el
37
Rubens, El Consell dels dus.
http://www.olympus.es/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Electrodomstics i ordinadors
nctar, Apollo, el du de la msica, els delectava amb la msica de la seva lira, mentre les
muses li responien amb els seus cants. Quan el sol es ponia, els dus es retiraven per a dormir
a les seves estncies respectives.
A la mitologia grega, els dus olmpics eren els principals dus i deesses del pante grec, els
quals regnaven al cel i la terra.. Va haver, en diferents poques, catorze dus diferents
reconeguts com olmpics, encara que mai ms de dotze alhora. Per aquest motiu de vegades
es fa referncia a ells com els dotze olmpics. Zeus, Hera, Posid, Ares, Hermes, Hefest,
Afrodita, Atena, Apollo i Artemisa sn sempre considerats dus olmpics. Hstia, Demter,
Dions i Hades sn els dus variables que completaven la dotzena.
Relaci amb el mite:
De la mateixa manera que Zeus va guanyar pels dotze olmpics la supremacia al mn dels
dus, la filosofia de la marca s ser innovadors i originals en el seu afany de ser els primers.
Olympos significa literalment el llumins. Aix s rellevant perqu el sector del mercat on
treballa la marca s lptica i la fotografia. La tcnica de la fotografia consisteix a gravar una
imatge sobre un material sensible a la llum. bviament el concepte de llum i el mn de la
fotografia estan molt directament lligats, de manera que en aquest sentit lelecci del nom
tamb estaria del tot justificada.
7. Airis Praxis/ PragmaTipus de producte: Ordinador porttil Web: www.airiscdm.com
Etimologia: Del grec , activitat, en oposici a la teoria.
Relaci amb el terme original:
Praxis s aquella teoria o lli que es converteix en part de lexperincia viscuda. No es tracta
noms duna lli terica apresa a laula. Es tracta de provar i experimentar les idees i
abstraccions al mn reial. Aquest procs defineix la funci i la utilitat dun ordinador com a eina
daprenentatge i treball. Pragmtic s tot all relatiu a la prctica i lacci. Amb els dos
productes Praxis i Pragma- la marca vol recalcar i fer valorar la seva gran funcionalitat i els
seus possibles usos i aplicacions.
8. Airis SignumTipus de producte: ordinador de taula
Etimologia: Del llat signum, senyal.
Relaci amb el terme original:
Aquest ordinador s el seu ltim producte al mercat. Les icones i els smbols sn senyals i
potser es vol que els clients identifiquen lAiris Signum com a smbol o emblema de la seva
innovadora lnea dordinadors de taula.
38
http://www.airiscdm.com/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Electrodomstics i ordinadors
9. SonyTipus de producte: Aparells dudio i televisors. Web: www.sony.es
Etimologia: Del llat sonus, -i, so o soroll.
Relaci amb el terme original:
Segons les fonts consultades (Vikipdia; www.estoesmarketing.com) la companyia va utilitzar,
ocasionalment, el nom Totsuko a Jap, per la firma va descobrir durant una visita dels
directius als Estats Units, que els Nord-americans tenien problemes per a pronunciar el nom. El
nom SONY va ser triat com una barreja del llat sonus, el qual s l'arrel de les paraules sonor i
so, i del ttol de la can Sonny-boys, el qual s una expressi al Jap que significa
prodigis. En canvi, segons la resposta (veure annex) dels responsables de lempresa a
Espanya el seu nom no t aquest origen.
10. TaurusTipus de producte: Electrodomstics Web: www.taurus.es
Etimologia: Del llat taurus, -i < del grec , toro
A la mitologia grega, Taure s la forma de
toro que el du Zeus va adoptar per a seduir
a Europa, una mtica princesa fencia. El
resultat d'aquesta uni va ser Minos, el
llegendari rei de Creta.
Segons la llegenda, Zeus estava enamorat
d'Europa i va decidir seduir-la o violar-la,
sent ambdues versions gaireb equivalents
a la mitologia grega. Es va transformar en un
toro blanc i es va barrejar amb els ramats del
seu pare. Mentre Europa i les seves
acompanyants recollien flors prop de la
platja, ella va veure al toro, va acariciar els
seus costats i, veient que era mans, va acabar per pujar al seu llom. Zeus va aprofitar aquesta
oportunitat i va crrer al mar, nedant amb ella a la seva esquena fins a la illa de Creta. Llavors
va revelar la seva autntica identitat i Europa es va convertir en la primera reina de Creta. Zeus
li va donar tres regals: Talos, un autmat de bronze; Laelaps, un gos que mai deixava anar la
seva presa; i una javelina que mai errava. Ms tard Zeus va recrear la forma del toro blanc en
les estrelles que actualment es coneixen com la constellaci Taure.
Algunes llegendes conten que aquest mateix toro va donar origen al mite del toro de Creta, un
dels dotze treballs dHrcules. El sptim treball va consistir a capturar un toro salvatge que treia
39
El rapte dEuropa, mosaic rom de Mrida
http://www.taurus.es/http://www.sony.es/
-
EL MN CLSSIC AL MRQUETING Electrodomstics i ordinadors
foc pel nas que causava estralls a lilla de Creta. Aquest toro s aquell que Posid va fer sortir
del mar quan el rei Minos va prometre sacrificar al du; per Minos el va trobar tan bell que el
va incorporar als seus ramats i el du, enfurismat, va fer que la regna Pa