1

Nº 46 Juliol de 2009

EL MES DE JULIOL A CASA NOSTRA

Festes d'Estiu

A casa nostra l’estiu comença el 23 de juny, dia del solstici d’estiu i acaba pels volts del 23 de setembre, coincidint amb l’equinocci de tardor. És l’estació més càlida i seca de l’any, època en què el Sol és ple, el temps més assolellat, els dies més llargs i les nits més curtes. Els productes gastronòmics de la temporada són les cireres, les gambes i les ostres, els pans i coques, i tot el peix blau. L’estiu és l’estació festiva per antonomàsia, perquè antigament s’hi concentraven les

festes de celebració de la fi de les tasques agrícoles (tradicionalment el 15 d'agost era el darrer dia per segar, i el 24 el darrer per llaurar els camps), que l'església va fer coincidir amb les festes patronals i perquè en l’actualitat és el temps de les vacances escolars i laborals.

Les festes d’estiu s’inicien amb les Festes de Sant Joan [23-24 de juny] i continuen després amb les Festes de Sant Pere [28-29 de juny]; les Festes de Sant Cristòfor [10 de juliol]; les Festes de la Mare de Déu del Carme[16 de juliol]; les Festes de Santa Margarida [20 de juliol]; les

Festes de Santa Maria Magdalena [22 de juliol]; les Festes de Sant Jaume [25 de juliol]; les Festes de Sant Quim i Santa Anna [26 de juliol] les Festes de Santa Marta [29 de juliol] i les Festes de Sant Nin i Sant Non [30 de juliol] durant el mes de Juliol i van entrant encara pel mes d’Agost i Setembre fins el dia 23 quant de fet s’acaba aquest període. A l’entorn d’aquestes festes hi trobem també una infinitat de Festes Majors (la diada en que cada poble, vila o ciutat

celebra el seu dia). En aquest Butlletí farem, tan sols, un rapit recorregut per algunes festes mes significatives del mes

de Juliol En el marc de les Festes de Sant Cristòfor i trobem doncs algunes festes majors:

Festa Major

Premià de Mar (el Maresme) Durant tres dies, la vila escenifica l'atac d'un grup de pirates ferotges que naveguen per les seves costes i la defensa aferrissada que, encapçalats per una dona, en fan els seus habitants.

Festa Major

La Granada (l'Alt Penedès)

Combina els actes dedicats al patró dels conductors amb les activitats protagonitzades per les entitats locals, d'entre les que destaquen la baixada del Ruc del campanar, la lectura dels versots satírics dels diables i una de les primeres diades castelleres importants de la temporada.

Festa Major i Baixada de Falles

Erill la Vall (l'Alta Ribagorça) Juntament amb la benedicció dels automòbils i els actes propis de la festa major d'Erill la Vall, joves vinguts d'arreu del país celebren l'ancestral ritus de foc de la baixada de falles.

Festa major dal barri de Sant Cristòfol de Barcelona (el Barcelonès) - festa major dels habitatges de Sant Cristòfol, un barri de la Zona Franca de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc. Festa major de Sant Cristòfol a Súria (el Bages) - la setmana abans de les festes, enramades de tots els barris de la vila: Sant Jaume, Joncarets, Salipota, Santa Maria, Rastells i el Fusteret. El dia 10 benedicció d'automòbils, cercavila amb trabucaires i gimcama amb cotxes. Es celebren el cap de setmana després del 10 de juliol. Telèfon: 93.868.28.00 Festa Major de Sant Cristòfol a Cunit (el Baix Penedès) - divendres, després del pregó, cercavila de foc. Dissabte repicada de campanes i cercavila amb els Balls Populars de Cunit: Pastorets, Cercolets, Petits Bastoners, Colla Jove i Dones del mediterrani, exhibició castellera i castell de focs artificials. Diumenge missa i benedicció de vehicles. Telèfon: 977 67 40 80 Festes patronals d'Alboraia (l'Horta Nord) - festes dedicades al patró d'aquesta vila. Comencen el primer cap de

Vegeu en aquest Butlletí:

El mes de Juliol a casa nostra: Noticies del Casal “Associação

Cultural Catalonia” i activitats programades – pag. 4

D’altres noticies – pag. 5 Català a la Cuina - pag. 7 Curiositats – 8

2

setmana de juliol i van endavant per tota la setmana següent, amb les populars calderes i la sortida de la

imatge del patró a espatlles dels portadors. Festa major a Castellbell i el Vilar (el Bages) - organitzada per l’Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol, entitat sorgida el 1972. A la vigília, pregó i sopar popular, dedicat a la gastronomia pròpia d’un altre país. El dia 10 de juliol, Missa amb el cant dels Goigs a Sant Cristòfol i vermut. A la tarda divertiments per a la mainada i jocs i a la nit ball. És tradicional la benedicció de vehicles i el típic volant de Sant Cristòfol –exquisit tortell- que tothom compra. També hi ha concert, havaneres, exposició de fotografies, sardanes i balls, esports: futbol, basquetbol i tennis.

El dia de Sant Cristòfol -o pels seus volts- són nombrosíssimes les localitats on es fa la benedicció de tota mena de vehicles: turismes, camions, tractors, motocicletes i altres ginys -fins i tot

bicicletes. Organitzades per associacions de xofers, penyes i clubs esportius relacionats amb el món de l'automòbil o per associacions professionals, aquests actes solen consistir en desfilades d'automòbils engalanats per davant de la imatge del sant o amb aquesta precedint-los, amb premis i insígnies pels participants. La festa sovint es complementa amb menjars populars, repartiment de pans beneïts, missa, concursos, sardanes i altres actes culturals.

Les mes conegudes son:

Festa de Sant Cristòfor

Barcelona (el Barcelonès)

Diversos indrets de la ciutat de Barcelona celebren la festa de Sant Cristòfor amb les tradicionals benediccions de cotxes i altres activitats relacionades amb la llegenda d’aquest sant, un dels que compta amb més tradició a la ciutat. Una de les més tradicionals és la del carrer Regomir.

Benedicció pirata

Premià de Mar (el Maresme) Cada any el 10 de juliol, abans i després de l’ofici solemne que té lloc en honor a sant

Cristòfor, un grup de pirates de Premià de Mar es dediquen a atracar, festivament, als conductors de vehicles que esperen el seu torn per a ser beneïts i a les autoritats que són per allà. És la seva particular benedicció pirata.

Festa de Sant Cristòfol de Llagostera (el Gironès) - amb la concentració de camions, cotxes i motos a l’Avinguda de l’Esport, el posterior cercavila i la benedicció de vehicles a la Plaça Catalunya. Hi ha un obsequi per tots els participants de la cercavila i un trofeu com a premi als cotxes i camions més ben engalanats, als cotxes bojos, al cotxe clàssic més ben conservat i als cotxes amb millor «tuning». Acabarà amb un sopar popular. Festa de Sant Cristòfol a Berga (el Berguedà) - organitzada per la Junta dels Cristòfols, el Montepio de Conductors i amb la col·laboració de la Regidoria de Festes. Festa de Sant Cristòfol a Ulldecona (el Montsià) - organitzada cada any per l'Agrupació de Xofers d’ Ulldecona. Amb espectacles infantils, la tradicional benedicció de vehicles i un sopar-ball a l'Ermita. Sovint s'homenatja també als xofers antics d’ Ulldecona. Festa dels Moniatos a Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat) - festa per celebrar la festivitat de Sant Cristòfol, el cap de setmana més proper al 10 de juliol. Compta amb la presència de camioners, tant d'Olesa com de fora de la vila. Dissabte, ball i diumenge al matí esmorzar de germanor que dona pas a la tradicional pregària i les benediccions dels vehicles, el nomenament dels Volants de Plata, i a continuació els tradicionals Tres Tombs. Festa organitzada per la Penya de Camioners "Els Moniatos".

De festes com aquestes en podem trobar moltes escampades per la nostre geografia, però passarem ara a un altre assumpte a fi de no cansar el lector amb un únic tema, mirem doncs ara quelcom sobre Festes Majors.

Entre les moltes Festes Majors que es celebren pel Juliol volem destacar en aquest Butlletí les

següents:

Festa major Arenys de Mar (el Maresme)

La festa major de Sant Zenon, dedicada al patró dels amants del vi, és la més emblemàtica de la vila i la formen quatre dies de festa grossa que venen marcats per les populars Completes, el multitudinari castell de focs a la platja, la trobada de gegants i diversos espectacles per a la canalla.

Festa major Vic (Osona)

La Festa Major de Vic se celebra en honor a Sant Miquel dels Sants, patró de la ciutat, i compta amb un programa divers i ampli que combina els elements d’arrel més tradicional, com el ball de l'Àliga, la dansa de l'Espígol, els gegants i caps de llúpia de Vic, les sardanes i els castellers, amb un complert repertori d’activitats complementàries.

3

Les Santes Mataró (el Maresme)

Els dies de la festa major de les Santes són, sens dubte, els més intensos i esbojarrats de l'any mataroní. Una seqüència ritual ben estructurada al voltant de la nombrosíssima imatgeria festiva local i la participació entusiasta de petits i grans fa que molts es defineixin com a addictes a la festa major.

Festa major Parets del Vallès (el Vallès Oriental)

Un dels principals atractius de la Festa Major d'estiu de Parets del Vallès, que es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol, és l'escenificació col·lectiva de la "Llegenda de la pedra del diable" un exemple d'imaginació participativa per part

dels geganters, la colla de diables i altres associacions locals.

Festa major Lloret de Mar (la Selva)

La festa major de Lloret de Mar és una festa dedicada a tots aquells i aquelles que

van fer viure l’activitat marinera de la vila. Una festa durant la qual la comunitat recorda als avantpassats mariners i renova els seus vincles amb l’entorn marí, avui majoritariament ocupat pel turisme.

Festes de La Beata Vilafranca de Bonany (Mallorca)

Les Festes de la Beata se celebren en honor a Santa Catalina Tomàs amb gairebé dues setmanes d'intensa activitat lúdica i cultural concentrada especialment durant el cap de setmana del 28 de juliol o, en el seu cas, el cap de setmana posterior a la data assenyalada i en què la sortida del dimoni del divendres de festes aporta l'element més tradicional i genuí.

Festes de la Santíssima Sang i Bous a la Mar Dénia (la Marina Alta)

Les festes patronals de la Santíssima Sang de Dénia són conegudes arreu per la

seva activitat estrella, els bous a la mar, declarada Festa d'Interès Turístic Estatal. L'activitat, originada al barri portuari el 1926, valora el valor i la força dels mossos per l'habilitat que tenen d'arrossegar els bous el més a prop possible de la mar, fins que algun d'ells cau a l'aigua.

Festa major Canovelles (el Vallès Oriental)

Els habitants de Canovelles celebren la seva festa major organitzats en dos grups, els Cans i les Ovelles, i vestits amb els respectius colors blau i groc. Els correbous de foc amb animals de fibra de polièster, les sortides imprevisibles del Burricorni i una Catxarrada amb milers d’instruments sonant al mateix temps són algunes de les iniciatives més interessants d'aquesta festa.

Trobareu molta mes informació sobre festes majors en aquesta adreça:

http://www.festes.org/directori.php?id=1075

El diumenge 19 de juliol es farà la “III CLÀSSICA

DE L'OLLA DE LA VALL DE NÚRIA”; que enguany

serà internacional, veure mes informacions a:

www.olladenuria.cat

4

Noticies del Casal “Associação Cultural Catalonia”

El mes de Juny, ha estat per el casal un mes de treball intern i reflexió, estem preparant una conferència per a esser feta en diferents centres culturals i d’estudis a fi d’interessar el personal per Catalunya, amb tot el que això representa: la seva Llengua la seva Història , la seva Cultura etc, etc... dintre d’alguns dies en tindreu mes informació.

Volem recordar encara als nostres socis, que la Biblioteca del Casal continua a disposició i encara que acceptem de molt bon grat qualsevol ajuda para a millorar-ne la seva organització.

Activitats programades

AGOST - MOSTRA DE CINE “HISTÒRIES DE LA REVOLUCIÓ A BARCELONA” Com a commemoració dels 70 anys de La finalització de la Guerra Civil espanyola, el Catalonia junt amb L’ Institut Raimundo Lúlio, realitzarà en el transcurs del mes d’agost la Mostra de Cine “Històries de la Revolució a Barcelona”.

LOCAL: Seu del Catalonia: Av. Lins de Vasconcelos 1807 – Vila Mariana. – Dates: els divendres dies 07; 14; 21 e 28 d’Agost. Horari: a les 19h30min; (entrada gratuïta) Programa: Dia 07/08 – 19:30 h

Terra i Llibertat

Títol Original: Tierra y Libertad Sinopsi: Octubre de 1936. David, un jove comunista sense feina, deixa Liverpool per incorporar-se a la lluita contra el feixisme, a inicis de la Guerra Civil espanyola. Ingressa a la secció Internacional de la Milícia Republicana al front d’Aragó, on coneixerà: Bernard, Lawrence, Coogan, Blanca, Maite...., milicians com ell, procedents de tota Europa i dels Estats Units. David acaba per esser ferit i s’ha

d’ hospitalitzar a Barcelona. A la ciutat, comunistes i anarquistes fan la seva

pròpia guerra interna. Dividit entre a lleialtat vers el seu partit i el seu amor per Blanca, David torna al front per lluitar per la perseverança de seu somni revolucionari.

Dia 14/08 – 19:30 h

Las Largas Vacaciones del 36 Títol Original: Las Largas Vacaciones del 36 Sinopsi: La Guerra Civil Espanyola agafà de sorpresa molta gent en plenes vacances. Molts tingueren de quedar-se on es trobaven intentant sobreviure als llocs rurals, don s’escoltava de lluny el ressò de les armes. En un llogarret prop de Barcelona, varies famílies amigues decidiren quedar-s’hi

fins a la fi del conflicte, el que de fet esdevingué, per la canalla, unes inesperades vacances prolongades.

Dia 21/08 – 19:30 h

El Coronel Macià

Títol original: El Coronel Macià Sinopsi: Elisabeth Joyce, una jove historiadora irlandesa, arriba a Barcelona pel

novembre de 1905 quan tingué lloc l’assalt de 200 militars, armats amb falç, a la gràfica del setmanari La “Cu-Cut” i a la redacció del diari“La Veu de Catalunya”. Elisabeth presencia, espantada, els fets i el temporal polític que acaba per esdevenir un enfrontament entre l’exèrcit i els partits polítics catalanistes. El militars de tota Espanya es solidaritzen amb els oficials assaltants, tots menys un, que enfrontà de da manera decidida i ferma els seus companys. És el tinent

coronel cap de la Comandància d’Enginyers de Lleida. Seu nom: Francesc Macià que més tard esdevindria un dels principals protagonistes per la causa catalana i per les llibertats a Catalunya.

5

Dia 28/08 – 19:30 h Salvador

Títol Original: Salvador Sinopsi: El 2 de març de 1974 un jove militant del Moviment Ibèric d’Alliberació, Salvador Puig Antich, va tornar-se l’últim pres polític executat a Espanya per mitjà del “garrote vil”. Aqueta n’ès la seva història i la dels intents de la família,

companys i advocats per evitar la seva execució. L’ història d’un jove que tingué coratge suficient per viure sens por.

Mes detalls i informacions mireu a la nostra web: WWW.catalonia.com.br o telefoneu al: 5549- 3840 o al 5571 – 8780.

D’altres Noticies

ESPECTÁCLE "DA RAZÃO DAS COISAS" Peça teatral fonamentada en el llibre "El

Perquè de Tot Plegat" de l’escriptor català Quim Monzó.

Al Butlletí anterior ja hi varem posar

mes informació sobre aquesta presentació i també sobre l’obra d’En

Quim Monzó.

Lloc: Sesc Pinheiros - Auditori/3er. pis Data: De 03 de juliol al 01 d’agost

(divendres a les 21h i dissabte a les 18h30)

La Biblioteca Joan Lluís Vives incorpora la revista Serra d'Or

La Biblioteca Joan Lluís Vives, de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, inclou

dintre de seu Portal Biblioteca Abadia de Montserrat un espai per la revista Serra d'Or,

la primera en llengua catalana publicada després de la Guerra Civil.

En aquesta adreça electrònica hi trobareu el catàleg de les revistes disponibles:

http://www.cervantesvirtual.com/hemeroteca/serrador/pcuartonivel.jsp?conten=catal

ogo

La mateixa Biblioteca ha incorporat encara, en el seu Portal Poesia Catalana

Contemporània http://www.lluisvives.com/portal/poesiacatalana/ un dels representants

mes destacats de la Generació dels 70 al País Valencià, En Josep Piera. Podeu veure-ho

a:http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/p229/12476182222388273543435/index

.htm

A partir d’aquest butlletí obrim un espai per els lectors. Si voleu enviar alguna noticia, comunicació o comentari (elogiós o de critica). En fi obrim la possibilitat de participar-ne. Envieu el vostre material a info@catalonia.com.br , feu constar que es per el Butlletí i que permeteu que sigui publicat. Tan si ho envieu en català com en portuguès o publicarem en les dues versions. Feu constar, si us plau, a mes del nom complert, un telèfon per cas de necessitar fer algun contacte. Si no voleu que es publiqui el vostre nom indiqueu un pseudònim.

6

2009 - declarat “Any Cerdà” per l’Ajuntament de Barcelona

Ara fa 150 anys, el 7 de juny de

1859 s’aprovava el Pla de Reforma i Eixample de Barcelona, obra d’una de les ments

barcelonines més lúcides: Ildefons Cerdà.

Barcelona no podia pas deixar passar aquest

aniversari per moltes raons. El Pla Cerdà va representar un abans i un després per a la

nostra ciutat. Amb el Pla Cerdà, Barcelona va fer un salt històric i la Barcelona d’avui i de

demà no es pot entendre sense ell. El Pla Cerdà és l’ADN de la Barcelona moderna.

Per tot això, des de l’Ajuntament vam decidir declarar el 2009 l’Any Cerdà. Durant

tot un any, fins el juny del 2010, omplirem Barcelona d’activitats per commemorar un

moment clau de la seva història, de la seva transformació urbana i de la seva projecció al

món.

Podrem seguir aquestes activitats per mitjà de la pagina web:

http://www.anycerda.org/web/

Allà trobarem plànols i fotos d’allò que era Barcelona abans i desprès de la implantació

del projecte. És una rara oportunitat de també de poder donar un cop d’ull als textos en

que el propi Cerdà el conceptua.

Pla “Cerdà” per l’urbanització del centre de Barcelona

La Muralla Obras de l’Eixample

7

8

Curiositats Formació de paraules catalanes a partir de les portugueses

Si coneixem les terminacions típiques d'una llengua llatina podem endevinar una gran part del seu vocabulari a partir de paraules d'altres llengües llatines. Així, per a fer que una paraula portuguesa es converteixi en una de catalana, ens servirà, en moltes ocasions, canviar les seves lletres finals. Vegem, doncs, com canviar les terminacions portugueses típiques en terminacions catalanes

típiques, amb alguns exemples per a cada cas. -ão --> -ió (especialment després de ç. ss, g) sessão, região, posição, proporção, --> sessió, regió, posició, proporció, direcció -ato, -eto, -ito --:> -cte ato, projeto, reto, direto, delito --> acte, projecte, recte, directe, delicte

-vel --> -ble móvel, agradável, possível --> moble, agradable, possible

-dade --> -tat universidade, sociedade, realidade --> universitat, societat, realitat

-a --> es conserva seca, baixa, empresária, atenta --> seca, baixa, empresària, atenta -as --> -es secas, baixes, tu cantas, tu admiravas --> seques, baixes, tu cantes, tu admiraves

-o, -e --> desapareixen porto, seco, baixo, triste, forte, emrpresário, atento, interessante, cansado, começado --> port, sec, baix, trist, fort, empresari, atent, interessant, cansat, començat -ndo, nde --> -n (a més de -e, o, perd també la d, ja que en català no existeix la terminació -nd) onde, quando, grande, mundo --> on, quan, gran, món

-ano, -eno, -ino --> (a més de -e, o, perd também la n) ameicano, ameno, canino --> americà, amè, caní Mireu ara un text extret d'un article del diari AVUI sobre una actuació musical del grup Metallica (diumenge, 12 juliol 2009)

El grup nord-americà Metallica ha actuat aquesta matinada davant d'unes 70.000 persones al Fòrum de Barcelona, dins del festival itinerant Sonisphere, que té a Barcelona una de les sis places europees on se celebra, i que suposa el retorn de la banda a la capital catalana després de sis anys. El grup presentava el seu últim àlbum, Death magnetic. Al festival barceloní, Metallica ha estat acompanyada d'alguns pesos pesants del metall, com Slipknot i Machine, i bandes de la nova fornada, com Mastodon, Lamb of God. Les actuacions del festival han començat a les 15.30 hores i s'ha desenvolupat en dos escenaris. Els organitzadors d'aquest festival són els mateixos que els del

Monster of Rock i el Download britànics. El Sonisphere té com a objectiu continuar fora d'Europa a partir de l'any que ve. De Jordi Ferré

Per a fer contacte amb nosaltres podeu fer-ho mitjançant les següents adreces: info@catalonia.com.br - per assumptes en general,

srosanas@catalonia.com.br – per a preguntes sobre assumptes culturals, curs@catalonia.com.br – per assumptes relacionats amb el curs de català, i encara per mitja del telèfon (11) 5549-3840.